CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Alga - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""],"wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"b34a2330-bc51-43ba-bb20-5b00fda9c24c","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Alga","wgTitle":"Alga","wgCurRevisionId":34865896,"wgRevisionId":34865896,"wgArticleId":15114,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Pages using the JsonConfig extension","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles amb la plantilla Webarchive i enllaços a Archive.is","Noms comuns sense criteri d'inclusió","Articles amb extractes","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Control de bases de dades taxonòmiques","CS1 anglès-language sources (en)","Algues"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Alga","wgRelevantArticleId":15114,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":90000,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q37868","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false}; RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.quicksurveys.init","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.23"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Ulva_intestinalis_saum%C3%A2tre_wimmereux_juillet_2016_Lamiot_A.jpg/1200px-Ulva_intestinalis_saum%C3%A2tre_wimmereux_juillet_2016_Lamiot_A.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="938"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Ulva_intestinalis_saum%C3%A2tre_wimmereux_juillet_2016_Lamiot_A.jpg/960px-Ulva_intestinalis_saum%C3%A2tre_wimmereux_juillet_2016_Lamiot_A.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="625"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="500"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Alga - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Alga"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Alga&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Alga"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="auth.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Alga rootpage-Alga skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" title="Menú principal" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Menú principal </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z">Portada</a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x">Article a l'atzar</a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat">Articles de qualitat</a></li><li id="n-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials">Pàgines especials</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses">Portal viquipedista</a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades">Agenda d'actes</a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r">Canvis recents</a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna">La taverna</a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte">Contacte</a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC">Xat</a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses">Ajuda</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> Cerca </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Modificar la dimension, la largor e la color del tèxte." > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Aparença </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca" class="">Donatius</a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Alga" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class="">Crea un compte</a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Alga" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class="">Inicia la sessió</a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Eines personals </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca">Donatius</a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Alga" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"> Crea un compte</a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Alga" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"> Inicia la sessió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició">més informació</a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y">Contribucions</a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n">Discussió per aquest IP</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Etimologia_i_estudi" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Etimologia_i_estudi"> <div class="vector-toc-text"> 1 Etimologia i estudi </div> </a> <ul id="toc-Etimologia_i_estudi-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Taxonomia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Taxonomia"> <div class="vector-toc-text"> 2 Taxonomia </div> </a> <ul id="toc-Taxonomia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Filogènia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Filogènia"> <div class="vector-toc-text"> 3 Filogènia </div> </a> <ul id="toc-Filogènia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Evolució" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Evolució"> <div class="vector-toc-text"> 4 Evolució </div> </a> <button aria-controls="toc-Evolució-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Evolució </button> <ul id="toc-Evolució-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Relació_amb_les_plantes_terrestres" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Relació_amb_les_plantes_terrestres"> <div class="vector-toc-text"> 4.1 Relació amb les plantes terrestres </div> </a> <ul id="toc-Relació_amb_les_plantes_terrestres-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Morfologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Morfologia"> <div class="vector-toc-text"> 5 Morfologia </div> </a> <button aria-controls="toc-Morfologia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Morfologia </button> <ul id="toc-Morfologia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Gespa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Gespa"> <div class="vector-toc-text"> 5.1 Gespa </div> </a> <ul id="toc-Gespa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Fisiologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Fisiologia"> <div class="vector-toc-text"> 6 Fisiologia </div> </a> <ul id="toc-Fisiologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Algues_simbiòtiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Algues_simbiòtiques"> <div class="vector-toc-text"> 7 Algues simbiòtiques </div> </a> <button aria-controls="toc-Algues_simbiòtiques-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Algues simbiòtiques </button> <ul id="toc-Algues_simbiòtiques-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Líquens" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Líquens"> <div class="vector-toc-text"> 7.1 Líquens </div> </a> <ul id="toc-Líquens-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Esculls_de_corall" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Esculls_de_corall"> <div class="vector-toc-text"> 7.2 Esculls de corall </div> </a> <ul id="toc-Esculls_de_corall-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Esponges_de_mar" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Esponges_de_mar"> <div class="vector-toc-text"> 7.3 Esponges de mar </div> </a> <ul id="toc-Esponges_de_mar-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Cicle_de_vida" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Cicle_de_vida"> <div class="vector-toc-text"> 8 Cicle de vida </div> </a> <ul id="toc-Cicle_de_vida-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Exemplars" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Exemplars"> <div class="vector-toc-text"> 9 Exemplars </div> </a> <ul id="toc-Exemplars-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Distribució" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Distribució"> <div class="vector-toc-text"> 10 Distribució </div> </a> <ul id="toc-Distribució-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Ecologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Ecologia"> <div class="vector-toc-text"> 11 Ecologia </div> </a> <ul id="toc-Ecologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Associacions_culturals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Associacions_culturals"> <div class="vector-toc-text"> 12 Associacions culturals </div> </a> <ul id="toc-Associacions_culturals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cultiu" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Cultiu"> <div class="vector-toc-text"> 13 Cultiu </div> </a> <button aria-controls="toc-Cultiu-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Cultiu </button> <ul id="toc-Cultiu-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Cultiu_d'algues" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Cultiu_d'algues"> <div class="vector-toc-text"> 13.1 Cultiu d'algues </div> </a> <ul id="toc-Cultiu_d'algues-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bioreactors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Bioreactors"> <div class="vector-toc-text"> 13.2 Bioreactors </div> </a> <ul id="toc-Bioreactors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Aplicacions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Aplicacions"> <div class="vector-toc-text"> 14 Aplicacions </div> </a> <button aria-controls="toc-Aplicacions-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Aplicacions </button> <ul id="toc-Aplicacions-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Agar" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Agar"> <div class="vector-toc-text"> 14.1 Agar </div> </a> <ul id="toc-Agar-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Alginats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Alginats"> <div class="vector-toc-text"> 14.2 Alginats </div> </a> <ul id="toc-Alginats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Font_d'energia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Font_d'energia"> <div class="vector-toc-text"> 14.3 Font d'energia </div> </a> <ul id="toc-Font_d'energia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Fertilitzant" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Fertilitzant"> <div class="vector-toc-text"> 14.4 Fertilitzant </div> </a> <ul id="toc-Fertilitzant-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Nutrició" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Nutrició"> <div class="vector-toc-text"> 14.5 Nutrició </div> </a> <ul id="toc-Nutrició-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Control_de_la_contaminació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Control_de_la_contaminació"> <div class="vector-toc-text"> 14.6 Control de la contaminació </div> </a> <ul id="toc-Control_de_la_contaminació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Polímers" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Polímers"> <div class="vector-toc-text"> 14.7 Polímers </div> </a> <ul id="toc-Polímers-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bioremediació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Bioremediació"> <div class="vector-toc-text"> 14.8 Bioremediació </div> </a> <ul id="toc-Bioremediació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Pigments" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Pigments"> <div class="vector-toc-text"> 14.9 Pigments </div> </a> <ul id="toc-Pigments-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Substàncies_estabilitzants" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Substàncies_estabilitzants"> <div class="vector-toc-text"> 14.10 Substàncies estabilitzants </div> </a> <ul id="toc-Substàncies_estabilitzants-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Imatges_addicionals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Imatges_addicionals"> <div class="vector-toc-text"> 15 Imatges addicionals </div> </a> <ul id="toc-Imatges_addicionals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> 16 Referències </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> 17 Bibliografia </div> </a> <button aria-controls="toc-Bibliografia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Bibliografia </button> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-General" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#General"> <div class="vector-toc-text"> 17.1 General </div> </a> <ul id="toc-General-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Regions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Regions"> <div class="vector-toc-text"> 17.2 Regions </div> </a> <ul id="toc-Regions-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Austràlia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Austràlia"> <div class="vector-toc-text"> 17.2.1 Austràlia </div> </a> <ul id="toc-Austràlia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Nova_Zelanda" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Nova_Zelanda"> <div class="vector-toc-text"> 17.2.2 Nova Zelanda </div> </a> <ul id="toc-Nova_Zelanda-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Europa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Europa"> <div class="vector-toc-text"> 17.2.3 Europa </div> </a> <ul id="toc-Europa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Àrctic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Àrctic"> <div class="vector-toc-text"> 17.2.4 Àrctic </div> </a> <ul id="toc-Àrctic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Groenlàndia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Groenlàndia"> <div class="vector-toc-text"> 17.2.5 Groenlàndia </div> </a> <ul id="toc-Groenlàndia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Illes_Faroe" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Illes_Faroe"> <div class="vector-toc-text"> 17.2.6 Illes Faroe </div> </a> <ul id="toc-Illes_Faroe-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Illes_Canàries" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Illes_Canàries"> <div class="vector-toc-text"> 17.2.7 Illes Canàries </div> </a> <ul id="toc-Illes_Canàries-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Marroc" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Marroc"> <div class="vector-toc-text"> 17.2.8 Marroc </div> </a> <ul id="toc-Marroc-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sud-àfrica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Sud-àfrica"> <div class="vector-toc-text"> 17.2.9 Sud-àfrica </div> </a> <ul id="toc-Sud-àfrica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Amèrica_del_nord" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Amèrica_del_nord"> <div class="vector-toc-text"> 17.2.10 Amèrica del nord </div> </a> <ul id="toc-Amèrica_del_nord-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> 18 Vegeu també </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" title="Taula de continguts" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">Alga</h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 124 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-124" aria-hidden="true" > 124 llengües </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Alg" title="Alg - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Alg" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Alge" title="Alge - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Alge" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target">Alemannisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%8B%8B%E1%89%85%E1%88%8B%E1%88%9A" title="ዋቅላሚ - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="ዋቅላሚ" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target">አማርኛ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Algas" title="Algas - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Algas" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target">Aragonés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%B7%D8%AD%D8%A7%D9%84%D8%A8" title="طحالب - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="طحالب" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%B6%E0%A7%87%E0%A6%B2%E0%A6%BE%E0%A6%87" title="শেলাই - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="শেলাই" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target">অসমীয়া</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Alga" title="Alga - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Alga" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Yosunlar" title="Yosunlar - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Yosunlar" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%DB%8C%D9%88%D8%B3%D9%88%D9%86" title="یوسون - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="یوسون" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target">تۆرکجه</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%AB%D0%BB%D1%8B%D0%BC%D1%8B%D2%A1%D1%82%D0%B0%D1%80" title="Ылымыҡтар - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Ылымыҡтар" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target">Башҡортса</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Dombl%C4%93" title="Domblē - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Domblē" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target">Žemaitėška</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%BE%D0%B4%D0%B0%D1%80%D0%B0%D1%81%D1%86%D1%96" title="Водарасці - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Водарасці" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target">Беларуская</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%BE%D0%B4%D0%B0%D1%80%D0%B0%D1%81%D1%8C%D1%86%D1%96" title="Водарасьці - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Водарасьці" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target">Беларуская (тарашкевіца)</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%BE%D0%B4%D0%BE%D1%80%D0%B0%D1%81%D0%BB%D0%B8" title="Водорасли - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Водорасли" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%B6%E0%A7%88%E0%A6%AC%E0%A6%BE%E0%A6%B2" title="শৈবাল - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="শৈবাল" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target">বাংলা</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bo mw-list-item"><a href="https://bo.wikipedia.org/wiki/%E0%BD%86%E0%BD%B4%E0%BC%8B%E0%BD%96%E0%BD%A3%E0%BC%8D" title="ཆུ་བལ། - tibetà" lang="bo" hreflang="bo" data-title="ཆུ་བལ།" data-language-autonym="བོད་ཡིག" data-language-local-name="tibetà" class="interlanguage-link-target">བོད་ཡིག</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Bezhin" title="Bezhin - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Bezhin" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target">Brezhoneg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Alge" title="Alge - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Alge" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target">Bosanski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D9%82%DB%95%D9%88%D8%B2%DB%95" title="قەوزە - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="قەوزە" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target">کوردی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/%C5%98asy" title="Řasy - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Řasy" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%B0%D0%BB%D1%8C%C4%83" title="Нальă - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Нальă" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target">Чӑвашла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Alger" title="Alger - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Alger" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target">Dansk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Alge" title="Alge - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Alge" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A6%CF%8D%CE%BA%CE%B7" title="Φύκη - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Φύκη" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Algae" title="Algae - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Algae" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Algo" title="Algo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Algo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Alga" title="Alga - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Alga" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Vetikad" title="Vetikad - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Vetikad" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target">Eesti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Alga" title="Alga - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Alga" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%AC%D9%84%D8%A8%DA%A9" title="جلبک - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="جلبک" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Lev%C3%A4" title="Levä - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Levä" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fj mw-list-item"><a href="https://fj.wikipedia.org/wiki/Alga" title="Alga - fijià" lang="fj" hreflang="fj" data-title="Alga" data-language-autonym="Na Vosa Vakaviti" data-language-local-name="fijià" class="interlanguage-link-target">Na Vosa Vakaviti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Algue" title="Algue - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Algue" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Algen" title="Algen - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Algen" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target">Nordfriisk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Alga" title="Alga - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Alga" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target">Gaeilge</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/Alg" title="Alg - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Alg" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target">Kriyòl gwiyannen</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Alga" title="Alga - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Alga" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Yg%C3%A1u" title="Ygáu - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Ygáu" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target">Avañe'ẽ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gu mw-list-item"><a href="https://gu.wikipedia.org/wiki/%E0%AA%B2%E0%AB%80%E0%AA%B2" title="લીલ - gujarati" lang="gu" hreflang="gu" data-title="લીલ" data-language-autonym="ગુજરાતી" data-language-local-name="gujarati" class="interlanguage-link-target">ગુજરાતી</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gv mw-list-item"><a href="https://gv.wikipedia.org/wiki/Algey" title="Algey - manx" lang="gv" hreflang="gv" data-title="Algey" data-language-autonym="Gaelg" data-language-local-name="manx" class="interlanguage-link-target">Gaelg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%90%D7%A6%D7%95%D7%AA" title="אצות - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="אצות" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B6%E0%A5%88%E0%A4%B5%E0%A4%BE%E0%A4%B2" title="शैवाल - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="शैवाल" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target">हिन्दी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Algae" title="Algae - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Algae" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target">Fiji Hindi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Alge" title="Alge - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Alge" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Alg" title="Alg - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Alg" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target">Kreyòl ayisyen</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Alga" title="Alga - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Alga" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%8B%D6%80%D5%AB%D5%B4%D5%B8%D6%82%D5%BC%D5%B6%D5%A5%D6%80" title="Ջրիմուռներ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Ջրիմուռներ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target">Հայերեն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Alga" title="Alga - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Alga" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ik mw-list-item"><a href="https://ik.wikipedia.org/wiki/Ta%C4%A1iu%C4%A1miutaq_nauriaq" title="Taġiuġmiutaq nauriaq - inupiak" lang="ik" hreflang="ik" data-title="Taġiuġmiutaq nauriaq" data-language-autonym="Iñupiatun" data-language-local-name="inupiak" class="interlanguage-link-target">Iñupiatun</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Algo" title="Algo - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Algo" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target">Ido</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/%C3%9E%C3%B6rungar" title="Þörungar - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Þörungar" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target">Íslenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Alga" title="Alga - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Alga" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E8%97%BB%E9%A1%9E" title="藻類 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="藻類" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Alga" title="Alga - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Alga" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target">Jawa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%AC%E1%83%A7%E1%83%90%E1%83%9A%E1%83%9B%E1%83%AA%E1%83%94%E1%83%9C%E1%83%90%E1%83%A0%E1%83%94%E1%83%94%E1%83%91%E1%83%98" title="წყალმცენარეები - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="წყალმცენარეები" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target">ქართული</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D0%BB%D0%B4%D1%8B%D1%80" title="Балдыр - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Балдыр" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target">Қазақша</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%B6%E0%B3%88%E0%B2%B5%E0%B2%B2" title="ಶೈವಲ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಶೈವಲ" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target">ಕನ್ನಡ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%A1%B0%EB%A5%98_(%EC%88%98%EC%83%9D_%EC%83%9D%EB%AC%BC)" title="조류 (수생 생물) - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="조류 (수생 생물)" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Algi" title="Algi - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Algi" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target">Kernowek</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D0%BB%D1%8B%D1%80%D0%BB%D0%B0%D1%80" title="Балырлар - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Балырлар" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target">Кыргызча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Alga" title="Alga - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Alga" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target">Latina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Alge" title="Alge - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Alge" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target">Lingua Franca Nova</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Alge" title="Alge - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Alge" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target">Limburgs</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Dumbliai" title="Dumbliai - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Dumbliai" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/A%C4%BC%C4%A3es" title="Aļģes - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Aļģes" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Ahidrano" title="Ahidrano - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Ahidrano" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target">Malagasy</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-min mw-list-item"><a href="https://min.wikipedia.org/wiki/Alga" title="Alga - minangkabau" lang="min" hreflang="min" data-title="Alga" data-language-autonym="Minangkabau" data-language-local-name="minangkabau" class="interlanguage-link-target">Minangkabau</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%BB%D0%B3%D0%B8" title="Алги - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Алги" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target">Македонски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%86%E0%B5%BD%E0%B4%97" title="ആൽഗ - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="ആൽഗ" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target">മലയാളം</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%97%D0%B0%D0%BC%D0%B0%D0%B3" title="Замаг - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Замаг" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target">Монгол</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mni mw-list-item"><a href="https://mni.wikipedia.org/wiki/%EA%AF%91%EA%AF%9C%EA%AF%92%EA%AF%A5" title="ꯑꯜꯒꯥ - manipurí" lang="mni" hreflang="mni" data-title="ꯑꯜꯒꯥ" data-language-autonym="ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ" data-language-local-name="manipurí" class="interlanguage-link-target">ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B6%E0%A5%88%E0%A4%B5%E0%A4%BE%E0%A4%B2" title="शैवाल - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="शैवाल" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target">मराठी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Alga" title="Alga - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Alga" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target">Bahasa Melayu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%9B%E1%80%B1%E1%80%8A%E1%80%BE%E1%80%AD%E1%80%95%E1%80%84%E1%80%BA" title="ရေညှိပင် - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="ရေညှိပင်" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target">မြန်မာဘာသာ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-myv mw-list-item"><a href="https://myv.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B5%D0%B4%D1%8C%D0%B1%D0%B0%D1%80%D1%81%D0%B5%D0%B9" title="Ведьбарсей - mordovià erza" lang="myv" hreflang="myv" data-title="Ведьбарсей" data-language-autonym="Эрзянь" data-language-local-name="mordovià erza" class="interlanguage-link-target">Эрзянь</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Alge" title="Alge - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Alge" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target">Plattdüütsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B2%E0%A5%87%E0%A4%8A" title="लेऊ - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="लेऊ" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target">नेपाली</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A8%E0%A5%8D%E0%A4%B9%E0%A4%BE" title="न्हा - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="न्हा" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target">नेपाल भाषा</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Algen" title="Algen - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Algen" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Algar" title="Algar - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Algar" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target">Norsk nynorsk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Alge" title="Alge - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Alge" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Alga" title="Alga - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Alga" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target">Occitan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-om mw-list-item"><a href="https://om.wikipedia.org/wiki/Saaphaphuu" title="Saaphaphuu - oromo" lang="om" hreflang="om" data-title="Saaphaphuu" data-language-autonym="Oromoo" data-language-local-name="oromo" class="interlanguage-link-target">Oromoo</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-os mw-list-item"><a href="https://os.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D0%BE%D0%BD%D0%B7%D0%B0%D0%B9%D1%82%C3%A6" title="Донзайтæ - osseta" lang="os" hreflang="os" data-title="Донзайтæ" data-language-autonym="Ирон" data-language-local-name="osseta" class="interlanguage-link-target">Ирон</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%9C%E0%A8%BF%E0%A8%B2%E0%A8%AC" title="ਜਿਲਬ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਜਿਲਬ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target">ਪੰਜਾਬੀ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Glony" title="Glony - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Glony" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Alghe" title="Alghe - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Alghe" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target">Piemontèis</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%D8%AC%DB%8C" title="الجی - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="الجی" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target">پنجابی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%88%D8%A8%DA%93%DB%8D" title="اوبړۍ - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="اوبړۍ" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target">پښتو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Alga" title="Alga - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Alga" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Laqu" title="Laqu - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Laqu" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target">Runa Simi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Alge" title="Alge - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Alge" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-roa-rup mw-list-item"><a href="https://roa-rup.wikipedia.org/wiki/Alg%C3%A2" title="Algâ - aromanès" lang="rup" hreflang="rup" data-title="Algâ" data-language-autonym="Armãneashti" data-language-local-name="aromanès" class="interlanguage-link-target">Armãneashti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%BE%D0%B4%D0%BE%D1%80%D0%BE%D1%81%D0%BB%D0%B8" title="Водоросли - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Водоросли" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%B0%D0%BB%D0%B0%D1%85%D0%B0%D0%B9%D0%B4%D0%B0%D1%80" title="Салахайдар - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Салахайдар" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target">Саха тыла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sat mw-list-item"><a href="https://sat.wikipedia.org/wiki/%E1%B1%A5%E1%B1%AE%E1%B1%AD%E1%B1%9F%E1%B1%9E%E1%B1%9A%E1%B1%A2" title="ᱥᱮᱭᱟᱞᱚᱢ - santali" lang="sat" hreflang="sat" data-title="ᱥᱮᱭᱟᱞᱚᱢ" data-language-autonym="ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ" data-language-local-name="santali" class="interlanguage-link-target">ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/%C3%80lica" title="Àlica - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Àlica" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target">Sicilianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Algae" title="Algae - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Algae" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target">Scots</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%D8%AC%D9%8A" title="الجي - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="الجي" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target">سنڌي</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Alge" title="Alge - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Alge" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target">Srpskohrvatski / српскохрватски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%87%E0%B6%BD%E0%B7%8A%E0%B6%9C%E0%B7%93" title="ඇල්ගී - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="ඇල්ගී" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target">සිංහල</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Algae" title="Algae - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Algae" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Riasa_(vodn%C3%BD_organizmus)" title="Riasa (vodný organizmus) - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Riasa (vodný organizmus)" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Alge" title="Alge - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Alge" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target">Slovenščina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%BB%D0%B3%D0%B5" title="Алге - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Алге" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/Alga" title="Alga - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Alga" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target">Sunda</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Alger" title="Alger - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Alger" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Mwani" title="Mwani - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Mwani" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target">Kiswahili</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%85%E0%AE%B2%E0%AF%8D%E0%AE%95%E0%AE%BE" title="அல்கா - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="அல்கா" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target">தமிழ்</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%B6%E0%B1%88%E0%B0%B5%E0%B0%B2%E0%B0%BE%E0%B0%B2%E0%B1%81" title="శైవలాలు - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="శైవలాలు" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target">తెలుగు</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%AA%E0%B8%B2%E0%B8%AB%E0%B8%A3%E0%B9%88%E0%B8%B2%E0%B8%A2" title="สาหร่าย - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="สาหร่าย" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target">ไทย</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Su_yosunlar%C4%B1" title="Su yosunları - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Su yosunları" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D2%AF%D1%81%D0%B5%D0%BC%D0%BD%D3%99%D1%80" title="Суүсемнәр - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Суүсемнәр" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target">Татарча / tatarça</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-udm mw-list-item"><a href="https://udm.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D1%83%D0%B1%D1%83%D1%80%D1%82%D1%87%D0%B8%D0%BD" title="Вубуртчин - udmurt" lang="udm" hreflang="udm" data-title="Вубуртчин" data-language-autonym="Удмурт" data-language-local-name="udmurt" class="interlanguage-link-target">Удмурт</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%BE%D0%B4%D0%BE%D1%80%D0%BE%D1%81%D1%82%D1%96" title="Водорості - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Водорості" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%DA%A9%D8%A7%D8%A6%DB%8C" title="کائی - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="کائی" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target">اردو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Suvo%CA%BBtlar" title="Suvoʻtlar - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Suvoʻtlar" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target">Oʻzbekcha / ўзбекча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/T%E1%BA%A3o" title="Tảo - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Tảo" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/Ale_(plante)" title="Ale (plante) - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Ale (plante)" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target">Walon</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Alga" title="Alga - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Alga" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target">Winaray</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E8%97%BB%E7%B1%BB" title="藻类 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="藻类" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E8%97%BB%E9%A1%9E" title="藻類 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="藻類" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Ch%C3%B3-l%C5%ABi" title="Chó-lūi - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Chó-lūi" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target">閩南語 / Bân-lâm-gú</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E8%97%BB" title="藻 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="藻" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q37868#sitelinks-wikipedia" title="Modificau enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Alga" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c">Pàgina</a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Alga" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t">Discussió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >català </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Alga">Mostra</a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Alga&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >Eines </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Alga">Mostra</a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Alga&action=history">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Alga" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j">Què hi enllaça</a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Alga" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k">Canvis relacionats</a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Alga&oldid=34865896" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina">Enllaç permanent</a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Alga&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina">Informació de la pàgina</a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Alga&id=34865896&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina">Citau aquest article</a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FAlga">Obtén una URL abreujada</a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FAlga">Descarrega el codi QR</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Alga">Crea un llibre</a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Alga&action=show-download-screen">Baixa com a PDF</a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Alga&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p">Versió per a impressora</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Algae" hreflang="en">Commons</a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-species mw-list-item"><a href="https://species.wikimedia.org/wiki/Algae" hreflang="en">Viquiespècies</a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q37868" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g">Element a Wikidata</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em"><caption style="font-weight:bold;background-color:gold; text-align:center; font-size:1.35em"><img alt="Infotaula de nom comú" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/FP_Snail_icon.svg/40px-FP_Snail_icon.svg.png" decoding="async" width="28" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/FP_Snail_icon.svg/60px-FP_Snail_icon.svg.png 1.5x" data-file-width="500" data-file-height="300" />Alga</caption><tbody><tr><th colspan="2" style="text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold;font-size:95%;"><a href="/wiki/Nom_vernacle" title="Nom vernacle">Nom comú</a> sense valor <a href="/wiki/Taxonomia" title="Taxonomia">taxonòmic</a></th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><a href="/wiki/Fitxer:Ulva_intestinalis_saum%C3%A2tre_wimmereux_juillet_2016_Lamiot_A.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Ulva_intestinalis_saum%C3%A2tre_wimmereux_juillet_2016_Lamiot_A.jpg/330px-Ulva_intestinalis_saum%C3%A2tre_wimmereux_juillet_2016_Lamiot_A.jpg" decoding="async" width="300" height="234" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Ulva_intestinalis_saum%C3%A2tre_wimmereux_juillet_2016_Lamiot_A.jpg/500px-Ulva_intestinalis_saum%C3%A2tre_wimmereux_juillet_2016_Lamiot_A.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Ulva_intestinalis_saum%C3%A2tre_wimmereux_juillet_2016_Lamiot_A.jpg/960px-Ulva_intestinalis_saum%C3%A2tre_wimmereux_juillet_2016_Lamiot_A.jpg 2x" data-file-width="3984" data-file-height="3114" /></a></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:left"></td></tr></tbody></table> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:AlgaeTree.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/AlgaeTree.png/220px-AlgaeTree.png" decoding="async" width="220" height="252" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/AlgaeTree.png/330px-AlgaeTree.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/AlgaeTree.png/440px-AlgaeTree.png 2x" data-file-width="540" data-file-height="619" /></a><figcaption>El llinatge de les algues segons <a href="/wiki/Thomas_Cavalier-Smith" title="Thomas Cavalier-Smith">Thomas Cavalier-Smith</a>. El nombre exacte i el lloc dels esdeveniments <a href="/wiki/Endosimbiosi" title="Endosimbiosi">endosimbiòtics</a> encara no és clar, per això aquest diagrama s'ha de prendre com una guia general<a href="#cite_note-keeling-1">[1]</a><a href="#cite_note-2">[2]</a></figcaption></figure> Les algues són éssers <a href="/wiki/Eucariotes" title="Eucariotes">eucariotes</a>, <a href="/wiki/Unicel%C2%B7lular" class="mw-redirect" title="Unicel·lular">unicel·lulars</a> o <a href="/wiki/Pluricel%C2%B7lular" class="mw-redirect" title="Pluricel·lular">pluricel·lulars</a>, que realitzen la <a href="/wiki/Fotos%C3%ADntesi" title="Fotosíntesi">fotosíntesi</a>, és a dir, són <a href="/wiki/Aut%C3%B2trof" title="Autòtrof">autòtrofs</a> fotosintètics. Les algues pluricel·lulars tenen totes les <a href="/wiki/C%C3%A8l%C2%B7lules" class="mw-redirect" title="Cèl·lules">cèl·lules</a> del mateix tipus (amb l'excepció dels gàmetes i les espores), no formen teixits diferents. Aquest tipus d'estructura s'anomena <a href="/wiki/Tal%C2%B7lus" title="Tal·lus">tal·lus</a>; per això, les algues es defineixen com a organismes <a href="/wiki/Tal%C2%B7lus" title="Tal·lus">tal·lofítics</a> amb <a href="/wiki/Clorofil%C2%B7la" title="Clorofil·la">clorofil·la</a>. Com que no tenen un <a href="/wiki/Epidermis" title="Epidermis">teixit epidèrmic</a> impermeable que eviti la seva dessecació, tot i que realitzen la fotosíntesi, les seves cèl·lules tenen una paret externa de <a href="/wiki/Cel%C2%B7lulosa" title="Cel·lulosa">cel·lulosa</a> i, malgrat que algunes tenen formes semblants a les <a href="/wiki/Fulles" class="mw-redirect" title="Fulles">fulles</a>, <a href="/wiki/Tiges" class="mw-redirect" title="Tiges">tiges</a> i <a href="/wiki/Arrel_(bot%C3%A0nica)" title="Arrel (botànica)">arrels</a>, les algues no són plantes autèntiques, no s'inclouen en el <a href="/wiki/Regne_(biologia)" title="Regne (biologia)">regne</a> de les <a href="/wiki/Plantes" title="Plantes">plantes</a>, sinó que, juntament amb els <a href="/wiki/Protozous" title="Protozous">protozous</a>, formen un regne diferent que s'anomena regne dels <a href="/wiki/Protists" title="Protists">protists</a>.<a href="#cite_note-3">[3]</a> Alguns grups d'algues tenen el <a href="/wiki/Pigment" title="Pigment">pigment</a> verd (la <a href="/wiki/Clorofil%C2%B7la" title="Clorofil·la">clorofil·la</a>) emmascarat per altres pigments que els proporcionen altres colors (groc, marró o vermell). Viuen a l'<a href="/wiki/Aigua" title="Aigua">aigua</a> o en llocs molt humits, de manera lliure o fixes en una superfície. Moltes algues unicel·lulars viuen suspeses en l'aigua i constitueixen el <a href="/wiki/Fitopl%C3%A0ncton" title="Fitoplàncton">fitoplàncton</a>. Es reprodueixen <a href="/wiki/Reproducci%C3%B3_asexual" title="Reproducció asexual">asexualment</a> per <a href="/wiki/Bipartici%C3%B3" title="Bipartició">bipartició</a>, <a href="/wiki/Escissi%C3%B3" title="Escissió">escissió</a>, o mitjançant <a href="/wiki/Espora_(vegetal)" title="Espora (vegetal)">espores</a>, i <a href="/wiki/Reproducci%C3%B3_sexual" title="Reproducció sexual">sexualment</a>, mitjançant <a href="/wiki/G%C3%A0metes" class="mw-redirect" title="Gàmetes">gàmetes</a>. En general, la seva reproducció és alternant, és a dir, s'alterna una reproducció mitjançant espores amb una reproducció mitjançant gàmetes. A les carofícies, l'extrem superior de l'oogoni s'anomena corònula. És constituïda per les terminacions de cinc cèl·lules que revesteixen l'oogoni. <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Etimologia_i_estudi">Etimologia i estudi</h2>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Etimologia i estudi">modifica</a>]</div> El singular alga és una paraula llatina.<a href="#cite_note-4">[4]</a> L'<a href="/wiki/Etimologia" title="Etimologia">etimologia</a> és dubtosa. Encara que alguns especulen que està relacionat amb el llatí algēre, 'estar fred',<a href="#cite_note-5">[5]</a> no es coneix cap motiu que associï les algues amb la temperatura. Una font més probable és alliga, 'lligar, entrellaçar'.<a href="#cite_note-6">[6]</a> La paraula del <a href="/wiki/Grec_antic" title="Grec antic">grec antic</a> per "alga" era φῦκος (phŷkos), que podria significar l'alga (probablement alga vermella) o un tint vermell que se'n deriva. La llatinització, fūcus, significava principalment el color cosmètic. L'etimologia és incerta, però un candidat fort ha estat durant molt de temps alguna paraula relacionada amb el <a href="/w/index.php?title=Hebreu_b%C3%ADblic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hebreu bíblic (encara no existeix)">bíblic</a> <span lang="he" style="font-family: 'SBL Hebrew', 'Adobe Hebrew', Narkisim, Miriam, Kinryu, 'DejaVu Sans', 'DejaVu Sans Condensed', 'DejaVu Sans Light', 'Arial Hebrew', Arial, serif;font-size: 110%; direction: rtl; unicode-bidi: embed; font-style: normal; font-weight: normal;">פוך (pūk), "pintura" (si no aquesta paraula en si), una <a href="/wiki/Kohl_(cosm%C3%A8tica)" class="mw-redirect" title="Kohl (cosmètica)">ombra d'ulls cosmètica</a> utilitzada a l'<a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">antic Egipte</a> i altres habitants de la Mediterrània oriental. Pot ser de qualsevol color: negre, vermell, verd o blau.<a href="#cite_note-7">[7]</a> L'estudi de les algues s'anomena més comunament <a href="/wiki/Ficologia" title="Ficologia">ficologia</a> (de <a href="/wiki/Grec" title="Grec">grec</a> phykos 'algues'); el terme <a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/algology" class="extiw" title="wikt:algology">algologia</a> està quedant en desús.<a href="#cite_note-8">[8]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Taxonomia">Taxonomia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Taxonomia">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Laurencia.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Laurencia.jpg/220px-Laurencia.jpg" decoding="async" width="220" height="176" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Laurencia.jpg/330px-Laurencia.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Laurencia.jpg/440px-Laurencia.jpg 2x" data-file-width="900" data-file-height="722" /></a><figcaption><a href="/wiki/Laurencia" title="Laurencia">Laurencia</a>, un gènere marí d'<a href="/wiki/Algues_vermelles" title="Algues vermelles">algues vermelles</a> de Hawaii</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Codiumfragile.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Codiumfragile.jpg/250px-Codiumfragile.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Codiumfragile.jpg/330px-Codiumfragile.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Codiumfragile.jpg/500px-Codiumfragile.jpg 2x" data-file-width="2272" data-file-height="1704" /></a><figcaption><a href="/wiki/Codium_fragile" title="Codium fragile">Codium fragile</a> a la costa</figcaption></figure> Les algues no formen una unitat <a href="/wiki/Taxon%C3%B2mica" class="mw-redirect" title="Taxonòmica">taxonòmica</a>, sinó que són un grup <a href="/wiki/Polifil%C3%A8tic" class="mw-redirect" title="Polifilètic">polifilètic</a> (vegeu regne <a href="/wiki/Protoctista" class="mw-redirect" title="Protoctista">Protoctista</a>), una denominació vulgar per a diversos organismes pigmentats que viuen a l'aigua.<a href="#cite_note-9">[9]</a><a href="#cite_note-10">[10]</a> Algues blaves Les anomenades algues blaves no són algues, sinó <a href="/wiki/Cianobacteri" class="mw-redirect" title="Cianobacteri">cianobacteris</a>, organismes <a href="/wiki/Procariotes" title="Procariotes">procariotes</a> (sense nucli diferenciat). Poden formar grans masses visibles a ull nu d'aspecte semblant a les algues eucariotes, d'on prové la confusió com per exemple en <a href="/wiki/Nostoc_commune" title="Nostoc commune">Nostoc commune</a>. Algues flagel·lades Són algues unicel·lulars que tenen un o més flagels. Formen part del fitoplàncton. Apareixen en grans quantitats en aigües dolces, com les euglenes, o al mar, com les dinoflagel·lades. Exemples: <a href="/wiki/Euglena" title="Euglena">Euglena</a> Algues grogues o <a href="/wiki/Diatomees" title="Diatomees">diatomees</a> Són algues unicel·lulars i formen part del fitoplàncton. La clorofil·la està emmascarada per un pigment groc, i el seu cos està protegit per una mena d'estoig de sílice. <a href="/wiki/Algues_verdes" title="Algues verdes">Algues verdes</a> Són algues unicel·lulars o pluricel·lulars de color verd, perquè en elles predomina la clorofil·la. Viuen en aigües riques en sals minerals, a les quals donen un color verd intens. Abunden en aigües dolces, i també viuen en el mar i fins i tot en la terra humida. Es diu que d'aquestes algues provenen les plantes superiors. Exemples: <a href="/wiki/Cladophora" title="Cladophora">Cladophora</a>, <a href="/wiki/Spirogyra" class="mw-redirect" title="Spirogyra">Spirogyra</a>, <a href="/wiki/Chara" title="Chara">Chara</a>, <a href="/wiki/Enciam_de_mar" title="Enciam de mar">enciam de mar</a> (Ulva lactuca), <a href="/wiki/Chlorella" title="Chlorella">Chlorella</a>, <a href="/wiki/Nodularia" title="Nodularia">Nodularia</a>. <a href="/wiki/Algues_brunes" title="Algues brunes">Algues brunes</a> Són algues pluricel·lulars en les quals la clorofil·la està emmascarada per un pigment de color marró. La majoria viuen fixes en els substrats mitjançant arrels falses. Encara que el seu aspecte sigui com el de plantes superiors, no ho són perquè no tenen teixit epidèrmic ni vasos conductors. El seu cos està cobert de substàncies mucilaginoses, la qual cosa els permet suportar emersions llargues fora de l'aigua i viure en zones de marea. Poden arribar a tenir grans dimensions, com en el cas de les laminàries, que són els organismes més grans que existeixen. De vegades, tenen flotadors que les mantenen dretes. Exemples: <a href="/wiki/Fucus" title="Fucus">Fucus</a>, <a href="/wiki/Undaria_pinnatifida" title="Undaria pinnatifida">Undaria</a>, <a href="/wiki/Iziki" title="Iziki">Sargassum fusiforme</a>. <a href="/wiki/Algues_vermelles" title="Algues vermelles">Algues vermelles</a> Les algues vermelles o rodòfits (Rhodophyta) són uns organismes fotosintètics que contenen clorofil·la a i d. Presenten una gran diversitat de formes i grandàries. Es caracteritzen per l'absència de cèl·lules flagel·lades, la presència de pigments bilicromoproteids i ficobilisomes i l'absència de midó en els cloroplasts, ja que usen com a material de reserva el midó de florideas; els tilacoides són simples (rodoplasts). La reproducció sexual per oogàmia, amb cèl·lules especialitzades, carpogonis i espermacions (pot faltar-hi la sexualitat). Les algues vermelles són utilitzades en el sector alimentari i en el farmacèutic. En aquests, el producte més comercialitzat és l'agar-agar. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Filogènia">Filogènia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Filogènia">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Gephyrocapsa_oceanica_color.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b0/Gephyrocapsa_oceanica_color.jpg/220px-Gephyrocapsa_oceanica_color.jpg" decoding="async" width="220" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b0/Gephyrocapsa_oceanica_color.jpg/330px-Gephyrocapsa_oceanica_color.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b0/Gephyrocapsa_oceanica_color.jpg/440px-Gephyrocapsa_oceanica_color.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1600" /></a><figcaption><a href="/wiki/Micrografia_electr%C3%B2nica_d%27escaneig" class="mw-redirect" title="Micrografia electrònica d'escaneig">Micrografia electrònica d'escaneig</a> en fals color del <a href="/wiki/Cocolit%C3%B2for" class="mw-redirect" title="Cocolitòfor">cocolitòfor</a> unicel·lular <a href="/w/index.php?title=Gephyrocapsa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gephyrocapsa (encara no existeix)">Gephyrocapsa</a> oceanica</figcaption></figure> Una definició d'algues és que "tenen la <a href="/wiki/Clorofil%C2%B7la" title="Clorofil·la">clorofil·la</a> com a <a href="/wiki/Pigment_fotosint%C3%A8tic" title="Pigment fotosintètic">pigment fotosintètic</a> primari i no tenen una coberta estèril de cèl·lules al voltant de les seves <a href="/wiki/Gamet" class="mw-redirect" title="Gamet">cèl·lules reproductores</a>".<a href="#cite_note-11">[11]</a> D'altra banda, les incolores Prototheca sota <a href="/wiki/Chlorophyta" class="mw-redirect" title="Chlorophyta">Chlorophyta</a> estan totes desproveïdes de qualsevol clorofil·la. Encara que els <a href="/wiki/Cianobacteris" title="Cianobacteris">cianobacteris</a> sovint es coneixen com "algues blaves-verdes", la majoria de les autoritats exclouen tots els <a href="/wiki/Procariotes" title="Procariotes">procariotes</a>, inclosos els cianobacteris, de la definició d'algues.<a href="#cite_note-IntroBot-12">[12]</a><a href="#cite_note-13">[13]</a> Les algues contenen <a href="/wiki/Cloroplast" title="Cloroplast">cloroplasts</a> d'estructura similar als cianobacteris. Els cloroplasts contenen <a href="/wiki/ADN" class="mw-redirect" title="ADN">ADN</a> circular com el dels cianobacteris i s'interpreten com a representants de <a href="/wiki/Cianobacteris" title="Cianobacteris">cianobacteris</a> endosimbiòtics reduïts. Tanmateix, l'origen exacte dels <a href="/wiki/Cloroplasts" class="mw-redirect" title="Cloroplasts">cloroplasts</a> és diferent entre llinatges separats d'algues, reflectint la seva adquisició durant diferents esdeveniments endosimbiòtics. La taula següent descriu la composició dels tres grans grups d'algues. Les seves relacions de llinatge es mostren a la figura de la part superior dreta. Molts d'aquests grups contenen alguns membres que ja no són fotosintètics. Alguns conserven els plastids, però no els cloroplasts, mentre que altres els han perdut completament.<a href="#cite_note-14">[14]</a> Les algues són polifilètiques des del punt de vista de l'àcid nucleic, però es pot traçar un arbre<a href="#cite_note-15">[15]</a> de genealogia no nucleocitoplasmàtica: <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Cyanobacteria" class="mw-redirect" title="Cyanobacteria">Cyanobacteria</a> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Glaucophyta" class="mw-redirect" title="Glaucophyta">Glaucophyta</a> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"><a href="/wiki/Rodoplasts" class="mw-redirect" title="Rodoplasts">Rodoplasts</a></td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Rhodophyta" class="mw-redirect" title="Rhodophyta">Rhodophyta</a> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Heterokonta" class="mw-redirect" title="Heterokonta">Heterokonta</a> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Cryptophyta" class="mw-redirect" title="Cryptophyta">Cryptophyta</a> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Haptophyta" class="mw-redirect" title="Haptophyta">Haptophyta</a> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"><a href="/wiki/Cloroplasts" class="mw-redirect" title="Cloroplasts">Cloroplasts</a></td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Euglenophyta" class="mw-redirect" title="Euglenophyta">Euglenophyta</a> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Chlorophyta" class="mw-redirect" title="Chlorophyta">Chlorophyta</a> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Charophyta" class="mw-redirect" title="Charophyta">Charophyta</a> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Embryophyta" class="mw-redirect" title="Embryophyta">Embryophyta</a> (plantes superiors) </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Chlorarachniophyta" class="mw-redirect" title="Chlorarachniophyta">Chlorarachniophyta</a> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> <table class="wikitable"> <tbody><tr> <th>Afiliació al supergrup</th> <th>Membres</th> <th><a href="/wiki/Endosimbiont" class="mw-redirect" title="Endosimbiont">Endosimbiont</a></th> <th>Resum </th></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Primoplantae" class="mw-redirect" title="Primoplantae">Primoplantae</a>/ <a href="/wiki/Archaeplastida" class="mw-redirect" title="Archaeplastida">Archaeplastida</a> </td> <td> <ul><li><a href="/wiki/Chlorophyta" class="mw-redirect" title="Chlorophyta">Chlorophyta</a></li> <li><a href="/wiki/Rhodophyta" class="mw-redirect" title="Rhodophyta">Rhodophyta</a></li> <li><a href="/wiki/Glaucophyta" class="mw-redirect" title="Glaucophyta">Glaucophyta</a></li></ul> </td> <td><a href="/wiki/Cyanobacteria" class="mw-redirect" title="Cyanobacteria">Cyanobacteria</a> </td> <td>Aquestes algues tenen <a href="/wiki/Cloroplast" title="Cloroplast">cloroplasts</a> "primaris", és a dir, els cloroplasts estan envoltats per dues membranes i probablement es desenvolupen mitjançant un únic esdeveniment endosimbiòtic. Els cloroplasts de les algues vermelles tenen <a href="/wiki/Clorofil%C2%B7la" title="Clorofil·la">clorofil·la</a> a i c (sovint), i <a href="/wiki/Ficobilina" title="Ficobilina">ficobilines</a>, mentre que els de les algues verdes tenen cloroplasts amb clorofil·la a i b sense ficobilines. Les plantes terrestres tenen una pigmentació semblant a les algues verdes i probablement s'han desenvolupat a partir d'elles, per tant la <a href="/wiki/Chlorophyta" class="mw-redirect" title="Chlorophyta">Chlorophyta</a> és un tàxon germà de les plantes; de vegades la Chlorophyta, la <a href="/wiki/Charophyta" class="mw-redirect" title="Charophyta">Charophyta</a> i les plantes terrestres s'agrupen com a <a href="/wiki/Viridiplantae" class="mw-redirect" title="Viridiplantae">Viridiplantae</a>. </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Excavata" class="mw-redirect" title="Excavata">Excavata</a> i <a href="/wiki/Rhizaria" class="mw-redirect" title="Rhizaria">Rhizaria</a> </td> <td> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Chlorarachniophyte&action=edit&redlink=1" class="new" title="Chlorarachniophyte (encara no existeix)">Chlorarachniophytes</a></li> <li><a href="/wiki/Euglen%C3%B2fits" title="Euglenòfits">Euglenòfits</a></li></ul> </td> <td><a href="/wiki/Algues_verdes" title="Algues verdes">Algues verdes</a> </td> <td> Aquests grups tenen cloroplasts verds que contenen clorofil·les a i b.<a href="#cite_note-16">[16]</a> Els seus cloroplasts estan envoltats per quatre i tres membranes, respectivament, i probablement van ser retinguts d'algues verdes ingerides. Chlorarachniophytes, que pertanyen al fílum <a href="/wiki/Cercozoa" class="mw-redirect" title="Cercozoa">Cercozoa</a>, contenen un petit <a href="/w/index.php?title=Nucleomorf&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nucleomorf (encara no existeix)">nucleomorf</a>, que és un <a href="/wiki/Relicte" title="Relicte">relicte</a> del <a href="/wiki/Nucli_cel%C2%B7lular" title="Nucli cel·lular">nucli</a> de les algues. Euglenids, que pertanyen al fílum <a href="/wiki/Euglenozoa" class="mw-redirect" title="Euglenozoa">Euglenozoa</a>, viuen principalment a l'aigua dolça i tenen cloroplasts amb només tres membranes. Les algues verdes endosimbiòtiques poden haver estat adquirides a través de la <a href="/wiki/Mizocitosi" title="Mizocitosi">mizocitosi</a> en lloc de la <a href="/wiki/Fagocitosi" title="Fagocitosi">fagocitosi</a>.<a href="#cite_note-17">[17]</a> (Un altre grup amb endosimbionts d'algues verdes és el gènere de dinoflagel·lats <a href="/w/index.php?title=Lepidodinium&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lepidodinium (encara no existeix)">Lepidodinium</a>, que ha substituït el seu endosimbiont original d'origen d'algues vermelles per un d'origen d'algues verdes. Hi ha un nucleomorf i el genoma hoste encara té diversos gens d'algues vermelles adquirits mitjançant la transferència de gens endosimbiòtics. També el genoma dels euglenids i dels cloraracniòfits contenen gens d'ascendència aparent d'algues vermelles)<a href="#cite_note-18">[18]</a><a href="#cite_note-19">[19]</a><a href="#cite_note-20">[20]</a> </td></tr> <tr> <td><a href="/wiki/Halvaria" class="mw-redirect" title="Halvaria">Halvaria</a> i <a href="/wiki/Hacrobia" class="mw-redirect" title="Hacrobia">Hacrobia</a> </td> <td> <ul><li><a href="/wiki/Heteroconts" title="Heteroconts">Heteroconts</a></li> <li><a href="/wiki/Dinoflagel%C2%B7lats" title="Dinoflagel·lats">Dinoflagel·lats</a></li> <li><a href="/wiki/Haptophyta" class="mw-redirect" title="Haptophyta">Haptophyta</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Cryptomonad&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cryptomonad (encara no existeix)">Cryptomonads</a></li></ul> </td> <td><a href="/wiki/Algues_vermelles" title="Algues vermelles">Algues vermelles</a> </td> <td> Aquests grups tenen cloroplasts que contenen clorofil·les a i c, i ficobilines. La forma pot variar; poden ser discoides, en forma de plaques, reticulats, en forma de copa, en espiral o en forma de cinta. Tenen un o més pirenoides per conservar proteïnes i midó. Aquest darrer tipus de clorofil·la no es coneix de cap procariota o cloroplast primari, però les similituds genètiques amb les algues vermelles suggereixen una relació allà.<a href="#cite_note-21">[21]</a> En els tres primers d'aquests grups (<a href="/wiki/Chromista" class="mw-redirect" title="Chromista">Chromista</a>), el cloroplast té quatre membranes, conservant un <a href="/w/index.php?title=Nucleomorf&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nucleomorf (encara no existeix)">nucleomorf</a> a les <a href="/w/index.php?title=Criptomonades&action=edit&redlink=1" class="new" title="Criptomonades (encara no existeix)">criptomonades</a>, i probablement comparteixen un avantpassat pigmentat comú, encara que altres evidències fan dubtar. sobre si els <a href="/wiki/Heteroconts" title="Heteroconts">heteroconts</a>, <a href="/wiki/Haptophyta" class="mw-redirect" title="Haptophyta">Haptophyta</a> i <a href="/w/index.php?title=Cryptomonad&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cryptomonad (encara no existeix)">cryptomonads</a> estan de fet més estretament relacionats entre si que amb altres grups.<a href="#cite_note-22">[22]</a><a href="#cite_note-23">[23]</a> El cloroplast dinoflagel·lat típic té tres membranes, però existeix una diversitat considerable en els cloroplasts dins del grup, i sembla que es van produir diversos esdeveniments endosimbiòtics.<a href="#cite_note-keeling-1">[1]</a> Els <a href="/wiki/Apicomplexa" class="mw-redirect" title="Apicomplexa">Apicomplexa</a>, un grup de paràsits estretament relacionats, també tenen plastids anomenats <a href="/w/index.php?title=Apicoplast&action=edit&redlink=1" class="new" title="Apicoplast (encara no existeix)">apicoplasts</a>, que no són fotosintètics, però semblen tenir un origen comú amb els cloroplasts <a href="/wiki/Dinoflagel%C2%B7lats" title="Dinoflagel·lats">dinoflagel·lats</a>.<a href="#cite_note-keeling-1">[1]</a> </td></tr></tbody></table> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Gmelin_-_Historia_Fucorum_(Titelblatt).png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Gmelin_-_Historia_Fucorum_%28Titelblatt%29.png/250px-Gmelin_-_Historia_Fucorum_%28Titelblatt%29.png" decoding="async" width="170" height="247" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Gmelin_-_Historia_Fucorum_%28Titelblatt%29.png/330px-Gmelin_-_Historia_Fucorum_%28Titelblatt%29.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Gmelin_-_Historia_Fucorum_%28Titelblatt%29.png/500px-Gmelin_-_Historia_Fucorum_%28Titelblatt%29.png 2x" data-file-width="1005" data-file-height="1462" /></a><figcaption>Portada de la Historia Fucorum de <a href="/wiki/Samuel_Gottlieb_Gmelin" title="Samuel Gottlieb Gmelin">Gmelin</a>, datada el 1768</figcaption></figure> <a href="/wiki/Carl_Linnaeus" class="mw-redirect" title="Carl Linnaeus">Linnaeus</a>, a <a href="/wiki/Species_Plantarum" title="Species Plantarum">Species Plantarum</a> (1753),<a href="#cite_note-24">[24]</a> el punt de partida de la <a href="/wiki/Nomenclatura_bot%C3%A0nica" class="mw-redirect" title="Nomenclatura botànica">nomenclatura botànica</a> moderna, reconeix 14 gèneres d'algues, dels quals només quatre es consideren actualment entre les algues.<a href="#cite_note-25">[25]</a> A <a href="/w/index.php?title=10a_edici%C3%B3_de_Systema_Naturae&action=edit&redlink=1" class="new" title="10a edició de Systema Naturae (encara no existeix)">Systema Naturae</a>, Linnaeus va descriure els gèneres <a href="/wiki/Volvox" class="mw-redirect" title="Volvox">Volvox</a> i <a href="/wiki/Corallina" title="Corallina">Corallina</a>, i una espècie de <a href="/wiki/Acetabularia" title="Acetabularia">Acetabularia</a> (com <a href="/w/index.php?title=Madrepora&action=edit&redlink=1" class="new" title="Madrepora (encara no existeix)">Madrepora</a>), entre els animals. El 1768, <a href="/wiki/Samuel_Gottlieb_Gmelin" title="Samuel Gottlieb Gmelin">Samuel Gottlieb Gmelin</a> (1744–1774) va publicar la Historia Fucorum, la primera obra dedicada a les algues marines i el primer llibre sobre <a href="/wiki/Biologia_marina" title="Biologia marina">biologia marina</a> que va utilitzar la llavors nova nomenclatura binomial de Linnaeus. Incloïa il·lustracions elaborades d'algues i algues marines sobre fulles plegades.<a href="#cite_note-26">[26]</a><a href="#cite_note-27">[27]</a> <a href="/wiki/William_Henry_Harvey" title="William Henry Harvey">W. H. Harvey</a> (1811–1866) i <a href="/w/index.php?title=Lamouroux&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lamouroux (encara no existeix)">Lamouroux</a> (1813)<a href="#cite_note-Medlin_et_al-28">[28]</a> van ser els primers a dividir les algues macroscòpiques en quatre divisions en funció de la seva pigmentació. Aquest és el primer ús d'un criteri bioquímic en sistemàtica vegetal. Les quatre divisions de Harvey són: algues vermelles (Rhodospermae), algues marrons (Melanospermae), algues verdes (Chlorospermae) i Diatomaceae.<a href="#cite_note-29">[29]</a><a href="#cite_note-30">[30]</a> En aquest moment, les algues microscòpiques van ser descobertes i informades per un grup diferent de treballadors (per exemple, <a href="/wiki/Otto_Friedrich_M%C3%BCller" title="Otto Friedrich Müller">O. F. Müller</a> i <a href="/wiki/Christian_Gottfried_Ehrenberg" title="Christian Gottfried Ehrenberg">Ehrenberg</a>) que estudiaven els <a href="/wiki/Infusoria" class="mw-redirect" title="Infusoria">Infusoria</a> (organismes microscòpics). A diferència de les <a href="/wiki/Macroalgues" class="mw-redirect" title="Macroalgues">macroalgues</a>, que es consideraven clarament com a plantes, les <a href="/wiki/Microalgues" class="mw-redirect" title="Microalgues">microalgues</a> sovint es consideraven animals perquè sovint són mòbils.<a href="#cite_note-Medlin_et_al-28">[28]</a> Fins i tot les microalgues immòbils (coccoides) de vegades eren simplement vistes com a etapes del cicle de vida de les plantes, les macroalgues o els animals.<a href="#cite_note-31">[31]</a><a href="#cite_note-32">[32]</a> Encara que s'utilitza com a categoria taxonòmica en algunes classificacions pre-darwinianes, per exemple, Linnaeus (1753), de Jussieu (1789), Horaninow (1843), Agassiz (1859), Wilson i Cassin (1864), en altres classificacions, les "algues" es veuen com un grup polifilètic artificial. Al llarg del segle XX, la majoria de les classificacions van tractar els següents grups com a divisions o classes d'algues: <a href="/wiki/Cian%C3%B2fit" class="mw-redirect" title="Cianòfit">cianòfits</a>, <a href="/wiki/Rod%C3%B2fit" class="mw-redirect" title="Rodòfit">rodòfits</a>, <a href="/wiki/Cris%C3%B2fit" class="mw-redirect" title="Crisòfit">crisòfits</a>, <a href="/wiki/Xant%C3%B2fit" class="mw-redirect" title="Xantòfit">xantòfits</a>, <a href="/wiki/Diatomees" title="Diatomees">bacil·lariòfits</a>, <a href="/wiki/Fe%C3%B2fit" class="mw-redirect" title="Feòfit">feòfits</a>, <a href="/wiki/Dinoflagel%C2%B7lat#Història" class="mw-redirect" title="Dinoflagel·lat">pirròfits</a> (<a href="/wiki/Cript%C3%B2fits" class="mw-redirect" title="Criptòfits">criptòfits</a> i <a href="/wiki/Din%C3%B2fit" class="mw-redirect" title="Dinòfit">dinòfits</a>), <a href="/wiki/Euglen%C3%B2fit" class="mw-redirect" title="Euglenòfit">euglenòfits</a> i <a href="/wiki/Clor%C3%B2fit" class="mw-redirect" title="Cloròfit">cloròfits</a>. Més tard, es van descobrir molts grups nous (per exemple, <a href="/w/index.php?title=Bolidophyceae&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bolidophyceae (encara no existeix)">Bolidophyceae</a>), i d'altres es van dividir de grups més antics: <a href="/wiki/Car%C3%B2fit" class="mw-redirect" title="Caròfit">caròfits</a> i <a href="/wiki/Glauc%C3%B2fit" class="mw-redirect" title="Glaucòfit">glaucòfits</a> (de cloròfits), molts <a href="/wiki/Heteroconts" title="Heteroconts">heteroconts</a> (p. ex., <a href="/w/index.php?title=Synurophyceae&action=edit&redlink=1" class="new" title="Synurophyceae (encara no existeix)">sinuròfits</a> de crisòfits, o <a href="/w/index.php?title=Eustigmat%C3%B2fit&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eustigmatòfit (encara no existeix)">eustigmatòfits</a> de xantòfits), <a href="/wiki/Hapt%C3%B2fit" class="mw-redirect" title="Haptòfit">haptòfits</a> (de crisòfits) i <a href="/w/index.php?title=Cloraracni%C3%B2fit&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cloraracniòfit (encara no existeix)">cloraracniòfits</a> (de xantòfits). Amb l'abandonament de la classificació dicotòmica planta-animal, la majoria dels grups d'algues (de vegades tots) van ser inclosos a <a href="/wiki/Protist" class="mw-redirect" title="Protist">Protista</a>, més tard també abandonats a favor dels <a href="/wiki/Eucariotes" title="Eucariotes">Eucariotes</a>. No obstant això, com a llegat de l'esquema de vida vegetal més antic, alguns grups que també van ser tractats com a <a href="/wiki/Protozous" title="Protozous">protozous</a> en el passat encara tenen classificacions duplicades (vegeu <a href="/wiki/Protozous" title="Protozous">protozous</a>). Algunes algues paràsites (per exemple, les algues verdes <a href="/w/index.php?title=Prototheca&action=edit&redlink=1" class="new" title="Prototheca (encara no existeix)">Prototheca</a> i <a href="/w/index.php?title=Helicosporidium&action=edit&redlink=1" class="new" title="Helicosporidium (encara no existeix)">Helicosporidium</a>, paràsits dels metazous, o <a href="/w/index.php?title=Cephaleuros&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cephaleuros (encara no existeix)">Cephaleuros</a>, paràsits de les plantes) eren originalment classificats com a <a href="/wiki/Fongs" title="Fongs">fongs</a>, <a href="/wiki/Esporozous" class="mw-redirect" title="Esporozous">esporozous</a> o <a href="/wiki/Protista" class="mw-redirect" title="Protista">protistans</a> de <a href="/wiki/Incertae_sedis" title="Incertae sedis">incertae sedis</a>,<a href="#cite_note-33">[33]</a> mentre que altres (per exemple, les algues verdes <a href="/w/index.php?title=Phyllosiphon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Phyllosiphon (encara no existeix)">Phyllosiphon</a> i <a href="/w/index.php?title=Rhodochytrium&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rhodochytrium (encara no existeix)">Rhodochytrium</a>, paràsits de les plantes, o les algues vermelles <a href="/w/index.php?title=Pterocladiophila&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pterocladiophila (encara no existeix)">Pterocladiophila</a> i <a href="/w/index.php?title=Gelidiocolax_mammillatus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gelidiocolax mammillatus (encara no existeix)">Gelidiocolax mammillatus</a>, paràsits d'altres algues vermelles, o els dinoflagel·lats <a href="/w/index.php?title=Oodinium&action=edit&redlink=1" class="new" title="Oodinium (encara no existeix)">Oodinium</a>, paràsits dels peixos) es va conjecturar aviat la seva relació amb les algues. En altres casos, alguns grups es van caracteritzar originalment com algues paràsites (per exemple, <a href="/w/index.php?title=Chlorochytrium&action=edit&redlink=1" class="new" title="Chlorochytrium (encara no existeix)">Chlorochytrium</a>), però més tard es van veure com algues <a href="/wiki/Endof%C3%ADtiques" class="mw-redirect" title="Endofítiques">endofítiques</a>.<a href="#cite_note-34">[34]</a> Alguns bacteris filamentosos (per exemple, <a href="/wiki/Beggiatoa" title="Beggiatoa">Beggiatoa</a>) es van veure originalment com a algues. A més, grups com els <a href="/wiki/Apicomplexans" class="mw-redirect" title="Apicomplexans">apicomplexans</a> també són paràsits derivats d'ancestres que posseïen plastids, però no s'inclouen en cap grup tradicionalment vist com algues. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Evolució">Evolució</h2>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Evolució">modifica</a>]</div> Les algues són <a href="/wiki/Polifil%C3%A8tiques" class="mw-redirect" title="Polifilètiques">polifilètiques</a>, per la qual cosa el seu origen no es pot remuntar a un <a href="/wiki/Avantpassat_com%C3%BA" title="Avantpassat comú">avantpassat comú</a> hipotètic. Es creu que van sorgir quan els <a href="/wiki/Cianobacteris" title="Cianobacteris">cianobacteris</a> fotosintètics <a href="/wiki/Coc_(bacteri)" title="Coc (bacteri)">cocoides</a> van ser <a href="/wiki/Fagocitosi" title="Fagocitosi">fagocitats</a> per un eucariota <a href="/wiki/Unicel%C2%B7lular" class="mw-redirect" title="Unicel·lular">unicel·lular</a> <a href="/wiki/Heter%C3%B2trof" class="mw-redirect" title="Heteròtrof">heteròtrof</a> (un <a href="/wiki/Protista" class="mw-redirect" title="Protista">protista</a>),<a href="#cite_note-Reyes-Prieto-35">[35]</a> donant lloc a <a href="/wiki/Plastidi" title="Plastidi">plastidis</a> primaris de doble membrana. Es creu que aquests esdeveniments <a href="/wiki/Simbiog%C3%A8nesi" title="Simbiogènesi">simbiogènics</a> (simbiogènesi primària) van ocórrer fa més de 1.500 milions d'anys durant el <a href="/wiki/Per%C3%ADode_(geologia)" class="mw-redirect" title="Període (geologia)">període</a> <a href="/wiki/Calimmi%C3%A0" title="Calimmià">Calimmià</a>, a principis dels <a href="/w/index.php?title=Avorrits_mil_milions&action=edit&redlink=1" class="new" title="Avorrits mil milions (encara no existeix)">avorrits mil milions</a>, però és difícil fer un seguiment dels esdeveniments clau a causa de tant de temps.<a href="#cite_note-Biomolecules-36">[36]</a> La simbiogènesi primària va donar lloc a tres <a href="/wiki/Divisi%C3%B3_(biologia)" title="Divisió (biologia)">divisions</a> d'<a href="/wiki/Arquepl%C3%A0stids" title="Arqueplàstids">arqueplàstids</a>, és a dir, els <a href="/wiki/Viridiplantae" class="mw-redirect" title="Viridiplantae">Viridiplantae</a> (<a href="/wiki/Algues_verdes" title="Algues verdes">algues verdes</a> i posteriorment <a href="/wiki/Planta" class="mw-redirect" title="Planta">plantes</a>), <a href="/wiki/Rhodophyta" class="mw-redirect" title="Rhodophyta">Rhodophyta</a> (<a href="/wiki/Algues_vermelles" title="Algues vermelles">algues vermelles</a>) i <a href="/wiki/Glaucophyta" class="mw-redirect" title="Glaucophyta">Glaucophyta</a> ("algues grises"), els plastids dels quals es van estendre encara més a altres llinatges protistes a través de la <a href="/wiki/Predaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Predació">predació</a> eucariota-eucariota, engolits i endosimbiosi posteriors (secundàries i simbiogènesi terciària).<a href="#cite_note-Biomolecules-36">[36]</a> Aquest procés de "captura" i "esclavitud" de cèl·lules en sèrie explica la diversitat d'eucariotes fotosintètics.<a href="#cite_note-Reyes-Prieto-35">[35]</a> Els recents enfocaments <a href="/wiki/Gen%C3%B2mics" class="mw-redirect" title="Genòmics">genòmics</a> i <a href="/w/index.php?title=Filogen%C3%B2mics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Filogenòmics (encara no existeix)">filogenòmics</a> han aclarit significativament l'<a href="/w/index.php?title=Evoluci%C3%B3_del_genoma&action=edit&redlink=1" class="new" title="Evolució del genoma (encara no existeix)">evolució del genoma</a> del plastidi, el <a href="/wiki/Transfer%C3%A8ncia_horitzontal_de_gens" title="Transferència horitzontal de gens">moviment horitzontal</a> del <a href="/wiki/Gen" title="Gen">gens</a> de l'<a href="/wiki/Endosimbiont" class="mw-redirect" title="Endosimbiont">endosimbiont</a> cap al <a href="/wiki/Genoma" title="Genoma">genoma</a> <a href="/wiki/Nucli_cel%C2%B7lular" title="Nucli cel·lular">nuclear</a> de l′"hoste", i plastidi es van estendre per l'<a href="/wiki/Arbre_de_la_vida_(mitema)" title="Arbre de la vida (mitema)">arbre de la vida</a> eucariota.<a href="#cite_note-Reyes-Prieto-35">[35]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Relació_amb_les_plantes_terrestres">Relació amb les plantes terrestres</h3>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Relació amb les plantes terrestres">modifica</a>]</div> Els fòssils d'<a href="/wiki/Espores" class="mw-redirect" title="Espores">espores</a> aïllades suggereixen que les <a href="/wiki/Plantes_terrestres" class="mw-redirect" title="Plantes terrestres">plantes terrestres</a> podrien haver existit fins a fa 475 <a href="/wiki/Milions_d%27anys" class="mw-redirect" title="Milions d'anys">milions d'anys</a> (anys) durant el període <a href="/wiki/C%C3%A0mbric_tard%C3%A0" class="mw-redirect" title="Càmbric tardà">Càmbric tardà</a>/<a href="/wiki/Ordovici%C3%A0#Subdivisions" title="Ordovicià">Ordovicià primerenc</a>,<a href="#cite_note-37">[37]</a><a href="#cite_note-38">[38]</a> d'algues <a href="/w/index.php?title=Sessils_(motilitat)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sessils (motilitat) (encara no existeix)">sessils</a> <a href="/wiki/Car%C3%B2fits" title="Caròfits">caròfits</a> d'<a href="/wiki/Aigua_dol%C3%A7a" title="Aigua dolça">aigua dolça</a> molt semblants a la <a href="/wiki/Chara_(alga)" class="mw-redirect" title="Chara (alga)">Chara</a>,<a href="#cite_note-KCbook-39">[39]</a> que probablement es va quedar encallat a terra quan el <a href="/w/index.php?title=Nivell_d%27aigua&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nivell d'aigua (encara no existeix)">nivell d'aigua</a> del <a href="/wiki/Riu" title="Riu">riu</a>/<a href="/wiki/Lacustre" class="mw-redirect" title="Lacustre">lacustre</a> va baixar durant l'<a href="/wiki/Estaci%C3%B3_seca" title="Estació seca">estació seca</a>.<a href="#cite_note-Raven2001-40">[40]</a> Aquestes algues caròfites probablement ja van desenvolupar <a href="/wiki/Thalli" class="mw-redirect" title="Thalli">thalli</a> i <a href="/w/index.php?title=Holdfast_(biologia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Holdfast (biologia) (encara no existeix)">holdfasts</a> que superficialment s'assemblaven a <a href="/wiki/Tija_de_la_planta" class="mw-redirect" title="Tija de la planta">tija de la planta</a> i <a href="/wiki/Arrel_(bot%C3%A0nica)" title="Arrel (botànica)">arrels</a>, i probablement tenien una <a href="/wiki/Alternan%C3%A7a_de_generacions" title="Alternança de generacions">alternança de generacions</a> isomòrfica. Potser van evolucionar uns 850 mia<a href="#cite_note-Knauth-41">[41]</a> i fins i tot podria ser tan aviat com 1 <a href="/wiki/Gia" title="Gia">Gia</a> durant la fase final dels <a href="/w/index.php?title=Avorrits_mil_milions&action=edit&redlink=1" class="new" title="Avorrits mil milions (encara no existeix)">avorrits mil milions</a>.<a href="#cite_note-Strother-42">[42]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Morfologia">Morfologia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Morfologia">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Kelp-forest-Monterey.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/Kelp-forest-Monterey.jpg/250px-Kelp-forest-Monterey.jpg" decoding="async" width="170" height="269" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/Kelp-forest-Monterey.jpg/330px-Kelp-forest-Monterey.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/Kelp-forest-Monterey.jpg/500px-Kelp-forest-Monterey.jpg 2x" data-file-width="1455" data-file-height="2301" /></a><figcaption>L'exposició de <a href="/wiki/Bosc_de_varec" title="Bosc de varec">bosc de varec</a> a l'aquari de la badia de Monterey: un tall tridimensional i pluricel·lular</figcaption></figure> S'exhibeix una sèrie de <a href="/wiki/Morfologia_(biologia)" title="Morfologia (biologia)">morfologies</a> d'algues, i la <a href="/wiki/Evoluci%C3%B3_convergent" class="mw-redirect" title="Evolució convergent">convergència</a> de característiques en grups no relacionats és comú. Els únics grups que presenten <a href="/wiki/Thallus" class="mw-redirect" title="Thallus">thalli</a> tridimensionals són els <a href="/wiki/Algues_vermelles" title="Algues vermelles">vermells</a> i <a href="/wiki/Algues_marrons" class="mw-redirect" title="Algues marrons">marrons</a>, i alguns <a href="/wiki/Chlorophyta" class="mw-redirect" title="Chlorophyta">cloròfits</a>.<a href="#cite_note-Xiao2004-43">[43]</a> El creixement apical està restringit a subconjunts d'aquests grups: els <a href="/w/index.php?title=Florideophyceae&action=edit&redlink=1" class="new" title="Florideophyceae (encara no existeix)">florideòfits</a> vermells, diversos marrons i els caròfits.<a href="#cite_note-Xiao2004-43">[43]</a> La forma dels caròfits és força diferent de la dels vermells i marrons, perquè tenen nusos diferents, separats per "tiges" entre nusos; En els nodes es produeixen verticils de branques que recorden la <a href="/wiki/Cua_de_cavall" class="mw-redirect" title="Cua de cavall">cua de cavall</a>.<a href="#cite_note-Xiao2004-43">[43]</a> Els <a href="/w/index.php?title=Conceptacle&action=edit&redlink=1" class="new" title="Conceptacle (encara no existeix)">conceptacles</a> són un altre tret <a href="/wiki/Polifil%C3%A8tic" class="mw-redirect" title="Polifilètic">polifilètic</a>; apareixen a les <a href="/w/index.php?title=Algues_coral%C2%B7lines&action=edit&redlink=1" class="new" title="Algues coral·lines (encara no existeix)">algues coral·lines</a> i a les <a href="/w/index.php?title=Hildenbrandiales&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hildenbrandiales (encara no existeix)">Hildenbrandiales</a>, així com a les marrons.<a href="#cite_note-Xiao2004-43">[43]</a> La majoria de les algues més simples són <a href="/wiki/Flagel%C2%B7lats" class="mw-redirect" title="Flagel·lats">flagel·lats</a> unicel·lulars o <a href="/wiki/Ameboides" class="mw-redirect" title="Ameboides">ameboides</a>, però les formes colonials i immòbils s'han desenvolupat de manera independent entre diversos dels grups. Alguns dels nivells organitzatius més comuns, més d'un dels quals pot ocórrer en el <a href="/wiki/Cicle_de_vida_biol%C3%B2gic" class="mw-redirect" title="Cicle de vida biològic">cicle de vida</a> d'una espècie, són <ul><li><a href="/wiki/Col%C3%B2nia_(biologia)" title="Colònia (biologia)">Colonial</a>: grups petits i regulars de cèl·lules mòbils</li> <li>Capsoide: cèl·lules individuals no mòbils incrustades al <a href="/wiki/Muc%C3%ADlag" title="Mucílag">mucílag</a></li> <li>Cocoides: cèl·lules individuals immòbils amb parets cel·lulars</li> <li>Palmel·loide: cèl·lules immòbils incrustades al mucílag</li> <li>Filamentosos: una cadena de cèl·lules immòbils connectades, de vegades ramificades</li> <li>Parenquimatosos: cèl·lules que formen un tall amb diferenciació parcial dels teixits</li></ul> En tres línies, s'han assolit nivells d'organització encara més elevats, amb una diferenciació total dels teixits. Aquestes són les algues marrons,<a href="#cite_note-44">[44]</a>—alguns dels quals poden arribar als 50 m de longitud (<a href="/wiki/Kelp" class="mw-redirect" title="Kelp">kelps</a>)<a href="#cite_note-45">[45]</a>—les algues vermelles,<a href="#cite_note-46">[46]</a> i les algues verdes.<a href="#cite_note-47">[47]</a> Les formes més complexes es troben entre les algues caròfites (vegeu <a href="/wiki/Charales" class="mw-redirect" title="Charales">Charales</a> i <a href="/wiki/Charophyta" class="mw-redirect" title="Charophyta">Charophyta</a>), en un llinatge que finalment va conduir a les plantes terrestres més altes. La innovació que defineix aquestes plantes no algals és la presència d'òrgans reproductors femenins amb capes cel·lulars protectores que protegeixen el zigot i l'embrió en desenvolupament. Per tant, les plantes terrestres es coneixen com a <a href="/wiki/Embri%C3%B2fits" title="Embriòfits">Embriòfits</a>. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Gespa">Gespa</h3>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Gespa">modifica</a>]</div> El terme gespa d'algues s'utilitza habitualment, però mal definit. La gespa d'algues són làmines d'algues gruixudes i semblants a catifes que retenen <a href="/wiki/Sediments" class="mw-redirect" title="Sediments">sediments</a> i competeixen amb espècies de base com els <a href="/wiki/Esculls_de_corall" class="mw-redirect" title="Esculls de corall">corals</a> i els <a href="/wiki/Bosc_d%27algues#Kelp" class="mw-redirect" title="Bosc d'algues">kelps</a>, i solen ser inferiors a 15 cm d'alçada. Aquesta gespa pot consistir en una o més espècies i, generalment, cobrirà una àrea de l'ordre d'un metre quadrat o més. S'enumeren algunes característiques comunes:<a href="#cite_note-Connell_et_al_2014-48">[48]</a> <ul><li>Les algues que formen agregacions que s'han descrit com a gespa inclouen diatomees, cianobacteris, cloròfits, feòfits i rodòfits. Les gespes solen estar compostes per nombroses espècies a una àmplia gamma d'escales espacials, però sovint s'informa de gespa monoespecífica.<a href="#cite_note-Connell_et_al_2014-48">[48]</a></li> <li>La gespa pot ser morfològicament molt variables a escala geogràfica i fins i tot dins d'espècies a escala local i poden ser difícils d'identificar en termes de les espècies constitutives.<a href="#cite_note-Connell_et_al_2014-48">[48]</a></li> <li>Les gespes s'han definit com algues curtes, però això s'ha utilitzat per descriure intervals d'alçada des de menys de 0,5 cm fins a més de 10 cm. En algunes regions, les descripcions s'acostaven a altures que es podrien descriure com a marquesines (20 a 30 cm).<a href="#cite_note-Connell_et_al_2014-48">[48]</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Fisiologia">Fisiologia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Fisiologia">modifica</a>]</div> Moltes algues, especialment les espècies de les <a href="/w/index.php?title=Characeae&action=edit&redlink=1" class="new" title="Characeae (encara no existeix)">Characeae</a>,<a href="#cite_note-49">[49]</a> han servit com a models experimentals d'organismes per entendre els mecanismes de la permeabilitat a l'aigua de les membranes, l'<a href="/wiki/Osmoregulaci%C3%B3" title="Osmoregulació">osmoregulació</a>, la <a href="/w/index.php?title=Regulaci%C3%B3_de_la_turg%C3%A8ncia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Regulació de la turgència (encara no existeix)">regulació de la turgència</a>, la <a href="/wiki/Toler%C3%A0ncia_a_la_sal" class="mw-redirect" title="Tolerància a la sal">tolerància a la sal</a>, la <a href="/wiki/Flu%C3%A8ncia_citoplasm%C3%A0tica" class="mw-redirect" title="Fluència citoplasmàtica">fluència citoplasmàtica</a> i la generació de <a href="/wiki/Potencials_d%27acci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Potencials d'acció">potencials d'acció</a>. Les <a href="/wiki/Fitohormones" class="mw-redirect" title="Fitohormones">fitohormones</a> es troben no només a les plantes superiors, sinó també a les algues.<a href="#cite_note-50">[50]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Algues_simbiòtiques">Algues simbiòtiques</h2>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Algues simbiòtiques">modifica</a>]</div> Algunes espècies d'algues formen <a href="/wiki/Simbiosi" title="Simbiosi">relacions simbiòtiques</a> amb altres organismes. En aquestes simbiosi, les algues subministren fotosintats (substàncies orgàniques) a l'organisme hoste que proporcionen protecció a les cèl·lules d'algues. L'organisme hoste obté una part o la totalitat dels seus requeriments energètics de les algues. Alguns exemples són: <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Líquens">Líquens</h3>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Líquens">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Liquen" title="Liquen">Liquen</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Lichens_near_Clogher_Head_(stevefe).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7e/Lichens_near_Clogher_Head_%28stevefe%29.jpg/220px-Lichens_near_Clogher_Head_%28stevefe%29.jpg" decoding="async" width="220" height="170" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7e/Lichens_near_Clogher_Head_%28stevefe%29.jpg/330px-Lichens_near_Clogher_Head_%28stevefe%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7e/Lichens_near_Clogher_Head_%28stevefe%29.jpg/440px-Lichens_near_Clogher_Head_%28stevefe%29.jpg 2x" data-file-width="2047" data-file-height="1581" /></a><figcaption>Líquens de roca a Irlanda</figcaption></figure> L'<a href="/w/index.php?title=Associaci%C3%B3_Internacional_de_Liquenologia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Associació Internacional de Liquenologia (encara no existeix)">Associació Internacional de Liquenologia</a> defineix els <a href="/wiki/L%C3%ADquens" class="mw-redirect" title="Líquens">líquens</a> com "una associació d'un fong i un <a href="/wiki/Simbiont" class="mw-redirect" title="Simbiont">simbiont</a> fotosintètic que resulta en un cos vegetatiu estable amb una estructura específica".<a href="#cite_note-51">[51]</a> Els fongs, o micobionts, són principalment dels <a href="/wiki/Ascomycota" class="mw-redirect" title="Ascomycota">Ascomycota</a> amb uns quants dels <a href="/wiki/Basidiomycota" class="mw-redirect" title="Basidiomycota">Basidiomycota</a>. A la natura, no es troben separats dels líquens. Es desconeix quan van començar a associar-se.<a href="#cite_note-52">[52]</a> Un micobiont s'associa amb la mateixa espècie de ficobiont, rarament dues, de les algues verdes, excepte que alternativament, el micobiont es pot associar amb una espècie de cianobacteris (per tant, "fotobiont" és el terme més precís). Un fotobiont pot estar associat amb molts micobionts diferents o pot viure de manera independent; en conseqüència, els líquens s'anomenen i es classifiquen com a espècies de fongs.<a href="#cite_note-53">[53]</a> L'associació s'anomena morfogènesi perquè el liquen té una forma i capacitats que no només les espècies simbiontes (es poden aïllar experimentalment). El fotobiont possiblement desencadena gens latents en el micobiont.<a href="#cite_note-54">[54]</a> <a href="/wiki/Trentepohlia_(alga)" class="mw-redirect" title="Trentepohlia (alga)">Trentepohlia</a> és un exemple d'un gènere d'algues verdes comú a tot el món que pot créixer per si sol o liquenitzar-se. Així, els líquens comparteixen part de l'hàbitat i un aspecte sovint similar amb espècies especialitzades d'algues (<a href="/wiki/Aer%C3%B2fits" class="mw-redirect" title="Aeròfits">aeròfits</a>) que creixen a superfícies exposades com els troncs dels arbres i les roques i de vegades els decoloren. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Esculls_de_corall">Esculls de corall</h3>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Esculls de corall">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Coralls" title="Coralls">Coralls</a> i <a href="/wiki/Escull_de_corall" title="Escull de corall">Escull de corall</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Coral_Reef.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Coral_Reef.jpg/220px-Coral_Reef.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Coral_Reef.jpg/330px-Coral_Reef.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Coral_Reef.jpg/440px-Coral_Reef.jpg 2x" data-file-width="3593" data-file-height="2400" /></a><figcaption>Escull de corall de Florida</figcaption></figure> Els <a href="/wiki/Esculls_de_corall" class="mw-redirect" title="Esculls de corall">esculls de corall</a> s'acumulen a partir dels exoesquelets <a href="/w/index.php?title=Calcaris&action=edit&redlink=1" class="new" title="Calcaris (encara no existeix)">calcaris</a> dels <a href="/w/index.php?title=Invertebrats_marins&action=edit&redlink=1" class="new" title="Invertebrats marins (encara no existeix)">invertebrats marins</a> de l'ordre <a href="/wiki/Scleractinia" class="mw-redirect" title="Scleractinia">Scleractinia</a> (<a href="/wiki/Corall" class="mw-redirect" title="Corall">coralls</a> pedregosos). Aquests animals <a href="/wiki/Metabolisme" title="Metabolisme">metabolitzen</a> sucre i oxigen per obtenir energia per als seus processos de construcció cel·lular, inclosa la <a href="/wiki/Secreci%C3%B3" title="Secreció">secreció</a> de l'exoesquelet, amb aigua i <a href="/wiki/Di%C3%B2xid_de_carboni" title="Diòxid de carboni">diòxid de carboni</a> com a subproductes. Els dinoflagel·lats (protists d'algues) són sovint <a href="/w/index.php?title=Endosimbionts&action=edit&redlink=1" class="new" title="Endosimbionts (encara no existeix)">endosimbionts</a> a les cèl·lules dels invertebrats marins que formen coralls, on acceleren el metabolisme de la cèl·lula hoste generant sucre i oxigen immediatament disponibles mitjançant la fotosíntesi utilitzant la llum incident i el diòxid de carboni produït pel amfitrió. Els coralls pedregosos que construeixen esculls (<a href="/w/index.php?title=Corall_hermat%C3%ADpic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Corall hermatípic (encara no existeix)">corall hermatípic</a>) requereixen algues endosimbiòtiques del gènere <a href="/w/index.php?title=Symbiodinium&action=edit&redlink=1" class="new" title="Symbiodinium (encara no existeix)">Symbiodinium</a> per estar en condicions saludables.<a href="#cite_note-55">[55]</a> La pèrdua de Symbiodinium de l'hoste es coneix com a <a href="/wiki/Blanqueig_del_corall" title="Blanqueig del corall">blanqueig del corall</a>, una condició que condueix al deteriorament d'un escull. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Esponges_de_mar">Esponges de mar</h3>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Esponges de mar">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Esponja_de_mar" class="mw-redirect" title="Esponja de mar">Esponja de mar</a></div> Les algues verdes <a href="/w/index.php?title=Endosimbionts&action=edit&redlink=1" class="new" title="Endosimbionts (encara no existeix)">endosimbionts</a> viuen prop de la superfície d'algunes esponges, per exemple, les esponges <a href="/w/index.php?title=Halichondria_panicea&action=edit&redlink=1" class="new" title="Halichondria panicea (encara no existeix)">Halichondria panicea</a>. L'alga queda així protegida dels depredadors; l'esponja està proveïda d'oxigen i sucres que poden representar entre el 50 i el 80% del creixement de l'esponja en algunes espècies.<a href="#cite_note-56">[56]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Cicle_de_vida">Cicle de vida</h2>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Cicle de vida">modifica</a>]</div> <a href="/wiki/Rod%C3%B2fits" class="mw-redirect" title="Rodòfits">Rodòfits</a>, <a href="/wiki/Clor%C3%B2fits" class="mw-redirect" title="Cloròfits">Cloròfits</a> i <a href="/wiki/Heteroconts" title="Heteroconts">Heteroconts</a>, les tres principals <a href="/wiki/Phylum" class="mw-redirect" title="Phylum">divisions</a> d'algues, tenen cicles de vida que mostren una variació i complexitat considerables. En general, existeix una fase asexual on les cèl·lules de l'alga són <a href="/wiki/Plo%C3%AFdia" title="Ploïdia">diploides</a>, una fase sexual on les cèl·lules són <a href="/wiki/Haploides" class="mw-redirect" title="Haploides">haploides</a>, seguida de la fusió dels <a href="/wiki/G%C3%A0metes" class="mw-redirect" title="Gàmetes">gàmetes</a> masculins i femenins. La reproducció asexual permet un augment eficient de la població, però és possible una menor variació. Normalment, en la reproducció sexual d'algues unicel·lulars i colonials, dos gàmetes haploides especialitzats, compatibles sexualment, fan contacte físic i es fusionen per formar un <a href="/wiki/Zigot" title="Zigot">zigot</a>. Per garantir un aparellament reeixit, el desenvolupament i l'alliberament de gàmetes està altament sincronitzat i regulat; les feromones poden tenir un paper clau en aquests processos.<a href="#cite_note-57">[57]</a> La reproducció sexual permet més variació i proporciona el benefici d'una reparació recombinacional eficient dels danys a l'ADN durant la <a href="/wiki/Meiosi" title="Meiosi">meiosi</a>, una etapa clau del cicle sexual.<a href="#cite_note-58">[58]</a> Tanmateix, la reproducció sexual és més costosa que la reproducció asexual.<a href="#cite_note-59">[59]</a> S'ha demostrat que la meiosi es produeix en moltes espècies diferents d'algues.<a href="#cite_note-60">[60]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Exemplars">Exemplars</h2>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Exemplars">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Taiwan_2009_East_Coast_ShihTiPing_Giant_Stone_Steps_Algae_FRD_6581.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Taiwan_2009_East_Coast_ShihTiPing_Giant_Stone_Steps_Algae_FRD_6581.jpg/220px-Taiwan_2009_East_Coast_ShihTiPing_Giant_Stone_Steps_Algae_FRD_6581.jpg" decoding="async" width="220" height="154" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Taiwan_2009_East_Coast_ShihTiPing_Giant_Stone_Steps_Algae_FRD_6581.jpg/330px-Taiwan_2009_East_Coast_ShihTiPing_Giant_Stone_Steps_Algae_FRD_6581.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Taiwan_2009_East_Coast_ShihTiPing_Giant_Stone_Steps_Algae_FRD_6581.jpg/440px-Taiwan_2009_East_Coast_ShihTiPing_Giant_Stone_Steps_Algae_FRD_6581.jpg 2x" data-file-width="3908" data-file-height="2741" /></a><figcaption>Algues a les roques costaneres a <a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E7%9F%B3%E6%A2%AF%E5%9D%AA" class="extiw" title="zh:石梯坪">Shihtiping</a> a <a href="/wiki/Taiwan" title="Taiwan">Taiwan</a></figcaption></figure> La Col·lecció d'algues de l'Herbari Nacional dels EUA (ubicada al <a href="/wiki/Museu_Nacional_d%27Hist%C3%B2ria_Natural_(Estats_Units)" title="Museu Nacional d'Història Natural (Estats Units)">Museu Nacional d'Història Natural</a>) consta d'aproximadament 320.500 exemplars secs, que, encara que no són exhaustius (no existeix cap col·lecció exhaustiva), dona una idea de la ordre de magnitud del nombre d'espècies d'algues (aquest nombre continua sent desconegut).<a href="#cite_note-61">[61]</a> Les estimacions varien molt. Per exemple, segons un llibre de text estàndard,<a href="#cite_note-62">[62]</a> a les <a href="/wiki/Illes_Brit%C3%A0niques" title="Illes Britàniques">Illes Britàniques</a> l′Informe del Grup de Direcció de la Biodiversitat del Regne Unit estima que hi ha 20.000 espècies d'algues al Regne Unit. Una altra llista de verificació només informa d'unes 5.000 espècies. Pel que fa a la diferència d'unes 15.000 espècies, el text conclou: "Requeriran moltes prospeccions de camp detallades abans que sigui possible proporcionar una estimació fiable del nombre total d'espècies. ..." També s'han fet estimacions regionals i de grup: <ul><li>Entre 5.000 i 5.500 espècies d'algues vermelles a tot el món</li> <li>"uns 1.300 als mars d'Austràlia"<a href="#cite_note-63">[63]</a></li> <li>400 espècies d'algues per a la costa occidental de Sud-àfrica,<a href="#cite_note-64">[64]</a> i 212 espècies de la costa de KwaZulu-Natal.<a href="#cite_note-65">[65]</a> Alguns d'ells són duplicats, ja que l'abast s'estén per ambdues costes, i el total registrat és probablement d'unes 500 espècies. La majoria d'aquestes figuren a la <a href="/w/index.php?title=Llista_d%27algues_de_Sud-%C3%A0frica_(desambiguaci%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista d'algues de Sud-àfrica (desambiguació) (encara no existeix)">Llista d'algues de Sud-àfrica</a>. Aquests exclouen el <a href="/wiki/Fitopl%C3%A0ncton" title="Fitoplàncton">fitoplàncton</a> i les coralines crostoses.</li> <li>669 espècies marines de Califòrnia (EUA)<a href="#cite_note-66">[66]</a></li> <li>642 a la llista de control de la Gran Bretanya i Irlanda<a href="#cite_note-67">[67]</a></li></ul> i així successivament, però sense cap base científica ni fonts fiables, aquests números no tenen més credibilitat que els britànics esmentats anteriorment. La majoria de les estimacions també ometen algues microscòpiques, com el fitoplàncton. L'estimació més recent suggereix 72.500 espècies d'algues a tot el món.<a href="#cite_note-68">[68]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Distribució">Distribució</h2>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Distribució">modifica</a>]</div> La distribució de les espècies d'algues ha estat força ben estudiada des de la fundació de la <a href="/wiki/Fitogeografia" class="mw-redirect" title="Fitogeografia">fitogeografia</a> a mitjans del segle xix.<a href="#cite_note-Round8-69">[69]</a> Les algues s'estenen principalment per la dispersió d'<a href="/wiki/Espores" class="mw-redirect" title="Espores">espores</a> de manera anàloga a la dispersió de <a href="/wiki/Plantes" title="Plantes">plantes</a> per <a href="/wiki/Llavor" title="Llavor">llavors</a> i <a href="/wiki/Espores" class="mw-redirect" title="Espores">espores</a>. Aquesta dispersió es pot aconseguir per aire, aigua o altres organismes. Per això, les espores es poden trobar en una varietat d'ambients: aigües dolces i marines, aire, sòl i en o sobre altres organismes.<a href="#cite_note-Round8-69">[69]</a> Que una espora creixi en un organisme depèn de la combinació de l'espècie i de les condicions ambientals on l'espora aterra. Les espores de les algues d'aigua dolça es dispersen principalment per l'aigua corrent i el vent, així com per portadors vius.<a href="#cite_note-Round8-69">[69]</a> Tanmateix, no totes les masses d'aigua poden transportar totes les espècies d'algues, ja que la composició química de determinades masses d'aigua limita les algues que poden sobreviure dins d'elles.<a href="#cite_note-Round8-69">[69]</a> Les espores marines sovint es propaguen pels corrents oceànics. L'aigua de l'oceà presenta molts hàbitats molt diferents segons la temperatura i la disponibilitat de nutrients, donant lloc a zones, regions i províncies fitogeogràfiques.<a href="#cite_note-70">[70]</a> Fins a cert punt, la distribució de les algues està subjecta a discontinuïtats florístiques causades per característiques geogràfiques, com ara l'<a href="/wiki/Ant%C3%A0rtida" title="Antàrtida">Antàrtida</a>, grans distàncies de l'oceà o masses terrestres generals. Per tant, és possible identificar espècies que es troben per localitat, com ara "algues del <a href="/wiki/Pac%C3%ADfic" class="mw-redirect" title="Pacífic">Pacífic</a>" o "algues del <a href="/wiki/Mar_del_Nord" title="Mar del Nord">Mar del Nord</a>". Quan es produeixen fora de les seves localitats, normalment és possible plantejar la hipòtesi d'un mecanisme de transport, com ara els cascos dels vaixells. Per exemple, <a href="/w/index.php?title=Ulva_reticulata&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ulva reticulata (encara no existeix)">Ulva reticulata</a> i <a href="/w/index.php?title=U._fasciata&action=edit&redlink=1" class="new" title="U. fasciata (encara no existeix)">U. fasciata</a> va viatjar des del continent fins a <a href="/wiki/Hawaii" title="Hawaii">Hawaii</a> d'aquesta manera. El cartografia només és possible per a espècies seleccionades: "hi ha molts exemples vàlids de patrons de distribució confinats."<a href="#cite_note-71">[71]</a> Per exemple, <a href="/w/index.php?title=Clathromorphum&action=edit&redlink=1" class="new" title="Clathromorphum (encara no existeix)">Clathromorphum</a> és un gènere àrtic i no està cartografiat molt al sud d'allà.<a href="#cite_note-72">[72]</a> Tanmateix, els científics consideren que les dades generals són insuficients a causa de les "dificultats per dur a terme aquests estudis".<a href="#cite_note-73">[73]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Ecologia">Ecologia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Ecologia">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Phytoplankton_Lake_Chuzenji.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Phytoplankton_Lake_Chuzenji.jpg/250px-Phytoplankton_Lake_Chuzenji.jpg" decoding="async" width="220" height="176" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Phytoplankton_Lake_Chuzenji.jpg/330px-Phytoplankton_Lake_Chuzenji.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Phytoplankton_Lake_Chuzenji.jpg/500px-Phytoplankton_Lake_Chuzenji.jpg 2x" data-file-width="640" data-file-height="512" /></a><figcaption>Fitoplàncton del <a href="/wiki/Llac_Chuzenji" title="Llac Chuzenji">Llac Chuzenji</a></figcaption></figure> Les algues són prominents a les masses d'aigua, comuns en entorns terrestres, i es troben en entorns inusuals, com ara <a href="/w/index.php?title=Algues_de_neu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Algues de neu (encara no existeix)">neu</a> i <a href="/w/index.php?title=Algues_de_gel&action=edit&redlink=1" class="new" title="Algues de gel (encara no existeix)">gel</a>. Les algues creixen majoritàriament en aigües marines poc profundes, a menys de 100 m de profunditat; tanmateix, alguns com <a href="/w/index.php?title=Navicula&action=edit&redlink=1" class="new" title="Navicula (encara no existeix)">Navicula</a> pennata s'han registrat a una profunditat de 360 m.<a href="#cite_note-74">[74]</a> Un tipus d'algues, Ancylonema nordenskioeldii, es va trobar a <a href="/wiki/Groenl%C3%A0ndia" title="Groenlàndia">Groenlàndia</a> en zones conegudes com a 'Zona Fosca', la qual cosa va provocar un augment de la velocitat de fusió de la capa de gel.<a href="#cite_note-75">[75]</a> Les mateixes algues es van trobar als <a href="/wiki/Alps_italians" class="mw-redirect" title="Alps italians">Alps italians</a>, després que el gel rosat aparegués a parts de la glacera Presena.<a href="#cite_note-76">[76]</a> Els diferents tipus d'algues tenen un paper important en l'ecologia aquàtica. Les formes microscòpiques que viuen suspeses a la columna d'aigua (<a href="/wiki/Fitopl%C3%A0ncton" title="Fitoplàncton">fitoplàncton</a>) proporcionen la base alimentària per a la majoria de les <a href="/wiki/Cadenes_aliment%C3%A0ries" class="mw-redirect" title="Cadenes alimentàries">cadenes alimentàries</a> marines. En densitats molt altes (<a href="/wiki/Floraci%C3%B3_d%27algues" class="mw-redirect" title="Floració d'algues">floració d'algues</a>), aquestes algues poden decolorar l'aigua i superar, enverinar o <a href="/wiki/Asfixiar" class="mw-redirect" title="Asfixiar">asfixiar</a> altres formes de vida. Les algues es poden utilitzar com a <a href="/w/index.php?title=Organismes_indicadors&action=edit&redlink=1" class="new" title="Organismes indicadors (encara no existeix)">organismes indicadors</a> per controlar la contaminació en diversos sistemes aquàtics.<a href="#cite_note-Omar2010-77">[77]</a> En molts casos, el metabolisme de les algues és sensible a diversos contaminants. A causa d'això, la composició d'espècies de les poblacions d'algues pot canviar en presència de contaminants químics.<a href="#cite_note-Omar2010-77">[77]</a> Per detectar aquests canvis, es poden prendre mostres d'algues del medi i mantenir-les en laboratoris amb relativa facilitat.<a href="#cite_note-Omar2010-77">[77]</a> Segons el seu hàbitat, les algues es poden classificar com: <a href="/wiki/Planta_aqu%C3%A0tica" title="Planta aquàtica">aquàtiques</a> (<a href="/wiki/Fitopl%C3%A0ncton" title="Fitoplàncton">planctòniques</a>, <a href="/wiki/Zona_bent%C3%B2nica" title="Zona bentònica">bentòniques</a>, <a href="/wiki/Biologia_marina" title="Biologia marina">marines</a>, d'<a href="/wiki/Ecosistema_d%27aigua_dol%C3%A7a" title="Ecosistema d'aigua dolça">aigua dolça</a>, <a href="/w/index.php?title=Ecosistema_l%C3%A8ntic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ecosistema lèntic (encara no existeix)">lèntiques</a>, <a href="/wiki/Ecosistema_fluvial" class="mw-redirect" title="Ecosistema fluvial">lòtiques</a>),<a href="#cite_note-78">[78]</a> <a href="/wiki/Planta_terrestre" title="Planta terrestre">terrestres</a>, <a href="/wiki/Aerobiologia" title="Aerobiologia">aeris</a> (subaèria),<a href="#cite_note-79">[79]</a> <a href="/wiki/Lit%C3%B2fit" title="Litòfit">litofítiques</a>, <a href="/wiki/Hal%C3%B2fit" title="Halòfit">halòfits</a> (o <a href="/wiki/Eurihal%C3%AD" title="Eurihalí">eurihalines</a>), <a href="/w/index.php?title=Psammon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Psammon (encara no existeix)">psammon</a>, <a href="/wiki/Termofil" class="mw-redirect" title="Termofil">termòfiles</a>, <a href="/wiki/Psicr%C3%B2fil" class="mw-redirect" title="Psicròfil">criòfiles</a>, <a href="/wiki/Epibiontant" class="mw-redirect" title="Epibiontant">epibiontants</a> (<a href="/wiki/Ep%C3%ADfit" title="Epífit">epífites</a>, <a href="/wiki/Epizoic" class="mw-redirect" title="Epizoic">epizoiques</a>), <a href="/wiki/Endosimbiont" class="mw-redirect" title="Endosimbiont">endosimbionts</a> (<a href="/wiki/Endof%C3%ADtic" class="mw-redirect" title="Endofític">endofítiques</a>, endozoics), <a href="/wiki/Parasitari" class="mw-redirect" title="Parasitari">parasitaris</a>, <a href="/wiki/Calcari" class="mw-redirect" title="Calcari">calcifílics</a> o <a href="/wiki/Liquen" title="Liquen">liquens</a> (ficobionts).<a href="#cite_note-80">[80]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Associacions_culturals">Associacions culturals</h2>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Associacions culturals">modifica</a>]</div> En <a href="/wiki/Xin%C3%A8s_cl%C3%A0ssic" title="Xinès clàssic">xinès clàssic</a>, la paraula <span lang="zh" style="font-family: 'PingFang SC', DengXian, 'Source Han Sans SC', 'Source Han Sans CN', 'Noto Sans CJK SC', 'Microsoft Yahei', SimHei, SimSun, NSimSun, SimSun-ExtB, Song, 'Heiti SC', HanaMinA, HanaMinB, sans-serif;font-size: 110%; line-height: 1; font-style: normal;"><a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/%E8%97%BB" class="extiw" title="wikt:藻">藻</a> s'utilitza tant per a "algues" com (en la modesta tradició dels <a href="/w/index.php?title=Estudiosos-oficials&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estudiosos-oficials (encara no existeix)">estudiosos imperials</a>) per a "talent literari". La tercera illa del <a href="/w/index.php?title=Llac_Kunming&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llac Kunming (encara no existeix)">llac Kunming</a> al costat del <a href="/w/index.php?title=Palau_d%27estiu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Palau d'estiu (encara no existeix)">palau d'estiu</a> a Pequín es coneix com la Zaojian Tang Dao (藻鑒堂島), que significa, per tant, simultàniament "Illa de la sala d'observació d'algues" i "Illa de la sala per a la reflexió sobre el talent literari". <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Cultiu">Cultiu</h2>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Cultiu">modifica</a>]</div> <div class="excerpt-block"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r25609156">.mw-parser-output .excerpt .selflink{font-weight:normal}.mw-parser-output .excerpt-indicator{border-left:3px solid #c8ccd1;margin:1em 0;padding-left:1em}</style><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable dablink selfref">Aquesta secció és un extracte de <a href="/wiki/Algicultura" title="Algicultura">Algicultura</a>.[<a class="external text" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Algicultura&action=edit">modifica</a>]</div><div class="excerpt"> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Algoculture_au_kibboutz_Ketura.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Algoculture_au_kibboutz_Ketura.JPG/220px-Algoculture_au_kibboutz_Ketura.JPG" decoding="async" width="220" height="138" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Algoculture_au_kibboutz_Ketura.JPG/330px-Algoculture_au_kibboutz_Ketura.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Algoculture_au_kibboutz_Ketura.JPG/440px-Algoculture_au_kibboutz_Ketura.JPG 2x" data-file-width="2520" data-file-height="1576" /></a><figcaption>Algicultura a un Kibbutz d'Israel</figcaption></figure> L'<a href="/wiki/Algicultura" title="Algicultura">algicultura</a> és un tipus d'<a href="/wiki/Aq%C3%BCicultura" title="Aqüicultura">aqüicultura</a> que correspon al conreu sota condicions controlades d'algues. La majoria de les algues que es cultiven entren dins la categoria de microalgues (també anomenades <a href="/wiki/Fitopl%C3%A0ncton" title="Fitoplàncton">fitoplàncton</a> micròfits o algues planctòniques). Les macroalgues anomenades vulgarment algues també tenen usos comercials i industrials però per la seva mida gran i els seus requeriments mediambientals específics que necessiten per a créixer no estan encara cultivades extensivament. Les algues produeixen additius per l'alimentació, <a href="/wiki/Fertilitzant" class="mw-redirect" title="Fertilitzant">fertilitzants</a>, <a href="/wiki/Biopl%C3%A0stic" title="Bioplàstic">bioplàstics</a>, <a href="/wiki/Tint" title="Tint">tints</a>, <a href="/wiki/Colorant" title="Colorant">colorants</a>, productes farmacèutics, control de la contaminació, <a href="/wiki/Biocombustible" title="Biocombustible">biocombustible</a><a href="#cite_note-81">[81]</a> i altres.</div></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Cultiu_d'algues">Cultiu d'algues</h3>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Cultiu d'algues">modifica</a>]</div> <div class="excerpt-block"><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r25609156" /><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable dablink selfref">Aquesta secció és un extracte de <a href="/wiki/Cultiu_d%27algues" title="Cultiu d'algues">Cultiu d'algues</a>.[<a class="external text" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cultiu_d%27algues&action=edit">modifica</a>]</div><div class="excerpt"> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Eucheuma_farming,_Philippines_(5211726476).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b0/Eucheuma_farming%2C_Philippines_%285211726476%29.jpg/330px-Eucheuma_farming%2C_Philippines_%285211726476%29.jpg" decoding="async" width="300" height="191" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b0/Eucheuma_farming%2C_Philippines_%285211726476%29.jpg/500px-Eucheuma_farming%2C_Philippines_%285211726476%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b0/Eucheuma_farming%2C_Philippines_%285211726476%29.jpg/960px-Eucheuma_farming%2C_Philippines_%285211726476%29.jpg 2x" data-file-width="1392" data-file-height="884" /></a><figcaption>Cultiu submarí d′<a href="/wiki/Eucheuma" title="Eucheuma">Eucheuma</a> a les <a href="/wiki/Filipines" title="Filipines">Filipines</a></figcaption></figure> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Seaweed_farming_-Nusa_Lembongan,_Bali-16Aug2009_edit.jpg" class="mw-file-description"><img alt="Un agricultor d'algues es troba en aigües poc profundes, recollint algues comestibles que han crescut amb una corda" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Seaweed_farming_-Nusa_Lembongan%2C_Bali-16Aug2009_edit.jpg/300px-Seaweed_farming_-Nusa_Lembongan%2C_Bali-16Aug2009_edit.jpg" decoding="async" width="300" height="200" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Seaweed_farming_-Nusa_Lembongan%2C_Bali-16Aug2009_edit.jpg/450px-Seaweed_farming_-Nusa_Lembongan%2C_Bali-16Aug2009_edit.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Seaweed_farming_-Nusa_Lembongan%2C_Bali-16Aug2009_edit.jpg/600px-Seaweed_farming_-Nusa_Lembongan%2C_Bali-16Aug2009_edit.jpg 2x" data-file-width="4640" data-file-height="3093" /></a><figcaption>Un agricultor d'algues a <a href="/w/index.php?title=Nusa_Lembongan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nusa Lembongan (encara no existeix)">Nusa Lembongan</a> (Indonèsia) recull algues comestibles que han crescut amb una corda.</figcaption></figure> El <a href="/wiki/Cultiu_d%27algues" title="Cultiu d'algues">cultiu d'algues</a> o cultiu de <a href="/wiki/Laminarials" title="Laminarials">varec</a> és la pràctica del <a href="/wiki/Aq%C3%BCicultura" title="Aqüicultura">cultiu</a> i la <a href="/wiki/Collita" title="Collita">collita</a> d'<a href="/wiki/Algues" class="mw-redirect" title="Algues">algues</a>. En la seva forma més simple, els agricultors es reuneixen dels llits naturals, mentre que a l'altre extrem els agricultors controlen completament el <a href="/wiki/Cicle_de_vida_biol%C3%B2gic" class="mw-redirect" title="Cicle de vida biològic">cicle de vida</a> del cultiu. Els set <a href="/wiki/T%C3%A0xons" class="mw-redirect" title="Tàxons">tàxons</a> més conreats són <a href="/wiki/Eucheuma" title="Eucheuma">Eucheuma</a> spp., <a href="/w/index.php?title=Kappaphycus_alvarezii&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kappaphycus alvarezii (encara no existeix)">Kappaphycus alvarezii</a>, <a href="/wiki/Gracilaria" title="Gracilaria">Gracilaria</a> spp., <a href="/w/index.php?title=Saccharina_japonica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Saccharina japonica (encara no existeix)">Saccharina japonica</a>, <a href="/wiki/Undaria_pinnatifida" title="Undaria pinnatifida">Undaria pinnatifida</a>, <a href="/w/index.php?title=Pyropia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pyropia (encara no existeix)">Pyropia</a> spp., i <a href="/wiki/Sargassum_fusiforme" class="mw-redirect" title="Sargassum fusiforme">Sargassum fusiforme</a>. Eucheuma i K. alvarezii són atractius per a la <a href="/wiki/Carragenina" title="Carragenina">carragenina</a> (un <a href="/wiki/Agent_gelificant" title="Agent gelificant">agent gelificant</a>); Gracilaria es cultiva per a l'<a href="/wiki/Agar-agar" title="Agar-agar">agar</a>; la resta es mengen després d'un processament limitat.<a href="#cite_note-Cultiu_d'algues_:3-82">[82]</a> Les algues són diferents dels <a href="/wiki/Manglars" class="mw-redirect" title="Manglars">manglars</a> i les <a href="/wiki/Herbes_marines" class="mw-redirect" title="Herbes marines">herbes marines</a>, ja que són organismes algals fotosintètics<a href="#cite_note-83">[83]</a> i no floreixen.<a href="#cite_note-Cultiu_d'algues_:3-82">[82]</a> Els països productors d'algues més grans a partir del 2022 són la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a> (58,62%) i <a href="/wiki/Indon%C3%A8sia" title="Indonèsia">Indonèsia</a> (28,6%); seguit de <a href="/wiki/Corea_del_Sud" title="Corea del Sud">Corea del Sud</a> (5,09%) i les <a href="/wiki/Filipines" title="Filipines">Filipines</a> (4,19%). Altres productors notables inclouen <a href="/wiki/Corea_del_Nord" title="Corea del Nord">Corea del Nord</a> (1,6%), el <a href="/wiki/Jap%C3%B3" title="Japó">Japó</a> (1,15%), <a href="/wiki/Mal%C3%A0isia" title="Malàisia">Malàisia</a> (0,53%), <a href="/wiki/Zanz%C3%ADbar" title="Zanzíbar">Zanzíbar</a> (<a href="/wiki/Tanz%C3%A0nia" title="Tanzània">Tanzània</a>, 0,5%) , i <a href="/wiki/Xile" title="Xile">Xile</a> (0,3%).<a href="#cite_note-Cultiu_d'algues_Zhang2022-84">[84]</a><a href="#cite_note-Cultiu_d'algues_Buschmann-85">[85]</a> El cultiu d'algues s'ha desenvolupat amb freqüència per millorar les condicions econòmiques i reduir la pressió pesquera.<a href="#cite_note-Cultiu_d'algues_ask-86">[86]</a> L'<a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_de_les_Nacions_Unides_per_a_l%27Agricultura_i_l%27Alimentaci%C3%B3" title="Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació">Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació</a> (FAO), va informar que la producció mundial el 2019 va superar els 35 milions de tones. L'Amèrica del Nord va produir unes 23.000 tones d'algues humides. Alaska, Maine, França i Noruega van duplicar la seva producció d'algues des del 2018. A partir del 2019, les algues representaven el 30% de l'<a href="/wiki/Aq%C3%BCicultura" title="Aqüicultura">aqüicultura</a> marina.<a href="#cite_note-Cultiu_d'algues_:4-87">[87]</a> El cultiu d'algues és un cultiu de <a href="/wiki/Eliminaci%C3%B3_de_di%C3%B2xid_de_carboni" class="mw-redirect" title="Eliminació de diòxid de carboni">negatiu de carboni</a>, amb un alt potencial per a la <a href="/w/index.php?title=Mitigaci%C3%B3_del_canvi_clim%C3%A0tic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mitigació del canvi climàtic (encara no existeix)">mitigació del canvi climàtic</a>.<a href="#cite_note-Cultiu_d'algues_:0-88">[88]</a><a href="#cite_note-Cultiu_d'algues_:1-89">[89]</a> L'<a href="/w/index.php?title=Informe_especial_sobre_l%27oce%C3%A0_i_la_criosfera_en_un_clima_canviant&action=edit&redlink=1" class="new" title="Informe especial sobre l'oceà i la criosfera en un clima canviant (encara no existeix)">Informe especial sobre l'oceà i la criosfera en un clima canviant</a> de l'IPCC recomana "més atenció a la investigació" com a tàctica de mitigació.<a href="#cite_note-Cultiu_d'algues_:2-90">[90]</a> El <a href="/wiki/Fons_Mundial_per_la_Natura" class="mw-redirect" title="Fons Mundial per la Natura">Fons Mundial per la Natura</a>, Oceans 2050 i <a href="/w/index.php?title=The_Nature_Conservancy&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Nature Conservancy (encara no existeix)">The Nature Conservancy</a> donen suport públicament a l'expansió del cultiu d'algues.<a href="#cite_note-Cultiu_d'algues_:4-87">[87]</a></div></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Bioreactors">Bioreactors</h3>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Bioreactors">modifica</a>]</div> <div class="excerpt-block"><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r25609156" /><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable dablink selfref">Aquesta secció és un extracte de <a href="/wiki/Bioreactor_d%27algues" title="Bioreactor d'algues">Bioreactor d'algues</a>.[<a class="external text" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bioreactor_d%27algues&action=edit">modifica</a>]</div><div class="excerpt"> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:CSIRO_ScienceImage_7604_Microalgae.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/CSIRO_ScienceImage_7604_Microalgae.jpg/280px-CSIRO_ScienceImage_7604_Microalgae.jpg" decoding="async" width="280" height="184" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/CSIRO_ScienceImage_7604_Microalgae.jpg/420px-CSIRO_ScienceImage_7604_Microalgae.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/CSIRO_ScienceImage_7604_Microalgae.jpg/560px-CSIRO_ScienceImage_7604_Microalgae.jpg 2x" data-file-width="1827" data-file-height="1198" /></a><figcaption>Primer pla de microalgues – Pavlova sp.</figcaption></figure> Un <a href="/wiki/Bioreactor_d%27algues" title="Bioreactor d'algues">bioreactor d'algues</a> s'utilitza per conrear <a href="/wiki/Microalgues" class="mw-redirect" title="Microalgues">micro</a> o <a href="/wiki/Algues" class="mw-redirect" title="Algues">macroalgues</a>. Les <a href="/wiki/Algues" class="mw-redirect" title="Algues">algues</a> es poden conrear amb finalitats de producció de <a href="/wiki/Biomassa" title="Biomassa">biomassa</a> (com en un <a href="/w/index.php?title=Conreador_d%27algues&action=edit&redlink=1" class="new" title="Conreador d'algues (encara no existeix)">conreador d'algues</a>), <a href="/wiki/Tractament_d%27aig%C3%BCes_residuals" title="Tractament d'aigües residuals">tractament d'aigües residuals</a>, <a href="/wiki/Fixaci%C3%B3_del_carboni" title="Fixació del carboni">fixació de CO2</a>, o filtració d'aquari/estany en forma de <a href="/w/index.php?title=Fregador_d%27algues&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fregador d'algues (encara no existeix)">fregador d'algues</a>.<a href="#cite_note-91">[91]</a> Els bioreactors d'algues varien àmpliament en disseny, dividint-se àmpliament en dues categories: reactors oberts i reactors tancats. Els reactors oberts estan exposats a l'atmosfera mentre que els reactors tancats, també anomenats comunament <a href="/w/index.php?title=Fotobioreactor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fotobioreactor (encara no existeix)">fotobioreactors</a>, estan aïllats en diferents graus de l'atmosfera. Concretament, els bioreactors d'algues es poden utilitzar per produir combustibles com el <a href="/wiki/Biodi%C3%A8sel" title="Biodièsel">biodièsel</a> i el <a href="/wiki/Bioetanol" title="Bioetanol">bioetanol</a>, per generar pinsos o per reduir contaminants com ara <a href="/wiki/NOx" class="mw-redirect" title="NOx">NOx</a> i <a href="/wiki/Di%C3%B2xid_de_carboni" title="Diòxid de carboni">CO2</a> en els gasos de combustió de les centrals elèctriques. Bàsicament, aquest tipus de bioreactor es basa en la reacció <a href="/wiki/Fotos%C3%ADntesi" title="Fotosíntesi">fotosintètica</a>, que es realitza per les mateixes algues que contenen <a href="/wiki/Clorofil%C2%B7la" title="Clorofil·la">clorofil·la</a> utilitzant diòxid de carboni dissolt i llum solar. El diòxid de carboni es dispersa al fluid del reactor per fer-lo accessible a les algues. El bioreactor ha d'estar fet de material transparent.</div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Aplicacions">Aplicacions</h2>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Aplicacions">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Algae_Harvester.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9b/Algae_Harvester.jpg/220px-Algae_Harvester.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9b/Algae_Harvester.jpg/330px-Algae_Harvester.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9b/Algae_Harvester.jpg/440px-Algae_Harvester.jpg 2x" data-file-width="500" data-file-height="375" /></a><figcaption>Recollida d'algues</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Agar">Agar</h3>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Agar">modifica</a>]</div> L'<a href="/wiki/Agar-agar" title="Agar-agar">agar</a>, una substància <a href="/wiki/Gelatina" title="Gelatina">gelatinosa</a> derivada de les algues vermelles, té diversos usos comercials.<a href="#cite_note-92">[92]</a> És un bon medi on créixer bacteris i fongs, ja que la majoria de microorganismes no poden digerir l'agar. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Alginats">Alginats</h3>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Alginats">modifica</a>]</div> L'<a href="/wiki/%C3%80cid_alg%C3%ADnic" class="mw-redirect" title="Àcid algínic">àcid algínic</a>, o alginat, s'extreu de les <a href="/wiki/Algues_marrons" class="mw-redirect" title="Algues marrons">algues marrons</a>. Els seus usos van des d'agents gelificants en aliments fins a apòsits mèdics. L'àcid algínic també s'ha utilitzat en el camp de la <a href="/wiki/Biotecnologia" title="Biotecnologia">biotecnologia</a> com a <a href="/wiki/Biocompatibilitat" title="Biocompatibilitat">medi biocompatible</a> per a l'encapsulació cel·lular i la immobilització cel·lular. La <a href="/w/index.php?title=Cuina_molecular&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cuina molecular (encara no existeix)">cuina molecular</a> també és usuari de la substància per les seves propietats gelificants, per la qual cosa es converteix en un vehicle de lliurament de sabors. A <a href="/wiki/Nou_M%C3%A8xic" title="Nou Mèxic">Nou Mèxic</a> es cullen anualment entre 100.000 i 170.000 tones humides de <a href="/w/index.php?title=Macrocystis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Macrocystis (encara no existeix)">Macrocystis</a> per a l'extracció d'<a href="/wiki/%C3%80cid_alg%C3%ADnic" class="mw-redirect" title="Àcid algínic">alginat</a> i per a l'alimentació de l'<a href="/w/index.php?title=Orbeau&action=edit&redlink=1" class="new" title="Orbeau (encara no existeix)">orbeau</a>.<a href="#cite_note-93">[93]</a><a href="#cite_note-94">[94]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Font_d'energia">Font d'energia</h3>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Font d'energia">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Biocombustible_d%27algues" title="Biocombustible d'algues">Biocombustible d'algues</a>, <a href="/wiki/Producci%C3%B3_biol%C3%B2gica_d%27hidrogen" class="mw-redirect" title="Producció biològica d'hidrogen">Producció biològica d'hidrogen</a>, <a href="/wiki/Biohidrogen" title="Biohidrogen">Biohidrogen</a>, <a href="/wiki/Biodi%C3%A8sel" title="Biodièsel">Biodièsel</a>, <a href="/wiki/Bioetanol" title="Bioetanol">Bioetanol</a>, <a href="/wiki/Agrobutanol" title="Agrobutanol">Agrobutanol</a>, <a href="/wiki/Oli_vegetal" title="Oli vegetal">Oli vegetal</a>, i <a href="/wiki/Biog%C3%A0s" title="Biogàs">Biogàs</a></div> En general s'empren microalgues (<a href="/wiki/Diatomea" class="mw-redirect" title="Diatomea">diatomees</a>) riques en <a href="/wiki/L%C3%ADpids" class="mw-redirect" title="Lípids">lípids</a>. Les algues cultivades tenen un rendiment fins a 30 vegades superiors al de les plantes oleaginoses cultivades.<a href="#cite_note-95">[95]</a> Per ser competitius i independents del suport fluctuant de la política (local) a llarg termini, els biocombustibles haurien d'igualar o superar el nivell de costos dels combustibles fòssils. Aquí, els combustibles a base d'algues són molt prometedors,<a href="#cite_note-96">[96]</a><a href="#cite_note-97">[97]</a> directament relacionat amb el potencial de produir més biomassa per unitat de superfície en un any que qualsevol altra forma de biomassa. S'estima que el punt d'equilibri dels biocombustibles a base d'algues es produirà el 2025.<a href="#cite_note-98">[98]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Fertilitzant">Fertilitzant</h3>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Fertilitzant">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Inisheer_landscape.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Inisheer_landscape.jpg/250px-Inisheer_landscape.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Inisheer_landscape.jpg/330px-Inisheer_landscape.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Inisheer_landscape.jpg/500px-Inisheer_landscape.jpg 2x" data-file-width="1536" data-file-height="1024" /></a><figcaption>Jardins fertilitzats amb algues a <a href="/wiki/Inis_O%C3%ADrr" title="Inis Oírr">Inis Oírr</a>, Irlanda</figcaption></figure> Durant segles, les algues s'han utilitzat com a adob; <a href="/w/index.php?title=George_Owen_de_Henllys&action=edit&redlink=1" class="new" title="George Owen de Henllys (encara no existeix)">George Owen de Henllys</a> va escriure al segle XVI referint-se a la mala herba a la deriva a <a href="/wiki/Gales_del_Sud" class="mw-redirect" title="Gales del Sud">Gales del Sud</a>:<a href="#cite_note-99">[99]</a> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Aquesta mena de mineral sovint s'apleguen i es posen en grans munts, on es podreix, i tindran una olor forta i repugnant; quan estan tan podrits, llencen a la terra, com fan la seva fang, i d'ella brolla bon blat de moro, especialment ordi ... Després de la primavera o de les grans moviments del mar, l'agafen en sacs a lloms de cavalls i fan tres, quatre o cinc milles, i la llençan a la terra, que fa molt millor la terra per a blat de moro i herba. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> Avui en dia, les algues són utilitzades pels humans de moltes maneres; per exemple, com a <a href="/wiki/Fertilitzant" class="mw-redirect" title="Fertilitzant">fertilitzants</a>, <a href="/wiki/Esmena_del_s%C3%B2l" title="Esmena del sòl">condicionadors de sòls</a> i pinsos per al bestiar.<a href="#cite_note-100">[100]</a> Les espècies aquàtiques i microscòpiques es cultiven en dipòsits o estanys clars i es recullen o s'utilitzen per tractar els efluents bombejats per les basses. L'<a href="/wiki/Algacultura" class="mw-redirect" title="Algacultura">algacultura</a> a gran escala és un tipus important d'<a href="/wiki/Aq%C3%BCicultura" title="Aqüicultura">aqüicultura</a> en alguns llocs. El <a href="/w/index.php?title=Maerl&action=edit&redlink=1" class="new" title="Maerl (encara no existeix)">Maerl</a> s'utilitza habitualment com a condicionador del sòl. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Nutrició">Nutrició</h3>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Nutrició">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Alga_comestible" title="Alga comestible">Alga comestible</a> i <a href="/wiki/An%C3%A0leg_de_la_carn" title="Anàleg de la carn">Anàleg de la carn</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Dulse.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b7/Dulse.JPG" decoding="async" width="200" height="200" class="mw-file-element" data-file-width="200" data-file-height="200" /></a><figcaption>Dulse, un tipus d'alga comestible</figcaption></figure> Les algues que creixen de manera natural són una font important d'aliments, especialment a Àsia, la qual cosa fa que alguns les etiquetin com a <a href="/wiki/Superaliment" title="Superaliment">superaliments</a>.<a href="#cite_note-101">[101]</a> Aporten moltes vitamines, com ara: A, <a href="/wiki/Tiamina" title="Tiamina">B1</a>, <a href="/wiki/Riboflavina" title="Riboflavina">B2</a>, <a href="/wiki/Vitamina_B%E2%82%86" title="Vitamina B₆">B6</a>, <a href="/wiki/Niacina" title="Niacina">niacina</a>, i <a href="/wiki/Vitamina_C" title="Vitamina C">C</a>, i són rics en <a href="/wiki/Iode" title="Iode">iode</a>, <a href="/wiki/Potassi" title="Potassi">potassi</a>, ferro, <a href="/wiki/Magnesi" title="Magnesi">magnesi</a> i <a href="/wiki/Calci" title="Calci">calci</a>.<a href="#cite_note-102">[102]</a> A més, les microalgues cultivades comercialment, que inclouen tant algues com cianobacteris, es comercialitzen com a suplements nutricionals, com ara l'<a href="/wiki/Espirulina_(complement_diet%C3%A8tic)" class="mw-redirect" title="Espirulina (complement dietètic)">espirulina</a>,<a href="#cite_note-103">[103]</a> <a href="/wiki/Chlorella" title="Chlorella">Chlorella</a> i el suplement de vitamina C de <a href="/w/index.php?title=Dunaliella&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dunaliella (encara no existeix)">Dunaliella</a>, alt en <a href="/wiki/Betacarot%C3%A8" title="Betacarotè">betacarotè</a>. Les <a href="/wiki/Alga_comestible" title="Alga comestible">algues comestibles</a> són molt típiques a la <a href="/wiki/Cuina_(t%C3%A8cnica)" class="mw-redirect" title="Cuina (tècnica)">cuina</a> de l'Àsia oriental, i més modernament de la <a href="/wiki/Vegetariana" class="mw-redirect" title="Vegetariana">vegetariana</a> occidental; aporten moltes <a href="/wiki/Vitamines" class="mw-redirect" title="Vitamines">vitamines</a> i <a href="/wiki/Minerals" class="mw-redirect" title="Minerals">minerals</a>.<a href="#cite_note-104">[104]</a> Les algues són aliments nacionals de moltes nacions específiques: la Xina consumeix més de 70 espècies, entre les quals el <a href="/w/index.php?title=Choy_gros_(vegetal)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Choy gros (vegetal) (encara no existeix)">choy gros</a>, un cianobacteri considerat un vegetal; al Japó, més de 20 espècies com ara <a href="/wiki/Nori" title="Nori">nori</a> i <a href="/w/index.php?title=Aonori&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aonori (encara no existeix)">aonori</a>;<a href="#cite_note-105">[105]</a> Ireland, <a href="/wiki/Palmaria_palmata" title="Palmaria palmata">dolse</a>; <a href="/wiki/Xile" title="Xile">Xile</a>, <a href="/wiki/Cochayuyo" class="mw-redirect" title="Cochayuyo">cochayuyo</a>.<a href="#cite_note-106">[106]</a> <a href="/w/index.php?title=Porphyra_umbilicalis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Porphyra umbilicalis (encara no existeix)">Laver</a> s'utilitza per fer <a href="/w/index.php?title=Laverbread&action=edit&redlink=1" class="new" title="Laverbread (encara no existeix)">laverbread</a> a <a href="/wiki/Gal%C2%B7les" title="Gal·les">Gal·les</a>, on es coneix com a bara lawr. A <a href="/wiki/Corea" title="Corea">Corea</a>, <a href="/wiki/Algues_verdes" title="Algues verdes">algues verdes</a> s'utilitza per fer <a href="/w/index.php?title=Gim_(menjar)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gim (menjar) (encara no existeix)">gim</a>. També s'utilitza al llarg de la costa oest d'Amèrica del Nord des de Califòrnia fins a la <a href="/wiki/Columbia_Brit%C3%A0nica" class="mw-redirect" title="Columbia Britànica">Columbia Britànica</a>, a Hawaii i pels <a href="/wiki/Poble_maor%C3%AD" class="mw-redirect" title="Poble maorí">maorí</a> de <a href="/wiki/Nova_Zelanda" title="Nova Zelanda">Nova Zelanda</a>. L'<a href="/wiki/Enciam_de_mar" title="Enciam de mar">enciam de mar</a> i els <a href="/w/index.php?title=Alaria_esculenta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alaria esculenta (encara no existeix)">badderlocks</a> són ingredients d'amanides a <a href="/wiki/Esc%C3%B2cia" title="Escòcia">Escòcia</a>, Irlanda, <a href="/wiki/Groenl%C3%A0ndia" title="Groenlàndia">Groenlàndia</a> i <a href="/wiki/Isl%C3%A0ndia" title="Islàndia">Islàndia</a>. Les algues es consideren una solució potencial al problema de la fam al món.<a href="#cite_note-107">[107]</a><a href="#cite_note-108">[108]</a><a href="#cite_note-109">[109]</a> Altres tipus d'algues i de preparacions d'<a href="/wiki/Alga_comestible" title="Alga comestible">algues utilitzades en gastronomia</a> s'inclouen: <a href="/wiki/Arame_(alga)" title="Arame (alga)">arame</a>, <a href="/wiki/Agar-agar" title="Agar-agar">agar-agar</a>, <a href="/wiki/Iziki" title="Iziki">iziki</a>, <a href="/wiki/Kombu" title="Kombu">komb</a>, <a href="/wiki/Nori" title="Nori">nori</a>, <a href="/wiki/Ulva_rigida" title="Ulva rigida">Ulva rigida</a>, <a href="/wiki/Wakame" title="Wakame">wakame</a>. A la cuina s'utilitzen dues formes populars d'algues: <ul><li><a href="/wiki/Chlorella" title="Chlorella">Chlorella</a>: aquesta forma d'alga es troba a l'aigua dolça i conté pigments <a href="/wiki/Fotosint%C3%A8tics" class="mw-redirect" title="Fotosintètics">fotosintètics</a> en el seu <a href="/wiki/Cloroplast" title="Cloroplast">cloroplast</a>. És alt en <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a>, <a href="/wiki/Zinc" title="Zinc">zinc</a>, <a href="/wiki/Magnesi" title="Magnesi">magnesi</a>, <a href="/wiki/Vitamina_B2" class="mw-redirect" title="Vitamina B2">vitamina B2</a> i <a href="/wiki/%C3%80cids_grassos_omega-3" class="mw-redirect" title="Àcids grassos omega-3">àcids grassos omega-3</a>.</li></ul> A més, conté els nou <a href="/wiki/Amino%C3%A0cids" class="mw-redirect" title="Aminoàcids">aminoàcids</a> essencials que el cos no produeix per si mateix.<a href="#cite_note-110">[110]</a> <ul><li><a href="/wiki/Espirulina_(g%C3%A8nere)" class="mw-redirect" title="Espirulina (gènere)">Espirulina</a>: Conegut també com un cianobacteri (un <a href="/wiki/Procariota" class="mw-redirect" title="Procariota">procariota</a> o una "alga blava-verda")</li></ul> Els olis d'algunes algues tenen alts nivells d'<a href="/wiki/%C3%80cids_grassos_insaturats" class="mw-redirect" title="Àcids grassos insaturats">àcids grassos insaturats</a>. Per exemple, <a href="/w/index.php?title=Parietochloris_incisa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Parietochloris incisa (encara no existeix)">Parietochloris incisa</a> té un alt contingut en <a href="/wiki/%C3%80cid_araquid%C3%B2nic" title="Àcid araquidònic">àcid araquidònic</a>, on arriba fins al 47% de la reserva de triglicèrids.<a href="#cite_note-111">[111]</a> Algunes varietats d'algues afavorides pel <a href="/wiki/Vegetarianisme" title="Vegetarianisme">vegetarianisme</a> i <a href="/wiki/Veganisme" title="Veganisme">veganisme</a> contenen els <a href="/wiki/%C3%80cids_grassos_omega-3" class="mw-redirect" title="Àcids grassos omega-3">àcids grassos omega-3</a> essencials de cadena llarga, <a href="/wiki/%C3%80cid_docosahexaenoic" title="Àcid docosahexaenoic">àcid docosahexaenoic</a> (DHA) i <a href="/wiki/%C3%80cid_eicosapentaenoic" title="Àcid eicosapentaenoic">àcid eicosapentaenoic</a> (EPA). L'oli de peix conté els àcids grassos omega-3, però la font original són les algues (en particular les microalgues), que són menjades per la vida marina com els <a href="/wiki/Cop%C3%A8podes" title="Copèpodes">copèpodes</a> i que passen per la cadena alimentària.<a href="#cite_note-112">[112]</a> Les algues han sorgit en els últims anys com una font popular d'àcids grassos omega-3 per als vegetarians que no poden obtenir EPA i DHA de cadena llarga d'altres fonts vegetarianes com l'<a href="/wiki/Oli_de_llinosa" title="Oli de llinosa">oli de llinosa</a>, que només conté l'<a href="/wiki/%C3%80cid_alfa_linol%C3%A8nic" class="mw-redirect" title="Àcid alfa linolènic">àcid alfa linolènic</a> (ALA) de cadena curta. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Control_de_la_contaminació">Control de la contaminació</h3>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Control de la contaminació">modifica</a>]</div> <ul><li>Les aigües residuals es poden tractar amb algues,<a href="#cite_note-113">[113]</a> reduir l'ús de grans quantitats de productes químics tòxics que, d'altra manera, serien necessaris.</li> <li>Les algues es poden utilitzar per capturar fertilitzants a l'escorrentia de les granges. Quan es recullen posteriorment, les algues enriquides es poden utilitzar com a adob.</li> <li>Els aquaris i els estanys es poden filtrar mitjançant algues, que absorbeixen els nutrients de l'aigua en un dispositiu anomenat <a href="/w/index.php?title=Fregador_d%27algues&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fregador d'algues (encara no existeix)">fregador d'algues</a>, també conegut com a netejador de gespa d'algues.<a href="#cite_note-114">[114]</a><a href="#cite_note-115">[115]</a></li></ul> Els científics del <a href="/w/index.php?title=Servei_d%27Investigaci%C3%B3_Agr%C3%ADcola&action=edit&redlink=1" class="new" title="Servei d'Investigació Agrícola (encara no existeix)">Servei d'Investigació Agrícola</a> (Estats Units) van trobar que el 60-90% de l'escorrentia de nitrogen i el 70-100% de l'escorrentia de fòsfor es poden capturar dels <a href="/w/index.php?title=Efluents_de_fems&action=edit&redlink=1" class="new" title="Efluents de fems (encara no existeix)">efluents de fems</a> mitjançant un fregador d'algues horitzontal, també anomenat <a href="/w/index.php?title=Fregador_de_gespa_d%27algues&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fregador de gespa d'algues (encara no existeix)">fregador de gespa d'algues</a> (ATS). Els científics van desenvolupar l'ATS, que consisteix en pistes poc profundes de 100 peus de xarxes de niló on es poden formar colònies d'algues, i van estudiar la seva eficàcia durant tres anys. Van trobar que les algues es poden utilitzar fàcilment per reduir l'escorrentia de nutrients dels camps agrícoles i augmentar la qualitat de l'aigua que flueix als rius, rierols i oceans. Els investigadors van recollir i assecar les algues riques en nutrients de l'ATS i van estudiar el seu potencial com a fertilitzant orgànic. Van descobrir que les plàntules de cogombre i blat de moro creixien tan bé amb fertilitzants orgànics ATS com amb fertilitzants comercials.<a href="#cite_note-116">[116]</a> Els depuradors d'algues, que utilitzen versions amb bombolles ascendents o cascades verticals, ara també s'utilitzen per filtrar aquaris i estanys. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Polímers">Polímers</h3>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Polímers">modifica</a>]</div> A partir d'algues es poden crear diversos polímers, que poden ser especialment útils en la creació de bioplàstics. Aquests inclouen plàstics híbrids, plàstics a base de cel·lulosa, àcid polilàctic i biopolietilè.<a href="#cite_note-117">[117]</a> Diverses empreses han començat a produir polímers d'algues comercialment, fins i tot per utilitzar-los en xancletes<a href="#cite_note-118">[118]</a> i en taules de surf.<a href="#cite_note-119">[119]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Bioremediació">Bioremediació</h3>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Bioremediació">modifica</a>]</div> Es va descobrir que l'alga <a href="/w/index.php?title=Stichococcus_bacillaris&action=edit&redlink=1" class="new" title="Stichococcus bacillaris (encara no existeix)">Stichococcus bacillaris</a>, colonitza resines de silicona utilitzades en jaciments arqueològics; a través de la <a href="/wiki/Biodegradaci%C3%B3" title="Biodegradació">biodegradació</a> de la substància sintètica.<a href="#cite_note-120">[120]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Pigments">Pigments</h3>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Pigments">modifica</a>]</div> Els <a href="/wiki/Pigments" class="mw-redirect" title="Pigments">pigments</a> naturals (<a href="/wiki/Carotenoides" class="mw-redirect" title="Carotenoides">carotenoides</a> i <a href="/wiki/Clorofil%C2%B7la" title="Clorofil·la">clorofíl·lics</a>) produïts per les algues es poden utilitzar com a alternatives als <a href="/wiki/Tints" class="mw-redirect" title="Tints">tints</a> químics i als agents colorants.<a href="#cite_note-121">[121]</a> La presència d'alguns pigments d'algues individuals, juntament amb proporcions específiques de concentració de pigments, són específiques del tàxon: l'anàlisi de les seves concentracions amb diversos mètodes analítics, particularment la <a href="/wiki/Cromatografia_l%C3%ADquida_d%27alt_rendiment" class="mw-redirect" title="Cromatografia líquida d'alt rendiment">cromatografia líquida d'alt rendiment</a>, pot, per tant, oferir una visió profunda de la composició taxonòmica i abundància relativa de poblacions d'algues naturals en mostres d'aigua de mar.<a href="#cite_note-122">[122]</a><a href="#cite_note-123">[123]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Substàncies_estabilitzants">Substàncies estabilitzants</h3>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Substàncies estabilitzants">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Carragenina" title="Carragenina">Carragenina</a> i <a href="/wiki/Molsa_d%27Irlanda" title="Molsa d'Irlanda">Molsa d'Irlanda</a></div> La carragenina, de l'alga vermella Chondrus crispus, s'utilitza com a estabilitzador en productes lactis. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Imatges_addicionals">Imatges addicionals</h2>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Imatges addicionals">modifica</a>]</div> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 235px"> <div class="thumb" style="width: 230px; height: 180px;"><a href="/wiki/Fitxer:Algae_bladder_4290.jpg" class="mw-file-description" title="Bufeta d'algues"><img alt="Bufeta d'algues" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/Algae_bladder_4290.jpg/200px-Algae_bladder_4290.jpg" decoding="async" width="200" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/Algae_bladder_4290.jpg/300px-Algae_bladder_4290.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/Algae_bladder_4290.jpg/400px-Algae_bladder_4290.jpg 2x" data-file-width="2272" data-file-height="1704" /></a></div> <div class="gallerytext">Bufeta d'algues</div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències">Referències</h2>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Referències">modifica</a>]</div> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-keeling-1">↑ <a href="#cite_ref-keeling_1-0">1,0</a> <a href="#cite_ref-keeling_1-1">1,1</a> <a href="#cite_ref-keeling_1-2">1,2</a> Patrick J. Keeling «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080227023326/http://www.amjbot.org/cgi/content/full/91/10/1481">Diversity and evolutionary history of plastids and their hosts</a>». American Journal of Botany, 91, 2004, pàg. 1481–1493. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.amjbot.org/cgi/content/full/91/10/1481">original</a> el 2008-02-27. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.3732%2Fajb.91.10.1481">10.3732/ajb.91.10.1481</a> [Consulta: 29 desembre 2010]. </li> <li id="cite_note-2"><a href="#cite_ref-2">↑</a> Laura Wegener Parfrey, Erika Barbero, Elyse Lasser, Micah Dunthorn, Debashish Bhattacharya, David J Patterson, and Laura A Katz «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pmcentrez&artid=1713255">Evaluating Support for the Current Classification of Eukaryotic Diversity</a>». PLoS Genet., 2, 12, 12-2006, pàg. e220. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1371%2Fjournal.pgen.0020220">10.1371/journal.pgen.0020220</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1713255">1713255</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17194223?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17194223">17194223</a>. </li> <li id="cite_note-3"><a href="#cite_ref-3">↑</a> Adl, Sina M.; Simpson, Alastair G. B.; Farmer, Mark A.; Andersen, Robert A.; Anderson, O. Roger «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/16248873/">The new higher level classification of eukaryotes with emphasis on the taxonomy of protists</a>». The Journal of Eukaryotic Microbiology, 52, 5, 9-2005, pàg. 399–451. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1550-7408.2005.00053.x">10.1111/j.1550-7408.2005.00053.x</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1066-5234">1066-5234</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16248873?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16248873">16248873</a>. </li> <li id="cite_note-4"><a href="#cite_ref-4">↑</a> «alga, algae». A: Webster's Third New International Dictionary of the English Language Unabridged with Seven Language Dictionary. 1. Encyclopædia Britannica, Inc, 1986.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Webster%27s+Third+New+International+Dictionary+of+the+English+Language+Unabridged+with+Seven+Language+Dictionary&rft.atitle=alga%2C+algae&rft.date=1986&rft.pub=Encyclop%C3%A6dia+Britannica%2C+Inc">  </li> <li id="cite_note-5"><a href="#cite_ref-5">↑</a> Partridge, Eric. «algae». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/originsshortetym0000part">Origins</a>. Greenwich House, 1983. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780517414255" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780517414255">ISBN 9780517414255</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Origins&rft.atitle=algae&rft.aulast=Partridge&rft.aufirst=Eric&rft.date=1983&rft.pub=Greenwich+House&rft.isbn=9780517414255&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Foriginsshortetym0000part">  </li> <li id="cite_note-6"><a href="#cite_ref-6">↑</a> Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «Alga». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Latin+Dictionary&rft.atitle=Alga&rft.aulast=Lewis&rft.aufirst=Charlton+T.&rft.date=1879&rft.pub=Clarendon+Press&rft.place=Oxford">  </li> <li id="cite_note-7"><a href="#cite_ref-7">↑</a> Cheyne, Thomas Kelly; Black, John Sutherland. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=GccVAAAAYAAJ&pg=PA3525">Encyclopædia biblica: A critical dictionary of the literary, political and religious history, the archæology, geography, and natural history of the Bible</a>. Macmillan Company, 1902, p. 3525.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclop%C3%A6dia+biblica%3A+A+critical+dictionary+of+the+literary%2C+political+and+religious+history%2C+the+arch%C3%A6ology%2C+geography%2C+and+natural+history+of+the+Bible&rft.aulast=Cheyne&rft.aufirst=Thomas+Kelly&rft.date=1902&rft.pub=Macmillan+Company&rft.pages=3525&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DGccVAAAAYAAJ%26pg%3DPA3525">  </li> <li id="cite_note-8"><a href="#cite_ref-8">↑</a> Lee, Robert Edward, ed. (2008), <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cambridge.org/core/books/phycology/basic-characteristics-of-the-algae/64674E3DEFD655BDAB55324B95265EEC">Basic characteristics of the algae</a> (4 ed.), Cambridge: Cambridge University Press, pàg. 3–30, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-107-79688-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-107-79688-1">ISBN 978-1-107-79688-1</a>, <a href="/wiki/Digital_object_identifier" class="mw-redirect" title="Digital object identifier">doi</a>:<a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1017%2FCBO9780511812897.002">10.1017/CBO9780511812897.002</a>, <<a rel="nofollow" class="external free" href="https://www.cambridge.org/core/books/phycology/basic-characteristics-of-the-algae/64674E3DEFD655BDAB55324B95265EEC">https://www.cambridge.org/core/books/phycology/basic-characteristics-of-the-algae/64674E3DEFD655BDAB55324B95265EEC</a>>. Consulta: 13 setembre 2023 </li> <li id="cite_note-9"><a href="#cite_ref-9">↑</a> Cavalier-Smith, T. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://doi.wiley.com/10.1017/S0006323198005167">A revised six-kingdom system of life</a>». Biological Reviews of the Cambridge Philosophical Society, 73, 3, 8-1998, pàg. 203-266. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1017%2FS0006323198005167">10.1017/S0006323198005167</a>. </li> <li id="cite_note-10"><a href="#cite_ref-10">↑</a> Raven, Peter H. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/oclc/56051064">Biology of plants</a>. 7th ed. Nova York: W.H. Freeman and Co, 2005. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7167-1007-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7167-1007-2">ISBN 0-7167-1007-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Biology+of+plants&rft.aulast=Raven&rft.aufirst=Peter+H.&rft.date=2005&rft.edition=7th+ed&rft.pub=W.H.+Freeman+and+Co&rft.place=Nova+York&rft.isbn=0-7167-1007-2&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Foclc%2F56051064">  </li> <li id="cite_note-11"><a href="#cite_ref-11">↑</a> Lee, R. E.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/phycology00leer_0">Phycology</a>. Cambridge University Press, 2008. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780521367448" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780521367448">ISBN 9780521367448</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Phycology&rft.aulast=Lee&rft.aufirst=R.+E.&rft.date=2008&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.isbn=9780521367448&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fphycology00leer_0">  </li> <li id="cite_note-IntroBot-12"><a href="#cite_ref-IntroBot_12-0">↑</a> Nabors, Murray W. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/introductiontobo0000nabo">Introduction to Botany</a>. San Francisco: Pearson Education, Inc, 2004. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8053-4416-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8053-4416-5">ISBN 978-0-8053-4416-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Introduction+to+Botany&rft.aulast=Nabors&rft.aufirst=Murray+W.&rft.date=2004&rft.pub=Pearson+Education%2C+Inc&rft.place=San+Francisco&rft.isbn=978-0-8053-4416-5&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fintroductiontobo0000nabo">  </li> <li id="cite_note-13"><a href="#cite_ref-13">↑</a> «Algae». A: The Concise Dictionary of Botany. Oxford University Press, 1992.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Concise+Dictionary+of+Botany&rft.atitle=Algae&rft.date=1992&rft.pub=Oxford+University+Press">  </li> <li id="cite_note-14"><a href="#cite_ref-14">↑</a> Sato, Naoki «Are Cyanobacteria an Ancestor of Chloroplasts or Just One of the Gene Donors for Plants and Algae?». Genes, vol. 12, 6, 27-05-2021, pàg. 823. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.3390%2Fgenes12060823">10.3390/genes12060823</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/2073-4425">2073-4425</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC8227023">8227023</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/34071987?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:34071987">34071987</a>. </li> <li id="cite_note-15"><a href="#cite_ref-15">↑</a> Bhattacharya, D.; Medlin, L. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.plantphysiol.org/cgi/reprint/116/1/9.pdf">Algal Phylogeny and the Origin of Land Plants</a>». Plant Physiology, vol. 116, 1, 1998, pàg. 9–15. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1104%2Fpp.116.1.9">10.1104/pp.116.1.9</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1539170">1539170</a>. </li> <li id="cite_note-16"><a href="#cite_ref-16">↑</a> Losos, Jonathan B.; Mason, Kenneth A.; Singer, Susan R. Biology. 8. McGraw-Hill, 2007. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-07-304110-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-07-304110-0">ISBN 978-0-07-304110-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Biology&rft.aulast=Losos&rft.aufirst=Jonathan+B.&rft.date=2007&rft.edition=8&rft.pub=McGraw-Hill&rft.isbn=978-0-07-304110-0">  </li> <li id="cite_note-17"><a href="#cite_ref-17">↑</a> Archibald, J. M.; Keeling, P. J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/sim_trends-in-genetics_2002-11_18_11/page/577">Recycled plastids: A 'green movement' in eukaryotic evolution</a>». Trends in Genetics, vol. 18, 11, 11-2002, pàg. 577–584. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0168-9525%2802%2902777-4">10.1016/S0168-9525(02)02777-4</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12414188?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12414188">12414188</a>. </li> <li id="cite_note-18"><a href="#cite_ref-18">↑</a> O'Neill, Ellis C.; Trick, Martin; Henrissat, Bernard; Field, Robert A. «Euglena in time: Evolution, control of central metabolic processes and multi-domain proteins in carbohydrate and natural product biochemistry». Perspectives in Science, vol. 6, 2015, pàg. 84–93. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2015PerSc...6...84O">2015PerSc...6...84O</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.pisc.2015.07.002">10.1016/j.pisc.2015.07.002</a>. </li> <li id="cite_note-19"><a href="#cite_ref-19">↑</a> Ponce-Toledo, Rafael I.; López-García, Purificación; Moreira, David «Horizontal and endosymbiotic gene transfer in early plastid evolution» (en anglès). New Phytologist, vol. 224, 2, 10-2019, pàg. 618–624. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fnph.15965">10.1111/nph.15965</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0028-646X">0028-646X</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6759420">6759420</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/31135958?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:31135958">31135958</a>. </li> <li id="cite_note-20"><a href="#cite_ref-20">↑</a> Ponce-Toledo, Rafael I; Moreira, David; López-García, Purificación; Deschamps, Philippe «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://doi.org/10.1093/molbev/msy121">Secondary Plastids of Euglenids and Chlorarachniophytes Function with a Mix of Genes of Red and Green Algal Ancestry</a>». Molecular Biology and Evolution, vol. 35, 9, 19-06-2018, pàg. 2198–2204. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fmolbev%2Fmsy121">10.1093/molbev/msy121</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0737-4038">0737-4038</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6949139">6949139</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/29924337?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:29924337">29924337</a>. </li> <li id="cite_note-21"><a href="#cite_ref-21">↑</a> Janson, Sven; Graneli, Edna «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/sim_phycologia_2003-09_42_5/page/473">Genetic analysis of the psbA gene from single cells indicates a cryptomonad origin of the plastid in Dinophysis (Dinophyceae)</a>». Phycologia, vol. 42, 5, 9-2003, pàg. 473–477. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2003Phyco..42..473J">2003Phyco..42..473J</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2216%2Fi0031-8884-42-5-473.1">10.2216/i0031-8884-42-5-473.1</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0031-8884">0031-8884</a>. </li> <li id="cite_note-22"><a href="#cite_ref-22">↑</a> Wegener Parfrey, Laura; Barbero, Erika; Lasser, Elyse; Dunthorn, Micah; Bhattacharya, Debashish; Patterson, David J.; Katz, Laura A «Evaluating Support for the Current Classification of Eukaryotic Diversity». PLOS Genetics, vol. 2, 12, 12-2006, pàg. e220. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1371%2Fjournal.pgen.0020220">10.1371/journal.pgen.0020220</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1713255">1713255</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17194223?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17194223">17194223</a>. </li> <li id="cite_note-23"><a href="#cite_ref-23">↑</a> Burki, F.; Shalchian-Tabrizi, K.; Minge, M.; Skjæveland, Å.; Nikolaev, S. I. «Phylogenomics Reshuffles the Eukaryotic Supergroups». PLOS ONE, vol. 2, 8, 2007, pàg. e790. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2007PLoSO...2..790B">2007PLoSO...2..790B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1371%2Fjournal.pone.0000790">10.1371/journal.pone.0000790</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1949142">1949142</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17726520?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17726520">17726520</a>. </li> <li id="cite_note-24"><a href="#cite_ref-24">↑</a> Linnæus, Caroli. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.biodiversitylibrary.org/item/13830#page/573/mode/1up">Species Plantarum</a>. 2. Impensis Laurentii Salvii, 1753, p. 1131.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Species+Plantarum&rft.aulast=Linn%C3%A6us&rft.aufirst=Caroli&rft.date=1753&rft.pub=Impensis+Laurentii+Salvii&rft.pages=1131&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.biodiversitylibrary.org%2Fitem%2F13830%23page%2F573%2Fmode%2F1up">  </li> <li id="cite_note-25"><a href="#cite_ref-25">↑</a> Sharma, O. P.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=hOa74Hm4zDIC&pg=PA22">Textbook of Algae</a>. Tata McGraw-Hill, 1 January 1986, p. 22. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780074519288" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780074519288">ISBN 9780074519288</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Textbook+of+Algae&rft.aulast=Sharma&rft.aufirst=O.+P.&rft.date=1+January+1986&rft.pub=Tata+McGraw-Hill&rft.pages=22&rft.isbn=9780074519288&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DhOa74Hm4zDIC%26pg%3DPA22">  </li> <li id="cite_note-26"><a href="#cite_ref-26">↑</a> Gmelin, S. G.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=YUAAAAAAQAAJ&q=%22Historia+Fucorum%22">Historia Fucorum</a>. St. Petersburg: Ex typographia Academiae scientiarum, 1768.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+Fucorum&rft.aulast=Gmelin&rft.aufirst=S.+G.&rft.date=1768&rft.pub=Ex+typographia+Academiae+scientiarum&rft.place=St.+Petersburg&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DYUAAAAAAQAAJ%26q%3D%2522Historia%2BFucorum%2522">  </li> <li id="cite_note-27"><a href="#cite_ref-27">↑</a> Silva, P. C.; Basson, P. W.; Moe, R. L.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=vuWEemVY8WEC&q=%22Historia+Fucorum%22+binomial+nomenclature&pg=PA2">Catalogue of the Benthic Marine Algae of the Indian Ocean</a>. University of California Press, 1996. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780520915817" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780520915817">ISBN 9780520915817</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Catalogue+of+the+Benthic+Marine+Algae+of+the+Indian+Ocean&rft.aulast=Silva&rft.aufirst=P.+C.&rft.date=1996&rft.pub=University+of+California+Press&rft.isbn=9780520915817&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DvuWEemVY8WEC%26q%3D%2522Historia%2BFucorum%2522%2Bbinomial%2Bnomenclature%26pg%3DPA2">  </li> <li id="cite_note-Medlin_et_al-28">↑ <a href="#cite_ref-Medlin_et_al_28-0">28,0</a> <a href="#cite_ref-Medlin_et_al_28-1">28,1</a> Medlin, Linda K.; Kooistra, Wiebe H. C. F.; Potter, Daniel; Saunders, Gary W.; Anderson, Robert A. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://epic.awi.de/2100/1/Med1997c.pdf">Phylogenetic relationships of the 'golden algae' (haptophytes, heterokont chromophytes) and their plastids</a>». Plant Systematics and Evolution, 1997, pàg. 188. </li> <li id="cite_note-29"><a href="#cite_ref-29">↑</a> Dixon, P. S.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/biologyofrhodoph0000dixo">Biology of the Rhodophyta</a>. Edinburgh: Oliver & Boyd, 1973, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/biologyofrhodoph0000dixo/page/232">232</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-05-002485-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-05-002485-0">ISBN 978-0-05-002485-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Biology+of+the+Rhodophyta&rft.aulast=Dixon&rft.aufirst=P.+S.&rft.date=1973&rft.pub=Oliver+%26+Boyd&rft.place=Edinburgh&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fbiologyofrhodoph0000dixo%2Fpage%2F232+232%5D&rft.isbn=978-0-05-002485-0&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fbiologyofrhodoph0000dixo">  </li> <li id="cite_note-30"><a href="#cite_ref-30">↑</a> Harvey, D. «Algae». A: Flora hibernica comprising the Flowering Plants Ferns Characeae Musci Hepaticae Lichenes and Algae of Ireland arranged according to the natural system with a synopsis of the genera according to the Linnaean system, 1836, p. 157–254.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%27%27Flora+hibernica%27%27+comprising+the+Flowering+Plants+Ferns+Characeae+Musci+Hepaticae+Lichenes+and+Algae+of+Ireland+arranged+according+to+the+natural+system+with+a+synopsis+of+the+genera+according+to+the+Linnaean+system&rft.atitle=Algae&rft.aulast=Harvey&rft.aufirst=D.&rft.date=1836&rft.pages=157%E2%80%93254"> . </li> <li id="cite_note-31"><a href="#cite_ref-31">↑</a> Braun, A. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.biodiversitylibrary.org/bibliography/2057#/summary">Algarum unicellularium genera nova et minus cognita, praemissis observationibus de algis unicellularibus in genere (New and less known genera of unicellular algae, preceded by observations respecting unicellular algae in general)</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160420033958/http://www.biodiversitylibrary.org/bibliography/2057">Arxivat</a> 20 April 2016 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. Lipsiae, Apud W. Engelmann, 1855. Translation at: Lankester, E. & Busk, G. (eds.). Quarterly Journal of Microscopical Science, 1857, vol. 5, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://jcs.biologists.org/content/s1-5/17/13.full.pdf+html">(17), 13–16</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160304130906/http://jcs.biologists.org/content/s1-5/17/13.full.pdf+html">Arxivat</a> 4 March 2016 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://jcs.biologists.org/content/s1-5/18/90.full.pdf+html">(18), 90–96</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160305133158/http://jcs.biologists.org/content/s1-5/18/90.full.pdf+html">Arxivat</a> 5 March 2016 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://jcs.biologists.org/content/s1-5/19/143.full.pdf+html">(19), 143–149</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160304113651/http://jcs.biologists.org/content/s1-5/19/143.full.pdf+html">Arxivat</a> 4 March 2016 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. </li> <li id="cite_note-32"><a href="#cite_ref-32">↑</a> Siebold, C. Th. v. "<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.biodiversitylibrary.org/item/49155#page/5/mode/1up">Ueber einzellige Pflanzen und Thiere (On unicellular plants and animals)</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20141126005532/http://www.biodiversitylibrary.org/item/49155">Arxivat</a> 26 November 2014 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.". In: Siebold, C. Th. v. & Kölliker, A. (1849). Zeitschrift für wissenschaftliche Zoologie, Bd. 1, p. 270. Translation at: Lankester, E. & Busk, G. (eds.). Quarterly Journal of Microscopical Science, 1853, vol. 1, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://jcs.biologists.org/content/s1-1/2/111.full.pdf+html">(2), 111–121</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160304114623/http://jcs.biologists.org/content/s1-1/2/111.full.pdf+html">Arxivat</a> 4 March 2016 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://jcs.biologists.org/content/s1-1/3/195.full.pdf+html">(3), 195–206</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160304115243/http://jcs.biologists.org/content/s1-1/3/195.full.pdf+html">Arxivat</a> 4 March 2016 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. </li> <li id="cite_note-33"><a href="#cite_ref-33">↑</a> Williams, B. A.; Keeling, P. J.. «Cryptic organelles in parasitic protists and fungi». A: The Evolution of Parasitism. London: Elsevier Academic Press, 2003, p. 46. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-12-031754-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-12-031754-7">ISBN 978-0-12-031754-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Evolution+of+Parasitism&rft.atitle=Cryptic+organelles+in+parasitic+protists+and+fungi&rft.aulast=Williams&rft.aufirst=B.+A.&rft.date=2003&rft.pub=Elsevier+Academic+Press&rft.place=London&rft.pages=46&rft.isbn=978-0-12-031754-7">  </li> <li id="cite_note-34"><a href="#cite_ref-34">↑</a> Round (1981). pp. 398–400, Round, F. E.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=Rm08AAAAIAAJ&pg=PA398">The Ecology of Algae</a>. CUP Archive, 8 March 1984. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780521269063" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780521269063">ISBN 9780521269063</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Ecology+of+Algae&rft.aulast=Round&rft.aufirst=F.+E.&rft.date=8+March+1984&rft.pub=CUP+Archive&rft.isbn=9780521269063&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DRm08AAAAIAAJ%26pg%3DPA398"> . </li> <li id="cite_note-Reyes-Prieto-35">↑ <a href="#cite_ref-Reyes-Prieto_35-0">35,0</a> <a href="#cite_ref-Reyes-Prieto_35-1">35,1</a> <a href="#cite_ref-Reyes-Prieto_35-2">35,2</a> Reyes-Prieto, Adrian; Weber, Andreas P.M.; Bhattacharya, Debashish «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.annualreviews.org/doi/10.1146/annurev.genet.41.110306.130134">The Origin and Establishment of the Plastid in Algae and Plants</a>». <a href="/w/index.php?title=Annual_Review_of_Genetics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Annual Review of Genetics (encara no existeix)">Annual Review of Genetics</a>, vol. 41, 2007, pàg. 147–168. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.genet.41.110306.130134">10.1146/annurev.genet.41.110306.130134</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17600460?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17600460">17600460</a>. </li> <li id="cite_note-Biomolecules-36">↑ <a href="#cite_ref-Biomolecules_36-0">36,0</a> <a href="#cite_ref-Biomolecules_36-1">36,1</a> Khan, Amna Komal; Kausar, Humera; Jaferi, Syyada Samra; Drouet, Samantha; Hano, Christophe; Abbasi, Bilal Haider; Anjum, Sumaira «An Insight into the Algal Evolution and Genomics». Biomolecules, vol. 10, 11, 06-11-2020, pàg. 1524. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.3390%2Fbiom10111524">10.3390/biom10111524</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7694994">7694994</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/33172219?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:33172219">33172219</a>. </li> <li id="cite_note-37"><a href="#cite_ref-37">↑</a> Noble, Ivan «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/1/hi/sci/tech/3117034.stm">When plants conquered land</a>». BBC, 18-09-2003. </li> <li id="cite_note-38"><a href="#cite_ref-38">↑</a> Wellman, C. H.; Osterloff, P. L.; Mohiuddin, U. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://eprints.whiterose.ac.uk/106/">Fragments of the earliest land plants</a>». Nature, vol. 425, 6955, 2003, pàg. 282–285. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2003Natur.425..282W">2003Natur.425..282W</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnature01884">10.1038/nature01884</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/13679913?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:13679913">13679913</a>. </li> <li id="cite_note-KCbook-39"><a href="#cite_ref-KCbook_39-0">↑</a> Kenrick, P.; Crane, P.R.. The origin and early diversification of land plants. A cladistic study. Washington: Smithsonian Institution Press, 1997. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-56098-729-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-56098-729-1">ISBN 978-1-56098-729-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+origin+and+early+diversification+of+land+plants.+A+cladistic+study&rft.aulast=Kenrick&rft.aufirst=P.&rft.date=1997&rft.pub=Smithsonian+Institution+Press&rft.place=Washington&rft.isbn=978-1-56098-729-1">  </li> <li id="cite_note-Raven2001-40"><a href="#cite_ref-Raven2001_40-0">↑</a> Raven, J.A. «Roots: evolutionary origins and biogeochemical significance». Journal of Experimental Botany, vol. 52, 90001, 2001, pàg. 381–401. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fjexbot%2F52.suppl_1.381">10.1093/jexbot/52.suppl_1.381</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11326045?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11326045">11326045</a>. </li> <li id="cite_note-Knauth-41"><a href="#cite_ref-Knauth_41-0">↑</a> Knauth, L. Paul; Kennedy, Martin J. «The late Precambrian greening of the Earth». Nature, vol. 460, 7256, 2009, pàg. 728–732. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2009Natur.460..728K">2009Natur.460..728K</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnature08213">10.1038/nature08213</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19587681?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:19587681">19587681</a>. </li> <li id="cite_note-Strother-42"><a href="#cite_ref-Strother_42-0">↑</a> Strother, Paul K.; Battison, Leila; Brasier, Martin D.; Wellman, Charles H. «Earth's earliest non-marine eukaryotes». Nature, vol. 473, 7348, 2011, pàg. 505–509. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2011Natur.473..505S">2011Natur.473..505S</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnature09943">10.1038/nature09943</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21490597?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:21490597">21490597</a>. </li> <li id="cite_note-Xiao2004-43">↑ <a href="#cite_ref-Xiao2004_43-0">43,0</a> <a href="#cite_ref-Xiao2004_43-1">43,1</a> <a href="#cite_ref-Xiao2004_43-2">43,2</a> <a href="#cite_ref-Xiao2004_43-3">43,3</a> Xiao, S.; Knoll, A. H.; Yuan, X.; Pueschel, C. M. «Phosphatized multicellular algae in the Neoproterozoic Doushantuo Formation, China, and the early evolution of florideophyte red algae». American Journal of Botany, vol. 91, 2, 2004, pàg. 214–227. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.3732%2Fajb.91.2.214">10.3732/ajb.91.2.214</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21653378?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:21653378">21653378</a>. </li> <li id="cite_note-44"><a href="#cite_ref-44">↑</a> Waggoner, Ben. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081221171218/http://www.ucmp.berkeley.edu/chromista/phaeophyta.html">Introduction to the Phaeophyta: Kelps and brown "Algae"</a>». University of California Museum of Palaeontology (UCMP), 1994–2008. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ucmp.berkeley.edu/chromista/phaeophyta.html">original</a> el 21 December 2008. [Consulta: 19 desembre 2008]. </li> <li id="cite_note-45"><a href="#cite_ref-45">↑</a> Thomas, D. N.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/seaweeds0000thom_i6s1">Seaweeds</a>. London: The Natural History Museum, 2002. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-565-09175-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-565-09175-0">ISBN 978-0-565-09175-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Seaweeds&rft.aulast=Thomas&rft.aufirst=D.+N.&rft.date=2002&rft.pub=The+Natural+History+Museum&rft.place=London&rft.isbn=978-0-565-09175-0&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fseaweeds0000thom_i6s1">  </li> <li id="cite_note-46"><a href="#cite_ref-46">↑</a> Waggoner, Ben. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081218211021/http://www.ucmp.berkeley.edu/protista/rhodophyta.html">Introduction to the Rhodophyta, the red 'algae'</a>». University of California Museum of Palaeontology (UCMP), 1994–2008. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ucmp.berkeley.edu/protista/rhodophyta.html">original</a> el 18 December 2008. [Consulta: 19 desembre 2008]. </li> <li id="cite_note-47"><a href="#cite_ref-47">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070213103838/http://www.ucmp.berkeley.edu/greenalgae/greenalgae.html">Introduction to the Green Algae</a>». berkeley.edu. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ucmp.berkeley.edu/greenalgae/greenalgae.html">original</a> el 13 February 2007. [Consulta: 15 febrer 2007]. </li> <li id="cite_note-Connell_et_al_2014-48">↑ <a href="#cite_ref-Connell_et_al_2014_48-0">48,0</a> <a href="#cite_ref-Connell_et_al_2014_48-1">48,1</a> <a href="#cite_ref-Connell_et_al_2014_48-2">48,2</a> <a href="#cite_ref-Connell_et_al_2014_48-3">48,3</a> Connell, Sean; Foster, M.S.; Airoldi, Laura «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.researchgate.net/publication/285992380">What are algal turfs? Towards a better description of turfs</a>». Marine Ecology Progress Series, vol. 495, 09-01-2014, pàg. 299–307. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2014MEPS..495..299C">2014MEPS..495..299C</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.3354%2Fmeps10513">10.3354/meps10513</a>. </li> <li id="cite_note-49"><a href="#cite_ref-49">↑</a> Tazawa, Masashi. «Sixty Years Research with Characean Cells: Fascinating Material for Plant Cell Biology». A: Progress in Botany 72. 72. Springer, 2010, p. 5–34. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-13145-5_1">10.1007/978-3-642-13145-5_1</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-3-642-13145-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-3-642-13145-5">ISBN 978-3-642-13145-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Progress+in+Botany+72&rft.atitle=Sixty+Years+Research+with+Characean+Cells%3A+Fascinating+Material+for+Plant+Cell+Biology&rft.aulast=Tazawa&rft.aufirst=Masashi&rft.date=2010&rft.pub=Springer&rft.pages=5%E2%80%9334&rft.isbn=978-3-642-13145-5&rft_id=info:doi/10.1007%2F978-3-642-13145-5_1">  </li> <li id="cite_note-50"><a href="#cite_ref-50">↑</a> Tarakhovskaya, E. R.; Maslov, Yu. I.; Shishova, M. F. «Phytohormones in algae». Russian Journal of Plant Physiology, vol. 54, 2, 4-2007, pàg. 163–170. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1134%2Fs1021443707020021">10.1134/s1021443707020021</a>. </li> <li id="cite_note-51"><a href="#cite_ref-51">↑</a> Brodo, Irwin M.; Sharnoff, Sylvia Duran; Sharnoff, Stephen [et al.].. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/lichensofnortham0000brod">Lichens of North America</a>. New Haven: Yale University Press, 2001, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/lichensofnortham0000brod/page/8">8</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-300-08249-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-300-08249-4">ISBN 978-0-300-08249-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Lichens+of+North+America&rft.aulast=Brodo&rft.aufirst=Irwin+M.&rft.date=2001&rft.pub=Yale+University+Press&rft.place=New+Haven&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Flichensofnortham0000brod%2Fpage%2F8+8%5D&rft.isbn=978-0-300-08249-4&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Flichensofnortham0000brod">  </li> <li id="cite_note-52"><a href="#cite_ref-52">↑</a> Pearson, Lorentz C. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/diversityevoluti0000pear">The Diversity and Evolution of Plants</a>. CRC Press, 1995, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/diversityevoluti0000pear/page/221">221</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8493-2483-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8493-2483-3">ISBN 978-0-8493-2483-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Diversity+and+Evolution+of+Plants&rft.aulast=Pearson&rft.aufirst=Lorentz+C.&rft.date=1995&rft.pub=CRC+Press&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fdiversityevoluti0000pear%2Fpage%2F221+221%5D&rft.isbn=978-0-8493-2483-3&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fdiversityevoluti0000pear">  </li> <li id="cite_note-53"><a href="#cite_ref-53">↑</a> Brodo et al. (2001), p. 6: "A species of lichen collected anywhere in its range has the same lichen-forming fungus and, generally, the same photobiont. (A particular photobiont, though, may associate with scores of different lichen fungi)." </li> <li id="cite_note-54"><a href="#cite_ref-54">↑</a> Brodo et al. (2001), p. 8. </li> <li id="cite_note-55"><a href="#cite_ref-55">↑</a> Taylor, Dennis L. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/algalsymbiosisco0000unse">Algal Symbiosis: A Continuum of Interaction Strategies</a>. CUP Archive, 1983, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/algalsymbiosisco0000unse/page/19">19</a>–20. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-25541-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-25541-7">ISBN 978-0-521-25541-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Algal+Symbiosis%3A+A+Continuum+of+Interaction+Strategies&rft.aulast=Taylor&rft.aufirst=Dennis+L.&rft.date=1983&rft.pub=CUP+Archive&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Falgalsymbiosisco0000unse%2Fpage%2F19+19%5D%E2%80%9320&rft.isbn=978-0-521-25541-7&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Falgalsymbiosisco0000unse">  </li> <li id="cite_note-56"><a href="#cite_ref-56">↑</a> Knight, Susan «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://uwsp.edu/cnr/UWEXlakes/laketides/vol26-4/vol26-4.pdf">Are There Sponges in Your Lake?</a>». Lake Tides. Wisconsin Lakes Partnership, vol. 26, 4, Fall 2001, pàg. 4–5. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070702204058/http://www.uwsp.edu/cnr/UWEXlakes/laketides/vol26-4/vol26-4.pdf">Arxivat</a> 2 de juliol 2007 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-57"><a href="#cite_ref-57">↑</a> Frenkel, J.; Vyverman, W.; Pohnert, G. «Pheromone signaling during sexual reproduction in algae». Plant J., vol. 79, 4, 2014, pàg. 632–644. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Ftpj.12496">10.1111/tpj.12496</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24597605?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:24597605">24597605</a>. </li> <li id="cite_note-58"><a href="#cite_ref-58">↑</a> Bernstein, Harris; Byerly, Henry C.; Hopf, Frederic A.; Michod, Richard E. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.science.org/doi/10.1126/science.3898363">Genetic Damage, Mutation, and the Evolution of Sex</a>» (en anglès). Science, vol. 229, 4719, 20-09-1985, pàg. 1277–1281. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1985Sci...229.1277B">1985Sci...229.1277B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.3898363">10.1126/science.3898363</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0036-8075">0036-8075</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/3898363?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:3898363">3898363</a>. </li> <li id="cite_note-59"><a href="#cite_ref-59">↑</a> Otto, S. P. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.researchgate.net/publication/24427058">The evolutionary enigma of sex</a>». Am. Nat., vol. 174, Suppl 1, 2009, pàg. S1–S14. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F599084">10.1086/599084</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19441962?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:19441962">19441962</a>. </li> <li id="cite_note-60"><a href="#cite_ref-60">↑</a> Heywood, P.; Magee, P. T. «Meiosis in protists: Some structural and physiological aspects of meiosis in algae, fungi, and protozoa». Bacteriol Rev, vol. 40, 1, 1976, pàg. 190–240. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1128%2FMMBR.40.1.190-240.1976">10.1128/MMBR.40.1.190-240.1976</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC413949">413949</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/773364?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:773364">773364</a>. </li> <li id="cite_note-61"><a href="#cite_ref-61">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081201112552/http://botany.si.edu/projects/algae/herbarium.htm">Algae Herbarium</a>». National Museum of Natural History, Department of Botany, 2008. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://botany.si.edu/projects/algae/herbarium.htm">original</a> el 1 December 2008. [Consulta: 19 desembre 2008]. </li> <li id="cite_note-62"><a href="#cite_ref-62">↑</a> John (2002), p. 1. </li> <li id="cite_note-63"><a href="#cite_ref-63">↑</a> Huisman (2000), p. 25. </li> <li id="cite_note-64"><a href="#cite_ref-64">↑</a> Stegenga (1997). </li> <li id="cite_note-65"><a href="#cite_ref-65">↑</a> Clerck, Olivier. Guide to the seaweeds of KwaZulu-Natal. National Botanic Garden of Belgium, 2005. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-90-72619-64-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-90-72619-64-8">ISBN 978-90-72619-64-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Guide+to+the+seaweeds+of+KwaZulu-Natal&rft.aulast=Clerck&rft.aufirst=Olivier&rft.date=2005&rft.pub=National+Botanic+Garden+of+Belgium&rft.isbn=978-90-72619-64-8">  </li> <li id="cite_note-66"><a href="#cite_ref-66">↑</a> Abbott and Hollenberg (1976), p. 2. </li> <li id="cite_note-67"><a href="#cite_ref-67">↑</a> Hardy and Guiry (2006). </li> <li id="cite_note-68"><a href="#cite_ref-68">↑</a> Guiry, Michael D. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.researchgate.net/publication/263561612">How Many Species of Algae Are There?</a>». Journal of Phycology, vol. 48, 5, 2012, pàg. 1057–1063. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2012JPcgy..48.1057G">2012JPcgy..48.1057G</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1529-8817.2012.01222.x">10.1111/j.1529-8817.2012.01222.x</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27011267?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:27011267">27011267</a>. </li> <li id="cite_note-Round8-69">↑ <a href="#cite_ref-Round8_69-0">69,0</a> <a href="#cite_ref-Round8_69-1">69,1</a> <a href="#cite_ref-Round8_69-2">69,2</a> <a href="#cite_ref-Round8_69-3">69,3</a> Round, F. E.. «Chapter 8, Dispersal, continuity and phytogeography». A: The ecology of algae. CUP Archive, 1981, p. 357–361. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780521269063" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780521269063">ISBN 9780521269063</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+ecology+of+algae&rft.atitle=Chapter+8%2C+Dispersal%2C+continuity+and+phytogeography&rft.aulast=Round&rft.aufirst=F.+E.&rft.date=1981&rft.pub=CUP+Archive&rft.pages=357%E2%80%93361&rft.isbn=9780521269063">  </li> <li id="cite_note-70"><a href="#cite_ref-70">↑</a> Round (1981), p. 362. </li> <li id="cite_note-71"><a href="#cite_ref-71">↑</a> Round (1981), p. 357. </li> <li id="cite_note-72"><a href="#cite_ref-72">↑</a> Round (1981), p. 371. </li> <li id="cite_note-73"><a href="#cite_ref-73">↑</a> Round (1981), p. 366. </li> <li id="cite_note-74"><a href="#cite_ref-74">↑</a> Round (1981), p. 176. </li> <li id="cite_note-75"><a href="#cite_ref-75">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.space.com/40266-greenland-dark-zone-gets-darker.html">Greenland Has a Mysterious 'Dark Zone' — And It's Getting Even Darker</a>». Space.com, 10-04-2018. </li> <li id="cite_note-76"><a href="#cite_ref-76">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://news.sky.com/story/alpine-glacier-turning-pink-due-to-algae-that-accelerates-climate-change-scientists-say-12022244">Alpine glacier turning pink due to algae that accelerates climate change, scientists say</a>». Sky News, 06-07-2020. </li> <li id="cite_note-Omar2010-77">↑ <a href="#cite_ref-Omar2010_77-0">77,0</a> <a href="#cite_ref-Omar2010_77-1">77,1</a> <a href="#cite_ref-Omar2010_77-2">77,2</a> Omar, Wan Maznah Wan «Perspectives on the Use of Algae as Biological Indicators for Monitoring and Protecting Aquatic Environments, with Special Reference to Malaysian Freshwater Ecosystems». Trop Life Sci Res, vol. 21, 2, 12-2010, pàg. 51–67. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3819078">3819078</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24575199?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:24575199">24575199</a>. </li> <li id="cite_note-78"><a href="#cite_ref-78">↑</a> Necchi Jr., O. (ed.) (2016). River Algae. Springer, Necchi, Orlando J. R.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=KptPDAAAQBAJ">River Algae</a>. Springer, 2 June 2016. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9783319319841" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9783319319841">ISBN 9783319319841</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=River+Algae&rft.aulast=Necchi&rft.aufirst=Orlando+J.+R.&rft.date=2+June+2016&rft.pub=Springer&rft.isbn=9783319319841&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DKptPDAAAQBAJ"> . </li> <li id="cite_note-79"><a href="#cite_ref-79">↑</a> Johansen, J. R.. «The Diatoms: Applications for the Environmental and Earth Sciences». A: Smol, J. P.. Diatoms of aerial habitats. 2nd. Cambridge University Press, 2012, p. 465–472. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781139492621" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781139492621">ISBN 9781139492621</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Diatoms+of+aerial+habitats&rft.atitle=The+Diatoms%3A+Applications+for+the+Environmental+and+Earth+Sciences&rft.aulast=Johansen&rft.aufirst=J.+R.&rft.date=2012&rft.edition=2nd&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.pages=465%E2%80%93472&rft.isbn=9781139492621">  </li> <li id="cite_note-80"><a href="#cite_ref-80">↑</a> Sharma, O. P. (1986). pp. 2–6, <a rel="nofollow" class="external autonumber" href="https://books.google.cat/books?id=hOa74Hm4zDIC&pg=PA2">[1]</a>. </li> <li id="cite_note-81"><a href="#cite_ref-81">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.energie-pflanzen.de/biogas/2-allgemein/89-algen-als-biogassubstrat">[https://web.archive.org/web/20131122045226/http://www.energie-pflanzen.de/biogas/2-allgemein/89-algen-als-biogassubstrat Arxivat</a> 2013-11-22 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131122045226/http://www.energie-pflanzen.de/biogas/2-allgemein/89-algen-als-biogassubstrat">Arxivat</a> 2013-11-22 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131122045226/http://www.energie-pflanzen.de/biogas/2-allgemein/89-algen-als-biogassubstrat">Arxivat</a> 2013-11-22 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131122045226/http://www.energie-pflanzen.de/biogas/2-allgemein/89-algen-als-biogassubstrat">Arxivat</a> 2013-11-22 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131122045226/http://www.energie-pflanzen.de/biogas/2-allgemein/89-algen-als-biogassubstrat">Arxivat</a> 2013-11-22 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131122045226/http://www.energie-pflanzen.de/biogas/2-allgemein/89-algen-als-biogassubstrat">Arxivat</a> 2013-11-22 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131122045226/http://www.energie-pflanzen.de/biogas/2-allgemein/89-algen-als-biogassubstrat">Arxivat</a> 2013-11-22 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131122045226/http://www.energie-pflanzen.de/biogas/2-allgemein/89-algen-als-biogassubstrat">Arxivat</a> 2013-11-22 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131122045226/http://www.energie-pflanzen.de/biogas/2-allgemein/89-algen-als-biogassubstrat">Arxivat</a> 2013-11-22 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131122045226/http://www.energie-pflanzen.de/biogas/2-allgemein/89-algen-als-biogassubstrat">Arxivat</a> 2013-11-22 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131122045226/http://www.energie-pflanzen.de/biogas/2-allgemein/89-algen-als-biogassubstrat">Arxivat</a> 2013-11-22 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131122045226/http://www.energie-pflanzen.de/biogas/2-allgemein/89-algen-als-biogassubstrat">Arxivat</a> 2013-11-22 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131122045226/http://www.energie-pflanzen.de/biogas/2-allgemein/89-algen-als-biogassubstrat">Arxivat</a> 2013-11-22 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131122045226/http://www.energie-pflanzen.de/biogas/2-allgemein/89-algen-als-biogassubstrat">Arxivat</a> 2013-11-22 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131122045226/http://www.energie-pflanzen.de/biogas/2-allgemein/89-algen-als-biogassubstrat">Arxivat</a> 2013-11-22 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131122045226/http://www.energie-pflanzen.de/biogas/2-allgemein/89-algen-als-biogassubstrat">Arxivat</a> 2013-11-22 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. «Algen als Biogassubstrat»<style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style>(alemany)] <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131122045226/http://www.energie-pflanzen.de/biogas/2-allgemein/89-algen-als-biogassubstrat">Arxivat</a> 2013-11-22 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., Holzmachen Magazin, novembre de 2011 (en català: Algues com a substrat de biogàs) </li> <li id="cite_note-Cultiu_d'algues_:3-82">↑ <a href="#cite_ref-Cultiu_d'algues_:3_82-0">82,0</a> <a href="#cite_ref-Cultiu_d'algues_:3_82-1">82,1</a> Reynolds, Daman; Caminiti, Jeff; Edmundson, Scott; Gao, Song; Wick, Macdonald; Huesemann, Michael «Seaweed proteins are nutritionally valuable components in the human diet». The American Journal of Clinical Nutrition, vol. 116, 4, 12-07-2022, pàg. 855–861. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fajcn%2Fnqac190">10.1093/ajcn/nqac190</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0002-9165">0002-9165</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/35820048?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:35820048">35820048</a>. </li> <li id="cite_note-83"><a href="#cite_ref-83">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ptreyes.org/activities/seaweeds-plants-or-algae">Seaweeds: Plants or Algae?</a>» (en anglès). Point Reyes National Seashore Association. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20181213124221/http://www.ptreyes.org/activities/seaweeds-plants-or-algae">Arxivat</a> 13 de desembre 2018 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-Cultiu_d'algues_Zhang2022-84"><a href="#cite_ref-Cultiu_d'algues_Zhang2022_84-0">↑</a> Zhang, Lizhu; Liao, Wei; Huang, Yajun; Wen, Yuxi; Chu, Yaoyao; Zhao, Chao «Global seaweed farming and processing in the past 20 years». Food Production, Processing and Nutrition, vol. 4, 1, 13-10-2022. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1186%2Fs43014-022-00103-2">10.1186/s43014-022-00103-2</a>. </li> <li id="cite_note-Cultiu_d'algues_Buschmann-85"><a href="#cite_ref-Cultiu_d'algues_Buschmann_85-0">↑</a> Buschmann, Alejandro H.; Camus, Carolina; Infante, Javier; Neori, Amir; Israel, Álvaro; Hernández-González, María C.; Pereda, Sandra V.; Gomez-Pinchetti, Juan Luis; Golberg, Alexander «Seaweed production: overview of the global state of exploitation, farming and emerging research activity» (en anglès). European Journal of Phycology, vol. 52, 4, 02-10-2017, pàg. 391–406. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2017EJPhy..52..391B">2017EJPhy..52..391B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1080%2F09670262.2017.1365175">10.1080/09670262.2017.1365175</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0967-0262">0967-0262</a>. </li> <li id="cite_note-Cultiu_d'algues_ask-86"><a href="#cite_ref-Cultiu_d'algues_ask_86-0">↑</a> Ask, E.I. Cottonii and Spinosum Cultivation Handbook. Philippines: FMC BioPolymer Corporation, 1990, p. 52.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Cottonii+and+Spinosum+Cultivation+Handbook&rft.aulast=Ask&rft.aufirst=E.I&rft.date=1990&rft.pub=FMC+BioPolymer+Corporation&rft.place=Philippines&rft.pages=52">  </li> <li id="cite_note-Cultiu_d'algues_:4-87">↑ <a href="#cite_ref-Cultiu_d'algues_:4_87-0">87,0</a> <a href="#cite_ref-Cultiu_d'algues_:4_87-1">87,1</a> Jones, Nicola. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://hakaimagazine.com/features/banking-on-the-seaweed-rush/">Banking on the Seaweed Rush</a>» (en anglès). Hakai Magazine, 15-03-2023. [Consulta: 19 març 2023]. </li> <li id="cite_note-Cultiu_d'algues_:0-88"><a href="#cite_ref-Cultiu_d'algues_:0_88-0">↑</a> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r34806277">.mw-parser-output cite.citation{font-style:inherit}.mw-parser-output .citation q{quotes:"\"""\"""'""'"}.mw-parser-output .id-lock-free a,.mw-parser-output .citation .cs1-lock-free a{background:linear-gradient(transparent,transparent),url("//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/65/Lock-green.svg")right 0.1em center/9px no-repeat}.mw-parser-output .id-lock-limited a,.mw-parser-output .id-lock-registration a,.mw-parser-output .citation .cs1-lock-limited a,.mw-parser-output .citation .cs1-lock-registration a{background:linear-gradient(transparent,transparent),url("//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d6/Lock-gray-alt-2.svg")right 0.1em center/9px no-repeat}.mw-parser-output .id-lock-subscription a,.mw-parser-output .citation .cs1-lock-subscription a{background:linear-gradient(transparent,transparent),url("//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/aa/Lock-red-alt-2.svg")right 0.1em center/9px no-repeat}.mw-parser-output .cs1-subscription,.mw-parser-output .cs1-registration{color:#555}.mw-parser-output .cs1-subscription span,.mw-parser-output .cs1-registration span{border-bottom:1px dotted;cursor:help}.mw-parser-output .cs1-ws-icon a{background:linear-gradient(transparent,transparent),url("//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4c/Wikisource-logo.svg")right 0.1em center/12px no-repeat}.mw-parser-output code.cs1-code{color:inherit;background:inherit;border:none;padding:inherit}.mw-parser-output .cs1-hidden-error{display:none;font-size:100%}.mw-parser-output .cs1-visible-error{font-size:100%}.mw-parser-output .cs1-maint{display:none;color:#33aa33;margin-left:0.3em}.mw-parser-output .cs1-format{font-size:95%}.mw-parser-output .cs1-kern-left,.mw-parser-output .cs1-kern-wl-left{padding-left:0.2em}.mw-parser-output .cs1-kern-right,.mw-parser-output .cs1-kern-wl-right{padding-right:0.2em}.mw-parser-output .citation .mw-selflink{font-weight:inherit}</style><cite id="CITEREFWangYangDavisEdmundson2022" class="citation techreport cs1">Wang, Taiping; Yang, Zhaoqing; Davis, Jonathan; Edmundson, Scott J. (2022-05-01). <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.osti.gov/biblio/1874372/">Quantifying Nitrogen Bioextraction by Seaweed Farms – A Real-time Modeling-Monitoring Case Study in Hood Canal, WA</a> (Technical report) (in anglès). <a href="/w/index.php?title=Office_of_Scientific_and_Technical_Information&action=edit&redlink=1" class="new" title="Office of Scientific and Technical Information (encara no existeix)">Office of Scientific and Technical Information</a>. <a href="/w/index.php?title=Doi_(identifier)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Doi (identifier) (encara no existeix)">doi</a>:<a rel="nofollow" class="external text" href="https://doi.org/10.2172%2F1874372">10.2172/1874372</a>.</cite><span title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=report&rft.btitle=Quantifying+Nitrogen+Bioextraction+by+Seaweed+Farms+%E2%80%93+A+Real-time+Modeling-Monitoring+Case+Study+in+Hood+Canal%2C+WA&rft.pub=Office+of+Scientific+and+Technical+Information&rft.date=2022-05-01&rft_id=info%3Adoi%2F10.2172%2F1874372&rft.aulast=Wang&rft.aufirst=Taiping&rft.au=Yang%2C+Zhaoqing&rft.au=Davis%2C+Jonathan&rft.au=Edmundson%2C+Scott+J.&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.osti.gov%2Fbiblio%2F1874372%2F&rfr_id=info%3Asid%2Fca.wikipedia.org%3AAlga" class="Z3988"> </li> <li id="cite_note-Cultiu_d'algues_:1-89"><a href="#cite_ref-Cultiu_d'algues_:1_89-0">↑</a> Duarte, Carlos M.; Wu, Jiaping; Xiao, Xi; Bruhn, Annette; Krause-Jensen, Dorte «Can Seaweed Farming Play a Role in Climate Change Mitigation and Adaptation?» (en anglès). <a href="/w/index.php?title=Frontiers_in_Marine_Science&action=edit&redlink=1" class="new" title="Frontiers in Marine Science (encara no existeix)">Frontiers in Marine Science</a>, vol. 4, 2017. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.3389%2Ffmars.2017.00100">10.3389/fmars.2017.00100</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/2296-7745">2296-7745</a>. </li> <li id="cite_note-Cultiu_d'algues_:2-90"><a href="#cite_ref-Cultiu_d'algues_:2_90-0">↑</a> Bindoff, N. L.; Cheung, W. W. L.; Kairo, J. G. [et al.].. «Chapter 5: Changing Ocean, Marine Ecosystems, and Dependent Communities». A: IPCC Special Report on the Ocean and Cryosphere in a Changing Climate, 2019, p. 447–587.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=IPCC+Special+Report+on+the+Ocean+and+Cryosphere+in+a+Changing+Climate&rft.atitle=Chapter+5%3A+Changing+Ocean%2C+Marine+Ecosystems%2C+and+Dependent+Communities&rft.aulast=Bindoff&rft.aufirst=N.+L.&rft.date=2019&rft.pages=447%E2%80%93587">  </li> <li id="cite_note-91"><a href="#cite_ref-91">↑</a> Zhu, Yunhua; Schmidt, Andrew; Valdez, Peter; Snowden-Swan, Lesley; Edmundson, Scott «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2172/1855835">Hydrothermal Liquefaction and Upgrading of Wastewater-Grown Microalgae: 2021 State of Technology</a>». , 21-03-2022. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2172%2F1855835">10.2172/1855835</a>. </li> <li id="cite_note-92"><a href="#cite_ref-92">↑</a> Lewis, J. G.; Stanley, N. F.; Guist, G. G.. Lembi, C. A.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/isbn_9780521321150">Algae and Human Affairs</a>. Cambridge University Press, 1988. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-32115-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-32115-0">ISBN 978-0-521-32115-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Algae+and+Human+Affairs&rft.aulast=Lewis&rft.aufirst=J.+G.&rft.date=1988&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.isbn=978-0-521-32115-0&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fisbn_9780521321150">  </li> <li id="cite_note-93"><a href="#cite_ref-93">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090104145632/http://www.algaebase.org/generadetail.lasso?genus_id=35715&-session=abv3%3A51909EC307dcf25DFApmi3530315">Macrocystis C. Agardh 1820: 46</a>». AlgaeBase. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.algaebase.org/generadetail.lasso?genus_id=35715&-session=abv3:51909EC307dcf25DFApmi3530315">original</a> el 4 January 2009. [Consulta: 28 desembre 2008]. </li> <li id="cite_note-94"><a href="#cite_ref-94">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090413034226/http://botany.si.edu/projects/algae/economicuses/brownalgae.htm">Secondary Products of Brown Algae</a>». Algae Research. Smithsonian National Museum of Natural History. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://botany.si.edu/projects/algae/economicuses/brownalgae.htm">original</a> el 13 April 2009. [Consulta: 29 desembre 2008]. </li> <li id="cite_note-95"><a href="#cite_ref-95">↑</a> Scott, Stuart A; Davey, Matthew P; Dennis, John S; Horst, Irmtraud; Howe, Christopher J «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0958166910000443">Biodiesel from algae: challenges and prospects</a>» (en anglès). Current Opinion in Biotechnology, 21, 3, 6-2010, pàg. 277–286. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.copbio.2010.03.005">10.1016/j.copbio.2010.03.005</a>. </li> <li id="cite_note-96"><a href="#cite_ref-96">↑</a> Chisti, Y. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.academia.edu/2137836">Biodiesel from microalgae</a>». Biotechnology Advances, vol. 25, 3, 5-2007, pàg. 294–306. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.biotechadv.2007.02.001">10.1016/j.biotechadv.2007.02.001</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17350212?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17350212">17350212</a>. </li> <li id="cite_note-97"><a href="#cite_ref-97">↑</a> Yang, Z. K.; Niu, Y. F.; Ma, Y. H.; Xue, J.; Zhang, M. H.; Yang, W. D.; Liu, J. S.; Lu, S. H.; Guan, Y. «Molecular and cellular mechanisms of neutral lipid accumulation in diatom following nitrogen deprivation.». Biotechnology for Biofuels, vol. 6, 1, 04-05-2013, pàg. 67. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1186%2F1754-6834-6-67">10.1186/1754-6834-6-67</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3662598">3662598</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23642220?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:23642220">23642220</a>. </li> <li id="cite_note-98"><a href="#cite_ref-98">↑</a> Wijffels, René H.; Barbosa, Maria J. «An Outlook on Microalgal Biofuels». Science, vol. 329, 5993, 2010, pàg. 796–799. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2010Sci...329..796W">2010Sci...329..796W</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1189003">10.1126/science.1189003</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20705853?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:20705853">20705853</a>. </li> <li id="cite_note-99"><a href="#cite_ref-99">↑</a> Read, Clare Sewell «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=UJYEAAAAYAAJ&pg=PA142">On the Farming of South Wales: Prize Report</a>». Journal of the Royal Agricultural Society of England, vol. 10, 1849, pàg. 142–143. </li> <li id="cite_note-100"><a href="#cite_ref-100">↑</a> McHugh, Dennis J. «9, Other Uses of Seaweeds». A: A Guide to the Seaweed Industry: FAO Fisheries Technical Paper 441. Rome: Fisheries and Aquaculture Department, Food and Agriculture Organization (FAO) of the United Nations, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-92-5-104958-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-92-5-104958-7">ISBN 978-92-5-104958-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Guide+to+the+Seaweed+Industry%3A+FAO+Fisheries+Technical+Paper+441&rft.atitle=9%2C+Other+Uses+of+Seaweeds&rft.aulast=McHugh&rft.aufirst=Dennis+J.&rft.date=2003&rft.pub=Fisheries+and+Aquaculture+Department%2C+Food+and+Agriculture+Organization+%28FAO%29+of+the+United+Nations&rft.place=Rome&rft.isbn=978-92-5-104958-7">  </li> <li id="cite_note-101"><a href="#cite_ref-101">↑</a> Jung, Frederich; Kruger-Genge, Anne; Kupper, J.-H.; Waldeck, P «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.researchgate.net/publication/332594307">Spirulina platensis, a super food?</a>» (en anglès). ResearchGate, vol. 5, 4-2019, pàg. 43. </li> <li id="cite_note-102"><a href="#cite_ref-102">↑</a> Simoons, Frederick J. «6, Seaweeds and Other Algae». A: Food in China: A Cultural and Historical Inquiry. CRC Press, 1991, p. 179–190. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-936923-29-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-936923-29-1">ISBN 978-0-936923-29-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Food+in+China%3A+A+Cultural+and+Historical+Inquiry&rft.atitle=6%2C+Seaweeds+and+Other+Algae&rft.aulast=Simoons&rft.aufirst=Frederick+J.&rft.date=1991&rft.pub=CRC+Press&rft.pages=179%E2%80%93190&rft.isbn=978-0-936923-29-1">  </li> <li id="cite_note-103"><a href="#cite_ref-103">↑</a> Morton, Steve L. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081223081614/http://www.siu.edu/~ebl/leaflets/algae.htm">Modern Uses of Cultivated Algae</a>». Ethnobotanical Leaflets. Southern Illinois University Carbondale. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.siu.edu/~ebl/leaflets/algae.htm">original</a> el 23 December 2008. [Consulta: 26 desembre 2008]. </li> <li id="cite_note-104"><a href="#cite_ref-104">↑</a> Ścieszka, Sylwia; Klewicka, Elżbieta «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/29999416/">Algae in food: a general review</a>». Critical Reviews in Food Science and Nutrition, 59, 21, 2019, pàg. 3538–3547. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1080%2F10408398.2018.1496319">10.1080/10408398.2018.1496319</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1549-7852">1549-7852</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/29999416?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:29999416">29999416</a>. </li> <li id="cite_note-105"><a href="#cite_ref-105">↑</a> Mondragón, Jennifer; Mondragón, Jeff. Seaweeds of the Pacific Coast. Monterey, California: Sea Challengers Publications, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-930118-29-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-930118-29-7">ISBN 978-0-930118-29-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Seaweeds+of+the+Pacific+Coast&rft.aulast=Mondrag%C3%B3n&rft.aufirst=Jennifer&rft.date=2003&rft.pub=Sea+Challengers+Publications&rft.place=Monterey%2C+California&rft.isbn=978-0-930118-29-7">  </li> <li id="cite_note-106"><a href="#cite_ref-106">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.algaebase.org/speciesdetail.lasso?species_id=11752&sk=0&from=results&-session=abv3:51909EC30802716127sVj3EDC9C7">Durvillaea antarctica (Chamisso) Hariot</a>». AlgaeBase. </li> <li id="cite_note-107"><a href="#cite_ref-107">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.weforum.org/agenda/2017/10/how-marine-algae-could-help-feed-the-world">How marine algae could help feed the world</a>». World Economic Forum, 25-10-2017. [Consulta: 21 juny 2018]. </li> <li id="cite_note-108"><a href="#cite_ref-108">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.weforum.org/agenda/2017/12/why-algae-and-seaweed-could-be-part-of-solving-the-global-hunger-crisis">One solution to global hunger could be at the bottom of the ocean</a>». World Economic Forum, 15-12-2017. [Consulta: 21 juny 2018]. </li> <li id="cite_note-109"><a href="#cite_ref-109">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://science.howstuffworks.com/innovation/edible-innovations/algae-food-future.htm">Algae: Pond Scum or Food of the Future?</a>». HowStuffWorks, 12-06-2018. </li> <li id="cite_note-110"><a href="#cite_ref-110">↑</a> Rani, Komal; Sandal, Nidi; Sahoo, PK «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.thepharmajournal.com/archives/2018/vol7issue7/PartJ/7-7-62-339.pdf">A comprehensive review on chlorella- its composition, health benefits, market and regulatory scenario</a>». The Pharma Innovation Journal, vol. 7, 7, 2018, pàg. 585. </li> <li id="cite_note-111"><a href="#cite_ref-111">↑</a> Bigogno, C.; Khozin-Goldberg, I.; Boussiba, S.; Vonshak, A.; Cohen, Z. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.researchgate.net/publication/11320290">Lipid and fatty acid composition of the green oleaginous alga Parietochloris incisa, the richest plant source of arachidonic acid</a>». Phytochemistry, vol. 60, 5, 2002, pàg. 497–503. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2002PChem..60..497B">2002PChem..60..497B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0031-9422%2802%2900100-0">10.1016/S0031-9422(02)00100-0</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12052516?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12052516">12052516</a>. </li> <li id="cite_note-112"><a href="#cite_ref-112">↑</a> Aubrey, Allison «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=15823852">Getting Brain Food Straight from the Source</a>». Morning Edition. <a href="/wiki/NPR" class="mw-redirect" title="NPR">NPR</a>, 01-11-2007. </li> <li id="cite_note-113"><a href="#cite_ref-113">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170202043210/http://www.abc.net.au/radionational/programs/futuretense/re-imagining-algae/7926214">Re-imagining algae</a>». Australian Broadcasting Corporation, 12-10-2016. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.abc.net.au/radionational/programs/futuretense/re-imagining-algae/7926214-AU">original</a> el 2 February 2017. [Consulta: 26 gener 2017]. </li> <li id="cite_note-114"><a href="#cite_ref-114">↑</a> Morrissey, J.; Jones, M. S.; Harriott, V. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150223045428/http://www.reefbase.org/resource_center/publication/main.aspx?refid=10859">Nutrient cycling in the Great Barrier Reef Aquarium – Proceedings of the 6th International Coral Reef Symposium, Australia</a>». ReefBase, 1988. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.reefbase.org/resource_center/publication/main.aspx?refid=10859">original</a> el 23 February 2015. </li> <li id="cite_note-115"><a href="#cite_ref-115">↑</a> Veraart, Annelies J.; Romaní, Anna M.; Tornés, Elisabet; Sabater, Sergi «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www3.interscience.wiley.com/journal/120083425/abstract">Algal Response to Nutrient Enrichment in Forested Oligotrophic Stream</a>». Journal of Phycology, vol. 44, 3, 2008, pàg. 564–572. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2008JPcgy..44..564V">2008JPcgy..44..564V</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1529-8817.2008.00503.x">10.1111/j.1529-8817.2008.00503.x</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27041416?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:27041416">27041416</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.today/20101001181747/http://www3.interscience.wiley.com/journal/120083425/abstract">Arxivat</a> 1 d’octubre 2010 at <a href="/wiki/Archive.is" class="mw-redirect" title="Archive.is">Archive.is</a> </li> <li id="cite_note-116"><a href="#cite_ref-116">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20101019142625/http://www.ars.usda.gov/is/AR/archive/may10/algae0510.htm">Algae: A Mean, Green Cleaning Machine</a>». USDA Agricultural Research Service, 07-05-2010. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.ars.usda.gov/is/AR/archive/may10/algae0510.htm">original</a> el 19 October 2010. </li> <li id="cite_note-117"><a href="#cite_ref-117">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.oilgae.com/non_fuel_products/biopolymers.html">Algae Biopolymers, Companies, Production, Market – Oilgae – Oil from Algae</a>». oilgae.com. [Consulta: 18 novembre 2017]. </li> <li id="cite_note-118"><a href="#cite_ref-118">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.zmescience.com/science/algae-flip-flop/">Renewable flip flops: scientists produce the 'No. 1' footwear in the world from algae</a>». ZME Science, 09-10-2017. </li> <li id="cite_note-119"><a href="#cite_ref-119">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.energy.gov/eere/bioenergy/articles/world-s-first-algae-surfboard-makes-waves-san-diego">World's First Algae Surfboard Makes Waves in San Diego</a>». Energy.gov. [Consulta: 18 novembre 2017]. </li> <li id="cite_note-120"><a href="#cite_ref-120">↑</a> Cappitelli, Francesca; Sorlini, Claudia «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/sim_applied-and-environmental-microbiology_2008-02_74_3/page/564">Microorganisms Attack Synthetic Polymers in Items Representing Our Cultural Heritage</a>». Applied and Environmental Microbiology, vol. 74, 3, 2008, pàg. 564–569. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2008ApEnM..74..564C">2008ApEnM..74..564C</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1128%2FAEM.01768-07">10.1128/AEM.01768-07</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2227722">2227722</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18065627?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:18065627">18065627</a>. </li> <li id="cite_note-121"><a href="#cite_ref-121">↑</a> Arad, Shoshana; Spharim, Ishai. Agricultural Biotechnology. 61. CRC Press, 1998, p. 638 (Books in Soils, Plants, and the Environment). <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8247-9439-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8247-9439-2">ISBN 978-0-8247-9439-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Agricultural+Biotechnology&rft.aulast=Arad&rft.aufirst=Shoshana&rft.date=1998&rft.pub=CRC+Press&rft.pages=638&rft.series=Books+in+Soils%2C+Plants%2C+and+the+Environment&rft.isbn=978-0-8247-9439-2">  </li> <li id="cite_note-122"><a href="#cite_ref-122">↑</a> Rathbun, C.; Doyle, A.; Waterhouse, T. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://bats.bios.edu/methods/chapter13.pdf">Measurement of Algal Chlorophylls and Carotenoids by HPLC</a>». Joint Global Ocean Flux Study Protocols, vol. 13, 6-1994, pàg. 91–96. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160304064738/http://bats.bios.edu/methods/chapter13.pdf">Arxivat</a> 4 de març 2016 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-123"><a href="#cite_ref-123">↑</a> Latasa, M.; Bidigare, R. «A comparison of phytoplankton populations of the Arabian Sea during the Spring Intermonsoon and Southwest Monsoon of 1995 as described by HPLC-analyzed pigments». Deep-Sea Research Part II, vol. 45, 10–11, 1998, pàg. 2133–2170. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1998DSRII..45.2133L">1998DSRII..45.2133L</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0967-0645%2898%2900066-6">10.1016/S0967-0645(98)00066-6</a>. </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Bibliografia">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/40px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/60px-Commons-logo.svg.png 1.5x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></div> <div class="side-box-text plainlist">A <a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Algae" class="extiw" title="commons:Category:Algae">Alga</a></div></div> </div> <div class="refbegin" style="margin-left:1.5em;"> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="General">General</h3>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: General">modifica</a>]</div> <ul><li>Chapman, V.J.. Seaweeds and their Uses. London: Methuen, 1950. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-412-15740-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-412-15740-0">ISBN 978-0-412-15740-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Seaweeds+and+their+Uses&rft.aulast=Chapman&rft.aufirst=V.J.&rft.date=1950&rft.pub=Methuen&rft.place=London&rft.isbn=978-0-412-15740-0"> </li> <li>Fritsch, F. E.. The Structure and Reproduction of the Algae. I & II. Cambridge University Press, 1945.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Structure+and+Reproduction+of+the+Algae&rft.aulast=Fritsch&rft.aufirst=F.+E.&rft.date=1945&rft.pub=Cambridge+University+Press"> </li> <li>van den Hoek, C.; Mann, D. G.; Jahns, H. M.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/algaeintroductio0000hoek">Algae: An Introduction to Phycology</a>. Cambridge University Press, 1995.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Algae%3A+An+Introduction+to+Phycology&rft.aulast=van+den+Hoek&rft.aufirst=C.&rft.date=1995&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Falgaeintroductio0000hoek"> </li> <li>Kassinger, Ruth. Slime: How Algae Created Us, Plague Us, and Just Might Save Us. Mariner, 2020.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Slime%3A+How+Algae+Created+Us%2C+Plague+Us%2C+and+Just+Might+Save+Us&rft.aulast=Kassinger&rft.aufirst=Ruth&rft.date=2020&rft.pub=Mariner"> </li> <li>Lembi, C. A.; Waaland, J.R.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/isbn_9780521321150">Algae and Human Affairs</a>. Cambridge University Press, 1988. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-32115-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-32115-0">ISBN 978-0-521-32115-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Algae+and+Human+Affairs&rft.aulast=Lembi&rft.aufirst=C.+A.&rft.date=1988&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.isbn=978-0-521-32115-0&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fisbn_9780521321150"> </li> <li>Mumford, T. F.; Miura, A. «Porphyra as food: cultivation and economic». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/isbn_9780521321150">Algae and Human Affairs</a>. Cambridge University Press, 1988, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/isbn_9780521321150/page/87">87</a>–117. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-32115-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-32115-0">ISBN 978-0-521-32115-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Algae+and+Human+Affairs&rft.atitle=%27%27Porphyra%27%27+as+food%3A+cultivation+and+economic&rft.aulast=Mumford&rft.aufirst=T.+F.&rft.date=1988&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fisbn_9780521321150%2Fpage%2F87+87%5D%E2%80%93117&rft.isbn=978-0-521-32115-0&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fisbn_9780521321150"> .</li> <li>Round, F. E.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/ecologyofalgae0000roun">The Ecology of Algae</a>. London: Cambridge University Press, 1981. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-22583-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-22583-0">ISBN 978-0-521-22583-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Ecology+of+Algae&rft.aulast=Round&rft.aufirst=F.+E.&rft.date=1981&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.place=London&rft.isbn=978-0-521-22583-0&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fecologyofalgae0000roun"> </li> <li>Smith, G. M.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/cryptogamicbotan031880mbp">Cryptogamic Botany</a>. I. New York: McGraw-Hill, 1938.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Cryptogamic+Botany&rft.aulast=Smith&rft.aufirst=G.+M.&rft.date=1938&rft.pub=McGraw-Hill&rft.place=New+York&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fcryptogamicbotan031880mbp"> </li> <li>Ask, E.I. Cottonii and Spinosum Cultivation Handbook. FMC BioPolymer Corporation.Philippines, 1990.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Cottonii+and+Spinosum+Cultivation+Handbook&rft.aulast=Ask&rft.aufirst=E.I&rft.date=1990&rft.pub=FMC+BioPolymer+Corporation.Philippines"> </li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Regions">Regions</h3>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Regions">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Austràlia">Austràlia</h4>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Austràlia">modifica</a>]</div> <ul><li>Huisman, J. M.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/marineplantsofau0000huis">Marine Plants of Australia</a>. University of Western Australia Press, 2000. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-876268-33-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-876268-33-6">ISBN 978-1-876268-33-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Marine+Plants+of+Australia&rft.aulast=Huisman&rft.aufirst=J.+M.&rft.date=2000&rft.pub=University+of+Western+Australia+Press&rft.isbn=978-1-876268-33-6&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fmarineplantsofau0000huis"> </li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Nova_Zelanda">Nova Zelanda</h4>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Nova Zelanda">modifica</a>]</div> <ul><li>Chapman, Valentine Jackson; Lindauer, VW; Aiken, M. [et al.].. The Marine algae of New Zealand. London / Lehre, Germany: Linnean Society of London / Cramer, 1970.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Marine+algae+of+New+Zealand&rft.aulast=Chapman&rft.aufirst=Valentine+Jackson&rft.date=1970&rft.pub=Linnean+Society+of+London+%2F+Cramer&rft.place=London+%2F+Lehre%2C+Germany"> </li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Europa">Europa</h4>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: Europa">modifica</a>]</div> <ul><li>Brodie, Juliet; Burrows, Elsie M.; Chamberlain, Yvonne M. [et al.].. Seaweeds of the British Isles: A Collaborative Project of the British Phycological Society and the British Museum (Natural History). London / Andover: British Museum of Natural History, HMSO / Intercept, 1977–2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-565-00781-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-565-00781-2">ISBN 978-0-565-00781-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Seaweeds+of+the+British+Isles%3A+A+Collaborative+Project+of+the+British+Phycological+Society+and+the+British+Museum+%28Natural+History%29&rft.aulast=Brodie&rft.aufirst=Juliet&rft.date=1977%E2%80%932003&rft.pub=British+Museum+of+Natural+History%2C+HMSO+%2F+Intercept&rft.place=London+%2F+Andover&rft.isbn=978-0-565-00781-2"> </li> <li>Cullinane, John P. Phycology of the South Coast of Ireland. Cork: Cork University Press, 1973.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Phycology+of+the+South+Coast+of+Ireland&rft.aulast=Cullinane&rft.aufirst=John+P.&rft.date=1973&rft.pub=Cork+University+Press&rft.place=Cork"> </li> <li>Hardy, F. G.; Aspinall, R. J.. An Atlas of the Seaweeds of Northumberland and Durham. The Hancock Museum, University Newcastle upon Tyne: Northumberland Biological Records Centre, 1988. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-9509680-5-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-9509680-5-6">ISBN 978-0-9509680-5-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=An+Atlas+of+the+Seaweeds+of+Northumberland+and+Durham&rft.aulast=Hardy&rft.aufirst=F.+G.&rft.date=1988&rft.pub=Northumberland+Biological+Records+Centre&rft.place=The+Hancock+Museum%2C+University+Newcastle+upon+Tyne&rft.isbn=978-0-9509680-5-6"> </li> <li>Hardy, F. G.; Guiry, Michael D.; Arnold, Henry R. A Check-list and Atlas of the Seaweeds of Britain and Ireland. Revised. London: British Phycological Society, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-3-906166-35-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-3-906166-35-3">ISBN 978-3-906166-35-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Check-list+and+Atlas+of+the+Seaweeds+of+Britain+and+Ireland&rft.aulast=Hardy&rft.aufirst=F.+G.&rft.date=2006&rft.edition=Revised&rft.pub=British+Phycological+Society&rft.place=London&rft.isbn=978-3-906166-35-3"> </li> <li>John, D. M.; Whitton, B. A.; Brook, J. A.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/freshwateralgalf0000unse">The Freshwater Algal Flora of the British Isles</a>. Cambridge / New York: Cambridge University Press, 2002. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-77051-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-77051-4">ISBN 978-0-521-77051-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Freshwater+Algal+Flora+of+the+British+Isles&rft.aulast=John&rft.aufirst=D.+M.&rft.date=2002&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.place=Cambridge+%2F+New+York&rft.isbn=978-0-521-77051-4&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Ffreshwateralgalf0000unse"> </li> <li>Knight, Margery; Parke, Mary W. Manx Algae: An Algal Survey of the South End of the Isle of Man. XXX. Liverpool: University Press, 1931 (Liverpool Marine Biology Committee Memoirs on Typical British Marine Plants & Animals).<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Manx+Algae%3A+An+Algal+Survey+of+the+South+End+of+the+Isle+of+Man&rft.aulast=Knight&rft.aufirst=Margery&rft.date=1931&rft.pub=University+Press&rft.place=Liverpool&rft.series=Liverpool+Marine+Biology+Committee+Memoirs+on+Typical+British+Marine+Plants+%26+Animals"> </li> <li>Morton, Osborne. Marine Algae of Northern Ireland. Belfast: Ulster Museum, 1994. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-900761-28-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-900761-28-7">ISBN 978-0-900761-28-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Marine+Algae+of+Northern+Ireland&rft.aulast=Morton&rft.aufirst=Osborne&rft.date=1994&rft.pub=Ulster+Museum&rft.place=Belfast&rft.isbn=978-0-900761-28-7"> </li> <li>Morton, Osborne «The Marine Macroalgae of County Donegal, Ireland». Bulletin of the Irish Biogeographical Society, vol. 27, 01-12-2003, pàg. 3–164.</li> <li>Cabioc'h, Jacqueline; Floc'h, Jean-Yves; Le Toquin, Alain [et al.].. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/guidedesalguesde0000unse">Guide des algues des mers d'Europe: Manche/Atlantique-Méditerranée</a> (en francès). Lausanne, Suisse: Delachaux et Niestlé, 1992. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-2-603-00848-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-2-603-00848-5">ISBN 978-2-603-00848-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Guide+des+algues+des+mers+d%27Europe%3A+Manche%2FAtlantique-M%C3%A9diterran%C3%A9e&rft.aulast=Cabioc%27h&rft.aufirst=Jacqueline&rft.date=1992&rft.pub=Delachaux+et+Niestl%C3%A9&rft.place=Lausanne%2C+Suisse&rft.isbn=978-2-603-00848-5&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fguidedesalguesde0000unse"> </li> <li>Gayral, Paulette. Les Algues de côtes françaises (manche et atlantique), notions fondamentales sur l'écologie, la biologie et la systématique des algues marines (en francès). Paris: Doin, Deren et Cie, 1966.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Les+Algues+de+c%C3%B4tes+fran%C3%A7aises+%28manche+et+atlantique%29%2C+notions+fondamentales+sur+l%27%C3%A9cologie%2C+la+biologie+et+la+syst%C3%A9matique+des+algues+marines&rft.aulast=Gayral&rft.aufirst=Paulette&rft.date=1966&rft.pub=Doin%2C+Deren+et+Cie&rft.place=Paris"> </li> <li>Guiry, Michael. D.; Blunden, G. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/seaweedresources0000unse">Seaweed Resources in Europe: Uses and Potential</a>. John Wiley & Sons, 1991. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-471-92947-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-471-92947-5">ISBN 978-0-471-92947-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Seaweed+Resources+in+Europe%3A+Uses+and+Potential&rft.aulast=Guiry&rft.aufirst=Michael.+D.&rft.date=1991&rft.pub=John+Wiley+%26+Sons&rft.isbn=978-0-471-92947-5&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fseaweedresources0000unse"> </li> <li>Míguez Rodríguez, Luís. Algas mariñas de Galicia: Bioloxía, gastronomía, industria (en gallec). Vigo: Edicións Xerais de Galicia, 1998. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-8302-263-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-8302-263-4">ISBN 978-84-8302-263-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Algas+mari%C3%B1as+de+Galicia%3A+Biolox%C3%ADa%2C+gastronom%C3%ADa%2C+industria&rft.aulast=M%C3%ADguez+Rodr%C3%ADguez&rft.aufirst=Lu%C3%ADs&rft.date=1998&rft.pub=Edici%C3%B3ns+Xerais+de+Galicia&rft.place=Vigo&rft.isbn=978-84-8302-263-4"> </li> <li>Otero, J. Guía das macroalgas de Galicia (en gallec). A Coruña: Baía Edicións, 2002. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-89803-22-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-89803-22-0">ISBN 978-84-89803-22-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Gu%C3%ADa+das+macroalgas+de+Galicia&rft.aulast=Otero&rft.aufirst=J.&rft.date=2002&rft.pub=Ba%C3%ADa+Edici%C3%B3ns&rft.place=A+Coru%C3%B1a&rft.isbn=978-84-89803-22-0"> </li> <li>Bárbara, I.; Cremades, J. Guía de las algas del litoral gallego (en castellà). A Coruña: Concello da Coruña – Casa das Ciencias, 1993.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Gu%C3%ADa+de+las+algas+del+litoral+gallego&rft.aulast=B%C3%A1rbara&rft.aufirst=I.&rft.date=1993&rft.pub=Concello+da+Coru%C3%B1a+%E2%80%93+Casa+das+Ciencias&rft.place=A+Coru%C3%B1a"> </li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Àrctic">Àrctic</h4>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: Àrctic">modifica</a>]</div> <ul><li>Kjellman, Frans Reinhold. The algae of the Arctic Sea: A survey of the species, together with an exposition of the general characters and the development of the flora. 20. Stockholm: Kungl. Svenska vetenskapsakademiens handlingar, 1883, p. 1–350.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+algae+of+the+Arctic+Sea%3A+A+survey+of+the+species%2C+together+with+an+exposition+of+the+general+characters+and+the+development+of+the+flora&rft.aulast=Kjellman&rft.aufirst=Frans+Reinhold&rft.date=1883&rft.pub=Kungl.+Svenska+vetenskapsakademiens+handlingar&rft.place=Stockholm&rft.pages=1%E2%80%93350"> </li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Groenlàndia">Groenlàndia</h4>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: Groenlàndia">modifica</a>]</div> <ul><li>Lund, Søren Jensen. The Marine Algae of East Greenland. Kövenhavn: C.A. Reitzel, 1959. 9584734.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Marine+Algae+of+East+Greenland&rft.aulast=Lund&rft.aufirst=S%C3%B8ren+Jensen&rft.date=1959&rft.pub=C.A.+Reitzel&rft.place=K%C3%B6venhavn"> </li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Illes_Faroe">Illes Faroe</h4>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=42" title="Modifica la secció: Illes Faroe">modifica</a>]</div> <ul><li>Børgesen, Frederik. Botany of the Faröes Based Upon Danish Investigations, Part II. Copenhagen: Det nordiske Forlag, 1970, p. 339–532.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Botany+of+the+Far%C3%B6es+Based+Upon+Danish+Investigations%2C+Part+II&rft.aulast=B%C3%B8rgesen&rft.aufirst=Frederik&rft.date=1970&rft.pub=Det+nordiske+Forlag&rft.place=Copenhagen&rft.pages=339%E2%80%93532"> .</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Illes_Canàries">Illes Canàries</h4>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=43" title="Modifica la secció: Illes Canàries">modifica</a>]</div> <ul><li>Børgesen, Frederik. Marine Algae from the Canary Islands. Copenhagen: Bianco Lunos, 1936.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Marine+Algae+from+the+Canary+Islands&rft.aulast=B%C3%B8rgesen&rft.aufirst=Frederik&rft.date=1936&rft.pub=Bianco+Lunos&rft.place=Copenhagen"> </li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Marroc">Marroc</h4>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=44" title="Modifica la secció: Marroc">modifica</a>]</div> <ul><li>Gayral, Paulette. Algues de la côte atlantique marocaine (en francès). Casablanca: Rabat [Société des sciences naturelles et physiques du Maroc], 1958.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Algues+de+la+c%C3%B4te+atlantique+marocaine&rft.aulast=Gayral&rft.aufirst=Paulette&rft.date=1958&rft.pub=Rabat+%5BSoci%C3%A9t%C3%A9+des+sciences+naturelles+et+physiques+du+Maroc%5D&rft.place=Casablanca"> </li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Sud-àfrica">Sud-àfrica</h4>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=45" title="Modifica la secció: Sud-àfrica">modifica</a>]</div> <ul><li>Stegenga, H.; Bolton, J. J.; Anderson, R. J.. Seaweeds of the South African West Coast. Bolus Herbarium, University of Cape Town, 1997. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7992-1793-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7992-1793-3">ISBN 978-0-7992-1793-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Seaweeds+of+the+South+African+West+Coast&rft.aulast=Stegenga&rft.aufirst=H.&rft.date=1997&rft.pub=Bolus+Herbarium%2C+University+of+Cape+Town&rft.isbn=978-0-7992-1793-3"> </li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Amèrica_del_nord">Amèrica del nord</h4>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=46" title="Modifica la secció: Amèrica del nord">modifica</a>]</div> <ul><li>Abbott, I. A.; Hollenberg, G. J.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/marinealgaeofcal0000unse">Marine Algae of California</a>. California: Stanford University Press, 1976. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8047-0867-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8047-0867-8">ISBN 978-0-8047-0867-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Marine+Algae+of+California&rft.aulast=Abbott&rft.aufirst=I.+A.&rft.date=1976&rft.pub=Stanford+University+Press&rft.place=California&rft.isbn=978-0-8047-0867-8&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fmarinealgaeofcal0000unse"> </li> <li>Greeson, Phillip E. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/annotatedkeytoid00gree">An annotated key to the identification of commonly occurring and dominant genera of Algae observed in the Phytoplankton of the United States</a>. Washington DC: US Department of the Interior, Geological Survey, 1982.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=An+annotated+key+to+the+identification+of+commonly+occurring+and+dominant+genera+of+Algae+observed+in+the+Phytoplankton+of+the+United+States&rft.aulast=Greeson&rft.aufirst=Phillip+E.&rft.date=1982&rft.pub=US+Department+of+the+Interior%2C+Geological+Survey&rft.place=Washington+DC&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fannotatedkeytoid00gree"> </li> <li>Taylor, William Randolph. Marine Algae of the Northeastern Coast of North America. Ann Arbor: University of Michigan Press, 1969. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-472-04904-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-472-04904-2">ISBN 978-0-472-04904-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Marine+Algae+of+the+Northeastern+Coast+of+North+America&rft.aulast=Taylor&rft.aufirst=William+Randolph&rft.date=1969&rft.pub=University+of+Michigan+Press&rft.place=Ann+Arbor&rft.isbn=978-0-472-04904-2"> </li> <li>Wehr, J. D.; Sheath, R. G.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/isbn_9780127415505">Freshwater Algae of North America: Ecology and Classification</a>. Academic Press, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-12-741550-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-12-741550-5">ISBN 978-0-12-741550-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Freshwater+Algae+of+North+America%3A+Ecology+and+Classification&rft.aulast=Wehr&rft.aufirst=J.+D.&rft.date=2003&rft.pub=Academic+Press&rft.isbn=978-0-12-741550-5&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fisbn_9780127415505"> </li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també">Vegeu també</h2>[<a href="/w/index.php?title=Alga&action=edit&section=47" title="Modifica la secció: Vegeu també">modifica</a>]</div> <ul><li><a href="/wiki/AlgaeBase" title="AlgaeBase">AlgaeBase</a></li> <li><a href="/wiki/Eutrofitzaci%C3%B3" title="Eutrofització">Eutrofització</a></li> <li><a href="/wiki/Microalga" title="Microalga">Microalga</a></li> <li><a href="/wiki/Plantes" title="Plantes">Plantes</a></li> <li><a href="/wiki/Toxoide" title="Toxoide">Toxoide</a> – anatoxina</li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Botànica" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3" style="background:#90EE90"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Bot%C3%A0nica" title="Plantilla:Botànica"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/20px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/40px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Botànica" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Bot%C3%A0nica" title="Botànica">Botànica</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background:#90EE90;width:1%">Disciplines de la botànica</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Etnobot%C3%A0nica" title="Etnobotànica">Etnobotànica</a>  · <a href="/wiki/Paleobot%C3%A0nica" title="Paleobotànica">Paleobotànica</a>  · <a href="/wiki/Anatomia_vegetal" class="mw-redirect" title="Anatomia vegetal">Anatomia vegetal</a>  · <a href="/wiki/Ecologia_vegetal" title="Ecologia vegetal">Ecologia vegetal</a>  · <a href="/wiki/Desenvolupament_vegetal" title="Desenvolupament vegetal">Desenvolupament vegetal</a>  · <a href="/wiki/Morfologia_vegetal" title="Morfologia vegetal">Morfologia vegetal</a>  · <a href="/wiki/Fisiologia_vegetal" title="Fisiologia vegetal">Fisiologia vegetal</a></div></td><td class="navbox-image" rowspan="7" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><a href="/wiki/Fitxer:Forestry_Le%C5%9Bnictwo_(Beentree).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/Forestry_Le%C5%9Bnictwo_%28Beentree%29.svg/120px-Forestry_Le%C5%9Bnictwo_%28Beentree%29.svg.png" decoding="async" width="100" height="109" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/Forestry_Le%C5%9Bnictwo_%28Beentree%29.svg/250px-Forestry_Le%C5%9Bnictwo_%28Beentree%29.svg.png 1.5x" data-file-width="550" data-file-height="600" /></a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background:#90EE90;width:1%"><a href="/wiki/Planta" class="mw-redirect" title="Planta">Planta</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_evolutiva_de_les_plantes" title="Història evolutiva de les plantes">Història evolutiva de les plantes</a>  · <a class="mw-selflink selflink">Alga</a>  · <a href="/wiki/Bri%C3%B2fit" class="mw-redirect" title="Briòfit">Briòfit</a>  · <a href="/wiki/Pterid%C3%B2fit" class="mw-redirect" title="Pteridòfit">Pteridòfit</a>  · <a href="/wiki/Gimnosperma" class="mw-redirect" title="Gimnosperma">Gimnosperma</a>  · <a href="/wiki/Angiosperma" class="mw-redirect" title="Angiosperma">Angiosperma</a>  · <a href="/wiki/Tal%C2%B7l%C3%B2fit" title="Tal·lòfit">Tal·lòfit</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background:#90EE90;width:1%"><a href="/wiki/Morfologia_vegetal" title="Morfologia vegetal">Parts de les plantes</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Flor" title="Flor">Flor</a>  · <a href="/wiki/Fruit" title="Fruit">Fruit</a>  · <a href="/wiki/Fulla" title="Fulla">Fulla</a>  · <a href="/wiki/Meristema" title="Meristema">Meristema</a>  · <a href="/wiki/Arrel_(bot%C3%A0nica)" title="Arrel (botànica)">Arrel</a>  · <a href="/wiki/Tija" title="Tija">Tija</a>  · <a href="/wiki/Estoma" title="Estoma">Estoma</a>  · <a href="/wiki/Teixit_vegetal" title="Teixit vegetal">Teixit vegetal</a>  · <a href="/wiki/Fusta" title="Fusta">Fusta</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background:#90EE90;width:1%"><a href="/wiki/C%C3%A8l%C2%B7lula_vegetal" title="Cèl·lula vegetal">Cèl·lula vegetal</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Paret_cel%C2%B7lular" title="Paret cel·lular">Paret cel·lular</a>  · <a href="/wiki/Clorofil%C2%B7la" title="Clorofil·la">Clorofil·la</a>  · <a href="/wiki/Cloroplast" title="Cloroplast">Cloroplast</a>  · <a href="/wiki/Fotos%C3%ADntesi" title="Fotosíntesi">Fotosíntesi</a>  · <a href="/wiki/Fitohormona" title="Fitohormona">Fitohormona</a>  · <a href="/wiki/Plastidi" title="Plastidi">Plastidi</a>  · <a href="/wiki/Transpiraci%C3%B3_vegetal" title="Transpiració vegetal">Transpiració</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background:#90EE90;width:1%"><a href="/wiki/Reproducci%C3%B3" title="Reproducció">Reproducció</a> vegetal</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Alternan%C3%A7a_de_generacions" title="Alternança de generacions">Alternança de generacions</a>  · <a href="/wiki/Gamet%C3%B2fit" title="Gametòfit">Gametòfit</a>  · <a href="/wiki/Sexualitat_vegetal" title="Sexualitat vegetal">Sexualitat vegetal</a>  · <a href="/wiki/Pol%C2%B7len" title="Pol·len">Pol·len</a>  · <a href="/wiki/Pol%C2%B7linitzaci%C3%B3" title="Pol·linització">Pol·linització</a>  · <a href="/wiki/Llavor" title="Llavor">Llavor</a>  · <a href="/wiki/Espora_(vegetal)" title="Espora (vegetal)">Espora</a>  · <a href="/wiki/Espor%C3%B2fit" title="Esporòfit">Esporòfit</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background:#90EE90;width:1%"><a href="/wiki/Taxonomia" title="Taxonomia">Taxonomia</a> vegetal</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Nom_bot%C3%A0nic" title="Nom botànic">Nom botànic</a>  · <a href="/wiki/Nomenclatura_bot%C3%A0nica" class="mw-redirect" title="Nomenclatura botànica">Nomenclatura botànica</a>  · <a href="/wiki/Herbari" title="Herbari">Herbari</a>  · <a href="/wiki/Associaci%C3%B3_Internacional_de_la_Taxonomia_Vegetal" title="Associació Internacional de la Taxonomia Vegetal">IAPT</a>  · <a href="/wiki/International_Code_of_Botanical_Nomenclature" class="mw-redirect" title="International Code of Botanical Nomenclature">ICBN</a>  · <a href="/wiki/International_Code_of_Nomenclature_for_algae,_fungi,_and_plants" class="mw-redirect" title="International Code of Nomenclature for algae, fungi, and plants">ICN</a>  · <a href="/wiki/Species_Plantarum" title="Species Plantarum">Species Plantarum</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background:#90EE90;width:1%">Glossaris</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Glossari_de_bot%C3%A0nica" title="Glossari de botànica">Glossari de botànica</a></div></td></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="3" style="background:#90EE90"><div> <dl><dd>Categoria principal: <a href="/wiki/Categoria:Bot%C3%A0nica" title="Categoria:Botànica">Botànica</a></dd></dl> </div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb119530776">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://d-nb.info/gnd/4001173-2">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/sh85003405">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00571433">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph116889&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/alga-2">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica_Online" title="Encyclopædia Britannica Online">Britannica</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.britannica.com/science/algae">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Enciclop%C3%A8dia_Larousse" title="Enciclopèdia Larousse">Larousse</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.larousse.fr/encyclopedie/divers/algue/19898">1</a>)</li> <li><a class="external text" href="https://wikidata-externalid-url.toolforge.org/?p=4342&url_prefix=https://snl.no/&id=alger">SNL</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Bases_de_dades_taxonòmiques" style="padding:3px"><table class="nowraplinks navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th id="Bases_de_dades_taxonòmiques" scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases de dades taxonòmiques</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fossilworks.org/cgi-bin/bridge.pl?a=taxonInfo&taxon_no=167464">FW</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.mycobank.org/BioloMICS.aspx?Table=Mycobank&Rec=514429&Fields=All">MycoBank</a> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://auth.wikimedia.org/loginwiki/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?useformat=desktop&type=1x1&usesul3=1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alga&oldid=34865896">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alga&oldid=34865896</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/w/index.php?title=Categoria:CS1_angl%C3%A8s-language_sources_(en)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Categoria:CS1 anglès-language sources (en) (encara no existeix)">CS1 anglès-language sources (en)</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Algues" title="Categoria:Algues">Algues</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Pages_using_the_JsonConfig_extension" title="Categoria:Pages using the JsonConfig extension">Pages using the JsonConfig extension</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_i_enlla%C3%A7os_a_Archive.is" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive i enllaços a Archive.is">Articles amb la plantilla Webarchive i enllaços a Archive.is</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Noms_comuns_sense_criteri_d%27inclusi%C3%B3" title="Categoria:Noms comuns sense criteri d'inclusió">Noms comuns sense criteri d'inclusió</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_extractes" title="Categoria:Articles amb extractes">Articles amb extractes</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_de_bases_de_dades_taxon%C3%B2miques" title="Categoria:Control de bases de dades taxonòmiques">Control de bases de dades taxonòmiques</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 21 març 2025 a les 14:58.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>. </li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Alga&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://www.wikimedia.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29"><img src="/static/images/footer/wikimedia.svg" width="25" height="25" alt="Wikimedia Foundation" lang="en" loading="lazy"></picture></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" width="88" height="31"><img src="/w/resources/assets/mediawiki_compact.svg" alt="Powered by MediaWiki" lang="en" width="25" height="25" loading="lazy"></picture></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-header-container vector-sticky-header-container"> <div id="vector-sticky-header" class="vector-sticky-header"> <div class="vector-sticky-header-start"> <div class="vector-sticky-header-icon-start vector-button-flush-left vector-button-flush-right" aria-hidden="true"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-sticky-header-search-toggle" tabindex="-1" data-event-name="ui.vector-sticky-search-form.icon"> Cerca </button> </div> <div role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box"> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail"> <form action="/w/index.php" id="vector-sticky-search-form" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia"> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-context-bar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-sticky-header-toc vector-sticky-header-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-sticky-header-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-sticky-header-toc-label" for="vector-sticky-header-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-sticky-header-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div class="vector-sticky-header-context-bar-primary" aria-hidden="true" >Alga</div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-end" aria-hidden="true"> <div class="vector-sticky-header-icons"> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-talk-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="talk-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-subject-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="subject-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-history-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="history-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only mw-watchlink" id="ca-watchstar-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="watch-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="wikitext-edit-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-ve-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-viewsource-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-protected-sticky-header"> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-buttons"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet mw-interlanguage-selector" id="p-lang-btn-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn-sticky-header"> 124 llengües </button> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive" id="ca-addsection-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="addsection-sticky-header"> Afegeix un tema </a> </div> <div class="vector-sticky-header-icon-end"> <div class="vector-user-links"> </div> </div> </div> </div> </div> <div class="mw-portlet mw-portlet-dock-bottom emptyPortlet" id="p-dock-bottom"> <ul> </ul> </div> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-6cb64bfdd9-zft52","wgBackendResponseTime":274,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.373","walltime":"1.660","ppvisitednodes":{"value":62562,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":460330,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":150128,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":22,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":20,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":146331,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":4,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 1328.820 1 -total"," 47.36% 629.355 1 Plantilla:Referències"," 22.78% 302.672 67 Plantilla:Cite_book"," 22.15% 294.328 68 Plantilla:Ref-llibre"," 15.18% 201.758 54 Plantilla:Ref-publicació"," 12.27% 163.112 43 Plantilla:Cite_journal"," 6.61% 87.857 3 Plantilla:Excerpt"," 6.24% 82.856 2 Plantilla:Caixa_de_navegació"," 6.08% 80.858 1 Plantilla:Cite_tech_report"," 5.81% 77.163 9 Plantilla:Clade"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.341","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":7235137,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-75687f9f4b-plwrb","timestamp":"20250323172548","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Alga","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alga","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q37868","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q37868","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2004-08-15T16:40:48Z","dateModified":"2025-03-21T12:58:07Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/4\/43\/Ulva_intestinalis_saum%C3%A2tre_wimmereux_juillet_2016_Lamiot_A.jpg","headline":"\u00e9ssers eucariotes, unicel\u00b7lulars o pluricel\u00b7lulars aut\u00f2trofs fotosint\u00e8tics"}</script> </body> </html>