CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Arma química - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"9a806c9c-4b29-4ef2-8d18-facfd4bc8f0c","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Arma_química","wgTitle":"Arma química","wgCurRevisionId":33953250,"wgRevisionId":33953250,"wgArticleId":975625,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Armes químiques"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Arma_química","wgRelevantArticleId":975625,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true, "wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":40000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q3639228","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready" ,"user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents", "ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e9/Gas_shell_%28AWM_028467%29.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="900"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e9/Gas_shell_%28AWM_028467%29.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="600"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="480"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Arma química - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Arma_qu%C3%ADmica"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Arma_qu%C3%ADmica"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Arma_química rootpage-Arma_química skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Arma+qu%C3%ADmica" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Arma+qu%C3%ADmica" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Arma+qu%C3%ADmica" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Arma+qu%C3%ADmica" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Dret_internacional" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Dret_internacional"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Dret internacional</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Dret_internacional-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Dret internacional</span> </button> <ul id="toc-Dret_internacional-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Protocol_de_Ginebra" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Protocol_de_Ginebra"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1</span> <span>Protocol de Ginebra</span> </div> </a> <ul id="toc-Protocol_de_Ginebra-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Ús_de_les_armes_químiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Ús_de_les_armes_químiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Ús de les armes químiques</span> </div> </a> <ul id="toc-Ús_de_les_armes_químiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Formes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Formes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Formes</span> </div> </a> <ul id="toc-Formes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Història</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Història-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Història</span> </button> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_guerra_química_en_les_èpoques_antiga_i_clàssica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_guerra_química_en_les_èpoques_antiga_i_clàssica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>La guerra química en les èpoques antiga i clàssica</span> </div> </a> <ul id="toc-La_guerra_química_en_les_èpoques_antiga_i_clàssica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_redescobriment_de_la_guerra_química" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_redescobriment_de_la_guerra_química"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>El redescobriment de la guerra química</span> </div> </a> <ul id="toc-El_redescobriment_de_la_guerra_química-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_guerra_química_en_la_Primera_Guerra_Mundial" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_guerra_química_en_la_Primera_Guerra_Mundial"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3</span> <span>La guerra química en la Primera Guerra Mundial</span> </div> </a> <ul id="toc-La_guerra_química_en_la_Primera_Guerra_Mundial-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_guerra_química_en_el_període_d'entreguerres" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_guerra_química_en_el_període_d'entreguerres"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.4</span> <span>La guerra química en el període d'entreguerres</span> </div> </a> <ul id="toc-La_guerra_química_en_el_període_d'entreguerres-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_guerra_química_en_la_Guerra_civil_espanyola" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_guerra_química_en_la_Guerra_civil_espanyola"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.5</span> <span>La guerra química en la Guerra civil espanyola</span> </div> </a> <ul id="toc-La_guerra_química_en_la_Guerra_civil_espanyola-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_guerra_química_durant_la_Segona_Guerra_Mundial" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_guerra_química_durant_la_Segona_Guerra_Mundial"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.6</span> <span>La guerra química durant la Segona Guerra Mundial</span> </div> </a> <ul id="toc-La_guerra_química_durant_la_Segona_Guerra_Mundial-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Les_armes_químiques_durant_la_Guerra_Freda" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_armes_químiques_durant_la_Guerra_Freda"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.7</span> <span>Les armes químiques durant la Guerra Freda</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_armes_químiques_durant_la_Guerra_Freda-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Desenvolupaments_dels_governs_occidentals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Desenvolupaments_dels_governs_occidentals"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.7.1</span> <span>Desenvolupaments dels governs occidentals</span> </div> </a> <ul id="toc-Desenvolupaments_dels_governs_occidentals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Informe_del_Senat_dels_Estats_Units" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Informe_del_Senat_dels_Estats_Units"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.7.2</span> <span>Informe del Senat dels Estats Units</span> </div> </a> <ul id="toc-Informe_del_Senat_dels_Estats_Units-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Desenvolupaments_del_govern_soviètic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Desenvolupaments_del_govern_soviètic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.7.3</span> <span>Desenvolupaments del govern soviètic</span> </div> </a> <ul id="toc-Desenvolupaments_del_govern_soviètic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Ús_d'armes_químiques_en_la_Guerra_Iran-l'Iraq" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Ús_d'armes_químiques_en_la_Guerra_Iran-l'Iraq"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.8</span> <span>Ús d'armes químiques en la Guerra Iran-l'Iraq</span> </div> </a> <ul id="toc-Ús_d'armes_químiques_en_la_Guerra_Iran-l'Iraq-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Armes_químiques_en_la_Guerra_Civil_Siriana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Armes_químiques_en_la_Guerra_Civil_Siriana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.9</span> <span>Armes químiques en la Guerra Civil Siriana</span> </div> </a> <ul id="toc-Armes_químiques_en_la_Guerra_Civil_Siriana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Armes_químiques_i_el_terrorisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Armes_químiques_i_el_terrorisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.10</span> <span>Armes químiques i el terrorisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Armes_químiques_i_el_terrorisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Arma química</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 73 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-73" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">73 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Chemiese_wapen" title="Chemiese wapen - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Chemiese wapen" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D9%84%D8%A7%D8%AD_%D9%83%D9%8A%D9%85%D9%8A%D8%A7%D8%A6%D9%8A" title="سلاح كيميائي - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="سلاح كيميائي" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Arma_qu%C3%ADmica" title="Arma química - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Arma química" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Kimy%C9%99vi_silah" title="Kimyəvi silah - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Kimyəvi silah" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D0%B8%D0%BC%D0%B8%D0%BA_%D2%A1%D0%BE%D1%80%D0%B0%D0%BB" title="Химик ҡорал - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Химик ҡорал" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D1%96%D0%BC%D1%96%D1%87%D0%BD%D0%B0%D1%8F_%D0%B7%D0%B1%D1%80%D0%BE%D1%8F" title="Хімічная зброя - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Хімічная зброя" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D1%96%D0%BC%D1%96%D1%87%D0%BD%D0%B0%D1%8F_%D0%B7%D0%B1%D1%80%D0%BE%D1%8F" title="Хімічная зброя - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Хімічная зброя" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D0%B8%D0%BC%D0%B8%D1%87%D0%B5%D1%81%D0%BA%D0%BE_%D0%BE%D1%80%D1%8A%D0%B6%D0%B8%D0%B5" title="Химическо оръжие - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Химическо оръжие" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Arm_kimiek" title="Arm kimiek - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Arm kimiek" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%DA%86%DB%95%DA%A9%DB%8C_%DA%A9%DB%8C%D9%85%DB%8C%D8%A7%DB%8C%DB%8C" title="چەکی کیمیایی - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="چەکی کیمیایی" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Chemick%C3%A1_zbra%C5%88" title="Chemická zbraň - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Chemická zbraň" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Arf_gemegol" title="Arf gemegol - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Arf gemegol" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Kemiske_v%C3%A5ben" title="Kemiske våben - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Kemiske våben" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Chemische_Waffe" title="Chemische Waffe - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Chemische Waffe" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A7%CE%B7%CE%BC%CE%B9%CE%BA%CE%AC_%CF%8C%CF%80%CE%BB%CE%B1" title="Χημικά όπλα - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Χημικά όπλα" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Chemical_weapon" title="Chemical weapon - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Chemical weapon" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Kemia_armilo" title="Kemia armilo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Kemia armilo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Arma_qu%C3%ADmica" title="Arma química - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Arma química" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Keemiarelv" title="Keemiarelv - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Keemiarelv" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Arma_kimiko" title="Arma kimiko - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Arma kimiko" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%AC%D9%86%DA%AF%E2%80%8C%D8%A7%D9%81%D8%B2%D8%A7%D8%B1_%D8%B4%DB%8C%D9%85%DB%8C%D8%A7%DB%8C%DB%8C" title="جنگ‌افزار شیمیایی - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="جنگ‌افزار شیمیایی" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Kemiallinen_ase" title="Kemiallinen ase - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Kemiallinen ase" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Arme_chimique" title="Arme chimique - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Arme chimique" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Gemysk_wapen" title="Gemysk wapen - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Gemysk wapen" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Arma_qu%C3%ADmica" title="Arma química - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Arma química" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A0%D7%A9%D7%A7_%D7%9B%D7%99%D7%9E%D7%99" title="נשק כימי - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="נשק כימי" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B0%E0%A4%BE%E0%A4%B8%E0%A4%BE%E0%A4%AF%E0%A4%A8%E0%A4%BF%E0%A4%95_%E0%A4%B6%E0%A4%B8%E0%A5%8D%E0%A4%A4%E0%A5%8D%E0%A4%B0" title="रासायनिक शस्त्र - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="रासायनिक शस्त्र" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Kemijsko_oru%C5%BEje" title="Kemijsko oružje - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Kemijsko oružje" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Vegyi_fegyver" title="Vegyi fegyver - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Vegyi fegyver" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%94%D5%AB%D5%B4%D5%AB%D5%A1%D5%AF%D5%A1%D5%B6_%D5%A6%D5%A5%D5%B6%D6%84" title="Քիմիական զենք - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Քիմիական զենք" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D5%94%D5%AB%D5%B4%D5%AB%D5%A1%D5%AF%D5%A1%D5%B6_%D4%B6%D5%A7%D5%B6%D6%84" title="Քիմիական Զէնք - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Քիմիական Զէնք" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target"><span>Արեւմտահայերէն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Arma_chimic" title="Arma chimic - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Arma chimic" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Senjata_kimia" title="Senjata kimia - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Senjata kimia" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Kemial_armo" title="Kemial armo - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Kemial armo" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Efnavopn" title="Efnavopn - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Efnavopn" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Armi_chimiche" title="Armi chimiche - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Armi chimiche" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E5%8C%96%E5%AD%A6%E5%85%B5%E5%99%A8" title="化学兵器 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="化学兵器" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%ED%99%94%ED%95%99%EB%AC%B4%EA%B8%B0" title="화학무기 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="화학무기" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D0%B8%D0%BC%D0%B8%D1%8F%D0%BB%D1%8B%D0%BA_%D0%BA%D1%83%D1%80%D0%B0%D0%BB" title="Химиялык курал - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Химиялык курал" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Arma_chemica" title="Arma chemica - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Arma chemica" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Arma_chimica" title="Arma chimica - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Arma chimica" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Cheminis_ginklas" title="Cheminis ginklas - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Cheminis ginklas" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/%C4%B6%C4%ABmiskie_iero%C4%8Di" title="Ķīmiskie ieroči - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Ķīmiskie ieroči" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D0%B8%D0%BC%D0%B8%D0%B9%D0%BD_%D0%B7%D1%8D%D0%B2%D1%81%D1%8D%D0%B3" title="Химийн зэвсэг - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Химийн зэвсэг" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target"><span>Монгол</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Chemisch_wapen" title="Chemisch wapen - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Chemisch wapen" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Kjemisk_v%C3%A5pen" title="Kjemisk våpen - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Kjemisk våpen" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Kjemisk_v%C3%A5pen" title="Kjemisk våpen - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Kjemisk våpen" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Arma_quimica" title="Arma quimica - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Arma quimica" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%B0%E0%A8%B8%E0%A8%BE%E0%A8%87%E0%A8%A3%E0%A8%95_%E0%A8%B9%E0%A8%A5%E0%A8%BF%E0%A8%86%E0%A8%B0" title="ਰਸਾਇਣਕ ਹਥਿਆਰ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਰਸਾਇਣਕ ਹਥਿਆਰ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Bro%C5%84_chemiczna" title="Broń chemiczna - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Broń chemiczna" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%DA%A9%DB%8C%D9%85%DB%8C%D8%A7%D8%A6%DB%8C_%DB%81%D8%AA%DA%BE%DB%8C%D8%A7%D8%B1" title="کیمیائی ہتھیار - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="کیمیائی ہتھیار" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%DA%A9%D9%8A%D9%85%D9%8A%D8%A7%D9%88%D9%8A_%D9%88%D8%B3%D9%84%DB%90" title="کيمياوي وسلې - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="کيمياوي وسلې" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Arma_qu%C3%ADmica" title="Arma química - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Arma química" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Arm%C4%83_chimic%C4%83" title="Armă chimică - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Armă chimică" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D0%B8%D0%BC%D0%B8%D1%87%D0%B5%D1%81%D0%BA%D0%BE%D0%B5_%D0%BE%D1%80%D1%83%D0%B6%D0%B8%D0%B5" title="Химическое оружие - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Химическое оружие" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Armi_ch%C3%ACmichi" title="Armi chìmichi - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Armi chìmichi" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Chemical_wappen" title="Chemical wappen - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Chemical wappen" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Bojni_otrov" title="Bojni otrov - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Bojni otrov" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Chemick%C3%A1_zbra%C5%88" title="Chemická zbraň - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Chemická zbraň" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Kemi%C4%8Dno_oro%C5%BEje" title="Kemično orožje - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Kemično orožje" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Arma_kimike" title="Arma kimike - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Arma kimike" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D0%B5%D0%BC%D0%B8%D1%98%D1%81%D0%BA%D0%BE_%D0%BE%D1%80%D1%83%D0%B6%D1%98%D0%B5" title="Хемијско оружје - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Хемијско оружје" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Kemiska_vapen" title="Kemiska vapen - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Kemiska vapen" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%B5%E0%AF%87%E0%AE%A4%E0%AE%BF%E0%AE%AF%E0%AE%BF%E0%AE%AF%E0%AE%B2%E0%AF%8D_%E0%AE%86%E0%AE%AF%E0%AF%81%E0%AE%A4%E0%AE%AE%E0%AF%8D" title="வேதியியல் ஆயுதம் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="வேதியியல் ஆயுதம்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Kimyasal_silah" title="Kimyasal silah - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Kimyasal silah" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D1%96%D0%BC%D1%96%D1%87%D0%BD%D0%B0_%D0%B7%D0%B1%D1%80%D0%BE%D1%8F" title="Хімічна зброя - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Хімічна зброя" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%DA%A9%DB%8C%D9%85%DB%8C%D8%A7%D8%A6%DB%8C_%DB%81%D8%AA%DA%BE%DB%8C%D8%A7%D8%B1" title="کیمیائی ہتھیار - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="کیمیائی ہتھیار" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Kimyoviy_qurollar" title="Kimyoviy qurollar - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Kimyoviy qurollar" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/V%C5%A9_kh%C3%AD_h%C3%B3a_h%E1%BB%8Dc" title="Vũ khí hóa học - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Vũ khí hóa học" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E5%8C%96%E5%AD%A6%E6%AD%A6%E5%99%A8" title="化学武器 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="化学武器" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%8C%96%E5%AD%A6%E6%AD%A6%E5%99%A8" title="化学武器 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="化学武器" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/H%C3%B2a-ha%CC%8Dk_b%C3%BA-kh%C3%AC" title="Hòa-ha̍k bú-khì - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Hòa-ha̍k bú-khì" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E5%8C%96%E5%AD%B8%E6%AD%A6%E5%99%A8" title="化學武器 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="化學武器" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3639228#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Arma_qu%C3%ADmica" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="new vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Arma_qu%C3%ADmica&action=edit&redlink=1" rel="discussion" class="new" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina (encara no existeix) [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Arma_qu%C3%ADmica"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Arma_qu%C3%ADmica"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Arma_qu%C3%ADmica" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Arma_qu%C3%ADmica" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&oldid=33953250" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Arma_qu%C3%ADmica&id=33953250&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FArma_qu%25C3%25ADmica"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FArma_qu%25C3%25ADmica"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Arma+qu%C3%ADmica"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Arma_qu%C3%ADmica&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Chemical_weapons" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3639228" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em"><caption style="font-weight:bold;background:Moccasin"><span style="float:left;"><span typeof="mw:File"><span title="Infotaula d'arma"><img alt="Infotaula d'arma" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Pistol_icon.svg/28px-Pistol_icon.svg.png" decoding="async" width="28" height="22" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Pistol_icon.svg/42px-Pistol_icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Pistol_icon.svg/56px-Pistol_icon.svg.png 2x" data-file-width="350" data-file-height="270" /></span></span></span>Arma química</caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Gas_shell_(AWM_028467).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Gas_shell_%28AWM_028467%29.jpg/300px-Gas_shell_%28AWM_028467%29.jpg" decoding="async" width="300" height="225" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Gas_shell_%28AWM_028467%29.jpg/450px-Gas_shell_%28AWM_028467%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Gas_shell_%28AWM_028467%29.jpg/600px-Gas_shell_%28AWM_028467%29.jpg 2x" data-file-width="640" data-file-height="480" /></a></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">Tipus</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Arma_de_destrucci%C3%B3_massiva" title="Arma de destrucció massiva">Arma de destrucció massiva</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q3639228?uselang=ca#P279" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr></tbody></table> <p>Una <b>arma química</b> (en <a href="/wiki/Angl%C3%A8s" title="Anglès">anglès</a>: <b>Chemical weapon</b> o CW) són aquelles que s’utilitzen per infringir la mort o danys en els éssers humans. Estan classificades dins la categoria d'<a href="/wiki/Armes_de_destrucci%C3%B3_massiva" class="mw-redirect" title="Armes de destrucció massiva">armes de destrucció massiva</a> i actualment el seu ús està, en general, condemnat mitjançant diversos tractats internacionals. </p><p>Les <i>municions i els agents químics letals</i> són extremadament <a href="/wiki/Volatilitat_(qu%C3%ADmica)" class="mw-redirect" title="Volatilitat (química)">volàtils</a> i constitueixen una classe d'armes químiques perilloses que s'emmagatzemen per part de moltes nacions. Els més perillosos entre aquestes armes són els <a href="/wiki/Agent_nervi%C3%B3s" title="Agent nerviós">agents nerviosos</a> GA, GB, i VX, i els agents <a href="/wiki/Vesicant" class="mw-redirect" title="Vesicant">vesicants</a> H, HT, i HD. Tots ells es presenten en forma líquida a la <a href="/wiki/Temperatura_d%27una_habitaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Temperatura d'una habitació">temperatura d'una habitació</a>. L'opinió pública ha fet pressió per la completa eliminació d'aquesta classe d'armes químiques i internacionalment s'està progressant, per lleis internacionals, en aquesta direcció. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Dret_internacional">Dret internacional</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Dret internacional"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Dret_internacional" title="Dret internacional">Dret internacional</a></div> <p>El Dret internacional regeix les lleis amb les quals els estats s'interrelacionen. Els tractats com el de les <a href="/wiki/Convencions_de_Ginebra" title="Convencions de Ginebra">Convencions de Ginebra</a> requereix l'assentiment dels països cosa que sovint requereix que cada legislació nacional ho conformi. Els estats poden delegar la seva jurisdicció nacional en un tribunal supranacional com són el <a href="/wiki/Tribunal_Europeu_dels_Drets_Humans" class="mw-redirect" title="Tribunal Europeu dels Drets Humans">Tribunal Europeu dels Drets Humans</a> o el <a href="/w/index.php?title=Tribunal_Criminal_Internacional&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tribunal Criminal Internacional (encara no existeix)">Tribunal Criminal Internacional</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Protocol_de_Ginebra">Protocol de Ginebra</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Protocol de Ginebra"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Protocol_de_Ginebra" title="Protocol de Ginebra">Protocol de Ginebra</a></div> <p>El Protocol de Ginebra, oficialment conegut com a <i>Protocol per a la Prohibició de l'Ús en la Guerra de Gasos Asfixiants, Verinosos o altres Gasos, i de Mètodes Bacteriològics de Guerra</i>, és un tractat internacional que prohibeix lús d'armes químiques i d'<a href="/wiki/Armes_biol%C3%B2giques" class="mw-redirect" title="Armes biològiques">armes biològiques</a>. Es va signar a <a href="/wiki/Ginebra" title="Ginebra">Ginebra</a> el 17 de juny de 1925 i entrà en vigor el 8 de febrer de 1928, 133 estats el van signar<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Ús_de_les_armes_químiques"><span id=".C3.9As_de_les_armes_qu.C3.ADmiques"></span>Ús de les armes químiques</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Ús de les armes químiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La "<a href="/wiki/Guerra_qu%C3%ADmica" title="Guerra química">Guerra química</a> " (Chemical warfare o <i>CW</i>) implica usar com a armes les propietats tòxiques de les substàncies químiques. Aquest tipus de guerra és diferent de la <a href="/wiki/Guerra_nuclear" title="Guerra nuclear">Guerra nuclear</a> i la <a href="/wiki/Guerra_biol%C3%B2gica" title="Guerra biològica">Guerra biològica</a> però juntes formen l'acrònim militar <b>NBC</b>,(de l'anglès:<i>Nuclear, Biological, i Chemical</i>). Cap d'elles entra dins del terme d’<i>armes convencionals</i> les quals són efectives principalment pel seu potencial de destrucció. Les armes químiques no depenen de la seva força explosiva per aconseguir el seu objectiu sinó de les propietats úniques dels seus agents químics. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Formes">Formes</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Formes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Hi ha tres configuracions bàsiques en l'emmagatzematge dels agents de les armes químiques. Municions com projectils, cartutxos, mines i coets. Aquest poden contenir components propel·lents i/o explosius. Una altra forma és la munició llançada des d'aeronaus. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història"><span id="Hist.C3.B2ria"></span>Història</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Història"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_guerra_química_en_les_èpoques_antiga_i_clàssica"><span id="La_guerra_qu.C3.ADmica_en_les_.C3.A8poques_antiga_i_cl.C3.A0ssica"></span>La guerra química en les èpoques antiga i clàssica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: La guerra química en les èpoques antiga i clàssica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les armes químiques s'han usat des de fa mil·lennis amb <a href="/wiki/Fletxa" class="mw-redirect" title="Fletxa">fletxes</a> enverinades, però es poden trobar evidències de l'existència d'enginys més avançats en les èpoques antiga i clàssica. Un bon exemple del primerenc ús de les armes químiques van ser les societats de caçadors –recol·lectors del sud d'<a href="/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica">Àfrica</a> i de finals de l'<a href="/wiki/Edat_de_Pedra" class="mw-redirect" title="Edat de Pedra">Edat de Pedra</a>, coneguts com a Sant. Van xopar les puntes de fusta, os i pedra de les seves fletxes amb verís que obtenien en el seu entorn natural. Aquests verins provenien principalment de <a href="/wiki/Escorp%C3%AD" class="mw-redirect" title="Escorpí">escorpins</a> i <a href="/wiki/Serps" title="Serps">serps</a>, però es creu que també van utilitzar algunes plantes verinoses. Les fletxes es disparaven contra l'objectiu seleccionat, normalment un <a href="/wiki/Ant%C3%ADlop" class="mw-redirect" title="Antílop">antílop</a>, i després el caçador seguia a l'animal sentenciat fins que el verí provocava la seva caiguda. </p><p>Al segle V abans de Crist alguns escrits de la secta <a href="/wiki/Mo%C3%AFsme" title="Moïsme">mojia</a> a la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a> descriuen l'ús de manxes per introduir el fum de les llavors de la <a href="/wiki/Mostassa" title="Mostassa">mostassa</a> i altres vegetals tòxics en els túnels que excavaven els exèrcits enemics durant els setges. Alguns escrits xinesos encara més antics, datats al voltant de l'any <a href="/wiki/1000_aC" class="mw-redirect" title="1000 aC">1000 aC</a>, contenen centenars de receptes per produir fums tòxics o irritants per usar-los durant la guerra, així com nombrosos registres del seu ús. Gràcies a aquests registres sabem de l'ús de la «boira atrapa esperits» que contenia <a href="/wiki/Ars%C3%A8nic" title="Arsènic">arsènic</a>, i l'ús de <a href="/wiki/%C3%92xid_de_calci" title="Òxid de calci">calç viva</a> polvoritzada i escampada amb ajuda del vent per dissoldre una regirada camperola l'any <a href="/wiki/178" title="178">178</a>. </p><p>La primera notícia de l'ús del gas a Occident es remunta al segle V abans de Crist, durant la <a href="/wiki/Guerra_del_Pelopon%C3%A8s" class="mw-redirect" title="Guerra del Peloponès">guerra del Peloponès</a> entre <a href="/wiki/Atenes" title="Atenes">Atenes</a> i <a href="/wiki/Esparta" title="Esparta">Esparta</a>. Les forces espartanes durant el setge a una ciutat atenesa van encendre un foc als peus de les muralles fet amb fusta, quitrà i sofre, amb l'esperança que el nociu fum incapacités als atenesos per resistir l'assalt que va seguir a continuació. Esparta no va ser l'única a usar aquestes tàctiques poc convencionals durant aquestes guerres: es diu que <a href="/wiki/Sol%C3%B3" title="Soló">Soló</a> d'Atenes va usar les arrels d'<a href="/wiki/El%C2%B7l%C3%A8bor" title="El·lèbor">el·lèbor</a> per enverinar l'aigua d'un <a href="/wiki/Aq%C3%BCeducte" title="Aqüeducte">aqüeducte</a> alimentat pel <a href="/w/index.php?title=Riu_Pleistos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Riu Pleistos (encara no existeix)">riu Pleistos</a> al voltant de l'any <a href="/wiki/590_aC" class="mw-redirect" title="590 aC">590 aC</a>, durant el setge de <a href="/wiki/Cirra" title="Cirra">Cirra</a>. </p><p>Existeix evidència arqueològica que els <a href="/wiki/Imperi_sass%C3%A0nida" class="mw-redirect" title="Imperi sassànida">sassànides</a> van emprar armes químiques contra l'Exèrcit romà al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span>. La investigació duta a terme en els túnels col·lapsats de <a href="/wiki/Dura_Europos" title="Dura Europos">Dura Europos</a> a Síria, suggereix que els iranians van emprar <a href="/wiki/Betum_(geologia)" title="Betum (geologia)">betum</a> i cristalls de <a href="/wiki/Sofre" title="Sofre">sofre</a> per cremar-los. En ser encesos, els materials van produir densos núvols de gasos asfixiants que van matar a 20 soldats romans en dos minuts.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les armes químiques eren conegudes en la Xinesa antiga i medieval. L'historiador polonès <a href="/wiki/Jan_D%C5%82ugosz" title="Jan Długosz">Jan Długosz</a> esmenta l'ús de gas verinós per part de l'exèrcit mongol durant la <a href="/wiki/Batalla_de_Legnica" title="Batalla de Legnica">batalla de Legnica</a> l'any 1241. </p><p>A finalitats del segle XV, els espanyols es van enfrontar a una rudimentària arma química a l'illa de <a href="/wiki/Hispaniola" title="Hispaniola">Hispaniola</a>. Els <a href="/wiki/Ta%C3%AFnos" title="Taïnos">taïnos</a> els llançaven carabasses plenes de cendra i ají polvoritzat, per tal de crear una cortina de fum encegadora abans d'atacar-los.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_redescobriment_de_la_guerra_química"><span id="El_redescobriment_de_la_guerra_qu.C3.ADmica"></span>El redescobriment de la guerra química</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: El redescobriment de la guerra química"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Durant el <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a> es va tornar a considerar l'ús de la guerra química. Una de les primeres referències prové de <a href="/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Leonardo da Vinci</a>, que va proposar l'ús de pols de sulfur d'arsènic i verdí en el <a href="/wiki/Segle_XVI" title="Segle XVI">segle XVI</a>: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Llança el verí en forma de pols sobre les galeres. Es pot tirar guix, pols de sulfur d'arsènic i verdí mòlt entre els vaixells enemics mitjançant petites <a href="/wiki/Granada" title="Granada">granades</a>, i tots els que, en respirar, inhalin la pols dins dels seus pulmons resultaran asfixiats. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>No se sap si aquesta pols es va usar alguna vegada. </p><p>En el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> durant els llocs, els exèrcits intentaven provocar incendis llançant projectils incendiaris plens de <a href="/wiki/Sofre" title="Sofre">sofre</a>, <a href="/wiki/S%C3%A8u" class="mw-redirect" title="Sèu">sèu</a>, <a href="/wiki/Colof%C3%B2nia" class="mw-redirect" title="Colofònia">colofònia</a>, <a href="/wiki/Aiguarr%C3%A0s" class="mw-redirect" title="Aiguarràs">aiguarràs</a>, sal de roca (<a href="/wiki/Nitrat_de_sodi" title="Nitrat de sodi">nitrat de sodi</a> o <a href="/wiki/Nitrat_de_potassi" title="Nitrat de potassi">nitrat de potassi</a>) i <a href="/wiki/Antimoni" title="Antimoni">antimoni</a>. Encara que no causessin incendis, els fums resultants provocaven una considerable distracció. Malgrat que la seva funció principal mai es va abandonar, es van desenvolupar nous productes per emplenar els projectils que maximitzessin els efectes del fum. </p><p>En <a href="/wiki/1672" title="1672">1672</a>, durant el setge de la ciutat de <a href="/wiki/Groningen" title="Groningen">Groningen</a>, Christopher Bernhard van Galen (Bisbe de <a href="/wiki/M%C3%BAnic" title="Múnic">Múnic</a>) va emprar diversos explosius i dispositius incendiaris, alguns dels quals incloïen en la seva composició belladona, amb la intenció de produir fums tòxics. Exactament tres anys després, el <a href="/wiki/27_d%27agost" title="27 d'agost">27 d'agost</a> de <a href="/wiki/1675" title="1675">1675</a>, els <a href="/wiki/Francesos" title="Francesos">francesos</a> i <a href="/wiki/Alemanys" title="Alemanys">alemanys</a> van arribar a l'<a href="/w/index.php?title=Acord_d%27Estrasburg&action=edit&redlink=1" class="new" title="Acord d'Estrasburg (encara no existeix)">Acord d'Estrasburg</a>, que incloïa un article prohibint l'ús dels «pèrfids i odiosos» artefactes tòxics. </p><p>En 1854, <a href="/w/index.php?title=Lyon_Playfar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lyon Playfar (encara no existeix)">Lyon Playfar</a>, un químic britànic, va proposar un projectil d'artilleria antibuc carregat amb <a href="/wiki/Cianur" title="Cianur">cianur</a> de <a href="/wiki/Cacodil" title="Cacodil">cacodil</a> com una forma de resoldre l'empat durant el lloc de <a href="/wiki/Sebastopol" class="mw-redirect" title="Sebastopol">Sebastopol</a>. La proposta va ser recolzada per l'Almirall Thomas Cochrane de la <a href="/w/index.php?title=Marina_Real_brit%C3%A0nica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Marina Real britànica (encara no existeix)">Marina Real</a> britànica. El primer ministre, lord Palmerston, ho va considerar, però el Departament d'Artilleria britànic va rebutjar la proposta com «un tipus de guerra tan perniciós com enverinar els pous dels enemics». La resposta de Playfar es va usar per justificar l'ús de les armes químiques durant el segle següent: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">No té sentit aquesta objecció. Es considera una manera legítima de guerra emplenar els projectils amb metall fos que fa estralls entre l'enemic, i produeix la més horrible mort. És incomprensible el perquè un vapor verinós que podria matar als homes sense sofriment es considera com a guerra il·legítima. La guerra és destrucció, i com més destructiva sigui amb el mínim sofriment abans s'acabarà amb aquest bàrbar mètode de protecció dels drets nacionals. No hi ha dubte que amb el temps la química s'usarà per minimitzar el sofriment dels combatents, i fins i tot dels criminals condemnats a mort. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Després, durant la <a href="/wiki/Guerra_de_Secessi%C3%B3" class="mw-redirect" title="Guerra de Secessió">Guerra de Secessió</a>, el professor d'escola novaiorquès John Doughty va proposar l'ús ofensiu del <a href="/wiki/Clor" title="Clor">clor</a> gasós, escampat mitjançant projectils de 10 polzades (254 mil·límetres) plens amb quantitats variables de 2 a 3 litres de clor líquid, que produirien diversos metres cúbics de gas de clor. El pla de Doughty aparentment mai es va dur a terme, doncs probablement va ser presentat al brigadier general James W. Ripley, Cap d'Artilleria, qui ha estat descrit com congènitament immune a les noves idees. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_guerra_química_en_la_Primera_Guerra_Mundial"><span id="La_guerra_qu.C3.ADmica_en_la_Primera_Guerra_Mundial"></span>La guerra química en la Primera Guerra Mundial</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: La guerra química en la Primera Guerra Mundial"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Gas_verin%C3%B3s_en_la_Primera_Guerra_Mundial" class="mw-redirect" title="Gas verinós en la Primera Guerra Mundial">Gas verinós en la Primera Guerra Mundial</a></div> <p>La primera vegada que es van utilitzar els agents químics a gran escala va ser durant la <a href="/wiki/Primera_Guerra_Mundial" title="Primera Guerra Mundial">Primera Guerra Mundial</a>, començant en la <a href="/w/index.php?title=Segona_Batalla_de_Ypres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Segona Batalla de Ypres (encara no existeix)">Segona Batalla de Ypres</a>, el <a href="/w/index.php?title=22_d%27abril_de_1915&action=edit&redlink=1" class="new" title="22 d'abril de 1915 (encara no existeix)">22 d'abril de 1915</a>, quan els alemanys van atacar a les tropes franceses, canadenques i algerianes amb <a href="/wiki/Clor" title="Clor">clor</a>. Des de llavors es van utilitzar un total de 50.965 tones d'agents respiratoris, lacrimògens i vesicants per ambdues parts, incloent <a href="/wiki/Clor" title="Clor">clor</a>, <a href="/wiki/Fosgen" title="Fosgen">fosgen</a> i <a href="/wiki/Gas_mostassa" class="mw-redirect" title="Gas mostassa">gas mostassa</a>. Les xifres oficials parlen d'al voltant de 1.176.500 ferits i 85.000 morts causats directament pels agents químics durant la guerra. </p><p>Fins i tot avui dia és freqüent que es desenterri munició química de la <a href="/wiki/Primera_Guerra_Mundial" title="Primera Guerra Mundial">Primera Guerra Mundial</a> sense esclatar quan s'excava en els antics camps de batalla o les àrees d'emmagatzematge, i continuen sent un perill per a la població civil de <a href="/wiki/B%C3%A8lgica" title="Bèlgica">Bèlgica</a> i <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>. Els governs d'aquests països han llançat programes especials per tractar la munició descoberta. </p><p>Després de la guerra, la majoria dels agents químics sense usar dels alemanys van ser llançats al <a href="/wiki/Mar_B%C3%A0ltic" class="mw-redirect" title="Mar Bàltic">mar Bàltic</a>. Amb el pas del temps, l'aigua salada corroeix les carcasses, i el <a href="/wiki/Gas_mostassa" class="mw-redirect" title="Gas mostassa">gas mostassa</a> vessat d'aquests contenidors ocasionalment arriba a les platges com a objectes sòlids amb aspecte de cera, similar a l'<a href="/wiki/Ambre" title="Ambre">ambre</a>. Fins i tot en la seva forma solidificada, l'agent té activitat suficient com per causar severes cremades a qualsevol que ho manipuli. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_guerra_química_en_el_període_d'entreguerres"><span id="La_guerra_qu.C3.ADmica_en_el_per.C3.ADode_d.27entreguerres"></span>La guerra química en el període d'entreguerres</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: La guerra química en el període d'entreguerres"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Després de la <a href="/wiki/Primera_Guerra_Mundial" title="Primera Guerra Mundial">Primera Guerra Mundial</a>, els <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a> i la majoria de les potències europees van intentar treure avantatge de les oportunitats que havia creat la guerra, establint i mantenint colònies. Durant aquest període d'entreguerres, els agents químics es van usar ocasionalment per subjugar a les poblacions i sufocar rebel·lions. </p><p>Després de la derrota de l'<a href="/wiki/Imperi_Otom%C3%A0" title="Imperi Otomà">Imperi Otomà</a> en <a href="/wiki/1917" title="1917">1917</a>, el Govern Otomà va desaparèixer completament i l'antic imperi es va dividir entre les potències victorioses en el <a href="/wiki/Tractat_de_S%C3%A8vres" title="Tractat de Sèvres">Tractat de Sèvres</a>. Els britànics van ocupar <a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia" title="Mesopotàmia">Mesopotàmia</a> (actual <a href="/wiki/L%27Iraq" class="mw-redirect" title="L'Iraq">l'Iraq</a>) i van establir un govern colonial. </p><p>En <a href="/wiki/1920" title="1920">1920</a>, els pobles àrabs i kurds de <a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia" title="Mesopotàmia">Mesopotàmia</a> es van rebel·lar contra l'ocupació britànica, amb grans pèrdues per part dels europeus. Segons la resistència mesopotàmica guanyava força, els britànics la van reprimir amb mesures cada vegada més agressives, i fins i tot el propi <a href="/wiki/Winston_Churchill" title="Winston Churchill">Winston Churchill</a>, com a Secretari de les Colònies, va autoritzar l'ús d'agents químics, principalment gas mostassa, contra la resistència. Conscienciat amb la despesa econòmica de la supressió de dissidents, Churchill confiava que les armes químiques es poguessin utilitzar de forma econòmica contra les tribus mesopotàmiques, dient: «no entenc la repugnància sobre l'ús del gas. Estic molt a favor de l'ús del gas contra tribus incivilitzades».<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'oposició a l'ús del gas i les dificultats tècniques pot ser que impedissin el seu ús a Mesopotàmia (els historiadors estan dividits en aquesta matèria)<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les armes químiques van causar tanta misèria i repulsió en la <a href="/wiki/Primera_Guerra_Mundial" title="Primera Guerra Mundial">Primera Guerra Mundial</a> que el seu ús es va convertir en la pitjor atrocitat en la ment de la majoria de les persones de l'època. Tant és així que en <a href="/wiki/1925" title="1925">1925</a> setze de les majors nacions del món van signar el <a href="/wiki/Protocol_de_Ginebra" title="Protocol de Ginebra">Protocol de Ginebra</a>, comprometent-se a no usar mai gasos o armes bacteriològiques. Encara que els <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a> van signar el protocol, el <a href="/wiki/Senat" title="Senat">Senat</a> no ho va ratificar fins a <a href="/wiki/1975" title="1975">1975</a>. </p><p>Durant la <a href="/wiki/Guerra_del_Rif" title="Guerra del Rif">Guerra del Rif</a>, en el <a href="/wiki/Marroc" title="Marroc">Marroc</a> ocupat per <a href="/wiki/Espanya" title="Espanya">Espanya</a> (<a href="/wiki/1921" title="1921">1921</a>-<a href="/wiki/1927" title="1927">1927</a>), empreses alemanyes van assessorar i van supervisar la investigació, producció i utilització d'armes químiques per part de les forces espanyoles a Àfrica. En quedar-los prohibida l'experimentació i producció d'aquest tipus d'armament pel <a href="/wiki/Tractat_de_Versalles_(1919)" class="mw-redirect" title="Tractat de Versalles (1919)">Tractat de Versalles</a>, les labors es van realitzar en el protectorat espanyol. Les forces combinades franc-espanyoles van disparar bombes de gas mostassa, iperita i fosgen principalment en un intent per sufocar la rebel·lió <a href="/w/index.php?title=Berber_(%C3%A8tnia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Berber (ètnia) (encara no existeix)">Berber</a>; no obstant això l'èxit de la campanya química no va anar tant l'ocupació contra les <a href="/w/index.php?title=Kabiles&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kabiles (encara no existeix)">kabiles</a> rifenyes; sinó contra els seus camps de cultiu, privant-los de les seves collites. D'aquesta forma els governants rifenys van haver d'atacar territori francès para, entre altres objectius, aconseguir aliments, la qual cosa va desembocar en l'aliança franc-espanyola. </p><p>En 1935 la <a href="/wiki/It%C3%A0lia_feixista" class="mw-redirect" title="Itàlia feixista">Itàlia feixista</a> va usar gas mostassa durant la invasió d'<a href="/wiki/Eti%C3%B2pia" title="Etiòpia">Etiòpia</a>. Ignorant el <a href="/wiki/Protocol_de_Ginebra" title="Protocol de Ginebra">Protocol de Ginebra</a>, signat set anys abans, els militars italians van usar bombes de gas mostassa, llançades des d'avions i ho van disseminar en forma de pols. Es va informar que va haver-hi 15.000 baixes per armes químiques, la majoria per <a href="/wiki/Gas_mostassa" class="mw-redirect" title="Gas mostassa">gas mostassa</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_guerra_química_en_la_Guerra_civil_espanyola"><span id="La_guerra_qu.C3.ADmica_en_la_Guerra_civil_espanyola"></span>La guerra química en la Guerra civil espanyola</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: La guerra química en la Guerra civil espanyola"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Un Comitè Nacional es va encarregar durant la Segona República espanyola de preparar a la ciutadania en matèria de defensa aeroquímica. La seva fi va ser merament divulgatiu, doncs només les forces d'Assalt, en la pràctica, van ser instruïdes en l'ús de les màscares antigas. Havia passat temps més que suficient des de la terminació de la gran guerra europea perquè la conscienciació en matèria de gasos letals es reduís a una anècdota respecte a una ciutadania cada vegada més aliena a aquest gènere de violències enormes, de manera que el material instructiu va consistir en un fullet de propaganda escolar que, degudament traduït al castellà, havia publicat el Servei Químic Militar d'Itàlia. Poc després d'esclatar la Guerra Civil, el bàndol franquista es va aprestar a informar sobre possibles atacs aeris republicans, servint-se d'aquest fullet, degudament addicionat, per confeccionar edicions de butxaca i distribuir-les en les poblacions que anaven sent 'alliberades'. A Huelva, una de les primeres províncies a sucumbir per a la causa 'nacional', es va ordenar en els primers mesos de 1936 la constitució d'una Junta de Defensa Antiaèria i la impressió del fullet titulat <i>Instruccions a la població civil en cas d'atac d'avions</i>, que avui constitueix una raresa bibliogràfica.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En el <a href="/wiki/Setge_de_l%27Alc%C3%A0sser_de_Toledo" class="mw-redirect" title="Setge de l'Alcàsser de Toledo">Setge de l'Alcàsser de Toledo</a>, les forces republicanes van emprar «gasos de guerra», segons diu literalment l'informe de la Columna de Toledo, com a possible solució al setge a l'Alcàsser (dos representants francesos d'una empresa de productes químics les van oferir a les forces republicanes).<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_guerra_química_durant_la_Segona_Guerra_Mundial"><span id="La_guerra_qu.C3.ADmica_durant_la_Segona_Guerra_Mundial"></span>La guerra química durant la Segona Guerra Mundial</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: La guerra química durant la Segona Guerra Mundial"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><span class="mw-default-size" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Sarin.png" class="mw-file-description" title="L'estructura química del sarín, un agent nerviós descobert a Alemanya en 1938."><img alt="L'estructura química del sarín, un agent nerviós descobert a Alemanya en 1938." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/dc/Sarin.png" decoding="async" width="300" height="127" class="mw-file-element" data-file-width="300" data-file-height="127" /></a></span> </p><p>Encara que l'ús d'armes químiques no es va propagar durant la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a>, sí existeixen casos documentats en els quals les <a href="/wiki/Eix_Roma-Berl%C3%ADn-T%C3%B2quio" class="mw-redirect" title="Eix Roma-Berlín-Tòquio">potencies de l'Eix</a> van utilitzar agents químics. </p><p>El <a href="/wiki/Imperi_del_Jap%C3%B3" class="mw-redirect" title="Imperi del Japó">Japó</a> va utilitzar <a href="/wiki/Gas_mostassa" class="mw-redirect" title="Gas mostassa">gas mostassa</a> i un altre agent anomenat <a href="/w/index.php?title=Lewisita&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lewisita (encara no existeix)">lewisita</a> (el qual era un <a href="/wiki/Agent_vesicant" title="Agent vesicant">agent vesicant</a>) en algunes batalles que va lluitar contra la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a>. Els treballs de <a href="/w/index.php?title=Yoshiaki_Yoshimi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Yoshiaki Yoshimi (encara no existeix)">Yoshiaki Yoshimi</a> i <a href="/w/index.php?title=Seiya_Matsuno&action=edit&redlink=1" class="new" title="Seiya Matsuno (encara no existeix)">Seiya Matsuno</a> mostren que <a href="/wiki/Hirohito" title="Hirohito">Hirohito</a> va autoritzar a través d'ordres específiques (rinsanmei) l'ús d'armes químiques contra els xinesos.<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per exemple, durant la invasió de <a href="/wiki/Wuhan" title="Wuhan">Wuhan</a>, de <a href="/wiki/Agost" title="Agost">agost</a> a <a href="/wiki/Octubre" title="Octubre">octubre</a> de <a href="/wiki/1938" title="1938">1938</a>, l'emperador va autoritzar l'ús de gas tòxic en 375 ocasions diferents,<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> malgrat la resolució adoptada per la <a href="/wiki/Societat_de_Nacions" title="Societat de Nacions">Societat de Nacions</a> el <a href="/wiki/14_de_maig" title="14 de maig">14 de maig</a> condemnant l'ús de gas tòxic per l'exèrcit japonès. </p><p>Durant aquests atacs també van fer ús d'<a href="/wiki/Arma_biol%C3%B2gica" title="Arma biològica">armes biològiques</a> (<a href="/w/index.php?title=Esquadr%C3%B3_731&action=edit&redlink=1" class="new" title="Esquadró 731 (encara no existeix)">Esquadró 731</a>) ja que intencionalment propagaven el <a href="/wiki/C%C3%B2lera" title="Còlera">còlera</a>, la <a href="/wiki/Disenteria" title="Disenteria">disenteria</a>, el <a href="/wiki/Tifus" title="Tifus">tifus</a>, la <a href="/wiki/Pesta_bub%C3%B2nica" title="Pesta bubònica">pesta bubònica</a> i l'<a href="/wiki/Carboncle" class="mw-disambig" title="Carboncle">àntrax (carboncle)</a>. Encara en el <a href="/wiki/2005" title="2005">2005</a>, seixanta anys després de la <a href="/wiki/Segona_guerra_sino-japonesa" class="mw-redirect" title="Segona guerra sino-japonesa">Segona guerra sino-japonesa</a>, se segueixen trobant contenidors d'agents químics que van ser abandonats pels japonesos quan van emprendre la seva retirada; aquests contenidors han causat danys a persones i morts. </p><p>L'<a href="/wiki/Alemanya_nazi" class="mw-redirect" title="Alemanya nazi">Alemanya nazi</a> va revolucionar la guerra química en descobrir, accidentalment, els <a href="/wiki/Agent_nervi%C3%B3s" title="Agent nerviós">agents nerviosos</a> que actualment es coneixen com <a href="/w/index.php?title=Tabun&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tabun (encara no existeix)">tabun</a>, <a href="/wiki/Sar%C3%ADn" title="Sarín">sarín</a> i <a href="/w/index.php?title=Soman&action=edit&redlink=1" class="new" title="Soman (encara no existeix)">soman</a>. Els <a href="/wiki/Nazisme" title="Nazisme">nazis</a> van desenvolupar i van fabricar grans quantitats d'aquests agents però cap dels dos bàndols de la guerra els ús en gran escala. Alguns documents nazis que han estat recuperats suggereixen que dins de l'<a href="/wiki/Abwehr" title="Abwehr">Abwehr</a>, l'agència d'intel·ligència alemanya, es creia que els Aliats també tenien accés a aquests agents i que el fet que no s'esmentaven en els informes científics es devia al fet que era informació confidencial. La realitat és que els Aliats no havien descobert aquests gasos i l'Abwehr va interpretar la falta d'informació de manera errònia. Alemanya finalment va optar per no utilitzar aquests agents nerviosos ja que van témer que els Aliats contraatacaran utilitzant les seves pròpies armes químiques contra del Tercer Reich. </p><p>Segons <a href="/w/index.php?title=William_L._Shirer&action=edit&redlink=1" class="new" title="William L. Shirer (encara no existeix)">William L. Shirer</a>, autor de <i>The Rise and Fall of the Third Reich</i> («L'ascens i la caiguda del Tercer Reich»), els oficials més alts del <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a> van optar per deixar la guerra química com l'última opció en la defensa de l'illa en cas que l'Alemanya nazi decidís envair les terres britàniques. </p><p>L'ús d'agents químics es va donar especialment quan no existia por a un contraatac i algunes instàncies en les quals van succeir van ser: </p> <ul><li>En 1944 el <a href="/wiki/Gran_Muft%C3%AD" class="mw-redirect" title="Gran Muftí">Gran Muftí</a> de <a href="/wiki/Jerusalem" title="Jerusalem">Jerusalem</a>, <a href="/wiki/Amin_al-Husayni" title="Amin al-Husayni">Amin al-Husayni</a>, el líder religiós <a href="/wiki/Islam" title="Islam">islàmic</a> de <a href="/wiki/Mandat_Brit%C3%A0nic_de_Palestina" class="mw-redirect" title="Mandat Britànic de Palestina">Palestina</a> i també aliat d'<a href="/wiki/Adolf_Hitler" title="Adolf Hitler">Adolf Hitler</a> va iniciar una campanya en contra de la comunitat <a href="/wiki/Judaisme" title="Judaisme">jueva</a> de la regió i durant aquesta va intentar utilitzar armes químiques. Cinc paracaigudistes, amb mapes de <a href="/wiki/Tel-Aviv" title="Tel-Aviv">Tel-Aviv</a> i recipients que contenien una pols blanca fabricada a Alemanya, tenien instruccions de dipositar la pols en els pous de Tel-Aviv. Segons Fayiz Bey Idrissi, comandant de la policia per aquell temps, cada contenidor emmagatzemava suficient verí com per matar a 25.000 persones. Hi havia almenys deu contenidors.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>Els nazis van utilitzar l'<a href="/wiki/Insecticida" title="Insecticida">insecticida</a> conegut com <a href="/wiki/Zyklon_B" title="Zyklon B">Zyklon B</a>, que conté <a href="/wiki/Cianur_d%27hidrogen" title="Cianur d'hidrogen">cianur d'hidrogen</a>, per matar grans quantitats de persones en els seus <a href="/wiki/Camps_de_concentraci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Camps de concentració">camps de concentració</a>, com els d'<a href="/wiki/Auschwitz" title="Auschwitz">Auschwitz</a> i <a href="/wiki/Majdanek" title="Majdanek">Majdanek</a>, durant l'<a href="/wiki/Holocaust" title="Holocaust">Holocaust</a>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Les_armes_químiques_durant_la_Guerra_Freda"><span id="Les_armes_qu.C3.ADmiques_durant_la_Guerra_Freda"></span>Les armes químiques durant la Guerra Freda</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Les armes químiques durant la Guerra Freda"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Agent_Orange_Cropdusting.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Agent_Orange_Cropdusting.jpg/220px-Agent_Orange_Cropdusting.jpg" decoding="async" width="220" height="263" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Agent_Orange_Cropdusting.jpg/330px-Agent_Orange_Cropdusting.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Agent_Orange_Cropdusting.jpg/440px-Agent_Orange_Cropdusting.jpg 2x" data-file-width="1920" data-file-height="2292" /></a><figcaption>Avions militars nord-americans ruixant <a href="/wiki/Agent_Taronja" class="mw-redirect" title="Agent Taronja">Agent Taronja</a> a Vietnam.</figcaption></figure> <p>Després de la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a>, els Aliats van recuperar projectils que contenien els tres agents nerviosos del moment (<a href="/w/index.php?title=Tabun&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tabun (encara no existeix)">tabun</a>, <a href="/wiki/Sarin" class="mw-redirect" title="Sarin">sarin</a> i <a href="/w/index.php?title=Soman&action=edit&redlink=1" class="new" title="Soman (encara no existeix)">soman</a>), impulsant les investigacions sobre els agents nerviosos de tots els antics aliats. A pesar que l'amenaça de l'anihilació <a href="/wiki/Termonuclear" class="mw-redirect" title="Termonuclear">termonuclear</a> estava en la ment de la majoria durant la <a href="/wiki/Guerra_freda" class="mw-redirect" title="Guerra freda">Guerra freda</a>, tant els governs <a href="/wiki/Sovi%C3%A8tics" class="mw-redirect" title="Soviètics">soviètics</a> com els occidentals van gastar molts recursos en el desenvolupament d'armes químiques i biològiques. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Desenvolupaments_dels_governs_occidentals">Desenvolupaments dels governs occidentals</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Desenvolupaments dels governs occidentals"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En 1952 l'exèrcit dels Estats Units va patentar un procediment per a la "preparació de Ricino tòxic", publicant un mètode de producció d'aquesta poderosa toxina. </p><p>També en 1952, investigadors de Porton Down, Anglaterra, van inventar l'agent nerviós VX, però aviat van abandonar el projecte. En 1958 el Govern Britànic va vendre la seva tecnologia VX als Estats Units a canvi d'informació sobre les armes termonuclears. El seu desenvolupament va produir almenys tres agents més; als quatre (VE, VG, VM, VX) se'ls coneix com el tipus d'agents nerviosos "Sèrie V". </p><p>Durant els anys 60, els Estats Units van explorar l'ús d'agents incapacitants delirants anticolinèrgics. Un d'aquests agents, amb la designació BZ, es creu que es va usar experimentalment durant la guerra de Vietnam. Aquestes suposicions van inspirar la pel·lícula <i><a href="/wiki/Jacob%27s_Ladder" class="mw-redirect" title="Jacob's Ladder">L'escala de Jacob</a></i> de 1990. </p><p>Entre 1967 i 1968, els Estats Units van decidir desfer-se de les armes químiques obsoletes en una operació anomenada CHASE, acrònim que correspon a «Obre forats i enfonsa'ls» en anglès (<i>cut holes and sink 'em</i>). Les operacions CHASE també incloïen moltes càrregues de munició convencional. Com el seu propi nom indica, les armes es van embarcar en vells vaixells Liberty que van ser enfonsats en el mar. </p><p>En 1969, 23 soldats <a href="/wiki/Estatunidenc" class="mw-redirect" title="Estatunidenc">estatunidencs</a> i un civil estacionats a <a href="/wiki/Illa_d%27Okinawa" title="Illa d'Okinawa">Okinawa</a>, <a href="/wiki/Jap%C3%B3" title="Japó">Japó</a>, es van exposar a nivells baixos de l'agent nerviós <a href="/wiki/Sarin" class="mw-redirect" title="Sarin">sarin</a> mentre repintaven els magatzems. Les armes s'havien mantingut ocultes al Japó, i van provocar la ira en aquest país i un incident internacional. Aquestes municions es van traslladar en 1971 a l'atol Johnston sota l'Operació Barret Roig. </p><p>Un grup de treball de les <a href="/wiki/Nacions_Unides" class="mw-redirect" title="Nacions Unides">Nacions Unides</a> va començar a treballar en el desarmament químic en 1980. El 4 d'abril de 1984, el president dels Estats Units <a href="/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan">Ronald Reagan</a> va fer una crida per a la prohibició internacional de les armes químiques. El president <a href="/wiki/George_H._W._Bush" title="George H. W. Bush">George H. W. Bush</a> i el líder de la Unió Soviètica <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Gorbatxov" title="Mikhaïl Gorbatxov">Mikhaïl Gorbatxov</a> van signar el tractat bilateral l'1 de juny de 1990 que posava fi a la producció d'armes químiques i iniciava la destrucció de les reserves de les seves nacions. La Convenció d'Armes Químiques multilateral (CWC) es va signar en 1993 i va entrar en vigor en 1997. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Informe_del_Senat_dels_Estats_Units">Informe del Senat dels Estats Units</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Informe del Senat dels Estats Units"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En un informe emès pel Senat dels Estats Units en <a href="/wiki/1994" title="1994">1994</a>, titulat <i>Is military research hazardous to veterans health? Lessons spanning a half century</i> (<i>És la investigació militar un risc per a la salut dels veterans? Mig segle d'ensenyaments</i>, es va detallar el fet que el Departament de Defensa dels Estats Units havia realitzat experiments sobre animals i humans en diverses ocasions i aquests últims no haurien sabut al que realment se'ls estava sotmetent. Alguns d'aquests experiments van ser:<sup id="cite_ref-:0_11-0" class="reference"><a href="#cite_note-:0-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul><li>Aproximadament 60.000 membres de l'exèrcit dels Estats Units van participar en experiments realitzats en la dècada de <a href="/wiki/1940" title="1940">1940</a> per veure els efectes d'agents químics tals com el <a href="/wiki/Gas_mostassa" class="mw-redirect" title="Gas mostassa">gas mostassa</a> i la <a href="/w/index.php?title=Lewisita&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lewisita (encara no existeix)">lewisita</a>.<sup id="cite_ref-:0_11-1" class="reference"><a href="#cite_note-:0-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>Iniciant en la dècada de <a href="/wiki/1950" title="1950">1950</a> i acabant en la de <a href="/wiki/1970" title="1970">1970</a>, almenys 2200 persones de l'exèrcit van passar per proves que van involucrar <a href="/w/index.php?title=Agents_biol%C3%B2gics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Agents biològics (encara no existeix)">agents biològics</a> en un experiment que es va denominar com <a href="/wiki/Operaci%C3%B3_Whitecoat" title="Operació Whitecoat">Operació Whitecoat</a>. A diferència de molts altres experiments,l'Operació Whitecoat realment sí va ser de participació voluntària.<sup id="cite_ref-:0_11-2" class="reference"><a href="#cite_note-:0-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>Entre <a href="/wiki/1951" title="1951">1951</a> i <a href="/wiki/1969" title="1969">1969</a>, es van dur a terme proves en el lloc militar anomenat <a href="/w/index.php?title=Dugway_Proving_Ground&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dugway Proving Ground (encara no existeix)">Dugway Proving Ground</a>; aquestes proves requerien l'ús d'agents químics i biològics. Un dels experiments que es va realitzar va ser la disseminació d'un <a href="/wiki/Agent_nervi%C3%B3s" title="Agent nerviós">agent nerviós</a>, en <a href="/wiki/1968" title="1968">1968</a>, que va acabar <a href="/w/index.php?title=Incident_de_les_ovelles_en_Dugway&action=edit&redlink=1" class="new" title="Incident de les ovelles en Dugway (encara no existeix)">matant 6400 ovelles</a>.<sup id="cite_ref-:0_11-3" class="reference"><a href="#cite_note-:0-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Desenvolupaments_del_govern_soviètic"><span id="Desenvolupaments_del_govern_sovi.C3.A8tic"></span>Desenvolupaments del govern soviètic</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Desenvolupaments del govern soviètic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A causa del nivell de secret que envoltava al govern de la <a href="/wiki/Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Unió Soviètica">Unió Soviètica</a>, hi havia disponible molt poca informació sobre l'adreça i el progrés de les armes químiques soviètiques, situació que ha canviat solament recentment. Després de la <a href="/wiki/Guerra_Freda" title="Guerra Freda">Guerra Freda</a> (1962-1991), el químic rus <a href="/w/index.php?title=Vil_Mirzayanov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vil Mirzayanov (encara no existeix)">Vil Mirzayanov</a> va publicar articles en els quals revelava experiments il·legals amb armes químiques en la Unió Soviètica. En <a href="/wiki/1993" title="1993">1993</a>, Mirzayanov va ser empresonat i acomiadat del seu treball en l'Institut Estatal d'Investigació de Química i Tecnologia Orgànica, on havia treballat 26 anys. Al març de <a href="/wiki/1994" title="1994">1994</a>, després d'una gran campanya feta a favor seu per científics dels <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>, Mirzayanov va ser alliberat. </p><p>Entre la informació revelada per Mirzayanov estava l'adreça de la investigació soviètica, que pretenia desenvolupar agents nerviosos encara més tòxics, la qual cosa va tenir el seu major èxit a mitjan dècada dels 80. Molts agents altament tòxics van ser desenvolupats en aquest període: l'única informació no classificada sobre aquests agents és que es coneixen en la literatura oberta com a agents "defoliants" (cridats així pel programa en el qual es van desenvolupar) i segons varis nomenis codi com A-230 i A-232. </p><p>Segons Mirzayanov, els soviètics també van desenvolupar agents que eren més fàcils de manejar, la qual cosa va portar a la creació de les anomenades armes binàries, en les quals es barregen precursors dels agents nerviosos dins d'una munició per produir l'agent just abans d'utilitzar-ho. Com els precursors generalment són significativament menys perillosos que els agents mateixos, aquesta tècnica fa que tant el maneig com el transport de la munició siguin molt més senzills. A més, els precursors dels agents solen ser molt més fàcils d'estabilitzar que els agents, la qual cosa va permetre augmentar el temps d'emmagatzematge dels agents. Durant les dècades de 1980 i 1990, es van desenvolupar les versions binàries de molts agents soviètics que es coneixen avui dia com a agents "Novichok", "nouvinguts", en <a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Ús_d'armes_químiques_en_la_Guerra_Iran-l'Iraq"><span id=".C3.9As_d.27armes_qu.C3.ADmiques_en_la_Guerra_Iran-l.27Iraq"></span>Ús d'armes químiques en la Guerra Iran-l'Iraq</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Ús d'armes químiques en la Guerra Iran-l'Iraq"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La <a href="/wiki/Guerra_Iran-Iraq" title="Guerra Iran-Iraq">Guerra Iran-Iraq</a> va començar en <a href="/wiki/1980" title="1980">1980</a> quan <a href="/wiki/L%27Iraq" class="mw-redirect" title="L'Iraq">l'Iraq</a> va intentar envair <a href="/wiki/Iran" title="Iran">Iran</a>. En les primeres fases de la guerra, l'Iraq va començar a utilitzar gas mostassa i tabun en les bombes que utilitzava en els seus atacs aeris; s'ha aproximat que 5% de les morts iranianes van ser causades per aquests agents. l'Iraq i els Estats Units van anunciar que Iran també estava utilitzant aquestes armes, però fins avui aquesta declaració no ha estat corroborada per cap font externa. </p><p>Es diu que aproximadament 100.000 soldats iranians van ser víctimes dels atacs químics de l'Iraq. Molts van sofrir els efectes del gas mostassa. Les xifres oficials no inclouen als civils que es van veure afectats per viure als pobles involucrats en el conflicte ni tampoc als fills ni parents dels veterans, molts dels quals han desenvolupat complicacions en la seva sang, pulmons o pell (segons dades de l'Organització per als veterans, Oranization for Veterans). Es diu que els agents nerviosos van matar a aproximadament 20.000 soldats iranians immediatament (segons xifres oficials). De les 80.000 persones que van sobreviure aquests atacs, s'estima que 5.000 deuen sotmetre's a tractaments mèdics regularment i 1.000 encara es troben hospitalitzats a causa de la gravetat de les seves condicions.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Poc després de la guerra, en <a href="/wiki/1988" title="1988">1988</a>, el llogaret iraquià de <a href="/wiki/Halabja" title="Halabja">Halabja</a> va sofrir un atac químic en el qual 5.000 dels seus 50.000 habitants <a href="/wiki/Kurd" title="Kurd">kurds</a> van perir. Després d'aquest incident es van trobar rastres de gas mostassa, sarín, tabun i <a href="/wiki/VX" title="VX">VX</a>. Encara que l'atac va semblar haver estat obra de les forces del governo iraquià, això encara segueix en debat i també continua l'interrogant quant a si va ser un accident o un acte premeditat. </p><p>Durant la <a href="/wiki/Primera_Guerra_del_Golf" class="mw-redirect" title="Primera Guerra del Golf">primera Guerra del Golf</a> en <a href="/wiki/1991" title="1991">1991</a>, les tropes de la Coalició van iniciar una guerra terrestre contra l'Iraq. Encara que l'Iraq comptava amb un arsenal químic, mai ho va utilitzar en contra d'aquest exèrcit. El comandant de Coalició, <a href="/wiki/Norman_Schwarzkopf" title="Norman Schwarzkopf">Norman Schwarzkopf</a>, va declarar que aquest va ser el cas ja que l'Iraq temia un contraatac nuclear. </p><p>Encara que els Estats Units i els seus aliats van enderrocar al règim de <a href="/wiki/Saddam_Hussein" title="Saddam Hussein">Saddam Hussein</a>, a Iran encara es culpa als Estats Units, Alemanya i França per haver ajudat a l'Iraq en el desenvolupament del seu arsenal químic. A més el fet que l'Iraq no hagi estat sancionat per haver utilitzat armes químiques també és un tema que segueix en la ment del poblo iranià. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Armes_químiques_en_la_Guerra_Civil_Siriana"><span id="Armes_qu.C3.ADmiques_en_la_Guerra_Civil_Siriana"></span>Armes químiques en la Guerra Civil Siriana</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Armes químiques en la Guerra Civil Siriana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Guerra_Civil_siriana" title="Guerra Civil siriana">Guerra Civil siriana</a></div> <p>En 2013, diverses fonts de l'oposició siriana van assegurar que el govern sirià havia usat armes químiques en contra de la població en la <a href="/wiki/Guerra_Civil_siriana" title="Guerra Civil siriana">Guerra civil a Síria</a>. Gran part de la comunitat internacional havia advertit que l'ús d'aquest tipus d'armes portaria severes conseqüències i <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a> es va atrevir fins i tot a parlar d'intervenció militar a Síria en cas que provés que l'ús d'armes químiques. <a href="/wiki/S%C3%ADria" title="Síria">Síria</a> ha estat un dels pocs països que no van signar el Tractat per la Prohibició d'Armes Químiques, acord que condemna el seu ús. El <a href="/wiki/18_de_mar%C3%A7" title="18 de març">18 de març</a> de <a href="/wiki/2013" title="2013">2013</a>, va haver-hi un suposat atac amb armes químiques a la ciutat d'<a href="/wiki/Alep" title="Alep">Alep</a>, en el nord del país, on van morir 26 persones i altres 86 van quedar ferides.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>, juntament amb més països i membres de l'<a href="/wiki/ONU" class="mw-redirect" title="ONU">ONU</a>, van iniciar una sèrie d'operacions per investigar si efectivament es van utilitzar armes químiques en la guerra i descobrir si van anar els rebels o el mateix govern de <a href="/wiki/S%C3%ADria" title="Síria">Síria</a> els qui les van utilitzar.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Més tard, el <a href="/wiki/13_d%27abril" title="13 d'abril">13 d'abril</a>, es va acusar al govern utilitzar armes químiques en contra dels rebels als afores de la capital <a href="/wiki/Damasc" title="Damasc">Damasc</a>. El periodista Jean-Philippe Rémy i el fotògraf Van der Stockt van assegurar haver estat víctimes d'aquests atacs i dels símptomes que aquests provoquen, a més d'acusar al govern sirià de <a href="/w/index.php?title=Bashar_Al-Assad&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bashar Al-Assad (encara no existeix)">Bashar Al-Assad</a> ser el responsable. Altres rebels de l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_Lliure_de_S%C3%ADria" title="Exèrcit Lliure de Síria">Exèrcit Lliure de Síria</a>, també han assegurat ser víctimes d'aquests atacs amb armes químiques.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquests incidents van provocar que les <a href="/wiki/Nacions_Unides" class="mw-redirect" title="Nacions Unides">Nacions Unides</a> enviessin personal al país per investigar la situació. Cada vegada hi ha més proves que els insurgents a Síria disposen d'armes químiques i fins i tot alguns rebels han admès la seva responsabilitat en l'ús d'armes químiques.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El <a href="/wiki/21_d%27agost" title="21 d'agost">21 d'agost</a> de <a href="/wiki/2013" title="2013">2013</a>, 1400 persones van morir i 3000 van resultar ferides en Guta, al sud de <a href="/wiki/Damasc" title="Damasc">Damasc</a>, en un atac amb gas sarín conegut com a <a href="/w/index.php?title=Massacre_de_Ghouta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Massacre de Ghouta (encara no existeix)">Massacre de Ghouta</a>, el pitjor atac amb armes químiques en 25 anys i la pitjor matança humana de l'any 2013. La brutalitat de l'atac va tenir un gran impacte en la comunitat internacional. Les nacions occidentals, liderades pels <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>, van acusar al govern sirià de <a href="/w/index.php?title=Bashar_Al-Assad&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bashar Al-Assad (encara no existeix)">Bashar Al-Assad</a> de ser el responsable i <a href="/wiki/Barack_Obama" title="Barack Obama">Barack Obama</a> va anunciar que el seu país podria atacar a <a href="/wiki/S%C3%ADria" title="Síria">Síria</a> per haver perpetrat la massacre. <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a> i <a href="/wiki/Turquia" title="Turquia">Turquia</a> també van donar el seu suport a un intervenció militar. A causa de l'escalada de tensió i davant l'imminent atac per part dels nord-americans, <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a>, principal aliada de <a href="/wiki/S%C3%ADria" title="Síria">Síria</a>, va idear un pla de desarmament químic al començament de setembre, en el qual el govern sirià hauria de renunciar al seu arsenal d'armes químiques i destruir-les sistemàticament. Estats Units va acceptar el pla i va anunciar que ja no atacaria Síria si aquest país complia amb l'acord. El <a href="/w/index.php?title=Desarmament_qu%C3%ADmic_de_S%C3%ADria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Desarmament químic de Síria (encara no existeix)">Desarmament químic de Síria</a> aquesta vigent i s'espera que es concreti a mitjan <a href="/wiki/2014" title="2014">2014</a>. No obstant això, més d'alguna font va denunciar nous atacs químics posteriors a la massacre del 21 d'agost.<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Armes_químiques_i_el_terrorisme"><span id="Armes_qu.C3.ADmiques_i_el_terrorisme"></span>Armes químiques i el terrorisme</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Armes químiques i el terrorisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Moltes organitzacions <a href="/wiki/Terrorisme" title="Terrorisme">terroristes</a> consideren als agents químics com la seva arma predilecta en dissenyar els seus atacs. Usualment aquestes armes són barates, relativament accessibles i fàcils de transportar. Un expert en química fàcilment pot formular agents químics si té accés a les fórmules i els materials. </p><p>Alguns comentaristes polítics s'han posat en contra de la noció que les armes biològiques i químiques siguin realment les més pràctiques per als terroristes. Dits analistes han reportat que l'ús d'aquestes armes és molt més difícil que manejar explosius convencionals i que les armes de destrucció massiva poden arribar a inspirar més por que les armes bioquímiques.<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ol><li>Al juliol de <a href="/wiki/1974" title="1974">1974</a> un grup que es va autodenominar com <a href="/w/index.php?title=Aliens_of_America&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aliens of America (encara no existeix)">Aliens of America</a> —<i>Aliens</i> en aquest cas es referia al final de l'anglès per referir-se a un estranger per tant el grup s'anomenaria alguna cosa així com <i>Estrangers dels Estats Units</i>— va incendiar les cases d'un jutge, les cases de dos comissionats de la policia, l'automòbil d'un d'ells, dos edificis d'apartaments i també va detonar una bomba en la terminal de <a href="/wiki/Pan_American_World_Airways" title="Pan American World Airways">Pan Am</a> a l'<a href="/wiki/Aeroport_Internacional_de_Los_Angeles" title="Aeroport Internacional de Los Angeles">Aeroport Internacional de Los Angeles</a>; tres persones van morir i vuit van resultar ferides. L'"organització" va resultar ser un sol resident estranger anomenat <a href="/w/index.php?title=Muharem_Kurbegovic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Muharem Kurbegovic (encara no existeix)">Muharem Kurbegovic</a>, el qual va dir tenir en el seu poder certes quantitats de sarín i quatre agents nerviosos anomenats AA1, AA2, AA3 i AA4S. Encara que al moment del seu arrest a l'agost de <a href="/wiki/1974" title="1974">1974</a> no es van trobar dits agents es va reportar que solament li feia falta adquirir un ingredient per crear un agent nerviós. Durant el registre del seu apartament es van trobar diverses matèries primeres, incloent precursors del <a href="/wiki/Fosgen" title="Fosgen">fosgen</a> i també un contenidor de 25 lliures de <a href="/wiki/Cianur_de_sodi" title="Cianur de sodi">cianur de sodi</a>.<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ol> <p>El <a href="/wiki/20_de_mar%C3%A7" title="20 de març">20 de març</a> de <a href="/wiki/1995" title="1995">1995</a> un grup de terroristes japonesos, que creia en la destrucció imminent de tot el planeta, anomenat <a href="/wiki/Aum_Shinrikyo" title="Aum Shinrikyo">Aum Shinrikyo</a> va utilitzar sarín en el sistema del metre de <a href="/wiki/T%C3%B2quio" title="Tòquio">Tòquio</a>. Aquest atac va provocar 12 morts i més de 5.000 ferits. Aum Shinrikyo ja havia intentat aquest tipus d'atac en deu ocasions prèvies però en cadascuna d'elles solament membres del culte havien acabat afectats. Al juny de <a href="/wiki/1994" title="1994">1994</a> el grup va llançar un atac químic, utilitzant sarín, en contra d'un edifici d'apartaments en <a href="/wiki/Matsumoto_(Nagano)" class="mw-redirect" title="Matsumoto (Nagano)">Matsumoto</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130906181240/http://archives.sipri.org/contents/expcon/cbwarfare/cbw_research_doc/cbw_historical/cbw-hist-geneva-res.html">Geneva Protocol reservations</a>».  Archives.sipri.org. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://archives.sipri.org/contents/expcon/cbwarfare/cbw_research_doc/cbw_historical/cbw-hist-geneva-res.html">original</a> el 2013-09-06. [Consulta: 15 setembre 2011].</span></span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text">Science Daily, dated January 19, 2009 <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.sciencedaily.com/releases/2009/01/090114075921.htm">Sciencedaily.com</a></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"><a href="/w/index.php?title=Charles_C._Mann&action=edit&redlink=1" class="new" title="Charles C. Mann (encara no existeix)">Charles C. Mann</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=IqaMEWNvsJQC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false"><i>1493: Uncovering the New World Columbus Created</i></a>.  Random House Digital, 2011, p. 9. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-307-59672-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-307-59672-7">ISBN 978-0-307-59672-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=1493%3A+Uncovering+the+New+World+Columbus+Created&rft.au=%5B%5BCharles+C.+Mann%5D%5D&rft.date=2011&rft.pub=Random+House+Digital&rft.pages=9&rft.isbn=978-0-307-59672-7&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DIqaMEWNvsJQC%26printsec%3Dfrontcover%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140819085015/http://www.informationwar.org/state%20terrorism/Britain_using_chemical_weapons.htm">Regne Unit usant armes químiques</a>» (en anglès), 01-04-2003. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.informationwar.org/state%20terrorism/Britain_using_chemical_weapons.htm">original</a> el 19 d'agost de 2014. [Consulta: 12 juliol 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20030216085243/http://www.bbc.co.uk/history/war/iraq/britain_iraq_07.shtml">Història britànica a l'Iraq de la BBC</a>. 2010-02-03 (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text">ANTEQUERA LUENGO, Juan José (ed. i introduc.): <i>Huelva: Los peligros del cielo. Prevenciones del bando faccioso frente a ataques republicanos en 1936</i>; Sevilla, Facediciones, 2008.</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.abc.es/historia-militar/20130914/abci-alcazar-toledo-asedio-201309132149.html">La batalla del Alcázar de Toledo, el encarnizado asedio que forjó una leyenda</a>» (en espanyol europeu).  abc, 14-09-2013. [Consulta: 12 juliol 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Dokugasusen Kankei Shiryō II, Kaisetsu,</i> 1997, pàg. 25-29.</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text">Yoshimi i Matsuno, ibíd. p. 28.</span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Benyamin Korn. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20161022023530/http://www.wymaninstitute.org/articles/2003-03-chemical.php">Arab Chemical Warfare Against Jews--in 1944</a>» (en anglès).  wymaninstitute.org. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.wymaninstitute.org/articles/2003-03-chemical.php">original</a> el 22 d'octubre de 2016. [Consulta: 12 juliol 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-:0-11"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:0_11-0">11,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:0_11-1">11,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:0_11-2">11,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:0_11-3">11,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060813164326/http://gulfweb.org/bigdoc/rockrep.cfm#dugway#dugway">IS MILITARY RESEARCH HAZARDOUS TO VETERANS' HEALTH? LESSONS SPANNING HALF A CENTURY.(ÉS LA INVESTIGACIÓ MILITAR PERILLOSA A la SALUT DELS VETERANS? ENSENYAMENTS DE MIG SEGLE)</a>».  www.gulfweb.org, 08-12-1994. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gulfweb.org/bigdoc/rockrep.cfm#dugway">original</a> el 13 d'agost de 2006. [Consulta: 12 juliol 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">FARNAZ FASSIHI, STAR-LEDGER STAFF. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20161023133459/http://www.nj.com/specialprojects/index.ssf?%2Fspecialprojects%2Fmideaststories%2Fme1209.html">In Iran, grim reminders of Saddam's arsenal (A Iran, records ombrívols de l'arsenal de Saddam)</a>».  NJ, Dilluns, Octubre 27 2002. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nj.com/specialprojects/index.ssf?%2Fspecialprojects%2Fmideaststories%2Fme1209.html">original</a> el 23 d'octubre de 2016. [Consulta: 12 juliol 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Paul Hughes. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081013155514/http://www.thestar.co.za/index.php?farticleid=39470">'It's like a knife stabbing into em' (És com un ganivet apunyalant en mi)</a>» (en anglès nord-americà).  The Star, 21-01-2003. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.thestar.co.za/index.php?farticleid=39470">original</a> el 13 d'octubre de 2008. [Consulta: 12 juliol 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Elaine Sciolino. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130527105217/http://www.commondreams.org/headlines03/0213-05.htm">l'Iraq Chemical Arms Condemned, but West Once Looked the Other Way (Armes químiques de l'Iraq condemnades, però l'oest va mirar una altra vegada l'altra manera)</a>» (en anglès).  Common Dreams, dijous, 13 febrer 2003 pel New York Times. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.commondreams.org/headlines03/0213-05.htm">original</a> el 27 de maig de 2013. [Consulta: 12 juliol 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.urgente24.com/218420-video-rebelde-sirio-confiesa-uso-de-armas-quimicas-contra-civiles">Video: Rebelde sirio confiesa uso de armas químicas contra civiles</a>».  Urgent24. [Consulta: 12 juliol 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://actualidad.rt.com/actualidad/view/104408-rebeldes-siria-confirmar-armas-quimicas">Rebeldes sirios confirman a una periodista su implicación en el ataque con armas químicas</a>» (en castellà).  RT en Espanyol. [Consulta: 12 juliol 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elcolombiano.com/bancoconocimiento/a/armas_quimicas_en_guerra_civil_siria/armas_quimicas_en_guerra_civil_siria.asp">ARMAS QUÍMICAS EN GUERRA CIVIL SIRIA</a>» (en espanyol europeu).  www.elcolombiano.com. [Consulta: 12 juliol 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131029192906/http://www.republica.com/2013/03/19/la-guerra-civil-siria-se-recrudece-con-un-ataque-con-armas-quimicas-en-alepo_627575/">La guerra civil Siria se recrudece con un ataque con armas químicas en Alepo</a>», 19-03-2013. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.republica.com/2013/03/19/la-guerra-civil-siria-se-recrudece-con-un-ataque-con-armas-quimicas-en-alepo_627575/">original</a> el 29 d'octubre de 2013.</span></span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://blog.rtve.es/internacional/2013/05/le-monde-testigo-inusual-del-supuesto-uso-de-armas-qu%C3%ADmicas-en-siriana.html">Le Monde, testigo inusual del supuesto uso de armas químicas en Siria - El Quiosco Global</a>».  blog.rtve.es, 27-05-2013. [Consulta: 12 juliol 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Sputnik</span>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140219204913/http://sp.ria.ru/international/20130929/158195556.html">Cada vez más pruebas de que rebeldes sirios tienen armas químicas según Lavrov</a>» (en és).  sp.ria.ru. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://sp.ria.ru/international/20130929/158195556.html">original</a> el 2014-02-19. [Consulta: 12 juliol 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130825015634/http://www.lanacion.com.ar/1612756-horror-en-siria-denuncian-1400-muertes-por-un-feroz-ataque-con-armas-quimicas">Còpia arxivada</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lanacion.com.ar/1612756-horror-en-siria-denuncian-1400-muertes-por-un-feroz-ataque-con-armas-quimicas">original</a> el 2013-08-25. [Consulta: 12 abril 2022].</span></span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.infobae.com/2013/09/08/1507362-eeuu-prepara-un-ataque-tres-dias-contra-siria/">EEUU prepara un ataque de tres días contra Siria</a>».  Infobae, 08-09-2013. [Consulta: 12 juliol 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20191112051109/https://es.euronews.com/2013/09/27/acuerdo-entre-estados-unidos-y-rusia-acerca-del-desarme-quimico-sirio">Acuerdo entre Estados Unidos y Rusia acerca del desarme químico sirio</a>».  euronews, 27-09-2013. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://es.euronews.com/2013/09/27/acuerdo-entre-estados-unidos-y-rusia-acerca-del-desarme-quimico-sirio">original</a> el 2019-11-12. [Consulta: 12 juliol 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Ideal</span>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ideal.es/granada/rc/20130927/internacional/investiga-tres-posibles-nuevos-201309271411.html">La ONU investiga tres posibles nuevos ataques químicos en Siria</a>» (en és-és).  ideal.es. [Consulta: 12 juliol 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.theguardian.com/education/2001/oct/20/highereducation.news1">Weapons of mass hysteria</a>» (en anglès britànic).  The Guardian, 19-10-2001. [Consulta: 12 juliol 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://msnbc.msn.com/id/3070093">T Is for Terror</a>» (en anglès).  msnbc.com, 09-07-2003. [Consulta: 12 juliol 2017].</span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_per_la_Prohibici%C3%B3_de_les_Armes_Qu%C3%ADmiques" title="Organització per la Prohibició de les Armes Químiques">Organització per la Prohibició de les Armes Químiques</a></li> <li><a href="/wiki/Arma_biol%C3%B2gica" title="Arma biològica">Arma biològica</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Chemical_weapons" class="extiw" title="commons:Category:Chemical weapons">Arma química</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.opcw.org/">Organisation for the Prohibition of Chemical Weapons</a> Home page</li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb12229001q">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4009865-5">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh88007509">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00564413">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph114236&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Diccionari_Hist%C3%B2ric_de_Su%C3%AFssa" title="Diccionari Històric de Suïssa">HDS</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hls-dhs-dss.ch/textes/f/F043555.php">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1&useformat=desktop" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arma_química&oldid=33953250">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arma_química&oldid=33953250</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Armes_qu%C3%ADmiques" title="Categoria:Armes químiques">Armes químiques</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 18 set 2024 a les 08:15.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Arma_qu%C3%ADmica&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-79d9bc49cc-fx5fk","wgBackendResponseTime":176,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.394","walltime":"0.702","ppvisitednodes":{"value":5261,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":37761,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":17993,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":4,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":21440,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 471.546 1 -total"," 40.35% 190.254 1 Plantilla:Infotaula_arma"," 39.35% 185.564 1 Plantilla:Infotaula"," 25.57% 120.551 1 Plantilla:Referències"," 20.63% 97.260 20 Plantilla:Ref-web"," 15.61% 73.615 5 Plantilla:If_empty"," 14.11% 66.555 1 Plantilla:Commonscat"," 12.35% 58.221 1 Plantilla:Sister"," 11.98% 56.490 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 7.25% 34.169 3 Plantilla:Article_principal"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.153","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":3012653,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.codfw.main-645858d48f-h2bsg","timestamp":"20241202161725","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Arma qu\u00edmica","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arma_qu%C3%ADmica","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q3639228","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q3639228","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2012-03-02T08:41:24Z","dateModified":"2024-09-18T07:15:02Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/e\/e9\/Gas_shell_%28AWM_028467%29.jpg","headline":"dispositiu que utilitza productes qu\u00edmics per fer mal o matar persones"}</script> </body> </html>