CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Ocells - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"9a9ce292-9a3b-4cc5-b923-900029f08db3","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Ocells","wgTitle":"Ocells","wgCurRevisionId":34242443,"wgRevisionId":34242443,"wgArticleId":158,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles amb enllaços externs no actius","Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","1.000 articles fonamentals","Llista d'articles de qualitat","Control de bases de dades taxonòmiques","Control d'autoritats","Articles de qualitat de ciències de la vida","Traduccions que són articles de qualitat","Ocells"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage": "ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Ocells","wgRelevantArticleId":158,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":200000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q5113","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model", "platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","ext.tmh.player.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","ext.tmh.player","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp", "ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.tmh.player.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Lesser_Black-backed_Gull_-_Barcelona%2C_Spain_-_Jan_2007.jpg/1200px-Lesser_Black-backed_Gull_-_Barcelona%2C_Spain_-_Jan_2007.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1206"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Lesser_Black-backed_Gull_-_Barcelona%2C_Spain_-_Jan_2007.jpg/800px-Lesser_Black-backed_Gull_-_Barcelona%2C_Spain_-_Jan_2007.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="804"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Lesser_Black-backed_Gull_-_Barcelona%2C_Spain_-_Jan_2007.jpg/640px-Lesser_Black-backed_Gull_-_Barcelona%2C_Spain_-_Jan_2007.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="643"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Ocells - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Ocells"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ocells"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Ocells rootpage-Ocells skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Menú principal </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z">Portada</a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x">Article a l'atzar</a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat">Articles de qualitat</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses">Portal viquipedista</a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades">Agenda d'actes</a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r">Canvis recents</a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna">La taverna</a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte">Contacte</a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC">Xat</a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses">Ajuda</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> Cerca </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Aparença </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class="">Donatius</a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Ocells" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class="">Crea un compte</a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Ocells" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class="">Inicia la sessió</a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Eines personals </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca">Donatius</a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Ocells" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"> Crea un compte</a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Ocells" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"> Inicia la sessió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició">més informació</a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y">Contribucions</a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n">Discussió per aquest IP</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Evolució_i_taxonomia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Evolució_i_taxonomia"> <div class="vector-toc-text"> 1 Evolució i taxonomia </div> </a> <button aria-controls="toc-Evolució_i_taxonomia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Evolució i taxonomia </button> <ul id="toc-Evolució_i_taxonomia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Definició" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Definició"> <div class="vector-toc-text"> 1.1 Definició </div> </a> <ul id="toc-Definició-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Dinosaures_i_origen_dels_ocells" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Dinosaures_i_origen_dels_ocells"> <div class="vector-toc-text"> 1.2 Dinosaures i origen dels ocells </div> </a> <ul id="toc-Dinosaures_i_origen_dels_ocells-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Orígens_evolutius" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Orígens_evolutius"> <div class="vector-toc-text"> 1.3 Orígens evolutius </div> </a> <ul id="toc-Orígens_evolutius-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Radiació_dels_ocells_moderns" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Radiació_dels_ocells_moderns"> <div class="vector-toc-text"> 1.4 Radiació dels ocells moderns </div> </a> <ul id="toc-Radiació_dels_ocells_moderns-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Classificació_dels_ordres_moderns" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Classificació_dels_ordres_moderns"> <div class="vector-toc-text"> 1.4.1 Classificació dels ordres moderns </div> </a> <ul id="toc-Classificació_dels_ordres_moderns-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Distribució" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Distribució"> <div class="vector-toc-text"> 2 Distribució </div> </a> <ul id="toc-Distribució-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Anatomia_i_fisiologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Anatomia_i_fisiologia"> <div class="vector-toc-text"> 3 Anatomia i fisiologia </div> </a> <button aria-controls="toc-Anatomia_i_fisiologia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Anatomia i fisiologia </button> <ul id="toc-Anatomia_i_fisiologia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Cromosomes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Cromosomes"> <div class="vector-toc-text"> 3.1 Cromosomes </div> </a> <ul id="toc-Cromosomes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Plomes,_plomatge_i_escates" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Plomes,_plomatge_i_escates"> <div class="vector-toc-text"> 3.2 Plomes, plomatge i escates </div> </a> <ul id="toc-Plomes,_plomatge_i_escates-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vol" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Vol"> <div class="vector-toc-text"> 3.3 Vol </div> </a> <ul id="toc-Vol-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sistema_circulatori" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Sistema_circulatori"> <div class="vector-toc-text"> 3.4 Sistema circulatori </div> </a> <ul id="toc-Sistema_circulatori-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sistema_respiratori" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Sistema_respiratori"> <div class="vector-toc-text"> 3.5 Sistema respiratori </div> </a> <ul id="toc-Sistema_respiratori-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sistema_excretor" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Sistema_excretor"> <div class="vector-toc-text"> 3.6 Sistema excretor </div> </a> <ul id="toc-Sistema_excretor-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Termoregulació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Termoregulació"> <div class="vector-toc-text"> 3.7 Termoregulació </div> </a> <ul id="toc-Termoregulació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Comportament" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Comportament"> <div class="vector-toc-text"> 4 Comportament </div> </a> <button aria-controls="toc-Comportament-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Comportament </button> <ul id="toc-Comportament-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Dieta_i_alimentació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Dieta_i_alimentació"> <div class="vector-toc-text"> 4.1 Dieta i alimentació </div> </a> <ul id="toc-Dieta_i_alimentació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Aigua" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Aigua"> <div class="vector-toc-text"> 4.2 Aigua </div> </a> <ul id="toc-Aigua-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Migració" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Migració"> <div class="vector-toc-text"> 4.3 Migració </div> </a> <ul id="toc-Migració-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Comunicació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Comunicació"> <div class="vector-toc-text"> 4.4 Comunicació </div> </a> <ul id="toc-Comunicació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bandades_i_altres_associacions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Bandades_i_altres_associacions"> <div class="vector-toc-text"> 4.5 Bandades i altres associacions </div> </a> <ul id="toc-Bandades_i_altres_associacions-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Repòs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Repòs"> <div class="vector-toc-text"> 4.6 Repòs </div> </a> <ul id="toc-Repòs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Reproducció" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Reproducció"> <div class="vector-toc-text"> 4.7 Reproducció </div> </a> <ul id="toc-Reproducció-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Sistemes_socials" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Sistemes_socials"> <div class="vector-toc-text"> 4.7.1 Sistemes socials </div> </a> <ul id="toc-Sistemes_socials-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Territori,_nidificació_i_incubació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Territori,_nidificació_i_incubació"> <div class="vector-toc-text"> 4.7.2 Territori, nidificació i incubació </div> </a> <ul id="toc-Territori,_nidificació_i_incubació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cura_parental" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Cura_parental"> <div class="vector-toc-text"> 4.7.3 Cura parental </div> </a> <ul id="toc-Cura_parental-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Parasitisme_de_posta" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Parasitisme_de_posta"> <div class="vector-toc-text"> 4.7.4 Parasitisme de posta </div> </a> <ul id="toc-Parasitisme_de_posta-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Ecologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Ecologia"> <div class="vector-toc-text"> 5 Ecologia </div> </a> <ul id="toc-Ecologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Relació_amb_els_éssers_humans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Relació_amb_els_éssers_humans"> <div class="vector-toc-text"> 6 Relació amb els éssers humans </div> </a> <button aria-controls="toc-Relació_amb_els_éssers_humans-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Relació amb els éssers humans </button> <ul id="toc-Relació_amb_els_éssers_humans-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Importància_econòmica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Importància_econòmica"> <div class="vector-toc-text"> 6.1 Importància econòmica </div> </a> <ul id="toc-Importància_econòmica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Aspectes_culturals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Aspectes_culturals"> <div class="vector-toc-text"> 6.2 Aspectes culturals </div> </a> <ul id="toc-Aspectes_culturals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Conservació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Conservació"> <div class="vector-toc-text"> 6.3 Conservació </div> </a> <ul id="toc-Conservació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> 7 Referències </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> 8 Bibliografia </div> </a> <button aria-controls="toc-Bibliografia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Bibliografia </button> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Obres_citades" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Obres_citades"> <div class="vector-toc-text"> 8.1 Obres citades </div> </a> <ul id="toc-Obres_citades-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia_complementària" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia_complementària"> <div class="vector-toc-text"> 8.2 Bibliografia complementària </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia_complementària-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> 9 Enllaços externs </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">Ocells</h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 238 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-238" aria-hidden="true" > 238 llengües </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ace mw-list-item"><a href="https://ace.wikipedia.org/wiki/Cic%C3%A9m" title="Cicém - atjeh" lang="ace" hreflang="ace" data-title="Cicém" data-language-autonym="Acèh" data-language-local-name="atjeh" class="interlanguage-link-target">Acèh</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ady mw-list-item"><a href="https://ady.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B7%D1%8B%D1%83" title="Бзыу - adigué" lang="ady" hreflang="ady" data-title="Бзыу" data-language-autonym="Адыгабзэ" data-language-local-name="adigué" class="interlanguage-link-target">Адыгабзэ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Vo%C3%ABl" title="Voël - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Voël" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/V%C3%B6gel" title="Vögel - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Vögel" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target">Alemannisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%8B%88%E1%8D%8D" title="ወፍ - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="ወፍ" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target">አማርኛ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Aves" title="Aves - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Aves" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target">Aragonés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ang mw-list-item"><a href="https://ang.wikipedia.org/wiki/Fugol" title="Fugol - anglès antic" lang="ang" hreflang="ang" data-title="Fugol" data-language-autonym="Ænglisc" data-language-local-name="anglès antic" class="interlanguage-link-target">Ænglisc</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-anp mw-list-item"><a href="https://anp.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A4%95%E0%A5%8D%E0%A4%B7%E0%A5%80" title="पक्षी - angika" lang="anp" hreflang="anp" data-title="पक्षी" data-language-autonym="अंगिका" data-language-local-name="angika" class="interlanguage-link-target">अंगिका</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%B7%D8%A7%D8%A6%D8%B1" title="طائر - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="طائر" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arc mw-list-item"><a href="https://arc.wikipedia.org/wiki/%DC%9B%DC%9D%DC%AA%DC%90" title="ܛܝܪܐ - arameu" lang="arc" hreflang="arc" data-title="ܛܝܪܐ" data-language-autonym="ܐܪܡܝܐ" data-language-local-name="arameu" class="interlanguage-link-target">ܐܪܡܝܐ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ary mw-list-item"><a href="https://ary.wikipedia.org/wiki/%D8%B7%D9%8A%D8%B1" title="طير - Moroccan Arabic" lang="ary" hreflang="ary" data-title="طير" data-language-autonym="الدارجة" data-language-local-name="Moroccan Arabic" class="interlanguage-link-target">الدارجة</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%B7%D9%8A%D8%B1" title="طير - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="طير" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target">مصرى</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%9A%E0%A7%B0%E0%A6%BE%E0%A6%87" title="চৰাই - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="চৰাই" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target">অসমীয়া</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Aves" title="Aves - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Aves" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-atj mw-list-item"><a href="https://atj.wikipedia.org/wiki/Pirecic" title="Pirecic - atacama" lang="atj" hreflang="atj" data-title="Pirecic" data-language-autonym="Atikamekw" data-language-local-name="atacama" class="interlanguage-link-target">Atikamekw</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-av mw-list-item"><a href="https://av.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D3%80%D0%B8%D0%BD%D1%87%D3%80" title="ХӀинчӀ - àvar" lang="av" hreflang="av" data-title="ХӀинчӀ" data-language-autonym="Авар" data-language-local-name="àvar" class="interlanguage-link-target">Авар</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-avk mw-list-item"><a href="https://avk.wikipedia.org/wiki/Zveri_(Aves)" title="Zveri (Aves) - Kotava" lang="avk" hreflang="avk" data-title="Zveri (Aves)" data-language-autonym="Kotava" data-language-local-name="Kotava" class="interlanguage-link-target">Kotava</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ay mw-list-item"><a href="https://ay.wikipedia.org/wiki/Jamach%27i" title="Jamach'i - aimara" lang="ay" hreflang="ay" data-title="Jamach'i" data-language-autonym="Aymar aru" data-language-local-name="aimara" class="interlanguage-link-target">Aymar aru</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Qu%C5%9F" title="Quş - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Quş" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D9%82%D9%88%D8%B4" title="قوش - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="قوش" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target">تۆرکجه</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D2%A0%D0%BE%D1%88%D1%82%D0%B0%D1%80" title="Ҡоштар - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Ҡоштар" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target">Башҡортса</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ban mw-list-item"><a href="https://ban.wikipedia.org/wiki/Kedis" title="Kedis - balinès" lang="ban" hreflang="ban" data-title="Kedis" data-language-autonym="Basa Bali" data-language-local-name="balinès" class="interlanguage-link-target">Basa Bali</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Vegl" title="Vegl - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Vegl" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target">Boarisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Pauk%C5%A1t%C4%93" title="Paukštē - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Paukštē" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target">Žemaitėška</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bcl mw-list-item"><a href="https://bcl.wikipedia.org/wiki/Gamgam" title="Gamgam - Central Bikol" lang="bcl" hreflang="bcl" data-title="Gamgam" data-language-autonym="Bikol Central" data-language-local-name="Central Bikol" class="interlanguage-link-target">Bikol Central</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bdr mw-list-item"><a href="https://bdr.wikipedia.org/wiki/Memanuk" title="Memanuk - West Coast Bajau" lang="bdr" hreflang="bdr" data-title="Memanuk" data-language-autonym="Bajau Sama" data-language-local-name="West Coast Bajau" class="interlanguage-link-target">Bajau Sama</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%82%D1%83%D1%88%D0%BA%D1%96" title="Птушкі - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Птушкі" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target">Беларуская</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%82%D1%83%D1%88%D0%BA%D1%96" title="Птушкі - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Птушкі" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target">Беларуская (тарашкевіца)</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%82%D0%B8%D1%86%D0%B8" title="Птици - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Птици" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bh mw-list-item"><a href="https://bh.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%9A%E0%A4%BF%E0%A4%B0%E0%A4%88" title="चिरई - Bhojpuri" lang="bh" hreflang="bh" data-title="चिरई" data-language-autonym="भोजपुरी" data-language-local-name="Bhojpuri" class="interlanguage-link-target">भोजपुरी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bi mw-list-item"><a href="https://bi.wikipedia.org/wiki/Pijin" title="Pijin - bislama" lang="bi" hreflang="bi" data-title="Pijin" data-language-autonym="Bislama" data-language-local-name="bislama" class="interlanguage-link-target">Bislama</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bjn mw-list-item"><a href="https://bjn.wikipedia.org/wiki/Burung" title="Burung - Banjar" lang="bjn" hreflang="bjn" data-title="Burung" data-language-autonym="Banjar" data-language-local-name="Banjar" class="interlanguage-link-target">Banjar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AA%E0%A6%BE%E0%A6%96%E0%A6%BF" title="পাখি - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="পাখি" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target">বাংলা</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bo mw-list-item"><a href="https://bo.wikipedia.org/wiki/%E0%BD%96%E0%BE%B1%E0%BC%8D" title="བྱ། - tibetà" lang="bo" hreflang="bo" data-title="བྱ།" data-language-autonym="བོད་ཡིག" data-language-local-name="tibetà" class="interlanguage-link-target">བོད་ཡིག</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Evn" title="Evn - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Evn" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target">Brezhoneg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Ptice" title="Ptice - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Ptice" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target">Bosanski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bxr badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://bxr.wikipedia.org/wiki/%D0%A8%D1%83%D0%B1%D1%83%D1%83%D0%BD" title="Шубуун - Russia Buriat" lang="bxr" hreflang="bxr" data-title="Шубуун" data-language-autonym="Буряад" data-language-local-name="Russia Buriat" class="interlanguage-link-target">Буряад</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/C%C4%93u" title="Cēu - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Cēu" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target">閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%9E%D0%BB%D1%85%D0%B0%D0%B7%D0%B0%D1%80%D1%88" title="Олхазарш - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="Олхазарш" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target">Нохчийн</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Langgam" title="Langgam - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Langgam" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target">Cebuano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-chr mw-list-item"><a href="https://chr.wikipedia.org/wiki/%E1%8E%AF%E1%8E%B8%E1%8F%8D%E1%8E%A9_%E1%8F%A5%E1%8F%8D%E1%8F%86" title="ᎯᎸᏍᎩ ᏥᏍᏆ - cherokee" lang="chr" hreflang="chr" data-title="ᎯᎸᏍᎩ ᏥᏍᏆ" data-language-autonym="ᏣᎳᎩ" data-language-local-name="cherokee" class="interlanguage-link-target">ᏣᎳᎩ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-chy mw-list-item"><a href="https://chy.wikipedia.org/wiki/Ve%27kese" title="Ve'kese - xeiene" lang="chy" hreflang="chy" data-title="Ve'kese" data-language-autonym="Tsetsêhestâhese" data-language-local-name="xeiene" class="interlanguage-link-target">Tsetsêhestâhese</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D9%85%DB%95%D9%84" title="مەل - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="مەل" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target">کوردی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Pt%C3%A1ci" title="Ptáci - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Ptáci" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-csb mw-list-item"><a href="https://csb.wikipedia.org/wiki/Pt%C3%B4ch%C3%AB" title="Ptôchë - caixubi" lang="csb" hreflang="csb" data-title="Ptôchë" data-language-autonym="Kaszëbsczi" data-language-local-name="caixubi" class="interlanguage-link-target">Kaszëbsczi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%92%C4%95%C3%A7%D0%B5%D0%BD%D0%BA%D0%B0%D0%B9%C4%83%D0%BA" title="Вĕçенкайăк - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Вĕçенкайăк" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target">Чӑвашла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Aderyn" title="Aderyn - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Aderyn" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target">Cymraeg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da badge-Q17559452 badge-recommendedarticle mw-list-item" title="article recomanat"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Fugle" title="Fugle - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Fugle" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target">Dansk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dag mw-list-item"><a href="https://dag.wikipedia.org/wiki/Noo%C5%8Ba" title="Nooŋa - Dagbani" lang="dag" hreflang="dag" data-title="Nooŋa" data-language-autonym="Dagbanli" data-language-local-name="Dagbani" class="interlanguage-link-target">Dagbanli</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/V%C3%B6gel" title="Vögel - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Vögel" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/M%C4%B1ri%C3%A7%C4%B1ki" title="Mıriçıki - Zazaki" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Mıriçıki" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Zazaki" class="interlanguage-link-target">Zazaki</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dsb mw-list-item"><a href="https://dsb.wikipedia.org/wiki/Pta%C5%A1ki" title="Ptaški - baix sòrab" lang="dsb" hreflang="dsb" data-title="Ptaški" data-language-autonym="Dolnoserbski" data-language-local-name="baix sòrab" class="interlanguage-link-target">Dolnoserbski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dtp mw-list-item"><a href="https://dtp.wikipedia.org/wiki/Tombolog" title="Tombolog - Central Dusun" lang="dtp" hreflang="dtp" data-title="Tombolog" data-language-autonym="Kadazandusun" data-language-local-name="Central Dusun" class="interlanguage-link-target">Kadazandusun</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ee mw-list-item"><a href="https://ee.wikipedia.org/wiki/Xewo" title="Xewo - ewe" lang="ee" hreflang="ee" data-title="Xewo" data-language-autonym="Eʋegbe" data-language-local-name="ewe" class="interlanguage-link-target">Eʋegbe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A0%CF%84%CE%B7%CE%BD%CE%AC" title="Πτηνά - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Πτηνά" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Bird" title="Bird - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Bird" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Birdoj" title="Birdoj - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Birdoj" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Aves" title="Aves - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Aves" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Linnud" title="Linnud - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Linnud" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target">Eesti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Hegazti" title="Hegazti - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Hegazti" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ext mw-list-item"><a href="https://ext.wikipedia.org/wiki/P%C3%A1xaru" title="Páxaru - extremeny" lang="ext" hreflang="ext" data-title="Páxaru" data-language-autonym="Estremeñu" data-language-local-name="extremeny" class="interlanguage-link-target">Estremeñu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%B1%D9%86%D8%AF%D9%87" title="پرنده - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="پرنده" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Linnut" title="Linnut - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Linnut" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Tsirk" title="Tsirk - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Tsirk" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target">Võro</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fj mw-list-item"><a href="https://fj.wikipedia.org/wiki/Manumanu_vuka" title="Manumanu vuka - fijià" lang="fj" hreflang="fj" data-title="Manumanu vuka" data-language-autonym="Na Vosa Vakaviti" data-language-local-name="fijià" class="interlanguage-link-target">Na Vosa Vakaviti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Fuglur" title="Fuglur - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Fuglur" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target">Føroyskt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Oiseau" title="Oiseau - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Oiseau" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frp mw-list-item"><a href="https://frp.wikipedia.org/wiki/Us%C3%A9l" title="Usél - Arpitan" lang="frp" hreflang="frp" data-title="Usél" data-language-autonym="Arpetan" data-language-local-name="Arpitan" class="interlanguage-link-target">Arpetan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr badge-Q17506997 badge-featuredlist mw-list-item" title="llista destacada"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/F%C3%B6gler" title="Fögler - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Fögler" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target">Nordfriisk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/F%C3%BBgels" title="Fûgels - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Fûgels" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target">Frysk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Aves" title="Aves - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Aves" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target">Gaeilge</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gan mw-list-item"><a href="https://gan.wikipedia.org/wiki/%E9%9B%80%E4%BB%94" title="雀仔 - xinès gan" lang="gan" hreflang="gan" data-title="雀仔" data-language-autonym="贛語" data-language-local-name="xinès gan" class="interlanguage-link-target">贛語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/Zozo" title="Zozo - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Zozo" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target">Kriyòl gwiyannen</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/Eun" title="Eun - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Eun" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target">Gàidhlig</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Aves" title="Aves - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Aves" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Guyra" title="Guyra - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Guyra" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target">Avañe'ẽ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gu mw-list-item"><a href="https://gu.wikipedia.org/wiki/%E0%AA%AA%E0%AA%95%E0%AB%8D%E0%AA%B7%E0%AB%80" title="પક્ષી - gujarati" lang="gu" hreflang="gu" data-title="પક્ષી" data-language-autonym="ગુજરાતી" data-language-local-name="gujarati" class="interlanguage-link-target">ગુજરાતી</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gv mw-list-item"><a href="https://gv.wikipedia.org/wiki/Ushag" title="Ushag - manx" lang="gv" hreflang="gv" data-title="Ushag" data-language-autonym="Gaelg" data-language-local-name="manx" class="interlanguage-link-target">Gaelg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Tsuntsu" title="Tsuntsu - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Tsuntsu" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target">Hausa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/Ti%C3%A2u" title="Tiâu - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Tiâu" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target">客家語 / Hak-kâ-ngî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A2%D7%95%D7%A4%D7%95%D7%AA" title="עופות - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="עופות" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A4%95%E0%A5%8D%E0%A4%B7%E0%A5%80" title="पक्षी - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="पक्षी" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target">हिन्दी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Chirriya" title="Chirriya - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Chirriya" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target">Fiji Hindi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Ptice" title="Ptice - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Ptice" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hsb mw-list-item"><a href="https://hsb.wikipedia.org/wiki/Ptaki" title="Ptaki - alt sòrab" lang="hsb" hreflang="hsb" data-title="Ptaki" data-language-autonym="Hornjoserbsce" data-language-local-name="alt sòrab" class="interlanguage-link-target">Hornjoserbsce</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Zwazo" title="Zwazo - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Zwazo" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target">Kreyòl ayisyen</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Madarak" title="Madarak - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Madarak" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%B9%D5%BC%D5%B9%D5%B8%D6%82%D5%B6%D5%B6%D5%A5%D6%80" title="Թռչուններ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Թռչուններ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target">Հայերեն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Ave" title="Ave - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Ave" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target">Interlingua</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-iba mw-list-item"><a href="https://iba.wikipedia.org/wiki/Burung" title="Burung - iban" lang="iba" hreflang="iba" data-title="Burung" data-language-autonym="Jaku Iban" data-language-local-name="iban" class="interlanguage-link-target">Jaku Iban</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Burung" title="Burung - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Burung" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ie mw-list-item"><a href="https://ie.wikipedia.org/wiki/Avie" title="Avie - interlingue" lang="ie" hreflang="ie" data-title="Avie" data-language-autonym="Interlingue" data-language-local-name="interlingue" class="interlanguage-link-target">Interlingue</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ik mw-list-item"><a href="https://ik.wikipedia.org/wiki/Ti%C5%8Bmiaq" title="Tiŋmiaq - inupiak" lang="ik" hreflang="ik" data-title="Tiŋmiaq" data-language-autonym="Iñupiatun" data-language-local-name="inupiak" class="interlanguage-link-target">Iñupiatun</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Billit" title="Billit - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Billit" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target">Ilokano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-inh mw-list-item"><a href="https://inh.wikipedia.org/wiki/%D0%9E%D0%B0%D0%BB%D1%85%D0%B0%D0%B7%D0%B0%D1%80%D0%B0%D1%88" title="Оалхазараш - ingúix" lang="inh" hreflang="inh" data-title="Оалхазараш" data-language-autonym="ГӀалгӀай" data-language-local-name="ingúix" class="interlanguage-link-target">ГӀалгӀай</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Ucelo" title="Ucelo - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Ucelo" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target">Ido</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Fugl" title="Fugl - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Fugl" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target">Íslenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Aves" title="Aves - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Aves" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E9%B3%A5%E9%A1%9E" title="鳥類 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="鳥類" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Bod" title="Bod - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Bod" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target">Patois</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jbo mw-list-item"><a href="https://jbo.wikipedia.org/wiki/lo_cipni" title="lo cipni - lojban" lang="jbo" hreflang="jbo" data-title="lo cipni" data-language-autonym="La .lojban." data-language-local-name="lojban" class="interlanguage-link-target">La .lojban.</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Manuk" title="Manuk - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Manuk" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target">Jawa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A4%E1%83%A0%E1%83%98%E1%83%9C%E1%83%95%E1%83%94%E1%83%9A%E1%83%94%E1%83%91%E1%83%98" title="ფრინველები - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ფრინველები" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target">ქართული</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kaa mw-list-item"><a href="https://kaa.wikipedia.org/wiki/Qus" title="Qus - karakalpak" lang="kaa" hreflang="kaa" data-title="Qus" data-language-autonym="Qaraqalpaqsha" data-language-local-name="karakalpak" class="interlanguage-link-target">Qaraqalpaqsha</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kab mw-list-item"><a href="https://kab.wikipedia.org/wiki/Aylal" title="Aylal - cabilenc" lang="kab" hreflang="kab" data-title="Aylal" data-language-autonym="Taqbaylit" data-language-local-name="cabilenc" class="interlanguage-link-target">Taqbaylit</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbd mw-list-item"><a href="https://kbd.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D1%8A%D1%83%D0%B0%D0%BB%D1%8D%D0%B1%D0%B7%D1%83%D1%85%D1%8D%D1%80" title="Къуалэбзухэр - kabardí" lang="kbd" hreflang="kbd" data-title="Къуалэбзухэр" data-language-autonym="Адыгэбзэ" data-language-local-name="kabardí" class="interlanguage-link-target">Адыгэбзэ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbp mw-list-item"><a href="https://kbp.wikipedia.org/wiki/Suma%C9%A3" title="Sumaɣ - Kabiye" lang="kbp" hreflang="kbp" data-title="Sumaɣ" data-language-autonym="Kabɩyɛ" data-language-local-name="Kabiye" class="interlanguage-link-target">Kabɩyɛ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D2%9A%D2%B1%D1%81%D1%82%D0%B0%D1%80" title="Құстар - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Құстар" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target">Қазақша</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-km mw-list-item"><a href="https://km.wikipedia.org/wiki/%E1%9E%94%E1%9E%80%E1%9F%92%E1%9E%9F%E1%9E%B8" title="បក្សី - khmer" lang="km" hreflang="km" data-title="បក្សី" data-language-autonym="ភាសាខ្មែរ" data-language-local-name="khmer" class="interlanguage-link-target">ភាសាខ្មែរ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%AA%E0%B2%95%E0%B3%8D%E0%B2%B7%E0%B2%BF" title="ಪಕ್ಷಿ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಪಕ್ಷಿ" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target">ಕನ್ನಡ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%83%88" title="새 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="새" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-koi mw-list-item"><a href="https://koi.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D0%B9%D0%B5%D0%B7" title="Кайез - komi-permiac" lang="koi" hreflang="koi" data-title="Кайез" data-language-autonym="Перем коми" data-language-local-name="komi-permiac" class="interlanguage-link-target">Перем коми</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ks mw-list-item"><a href="https://ks.wikipedia.org/wiki/%D8%AC%D8%A7%D9%86%D8%A7%D9%88%D8%A7%D8%B1" title="جاناوار - caixmiri" lang="ks" hreflang="ks" data-title="جاناوار" data-language-autonym="कॉशुर / کٲشُر" data-language-local-name="caixmiri" class="interlanguage-link-target">कॉशुर / کٲشُر</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Balinde" title="Balinde - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Balinde" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target">Kurdî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Edhen" title="Edhen - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Edhen" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target">Kernowek</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D1%83%D1%88" title="Куш - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Куш" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target">Кыргызча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Aves" title="Aves - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Aves" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target">Latina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Vullen" title="Vullen - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Vullen" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target">Lëtzebuergesch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lbe mw-list-item"><a href="https://lbe.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D0%B5%D0%BB%D1%83%D1%85%D1%85%D0%B8" title="Лелуххи - Lak" lang="lbe" hreflang="lbe" data-title="Лелуххи" data-language-autonym="Лакку" data-language-local-name="Lak" class="interlanguage-link-target">Лакку</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lez mw-list-item"><a href="https://lez.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D1%83%D1%8C%D0%BA%D3%80" title="НуькӀ - lesguià" lang="lez" hreflang="lez" data-title="НуькӀ" data-language-autonym="Лезги" data-language-local-name="lesguià" class="interlanguage-link-target">Лезги</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Avia" title="Avia - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Avia" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target">Lingua Franca Nova</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Veugel" title="Veugel - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Veugel" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target">Limburgs</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lij mw-list-item"><a href="https://lij.wikipedia.org/wiki/Aves" title="Aves - lígur" lang="lij" hreflang="lij" data-title="Aves" data-language-autonym="Ligure" data-language-local-name="lígur" class="interlanguage-link-target">Ligure</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lld mw-list-item"><a href="https://lld.wikipedia.org/wiki/Vicel" title="Vicel - Ladin" lang="lld" hreflang="lld" data-title="Vicel" data-language-autonym="Ladin" data-language-local-name="Ladin" class="interlanguage-link-target">Ladin</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ln mw-list-item"><a href="https://ln.wikipedia.org/wiki/Nd%C9%9Bk%C9%9B" title="Ndɛkɛ - lingala" lang="ln" hreflang="ln" data-title="Ndɛkɛ" data-language-autonym="Lingála" data-language-local-name="lingala" class="interlanguage-link-target">Lingála</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lo mw-list-item"><a href="https://lo.wikipedia.org/wiki/%E0%BA%AA%E0%BA%B1%E0%BA%94%E0%BA%9B%E0%BA%B5%E0%BA%81" title="ສັດປີກ - laosià" lang="lo" hreflang="lo" data-title="ສັດປີກ" data-language-autonym="ລາວ" data-language-local-name="laosià" class="interlanguage-link-target">ລາວ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Pauk%C5%A1%C4%8Diai" title="Paukščiai - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Paukščiai" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ltg mw-list-item"><a href="https://ltg.wikipedia.org/wiki/Putni" title="Putni - Latgalian" lang="ltg" hreflang="ltg" data-title="Putni" data-language-autonym="Latgaļu" data-language-local-name="Latgalian" class="interlanguage-link-target">Latgaļu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Putni" title="Putni - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Putni" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mdf mw-list-item"><a href="https://mdf.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%B0%D1%80%D0%BC%D0%BE%D1%82%D1%82%D0%BD%D0%B5" title="Нармоттне - mordovià moksa" lang="mdf" hreflang="mdf" data-title="Нармоттне" data-language-autonym="Мокшень" data-language-local-name="mordovià moksa" class="interlanguage-link-target">Мокшень</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Vorona" title="Vorona - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Vorona" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target">Malagasy</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mhr mw-list-item"><a href="https://mhr.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D0%B9%D1%8B%D0%BA" title="Кайык - Eastern Mari" lang="mhr" hreflang="mhr" data-title="Кайык" data-language-autonym="Олык марий" data-language-local-name="Eastern Mari" class="interlanguage-link-target">Олык марий</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-min mw-list-item"><a href="https://min.wikipedia.org/wiki/Buruang" title="Buruang - minangkabau" lang="min" hreflang="min" data-title="Buruang" data-language-autonym="Minangkabau" data-language-local-name="minangkabau" class="interlanguage-link-target">Minangkabau</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%82%D0%B8%D1%86%D0%B8" title="Птици - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Птици" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target">Македонски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%AA%E0%B4%95%E0%B5%8D%E0%B4%B7%E0%B4%BF" title="പക്ഷി - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="പക്ഷി" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target">മലയാളം</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%A8%D1%83%D0%B2%D1%83%D1%83" title="Шувуу - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Шувуу" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target">Монгол</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mni mw-list-item"><a href="https://mni.wikipedia.org/wiki/%EA%AF%8E%EA%AF%86%EA%AF%A6%EA%AF%9B" title="ꯎꯆꯦꯛ - manipurí" lang="mni" hreflang="mni" data-title="ꯎꯆꯦꯛ" data-language-autonym="ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ" data-language-local-name="manipurí" class="interlanguage-link-target">ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A4%95%E0%A5%8D%E0%A4%B7%E0%A5%80" title="पक्षी - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="पक्षी" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target">मराठी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mrj mw-list-item"><a href="https://mrj.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B5%D0%BA" title="Кек - mari occidental" lang="mrj" hreflang="mrj" data-title="Кек" data-language-autonym="Кырык мары" data-language-local-name="mari occidental" class="interlanguage-link-target">Кырык мары</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Burung" title="Burung - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Burung" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target">Bahasa Melayu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mt mw-list-item"><a href="https://mt.wikipedia.org/wiki/G%C4%A7asfur" title="Għasfur - maltès" lang="mt" hreflang="mt" data-title="Għasfur" data-language-autonym="Malti" data-language-local-name="maltès" class="interlanguage-link-target">Malti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%84%E1%80%BE%E1%80%80%E1%80%BA" title="ငှက် - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="ငှက်" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target">မြန်မာဘာသာ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-myv mw-list-item"><a href="https://myv.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%B0%D1%80%D0%BC%D1%83%D0%BD%D1%82%D1%8C" title="Нармунть - mordovià erza" lang="myv" hreflang="myv" data-title="Нармунть" data-language-autonym="Эрзянь" data-language-local-name="mordovià erza" class="interlanguage-link-target">Эрзянь</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%B1%D8%BA" title="مرغ - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="مرغ" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target">مازِرونی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nap mw-list-item"><a href="https://nap.wikipedia.org/wiki/Auciello" title="Auciello - napolità" lang="nap" hreflang="nap" data-title="Auciello" data-language-autonym="Napulitano" data-language-local-name="napolità" class="interlanguage-link-target">Napulitano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Vagels" title="Vagels - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Vagels" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target">Plattdüütsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds-nl mw-list-item"><a href="https://nds-nl.wikipedia.org/wiki/Voegel" title="Voegel - baix saxó" lang="nds-NL" hreflang="nds-NL" data-title="Voegel" data-language-autonym="Nedersaksies" data-language-local-name="baix saxó" class="interlanguage-link-target">Nedersaksies</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%9A%E0%A4%B0%E0%A4%BE" title="चरा - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="चरा" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target">नेपाली</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%9D%E0%A4%82%E0%A4%97%E0%A4%83" title="झंगः - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="झंगः" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target">नेपाल भाषा</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Vogels" title="Vogels - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Vogels" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Fuglar" title="Fuglar - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Fuglar" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target">Norsk nynorsk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Fugler" title="Fugler - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Fugler" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nrm mw-list-item"><a href="https://nrm.wikipedia.org/wiki/Oua%C3%AEs%C3%A9" title="Ouaîsé - Norman" lang="nrf" hreflang="nrf" data-title="Ouaîsé" data-language-autonym="Nouormand" data-language-local-name="Norman" class="interlanguage-link-target">Nouormand</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nv mw-list-item"><a href="https://nv.wikipedia.org/wiki/Ts%C3%ADdii" title="Tsídii - navaho" lang="nv" hreflang="nv" data-title="Tsídii" data-language-autonym="Diné bizaad" data-language-local-name="navaho" class="interlanguage-link-target">Diné bizaad</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Aus%C3%A8l" title="Ausèl - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Ausèl" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target">Occitan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-olo mw-list-item"><a href="https://olo.wikipedia.org/wiki/Linnut" title="Linnut - Livvi-Karelian" lang="olo" hreflang="olo" data-title="Linnut" data-language-autonym="Livvinkarjala" data-language-local-name="Livvi-Karelian" class="interlanguage-link-target">Livvinkarjala</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-om mw-list-item"><a href="https://om.wikipedia.org/wiki/Allaattiiwan" title="Allaattiiwan - oromo" lang="om" hreflang="om" data-title="Allaattiiwan" data-language-autonym="Oromoo" data-language-local-name="oromo" class="interlanguage-link-target">Oromoo</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-or mw-list-item"><a href="https://or.wikipedia.org/wiki/%E0%AC%AA%E0%AC%95%E0%AD%8D%E0%AC%B7%E0%AD%80" title="ପକ୍ଷୀ - oriya" lang="or" hreflang="or" data-title="ପକ୍ଷୀ" data-language-autonym="ଓଡ଼ିଆ" data-language-local-name="oriya" class="interlanguage-link-target">ଓଡ଼ିଆ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-os mw-list-item"><a href="https://os.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%C3%A6%D1%80%D0%B3%D1%8A%D1%82%C3%A6" title="Мæргътæ - osseta" lang="os" hreflang="os" data-title="Мæргътæ" data-language-autonym="Ирон" data-language-local-name="osseta" class="interlanguage-link-target">Ирон</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%AA%E0%A9%B0%E0%A8%9B%E0%A9%80" title="ਪੰਛੀ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਪੰਛੀ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target">ਪੰਜਾਬੀ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pam mw-list-item"><a href="https://pam.wikipedia.org/wiki/Ayup" title="Ayup - pampanga" lang="pam" hreflang="pam" data-title="Ayup" data-language-autonym="Kapampangan" data-language-local-name="pampanga" class="interlanguage-link-target">Kapampangan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pcd mw-list-item"><a href="https://pcd.wikipedia.org/wiki/Oizo" title="Oizo - picard" lang="pcd" hreflang="pcd" data-title="Oizo" data-language-autonym="Picard" data-language-local-name="picard" class="interlanguage-link-target">Picard</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pdc mw-list-item"><a href="https://pdc.wikipedia.org/wiki/Voggel" title="Voggel - alemany pennsilvanià" lang="pdc" hreflang="pdc" data-title="Voggel" data-language-autonym="Deitsch" data-language-local-name="alemany pennsilvanià" class="interlanguage-link-target">Deitsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pih mw-list-item"><a href="https://pih.wikipedia.org/wiki/Berd" title="Berd - Norfuk / Pitkern" lang="pih" hreflang="pih" data-title="Berd" data-language-autonym="Norfuk / Pitkern" data-language-local-name="Norfuk / Pitkern" class="interlanguage-link-target">Norfuk / Pitkern</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Ptaki" title="Ptaki - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Ptaki" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Osej" title="Osej - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Osej" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target">Piemontèis</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D9%86%DA%86%DA%BE%DB%8C" title="پنچھی - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="پنچھی" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target">پنجابی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%B1%D8%BA%D9%87" title="مرغه - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="مرغه" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target">پښتو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Aves" title="Aves - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Aves" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Pisqu" title="Pisqu - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Pisqu" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target">Runa Simi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rm mw-list-item"><a href="https://rm.wikipedia.org/wiki/Utschels" title="Utschels - retoromànic" lang="rm" hreflang="rm" data-title="Utschels" data-language-autonym="Rumantsch" data-language-local-name="retoromànic" class="interlanguage-link-target">Rumantsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Pas%C4%83re" title="Pasăre - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Pasăre" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-roa-rup mw-list-item"><a href="https://roa-rup.wikipedia.org/wiki/Pu%C4%BEiu" title="Puľiu - aromanès" lang="rup" hreflang="rup" data-title="Puľiu" data-language-autonym="Armãneashti" data-language-local-name="aromanès" class="interlanguage-link-target">Armãneashti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%82%D0%B8%D1%86%D1%8B" title="Птицы - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Птицы" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%82%D0%B0%D1%85%D1%8B" title="Птахы - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Птахы" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target">Русиньскый</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sa mw-list-item"><a href="https://sa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A4%95%E0%A5%8D%E0%A4%B7%E0%A4%BF%E0%A4%A3%E0%A4%83" title="पक्षिणः - sànscrit" lang="sa" hreflang="sa" data-title="पक्षिणः" data-language-autonym="संस्कृतम्" data-language-local-name="sànscrit" class="interlanguage-link-target">संस्कृतम्</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D3%A9%D1%82%D3%A9%D1%80%D0%B4%D3%A9%D1%80" title="Көтөрдөр - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Көтөрдөр" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target">Саха тыла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sat mw-list-item"><a href="https://sat.wikipedia.org/wiki/%E1%B1%AA%E1%B1%AE%E1%B1%AC%E1%B1%AE" title="ᱪᱮᱬᱮ - santali" lang="sat" hreflang="sat" data-title="ᱪᱮᱬᱮ" data-language-autonym="ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ" data-language-local-name="santali" class="interlanguage-link-target">ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Aves" title="Aves - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Aves" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target">Sardu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Aceddu" title="Aceddu - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Aceddu" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target">Sicilianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Bird" title="Bird - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Bird" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target">Scots</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%DA%A9%D9%8A" title="پکي - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="پکي" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target">سنڌي</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-se mw-list-item"><a href="https://se.wikipedia.org/wiki/Loddi" title="Loddi - sami septentrional" lang="se" hreflang="se" data-title="Loddi" data-language-autonym="Davvisámegiella" data-language-local-name="sami septentrional" class="interlanguage-link-target">Davvisámegiella</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Ptica" title="Ptica - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Ptica" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target">Srpskohrvatski / српскохрватски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-shi mw-list-item"><a href="https://shi.wikipedia.org/wiki/Ag%E1%B8%8Di%E1%B8%8D" title="Agḍiḍ - taixelhit" lang="shi" hreflang="shi" data-title="Agḍiḍ" data-language-autonym="Taclḥit" data-language-local-name="taixelhit" class="interlanguage-link-target">Taclḥit</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-shn mw-list-item"><a href="https://shn.wikipedia.org/wiki/%E1%81%BC%E1%80%B0%E1%81%B5%E1%80%BA%E1%82%89" title="ၼူၵ်ႉ - xan" lang="shn" hreflang="shn" data-title="ၼူၵ်ႉ" data-language-autonym="ၽႃႇသႃႇတႆး " data-language-local-name="xan" class="interlanguage-link-target">ၽႃႇသႃႇတႆး </a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%9A%E0%B7%94%E0%B6%BB%E0%B7%94%E0%B6%BD%E0%B7%8A%E0%B6%BD%E0%B7%9D" title="කුරුල්ලෝ - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="කුරුල්ලෝ" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target">සිංහල</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Bird" title="Bird - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Bird" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Vt%C3%A1ky" title="Vtáky - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Vtáky" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Pti%C4%8Di" title="Ptiči - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Ptiči" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target">Slovenščina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-smn mw-list-item"><a href="https://smn.wikipedia.org/wiki/Lodeh" title="Lodeh - sami d’Inari" lang="smn" hreflang="smn" data-title="Lodeh" data-language-autonym="Anarâškielâ" data-language-local-name="sami d’Inari" class="interlanguage-link-target">Anarâškielâ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sn mw-list-item"><a href="https://sn.wikipedia.org/wiki/Shiri" title="Shiri - shona" lang="sn" hreflang="sn" data-title="Shiri" data-language-autonym="ChiShona" data-language-local-name="shona" class="interlanguage-link-target">ChiShona</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Shimbir" title="Shimbir - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Shimbir" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target">Soomaaliga</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Zogu" title="Zogu - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Zogu" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target">Shqip</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%82%D0%B8%D1%86%D0%B5" title="Птице - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Птице" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ss mw-list-item"><a href="https://ss.wikipedia.org/wiki/Tinyoni" title="Tinyoni - swazi" lang="ss" hreflang="ss" data-title="Tinyoni" data-language-autonym="SiSwati" data-language-local-name="swazi" class="interlanguage-link-target">SiSwati</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-stq mw-list-item"><a href="https://stq.wikipedia.org/wiki/Fuugele" title="Fuugele - Saterland Frisian" lang="stq" hreflang="stq" data-title="Fuugele" data-language-autonym="Seeltersk" data-language-local-name="Saterland Frisian" class="interlanguage-link-target">Seeltersk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/Manuk" title="Manuk - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Manuk" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target">Sunda</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/F%C3%A5glar" title="Fåglar - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Fåglar" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Ndege_(mnyama)" title="Ndege (mnyama) - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Ndege (mnyama)" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target">Kiswahili</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szl mw-list-item"><a href="https://szl.wikipedia.org/wiki/Pt%C5%8Fki" title="Ptŏki - silesià" lang="szl" hreflang="szl" data-title="Ptŏki" data-language-autonym="Ślůnski" data-language-local-name="silesià" class="interlanguage-link-target">Ślůnski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szy mw-list-item"><a href="https://szy.wikipedia.org/wiki/paayam" title="paayam - Sakizaya" lang="szy" hreflang="szy" data-title="paayam" data-language-autonym="Sakizaya" data-language-local-name="Sakizaya" class="interlanguage-link-target">Sakizaya</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%AA%E0%AE%B1%E0%AE%B5%E0%AF%88" title="பறவை - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="பறவை" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target">தமிழ்</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tay mw-list-item"><a href="https://tay.wikipedia.org/wiki/qbhniq" title="qbhniq - Tayal" lang="tay" hreflang="tay" data-title="qbhniq" data-language-autonym="Tayal" data-language-local-name="Tayal" class="interlanguage-link-target">Tayal</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tcy mw-list-item"><a href="https://tcy.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%AA%E0%B2%95%E0%B3%8D%E0%B2%95%E0%B2%BF" title="ಪಕ್ಕಿ - Tulu" lang="tcy" hreflang="tcy" data-title="ಪಕ್ಕಿ" data-language-autonym="ತುಳು" data-language-local-name="Tulu" class="interlanguage-link-target">ತುಳು</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tdd mw-list-item"><a href="https://tdd.wikipedia.org/wiki/%E1%A5%98%E1%A5%A8%E1%A5%90" title="ᥘᥨᥐ - Tai Nuea" lang="tdd" hreflang="tdd" data-title="ᥘᥨᥐ" data-language-autonym="ᥖᥭᥰ ᥖᥬᥲ ᥑᥨᥒᥰ" data-language-local-name="Tai Nuea" class="interlanguage-link-target">ᥖᥭᥰ ᥖᥬᥲ ᥑᥨᥒᥰ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%AA%E0%B0%95%E0%B1%8D%E0%B0%B7%E0%B0%BF" title="పక్షి - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="పక్షి" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target">తెలుగు</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B0%D1%80%D0%B0%D0%BD%D0%B4%D0%B0" title="Паранда - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Паранда" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target">Тоҷикӣ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%AA%E0%B8%B1%E0%B8%95%E0%B8%A7%E0%B9%8C%E0%B8%9B%E0%B8%B5%E0%B8%81" title="สัตว์ปีก - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="สัตว์ปีก" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target">ไทย</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tk mw-list-item"><a href="https://tk.wikipedia.org/wiki/Gu%C5%9F" title="Guş - turcman" lang="tk" hreflang="tk" data-title="Guş" data-language-autonym="Türkmençe" data-language-local-name="turcman" class="interlanguage-link-target">Türkmençe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Ibon" title="Ibon - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Ibon" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target">Tagalog</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Ku%C5%9F" title="Kuş - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Kuş" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%BE%D1%88%D0%BB%D0%B0%D1%80" title="Кошлар - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Кошлар" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target">Татарча / tatarça</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tum mw-list-item"><a href="https://tum.wikipedia.org/wiki/Viyuni" title="Viyuni - tumbuka" lang="tum" hreflang="tum" data-title="Viyuni" data-language-autonym="ChiTumbuka" data-language-local-name="tumbuka" class="interlanguage-link-target">ChiTumbuka</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tw mw-list-item"><a href="https://tw.wikipedia.org/wiki/Nnomaa" title="Nnomaa - twi" lang="tw" hreflang="tw" data-title="Nnomaa" data-language-autonym="Twi" data-language-local-name="twi" class="interlanguage-link-target">Twi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-udm mw-list-item"><a href="https://udm.wikipedia.org/wiki/%D0%A2%D1%8B%D0%BB%D0%BE%D0%B1%D1%83%D1%80%D0%B4%D0%BE" title="Тылобурдо - udmurt" lang="udm" hreflang="udm" data-title="Тылобурдо" data-language-autonym="Удмурт" data-language-local-name="udmurt" class="interlanguage-link-target">Удмурт</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ug mw-list-item"><a href="https://ug.wikipedia.org/wiki/%D9%82%DB%87%D8%B4%D9%84%D8%A7%D8%B1" title="قۇشلار - uigur" lang="ug" hreflang="ug" data-title="قۇشلار" data-language-autonym="ئۇيغۇرچە / Uyghurche" data-language-local-name="uigur" class="interlanguage-link-target">ئۇيغۇرچە / Uyghurche</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%82%D0%B0%D1%85%D0%B8" title="Птахи - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Птахи" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%B1%D9%86%D8%AF%DB%81" title="پرندہ - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="پرندہ" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target">اردو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Qushlar" title="Qushlar - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Qushlar" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target">Oʻzbekcha / ўзбекча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Aves" title="Aves - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Aves" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target">Vèneto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/Lindud" title="Lindud - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Lindud" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target">Vepsän kel’</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Chim" title="Chim - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Chim" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vls mw-list-item"><a href="https://vls.wikipedia.org/wiki/Veugel" title="Veugel - flamenc occidental" lang="vls" hreflang="vls" data-title="Veugel" data-language-autonym="West-Vlams" data-language-local-name="flamenc occidental" class="interlanguage-link-target">West-Vlams</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vo mw-list-item"><a href="https://vo.wikipedia.org/wiki/B%C3%B6ds" title="Böds - volapük" lang="vo" hreflang="vo" data-title="Böds" data-language-autonym="Volapük" data-language-local-name="volapük" class="interlanguage-link-target">Volapük</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/Oujhea" title="Oujhea - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Oujhea" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target">Walon</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Tamsi" title="Tamsi - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Tamsi" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target">Winaray</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E9%B8%9F" title="鸟 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="鸟" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xal mw-list-item"><a href="https://xal.wikipedia.org/wiki/%D0%A8%D0%BE%D0%B2%D1%83%D0%B4" title="Шовуд - calmuc" lang="xal" hreflang="xal" data-title="Шовуд" data-language-autonym="Хальмг" data-language-local-name="calmuc" class="interlanguage-link-target">Хальмг</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%9B%E1%83%90%E1%83%A4%E1%83%A3%E1%83%A0%E1%83%98%E1%83%9C%E1%83%AF%E1%83%94%E1%83%94%E1%83%A4%E1%83%98" title="მაფურინჯეეფი - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="მაფურინჯეეფი" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target">მარგალური</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%A4%D7%95%D7%99%D7%92%D7%9C" title="פויגל - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="פויגל" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target">ייִדיש</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/%E1%BA%B8y%E1%BA%B9" title="Ẹyẹ - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Ẹyẹ" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target">Yorùbá</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-za mw-list-item"><a href="https://za.wikipedia.org/wiki/Duzroeg" title="Duzroeg - zhuang" lang="za" hreflang="za" data-title="Duzroeg" data-language-autonym="Vahcuengh" data-language-local-name="zhuang" class="interlanguage-link-target">Vahcuengh</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zea mw-list-item"><a href="https://zea.wikipedia.org/wiki/Veugels" title="Veugels - zelandès" lang="zea" hreflang="zea" data-title="Veugels" data-language-autonym="Zeêuws" data-language-local-name="zelandès" class="interlanguage-link-target">Zeêuws</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E9%B8%9F" title="鸟 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="鸟" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E9%B3%A5" title="鳥 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="鳥" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target">文言</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Chi%C3%A1u" title="Chiáu - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Chiáu" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target">閩南語 / Bân-lâm-gú</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E9%9B%80" title="雀 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="雀" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q5113#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Ocells" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c">Pàgina</a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Ocells" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t">Discussió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >català </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Ocells">Mostra</a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ocells&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >Eines </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Ocells">Mostra</a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ocells&action=history">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Ocells" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j">Què hi enllaça</a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Ocells" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k">Canvis relacionats</a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q">Pàgines especials</a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ocells&oldid=34242443" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina">Enllaç permanent</a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ocells&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina">Informació de la pàgina</a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Ocells&id=34242443&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina">Citau aquest article</a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FOcells">Obtén una URL abreujada</a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FOcells">Descarrega el codi QR</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Ocells">Crea un llibre</a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Ocells&action=show-download-screen">Baixa com a PDF</a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ocells&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p">Versió per a impressora</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Aves" hreflang="en">Commons</a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-species mw-list-item"><a href="https://species.wikimedia.org/wiki/Aves" hreflang="en">Viquiespècies</a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikiquote mw-list-item"><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Ocell" hreflang="ca">Viquidites</a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q5113" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g">Element a Wikidata</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-1000" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_dels_1000_articles_fonamentals" title="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></div></div> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r34261971">.mw-parser-output .hatnote{width:100%;border-color:#77ccff;color:var(--color-base,#202122);background-color:#f5f5f5;margin-bottom:1em;font-style:italic}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media print{body.ns-0 .mw-parser-output .hatnote{display:none!important}}</style> <table class="hatnote" cellspacing="5"> <tbody><tr> <td style="width: 25px; vertical-align: top;"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/22px-Disambig_grey.svg.png" decoding="async" width="22" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/33px-Disambig_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/44px-Disambig_grey.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="200" /> </td> <td>«Au» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «<a href="/wiki/Au_(desambiguaci%C3%B3)" class="mw-disambig" title="Au (desambiguació)">Au (desambiguació)</a>». </td></tr></tbody></table> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34261971"> <table class="hatnote" cellspacing="5"> <tbody><tr> <td style="width: 25px; vertical-align: top;"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/22px-Disambig_grey.svg.png" decoding="async" width="22" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/33px-Disambig_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/44px-Disambig_grey.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="200" /> </td> <td>«Moixó» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «<a href="/wiki/Moix%C3%B3_(peix)" class="mw-redirect" title="Moixó (peix)">Moixó (peix)</a>». </td></tr></tbody></table> <table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em"><caption style="font-weight:bold;color: #202122; background-color: gold; text-align: center; font-size: 1.35em;"><a href="/wiki/Fitxer:Butterfly_icon_(Noun_Project).svg" class="mw-file-description" title="Infotaula d'ésser viu"><img alt="Infotaula d'ésser viu" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg/25px-Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg.png" decoding="async" width="25" height="25" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg/38px-Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg/50px-Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg.png 2x" data-file-width="100" data-file-height="100" /></a>Ocells</caption><tbody><tr><th colspan="2" style="text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold;color: #202122; background-color: gold; valign: center; padding: 1px;">Aves <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5113?uselang=ca#P225" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><a href="/wiki/Fitxer:Lesser_Black-backed_Gull_-_Barcelona,_Spain_-_Jan_2007.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Lesser_Black-backed_Gull_-_Barcelona%2C_Spain_-_Jan_2007.jpg/298px-Lesser_Black-backed_Gull_-_Barcelona%2C_Spain_-_Jan_2007.jpg" decoding="async" width="298" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Lesser_Black-backed_Gull_-_Barcelona%2C_Spain_-_Jan_2007.jpg/448px-Lesser_Black-backed_Gull_-_Barcelona%2C_Spain_-_Jan_2007.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Lesser_Black-backed_Gull_-_Barcelona%2C_Spain_-_Jan_2007.jpg/597px-Lesser_Black-backed_Gull_-_Barcelona%2C_Spain_-_Jan_2007.jpg 2x" data-file-width="2469" data-file-height="2482" /></a> <a href="/wiki/Gavi%C3%A0_de_potes_grogues" class="mw-redirect" title="Gavià de potes grogues">Gavià de potes grogues</a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Enregistrament</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"><div class="center"><audio id="mwe_player_0" controls="" preload="none" data-mw-tmh="" class="mw-file-element" width="220" style="width:220px;" data-durationhint="23" data-mwtitle="Tooth-billed_Catbird_audio09.ogg" data-mwprovider="wikimediacommons"><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ea/Tooth-billed_Catbird_audio09.ogg" type="audio/ogg; codecs="vorbis"" data-width="0" data-height="0" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/e/ea/Tooth-billed_Catbird_audio09.ogg/Tooth-billed_Catbird_audio09.ogg.mp3" type="audio/mpeg" data-transcodekey="mp3" data-width="0" data-height="0" /></audio> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5113?uselang=ca#P51" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Dades</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right: 1.2em; color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start; width: 40%;">Font de</th><td class="infobox-data" style="text-align: start;"><a href="/wiki/Ou_(aliment)" title="Ou (aliment)">ou</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q50998618" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q50998618">ploma</a>, <a href="/wiki/Carn" title="Carn">carn</a> i <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q118868277" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q118868277">bird faeces</a> (en) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q118868277?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5113?uselang=ca#P1672" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Període</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"><div class="center" style="width:auto; margin-left:auto; margin-right:auto;"><a href="/wiki/Jur%C3%A0ssic_superior" class="mw-redirect" title="Juràssic superior">Juràssic superior</a> - <a href="/wiki/Holoc%C3%A8" title="Holocè">recent</a> </div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Taxonomia</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Superregne</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Holozous" title="Holozous">Holozoa</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Regne</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Animals" title="Animals">Animalia</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Subregne</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Bilaterals" title="Bilaterals">Bilateria</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Fílum</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Cordats" title="Cordats">Chordata</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Subfílum</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Vertebrats" title="Vertebrats">Vertebrata</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Superclasse</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Tetr%C3%A0podes" title="Tetràpodes">Tetrapoda</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Classe</td><td style="font-style:normal  ;">Aves <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5113?uselang=ca#P225" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Carl_von_Linn%C3%A9" title="Carl von Linné">Linnaeus</a>, 1758</td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"><div class="center" style="width:auto; margin-left:auto; margin-right:auto;"> </div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold"><a href="/wiki/Superordres" class="mw-redirect" title="Superordres">Superordres</a></th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"> <ul><li><a href="/wiki/Neognathae" class="mw-redirect" title="Neognathae">Neognathae</a></li> <li><a href="/wiki/Paleognathae" class="mw-redirect" title="Paleognathae">Paleognathae</a></li></ul> </td></tr></tbody></table> Els ocells, m(o)ixons o aus (Aves) són una <a href="/wiki/Classe_(biologia)" title="Classe (biologia)">classe</a> de <a href="/wiki/Vertebrats" title="Vertebrats">vertebrats</a> <a href="/wiki/B%C3%ADpedes" class="mw-redirect" title="Bípedes">bípedes</a> de <a href="/wiki/Animal_de_sang_calenta" class="mw-redirect" title="Animal de sang calenta">sang calenta</a> que es caracteritzen per <a href="/wiki/Ov%C3%ADpar" class="mw-redirect" title="Ovípar">pondre</a> <a href="/wiki/Ou_(biologia)" title="Ou (biologia)">ous</a> de <a href="/wiki/Closca_d%27ou" title="Closca d'ou">closca dura</a> i per tenir <a href="/wiki/Plomes" class="mw-redirect" title="Plomes">plomes</a>, un <a href="/wiki/Bec" title="Bec">bec</a> mancat de <a href="/wiki/Dents" class="mw-redirect" title="Dents">dents</a>, un <a href="/wiki/Metabolisme" title="Metabolisme">metabolisme</a> ràpid, un <a href="/wiki/Cor" title="Cor">cor</a> de quatre cambres i un <a href="/wiki/Anatomia_dels_ocells" title="Anatomia dels ocells">esquelet</a> lleuger però robust. Viuen arreu del món i la seva mida va des dels 5 cm del <a href="/wiki/Colibr%C3%AD_nan_abella" title="Colibrí nan abella">colibrí nan abella</a> fins als 2,75 m de l'<a href="/wiki/Estru%C3%A7_com%C3%BA" title="Estruç comú">estruç comú</a>. N'hi ha unes 10.000 espècies <a href="/wiki/T%C3%A0xon_vivent" title="Tàxon vivent">vivents</a>,<a href="#cite_note-FOOTNOTEBrusatteO'ConnorJarvis2015R888-1">[1]</a> més de la meitat de les quals són <a href="/wiki/Passeriformes" title="Passeriformes">passeriformes</a>. Els ocells tenen <a href="/wiki/Ala_(anatomia)" title="Ala (anatomia)">ales</a>, que es desenvolupen en major o menor grau segons l'espècie. Els únics grups coneguts sense ales són els <a href="/wiki/Moes" title="Moes">moes</a> i els <a href="/wiki/Ocells_elefant" title="Ocells elefant">ocells elefant</a>, tots dos <a href="/wiki/Extints" class="mw-redirect" title="Extints">extints</a>. Les ales <a href="/wiki/Evoluci%C3%B3" title="Evolució">evolucionaren</a> de <a href="/wiki/Potes_anteriors" class="mw-redirect" title="Potes anteriors">potes anteriors</a> i permeten volar a la gran majoria dels ocells, tot i que alguns n'han perdut la capacitat, com ara els <a href="/wiki/Ratites" class="mw-redirect" title="Ratites">ratites</a>, els <a href="/wiki/Ping%C3%BCins" title="Pingüins">pingüins</a> i algunes espècies <a href="/wiki/End%C3%A8miques" class="mw-redirect" title="Endèmiques">endèmiques</a> d'illes. Els aparells digestiu i respiratori dels ocells presenten <a href="/wiki/Adaptaci%C3%B3_(biologia)" class="mw-redirect" title="Adaptació (biologia)">adaptacions</a> importants per al vol. A més a més, algunes espècies que habiten medis aquàtics, especialment els <a href="/wiki/Ocells_marins" title="Ocells marins">ocells marins</a> i els <a href="/wiki/Ocells_aqu%C3%A0tics" title="Ocells aquàtics">ocells aquàtics</a>, han evolucionat per nedar. Els ocells són un grup de <a href="/wiki/Dinosaures" title="Dinosaures">dinosaures</a> <a href="/wiki/Ter%C3%B2podes" title="Teròpodes">teròpodes</a> <a href="/wiki/Dinosaure_amb_plomes" title="Dinosaure amb plomes">amb plomes</a> i, de fet, els únics dinosaures vivents. Els seus parents vivents més propers són els <a href="/wiki/Crocodilians" title="Crocodilians">crocodilians</a>. Els ocells descendeixen dels <a href="/wiki/Avialats" title="Avialats">avialats</a> primitius (incloent-hi l'<a href="/wiki/Arque%C3%B2pterix" title="Arqueòpterix">arqueòpterix</a>) que aparegueren fa aproximadament 160 milions d'anys (Ma) en allò que avui en dia és la Xina. Les dades genètiques indiquen que els ocells moderns (<a href="/wiki/Neornites" title="Neornites">neornites</a>) evolucionaren durant el <a href="/wiki/Cretaci_mitj%C3%A0" class="mw-redirect" title="Cretaci mitjà">Cretaci mitjà</a> a <a href="/wiki/Cretaci_superior" title="Cretaci superior">superior</a> i es diversificaren molt al voltant de l'<a href="/wiki/Extinci%C3%B3_del_Cretaci-Paleogen" title="Extinció del Cretaci-Paleogen">extinció del Cretaci-Paleogen</a> (66 Ma), en la qual desaparegueren els <a href="/wiki/Pterosaures" title="Pterosaures">pterosaures</a> i els dinosaures no aviaris. Moltes <a href="/wiki/Esp%C3%A8cies_socials" class="mw-redirect" title="Espècies socials">espècies socials</a> transmeten els seus coneixements d'una generació a l'altra, fet que es considera <a href="/wiki/Cultura_animal#Ocells" title="Cultura animal">una forma de cultura</a>. Els ocells són socials i es comuniquen mitjançant senyals visuals, reclams i <a href="/wiki/Vocalitzacions_dels_ocells" class="mw-redirect" title="Vocalitzacions dels ocells">cants</a>. Participen en comportaments socials, com ara la <a href="/wiki/Col%C2%B7laboradors_al_niu" title="Col·laboradors al niu">cria</a> i la caça cooperatives, el <a href="/wiki/Comportament_de_bandada" title="Comportament de bandada">comportament de bandada</a> i l'<a href="/wiki/Comportament_d%27assetjament" title="Comportament d'assetjament">assetjament</a> dels depredadors. La immensa majoria d'espècies són socialment (però no necessàriament sexualment) <a href="/wiki/Monog%C3%A0mia" title="Monogàmia">monògames</a>, normalment per una temporada d'aparellament, a vegades durant anys, però rarament per a tota la vida. Altres espècies segueixen un patró de <a href="/wiki/Polig%C3%ADnia" title="Poligínia">poligínia</a> (un mascle i diverses femelles) o, rarament, <a href="/wiki/Poli%C3%A0ndria" title="Poliàndria">poliàndria</a> (una femella i diversos mascles). Els ocells ponen ous que posteriorment són fertilitzats per <a href="/wiki/Reproducci%C3%B3_sexual" title="Reproducció sexual">reproducció sexual</a>. En general, els ous es ponen en un niu i són <a href="/wiki/Incubaci%C3%B3" title="Incubació">covats</a> pels seus progenitors. La majoria dels ocells tenen cura de les seves cries durant una llarga temporada després de l'eclosió dels ous. Moltes espècies d'ocells són importants per a l'economia com a fonts d'aliment o com a matèries primeres per al <a href="/wiki/Sector_secundari" title="Sector secundari">sector secundari</a>. S'obtenen <a href="/wiki/Ou_(aliment)" title="Ou (aliment)">ous</a>, <a href="/wiki/Carn" title="Carn">carn</a> i <a href="/wiki/Plomes" class="mw-redirect" title="Plomes">plomes</a> de diferents espècies <a href="/wiki/Domesticades" class="mw-redirect" title="Domesticades">domesticades</a> i salvatges. Els <a href="/wiki/Ocells_cantadors" title="Ocells cantadors">ocells cantadors</a>, els <a href="/wiki/Lloros" title="Lloros">lloros</a> i altres espècies són populars com a <a href="/wiki/Animals_de_companyia" class="mw-redirect" title="Animals de companyia">animals de companyia</a>. Altres usos inclouen l'extracció de <a href="/wiki/Guano" title="Guano">guano</a> (excrements d'ocells) per utilitzar-lo com a <a href="/wiki/Fertilitzant" class="mw-redirect" title="Fertilitzant">fertilitzant</a>. Els ocells apareixen en molts aspectes de la cultura humana. Des del segle xvii se n'han <a href="/wiki/Extingit" class="mw-redirect" title="Extingit">extingit</a> unes 120-130 espècies com a resultat de l'activitat humana, i molts centenars abans d'aquesta data. Actualment, unes 1.200 espècies d'ocells estan amenaçades d'extinció per l'activitat humana, tot i que s'estan fent esforços per <a href="/wiki/Conservaci%C3%B3_dels_ocells" title="Conservació dels ocells">protegir-les</a>. L'<a href="/wiki/Observaci%C3%B3_d%27aus" class="mw-redirect" title="Observació d'aus">observació d'aus</a> és una part important del sector del <a href="/wiki/Turisme_ecol%C3%B2gic" title="Turisme ecològic">turisme ecològic</a>. <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Evolució_i_taxonomia">Evolució i taxonomia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Evolució i taxonomia">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Evoluci%C3%B3_dels_ocells" title="Evolució dels ocells">Evolució dels ocells</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Naturkundemuseum_Berlin_-_Archaeopteryx_-_Eichst%C3%A4tt.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Naturkundemuseum_Berlin_-_Archaeopteryx_-_Eichst%C3%A4tt.jpg/220px-Naturkundemuseum_Berlin_-_Archaeopteryx_-_Eichst%C3%A4tt.jpg" decoding="async" width="220" height="248" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Naturkundemuseum_Berlin_-_Archaeopteryx_-_Eichst%C3%A4tt.jpg/330px-Naturkundemuseum_Berlin_-_Archaeopteryx_-_Eichst%C3%A4tt.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Naturkundemuseum_Berlin_-_Archaeopteryx_-_Eichst%C3%A4tt.jpg/440px-Naturkundemuseum_Berlin_-_Archaeopteryx_-_Eichst%C3%A4tt.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1800" /></a><figcaption>L'<a href="/wiki/Arque%C3%B2pterix" title="Arqueòpterix">arqueòpterix</a> sovint es considera l'ocell vertader més antic.</figcaption></figure> La primera <a href="/wiki/Classificaci%C3%B3_cient%C3%ADfica" title="Classificació científica">classificació biològica</a> dels ocells fou desenvolupada per <a href="/wiki/Francis_Willughby" title="Francis Willughby">Francis Willughby</a> i <a href="/wiki/John_Ray" title="John Ray">John Ray</a> a la seva obra Ornithologiae (1676).<a href="#cite_note-FOOTNOTEDel_HoyoElliottSargatalCabot200972-2">[2]</a> El 1758, <a href="/wiki/Carl_von_Linn%C3%A9" title="Carl von Linné">Carl von Linné</a> polí el seu treball per crear el sistema de <a href="/wiki/Classificaci%C3%B3_taxon%C3%B2mica" class="mw-redirect" title="Classificació taxonòmica">classificació taxonòmica</a> que encara es fa servir avui en dia.<a href="#cite_note-FOOTNOTELinnaeus1758824-3">[3]</a> En la <a href="/wiki/Taxonomia_linneana" title="Taxonomia linneana">taxonomia linneana</a>, els ocells constitueixen la <a href="/wiki/Classe_(biologia)" title="Classe (biologia)">classe</a> Aves, que segons la <a href="/wiki/Taxonomia_filogen%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Taxonomia filogenètica">taxonomia filogenètica</a> se situa entre els <a href="/wiki/Dinosaures" title="Dinosaures">dinosaures</a> <a href="/wiki/Ter%C3%B2podes" title="Teròpodes">teròpodes</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTELivezeyZusi20071-4">[4]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Definició">Definició</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Definició">modifica</a>]</div> Els ocells i un dels seus grups germans, els <a href="/wiki/Crocodilians" title="Crocodilians">crocodilians</a>, són els únics representants vivents del clade <a href="/wiki/Reptili%C3%A0" class="mw-redirect" title="Reptilià">reptilià</a> dels <a href="/wiki/Arcosaures" title="Arcosaures">arcosaures</a>. A finals de la dècada del 1990, Aves se solia definir <a href="/wiki/Filogen%C3%A8ticament" class="mw-redirect" title="Filogenèticament">filogenèticament</a> com el grup que incloïa tots els descendents de l'<a href="/wiki/Avantpassat_com%C3%BA_m%C3%A9s_recent" class="mw-redirect" title="Avantpassat comú més recent">avantpassat comú més recent</a> dels ocells moderns i <a href="/wiki/Archaeopteryx_lithographica" class="mw-redirect" title="Archaeopteryx lithographica">Archaeopteryx lithographica</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTECurriePadian1997«Bird_Origins»_(K._Padian_i_L._M._Chiappe)-5">[5]</a> Tanmateix, a principis del segle xxi s'estengué una definició anterior proposada per <a href="/wiki/Jacques_Gauthier" class="mw-redirect" title="Jacques Gauthier">Jacques Gauthier</a> fins al punt que actualment és emprada per un gran nombre de científics, incloent-hi els defensors del sistema <a href="/wiki/PhyloCode" title="PhyloCode">PhyloCode</a>. Aquesta definició circumscriu Aves al <a href="/wiki/Grup_terminal" class="mw-redirect" title="Grup terminal">grup terminal</a> dels ocells moderns i n'exclou la majoria dels grups coneguts únicament a partir de <a href="/wiki/F%C3%B2ssils" class="mw-redirect" title="Fòssils">fòssils</a>, que es traslladen a un grup més ampli, els avialats,<a href="#cite_note-FOOTNOTEGauthier198611-6">[6]</a> en part per evitar els dubtes sobre la classificació d'<a href="/wiki/Archaeopteryx" class="mw-redirect" title="Archaeopteryx">Archaeopteryx</a> en relació amb animals que tradicionalment s'han considerat dinosaures teròpodes. Gauthier i De Queiroz<a href="#cite_note-FOOTNOTEGauthierDe_Queiroz20017-7">[7]</a> identificaren quatre definicions diferents del nom «Aves». Per tant, proposaren reservar «Aves» per al <a href="/wiki/Grup_terminal" class="mw-redirect" title="Grup terminal">grup terminal</a> que consisteix en l'últim avantpassat comú de tots els ocells vivents i tots els seus descendents, corresponent a la quarta definició de la llista següent. Així mateix, assignaren noms diferents als altres grups. <table style="border: 1px solid #ccc; background-color: white; margin-left: 1em; margin-right: 0em; width: 248px; float: right; clear: right; vertical-align: middle"> <tbody><tr> <td style="border: 1px solid #dedede; padding: 3px"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style="font-size:75%"> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid black; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid black; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid black; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Cocodrils" title="Cocodrils">Cocodrils</a> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid black;padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> Ocells </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid black;padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Tortugues" title="Tortugues">Tortugues</a> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid black;padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Escatosos" title="Escatosos">Escatosos</a> (incloent-hi les <a href="/wiki/Serps" title="Serps">serps</a>) </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td style="text-align: left; font-size: 88%; width: 248px; border: 0; padding: 0;">Relacions filogenètiques entre els ocells i els principals grups vivents de rèptils </td></tr></tbody></table> <ol><li>«Aves» es pot referir a tots els <a href="/wiki/Arcosaures" title="Arcosaures">arcosaures</a> més pròxims als ocells que als <a href="/wiki/Cocodrils" title="Cocodrils">cocodrils</a> (= <a href="/wiki/Avemetatarsalia" class="mw-redirect" title="Avemetatarsalia">Avemetatarsalia</a>)</li> <li>«Aves» es pot referir als arcosaures avançats amb plomes (= <a href="/wiki/Avifilopluma" class="mw-redirect" title="Avifilopluma">Avifilopluma</a>)</li> <li>«Aves» es pot referir als dinosaures amb plomes capaços de volar (= <a href="/wiki/Avialae" class="mw-redirect" title="Avialae">Avialae</a>)</li> <li>«Aves» es pot referir a l'últim avantpassat comú de tots els ocells vivents i tots els seus descendents (un «grup terminal» que, en aquest sentit, és <a href="/wiki/Sin%C3%B2nim_(biologia)" class="mw-redirect" title="Sinònim (biologia)">sinònim</a> de <a href="/wiki/Neornithes" class="mw-redirect" title="Neornithes">Neornithes</a>)</li></ol> La quarta definició exclou l'<a href="/wiki/Arque%C3%B2pterix" title="Arqueòpterix">arqueòpterix</a>, tradicionalment considerat un dels primers ocells, i el situa entre els dinosaures no aviaris. Aquestes propostes han estat adoptades per nombrosos investigadors en els camps de la paleontologia i l'<a href="/wiki/Evoluci%C3%B3_dels_ocells" title="Evolució dels ocells">evolució dels ocells</a>, tot i que els detalls exactes de les definicions varien. Els investigadors sovint fan servir Avialae, proposat originalment per recollir els grups fòssils que tradicionalment s'havien inclòs a Aves, com a sinònim del <a href="/wiki/Nom_vernacle" title="Nom vernacle">nom comú</a> «ocell». <table style="border: 1px solid #ccc; background-color: white; margin-left: 1em; margin-right: 0em; width: 248px; float: right; clear: right; vertical-align: middle"> <tbody><tr> <td style="border: 1px solid #dedede; padding: 3px"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style="font-size:75%;line-height:80%"> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid black; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center">Maniraptoromorpha</td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid black; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Coelurus" title="Coelurus">Coelurus</a> † </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid black;padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid black; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Ornitholestes" title="Ornitholestes">Ornitholestes</a> † </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid black;padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"><a href="/wiki/Maniraptoriformes" title="Maniraptoriformes">Maniraptoriformes</a></td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid black; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Ornithomimosauria" class="mw-redirect" title="Ornithomimosauria">Ornithomimosauria</a> † </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid black;padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"><a href="/wiki/Maniraptora" class="mw-redirect" title="Maniraptora">Maniraptora</a></td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid black; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Alvarezsauridae" class="mw-redirect" title="Alvarezsauridae">Alvarezsauridae</a> † </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid black;padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"><a href="/wiki/Pennaraptora" class="mw-redirect" title="Pennaraptora">Pennaraptora</a></td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid black; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Oviraptorosauria" class="mw-redirect" title="Oviraptorosauria">Oviraptorosauria</a> † </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid black;padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Paraves" class="mw-redirect" title="Paraves">Paraves</a> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td style="text-align: left; font-size: 88%; width: 248px; border: 0; padding: 0;">Cladograma amb els resultats d'un estudi filogenètic de Cau (2018)<a href="#cite_note-FOOTNOTECau20186-15-8">[8]</a> </td></tr></tbody></table> La majoria d'investigadors defineixen els avialats com a <a href="/wiki/Grup_troncal" class="mw-redirect" title="Grup troncal">grup troncal</a>, tot i que no tots fan servir les mateixes definicions. Molts científics empren una definició similar a «tots els <a href="/wiki/Ter%C3%B2podes" title="Teròpodes">teròpodes</a> més propers als ocells que a <a href="/wiki/Deinonychus" class="mw-redirect" title="Deinonychus">Deinonychus</a>»,<a href="#cite_note-FOOTNOTEWeishampelDodsonOsmólska2004210-9">[9]</a> tot afegint <a href="/wiki/Troodon" title="Troodon">Troodon</a> com a segon especificador extern en cas que sigui més proper als ocells que a Deinonychus.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMaryańskaOsmólskaWolsan2002102-10">[10]</a> De vegades, es defineix com a <a href="/wiki/Nomenclatura_filogen%C3%A8tica#Definicions_filogenètiques" title="Nomenclatura filogenètica">clade basat en apomorfies</a>, és a dir, basant-se en <a href="/wiki/Car%C3%A0cter_(biologia)" title="Caràcter (biologia)">caràcters</a> físics. El 2001, Gauthier redescrigué els avialats com a tots els dinosaures que tenen <a href="/wiki/Ala_(anatomia)" title="Ala (anatomia)">ales</a> amb plomes que es fan servir per <a href="/wiki/Vol_dels_ocells" title="Vol dels ocells">volar</a>, juntament amb tots els seus descendents.<a href="#cite_note-FOOTNOTEGauthierDe_Queiroz200125-11">[11]</a> Malgrat que la definició d'Aves com a grup terminal és una de les més esteses, no ha estat exempta de crítiques. El 1977, Lee i Spencer argüiren que aquesta definició no milloraria l'estabilitat del clade i que sempre hi hauria un cert grau d'incertesa sobre el contingut exacte d'Aves, car tots els clades definits (formin un grup terminal o no) tenen poques <a href="/wiki/Sinapomorfies" class="mw-redirect" title="Sinapomorfies">sinapomorfies</a> que serveixin per distingir-los dels seus parents més propers.<a href="#cite_note-FOOTNOTELeeSpencer199775-12">[12]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Dinosaures_i_origen_dels_ocells">Dinosaures i origen dels ocells</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Dinosaures i origen dels ocells">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Origen_dels_ocells" title="Origen dels ocells">Origen dels ocells</a></div> <table style="border: 1px solid #ccc; background-color: white; margin-left: 1em; margin-right: 0em; width: 248px; float: right; clear: right; vertical-align: middle"> <tbody><tr> <td style="border: 1px solid #dedede; padding: 3px"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style="font-size:75%;line-height:80%"> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid black; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"><a href="/wiki/Paraves" class="mw-redirect" title="Paraves">Paraves</a></td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid black; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Scansoriopterygidae" class="mw-redirect" title="Scansoriopterygidae">Scansoriopterygidae</a> † </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid black;padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid black; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Eosinopteryx" class="mw-redirect" title="Eosinopteryx">Eosinopteryx</a> † </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid black;padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"><a href="/wiki/Eumaniraptora" class="mw-redirect" title="Eumaniraptora">Eumaniraptora</a></td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid black; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Jinfengopteryx" class="mw-redirect" title="Jinfengopteryx">Jinfengopteryx</a> † </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid black;padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Aurornis" class="mw-redirect" title="Aurornis">Aurornis</a> † </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid black;padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Dromaeosauridae" class="mw-redirect" title="Dromaeosauridae">Dromaeosauridae</a> † </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid black;padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Troodontidae" class="mw-redirect" title="Troodontidae">Troodontidae</a> † </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid black;padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Avialae" class="mw-redirect" title="Avialae">Avialae</a> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td style="text-align: left; font-size: 88%; width: 248px; border: 0; padding: 0;">Cladograma amb els resultats d'un estudi filogenètic de Cau, Brougham i Naish (2015)<a href="#cite_note-FOOTNOTECauBroughamNaish201519-22-13">[13]</a> </td></tr></tbody></table> Les proves <a href="/wiki/F%C3%B2ssils" class="mw-redirect" title="Fòssils">fòssils</a> i biològiques han generat un ampli consens entre els científics que els ocells són un subgrup especialitzat de <a href="/wiki/Dinosaures" title="Dinosaures">dinosaures</a> <a href="/wiki/Ter%C3%B2podes" title="Teròpodes">teròpodes</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEVilaAlba200913-14">[14]</a> i, concretament, de <a href="/wiki/Maniraptors" title="Maniraptors">maniraptors</a>, un grup de teròpodes que inclou els <a href="/wiki/Dromeos%C3%A0urids" title="Dromeosàurids">dromeosàurids</a> i els <a href="/wiki/Oviraptorosaures" title="Oviraptorosaures">oviraptorosaures</a>, entre d'altres.<a href="#cite_note-FOOTNOTEVilaAlba200912-15">[15]</a> La descripció de nous teròpodes propers als ocells ha anat difuminant la línia que separa els dinosaures no aviaris dels ocells. Els descobriments recents a la província de <a href="/wiki/Liaoning" title="Liaoning">Liaoning</a> (nord-est de la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_la_Xina" title="República Popular de la Xina">Xina</a>), entre els quals hi ha nombrosos <a href="/wiki/Dinosaures_plum%C3%ADfers" class="mw-redirect" title="Dinosaures plumífers">dinosaures plumífers</a> de petites dimensions, han contribuït a aquesta incertesa.<a href="#cite_note-FOOTNOTEVilaAlba200912-15">[15]</a> El consens en la paleontologia actual és que els teròpodes voladors o <a href="/wiki/Avialats" title="Avialats">avialats</a> són els parents més propers dels <a href="/wiki/Dinonicosaures" title="Dinonicosaures">dinonicosaures</a>, que comprenen els <a href="/wiki/Dromeos%C3%A0urids" title="Dromeosàurids">dromeosàurids</a> i els <a href="/wiki/Trood%C3%B2ntids" title="Troodòntids">troodòntids</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTECurriePadian1997«Maniraptora»_(K._Padian)-16">[16]</a> En conjunt, formen el <a href="/wiki/Clade" title="Clade">clade</a> dels <a href="/wiki/Paraus" title="Paraus">paraus</a>. Alguns dinonicosaures <a href="/wiki/Basal_(filog%C3%A8nia)" title="Basal (filogènia)">basals</a>, com ara <a href="/wiki/Microraptor" title="Microraptor">Microraptor</a>, presenten caràcters que tal vegada els servien per planar i fins i tot per volar. Els dinonicosaures més basals de tots eren diminuts. Per tant, és possible que l'avantpassat dels paraus fos un animal <a href="/wiki/Arbor%C3%ADcola" title="Arborícola">arborícola</a>, capaç de planar, o les dues coses.<a href="#cite_note-FOOTNOTEXuZhouWangKuang2003339-17">[17]</a> L'<a href="/wiki/Arque%C3%B2pterix" title="Arqueòpterix">arqueòpterix</a>, del <a href="/wiki/Jur%C3%A0ssic_superior" class="mw-redirect" title="Juràssic superior">Juràssic superior</a>, és conegut per ser un dels primers <a href="/wiki/F%C3%B2ssils_de_transici%C3%B3" class="mw-redirect" title="Fòssils de transició">fòssils de transició</a> que es descobriren i contribuí a apuntalar la <a href="/wiki/Teoria_de_l%27evoluci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Teoria de l'evolució">teoria de l'evolució</a> a la darreria del segle xix. Fou el primer fòssil amb una combinació de caràcters <a href="/wiki/Reptilians" class="mw-redirect" title="Reptilians">reptilians</a> típics, com ara <a href="/wiki/Dents" class="mw-redirect" title="Dents">dents</a>, dits amb <a href="/wiki/Urpes" class="mw-redirect" title="Urpes">urpes</a> i una <a href="/wiki/Cua_(anatomia)" title="Cua (anatomia)">cua</a> llarga com la de les <a href="/wiki/Sargantanes" class="mw-redirect" title="Sargantanes">sargantanes</a>, i ales dotades de <a href="/wiki/Plomes_de_vol" class="mw-redirect" title="Plomes de vol">plomes de vol</a> com les dels ocells moderns. Encara que no era avantpassat directe dels ocells, potser sí que era un parent proper d'aquest avantpassat.<a href="#cite_note-FOOTNOTELovette201636_i_37-18">[18]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Orígens_evolutius">Orígens evolutius</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Orígens evolutius">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Confuciusornis_male.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Confuciusornis_male.jpg/220px-Confuciusornis_male.jpg" decoding="async" width="220" height="121" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Confuciusornis_male.jpg/330px-Confuciusornis_male.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Confuciusornis_male.jpg/440px-Confuciusornis_male.jpg 2x" data-file-width="1860" data-file-height="1024" /></a><figcaption>Els <a href="/wiki/Confuciusorn%C3%ADtids" title="Confuciusornítids">confuciusornítids</a>, del <a href="/wiki/Cretaci_inferior" title="Cretaci inferior">Cretaci inferior</a> de la Xina, són els ocells dotats de <a href="/wiki/Bec" title="Bec">bec</a> més antics coneguts.<a href="#cite_note-FOOTNOTEWangHuZhangWang20221-19">[19]</a></figcaption></figure> Gairebé la meitat dels caràcters distintius dels ocells moderns evolucionaren durant els 60 milions d'anys que separen els primers <a href="/wiki/Avemetatarsalis" title="Avemetatarsalis">arcosaures del llinatge dels ocells</a> i els primers <a href="/wiki/Maniraptoromorfs" title="Maniraptoromorfs">maniraptoromorfs</a>, és a dir, els primers dinosaures que tenien una relació més propera amb els ocells d'avui en dia que amb <a href="/wiki/Tyrannosaurus_rex" class="mw-redirect" title="Tyrannosaurus rex">Tyrannosaurus rex</a>. És possible que la desaparició dels <a href="/wiki/Osteodermes" class="mw-redirect" title="Osteodermes">osteodermes</a> típics dels altres arcosaures i el desenvolupament de plomes primitives fossin una de les primeres fites d'aquesta transició.<a href="#cite_note-FOOTNOTECau201818-20">[20]</a> En els 40 milions d'anys posteriors a l'aparició dels maniraptoromorfs hi hagué una tendència evolutiva cap a una mida cada vegada més petita i una major <a href="/wiki/Neot%C3%A8nia" title="Neotènia">conservació de caràcters propis de la joventut en individus adults</a>. Els ocells es diversificaren en una gran varietat de formes durant el <a href="/wiki/Per%C3%ADode_Cretaci" class="mw-redirect" title="Període Cretaci">període Cretaci</a>.<a href="#cite_note-chiappe2007-21">[21]</a> Molts grups conservaren <a href="/w/index.php?title=Simplesiom%C3%B2rfia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Simplesiomòrfia (encara no existeix)">característiques primitives</a>, com ara ales amb urpes i dents, tot i que aquestes últimes desaparegueren de manera independent en diversos grups d'ocells, incloent-hi els <a href="/wiki/Neornithes" class="mw-redirect" title="Neornithes">ocells moderns</a>. Mentre que les primeres formes, com ara l'arqueòpterix o <a href="/wiki/Jeholornis" title="Jeholornis">Jeholornis</a>, conservaren la llarga cua òssia dels seus avantpassats,<a href="#cite_note-chiappe2007-21">[21]</a> la cua dels ocells més avançats s'escurçà amb l'aparició de l'os <a href="/wiki/Pigostil_(os)" class="mw-redirect" title="Pigostil (os)">pigostil</a> dins del clade Pygostilia. El primer llinatge gran i divers d'ocells de cua curta en evolucionar foren els <a href="/w/index.php?title=Enantiornis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Enantiornis (encara no existeix)">enantiornis</a>, o «ocells a l'inrevés», anomenats així perquè la configuració dels seus ossos de l'espatlla era la inversa de la dels ocells actuals. Els enantiornis ocupaven una gran varietat de <a href="/wiki/N%C3%ADnxols_ecol%C3%B2gics" class="mw-redirect" title="Nínxols ecològics">nínxols ecològics</a>, des de limícoles que vivien a la sorra i ocells piscívors fins a formes arborícoles o granívores.<a href="#cite_note-chiappe2007-21">[21]</a> Alguns llinatges més avançats també s'especialitzaren a menjar peixos, com ara la subclasse físicament semblant a les <a href="/wiki/Gavina" class="mw-redirect" title="Gavina">gavines</a> dels <a href="/wiki/Ictiornis" title="Ictiornis">ictiornis</a>.<a href="#cite_note-22">[22]</a> Un ordre d'ocells marins del Mesozoic, els <a href="/wiki/Hesperornitiforme" class="mw-redirect" title="Hesperornitiforme">hesperornitiformes</a>, s'adaptaren tant a caçar peixos en ambients marins que perderen la capacitat de volar i esdevingueren principalment aquàtics. Malgrat les seves extremes especialitzacions, els hesperornitiformes representen alguns dels parents més propers dels ocells moderns.<a href="#cite_note-chiappe2007-21">[21]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Radiació_dels_ocells_moderns">Radiació dels ocells moderns</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Radiació dels ocells moderns">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Taxonomia_de_Sibley-Ahlquist" title="Taxonomia de Sibley-Ahlquist">Taxonomia de Sibley-Ahlquist</a> i <a href="/wiki/Classificaci%C3%B3_dels_dinosaures" title="Classificació dels dinosaures">Classificació dels dinosaures</a></div> Gràcies al descobriment de <a href="/wiki/Vegavis" class="mw-redirect" title="Vegavis">Vegavis</a>, actualment, se sap que la subclasse dels neornis (que conté tots els ocells moderns) ja havia evolucionat en alguns llinatges bàsics a la fi del Cretaci<a href="#cite_note-23">[23]</a> i està dividida en dos superordres, els <a href="/wiki/Pale%C3%B2gnats" title="Paleògnats">paleògnats</a> i els <a href="/wiki/Ne%C3%B2gnats" title="Neògnats">neògnats</a>. Els paleògnats inclouen els <a href="/wiki/Tinam%C3%BAs" title="Tinamús">tinamús</a> de <a href="/wiki/Sud-am%C3%A8rica" class="mw-redirect" title="Sud-amèrica">Sud-amèrica</a> i <a href="/wiki/Am%C3%A8rica_Central" title="Amèrica Central">Mesoamèrica</a>, així com els <a href="/wiki/Estrucioniformes" title="Estrucioniformes">estrucioniformes</a>. La divergència basal de la resta de neògnats fou la dels <a href="/wiki/Gal%C2%B7loanseri" class="mw-redirect" title="Gal·loanseri">gal·loanseris</a>, el superordre que conté els <a href="/wiki/Anseriformes" title="Anseriformes">anseriformes</a> (<a href="/wiki/%C3%80necs" title="Ànecs">ànecs</a>, <a href="/wiki/Oques" class="mw-redirect" title="Oques">oques</a>, <a href="/wiki/Cignes" class="mw-redirect" title="Cignes">cignes</a> i <a href="/wiki/Anh%C3%ADmid" class="mw-redirect" title="Anhímid">txajans</a>) i els <a href="/wiki/Gal%C2%B7liformes" title="Gal·liformes">gal·liformes</a> (<a href="/wiki/Faisans" class="mw-redirect" title="Faisans">faisans</a>, <a href="/wiki/Tetra%C3%B2nid" class="mw-redirect" title="Tetraònid">tetraonins</a> i similars, juntament amb els <a href="/wiki/Megap%C3%B2dids" title="Megapòdids">megapòdids</a> i els <a href="/wiki/Guan" title="Guan">guans</a> i similars). Les dates de les divergències són molt debatudes pels científics. Hi ha consens que els neornis evolucionaren el Cretaci, i que la separació entre els gal·loanseris i la resta de neògnats es produí abans de l'<a href="/wiki/Extinci%C3%B3_K-Pg" class="mw-redirect" title="Extinció K-Pg">extinció K-Pg</a>, però hi ha opinions diferents sobre si la <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_evolutiva" title="Radiació evolutiva">radiació</a> dels altres neògnats es produí abans o després de l'extinció de la resta de dinosaures.<a href="#cite_note-Ericson-24">[24]</a> Aquest desacord és causat en part per una divergència en les proves; la datació molecular suggereix una radiació al Cretaci, mentre que les proves <a href="/wiki/F%C3%B2ssils" class="mw-redirect" title="Fòssils">fòssils</a> recolzen una radiació al <a href="/wiki/Terciari" title="Terciari">Terciari</a>.<a href="#cite_note-Ericson-24">[24]</a><a href="#cite_note-25">[25]</a> La classificació dels ocells és un tema polèmic. La Phylogeny and Classification of Birds (1990) de <a href="/w/index.php?title=Charles_Sibley&action=edit&redlink=1" class="new" title="Charles Sibley (encara no existeix)">Sibley</a> i <a href="/w/index.php?title=Jon_Ahlquist&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jon Ahlquist (encara no existeix)">Ahlquist</a> és una obra de referència en la classificació dels ocells,<a href="#cite_note-26">[26]</a> tot i que sovint és debatuda. Gran part de les proves semblen suggerir que l'assignació d'ordres és correcta,<a href="#cite_note-27">[27]</a> però els científics no es posen d'acord sobre les relacions entre els ordres mateixos; s'han utilitzat proves de l'anatomia dels ocells moderns, de fòssils i d'ADN, però no ha emergit cap consens clar. Més recentment, noves proves fòssils i moleculars estan oferint una visió cada vegada més clara de l'evolució dels ordres moderns d'ocells. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Classificació_dels_ordres_moderns">Classificació dels ordres moderns</h4>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Classificació dels ordres moderns">modifica</a>]</div> <table class="userboxes" style="margin-left: 1em;; margin-bottom: 0.5em; width: 248px; border: #99B3FF solid 1px; background-color: #FFFFFF; color: #000000; float: right;"> <tbody><tr> <td><div style="text-align: center; font-size: 120%; font-weight: bold;"></div> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid black; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center">Neornithes</td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid black; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"><a href="/wiki/Paleognathae" class="mw-redirect" title="Paleognathae">Paleognathae</a></td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid black; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Struthioniformes" class="mw-redirect" title="Struthioniformes">Struthioniformes</a> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid black;padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Tinamiformes" class="mw-redirect" title="Tinamiformes">Tinamiformes</a> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid black;padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"><a href="/wiki/Neognathae" class="mw-redirect" title="Neognathae">Neognathae</a></td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid black; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> Altres ocells </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid black;padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"><a href="/wiki/Galloanserae" class="mw-redirect" title="Galloanserae">Galloanserae</a></td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0" style=""> <tbody><tr> <td style="width:1.5em; border-bottom:1px solid black; border-left: 0; border-top: 0; border-right: 0; padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Anseriformes" title="Anseriformes">Anseriformes</a> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom: 0;" valign="top"> </td></tr> <tr> <td style="border-left:1px solid black; border-top: 0; border-right: 0; border-bottom:1px solid black;padding:0 0.2em;" valign="bottom" align="center"> </td> <td rowspan="2" style="border: 0; padding: 0;"> <a href="/wiki/Galliformes" class="mw-redirect" title="Galliformes">Galliformes</a> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> </td></tr> <tr> <td valign="top" style="border: 0; padding: 0;"> </td></tr></tbody></table> <center>Divergències basals dels ocells moderns. Basat en la <a href="/wiki/Taxonomia_de_Sibley-Ahlquist" title="Taxonomia de Sibley-Ahlquist">taxonomia de Sibley-Ahlquist</a></center> </td></tr></tbody></table> Tot seguit es pot observar una llista dels ordres taxonòmics de la subclasse dels neornis, o ocells moderns. Aquesta llista utilitza la classificació tradicional («ordre de <a href="/w/index.php?title=James_Clements&action=edit&redlink=1" class="new" title="James Clements (encara no existeix)">Clements</a>»), revisada per la classificació de Sibley-Monroe. Subclasse <a href="/wiki/Neornithes" class="mw-redirect" title="Neornithes">Neornithes</a> <a href="/wiki/Paleognathae" class="mw-redirect" title="Paleognathae">Paleognathae</a>: <ul><li><a href="/wiki/Struthioniformes" class="mw-redirect" title="Struthioniformes">Struthioniformes</a>—<a href="/wiki/Estru%C3%A7os" class="mw-redirect" title="Estruços">estruços</a>, <a href="/wiki/Em%C3%BAs" class="mw-redirect" title="Emús">emús</a>, <a href="/wiki/Kiwi_(ocell)" title="Kiwi (ocell)">kiwis</a> i similars</li> <li><a href="/wiki/Tinamiformes" class="mw-redirect" title="Tinamiformes">Tinamiformes</a>—tinamús</li></ul> <a href="/wiki/Neognathae" class="mw-redirect" title="Neognathae">Neognathae</a>: <ul><li><a href="/wiki/Anseriformes" title="Anseriformes">Anseriformes</a>—<a href="/wiki/%C3%80necs" title="Ànecs">ànecs</a>, <a href="/wiki/Oques" class="mw-redirect" title="Oques">oques</a>, <a href="/wiki/Cignes" class="mw-redirect" title="Cignes">cignes</a> i similars</li> <li><a href="/wiki/Galliformes" class="mw-redirect" title="Galliformes">Galliformes</a>—<a href="/wiki/Paons" class="mw-redirect" title="Paons">paons</a>, <a href="/wiki/Gallus" title="Gallus">galls</a>, <a href="/wiki/Gall_dindi" title="Gall dindi">galls dindis</a>, <a href="/wiki/Faisans" class="mw-redirect" title="Faisans">faisans</a> i similars</li> <li><a href="/wiki/Charadriiformes" class="mw-redirect" title="Charadriiformes">Charadriiformes</a>—<a href="/wiki/Gavines" title="Gavines">gavines</a>, <a href="/wiki/Turn%C3%ADcids" title="Turnícids">turnícids</a>, <a href="/wiki/Corriol_(ocell)" title="Corriol (ocell)">corriols</a> i similars</li> <li><a href="/wiki/Gaviiformes" class="mw-redirect" title="Gaviiformes">Gaviiformes</a>—calàbries</li> <li><a href="/wiki/Podicipediformes" title="Podicipediformes">Podicipediformes</a>—cabussets i cabussons</li> <li><a href="/wiki/Procellariiformes" class="mw-redirect" title="Procellariiformes">Procellariiformes</a>—<a href="/wiki/Albatrossos" class="mw-redirect" title="Albatrossos">albatrossos</a>, <a href="/wiki/Petrells" class="mw-redirect" title="Petrells">petrells</a> i similars</li> <li><a href="/wiki/Sphenisciformes" class="mw-redirect" title="Sphenisciformes">Sphenisciformes</a>—pingüins</li> <li><a href="/wiki/Pelecaniformes" class="mw-redirect" title="Pelecaniformes">Pelecaniformes</a>—<a href="/wiki/Pelic%C3%A0" title="Pelicà">pelicans</a> i similars</li> <li><a href="/wiki/Phaethontiformes" class="mw-redirect" title="Phaethontiformes">Phaethontiformes</a>—faetons</li> <li><a href="/wiki/Ciconiiformes" class="mw-redirect" title="Ciconiiformes">Ciconiiformes</a>—<a href="/wiki/Cigonyes" class="mw-redirect" title="Cigonyes">cigonyes</a> i similars</li> <li><a href="/wiki/Cathartiformes" class="mw-redirect" title="Cathartiformes">Cathartiformes</a>—voltors del Nou Món</li> <li><a href="/wiki/Phoenicopteriformes" class="mw-redirect" title="Phoenicopteriformes">Phoenicopteriformes</a>—flamencs</li> <li><a href="/wiki/Falconiformes" title="Falconiformes">Falconiformes</a>—<a href="/wiki/Falcons" title="Falcons">falcons</a>, <a href="/wiki/%C3%80guiles" class="mw-redirect" title="Àguiles">àguiles</a>, <a href="/wiki/Aligot_(ocell)" title="Aligot (ocell)">aligots</a> i similars</li> <li><a href="/wiki/Gruiformes" class="mw-redirect" title="Gruiformes">Gruiformes</a>—<a href="/wiki/Gr%C3%BAid" class="mw-redirect" title="Grúid">grues</a> i similars</li> <li><a href="/wiki/Pteroclidiformes" class="mw-redirect" title="Pteroclidiformes">Pteroclidiformes</a>—gangues i xurres</li> <li><a href="/wiki/Columbiformes" title="Columbiformes">Columbiformes</a>—<a href="/wiki/Colom_(ocell)" title="Colom (ocell)">coloms</a></li> <li><a href="/wiki/Psittaciformes" class="mw-redirect" title="Psittaciformes">Psittaciformes</a>—<a href="/wiki/Lloros" title="Lloros">lloros</a> i similars</li> <li><a href="/wiki/Cuculiformes" title="Cuculiformes">Cuculiformes</a>—<a href="/wiki/Cuc%C3%BAlid" class="mw-redirect" title="Cucúlid">cucuts</a> i <a href="/wiki/Turac" class="mw-redirect" title="Turac">turacs</a></li> <li><a href="/wiki/Opisthocomiformes" class="mw-redirect" title="Opisthocomiformes">Opisthocomiformes</a>—hoatzin</li> <li><a href="/wiki/Strigiformes" class="mw-redirect" title="Strigiformes">Strigiformes</a>—mussols i òlibes</li> <li><a href="/wiki/Caprimulgiformes" title="Caprimulgiformes">Caprimulgiformes</a>—<a href="/wiki/Caprim%C3%BAlgid" class="mw-redirect" title="Caprimúlgid">enganyapastors</a> i similars</li> <li><a href="/wiki/Apodiformes" title="Apodiformes">Apodiformes</a>—<a href="/wiki/Ap%C3%B2did" class="mw-redirect" title="Apòdid">falciots</a> i <a href="/wiki/Colibr%C3%ADs" title="Colibrís">colibrís</a></li> <li><a href="/wiki/Coraciiformes" class="mw-redirect" title="Coraciiformes">Coraciiformes</a>—<a href="/wiki/Alced%C3%ADnid" class="mw-redirect" title="Alcedínid">alcions, blauets</a> i similars</li> <li><a href="/wiki/Piciformes" title="Piciformes">Piciformes</a>—<a href="/wiki/Picot" class="mw-redirect" title="Picot">picots</a> i similars</li> <li><a href="/wiki/Trogoniformes" title="Trogoniformes">Trogoniformes</a>—trogons</li> <li><a href="/wiki/Coliiformes" class="mw-redirect" title="Coliiformes">Coliiformes</a>—colis</li> <li><a href="/wiki/Passeriformes" title="Passeriformes">Passeriformes</a>—passerins</li></ul> La classificació radicalment diferent de Sibley-Monroe (<a href="/wiki/Taxonomia_de_Sibley-Ahlquist" title="Taxonomia de Sibley-Ahlquist">taxonomia de Sibley-Ahlquist</a>), basada en dades moleculars, ha estat àmpliament adoptada en alguns aspectes, car les proves recents moleculars, fòssils i anatòmiques recolzen els <a href="/wiki/Gal%C2%B7loanseri" class="mw-redirect" title="Gal·loanseri">gal·loanseris</a>, per exemple.<a href="#cite_note-Ericson-24">[24]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Distribució">Distribució</h2>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Distribució">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:House_sparrow04.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/House_sparrow04.jpg/220px-House_sparrow04.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/House_sparrow04.jpg/330px-House_sparrow04.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/House_sparrow04.jpg/440px-House_sparrow04.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1067" /></a><figcaption>La <a href="/wiki/Distribuci%C3%B3_(biologia)" title="Distribució (biologia)">distribució</a> del <a href="/wiki/Pardal" title="Pardal">pardal</a> ha crescut dràsticament gràcies a les activitats humanes. És el que es diu un <a href="/wiki/Hemer%C3%B2fil" class="mw-redirect" title="Hemeròfil">hemeròfil</a>.<a href="#cite_note-28">[28]</a></figcaption></figure> Els ocells viuen i crien a la major part dels hàbitats terrestres i als set continents, arribant al seu extrem meridional a les colònies de cria del <a href="/wiki/Petrell_de_les_neus" title="Petrell de les neus">petrell de les neus</a>, fins a 440 km terra endins de l'<a href="/wiki/Ant%C3%A0rtida" title="Antàrtida">Antàrtida</a>.<a href="#cite_note-29">[29]</a> La <a href="/wiki/Biodiversitat" title="Biodiversitat">diversitat</a> més elevada d'ocells es dona a les <a href="/wiki/Clima_tropical" title="Clima tropical">regions tropicals</a>. Antigament, es creia que aquesta gran diversitat era el resultat d'una taxa d'<a href="/wiki/Especiaci%C3%B3" title="Especiació">especiació</a> més elevada als <a href="/wiki/Tr%C3%B2pics" class="mw-redirect" title="Tròpics">tròpics</a>, però estudis recents han trobat taxes d'especiació més elevades a les latituds altes, que són compensades per taxes d'<a href="/wiki/Extinci%C3%B3" title="Extinció">extinció</a> més elevades que les dels tròpics.<a href="#cite_note-30">[30]</a> Diverses famílies d'ocells s'han adaptat a la vida tant a sobre dels oceans com a dins seu; algunes espècies d'<a href="/wiki/Ocell_mar%C3%AD" class="mw-redirect" title="Ocell marí">ocell marí</a> només venen a terra per criar,<a href="#cite_note-Burger-31">[31]</a> i s'han observat <a href="/wiki/Ping%C3%BCins" title="Pingüins">pingüins</a> capbussant-se fins a profunditats de 300 metres.<a href="#cite_note-32">[32]</a> Moltes espècies d'ocells han establert poblacions de cria en àrees en què han estat <a href="/wiki/Esp%C3%A8cie_introdu%C3%AFda" title="Espècie introduïda">introduïdes</a> pels humans. Algunes d'aquestes introduccions s'han fet expressament: el <a href="/wiki/Fais%C3%A0_com%C3%BA" title="Faisà comú">faisà comú</a>, per exemple, ha estat introduït arreu del món com a <a href="/wiki/Ca%C3%A7a" title="Caça">ocell cinegètic</a> o de caça.<a href="#cite_note-33">[33]</a> D'altres han estat accidentals, com ara l'assentament de <a href="/wiki/Cotorreta_de_pit_gris" class="mw-redirect" title="Cotorreta de pit gris">cotorretes de pit gris</a> salvatges a diverses ciutats nord-americanes després que s'escapessin de la captivitat.<a href="#cite_note-34">[34]</a> Algunes espècies, incloent-hi l'<a href="/wiki/Esplugabous" title="Esplugabous">esplugabous</a>,<a href="#cite_note-35">[35]</a> el <a href="/wiki/Milvago_chimachima" class="mw-redirect" title="Milvago chimachima">caracarà de cap groc</a><a href="#cite_note-36">[36]</a> i la <a href="/wiki/Cacatua_galah" title="Cacatua galah">cacatua galah</a>,<a href="#cite_note-37">[37]</a> s'han <a href="/w/index.php?title=Expansi%C3%B3_de_la_distribuci%C3%B3_dels_ocells&action=edit&redlink=1" class="new" title="Expansió de la distribució dels ocells (encara no existeix)">estès naturalment</a> molt més enllà de la seva distribució original, a mesura que les pràctiques agrícoles els creaven nous hàbitats apropiats. <div style="clear:both;"></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Anatomia_i_fisiologia">Anatomia i fisiologia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Anatomia i fisiologia">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Anatomia_dels_ocells" title="Anatomia dels ocells">Anatomia dels ocells</a> i <a href="/wiki/Vista_dels_ocells" class="mw-redirect" title="Vista dels ocells">Vista dels ocells</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Birdmorphology.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Birdmorphology.svg/220px-Birdmorphology.svg.png" decoding="async" width="220" height="158" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Birdmorphology.svg/330px-Birdmorphology.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Birdmorphology.svg/440px-Birdmorphology.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="430" /></a><figcaption>Anatomia externa (topografia) d'un ocell (aquí, la <a href="/wiki/Fredeluga_malabar" class="mw-redirect" title="Fredeluga malabar">fredeluga malabar</a>): 1 Bec, 2 Capell, coroneta o pili (part superior del cap), 3 Anell ocular, 4 Iris, 5 Mantell (seguit mes avall pel dors i finalment el carpó - aquí sota l'ala); <a href="/wiki/Plomatge" title="Plomatge">Plomes de les ales</a>: 6 Cobertores petites, 7 Escapulars, 8 Cobertores grans, 9 Rèmiges terciàries, 10 Rèmiges primàries o secundàries (sobre el carpó), 11 Rèmiges primàries de l'ala cobrint les rectrius (plomes) de la cua; 12 Cul, seguit d'infracobertores caudals (plomes cobertores de sota la cua), 13 Cuixa, 14 Articulació tibio-tarsal, 15 Tars (part inferior de la pota), 16 Peu (amb els seus dits anteriors i ungles, sense dit posterior aquí), 17 Tíbia (part superior de la pota), 18 Ventre (abdomen), 19 Flanc (costat del cos), 20 Pit, 21 Gorja, 22 Mentó o barbó (en aquest cas, la fredeluga malabar té una "carúncula", una excrescència carnosa com una barballera, que porta com si fos un "bigoti" o una "subbigotera"), 23. Aquesta marca es diu franja ocular.<a href="#cite_note-38">[38]</a><a href="#cite_note-39">[39]</a><a href="#cite_note-40">[40]</a><a href="#cite_note-41">[41]</a></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:PigeonAnatomy.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/PigeonAnatomy.png/220px-PigeonAnatomy.png" decoding="async" width="220" height="346" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/PigeonAnatomy.png/330px-PigeonAnatomy.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/PigeonAnatomy.png/440px-PigeonAnatomy.png 2x" data-file-width="684" data-file-height="1076" /></a><figcaption>Vísceres d'un colom: 1 Tràquea, 2 Tim, 3 Esòfag, 4 Pap, 5 Siringe, 6 Cor, 7 Fetge, 8 Pedrer, 9 Duodè, 10 Pàncrees, 11 Intestí prim, 12 Recte, 13 Cloaca, 14 Sacs aeris, 15 Caròtide esquerra, 16 Subclàvia esquerra, 17 Caròtide dreta, 18 Artèria braquial, 19 Subclàvia dreta, 20 Músculs de la siringe, 21 Tall de secció del pectoral major</figcaption></figure> En comparació amb els altres vertebrats, els ocells tenen un <a href="/wiki/Pla_corporal" title="Pla corporal">pla corporal</a> que presenta moltes adaptacions inusuals, majoritàriament, per facilitar-los el <a href="/wiki/Vol_dels_ocells" title="Vol dels ocells">vol</a>. L'esquelet es compon d'ossos molt lleugers. Tenen unes grans cavitats plenes d'aire (anomenades cavitats pneumàtiques) que es connecten amb el <a href="/wiki/Sistema_respiratori" title="Sistema respiratori">sistema respiratori</a>.<a href="#cite_note-42">[42]</a> Els ossos del crani estan fusionats i no presenten <a href="/w/index.php?title=Sutura_cranial&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sutura cranial (encara no existeix)">sutures cranials</a>.<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a> Les <a href="/wiki/%C3%92rbita_(anatomia)" class="mw-redirect" title="Òrbita (anatomia)">òrbites</a> són grans i estan separades per un <a href="/wiki/Septe" title="Septe">septe</a> ossi. La <a href="/wiki/Columna_vertebral" title="Columna vertebral">columna vertebral</a> té regions cervical, toràcica, lumbar i caudal, sent el nombre de vèrtebres cervicals (del coll) molt variables i el seu moviment especialment flexible, però el moviment està reduït a les vèrtebres toràciques anteriors i absent a les vèrtebres posteriors.<a href="#cite_note-44">[44]</a> Les últimes estan fusionades amb la <a href="/wiki/Pelvis" title="Pelvis">pelvis</a> per formar el <a href="/w/index.php?title=Sinsacre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sinsacre (encara no existeix)">sinsacre</a>.<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a> Les costelles estan aplanades i l'<a href="/wiki/Est%C3%A8rnum" class="mw-redirect" title="Estèrnum">estèrnum</a> està configurat perquè s'hi ancorin els músculs del vol, excepte en els ordres d'ocells no voladors. Les potes anteriors estan modificades en ales.<a href="#cite_note-45">[45]</a> Com els <a href="/wiki/R%C3%A8ptils" title="Rèptils">rèptils</a>, els ocells són principalment uricotèlics, és a dir, els seus <a href="/wiki/Ronyons" class="mw-redirect" title="Ronyons">ronyons</a> extreuen residus nitrogenosos del flux sanguini i l'excreten en forma d'<a href="/wiki/%C3%80cid_%C3%BAric" title="Àcid úric">àcid úric</a>, en lloc d'<a href="/wiki/Urea" title="Urea">urea</a> o <a href="/wiki/Amon%C3%ADac" title="Amoníac">amoníac</a>, a l'intestí a través dels urèters. Els ocells no tenen bufeta urinària ni una obertura uretral exterior, de manera que l'àcid úric és excretat juntament amb els fems en forma de residu semisòlid.<a href="#cite_note-46">[46]</a><a href="#cite_note-47">[47]</a> Tanmateix, ocells com ara els colibrís poden ser facultativament amonotèlics, excretant gran part dels residus nitrogenosos en forma d'amoníac.<a href="#cite_note-48">[48]</a> També excreten <a href="/wiki/Creatina" title="Creatina">creatina</a>, en lloc de <a href="/wiki/Creatinina" title="Creatinina">creatinina</a>, que és el que excreten els mamífers.<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a> Aquest material, igual que el que treuen els intestins, emergeix de la <a href="/wiki/Cloaca" title="Cloaca">cloaca</a> de l'ocell.<a href="#cite_note-49">[49]</a><a href="#cite_note-50">[50]</a> La cloaca és una obertura amb múltiples funcions: s'hi expulsen residus, els ocells s'aparellen <a href="/wiki/Anatomia_dels_ocells#reproducció" title="Anatomia dels ocells">unint les cloaques</a> i les femelles la fan servir per pondre els ous. A més, moltes espècies d'ocells regurgiten <a href="/wiki/Egagr%C3%B2pila" title="Egagròpila">egagròpiles</a>.<a href="#cite_note-51">[51]</a> L'<a href="/wiki/Aparell_digestiu" title="Aparell digestiu">aparell digestiu</a> dels ocells és únic, amb un <a href="/wiki/Pap_(anatomia_dels_ocells)" class="mw-redirect" title="Pap (anatomia dels ocells)">pap</a> per l'emmagatzemament i un <a href="/wiki/Pedrer" title="Pedrer">pedrer</a> que conté pedres que l'ocell s'ha empassat, i que molen l'aliment per compensar la manca de dents.<a href="#cite_note-52">[52]</a> La major part dels ocells són altament adaptats a una digestió ràpida per ajudar-los en el vol.<a href="#cite_note-Attenborough-53">[53]</a> Alguns ocells migratoris s'han adaptat per utilitzar proteïna de moltes parts del seu cos, incloent-hi proteïna dels intestins, com a energia addicional durant la migració.<a href="#cite_note-Battley-54">[54]</a> Els ocells tenen un dels <a href="/wiki/Aparell_respiratori" class="mw-redirect" title="Aparell respiratori">aparells respiratoris</a> més complexos de tots els grups d'animals.<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a> Durant la inhalació, un 75% de l'aire fresc passa de llarg dels pulmons i flueix directament dins un <a href="/wiki/Anatomia_dels_ocells#aparell_respiratori" title="Anatomia dels ocells">sac aeri</a> que s'estén des dels pulmons i es connecta amb espais aeris dins els ossos i els omple d'aire. L'altre 25% de l'aire va directament als pulmons. Quan l'ocell exhala, l'aire utilitzat surt dels pulmons i l'aire fresc emmagatzemat dins el sac aeri posterior és simultàniament forçat cap als pulmons. Així doncs, els pulmons d'un ocell reben un subministrament constant d'aire fresc tant durant la inhalació com l'exhalació.<a href="#cite_note-55">[55]</a> La producció de sons es fa mitjançant la <a href="/wiki/Siringe" title="Siringe">siringe</a>, una cambra muscular amb diverses membranes timpàniques que es troba a l'extrem inferior de la tràquea, d'on se separa.<a href="#cite_note-Suthers-56">[56]</a> El cor d'un ocell té quatre cambres, i l'arc aòrtic dret dona origen a la <a href="/wiki/Circulaci%C3%B3_sist%C3%A8mica" class="mw-redirect" title="Circulació sistèmica">circulació sistèmica</a> (a diferència dels mamífers, en què està implicat l'arc esquerre).<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a> La postcava rep sang de les extremitats a través del sistema portal renal. A diferència dels mamífers, els <a href="/wiki/Gl%C3%B2buls_vermells" class="mw-redirect" title="Glòbuls vermells">glòbuls vermells</a> dels ocells tenen <a href="/wiki/Nucli_cel%C2%B7lular" title="Nucli cel·lular">nucli</a>.<a href="#cite_note-57">[57]</a> El <a href="/wiki/Sistema_nervi%C3%B3s" title="Sistema nerviós">sistema nerviós</a> és gran en proporció a la mida de l'ocell.<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a> La part més desenvolupada del cervell és la que controla les funcions relacionades amb el vol, mentre que el <a href="/wiki/Cerebel" title="Cerebel">cerebel</a> coordina el moviment i el <a href="/wiki/Telenc%C3%A8fal" title="Telencèfal">telencèfal</a> controla els patrons de comportament, la navegació, l'aparellament i la construcció de nius. La majoria d'ocells tenen un sentit de l'<a href="/wiki/Olfacte" title="Olfacte">olfacte</a> pobre; les excepcions més destacades inclouen els <a href="/wiki/Kiwi_(ocell)" title="Kiwi (ocell)">kiwis</a>,<a href="#cite_note-58">[58]</a> els <a href="/wiki/Cat%C3%A0rtid" class="mw-redirect" title="Catàrtid">voltors del Nou Món</a><a href="#cite_note-Avian_Sense_of_Smell-59">[59]</a> i els <a href="/wiki/Procel%C2%B7lariforme" class="mw-redirect" title="Procel·lariforme">procel·lariformes</a>.<a href="#cite_note-60">[60]</a> El <a href="/wiki/Sistema_visual" title="Sistema visual">sistema visual</a> aviari sol estar molt desenvolupat. Els ocells aquàtics tenen unes lents flexibles especials, que es poden adaptar per veure-hi tant a dins com a fora de l'aigua.<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a> Algunes espècies també tenen una <a href="/wiki/F%C3%B2vea" class="mw-redirect" title="Fòvea">fòvea</a> doble. Els ocells són <a href="/w/index.php?title=Tetracrom%C3%A0cia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tetracromàcia (encara no existeix)">tetracromats</a>, amb <a href="/wiki/Con_(c%C3%A8l%C2%B7lula)" title="Con (cèl·lula)">cons</a> sensibles a l'<a href="/wiki/Ultraviolat" title="Ultraviolat">ultraviolat</a> als ulls, així com a cons sensibles al verd, el vermell i el blau.<a href="#cite_note-61">[61]</a> Això els permet percebre la llum ultraviolada, implicada en el festeig. Molts ocells tenen patrons de plomatge en ultraviolat que són invisibles per l'ull humà; alguns ocells en què els dos sexes semblen similars a l'ull nu es distingeixen per la presència de clapes reflectores de l'ultraviolat a les plomes. Els mascles de <a href="/wiki/Mallerenga_blava" class="mw-redirect" title="Mallerenga blava">mallerenga blava</a> tenen una clapa corona reflectant de l'ultraviolat que exhibeixen durant el festeig, utilitzant postures i alçant les plomes del clatell.<a href="#cite_note-62">[62]</a> La llum ultraviolada també es fa servir per trobar aliment—se sap que els <a href="/wiki/Xoriguer_(ocell)" title="Xoriguer (ocell)">xoriguers</a> busquen preses detectant les traces d'orina que deixen els <a href="/wiki/Rosegadors" title="Rosegadors">rosegadors</a> a terra, que reflecteixen la llum ultraviolada.<a href="#cite_note-63">[63]</a> Les parpelles dels ocells no es fan servir per parpellejar, sinó que l'ull és lubricat per una <a href="/wiki/Membrana_nictitant" title="Membrana nictitant">membrana nictitant</a>, una tercera parpella que es mou horitzontalment.<a href="#cite_note-64">[64]</a> La membrana nictitant també cobreix l'ull i funciona com una <a href="/wiki/Lent_de_contacte" title="Lent de contacte">lent de contacte</a> en molts ocells aquàtics.<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a> La <a href="/wiki/Retina" title="Retina">retina</a> dels ocells té un sistema de subministrament de sang en forma de ventall anomenat <a href="/wiki/Pecten" class="mw-redirect" title="Pecten">pecten</a>.<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a> La major part dels ocells no poden moure els ulls, tot i que hi ha excepcions, com ara el <a href="/wiki/Corb_mar%C3%AD_gros" title="Corb marí gros">corb marí gros</a>.<a href="#cite_note-65">[65]</a> Els ocells que tenen els ulls als costats del cap tenen un <a href="/wiki/Camp_visual" title="Camp visual">camp visual</a> ampli, mentre que els ocells que els tenen al davant del cap, com ara els mussols, tenen <a href="/wiki/Visi%C3%B3_binocular" title="Visió binocular">visió binocular</a> i poden estimar la profunditat de camp.<a href="#cite_note-66">[66]</a> L'<a href="/wiki/Orella" title="Orella">orella</a> aviària manca de <a href="/wiki/Pavell%C3%B3_auricular" title="Pavelló auricular">pavelló auricular</a> extern, però està coberta de plomes, tot i que en alguns ocells, com ara els <a href="/wiki/Mussols" class="mw-redirect" title="Mussols">mussols</a> <a href="/wiki/Asio" title="Asio">Asio</a>, <a href="/wiki/Bubo" title="Bubo">Bubo</a> i <a href="/wiki/Otus" title="Otus">Otus</a>, aquestes plomes formen flocs que semblen orelles. L'orella interna té una <a href="/wiki/C%C3%B2clea" title="Còclea">còclea</a>, però no és espiral, com en els mamífers.<a href="#cite_note-67">[67]</a> Algunes espècies són capaces d'utilitzar defenses químiques contra els depredadors; alguns <a href="/wiki/Procel%C2%B7lariforme" class="mw-redirect" title="Procel·lariforme">procel·lariformes</a> poden expulsar un <a href="/w/index.php?title=Oli_estomacal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Oli estomacal (encara no existeix)">oli</a> desagradable contra un agressor,<a href="#cite_note-68">[68]</a> i algunes espècies de <a href="/w/index.php?title=Pitohu%C3%AD&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pitohuí (encara no existeix)">pitohuins</a> de <a href="/wiki/Nova_Guinea" title="Nova Guinea">Nova Guinea</a> tenen una potent <a href="/wiki/Neurotoxina" class="mw-redirect" title="Neurotoxina">neurotoxina</a> a la pell i les plomes.<a href="#cite_note-69">[69]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Cromosomes">Cromosomes</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Cromosomes">modifica</a>]</div> Els ocells tenen dos sexes: mascle i femella. El sexe dels ocells ve determinat pels <a href="/wiki/Sistema_de_determinaci%C3%B3_del_sexe_ZW" title="Sistema de determinació del sexe ZW">cromosomes sexuals Z i W</a>, en lloc dels cromosomes <a href="/wiki/Cromosoma_X" title="Cromosoma X">X</a> i <a href="/wiki/Cromosoma_Y" title="Cromosoma Y">Y</a> presents en els mamífers. Els ocells mascles tenen dos cromosomes Z (ZZ), mentre que les femelles tenen un cromosoma W i un cromosoma Z (WZ).<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a> A gairebé totes les espècies d'ocells, el sexe d'un individu queda determinat al moment de la fecundació. Tanmateix, un estudi recent ha demostrat l'existència de <a href="/w/index.php?title=Determinaci%C3%B3_del_sexe_dependent_de_la_temperatura&action=edit&redlink=1" class="new" title="Determinació del sexe dependent de la temperatura (encara no existeix)">determinació del sexe dependent de la temperatura</a> entre els <a href="/wiki/Tal%C3%A8gol_cap-roig" title="Talègol cap-roig">talègols cap-roig</a>. En aquesta espècie, les temperatures elevades durant la incubació resulten en una <a href="/w/index.php?title=R%C3%A0tio_sexual&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ràtio sexual (encara no existeix)">ràtio sexual</a> femella-mascle més elevada.<a href="#cite_note-70">[70]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Plomes,_plomatge_i_escates">Plomes, plomatge i escates</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Plomes, plomatge i escates">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Ploma" title="Ploma">Ploma</a> i <a href="/wiki/Ploma_de_vol" title="Ploma de vol">Ploma de vol</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:African_Scops_owl.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/African_Scops_owl.jpg/220px-African_Scops_owl.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/African_Scops_owl.jpg/330px-African_Scops_owl.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/African_Scops_owl.jpg/440px-African_Scops_owl.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a><figcaption>El plomatge del mussol <a href="/wiki/Otus_senegalensis" class="mw-redirect" title="Otus senegalensis">Otus senegalensis</a> li permet fondre's amb el medi que l'envolta.</figcaption></figure> Les plomes són un tret característic dels ocells (tot i que també es donaven en <a href="/wiki/Dinosaure_amb_plomes" title="Dinosaure amb plomes">alguns dinosaures</a> que, actualment, no són considerats aus autèntiques). Els permeten <a href="/wiki/Vol_dels_ocells" title="Vol dels ocells">volar</a>, serveixen com una forma d'aïllament que contribueix a la <a href="/wiki/Termoregulaci%C3%B3" title="Termoregulació">termoregulació</a>, i els serveixen per exhibir-se, camuflar-se i fer-se senyals.<a href="#cite_note-FOOTNOTEDíazSantos1998208-71">[71]</a> Hi ha diversos tipus de plomes, cadascun dels quals té les seves pròpies funcions. Les plomes són processos epidèrmics ancorats a la pell i només sorgeixen en parts específiques de la pell anomenades pteriles. El patró de distribució d'aquestes zones emplomallades (pterilosi) es fa servir en la taxonomia i la sistemàtica. La distribució i l'aparició de les plomes al cos, que s'anomena <a href="/wiki/Plomatge" title="Plomatge">plomatge</a>, pot variar dins d'una mateixa espècie segons l'edat, l'<a href="/wiki/Estatus_social" title="Estatus social">estatus social</a><a href="#cite_note-72">[72]</a> i el <a href="/wiki/Dimorfisme_sexual" title="Dimorfisme sexual">sexe</a>.<a href="#cite_note-73">[73]</a> Els ocells <a href="/wiki/Muda" title="Muda">muden</a> periòdicament el plomatge. El plomatge estàndard d'un ocell que l'ha mudat després de la cria és conegut com el plomatge "no de cria" o —segons la <a href="/w/index.php?title=Terminologia_Humphrey-Parkes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Terminologia Humphrey-Parkes (encara no existeix)">terminologia Humphrey-Parkes</a>— plomatge «bàsic»; dins del sistema Humphrey-Parkes, els plomatges de cria i les variacions del plomatge bàsic són coneguts com a plomatges "alternatius".<a href="#cite_note-74">[74]</a> En la majoria d'espècies la muda és anual, tot i que algunes poden mudar les plomes dues vegades a l'any, i les grans aus rapaces poden mudar-les només una vegada en uns quants anys. Els patrons de muda varien d'una espècie a l'altra. En els passerins, les <a href="/wiki/Ploma_de_vol" title="Ploma de vol">plomes de vol</a> són substituïdes d'una en una, començant per la ploma primària més interior. Una vegada ha estat reemplaçada la cinquena o sisena ploma primària, comencen a caure les plomes terciàries més exteriors. Després de la muda de les terciàries més interiors, comencen a caure les secundàries, començant per les més interiors i continuant cap a l'exterior (muda centrífuga). Les plomes encobertes primàries més grans es muden simultàniament amb les primàries amb què s'encavalquen.<a href="#cite_note-pettingill-75">[75]</a> Algunes espècies, com els <a href="/wiki/%C3%80necs" title="Ànecs">ànecs</a> i les <a href="/wiki/Oques" class="mw-redirect" title="Oques">oques</a>, perden totes les plomes de vol alhora, cosa que els deixa temporalment incapaços de volar.<a href="#cite_note-debeeretal-76">[76]</a> En general, les cues de la ploma són mudades i substituïdes començant pel parell més interior.<a href="#cite_note-pettingill-75">[75]</a> Tanmateix, els <a href="/wiki/Fasi%C3%A0nids" title="Fasiànids">fasiànids</a> muden les plomes de la cua de forma centrípeta.<a href="#cite_note-77">[77]</a> La muda centrífuga és modificada en les plomes caudals dels <a href="/wiki/P%C3%ADcids" title="Pícids">pícids</a> i els <a href="/wiki/C%C3%A8rtid" class="mw-redirect" title="Cèrtid">cèrtids</a>, de manera que comença amb el segon parell de plomes més interior i acaba amb el parell central de plomes, de manera que conserven una cua funcional per grimpar.<a href="#cite_note-pettingill-75">[75]</a><a href="#cite_note-78">[78]</a> El patró general dels <a href="/wiki/Passerins" class="mw-redirect" title="Passerins">passerins</a> és que les plomes primàries són reemplaçades cap enfora, les secundàries cap endins i la cua des del centre cap enfora.<a href="#cite_note-79">[79]</a> Abans de niar, les femelles de la major part de les espècies adquireixen una <a href="/wiki/Placa_d%27incubaci%C3%B3" title="Placa d'incubació">placa d'incubació</a> amb la desaparició de plomes properes al ventre. Aquesta zona de pell està ben irrigada pels vasos sanguinis i ajuda la femella a covar els ous.<a href="#cite_note-80">[80]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Red_Lory_(Eos_bornea)-6.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Red_Lory_%28Eos_bornea%29-6.jpg/170px-Red_Lory_%28Eos_bornea%29-6.jpg" decoding="async" width="170" height="212" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Red_Lory_%28Eos_bornea%29-6.jpg/255px-Red_Lory_%28Eos_bornea%29-6.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Red_Lory_%28Eos_bornea%29-6.jpg/340px-Red_Lory_%28Eos_bornea%29-6.jpg 2x" data-file-width="683" data-file-height="850" /></a><figcaption>Una <a href="/wiki/Eos_bornea" class="mw-redirect" title="Eos bornea">cotorra vermella</a> empolainant-se.</figcaption></figure> Les plomes necessiten ser mantingudes, i els ocells les empolainen i netegen cada dia. Es passen una mitjana del 9% del dia fent això.<a href="#cite_note-81">[81]</a> Fan servir el bec per extreure'n partícules foranes i aplicar-hi secrecions <a href="/wiki/Cera" title="Cera">ceruminoses</a> de la <a href="/w/index.php?title=Gl%C3%A0ndula_uropigial&action=edit&redlink=1" class="new" title="Glàndula uropigial (encara no existeix)">glàndula uropigial</a>; aquestes secrecions mantenen la flexibilitat de les plomes i serveixen d'<a href="/wiki/Antimicrobi%C3%A0" title="Antimicrobià">agent antimicrobià</a>, inhibint el creixement de <a href="/wiki/Bacteris" title="Bacteris">bacteris</a> que descomponen les plomes.<a href="#cite_note-82">[82]</a> Alguns ocells també fan servir secrecions d'<a href="/wiki/%C3%80cid_f%C3%B2rmic" title="Àcid fòrmic">àcid fòrmic</a> de les formigues, que obtenen gràcies a un comportament conegut com a <a href="/w/index.php?title=Bany_de_formigues&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bany de formigues (encara no existeix)">bany de formigues</a>, per eliminar paràsits de les plomes.<a href="#cite_note-83">[83]</a> Les <a href="/wiki/Anatomia_dels_ocells#escates" title="Anatomia dels ocells">escates</a> dels ocells estan formades per la mateixa ceratina que constitueix el bec, les urpes i els esperons. Es troben principalment als dits dels peus i els <a href="/wiki/Metatarsians" class="mw-redirect" title="Metatarsians">metatarsians</a>, però alguns ocells també en tenen més amunt del turmell. Les escates de la major part dels ocells no s'encavalquen significativament, deixant de banda els <a href="/wiki/Alced%C3%ADnid" class="mw-redirect" title="Alcedínid">alcedínids</a> i <a href="/wiki/P%C3%ADcids" title="Pícids">pícids</a>. Es creu que les escates dels ocells són <a href="/wiki/Homologia_(biologia)" title="Homologia (biologia)">homòlogues</a> a les dels rèptils i mamífers.<a href="#cite_note-84">[84]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Vol">Vol</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Vol">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Vol_dels_ocells" title="Vol dels ocells">Vol dels ocells</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Restless_flycatcher04.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Restless_flycatcher04.jpg/220px-Restless_flycatcher04.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Restless_flycatcher04.jpg/330px-Restless_flycatcher04.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Restless_flycatcher04.jpg/440px-Restless_flycatcher04.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1067" /></a><figcaption><a href="/wiki/Myiagra_inquieta" class="mw-redirect" title="Myiagra inquieta">Papamosques infatigable</a> batent les ales cap avall.</figcaption></figure> La majoria dels ocells poden <a href="/w/index.php?title=Animals_voladors_i_planadors&action=edit&redlink=1" class="new" title="Animals voladors i planadors (encara no existeix)">volar</a>, cosa que els distingeix de gairebé totes les altres classes de vertebrats. El vol és la principal forma de locomoció de la majoria d'espècies d'ocells, que l'utilitzen per criar, alimentar-se i per evitar i fugir dels depredadors. Els ocells tenen diverses adaptacions per voltar, com ara un esquelet molt lleuger; dos grans músculs de vol, el pectoral, que representa el 15% de la massa total de l'ocell, i el supracoracoide; a més de potes anteriors modificades (<a href="/wiki/Ala_(anatomia)" title="Ala (anatomia)">ales</a>) que serveixen de <a href="/wiki/Perfil_(fluids)" title="Perfil (fluids)">perfil aerodinàmic</a>.<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a> La forma i la mida de les ales solen determinar el tipus de vol que té una espècie determinada; molts ocells combinen el vol impulsat per la batuda de les ales amb el vol tèrmic, menys exigent energèticament. Hi ha unes seixanta espècies vivents d'<a href="/wiki/Ocell_no_volador" title="Ocell no volador">ocells no voladors</a>, a més de moltes espècies extintes.<a href="#cite_note-85">[85]</a> Els ocells no voladors apareixen sovint a illes aïllades, probablement a causa de l'escassetat de recursos i l'absència de depredadors terrestres.<a href="#cite_note-86">[86]</a> Tot i que són incapaços de volar, els pingüins utilitzen músculs i moviments similars per «volar» dins l'aigua, igual que els <a href="/wiki/%C3%80lcid" class="mw-redirect" title="Àlcid">àlcids</a>, les <a href="/wiki/Baldriga" title="Baldriga">baldrigues</a> i els <a href="/wiki/C%C3%ADnclid" class="mw-redirect" title="Cínclid">cínclids</a>.<a href="#cite_note-87">[87]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Sistema_circulatori">Sistema circulatori</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Sistema circulatori">modifica</a>]</div> Tot i que el <a href="/wiki/Sistema_circulatori" title="Sistema circulatori">sistema circulatori</a> dels ocells va evolucionar independentment, no es diferencia gaire del dels <a href="/wiki/Mam%C3%ADfers" title="Mamífers">mamífers</a>. Presenten un <a href="/wiki/Cor" title="Cor">cor</a> gran amb quatre cambres i parets ventriculars fortes. Els ocells comparteixen amb els mamífers el fet que el cor ha separat completament les aurícules i els ventricles, resultant en <a href="/wiki/Circulaci%C3%B3_pulmonar" title="Circulació pulmonar">circuits pulmonars</a> i <a href="/wiki/Circulaci%C3%B3_sist%C3%A8mica" class="mw-redirect" title="Circulació sistèmica">sistèmics</a> separats, aquesta separació evita qualsevol barreja de sang altament oxigenada amb sang menys oxigenada.<a href="#cite_note-:0-88">[88]</a><a href="#cite_note-:1-89">[89]</a> L’<a href="/wiki/Arc_a%C3%B2rtic" class="mw-redirect" title="Arc aòrtic">arc aòrtic</a> dret condueix a aorta dorsal, a diferència dels mamífers que és l’arc aòrtic esquerre. Les dues venes jugulars del coll estan connectades per una vena creuada, una adaptació per a redirigir la sang d’una jugular a l’altre a mesura que el cap rota. Les artèries braquials i pectorals en les ales i el pit són inusualment llargues. La sang dels ocells presenta <a href="/wiki/Gl%C3%B2bul_vermell" title="Glòbul vermell">eritròcits</a> biconvexos i nucleats, i els fagòcits, cel·les ameboides de la sang, són particularment eficients reparant ferides i destruint microbis. El ritme cardíac d’un ocell és extremadament ràpid i, com en els mamífers, hi ha una relació inversa entre el ritme cardíac i el pes corporal.<a href="#cite_note-:1-89">[89]</a> Un cor gran, un ritme cardíac ràpid i la separació completa entre la sang molt oxigenada i la sang menys oxigenada són adaptacions importants per irrigar les grans quantitats de sang requerides per a l'endotèrmia i el vol.<a href="#cite_note-:1-89">[89]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Sistema_respiratori">Sistema respiratori</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Sistema respiratori">modifica</a>]</div> El <a href="/wiki/Sistema_respiratori" title="Sistema respiratori">sistema respiratori</a> de les aus es diferencia radicalment dels pulmons dels rèptils no aviars i dels mamífers, i està adaptat a les grans demandes metabòliques durant el vol. En les aus, les branques més fines dels bronquis es desenvolupen en una forma tubular (parabronqui) per la qual l’aire flueix de forma contínua, de forma que els parabronquis formen els pulmons dels ocells. També presenten un sistema únic de nou <a href="/wiki/Sac_aeri" title="Sac aeri">sacs aeris</a> o sacs d'aire interconnectats que es localitzen en parelles en el tòrax i l’abdomen, els sacs d’aire connecten amb els pulmons de forma que la majoria de l’aire inspirat que circula fluix directament als sacs posteriors, que actuen com a reservoris d’aire fresc. La inspiració i l'expiració són el resultat d'augmentar i disminuir el volum del tòrax i de l'expansió i compressió alternades dels sacs d'aire durant el vol i altres activitats. Durant la respiració, el moviment de l'estèrnum i les costelles posteriors comprimeixen els sacs d'aire toràcic.<a href="#cite_note-:1-89">[89]</a> Es necessiten dos cicles ventilatoris per moure un volum particular d'aire a través del sistema respiratori d'un ocell. Durant la primera inspiració, l'aire es mou cap als sacs d'aire abdominals. Al mateix temps, l'aire ja en els pulmons es mou a través del parabronqui cap als sacs d'aire toràcics. Durant l'expiració, l'aire en els sacs toràcics es mou fora del sistema respiratori, i l'aire en els sacs abdominals es mou cap al parabronqui. En la segona inspiració, l'aire es mou cap als sacs d'aire toràcic, i és expulsat durant la propera expiració.<a href="#cite_note-:0-88">[88]</a> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Respiraci%C3%B3_de_les_Aus.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/Respiraci%C3%B3_de_les_Aus.png/626px-Respiraci%C3%B3_de_les_Aus.png" decoding="async" width="626" height="264" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/Respiraci%C3%B3_de_les_Aus.png/939px-Respiraci%C3%B3_de_les_Aus.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/Respiraci%C3%B3_de_les_Aus.png/1252px-Respiraci%C3%B3_de_les_Aus.png 2x" data-file-width="1908" data-file-height="804" /></a><figcaption>Inspiració i expiració d'aire en aus.</figcaption></figure> A causa de les altes taxes metabòliques associades amb el vol, els ocells tenen una taxa de consum d'oxigen major que qualsevol altre vertebrat. Quan altres tetràpodes inspiren i expiren, l'aire passa cap a dins i cap a fora dels tubs respiratoris en un simple cicle d’endavant i endarrere. La ventilació és interrompuda durant l'expiració, i una quantitat considerable “d’aire mort” (aire no forçat durant l'expiració) roman als pulmons. A causa del sistema únic de sacs d'aire i parabronqui, els pulmons d'ocells tenen un moviment gairebé continu d'aire ric en oxigen sobre les superfícies respiratòries durant la inspiració i l'expiració. La quantitat d'aire mort en els pulmons es redueix bruscament, en comparació amb altres vertebrats.<a href="#cite_note-:0-88">[88]</a> A més de realitzar la seva principal funció respiratòria, el sistema de sacs d'aire ajuda a refredar l'ocell durant l'exercici vigorós. Un colom, per exemple, produeix unes 27 vegades més calor quan vola que quan descansa. Els sacs d'aire tenen nombrosos diverticles que s'estenen dins dels ossos pneumàtics més grans de les faixes pectorals i pelvianes, ales i potes. Com que contenen aire calent, proporcionen una flotabilitat considerable a l'ocell.<a href="#cite_note-:1-89">[89]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Sistema_excretor">Sistema excretor</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Sistema excretor">modifica</a>]</div> L’<a href="/wiki/Orina" title="Orina">orina</a> es forma en un parell de <a href="/wiki/Nefridi" title="Nefridi">ronyons metanefridics</a> relativament grans per la filtració en els glomèruls, seguit de modificacions específiques del filtrat en els túbuls. L’orina passa per la uretra fins a la <a href="/wiki/Cloaca" title="Cloaca">cloaca</a>. No presenten bufeta urinària. Com altres rèptils, els ocells excreten els residus nitrogenats en forma d'<a href="/wiki/%C3%80cid_%C3%BAric" title="Àcid úric">àcid úric</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEDíazSantos1998207-90">[90]</a> Els ronyons de les aus són molt menys eficients eliminant les sals que el d’altres animals, com els mamífers, sobretot el sodi, potassi i clor. La majoria de mamífers poden concentrar soluts d'entre 4 i 8 cops la concentració de la sang, mentre que la majoria d’aus concentren els soluts només una mica més que la concentració d’aquests en sang. Per compensar la seva poca capacitat per a concentrar soluts, algunes aus, sobretot marines, utilitzen mecanismes externs per excretar la sal guanyada del menjar que s’alimenten o l'aigua de mar que beuen.<a href="#cite_note-:1-89">[89]</a> Les <a href="/wiki/Gl%C3%A0ndula_de_sal" title="Glàndula de sal">glàndules de sal</a>, localitzades cada una sobre cada ull dels ocells marins, excreten solucions altament concentrades de <a href="/wiki/Clorur_de_sodi" title="Clorur de sodi">clorur de sodi</a>, dos cops més que la concentració de sal en el mar. La solució surt per les fosses nasals. La grandària d’aquestes glàndules de sal en ocells depèn de la quantitat de sal que un ocell consumeix.<a href="#cite_note-:0-88">[88]</a><a href="#cite_note-:1-89">[89]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Termoregulació">Termoregulació</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Termoregulació">modifica</a>]</div> Els ocells mantenen la seva temperatura corporal entre els 38 i els 45 °C, els extrems letals es troben per sota els 32 i per sobre dels 47 °C. En ambients freds la calor ha de ser conservada i generada mitjançant processos metabòlics, en un dia fred, per exemple, en un ocell en repòs pot posar el seu bec entre les seves plomes per evitar la pèrdua de calor en la respiració.<a href="#cite_note-:0-88">[88]</a> Alguns animals són capaços d'extreure calor de sang calenta i transferir-la a sang més freda. Això s'aconsegueix distribuint els vasos sanguinis en intercanviadors de calor a contracorrent. La disposició exacta depèn de l'animal i del teixit. Els bescanviadors de calor a contracorrent són utilitzats per endotèrmies per reduir la pèrdua de calor a la perifèria, en els ocells les parts més exposades d’un ocell són les potes, que no presenten ni músculs molt carnosos ni un gran reg sanguini.<a href="#cite_note-:0-88">[88]</a> Quan un ocell està dret sobre superfícies fredes, com el gel, poden perdre molta calor a través dels peus. Poden reduir la pèrdua de calor restringint el flux sanguini a les extremitats, però durant llargs períodes això causaria que els teixits perifèrics es morissin de fam. Els bescanviadors de calor a contracorrent transfereixen la calor de les artèries que emergeixen del nucli del cos a les venes que tornen de la perifèria freda. L'escalfament de la sang venosa disminueix l'impacte del refredament perifèric. A més, refredant la sang arterial disminueix el gradient tèrmic a través de la pell i, per tant, redueix la pèrdua de calor.<a href="#cite_note-:2-91">[91]</a> Les parts més exposades d’un ocell són les potes, que no presenten ni músculs molt carnosos ni un gran reg sanguini. Les temperatures en aquestes extremitats poden caure prop de la congelació per evitar la pèrdua de calor. L'intercanvi de calor a contracorrent entre la sang calenta que flueix cap a les potes i els peus, i la sang més freda que flueix cap al centre corporal des de les potes, evita una excessiva pèrdua de calor als peus. La calor torna al nucli del cos abans d'anar a les extremitats i perdre’s a l'entorn. El <a href="/wiki/Tremolor" title="Tremolor">tremolor</a> també genera calor en fred extrem. L'augment del metabolisme durant els mesos d'hivern requereix aliments addicionals.<a href="#cite_note-:0-88">[88]</a><a href="#cite_note-:2-91">[91]</a> Els ocells també poden necessitar dissipar excessos de calor, ja que el vol produeix grans quantitats de calor. Els ocells, tot i que no presenten glàndules sudorípares, segueixen depenent de l'<a href="/wiki/Evaporaci%C3%B3" title="Evaporació">evaporació</a> d’aigua per reduir la seva temperatura: en el panteix s’evapora aigua provinent de les membranes humides i calentes que recobreixen el tracte respiratori. Alguns ocells milloren el refredament per evaporació gràcies a moviments guturals, vibracions ràpides de la part superior de la gola i la base de la boca.<a href="#cite_note-:0-88">[88]</a> Algunes aus poden conservar energia en nits freds permetent que la seva temperatura corporal disminueixi, reduint així el metabolisme.<a href="#cite_note-:0-88">[88]</a><div style="clear:both;"></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Comportament">Comportament</h2>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Comportament">modifica</a>]</div> La major part d'ocells són <a href="/wiki/Animal_di%C3%BCrn" title="Animal diürn">animals diürns</a>, però alguns ocells, com la major part d'espècies de <a href="/wiki/Mussol" class="mw-redirect" title="Mussol">mussols</a> i <a href="/wiki/Caprim%C3%BAlgid" class="mw-redirect" title="Caprimúlgid">caprimúlgids</a>, són <a href="/wiki/Animal_nocturn" title="Animal nocturn">nocturns</a> i <a href="/wiki/Crepuscular_(biologia)" class="mw-redirect" title="Crepuscular (biologia)">crepusculars</a>, i molts <a href="/wiki/Ocell_lim%C3%ADcola" title="Ocell limícola">ocells limícoles</a> de les costes s'alimenten quan arriba la marea apropiada, de dia o de nit.<a href="#cite_note-92">[92]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Dieta_i_alimentació">Dieta i alimentació</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Dieta i alimentació">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Becs_d%27ocells.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Becs_d%27ocells.svg/170px-Becs_d%27ocells.svg.png" decoding="async" width="170" height="512" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Becs_d%27ocells.svg/255px-Becs_d%27ocells.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Becs_d%27ocells.svg/340px-Becs_d%27ocells.svg.png 2x" data-file-width="465" data-file-height="1400" /></a><figcaption>Becs adaptats per diferents tipus d'alimentació.</figcaption></figure> Les dietes dels ocells són variades i sovint inclouen <a href="/wiki/N%C3%A8ctar" title="Nèctar">nèctar</a>, fruita, plantes, llavors, <a href="/wiki/Carronya" title="Carronya">carronya</a> i diversos animals petits, incloent-hi com per exemple, altres ocells.<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a> Com que manquen de dents, tenen un <a href="/wiki/Aparell_digestiu" title="Aparell digestiu">aparell digestiu</a> adaptat per processar aliments no <a href="/wiki/Masticaci%C3%B3" title="Masticació">mastegats</a> que s'empassen sencers. Els ocells que posseeixen moltes estratègies per aconseguir menjar o que mengen una gran varietat d'aliments són anomenats generalistes, mentre que els que gasten temps i esforços per aconseguir aliments específics o tenen una sola estratègia alimentària són considerats especialistes.<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a> Les estratègies alimentàries varien d'una espècie a l'altra. Molts ocells <a href="/w/index.php?title=Espigolada_(ornitologia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Espigolada (ornitologia) (encara no existeix)">espigolen</a> insectes, invertebrats, fruites o llavors. Altres cacen insectes que ataquen sobtadament des d'una branca. Les espècies que cacen <a href="/wiki/Insectes" title="Insectes">insectes</a> causants de <a href="/wiki/Plaga" title="Plaga">plagues</a> són considerades agents de control biològic beneficiosos, i els programes de <a href="/wiki/Control_biol%C3%B2gic_de_plagues" title="Control biològic de plagues">control biològic de plagues</a> en promou la presència.<a href="#cite_note-lwa001-93">[93]</a> Els nectaròfags, com per exemple els <a href="/wiki/Colibr%C3%AD" class="mw-redirect" title="Colibrí">colibrís</a>, els <a href="/wiki/Suimanga" class="mw-redirect" title="Suimanga">suimangues</a> i els <a href="/wiki/Lor%C3%AD" class="mw-redirect" title="Lorí">lorins</a>, tenen una llengua raspallosa especialment adaptada, i sovint un bec que encaixa amb flors <a href="/wiki/Coevoluci%C3%B3" title="Coevolució">coadaptades</a>.<a href="#cite_note-94">[94]</a> Els <a href="/wiki/Kiwi_(ocell)" title="Kiwi (ocell)">kiwis</a> i <a href="/wiki/Au_lim%C3%ADcola" class="mw-redirect" title="Au limícola">aus limícoles</a> tenen un bec llarg que utilitzen per buscar invertebrats; les diferents mides de bec i els diversos mètodes d'alimentació de les aus limícoles resulten en una separació de <a href="/wiki/N%C3%ADnxols_ecol%C3%B2gics" class="mw-redirect" title="Nínxols ecològics">nínxols ecològics</a>.<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a><a href="#cite_note-95">[95]</a> Els <a href="/wiki/Gaviforme" class="mw-redirect" title="Gaviforme">gaviformes</a>, <a href="/wiki/Ait%C3%AD" class="mw-redirect" title="Aití">aitins</a>, <a href="/wiki/Ping%C3%BCins" title="Pingüins">pingüins</a> i <a href="/wiki/%C3%80lcid" class="mw-redirect" title="Àlcid">àlcids</a> persegueixen les preses a sota l'aigua, utilitzant les ales o les potes per impulsar-se,<a href="#cite_note-Burger-31">[31]</a> mentre que els depredadors aeris com ara els <a href="/wiki/Mascarell" class="mw-redirect" title="Mascarell">mascarells</a>, <a href="/wiki/Alced%C3%ADnid" class="mw-redirect" title="Alcedínid">alcedínids</a> i <a href="/wiki/Est%C3%A8rnid" class="mw-redirect" title="Estèrnid">xatracs</a> es capbussen per atrapar les preses. Els <a href="/wiki/Flamenc_(ocell)" class="mw-redirect" title="Flamenc (ocell)">flamencs</a>, tres espècies de <a href="/wiki/Pri%C3%B3_(ocell)" class="mw-redirect" title="Prió (ocell)">prions</a> i alguns ànecs <a href="/wiki/Alimentaci%C3%B3_per_filtratge" class="mw-redirect" title="Alimentació per filtratge">s'alimenten per filtratge</a>.<a href="#cite_note-96">[96]</a><a href="#cite_note-97">[97]</a> Les <a href="/wiki/Oca" title="Oca">oques</a> i els <a href="/wiki/Anat%C3%AD" class="mw-redirect" title="Anatí">anatins</a> són en gran part pasturadors. Algunes espècies, com per exemple, les <a href="/wiki/Fregata" title="Fregata">fregates</a>, les <a href="/wiki/Gavina" class="mw-redirect" title="Gavina">gavines</a><a href="#cite_note-98">[98]</a> i <a href="/wiki/Estercor%C3%A0rid" class="mw-redirect" title="Estercoràrid">estercoràrids</a>,<a href="#cite_note-99">[99]</a> practiquen el <a href="/wiki/Cleptoparasitisme" title="Cleptoparasitisme">cleptoparasitisme</a>, és a dir, roben aliments d'altres ocells. Es creu que aquest cleptoparasitisme serveix per complementar l'aliment que obtenen caçant i que no és una part significativa de la dieta de cap espècie. Un estudi de robatoris als <a href="/wiki/Mascarell_emmascarat" title="Mascarell emmascarat">mascarells emmascarats</a> per part de <a href="/wiki/Fregata_gran" title="Fregata gran">fregates grans</a> estimà que les fregates no robaven més del 40% del seu aliment i que la mitjana era d'un 5%.<a href="#cite_note-100">[100]</a> Altres ocells són <a href="/wiki/Carronyaire" class="mw-redirect" title="Carronyaire">carronyaires</a>; alguns d'ells, com els <a href="/wiki/Voltor" title="Voltor">voltors</a>, s'hi especialitzen, mentre que altres, com les gavines, els <a href="/wiki/C%C3%B2rvids" title="Còrvids">còrvids</a> o altres aus de presa, són oportunistes.<a href="#cite_note-101">[101]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Aigua">Aigua</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Aigua">modifica</a>]</div> Molts ocells necessiten aigua, tot i que el seu mode d'excreció i la manca de <a href="/wiki/Gl%C3%A0ndula_sudor%C3%ADpara" title="Glàndula sudorípara">glàndules sudorípares</a> en redueix la demanda fisiològica.<a href="#cite_note-102">[102]</a> Alguns ocells del desert poden obtenir tota l'aigua que necessiten la humitat present a l'aliment. També poden tenir altres adaptacions com deixar que els pugi la temperatura corporal, evitant així la pèrdua d'humitat a causa de la refrigeració evaporativa o el panteix.<a href="#cite_note-103">[103]</a> Les aus marines poden beure aigua de mar gràcies a les <a href="/wiki/Gl%C3%A0ndula_de_sal" title="Glàndula de sal">glàndules de sal</a> que tenen al cap i que expulsen l'excés de sal pels narius.<a href="#cite_note-104">[104]</a> La major part dels ocells agafen aigua amb el bec i alcen el cap perquè s'escoli per la gola. Algunes espècies, particularment les que viuen en zones àrides, de les famílies dels <a href="/wiki/Col%C3%BAmbid" class="mw-redirect" title="Colúmbid">colúmbids</a>, <a href="/wiki/Estr%C3%ADldid" class="mw-redirect" title="Estríldid">estríldids</a>, <a href="/wiki/C%C3%B2lid" class="mw-redirect" title="Còlid">còlids</a>, <a href="/wiki/Turn%C3%ADcid" class="mw-redirect" title="Turnícid">turnícids</a> i <a href="/wiki/Ot%C3%ADdid" class="mw-redirect" title="Otídid">otídids</a> són capaces de xuclar aigua sense haver d'alçar el cap.<a href="#cite_note-105">[105]</a> Algunes aus del desert depenen de les fonts d'aigua; les <a href="/wiki/Pteroclidiforme" class="mw-redirect" title="Pteroclidiforme">gangues</a> són conegudes per reunir-se diàriament al voltant d'abeuradors. Les que tenen cries els porten aigua mullant-se les plomes ventrals.<a href="#cite_note-106">[106]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Migració">Migració</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Migració">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Migraci%C3%B3_dels_ocells" class="mw-redirect" title="Migració dels ocells">Migració dels ocells</a></div> Moltes espècies d'ocells migren per aprofitar les diferències de temperatures <a href="/wiki/Estaci%C3%B3_de_l%27any" title="Estació de l'any">estacionals</a> a escala global, dirigint-se a les fonts d'aliment més abundants i els millors hàbitats de cria. Aquestes migracions varien d'un grup a l'altre. Molts ocells terrestres, <a href="/wiki/Ocell_lim%C3%ADcola" title="Ocell limícola">ocells limícoles</a> i <a href="/wiki/An%C3%A0tid" class="mw-redirect" title="Anàtid">anàtids</a> emprenen cada any migracions de llarga distància, que generalment comencen basant-se en la llargada del dia i les condicions meteorològiques. Aquests ocells migratoris passen la temporada d'aparellament a les regions <a href="/wiki/Clima_temperat" title="Clima temperat">temperades</a> o <a href="/wiki/%C3%80rtic" title="Àrtic">àrctiques</a>/<a href="/wiki/Ant%C3%A0rtida" title="Antàrtida">antàrtiques</a> i la resta de temps a les regions <a href="/wiki/Tropicals" class="mw-redirect" title="Tropicals">tropicals</a> o l'hemisferi oposat. Per preparar-se per migrar, els ocells augmenten significativament el seu greix corporal i les reserves de greix i redueixen la mida d'alguns òrgans.<a href="#cite_note-Battley-54">[54]</a><a href="#cite_note-Klaassen-107">[107]</a> La migració requereix molta energia, en part a causa del fet que els ocells han de creuar oceans i deserts sense aturar-se per menjar. Els ocells terrestres tenen un abast d'aproximadament 2.500 km, els shorebirds poden volar fins a 4.000 km,<a href="#cite_note-autogenerated1-108">[108]</a> mentre que el <a href="/wiki/T%C3%A8tol_cuabarrat" title="Tètol cuabarrat">tètol cuabarrat</a> és capaç de volar fins a 10.200 km sense aturar-se.<a href="#cite_note-109">[109]</a> Els <a href="/wiki/Ocell_mar%C3%AD" class="mw-redirect" title="Ocell marí">ocells marins</a> també emprenen migracions llargues —la més llarga és la de la <a href="/wiki/Baldriga_grisa" title="Baldriga grisa">baldriga grisa</a>, que nia a <a href="/wiki/Nova_Zelanda" title="Nova Zelanda">Nova Zelanda</a> i <a href="/wiki/Xile" title="Xile">Xile</a> i passa l'estiu boreal alimentant-se al nord del Pacífic, a prop del <a href="/wiki/Jap%C3%B3" title="Japó">Japó</a>, <a href="/wiki/Alaska" title="Alaska">Alaska</a> i <a href="/wiki/Calif%C3%B2rnia" title="Califòrnia">Califòrnia</a>, cobrint uns 64.000 km a l'any.<a href="#cite_note-110">[110]</a> Altres ocells marins es dispersen després d'aparellar-se, cobrint grans distàncies sense cap ruta migratòria fixa. Els albatrossos que nien a l'<a href="/wiki/Oce%C3%A0_Ant%C3%A0rtic" title="Oceà Antàrtic">oceà Antàrtic</a> sovint emprenen viatges circumpolars entre una temporada d'aparellament i la següent.<a href="#cite_note-111">[111]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bar-tailed_Godwit_migration.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/Bar-tailed_Godwit_migration.jpg/220px-Bar-tailed_Godwit_migration.jpg" decoding="async" width="220" height="216" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/Bar-tailed_Godwit_migration.jpg/330px-Bar-tailed_Godwit_migration.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fe/Bar-tailed_Godwit_migration.jpg 2x" data-file-width="416" data-file-height="408" /></a><figcaption>Rutes d'un <a href="/wiki/T%C3%A8tol_cuabarrat" title="Tètol cuabarrat">tètol cuabarrat</a> seguit per satèl·lit en la seva migració cap al nord des de <a href="/wiki/Nova_Zelanda" title="Nova Zelanda">Nova Zelanda</a>. Aquesta espècie protagonitza la migració més llarga sense aturar-se de totes les espècies conegudes, de fins a 10.200 km.</figcaption></figure> Algunes espècies d'ocells emprenen migracions més curtes, car només cobreixen la distància necessària per fugir del mal temps o trobar aliment. Les espècies irruptives com ara els <a href="/wiki/Fring%C3%ADl%C2%B7lid" class="mw-redirect" title="Fringíl·lid">fringíl·lids</a> boreals en són un exemple i sovint canvien de regió d'un any a l'altre. Aquest tipus de migració sol dependre de la disponibilitat d'aliment.<a href="#cite_note-112">[112]</a> Algunes espècies també cobreixen distàncies més curtes a part de l'àmbit de distribució, en què els individus de les latituds més altres viatgen a l'àmbit d'altres individus de la mateixa espècie. Altres ocells emprenen migracions parcials, en què només migra una part de la població (generalment les femelles i els mascles subdominants).<a href="#cite_note-113">[113]</a> Les migracions parcials poden representar un percentatge elevat del comportament migratori dels ocells d'algunes regions; a Austràlia, un estudi trobà que el 44% dels ocells no passerins i el 32% dels passerins eren parcialment migratoris<a href="#cite_note-114">[114]</a> La <a href="/wiki/Migraci%C3%B3_altitudinal" title="Migració altitudinal">migració altitudinal</a> és una forma de migració de curta distància en què els ocells passen la temporada d'aparellament a una major altitud i després baixen a una menor elevació quan arriben les condicions subòptimes. Sovint depèn dels canvis de temperatura i se sol produir quan els territoris normals esdevenen inhòspits a causa de la manca d'aliment.<a href="#cite_note-115">[115]</a> Algunes espècies poden ser nòmades, no tenen un territori fix i es desplacen segons el temps i la disponibilitat d'aliment. Els membres de la família dels <a href="/wiki/Psit%C3%A0cid" class="mw-redirect" title="Psitàcid">lloros</a> o bé no són ni migratoris ni sedentaris, sinó que se'ls considera dispersius, irruptius o nòmades, o bé emprenen migracions curtes i irregulars.<a href="#cite_note-116">[116]</a> La capacitat dels ocells de tornar a un punt precís després de cobrir grans distàncies es coneix des de fa temps; en un experiment de la dècada del 1950, una <a href="/wiki/Baldriga_grisa" title="Baldriga grisa">baldriga grisa</a> alliberada a <a href="/wiki/Boston" title="Boston">Boston</a> tornà a la seva colònia de <a href="/wiki/Skomer" title="Skomer">Skomer</a> (<a href="/wiki/Gal%C2%B7les" title="Gal·les">Gal·les</a>) en 13 dies, després de viatjar uns 5.150 km.<a href="#cite_note-117">[117]</a> Els ocells utilitzen una sèrie de mètodes per guiar-se durant les migracions. Els migrants <a href="/wiki/Animal_di%C3%BCrn" title="Animal diürn">diürns</a> utilitzen el <a href="/wiki/Sol" title="Sol">Sol</a> per navegar durant el dia, mentre que de nit s'utilitza una brúixola estel·lar. Els ocells que fan servir el sol compensen el canvi de posició de l'astre al llarg del dia mitjançant un <a href="/wiki/Cronobiologia" title="Cronobiologia">rellotge intern</a>.<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a> L'orientació per mitjà de la brúixola estel·lar depèn de la posició de les <a href="/wiki/Constel%C2%B7lacions" class="mw-redirect" title="Constel·lacions">constel·lacions</a> que envolten l'<a href="/wiki/Estel_del_Nord" title="Estel del Nord">Estel del Nord</a>.<a href="#cite_note-118">[118]</a> Algunes espècies complementen aquests mitjans amb la capacitat de percebre el <a href="/wiki/Geomagnetisme" class="mw-redirect" title="Geomagnetisme">geomagnetisme</a> terrestre mitjançant <a href="/wiki/C%C3%A8l%C2%B7lula_fotoreceptora" title="Cèl·lula fotoreceptora">fotoreceptors</a> especialitzats.<a href="#cite_note-119">[119]</a> La capacitat per orientar-se es troba en la retina.<a href="#cite_note-120">[120]</a> <div style="clear:both;"></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Comunicació">Comunicació</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Comunicació">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Vocalitzaci%C3%B3_dels_ocells" title="Vocalització dels ocells">Vocalització dels ocells</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Stavenn_Eurypiga_helias_00.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Stavenn_Eurypiga_helias_00.jpg/220px-Stavenn_Eurypiga_helias_00.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Stavenn_Eurypiga_helias_00.jpg/330px-Stavenn_Eurypiga_helias_00.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Stavenn_Eurypiga_helias_00.jpg/440px-Stavenn_Eurypiga_helias_00.jpg 2x" data-file-width="480" data-file-height="360" /></a><figcaption>L'exhibició alarmant del <a href="/wiki/Bit%C3%B3_del_sol" class="mw-redirect" title="Bitó del sol">bitó del sol</a> imita un depredador gros.</figcaption></figure> Els ocells es <a href="/w/index.php?title=Comunicaci%C3%B3_dels_animals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comunicació dels animals (encara no existeix)">comuniquen</a> principalment per mitjà de senyals visuals i auditius. Els senyals poden ser interespecífics (entre espècies diferents) i intraespecífics (al si d'una mateixa espècie). A vegades, els ocells utilitzen el seu plomatge per valorar i demostrar dominància social,<a href="#cite_note-121">[121]</a> per ensenyar la seva receptivitat a l'aparellament en les espècies amb selecció sexual o per exhibir-se amenaçadorament, com en el cas del <a href="/wiki/Bit%C3%B3_del_sol" class="mw-redirect" title="Bitó del sol">bitó del sol</a>, que imita un predador gran per espantar <a href="/wiki/Falc%C3%B3" title="Falcó">falcons</a> i protegir els polls.<a href="#cite_note-122">[122]</a> Les variacions en el plomatge també permeten identificar els ocells, especialment entre una espècie i l'altra. La comunicació visual dels ocells també pot incloure exhibicions ritualitzades, que s'han desenvolupat a partir d'accions no comunicatives com ara l'empolainament, els ajustaments de la posició de les plomes, el picoteig o altres comportaments. Aquestes exhibicions poden indicar agressivitat o submissió, a més de contribuir a la formació dels vincles de parella.<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a> Les exhibicions més elaborades són les dels festejos, en què sovint es formen danses a partir de combinacions complexes de nombrosos possibles moviments;<a href="#cite_note-123">[123]</a> l'èxit reproductiu dels mascles pot dependre de la qualitat d'aquestes exhibicions.<a href="#cite_note-124">[124]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><audio id="mwe_player_1" controls="" preload="none" data-mw-tmh="" class="mw-file-element" width="220" style="width:220px;" data-durationhint="20" data-mwtitle="Troglodytes_aedon.ogg" data-mwprovider="wikimediacommons" resource="/wiki/Fitxer:Troglodytes_aedon.ogg"><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/1d/Troglodytes_aedon.ogg" type="audio/ogg; codecs="vorbis"" data-width="0" data-height="0" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/1/1d/Troglodytes_aedon.ogg/Troglodytes_aedon.ogg.mp3" type="audio/mpeg" data-transcodekey="mp3" data-width="0" data-height="0" /></audio><figcaption>La crida del <a href="/wiki/Cargolet_com%C3%BA_americ%C3%A0" class="mw-redirect" title="Cargolet comú americà">cargolet comú americà</a>, un ocell cantaire comú a Nord-amèrica.</figcaption></figure> Les <a href="/wiki/Vocalitzaci%C3%B3_dels_ocells" title="Vocalització dels ocells">crides i cants dels ocells</a>, que són produïts a la <a href="/wiki/Siringe_(biologia)" class="mw-redirect" title="Siringe (biologia)">siringe</a>, són el principal mitjà de comunicació <a href="/wiki/So" title="So">sonor</a> dels ocells. Aquestes comunicacions poden ser molt complexes; algunes espècies són capaces d'utilitzar els dos costats de la siringe de manera independent, cosa que els permet emetre dos cants diferents alhora.<a href="#cite_note-Suthers-56">[56]</a> Les crides tenen diverses funcions com ara atreure una parella,<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a> avaluar una parella potencial,<a href="#cite_note-125">[125]</a> formar nous vincles, prendre i conservar territoris,<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a> identificar altres individus (com quan els pares cerquen els seus polls a les colònies o quan una parella es reuneix al començament de la temporada d'aparellament)<a href="#cite_note-126">[126]</a> i avisar altres ocells de la presència de possibles depredadors, a vegades amb informació específica sobre el tipus d'amenaça.<a href="#cite_note-127">[127]</a> Alguns ocells també utilitzen sons mecànics per comunicar-se auditivament. Els <a href="/wiki/Escolop%C3%A0cid" class="mw-redirect" title="Escolopàcid">becadells</a> del gènere <a href="/wiki/Coenocorypha" title="Coenocorypha">Coenocorypha</a> de <a href="/wiki/Nova_Zelanda" title="Nova Zelanda">Nova Zelanda</a> es fan passar aire per les plomes,<a href="#cite_note-Miskelly-128">[128]</a> els <a href="/wiki/P%C3%ADcids" title="Pícids">pícids</a> tamboregen per marcar territori<a href="#cite_note-Attenborough-53">[53]</a> i les <a href="/wiki/Cacatua_negra" class="mw-redirect" title="Cacatua negra">cacatues negres</a> fan servir eines per tamborejar.<a href="#cite_note-129">[129]</a> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Red-billed_quelea_flocking_at_waterhole.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Red-billed_quelea_flocking_at_waterhole.jpg/220px-Red-billed_quelea_flocking_at_waterhole.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Red-billed_quelea_flocking_at_waterhole.jpg/330px-Red-billed_quelea_flocking_at_waterhole.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Red-billed_quelea_flocking_at_waterhole.jpg/440px-Red-billed_quelea_flocking_at_waterhole.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a><figcaption>Els <a href="/wiki/Quelea_de_bec_vermell" class="mw-redirect" title="Quelea de bec vermell">quelees de bec vermell</a>, l'espècie d'ocell més nombrosa,<a href="#cite_note-flycatcher-130">[130]</a> formen enormes bandades que a vegades poden comptar amb desenes de milers d'individus.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Bandades_i_altres_associacions">Bandades i altres associacions</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Bandades i altres associacions">modifica</a>]</div> Mentre que alguns ocells són territorials o viuen en petits grups familiars, altres ocells poden formar grans <a href="/wiki/Bandada" title="Bandada">bandades</a>. Els beneficis principals de reunir-se en bandades són la protecció que ofereix estar en un grup nombrós i l'eficàcia a l'hora de cercar aliment.<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a> Defensar-se dels depredadors és especialment important als hàbitats tancats com ara els boscos, on la <a href="/w/index.php?title=Predaci%C3%B3_per_emboscada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Predació per emboscada (encara no existeix)">predació per emboscada</a> és comuna i els grups poden detectar més fàcilment les amenaces. Això ha conduït a la formació de moltes <a href="/w/index.php?title=Bandada_mixta_d%27alimentaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bandada mixta d'alimentació (encara no existeix)">bandades mixtes d'alimentació</a>, compostes habitualment per uns pocs individus de cada espècie amb moltes espècies diferents. Aquestes bandades proporcionen la seguretat d'estar en un grup nombrós i redueixen la possible competència pels recursos.<a href="#cite_note-131">[131]</a> Els desavantatges de reunir-se en bandades inclouen la submissió d'ocells socialment subordinats per part d'ocells més dominants i una menor eficiència a l'hora de trobar aliment en algunes situacions.<a href="#cite_note-132">[132]</a> A vegades, els ocells també formen associacions amb espècies no aviàries. Les <a href="/wiki/Ocell_mar%C3%AD" class="mw-redirect" title="Ocell marí">aus marines</a> capbussadores s'associen amb <a href="/wiki/Dofins" title="Dofins">dofins</a> i <a href="/wiki/Tonyines" class="mw-redirect" title="Tonyines">tonyines</a>, que empenyen les moles de <a href="/wiki/Peixos" title="Peixos">peixos</a> cap a la superfície.<a href="#cite_note-AU-133">[133]</a> Els <a href="/wiki/Calau" class="mw-redirect" title="Calau">calaus</a> tenen una <a href="/wiki/Mutualisme_(biologia)" title="Mutualisme (biologia)">relació mutualista</a> amb les <a href="/wiki/Mangostes_nanes_africanes" class="mw-redirect" title="Mangostes nanes africanes">mangostes nanes africanes</a>, en què busquen aliment junts i s'avisen els uns als altres de la presència d'<a href="/wiki/Au_de_presa" class="mw-redirect" title="Au de presa">aus de presa</a> i altres depredadors.<a href="#cite_note-134">[134]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Repòs">Repòs</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Repòs">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Caribbean_Flamingo2_(Phoenicopterus_ruber)_(0424)_-_Relic38.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Caribbean_Flamingo2_%28Phoenicopterus_ruber%29_%280424%29_-_Relic38.jpg/220px-Caribbean_Flamingo2_%28Phoenicopterus_ruber%29_%280424%29_-_Relic38.jpg" decoding="async" width="220" height="173" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Caribbean_Flamingo2_%28Phoenicopterus_ruber%29_%280424%29_-_Relic38.jpg/330px-Caribbean_Flamingo2_%28Phoenicopterus_ruber%29_%280424%29_-_Relic38.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Caribbean_Flamingo2_%28Phoenicopterus_ruber%29_%280424%29_-_Relic38.jpg/440px-Caribbean_Flamingo2_%28Phoenicopterus_ruber%29_%280424%29_-_Relic38.jpg 2x" data-file-width="3120" data-file-height="2460" /></a><figcaption>Igual que aquest <a href="/wiki/Flamenc_del_Carib" title="Flamenc del Carib">flamenc del Carib</a>, molts ocells giren el cap contra l'esquena quan dormen.</figcaption></figure> Els ocells complementen el seu ritme metabòlic elevat durant la part activa del dia descansant en altres moments. Els ocells dorments solen utilitzar un tipus de son conegut com a son vigilant, que alterna períodes de repòs amb "ullades" ràpides que els permeten detectar problemes i fugir ràpidament de possibles amenaces.<a href="#cite_note-135">[135]</a> Es creu que els <a href="/wiki/Ap%C3%B2dids" title="Apòdids">apòdids</a> poden dormir en ple vol i les observacions per radar suggereixen que s'orienten de cara al vent quan dormen mentre volen.<a href="#cite_note-136">[136]</a> Alguns ocells també han demostrat ser capaços de caure en un <a href="/w/index.php?title=Son_d%27ones_lentes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Son d'ones lentes (encara no existeix)">son d'ones lentes</a> alternant els <a href="/wiki/Hemisferi_cerebral" title="Hemisferi cerebral">hemisferis cerebrals</a>. Els ocells tendeixen a utilitzar aquesta capacitat segons la seva posició en relació a l'exterior de la bandada. Això podria permetre que l'ull situat a l'altra banda de l'hemisferi dorment romangués a l'aguait de depredadors, observant la vora exterior de la bandada. Aquesta adaptació també es dona en <a href="/wiki/Mam%C3%ADfer_mar%C3%AD" class="mw-redirect" title="Mamífer marí">mamífers marins</a>.<a href="#cite_note-137">[137]</a> El repòs comunal és una pràctica estesa, car redueix la <a href="/wiki/Termoregulaci%C3%B3" title="Termoregulació">pèrdua de temperatura</a> i els riscos de depredació.<a href="#cite_note-138">[138]</a> L'elecció del punt de repòs se sol fer segons la seva seguretat i la seva temperatura.<a href="#cite_note-139">[139]</a> Molts ocells dorments giren el cap contra l'esquena i amaguen el <a href="/wiki/Bec" title="Bec">bec</a> entre les plomes de l'esquena, mentre que alguns l'amaguen entre les plomes del pit. Molts ocells reposen sobre una sola cama, mentre que altres, especialment els que viuen en climes freds, amaguen les potes entre les plomes. Els <a href="/wiki/Passerins" class="mw-redirect" title="Passerins">ocells que dormen a les branques</a> tenen un mecanisme que els bloca els tendons, permetent-los romandre agafats a la branca mentre dormen. Molts ocells que viuen a terra, com les <a href="/wiki/Guatlla" title="Guatlla">guatlles</a> i els faisans, prefereixen dormir als arbres. Alguns lloros del gènere <a href="/wiki/Loriculus" title="Loriculus">Loriculus</a> dormen penjats cap per avall.<a href="#cite_note-140">[140]</a> Alguns <a href="/wiki/Colibr%C3%AD" class="mw-redirect" title="Colibrí">colibrís</a> entren en un estat de <a href="/wiki/Letargia" title="Letargia">letargia</a> nocturna que en redueix el ritme metabòlic.<a href="#cite_note-141">[141]</a> Aquesta <a href="/wiki/Adaptaci%C3%B3" title="Adaptació">adaptació fisiològica</a> es dona en gairebé un centenar d'espècies més, incloent-hi els <a href="/wiki/Egot%C3%A8lid" class="mw-redirect" title="Egotèlid">egotèlids</a>, <a href="/wiki/Caprim%C3%BAlgid" class="mw-redirect" title="Caprimúlgid">caprimúlgids</a> i els <a href="/wiki/Artamus" title="Artamus">artamins</a>. Una espècie, l'<a href="/wiki/Enganyapastors_de_Nuttall" title="Enganyapastors de Nuttall">enganyapastors de Nuttall</a>, fins i tot entra en estat d'<a href="/wiki/Hibernaci%C3%B3" title="Hibernació">hibernació</a>.<a href="#cite_note-142">[142]</a> Els ocells manquen de glàndules sudorípares, però es poden refrescar posant-se a l'ombra o dins l'aigua, pantejant, augmentant la seva àrea de superfície, agitant la gola o recorrent a comportaments especials com ara la <a href="/wiki/Urohidrosi" title="Urohidrosi">urohidrosi</a> per refrescar-se. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Reproducció">Reproducció</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Reproducció">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Sistemes_socials">Sistemes socials</h4>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Sistemes socials">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Raggiana_Bird-of-Paradise_wild_5.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Raggiana_Bird-of-Paradise_wild_5.jpg/220px-Raggiana_Bird-of-Paradise_wild_5.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Raggiana_Bird-of-Paradise_wild_5.jpg/330px-Raggiana_Bird-of-Paradise_wild_5.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Raggiana_Bird-of-Paradise_wild_5.jpg/440px-Raggiana_Bird-of-Paradise_wild_5.jpg 2x" data-file-width="2736" data-file-height="3648" /></a><figcaption>Com en altres espècies de la seva família, el mascle d'<a href="/wiki/Ocell_del_parad%C3%ADs_de_Raggi" title="Ocell del paradís de Raggi">ocell del paradís de Raggi</a> té un elaborat plomatge de cria que utilitza per impressionar les femelles.<a href="#cite_note-143">[143]</a></figcaption></figure> El 95% d'espècies d'ocells són socialment monògames. Aquestes espècies s'aparellen almenys durant una temporada d'aparellament, o en alguns casos durant anys o fins a la mort d'un dels membres de la parella.<a href="#cite_note-144">[144]</a> La monogàmia fa possible que <a href="/w/index.php?title=Inversi%C3%B3_parental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Inversió parental (encara no existeix)">ambdós pares cuidin les cries</a>, cosa especialment important en les espècies en què les femelles necessiten l'ajuda dels mascles per a criar els polls.<a href="#cite_note-145">[145]</a> Les infidelitats són habituals en moltes espècies socialment monògames.<a href="#cite_note-146">[146]</a> Aquests comportaments se sol produir entre mascles dominants i les femelles que s'aparellen amb mascles subordinats, però també pot ser el resultat d'una copulació forçada en els ànecs i altres <a href="/wiki/An%C3%A0tids" title="Anàtids">anàtids</a>.<a href="#cite_note-147">[147]</a> En les femelles, els possibles beneficis de la infidelitat inclouen l'obtenció de millors gens per les cries i prevenció en cas que la parella sigui estèril.<a href="#cite_note-148">[148]</a> Els mascles de les espècies que practiquen la infidelitat custodien la seva parella amb zel per assegurar-se que són el pare de les cries que cuiden.<a href="#cite_note-149">[149]</a> També es donen altres sistemes d'aparellament, incloent-hi la <a href="/wiki/Polig%C3%ADnia" title="Poligínia">poligínia</a>, la <a href="/wiki/Poli%C3%A0ndria" title="Poliàndria">poliàndria</a>, la <a href="/wiki/Polig%C3%A0mia" title="Poligàmia">poligàmia</a>, la <a href="/wiki/Poligin%C3%A0ndria" title="Poliginàndria">poliginàndria</a> i la <a href="/wiki/Promiscu%C3%AFtat" title="Promiscuïtat">promiscuïtat</a>.<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a> Els sistemes d'aparellament polígams apareixen quan les femelles són capaces de cuidar les cries sense l'ajut dels mascles.<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a> Algunes espècies poden canviar de sistema segons les circumstàncies. L'aparellament sol implicar algun tipus d'<a href="/wiki/Exhibici%C3%B3_(biologia)" title="Exhibició (biologia)">exhibició</a> de festeig, normalment pel mascle.<a href="#cite_note-150">[150]</a> La majoria d'exhibicions són més aviat senzilles i inclouen alguna mena de <a href="/wiki/Cant_dels_ocells" class="mw-redirect" title="Cant dels ocells">cant</a>. Alguns, emperò, són bastant elaborats. Segons l'espècie, els ocells poden picar les ales o la cua, dansar, volar o fer <a href="/w/index.php?title=Lekking&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lekking (encara no existeix)">lekking</a>. Habitualment són les femelles que escullen la seva parella,<a href="#cite_note-151">[151]</a> però en els <a href="/wiki/Escuraflascons" title="Escuraflascons">escuraflascons</a>, que són poliandris, funciona a l'inrevés: els mascles poc cridaners trien les femelles amb colors llampants.<a href="#cite_note-152">[152]</a> Les ofrenes d'aliments, el becatge i l'al·loempolainament són pràctiques habituals entre les parelles, generalment després que els ocells s'hagin aparellat i hagin copulat.<a href="#cite_note-Attenborough-53">[53]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Territori,_nidificació_i_incubació">Territori, nidificació i incubació</h4>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Territori, nidificació i incubació">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Niu_d%27ocell" title="Niu d'ocell">Niu d'ocell</a></div> Durant la temporada d'aparellament, molts ocells defensen activament el seu territori contra altres individus de la mateixa espècie. La possessió d'un territori els garanteix una font d'aliment per les cries. Les espècies incapaces de defensar el territori on s'alimenten, com les <a href="/wiki/Aus_marines" class="mw-redirect" title="Aus marines">aus marines</a> i els <a href="/wiki/Ap%C3%B2dids" title="Apòdids">apòdids</a>, solen reproduir-se en <a href="/wiki/Col%C3%B2nia_d%27ocells" title="Colònia d'ocells">colònies</a> per protegir-se dels depredadors. Les espècies que crien en colònies protegeixen llocs privilegiats de nidificació, cosa que pot provocar una ferotge competència per conquerir-los.<a href="#cite_note-153">[153]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><video id="mwe_player_2" poster="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Male_Turdus_merula_feeding_chicks.ogv/220px--Male_Turdus_merula_feeding_chicks.ogv.jpg" controls="" preload="none" data-mw-tmh="" class="mw-file-element" width="220" height="124" data-durationhint="40" data-mwtitle="Male_Turdus_merula_feeding_chicks.ogv" data-mwprovider="wikimediacommons" resource="/wiki/Fitxer:Male_Turdus_merula_feeding_chicks.ogv"><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/6/63/Male_Turdus_merula_feeding_chicks.ogv/Male_Turdus_merula_feeding_chicks.ogv.480p.vp9.webm" type="video/webm; codecs="vp9, opus"" data-transcodekey="480p.vp9.webm" data-width="854" data-height="480" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/6/63/Male_Turdus_merula_feeding_chicks.ogv/Male_Turdus_merula_feeding_chicks.ogv.720p.vp9.webm" type="video/webm; codecs="vp9, opus"" data-transcodekey="720p.vp9.webm" data-width="1280" data-height="720" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/6/63/Male_Turdus_merula_feeding_chicks.ogv/Male_Turdus_merula_feeding_chicks.ogv.1080p.vp9.webm" type="video/webm; codecs="vp9, opus"" data-transcodekey="1080p.vp9.webm" data-width="1920" data-height="1080" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/63/Male_Turdus_merula_feeding_chicks.ogv" type="video/ogg; codecs="theora, vorbis"" data-width="1920" data-height="1080" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/6/63/Male_Turdus_merula_feeding_chicks.ogv/Male_Turdus_merula_feeding_chicks.ogv.144p.mjpeg.mov" type="video/quicktime" data-transcodekey="144p.mjpeg.mov" data-width="256" data-height="144" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/6/63/Male_Turdus_merula_feeding_chicks.ogv/Male_Turdus_merula_feeding_chicks.ogv.240p.vp9.webm" type="video/webm; codecs="vp9, opus"" data-transcodekey="240p.vp9.webm" data-width="426" data-height="240" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/6/63/Male_Turdus_merula_feeding_chicks.ogv/Male_Turdus_merula_feeding_chicks.ogv.360p.webm" type="video/webm; codecs="vp8, vorbis"" data-transcodekey="360p.webm" data-width="640" data-height="360" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/6/63/Male_Turdus_merula_feeding_chicks.ogv/Male_Turdus_merula_feeding_chicks.ogv.360p.vp9.webm" type="video/webm; codecs="vp9, opus"" data-transcodekey="360p.vp9.webm" data-width="640" data-height="360" /></video><figcaption>Merla alimentant les cries</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Golden-backed_Weaver.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Golden-backed_Weaver.jpg/220px-Golden-backed_Weaver.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Golden-backed_Weaver.jpg/330px-Golden-backed_Weaver.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Golden-backed_Weaver.jpg/440px-Golden-backed_Weaver.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="681" /></a><figcaption>Els mascles de <a href="/wiki/Ploceus_jacksoni" class="mw-redirect" title="Ploceus jacksoni">Ploceus jacksoni</a> utilitzen herba per construir elaborats nius suspesos.</figcaption></figure> Els ocells solen pondre els ous en un <a href="/wiki/Niu_d%27ocell" title="Niu d'ocell">niu</a>. La major part de les espècies construeixen nius més o menys elaborats en forma de tassa, de cúpula, de plat, de depressió a terra, de monticle o de cau.<a href="#cite_note-Hansell-154">[154]</a> Tanmateix, alguns nius d'ocell són molt primitius; els nius d'<a href="/wiki/Albatros" title="Albatros">albatros</a> no són més que un forat a terra. La majoria d'ocells construeixen el niu a llocs protegits i amagats per evitar els depredadors, però els ocells grans o colonials (que es poden defensar millor) construeixen nius més oberts. Algunes espècies utilitzen matèria vegetal de plantes amb toxines antiparasitàries per construir el niu, car això facilita la supervivència dels polls.<a href="#cite_note-155">[155]</a> Sovint utilitzen plomes per aïllar el niu.<a href="#cite_note-Hansell-154">[154]</a> Algunes espècies no tenen niu: els <a href="/wiki/Somorgollaire" class="mw-redirect" title="Somorgollaire">somorgollaires</a> ponen els ous directament sobre les roques, mentre que els mascles de <a href="/wiki/Ping%C3%BC%C3%AD_emperador" title="Pingüí emperador">pingüí emperador</a> protegeixen els ous entre el cos i els peus. La manca de niu és especialment prevalent entre les espècies que nien a terra, en què les cries són <a href="/wiki/Esp%C3%A8cie_precocial" title="Espècie precocial">precoces</a>. <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Eastern_Phoebe-nest-Brown-headed-Cowbird-egg.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Eastern_Phoebe-nest-Brown-headed-Cowbird-egg.jpg/220px-Eastern_Phoebe-nest-Brown-headed-Cowbird-egg.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Eastern_Phoebe-nest-Brown-headed-Cowbird-egg.jpg/330px-Eastern_Phoebe-nest-Brown-headed-Cowbird-egg.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/Eastern_Phoebe-nest-Brown-headed-Cowbird-egg.jpg/440px-Eastern_Phoebe-nest-Brown-headed-Cowbird-egg.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="768" /></a><figcaption>Aquest niu de <a href="/wiki/Sayornis_phoebe" class="mw-redirect" title="Sayornis phoebe">Sayornis phoebe</a> ha estat parasitat per una <a href="/wiki/Merla_de_cap_bru" class="mw-redirect" title="Merla de cap bru">merla de cap bru</a>.</figcaption></figure> La incubació, que proporciona la temperatura més apropiada pel desenvolupament dels polls, sol començar després de la posta de l'últim ou.<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a> Les espècies monògames solen compartir el temps d'incubació, mentre que en les espècies polígames només un dels pares s'encarrega de covar els ous. La calor es transmet dels pares als ous a través de les <a href="/wiki/Placa_d%27incubaci%C3%B3" title="Placa d'incubació">plaques d'incubació</a>, unes zones de pell sense plomes situades a l'abdomen o el pit dels ocells incubadors. La incubació pot requerir molta energia; els albatrossos adults, per exemple, poden perdre fins a 83 g de pes corporal al dia.<a href="#cite_note-156">[156]</a> En els <a href="/wiki/Megap%C3%B2dids" title="Megapòdids">megapòdids</a>, la calor que escalfa els ous ve del <a href="/wiki/Sol" title="Sol">sol</a>, plantes en descomposició o fonts volcàniques.<a href="#cite_note-157">[157]</a> El període d'incubació pot durar entre 10 dies (en els <a href="/wiki/P%C3%ADcids" title="Pícids">pícids</a>, <a href="/wiki/Cucut" class="mw-redirect" title="Cucut">cucuts</a> i ocells <a href="/wiki/Passer%C3%AD" class="mw-redirect" title="Passerí">passerins</a>) i més de 80 dies (en els albatrossos i <a href="/wiki/Kiwi_(ocell)" title="Kiwi (ocell)">kiwis</a>).<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Cura_parental">Cura parental</h4>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Cura parental">modifica</a>]</div> Quan surten de l'ou, l'estat de desenvolupament dels polls pot variar entre indefensos i independents, segons l'espècie de la qual es tracti. Els polls indefensos són <a href="/wiki/Altricial" class="mw-redirect" title="Altricial">altricials</a> i tendeixen a ser petits, <a href="/wiki/Ceguesa" title="Ceguesa">cecs</a>, immòbils i nus. En canvi, els polls que són mòbils i tenen plomes al moment de sortir de l'ou són <a href="/wiki/Esp%C3%A8cie_precocial" title="Espècie precocial">precoços</a>. Als polls altricials els cal <a href="/wiki/Termoregulaci%C3%B3" title="Termoregulació">termoregulats</a> i covats durant més temps que els precoços. Entremig dels dos extrems hi ha els polls semiprecoços o semialtricials. <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Calliope-nest_edit.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Calliope-nest_edit.jpg/220px-Calliope-nest_edit.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Calliope-nest_edit.jpg/330px-Calliope-nest_edit.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Calliope-nest_edit.jpg/440px-Calliope-nest_edit.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1365" /></a><figcaption>Femella de <a href="/wiki/Stellula_calliope" class="mw-redirect" title="Stellula calliope">Stellula calliope</a> alimentant polls que ja han crescut.</figcaption></figure> La durada i el tipus de cura parental varien molt entre els diferents ordres i espècies. En un dels extrems, la cura parental dels <a href="/wiki/Megap%C3%B2dids" title="Megapòdids">megapòdids</a> arriba a la seva fi quan la femella pon els ous; els polls acabats de sortir de l'ou són capaços d'excavar per sortir del seu túmul i poden defensar-se immediatament.<a href="#cite_note-158">[158]</a> A l'altre extrem, molts ocells marins cuiden dels polls durant molt de temps. La cura parental més llarga és la de la <a href="/wiki/Fregata_gran" title="Fregata gran">fregata gran</a>, en què els polls triguen sis mesos a <a href="/wiki/Plomada_(ornitologia)" title="Plomada (ornitologia)">plomar</a> i són alimentats pels pares fins a l'edat de vint mesos.<a href="#cite_note-159">[159]</a> En algunes espècies, ambdós progenitors cuiden els polls, mentre que en altres només se n'encarrega un dels dos sexes. En algunes espècies, <a href="/wiki/Col%C2%B7laboradors_al_niu" title="Col·laboradors al niu">altres ocells</a> de la mateixa espècie (sovint parents propers de la <a href="/w/index.php?title=Parella_reproductora&action=edit&redlink=1" class="new" title="Parella reproductora (encara no existeix)">parella reproductora</a>, com per exemple les cries de llocades anteriors) contribueixen a criar els polls.<a href="#cite_note-160">[160]</a> Aquest tipus d'al·loparentatge està especialment estès entre el parvordre <a href="/wiki/Corvida" title="Corvida">Corvida</a>, un grup que inclou ocells com ara els <a href="/wiki/C%C3%B2rvid" class="mw-redirect" title="Còrvid">corbs</a>, les <a href="/wiki/Garsa_australiana" class="mw-redirect" title="Garsa australiana">garses australianes</a> i els <a href="/wiki/Malurus" title="Malurus">caragolets</a>,<a href="#cite_note-161">[161]</a> però ha estat observat en espècies tan diferents com l'<a href="/wiki/Acantisita_bec_d%27alena" title="Acantisita bec d'alena">acantisita bec d'alena</a> o el <a href="/wiki/Mil%C3%A0_reial" title="Milà reial">milà reial</a>. La cura parental pels mascles és rara en la major part dels grups animals, però en els ocells és bastant habitual, més que en qualsevol altra <a href="/wiki/Classe_(biologia)" title="Classe (biologia)">classe</a> de <a href="/wiki/Vertebrats" title="Vertebrats">vertebrats</a>.<a href="#cite_note-Gill-43">[43]</a> Tot i que el mascle i la femella solen compartir la defensa del territori i el niu, la incubació i l'alimentació dels polls, a vegades es produeix una <a href="/wiki/Divisi%C3%B3_del_treball" title="Divisió del treball">divisió del treball</a> en què un dels individus s'encarrega majoritàriament o total d'una tasca determinada.<a href="#cite_note-162">[162]</a> Hi ha una gran variació en el punt en què els polls <a href="/wiki/Plomada_(ornitologia)" title="Plomada (ornitologia)">plomen</a>. En la major part d'espècies, els polls abandonen el niu poc abans o poc després d'aprendre a volar. També varia la cura parental després de la plomada. Els polls de gavotins del gènere <a href="/wiki/Synthliboramphus" title="Synthliboramphus">Synthliboramphus</a>, com ara el <a href="/wiki/Gavot%C3%AD_antic" title="Gavotí antic">gavotí antic</a>, abandonen el niu durant la nit de l'endemà de la desclosa per a seguir els pares a la mar, on creixen fora de l'abast dels depredadors terrestres.<a href="#cite_note-163">[163]</a> Altres espècies, com els ànecs, treuen els polls del niu quan encara són ben joves. Els polls d'albatros abandonen el niu per si sols i ja no reben més ajuda dels pares, mentre que en algunes espècies els progenitors continuen donant aliments suplementaris a les cries després de la plomada.<a href="#cite_note-164">[164]</a> Els polls també poden seguir els pares durant la seva primera <a href="/wiki/Migraci%C3%B3_dels_ocells" class="mw-redirect" title="Migració dels ocells">migració</a>.<a href="#cite_note-165">[165]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Parasitisme_de_posta">Parasitisme de posta</h4>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Parasitisme de posta">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Parasitisme_de_posta" title="Parasitisme de posta">Parasitisme de posta</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Reed_warbler_cuckoo.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Reed_warbler_cuckoo.jpg/170px-Reed_warbler_cuckoo.jpg" decoding="async" width="170" height="239" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Reed_warbler_cuckoo.jpg/255px-Reed_warbler_cuckoo.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Reed_warbler_cuckoo.jpg/340px-Reed_warbler_cuckoo.jpg 2x" data-file-width="446" data-file-height="628" /></a><figcaption><a href="/wiki/Boscarla" title="Boscarla">Boscarla</a> criant un <a href="/wiki/Cucut" class="mw-redirect" title="Cucut">cucut</a>, un <a href="/wiki/Parasitisme_de_posta" title="Parasitisme de posta">paràsit de posta</a>.</figcaption></figure> El <a href="/wiki/Parasitisme_de_posta" title="Parasitisme de posta">parasitisme de posta</a>, en què una femella deixa els ous amb la posta d'un altre individu, és més habitual en els ocells que en qualsevol altre grup d'éssers vius.<a href="#cite_note-brood-166">[166]</a> Una vegada l'ocell paràsit ha post els ous al niu d'un altre ocell, l'hoste sovint els accepta i cria a esquena de la seva pròpia llocada. Els paràsits de posta poden ser o bé obligats (necessiten parasitar els nius d'altres espècies perquè són incapaços de criar les seves pròpies cries) o bé no obligats (a vegades ponen ous al niu d'altres individus de la mateixa espècie per incrementar el seu rendiment reproductiu, tot i que podrien haver-los criat ells mateixos).<a href="#cite_note-167">[167]</a> Hi ha un centenar d'espècies d'ocells que són paràsits obligats, incloent-hi els <a href="/wiki/Indicador_(ocell)" class="mw-redirect" title="Indicador (ocell)">indicadors</a>, els <a href="/wiki/Ict%C3%A8rid" class="mw-redirect" title="Ictèrid">ictèrids</a>, els <a href="/wiki/Estr%C3%ADldid" class="mw-redirect" title="Estríldid">estríldids</a> i alguns <a href="/wiki/Heteronetta_atricapilla" class="mw-redirect" title="Heteronetta atricapilla">ànecs</a>; els més coneguts són els <a href="/wiki/Cuc%C3%BAlid" class="mw-redirect" title="Cucúlid">cucuts</a>.<a href="#cite_note-brood-166">[166]</a> Alguns paràsits de posta s'han adaptat per sortir de l'ou abans que els ous de l'hoste, cosa que els permet destruir-los llançant-los del niu o matant els polls, assegurant-se que tot l'aliment que arribi al niu serà per als polls paràsits.<a href="#cite_note-168">[168]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Ecologia">Ecologia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Ecologia">modifica</a>]</div> Els ocells ocupen una gran varietat de <a href="/wiki/N%C3%ADnxols_ecol%C3%B2gics" class="mw-redirect" title="Nínxols ecològics">nínxols ecològics</a>.<a href="#cite_note-flycatcher-130">[130]</a> Alguns són generalistes, mentre que altres tenen un <a href="/wiki/H%C3%A0bitat" title="Hàbitat">hàbitat</a> o unes necessitats alimentàries molt especialitzades. Els nínxols que ocupen les diferents espècies d'ocells poden variar fins i tot al si d'un mateix hàbitat, com ara un bosc, on algunes espècies s'alimenten al <a href="/wiki/Dosser" title="Dosser">dosser</a>, altres a sota del dosser i altres al sotabosc. Els ocells de bosc poden ser <a href="/wiki/Insectivorisme" title="Insectivorisme">insectívors</a>, <a href="/wiki/Frug%C3%ADvor" title="Frugívor">frugívors</a> i <a href="/w/index.php?title=Nectar%C3%ADvor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nectarívor (encara no existeix)">nectarívors</a>. Els ocells aquàtics solen trobar aliment pescant, menjant plantes o <a href="/wiki/Cleptoparasitisme" title="Cleptoparasitisme">robant-lo</a> d'altres animals. Les aus de caça s'especialitzen en la caça de <a href="/wiki/Mam%C3%ADfers" title="Mamífers">mamífers</a> o altres ocells, mentre que els voltors són <a href="/wiki/Carronyaire" class="mw-redirect" title="Carronyaire">carronyaires</a> especialitzats. Els <a href="/w/index.php?title=Av%C3%ADvor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Avívor (encara no existeix)">avívors</a> s'especialitzen a caçar ocells. Alguns ocells nectarívors són pol·linitzadors importants, mentre que molts dels frugívors tenen un paper clau en la dispersió de les llavors.<a href="#cite_note-Clout-169">[169]</a> Les plantes i els ocells que les pol·linitzen sovint <a href="/wiki/Coevoluci%C3%B3" title="Coevolució">coevolucionen</a>;<a href="#cite_note-170">[170]</a> en alguns casos, el pol·linitzador principal d'una planta és l'única espècie capaç d'arribar al seu nèctar.<a href="#cite_note-171">[171]</a> Els ocells solen ser un element important de les ecologies insulars. Sovint assoleixen illes on no han arribat als mamífers, on poden tenir un paper ecològic que generalment pertany a animals més grossos. Per exemple, les <a href="/wiki/Moa" class="mw-redirect" title="Moa">moes</a> de Nova Zelanda eren animals pasturadors, igual que el <a href="/wiki/Colom_de_Nova_Zelanda" title="Colom de Nova Zelanda">colom de Nova Zelanda</a> i el <a href="/w/index.php?title=Kokako&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kokako (encara no existeix)">kokako</a> d'avui en dia.<a href="#cite_note-Clout-169">[169]</a> Les plantes actuals de Nova Zelanda conserven les adaptacions defensives que desenvoluparen per protegir-se del moa, ja extint.<a href="#cite_note-172">[172]</a> Els nius d'<a href="/wiki/Ocells_marins" title="Ocells marins">ocells marins</a> també poden afectar l'ecologia de les illes i els mars que les envolten, en gran part a causa de la concentració de grans quantitats de <a href="/wiki/Guano" title="Guano">guano</a> que enriqueix el sòl<a href="#cite_note-173">[173]</a> i els mars contigus.<a href="#cite_note-174">[174]</a> Es fa servir una gran varietat de mètodes de camp per estudiar l'ecologia aviària, incloent-hi recomptes, monitoratge dels nius i captures amb marcatge. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Relació_amb_els_éssers_humans">Relació amb els éssers humans</h2>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Relació amb els éssers humans">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Industrial-Chicken-Coop.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/Industrial-Chicken-Coop.JPG/220px-Industrial-Chicken-Coop.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/Industrial-Chicken-Coop.JPG/330px-Industrial-Chicken-Coop.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/Industrial-Chicken-Coop.JPG/440px-Industrial-Chicken-Coop.JPG 2x" data-file-width="2304" data-file-height="1728" /></a><figcaption><a href="/wiki/Cria_industrial" class="mw-redirect" title="Cria industrial">Cria industrial</a> de <a href="/wiki/Pollastre" class="mw-redirect" title="Pollastre">pollastres</a></figcaption></figure> Els humans s'han relacionat amb els ocells des de l'albada de la humanitat, car els ocells són animals molt visibles i comuns.<a href="#cite_note-175">[175]</a> A vegades es tracta d'una relació <a href="/wiki/Mutualisme_(biologia)" title="Mutualisme (biologia)">mutualista</a>, com per exemple la recol·lecció de mel col·laborativa dels <a href="/wiki/Indicador_(ocell)" class="mw-redirect" title="Indicador (ocell)">indicadors</a> i pobles africans com ara els <a href="/w/index.php?title=Borana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Borana (encara no existeix)">borana</a>.<a href="#cite_note-176">[176]</a> En altres casos pot ser una relació <a href="/wiki/Comensalisme" title="Comensalisme">comensal</a>, com quan espècies com ara el <a href="/wiki/Pardal" title="Pardal">pardal</a><a href="#cite_note-177">[177]</a> es beneficien de les activitats humanes. Algunes espècies han esdevingut plagues agrícoles importants,<a href="#cite_note-178">[178]</a> mentre que altres representen un <a href="/wiki/Risc_aviari" title="Risc aviari">risc per les aeronaus</a>.<a href="#cite_note-179">[179]</a> Les activitats humanes també poden perjudicar els ocells, alguns dels quals estan amenaçats d'extinció per motius com la <a href="/wiki/Ca%C3%A7a" title="Caça">caça</a>, <a href="/w/index.php?title=Saturnisme_animal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Saturnisme animal (encara no existeix)">saturnisme</a>, <a href="/wiki/Pesticides" class="mw-redirect" title="Pesticides">pesticides</a>, atropellament o la depredació per part de <a href="/wiki/Gats" class="mw-redirect" title="Gats">gats</a> i <a href="/wiki/Gos" title="Gos">gossos</a> <a href="/wiki/Dom%C3%A8stics" class="mw-redirect" title="Domèstics">domèstics</a>. Els ocells poden ser <a href="/wiki/Vector_(biologia)" title="Vector (biologia)">vectors</a> que contribueixen a escampar malalties com ara la <a href="/wiki/Psitacosi" title="Psitacosi">psitacosi</a>, la <a href="/wiki/Salmonel%C2%B7losi" title="Salmonel·losi">salmonel·losi</a>, la <a href="/w/index.php?title=Campilobacteriosi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Campilobacteriosi (encara no existeix)">campilobacteriosi</a>, la micobacteriosi (<a href="/wiki/Tuberculosi" title="Tuberculosi">tuberculosi</a> aviària), la <a href="/wiki/Grip_avi%C3%A0ria" title="Grip aviària">grip aviària</a>, la <a href="/wiki/Giardiosi" title="Giardiosi">giardiosi</a> i la <a href="/wiki/Criptosporidiosi" title="Criptosporidiosi">criptosporidiosi</a> sobre grans distàncies. Algunes d'aquestes malalties són <a href="/wiki/Zoonosi" title="Zoonosi">zoonòtiques</a>, és a dir, es poden encomanar als humans.<a href="#cite_note-180">[180]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Importància_econòmica">Importància econòmica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Importància econòmica">modifica</a>]</div> Els ocells domèstics criats per la seva carn i ous, anomenats <a href="/wiki/Aviram" title="Aviram">aviram</a>, són la principal font de <a href="/wiki/Prote%C3%AFna" title="Proteïna">proteïna</a> animal que consumeixen els humans; el 2003 es produïren 76 milions de tones d'aviram i 61 milions de tones d'ous arreu del món.<a href="#cite_note-181">[181]</a> Els <a href="/wiki/Pollastres" class="mw-redirect" title="Pollastres">pollastres</a> formen la major part de l'aviram consumit pels humans, tot i que els <a href="/wiki/Gall_dindi" title="Gall dindi">galls dindis</a>, els <a href="/wiki/%C3%80necs" title="Ànecs">ànecs</a> i les <a href="/wiki/Oques" class="mw-redirect" title="Oques">oques</a> també són relativament comuns. També es cacen moltes espècies d'ocells per obtenir-ne la carn. La caça dels ocells és una activitat majoritàriament recreativa, excepte a les àrees molt subdesenvolupades. Els ocells més caçats a les Amèriques són els anàtids, però també es cacen <a href="/wiki/Faisans" class="mw-redirect" title="Faisans">faisans</a>, <a href="/wiki/Gall_dindi" title="Gall dindi">galls dindis</a> salvatges, <a href="/wiki/Guatlles" class="mw-redirect" title="Guatlles">guatlles</a>, <a href="/wiki/Colom_(ocell)" title="Colom (ocell)">coloms</a>, <a href="/wiki/Perdicins" title="Perdicins">perdius</a>, <a href="/wiki/Tetra%C3%B2nids" class="mw-redirect" title="Tetraònids">tetraònids</a>, <a href="/wiki/Becadell" title="Becadell">becadells</a> i <a href="/wiki/Scolopax" title="Scolopax">becades</a>.<a href="#cite_note-182">[182]</a> El <a href="/w/index.php?title=Muttonbirding&action=edit&redlink=1" class="new" title="Muttonbirding (encara no existeix)">muttonbirding</a>, la caça o recol·lecció de polls i ous de <a href="/wiki/Petrell" title="Petrell">petrell</a>, també és popular a Austràlia i Nova Zelanda.<a href="#cite_note-183">[183]</a> Tot i que alguns tipus de caça, com ara el muttonbirding, poden ser sostenibles, la caça d'ocells ha provocat l'extinció de desenes d'espècies i n'ha posat en perill moltes més.<a href="#cite_note-184">[184]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:FishingCormorants.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/FishingCormorants.jpg/170px-FishingCormorants.jpg" decoding="async" width="170" height="249" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/FishingCormorants.jpg/255px-FishingCormorants.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/FishingCormorants.jpg/340px-FishingCormorants.jpg 2x" data-file-width="522" data-file-height="764" /></a><figcaption>L'ús de corbs marins per part de pescadors asiàtics està desapareixent ràpidament però encara sobreviu com a atracció turística en algunes regions.</figcaption></figure> Altres productes aviaris amb valor comercial són les plomes (especialment el <a href="/wiki/Plomissol" class="mw-redirect" title="Plomissol">plomissol</a> de les oques i els ànecs), que es fan servir com a insolació en roba i <a href="/wiki/Llen%C3%A7" title="Llenç">llenços</a>, i els excrements dels ocells marins (<a href="/wiki/Guano" title="Guano">guano</a>), que són una font valuosa de <a href="/wiki/F%C3%B2sfor" title="Fòsfor">fòsfor</a> i <a href="/wiki/Nitrogen" title="Nitrogen">nitrogen</a>. La lluita per controlar els dipòsits de guano fou un dels motius que provocaren la <a href="/wiki/Guerra_del_Pac%C3%ADfic_(1879-1883)" title="Guerra del Pacífic (1879-1883)">Guerra del Pacífic</a>, també coneguda com a "Guerra del Guano".<a href="#cite_note-185">[185]</a> Els humans han domesticat ocells per tenir-los com a animals de companyia i per fins pràctics. Els ocells amb colors llampants, com ara els <a href="/wiki/Lloros" title="Lloros">lloros</a> i els <a href="/wiki/Acridotheres" title="Acridotheres">minàs</a>, són criats en <a href="/wiki/Avicultura" title="Avicultura">captivitat</a> o tinguts com a animals de companyia, una pràctica que ha dut al tràfic il·legal de certes <a href="/wiki/Esp%C3%A8cies_amena%C3%A7ades" class="mw-redirect" title="Espècies amenaçades">espècies amenaçades</a>.<a href="#cite_note-186">[186]</a> Fa segles que s'utilitzen <a href="/wiki/Falcons" title="Falcons">falcons</a> i <a href="/wiki/Corbs_marins" title="Corbs marins">corbs marins</a> per la <a href="/wiki/Falconeria" title="Falconeria">caça</a> i la pesca, respectivament. Els <a href="/wiki/Colom_missatger" title="Colom missatger">coloms missatgers</a> es remunten com a mínim a l'1 aC i encara tingueren un paper rellevant a la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a>. Tanmateix, avui en dia aquestes activitats es duen a terme més aviat com a lleure, entreteniment, turisme<a href="#cite_note-187">[187]</a> o esport (<a href="/w/index.php?title=Cursa_de_coloms&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cursa de coloms (encara no existeix)">curses de coloms</a>). Hi ha milions d'ornitòlegs afeccionats arreu del món.<a href="#cite_note-188">[188]</a> Molta gent posa <a href="/w/index.php?title=Menjadora_per_ocells&action=edit&redlink=1" class="new" title="Menjadora per ocells (encara no existeix)">menjadores</a> a prop de casa per atreure ocells. La <a href="/w/index.php?title=Cria_d%27ocells&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cria d'ocells (encara no existeix)">cria d'ocells</a> ha esdevingut una indústria que mou milions d'euros; s'estima que el 75% de les llars britàniques donen menjar als ocells en algun moment de l'hivern.<a href="#cite_note-189">[189]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Aspectes_culturals">Aspectes culturals</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Aspectes culturals">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Vogel_Drei_(Meister_der_Spielkarten).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/Vogel_Drei_%28Meister_der_Spielkarten%29.jpg/170px-Vogel_Drei_%28Meister_der_Spielkarten%29.jpg" decoding="async" width="170" height="259" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/Vogel_Drei_%28Meister_der_Spielkarten%29.jpg/255px-Vogel_Drei_%28Meister_der_Spielkarten%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/eb/Vogel_Drei_%28Meister_der_Spielkarten%29.jpg 2x" data-file-width="323" data-file-height="493" /></a><figcaption>El «3 d'ocells» del <a href="/w/index.php?title=Mestre_de_les_Cartes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mestre de les Cartes (encara no existeix)">Mestre de les Cartes</a> (Alemanya, segle xv).</figcaption></figure> Els ocells tenen papers destacats i diversos al folklore, la religió i la <a href="/wiki/Cultura_popular" title="Cultura popular">cultura popular</a>. En la religió, els ocells poden ser o bé missatgers o bé sacerdots i líders d'una <a href="/wiki/De%C3%AFtat" title="Deïtat">deïtat</a>, com per exemple en el culte de <a href="/w/index.php?title=Makemake_(mitologia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Makemake (mitologia) (encara no existeix)">Makemake</a>, en què els <a href="/wiki/Tangata_manu" title="Tangata manu">Tangata manu</a> de l'<a href="/wiki/Illa_de_Pasqua" title="Illa de Pasqua">illa de Pasqua</a> esdevenien cabdills,<a href="#cite_note-190">[190]</a> o com a assistents, com en el cas de <a href="/wiki/Hugin_i_Munin" title="Hugin i Munin">Hugin i Munin</a>, dos <a href="/wiki/Corbs" title="Corbs">corbs</a> que xiuxiuejaven notícies a l'orella del <a href="/wiki/D%C3%A9u_n%C3%B2rdic" class="mw-redirect" title="Déu nòrdic">déu nòrdic</a> <a href="/wiki/Odin_(d%C3%A9u)" title="Odin (déu)">Odin</a>.<a href="#cite_note-191">[191]</a> Els <a href="/wiki/%C3%80ugurs" class="mw-redirect" title="Àugurs">àugurs</a> eren sacerdots encarregats d'interpretar les «paraules» dels ocells i d'observar els <a href="/wiki/Auspici" title="Auspici">auspicis</a> per predir el futur.<a href="#cite_note-192">[192]</a> També poden ser <a href="/wiki/S%C3%ADmbols" class="mw-redirect" title="Símbols">símbols</a> religiosos, com quan <a href="/wiki/Jon%C3%A0s" class="mw-redirect" title="Jonàs">Jonàs</a> (en hebreu: יוֹנָה, ‘<a href="/wiki/Col%C3%BAmbid" class="mw-redirect" title="Colúmbid">colom</a>’) encarnà la por, la passivitat, el dol i la bellesa que tradicionalment s'associen als coloms.<a href="#cite_note-193">[193]</a> A vegades, els ocells han estat deïficats, com és el cas del <a href="/wiki/Pa%C3%B3" title="Paó">paó</a>, considerat com la Mare Terra pels <a href="/wiki/Pobles_dravidians" title="Pobles dravidians">pobles dravidians</a> de l'Índia.<a href="#cite_note-194">[194]</a> Alguns també han estat vistos com a monstres, incloent-hi el mític <a href="/wiki/Roc_(mitologia)" title="Roc (mitologia)">roc</a> o el llegendari <a href="/w/index.php?title=Pouakai&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pouakai (encara no existeix)">pouakai</a> dels <a href="/wiki/Maori" title="Maori">maoris</a>, un ocell gegant capaç d'atrapar humans.<a href="#cite_note-195">[195]</a> Els ocells han aparegut a la cultura i l'art des de temps prehistòrics, quan se'ls representà a les primeres <a href="/wiki/Pintures_rupestres" class="mw-redirect" title="Pintures rupestres">pintures rupestres</a>.<a href="#cite_note-196">[196]</a> Més tard, els ocells foren utilitzats en l'art i disseny religiós i simbòlic, com per exemple en el magnífic <a href="/wiki/Tron_del_Pa%C3%B3" title="Tron del Paó">Tron del Paó</a> dels emperadors <a href="/wiki/Imperi_mogol" class="mw-redirect" title="Imperi mogol">mogols</a> i <a href="/wiki/Imperi_Persa" title="Imperi Persa">perses</a>.<a href="#cite_note-197">[197]</a> Quan els científics començaren a interessar-se en els ocells, encarregaren molts dibuixos d'ocells per il·lustrar els seus llibres. Un dels dibuixants d'ocells més cèlebres fou <a href="/wiki/John_James_Audubon" title="John James Audubon">John James Audubon</a>, que feu pintures d'ocells nord-americans que tingueren un gran èxit comercial a Europa. La <a href="/w/index.php?title=National_Audubon_Society&action=edit&redlink=1" class="new" title="National Audubon Society (encara no existeix)">National Audubon Society</a> li deu el nom.<a href="#cite_note-198">[198]</a> Els ocells també han estat importants en la poesia; <a href="/wiki/Homer" title="Homer">Homer</a>, per exemple, presentà <a href="/wiki/Rossinyols" class="mw-redirect mw-disambig" title="Rossinyols">rossinyols</a> a l'<a href="/wiki/Odissea" title="Odissea">Odissea</a>, mentre que <a href="/wiki/Gai_Valeri_Catul" title="Gai Valeri Catul">Gai Valeri Catul</a> feu servir un <a href="/wiki/Pardal" title="Pardal">pardal</a> com a símbol eròtic a <a href="/w/index.php?title=Catul_2&action=edit&redlink=1" class="new" title="Catul 2 (encara no existeix)">Catul 2</a>.<a href="#cite_note-199">[199]</a> La relació entre un <a href="/wiki/Albatros" title="Albatros">albatros</a> i un mariner és el tema central de l'obra de <a href="/wiki/Samuel_Taylor_Coleridge" title="Samuel Taylor Coleridge">Samuel Taylor Coleridge</a> <a href="/w/index.php?title=The_Rime_of_the_Ancient_Mariner&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Rime of the Ancient Mariner (encara no existeix)">The Rime of the Ancient Mariner</a> i dugué a l'ús modern del nom de l'albatros com a metàfora per referir-se a una càrrega.<a href="#cite_note-200">[200]</a> Hi ha altres metàfores derivades dels ocells; els <a href="/wiki/Fons_voltor" title="Fons voltor">fons voltor</a> i els inversors voltor, per exemple, deuen el nom al voltor carronyaire.<a href="#cite_note-201">[201]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:California-Condor3-Szmurlo_edit.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/California-Condor3-Szmurlo_edit.jpg/170px-California-Condor3-Szmurlo_edit.jpg" decoding="async" width="170" height="216" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/California-Condor3-Szmurlo_edit.jpg/255px-California-Condor3-Szmurlo_edit.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/California-Condor3-Szmurlo_edit.jpg/340px-California-Condor3-Szmurlo_edit.jpg 2x" data-file-width="1752" data-file-height="2222" /></a><figcaption>Les poblacions de <a href="/wiki/C%C3%B2ndor_de_Calif%C3%B2rnia" title="Còndor de Califòrnia">còndor de Califòrnia</a> caigueren fins a només 22 exemplars, però gràcies als esforços conservacionistes s'han recuperat i ara compten amb més de 300 individus.</figcaption></figure> Algunes espècies d'ocells són vistes de manera diferent d'una cultura a l'altra. Els <a href="/wiki/Mussols" class="mw-redirect" title="Mussols">mussols</a> s'associen amb la mala sort, la <a href="/wiki/Bruixeria" title="Bruixeria">bruixeria</a> i la mort a parts d'Àfrica,<a href="#cite_note-202">[202]</a> mentre que a gran part d'Europa se'ls veu com un símbol de saviesa.<a href="#cite_note-203">[203]</a> Els <a href="/wiki/Puput" class="mw-redirect" title="Puput">puputs</a> eren sagrats pels <a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">antics egipcis</a> i símbols de virtut pels <a href="/wiki/P%C3%A8rsia" title="Pèrsia">perses</a>, però a gran part d'Europa se'ls considerava uns lladres i a <a href="/wiki/Escandin%C3%A0via" title="Escandinàvia">Escandinàvia</a> se'ls veia com un presagi de <a href="/wiki/Guerra" title="Guerra">guerra</a>.<a href="#cite_note-204">[204]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Conservació">Conservació</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Conservació">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Conservaci%C3%B3_dels_ocells" title="Conservació dels ocells">Conservació dels ocells</a></div> Tot i que les activitats humanes han possibilitat l'expansió d'algunes espècies, com ara l'<a href="/wiki/Oreneta_comuna" class="mw-redirect" title="Oreneta comuna">oreneta comuna</a> i l'<a href="/wiki/Estornell_vulgar" class="mw-redirect" title="Estornell vulgar">estornell vulgar</a>, també han causat el declivi de les poblacions o l'<a href="/wiki/Extinci%C3%B3" title="Extinció">extinció</a> de moltes altres espècies. S'han extingit més d'un centenar d'espècies d'ocells en temps històrics,<a href="#cite_note-205">[205]</a> encara que l'extinció d'ocells més dramàtica causada pels humans es produí durant la colonització de <a href="/wiki/Melan%C3%A8sia" title="Melanèsia">Melanèsia</a>, <a href="/wiki/Polin%C3%A8sia" title="Polinèsia">Polinèsia</a> i <a href="/wiki/Micron%C3%A8sia" title="Micronèsia">Micronèsia</a>, quan desaparegueren entre 750 i 1.800 espècies.<a href="#cite_note-206">[206]</a> Moltes espècies d'ocells estan en declivi arreu del món. L'any 2009, <a href="/wiki/BirdLife_International" title="BirdLife International">BirdLife International</a> i la <a href="/wiki/UICN" class="mw-redirect" title="UICN">UICN</a> comptaren 1.227 espècies d'ocells <a href="/wiki/Esp%C3%A8cie_amena%C3%A7ada" title="Espècie amenaçada">amenaçades d'extinció</a>.<a href="#cite_note-207">[207]</a><a href="#cite_note-208">[208]</a> La principal amenaça d'origen humà pels ocells és la <a href="/wiki/P%C3%A8rdua_d%27h%C3%A0bitat" class="mw-redirect" title="Pèrdua d'hàbitat">pèrdua d'hàbitat</a>.<a href="#cite_note-209">[209]</a> Les altres amenaces inclouen la sobrecaça, accidents a causa de <a href="/wiki/Risc_aviari" title="Risc aviari">col·lisions estructurals</a> o l'enganxada accidental en <a href="/wiki/Palangre" title="Palangre">palangres</a>,<a href="#cite_note-210">[210]</a> la contaminació (incloent-hi els <a href="/wiki/Vessaments_de_petroli" class="mw-redirect" title="Vessaments de petroli">vessaments de petroli</a> i l'ús de pesticides),<a href="#cite_note-211">[211]</a> la competició i depredació per part d'<a href="/wiki/Esp%C3%A8cies_invasores" class="mw-redirect" title="Espècies invasores">espècies invasores</a> foranes<a href="#cite_note-212">[212]</a> i el <a href="/wiki/Canvi_clim%C3%A0tic" title="Canvi climàtic">canvi climàtic</a>. Els governs i grups <a href="/wiki/Biologia_de_la_conservaci%C3%B3" title="Biologia de la conservació">conservacionistes</a> treballen per protegir els ocells, o bé promulgant lleis que <a href="/w/index.php?title=Conservaci%C3%B3_in_situ&action=edit&redlink=1" class="new" title="Conservació in situ (encara no existeix)">preserven</a> i <a href="/wiki/Restauraci%C3%B3_ecol%C3%B2gica" class="mw-redirect" title="Restauració ecològica">restauren</a> els hàbitats dels ocells o bé establint <a href="/wiki/Conservaci%C3%B3_ex_situ" title="Conservació ex situ">poblacions en captivitat</a> que més tard seran reintroduïdes. Aquests projectes han tingut un cert èxit; un estudi estimà que els esforços conservacionistes han salvat setze espècies d'ocells que altrament s'haurien extingit entre el 1994 i el 2004, com el <a href="/wiki/C%C3%B2ndor_de_Calif%C3%B2rnia" title="Còndor de Califòrnia">còndor de Califòrnia</a> i la <a href="/wiki/Cyanoramphus_cookii" title="Cyanoramphus cookii">cotorra de Norfolk</a>.<a href="#cite_note-213">[213]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències">Referències</h2>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Referències">modifica</a>]</div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-FOOTNOTEBrusatteO'ConnorJarvis2015R888-1"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBrusatteO'ConnorJarvis2015R888_1-0">↑</a> <a href="#CITEREFBrusatteO'ConnorJarvis2015">Brusatte, O'Connor i Jarvis, 2015</a>, p. R888. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEDel_HoyoElliottSargatalCabot200972-2"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEDel_HoyoElliottSargatalCabot200972_2-0">↑</a> <a href="#CITEREFDel_HoyoElliottSargatalCabot2009">Del Hoyo et al., 2009</a>, p. 72. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTELinnaeus1758824-3"><a href="#cite_ref-FOOTNOTELinnaeus1758824_3-0">↑</a> <a href="#CITEREFLinnaeus1758">Linnaeus, 1758</a>, p. 824. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTELivezeyZusi20071-4"><a href="#cite_ref-FOOTNOTELivezeyZusi20071_4-0">↑</a> <a href="#CITEREFLivezeyZusi2007">Livezey i Zusi, 2007</a>, p. 1. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECurriePadian1997«Bird_Origins»_(K._Padian_i_L._M._Chiappe)-5"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECurriePadian1997«Bird_Origins»_(K._Padian_i_L._M._Chiappe)_5-0">↑</a> <a href="#CITEREFCurriePadian1997">Currie i Padian, 1997</a>, «Bird Origins» (K. Padian i L. M. Chiappe). </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEGauthier198611-6"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEGauthier198611_6-0">↑</a> <a href="#CITEREFGauthier1986">Gauthier, 1986</a>, p. 11. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEGauthierDe_Queiroz20017-7"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEGauthierDe_Queiroz20017_7-0">↑</a> <a href="#CITEREFGauthierDe_Queiroz2001">Gauthier i De Queiroz, 2001</a>, p. 7. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECau20186-15-8"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECau20186-15_8-0">↑</a> <a href="#CITEREFCau2018">Cau, 2018</a>, p. 6-15. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEWeishampelDodsonOsmólska2004210-9"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEWeishampelDodsonOsmólska2004210_9-0">↑</a> <a href="#CITEREFWeishampelDodsonOsmólska2004">Weishampel, Dodson i Osmólska, 2004</a>, p. 210. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMaryańskaOsmólskaWolsan2002102-10"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMaryańskaOsmólskaWolsan2002102_10-0">↑</a> <a href="#CITEREFMaryańskaOsmólskaWolsan2002">Maryańska, Osmólska i Wolsan, 2002</a>, p. 102. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEGauthierDe_Queiroz200125-11"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEGauthierDe_Queiroz200125_11-0">↑</a> <a href="#CITEREFGauthierDe_Queiroz2001">Gauthier i De Queiroz, 2001</a>, p. 25. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTELeeSpencer199775-12"><a href="#cite_ref-FOOTNOTELeeSpencer199775_12-0">↑</a> <a href="#CITEREFLeeSpencer1997">Lee i Spencer, 1997</a>, p. 75. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECauBroughamNaish201519-22-13"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECauBroughamNaish201519-22_13-0">↑</a> <a href="#CITEREFCauBroughamNaish2015">Cau, Brougham i Naish, 2015</a>, p. 19-22. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEVilaAlba200913-14"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEVilaAlba200913_14-0">↑</a> <a href="#CITEREFVilaAlba2009">Vila i Alba, 2009</a>, p. 13. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEVilaAlba200912-15">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEVilaAlba200912_15-0">15,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEVilaAlba200912_15-1">15,1</a> <a href="#CITEREFVilaAlba2009">Vila i Alba, 2009</a>, p. 12. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECurriePadian1997«Maniraptora»_(K._Padian)-16"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECurriePadian1997«Maniraptora»_(K._Padian)_16-0">↑</a> <a href="#CITEREFCurriePadian1997">Currie i Padian, 1997</a>, «Maniraptora» (K. Padian). </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEXuZhouWangKuang2003339-17"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEXuZhouWangKuang2003339_17-0">↑</a> <a href="#CITEREFXuZhouWangKuang2003">Xu et al., 2003</a>, p. 339. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTELovette201636_i_37-18"><a href="#cite_ref-FOOTNOTELovette201636_i_37_18-0">↑</a> <a href="#CITEREFLovette2016">Lovette, 2016</a>, p. 36 i 37. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEWangHuZhangWang20221-19"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEWangHuZhangWang20221_19-0">↑</a> <a href="#CITEREFWangHuZhangWang2022">Wang et al., 2022</a>, p. 1. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECau201818-20"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECau201818_20-0">↑</a> <a href="#CITEREFCau2018">Cau, 2018</a>, p. 18. </li> <li id="cite_note-chiappe2007-21">↑ <a href="#cite_ref-chiappe2007_21-0">21,0</a> <a href="#cite_ref-chiappe2007_21-1">21,1</a> <a href="#cite_ref-chiappe2007_21-2">21,2</a> <a href="#cite_ref-chiappe2007_21-3">21,3</a> Chiappe, Luis M. Glorified Dinosaurs: The Origin and Early Evolution of Birds. Sydney: University of New South Wales Press, 2007. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-86840-413-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-86840-413-4">ISBN 978-0-86840-413-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Glorified+Dinosaurs%3A+The+Origin+and+Early+Evolution+of+Birds&rft.aulast=Chiappe&rft.aufirst=Luis+M.&rft.date=2007&rft.pub=University+of+New+South+Wales+Press&rft.place=Sydney&rft.isbn=978-0-86840-413-4">  </li> <li id="cite_note-22"><a href="#cite_ref-22">↑</a> Clarke, Julia A. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://digitallibrary.amnh.org/dspace/bitstream/2246/454/1/B286.pdf">Morphology, Phylogenetic Taxonomy, and Systematics of Ichthyornis and Apatornis (Avialae: Ornithurae)</a>» (PDF). Bulletin of the American Museum of Natural History, 286, setembre 2004, pàg. 1-179. </li> <li id="cite_note-23"><a href="#cite_ref-23">↑</a> Clarke, Julia A.; Claudia P. Tambussi, Jorge I. Noriega, Gregory M. Erickson and Richard A. Ketcham «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.digimorph.org/specimens/Vegavis_iaai/nature03150.pdf">Definitive fossil evidence for the extant avian radiation in the Cretaceous</a>» (PDF). <a href="/wiki/Nature" title="Nature">Nature</a>, 433, Gener 2005, pàg. 305-308. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnature03150">10.1038/nature03150</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0028-0836">0028-0836</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15662422?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15662422">15662422</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nature.com/nature/journal/v433/n7023/suppinfo/nature03150.html">Informació de suport</a> </li> <li id="cite_note-Ericson-24">↑ <a href="#cite_ref-Ericson_24-0">24,0</a> <a href="#cite_ref-Ericson_24-1">24,1</a> <a href="#cite_ref-Ericson_24-2">24,2</a> Ericson, Per G.P.; Cajsa L. Anderson; , Tom Britton; [et al] «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://rsbl.royalsocietypublishing.org/content/2/4/543.full">Diversification of Neoaves: Integration of molecular sequence data and fossils</a>» (en anglès). <a href="/wiki/Biology_Letters" title="Biology Letters">Biol. Lett.</a>, vol. 2, núm. 4, 22-12-2006, pp. 543-547. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frsbl.2006.0523">10.1098/rsbl.2006.0523</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17148284?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17148284">17148284</a>. </li> <li id="cite_note-25"><a href="#cite_ref-25">↑</a> Brown, Joseph W.; Robert B. Payne; David P. Mindell «Nuclear DNA does not reconcile 'rocks' and 'clocks' in Neoaves: a comment on Ericson [et al]» (en anglès). <a href="/wiki/Biology_Letters" title="Biology Letters">Biol. lett.</a>, vol. 3, núm. 3, 22-06-2007, pp. 257-259. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frsbl.2006.0611">10.1098/rsbl.2006.0611</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17389215?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17389215">17389215</a>. </li> <li id="cite_note-26"><a href="#cite_ref-26">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Charles_Sibley&action=edit&redlink=1" class="new" title="Charles Sibley (encara no existeix)">Sibley, Charles</a>; <a href="/w/index.php?title=Jon_Edward_Ahlquist&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jon Edward Ahlquist (encara no existeix)">Jon Edward Ahlquist</a>. Phylogeny and classification of birds. New Haven: Yale University Press, 1990. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-300-04085-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-300-04085-7">ISBN 0-300-04085-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Phylogeny+and+classification+of+birds&rft.aulast=Sibley&rft.aufirst=Charles&rft.date=1990&rft.pub=Yale+University+Press&rft.place=New+Haven&rft.isbn=0-300-04085-7">  </li> <li id="cite_note-27"><a href="#cite_ref-27">↑</a> <a href="/wiki/Ernst_W._Mayr" class="mw-redirect" title="Ernst W. Mayr">Mayr, Ernst</a>; Short, Lester L.. Species Taxa of North American Birds: A Contribution to Comparative Systematics. Cambridge, Mass.: Nuttall Ornithological Club, 1970 (Publications of the Nuttall Ornithological Club, no. 9). <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/517185">517185</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Species+Taxa+of+North+American+Birds%3A+A+Contribution+to+Comparative+Systematics&rft.aulast=Mayr&rft.aufirst=Ernst&rft.date=1970&rft.pub=Nuttall+Ornithological+Club&rft.place=Cambridge%2C+Mass.&rft.series=Publications+of+the+Nuttall+Ornithological+Club%2C+no.+9&rft_id=info:oclcnum/517185">  </li> <li id="cite_note-28"><a href="#cite_ref-28">↑</a> Newton, Ian. The Speciation and Biogeography of Birds. Amsterdam: Academic Press, 2003, p. 463. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-12-517375-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-12-517375-X">ISBN 0-12-517375-X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Speciation+and+Biogeography+of+Birds&rft.aulast=Newton&rft.aufirst=Ian&rft.date=2003&rft.pub=Academic+Press&rft.place=Amsterdam&rft.pages=463&rft.isbn=0-12-517375-X">  </li> <li id="cite_note-29"><a href="#cite_ref-29">↑</a> Brooke, Michael. Albatrosses And Petrels Across The World. Oxford: Oxford University Press, 2004. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-850125-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-850125-0">ISBN 0-19-850125-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Albatrosses+And+Petrels+Across+The+World&rft.aulast=Brooke&rft.aufirst=Michael&rft.date=2004&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.place=Oxford&rft.isbn=0-19-850125-0">  </li> <li id="cite_note-30"><a href="#cite_ref-30">↑</a> Weir, Jason T.; Dolph Schluter «The Latitudinal Gradient in Recent Speciation and Extinction Rates of Birds and Mammals». <a href="/wiki/Science" title="Science">Science</a>, 315, 5818, Març 2007, pàg. 1574-76. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1135590">10.1126/science.1135590</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0036-8075">0036-8075</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17363673?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17363673">17363673</a>. </li> <li id="cite_note-Burger-31">↑ <a href="#cite_ref-Burger_31-0">31,0</a> <a href="#cite_ref-Burger_31-1">31,1</a> Schreiber, Elizabeth Anne; Joanna Burger. Biology of Marine Birds. Boca Raton: CRC Press, 2001. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8493-9882-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8493-9882-7">ISBN 0-8493-9882-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Biology+of+Marine+Birds&rft.aulast=Schreiber&rft.aufirst=Elizabeth+Anne&rft.date=2001&rft.pub=CRC+Press&rft.place=Boca+Raton&rft.isbn=0-8493-9882-7">  </li> <li id="cite_note-32"><a href="#cite_ref-32">↑</a> Sato, Katsufumi; Y. Naito, A. Kato [et al] «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jeb.biologists.org/cgi/content/full/205/9/1189">Buoyancy and maximal diving depth in penguins: do they control inhaling air volume?</a>» (en anglès). Journal of Experimental Biology, 205, 9, 01-05-2002, pàg. 1189-1197. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0022-0949">0022-0949</a>. </li> <li id="cite_note-33"><a href="#cite_ref-33">↑</a> Hill, David; Peter Robertson. The Pheasant: Ecology, Management, and Conservation. Oxford: BSP Professional, 1988. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-632-02011-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-632-02011-3">ISBN 0-632-02011-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Pheasant%3A+Ecology%2C+Management%2C+and+Conservation&rft.aulast=Hill&rft.aufirst=David&rft.date=1988&rft.pub=BSP+Professional&rft.place=Oxford&rft.isbn=0-632-02011-3">  </li> <li id="cite_note-34"><a href="#cite_ref-34">↑</a> Spreyer, Mark F.; Enrique H. Bucher. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://bna.birds.cornell.edu/bna/species/322">Monk Parakeet (Myiopsitta monachus)</a>». The Birds of North America. Cornell Lab of Ornithology, 1998. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2173/bna.322">10.2173/bna.322</a>. </li> <li id="cite_note-35"><a href="#cite_ref-35">↑</a> Arendt, Wayne J. «Range Expansion of the Cattle Egret, (Bubulcus ibis) in the Greater Caribbean Basin». Colonial Waterbirds, 11, 2, 01-01-1988, pàg. 252-62. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F1521007">10.2307/1521007</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/07386028">07386028</a>. </li> <li id="cite_note-36"><a href="#cite_ref-36">↑</a> Bierregaard, R.O.. «Yellow-headed Caracara». A: Josep del Hoyo, Andrew Elliott & Jordi Sargatal (editors). <a href="/wiki/Handbook_of_the_Birds_of_the_World" title="Handbook of the Birds of the World">Handbook of the Birds of the World</a>. Volume 2; New World Vultures to Guineafowl. Barcelona: Lynx Edicions, 1994. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-87334-15-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-87334-15-3">ISBN 978-84-87334-15-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BHandbook+of+the+Birds+of+the+World%5D%5D.+Volume+2%3B+New+World+Vultures+to+Guineafowl&rft.atitle=Yellow-headed+Caracara&rft.aulast=Bierregaard&rft.aufirst=R.O.&rft.date=1994&rft.pub=Lynx+Edicions&rft.place=Barcelona&rft.isbn=978-84-87334-15-3">  </li> <li id="cite_note-37"><a href="#cite_ref-37">↑</a> Juniper, Tony; Mike Parr. Parrots: A Guide to the Parrots of the World. Londres: <a href="/w/index.php?title=Helm_Identification_Guides&action=edit&redlink=1" class="new" title="Helm Identification Guides (encara no existeix)">Christopher Helm</a>, 1998. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7136-6933-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7136-6933-0">ISBN 0-7136-6933-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Parrots%3A+A+Guide+to+the+Parrots+of+the+World&rft.aulast=Juniper&rft.aufirst=Tony&rft.date=1998&rft.pub=%5B%5BHelm+Identification+Guides%7CChristopher+Helm%5D%5D&rft.place=Londres&rft.isbn=0-7136-6933-0">  </li> <li id="cite_note-38"><a href="#cite_ref-38">↑</a> Roger Tory Peterson, Guy Mountfort, P.A.D. Hollom, Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació coordinada per <a href="/wiki/Jordi_Sargatal" class="mw-redirect" title="Jordi Sargatal">Jordi Sargatal</a>, Edicions Omega, Barcelona, 2a edició, 1995, pp. 38-39, "Topografia d'un ocell". </li> <li id="cite_note-39"><a href="#cite_ref-39">↑</a> <a href="/wiki/Lars_Jonsson" class="mw-redirect" title="Lars Jonsson">Lars Jonsson</a>, Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà, traducció i adaptació coordinada per <a href="/wiki/Jordi_Sargatal" class="mw-redirect" title="Jordi Sargatal">Jordi Sargatal</a>, Edicions Omega, Barcelona, 1994, pp. 6-7, "Les plomes" i "Topografia", i pp. 10-11, "L'ala i la cua", i "Forma de l'ala". </li> <li id="cite_note-40"><a href="#cite_ref-40">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0235288.xml">«Ocells»</a>. L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. </li> <li id="cite_note-41"><a href="#cite_ref-41">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.xtec.cat/~aalas/ocells/">"Morfologia dels ocells"</a>, a aalas, www.xtec.cat. Accedit el 20 març 2017. </li> <li id="cite_note-42"><a href="#cite_ref-42">↑</a> Ehrlich, Paul R.; David S. Dobkin, and Darryl Wheye. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.stanford.edu/group/stanfordbirds/text/essays/Adaptations.html">Adaptations for Flight</a>». Birds of Stanford. <a href="/wiki/Universitat_Stanford" title="Universitat Stanford">Universitat Stanford</a>, 1988. [Consulta: 13 desembre 2007]. Basat en The Birder's Handbook (Paul Ehrlich, David Dobkin, and Darryl Wheye. 1988. Simon and Schuster, Nova York.) </li> <li id="cite_note-Gill-43">↑ <a href="#cite_ref-Gill_43-0">43,00</a> <a href="#cite_ref-Gill_43-1">43,01</a> <a href="#cite_ref-Gill_43-2">43,02</a> <a href="#cite_ref-Gill_43-3">43,03</a> <a href="#cite_ref-Gill_43-4">43,04</a> <a href="#cite_ref-Gill_43-5">43,05</a> <a href="#cite_ref-Gill_43-6">43,06</a> <a href="#cite_ref-Gill_43-7">43,07</a> <a href="#cite_ref-Gill_43-8">43,08</a> <a href="#cite_ref-Gill_43-9">43,09</a> <a href="#cite_ref-Gill_43-10">43,10</a> <a href="#cite_ref-Gill_43-11">43,11</a> <a href="#cite_ref-Gill_43-12">43,12</a> <a href="#cite_ref-Gill_43-13">43,13</a> <a href="#cite_ref-Gill_43-14">43,14</a> <a href="#cite_ref-Gill_43-15">43,15</a> <a href="#cite_ref-Gill_43-16">43,16</a> <a href="#cite_ref-Gill_43-17">43,17</a> <a href="#cite_ref-Gill_43-18">43,18</a> <a href="#cite_ref-Gill_43-19">43,19</a> <a href="#cite_ref-Gill_43-20">43,20</a> <a href="#cite_ref-Gill_43-21">43,21</a> <a href="#cite_ref-Gill_43-22">43,22</a> <a href="#cite_ref-Gill_43-23">43,23</a> Gill, Frank. Ornithology. Nova York: WH Freeman and Co, 1995. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7167-2415-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7167-2415-4">ISBN 0-7167-2415-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ornithology&rft.aulast=Gill&rft.aufirst=Frank&rft.date=1995&rft.pub=WH+Freeman+and+Co&rft.place=Nova+York&rft.isbn=0-7167-2415-4">  </li> <li id="cite_note-44"><a href="#cite_ref-44">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.paulnoll.com/Oregon/Birds/Avian-Skeleton.html">The Avian Skeleton</a>». paulnoll.com [Consulta: 13 desembre 2007]. </li> <li id="cite_note-45"><a href="#cite_ref-45">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://fsc.fernbank.edu/Birding/skeleton.htm">Skeleton of a typical bird</a>». Fernbank Science Center's Ornithology Web [Consulta: 13 desembre 2007]. </li> <li id="cite_note-46"><a href="#cite_ref-46">↑</a> Ehrlich, Paul R.; David S. Dobkin, and Darryl Wheye. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.stanford.edu/group/stanfordbirds/text/essays/Drinking.html">Drinking</a>». Birds of Stanford. Stanford University, 1988. [Consulta: 13 desembre 2007]. </li> <li id="cite_note-47"><a href="#cite_ref-47">↑</a> Tsahar, Ella; Carlos Martínez del Rio, Ido Izhaki and Zeev Arad «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jeb.biologists.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=15767304">Can birds be ammonotelic? Nitrogen balance and excretion in two frugivores</a>» (Free full text). Journal of Experimental Biology, 208, 6, Març 2005, pàg. 1025-34. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1242%2Fjeb.01495">10.1242/jeb.01495</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0022-0949">0022-0949</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15767304?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15767304">15767304</a>. </li> <li id="cite_note-48"><a href="#cite_ref-48">↑</a> Preest, Marion R.; Carol A. Beuchat «Ammonia excretion by hummingbirds». Nature, 386, Abril 1997, pàg. 561-62. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F386561a0">10.1038/386561a0</a>. </li> <li id="cite_note-49"><a href="#cite_ref-49">↑</a> Mora, J.; J. Martuscelli, Juana Ortiz-Pineda, and G. Soberón «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biochemj.org/bj/096/0028/0960028.pdf">The Regulation of Urea-Biosynthesis Enzymes in Vertebrates</a>» (PDF). <a href="/w/index.php?title=Biochemical_Journal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Biochemical Journal (encara no existeix)">Biochemical Journal</a>, 96, Juliol 1965, pàg. 28-35. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0264-6021">0264-6021</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14343146?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14343146">14343146</a>. </li> <li id="cite_note-50"><a href="#cite_ref-50">↑</a> Packard, Gary C. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://links.jstor.org/sici?sici=0003-0147(196611/12)100:916%3C667:TIOATA%3E2.0.CO;2-T">The Influence of Ambient Temperature and Aridity on Modes of Reproduction and Excretion of Amniote Vertebrates</a>». <a href="/wiki/The_American_Naturalist" title="The American Naturalist">The American Naturalist</a>, 100, 916, Gener 1966, pàg. 667-82. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F282459">10.1086/282459</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0028-7628">0028-7628</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/282459?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:282459">282459</a>. </li> <li id="cite_note-51"><a href="#cite_ref-51">↑</a> Balgooyen, Thomas G. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090325023305/http://elibrary.unm.edu/sora/Condor/files/issues/v073n03/p0382-p0385.pdf">Pellet Regurgitation by Captive Sparrow Hawks (Falco sparverius)</a>» (PDF). <a href="/w/index.php?title=Condor_(revista)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Condor (revista) (encara no existeix)">Condor</a>, 73, 3, 01-10-1971, pàg. 382-85. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://elibrary.unm.edu/sora/Condor/files/issues/v073n03/p0382-p0385.pdf">original</a> el 25 de març 2009. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F1365774">10.2307/1365774</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/00105422">00105422</a> [Consulta: 16 setembre 2009]. </li> <li id="cite_note-52"><a href="#cite_ref-52">↑</a> Gionfriddo, James P.; Louis B. Best «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090325023232/http://elibrary.unm.edu/sora/Condor/files/issues/v097n01/p0057-p0067.pdf">Grit Use by House Sparrows: Effects of Diet and Grit Size</a>» (PDF). Condor, 97, 1, 01-02-1995, pàg. 57-67. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://elibrary.unm.edu/sora/Condor/files/issues/v097n01/p0057-p0067.pdf">original</a> el 25 de març 2009. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F1368983">10.2307/1368983</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/00105422">00105422</a> [Consulta: 16 setembre 2009]. </li> <li id="cite_note-Attenborough-53">↑ <a href="#cite_ref-Attenborough_53-0">53,0</a> <a href="#cite_ref-Attenborough_53-1">53,1</a> <a href="#cite_ref-Attenborough_53-2">53,2</a> <a href="/wiki/David_Attenborough" title="David Attenborough">Attenborough, David</a>. <a href="/w/index.php?title=The_Life_of_Birds&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Life of Birds (encara no existeix)">The Life of Birds</a>. Princeton: Princeton University Press, 1998. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-691-01633-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-691-01633-X">ISBN 0-691-01633-X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BThe+Life+of+Birds%5D%5D&rft.aulast=Attenborough&rft.aufirst=David&rft.date=1998&rft.pub=Princeton+University+Press&rft.place=Princeton&rft.isbn=0-691-01633-X">  </li> <li id="cite_note-Battley-54">↑ <a href="#cite_ref-Battley_54-0">54,0</a> <a href="#cite_ref-Battley_54-1">54,1</a> Battley, Phil F.; Theunis Piersma, Maurine W. Dietz et als. «Empirical evidence for differential organ reductions during trans-oceanic bird flight». <a href="/wiki/Proceedings_of_the_Royal_Society" title="Proceedings of the Royal Society">Proceedings of the Royal Society</a> B, 267, 1439, Gener 2000, pàg. 191-5. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frspb.2000.0986">10.1098/rspb.2000.0986</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0962-8452">0962-8452</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10687826?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10687826">10687826</a>. (Erratum in Proceedings of the Royal Society B 267(1461):2567.) </li> <li id="cite_note-55"><a href="#cite_ref-55">↑</a> Maina, John N. «Development, structure, and function of a novel respiratory organ, the lung-air sac system of birds: to go where no other vertebrate has gone». Biological Reviews, 81, 4, Novembre 2006, pàg. 545-79. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1017%2FS1464793106007111">10.1017/S1464793106007111</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1464-7931">1464-7931</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17038201?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17038201">17038201</a>. </li> <li id="cite_note-Suthers-56">↑ <a href="#cite_ref-Suthers_56-0">56,0</a> <a href="#cite_ref-Suthers_56-1">56,1</a> Suthers, Roderick A.; Sue Anne Zollinger. «Producing song: the vocal apparatus». A: H. Philip Zeigler & Peter Marler (editors). Behavioral Neurobiology of Birdsong. Nova York: New York Academy of Sciences, 2004, p. 109-129 (Annals of the New York Academy of Sciences 1016). <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1196/annals.1298.041">10.1196/annals.1298.041</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-57331-473-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-57331-473-0">ISBN 1-57331-473-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Behavioral+Neurobiology+of+Birdsong&rft.atitle=Producing+song%3A+the+vocal+apparatus&rft.aulast=Suthers&rft.aufirst=Roderick+A.&rft.date=2004&rft.pub=New+York+Academy+of+Sciences&rft.place=Nova+York&rft.pages=109-129&rft.series=Annals+of+the+New+York+Academy+of+Sciences+%27%27%271016%27%27%27&rft.isbn=1-57331-473-0&rft_id=info:doi/10.1196%2Fannals.1298.041">  <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15313772?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15313772">15313772</a> </li> <li id="cite_note-57"><a href="#cite_ref-57">↑</a> Scott, Robert B. «Comparative hematology: The phylogeny of the erythrocyte». Annals of Hematology, 12, 6, Març 1966, pàg. 340-51. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2FBF01632827">10.1007/BF01632827</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0006-5242">0006-5242</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/5325853?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:5325853">5325853</a>. </li> <li id="cite_note-58"><a href="#cite_ref-58">↑</a> Sales, James «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ivb.cz/folia/54/1-2/01-20.pdf">The endangered kiwi: a review</a>» (PDF). Folia Zoologica, 54, 1-2, 2005, pàg. 1-20. </li> <li id="cite_note-Avian_Sense_of_Smell-59"><a href="#cite_ref-Avian_Sense_of_Smell_59-0">↑</a> Ehrlich, Paul R.; David S. Dobkin, and Darryl Wheye. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.stanford.edu/group/stanfordbirds/text/essays/Avian_Sense.html">The Avian Sense of Smell</a>». Birds of Stanford. Stanford University, 1988. [Consulta: 13 desembre 2007]. </li> <li id="cite_note-60"><a href="#cite_ref-60">↑</a> Lequette, Benoit; Christophe Verheyden, Pierre Jouventin «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120205180101/http://elibrary.unm.edu/sora/Condor/files/issues/v091n03/p0732-p0735.pdf">Olfaction in Subantarctic seabirds: Its phylogenetic and ecological significance</a>» (PDF). The Condor, 91, 3, 01-08-1989, pàg. 732-35. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://elibrary.unm.edu/sora/Condor/files/issues/v091n03/p0732-p0735.pdf">original</a> el 5 de febrer 2012. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F1368131">10.2307/1368131</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/00105422">00105422</a> [Consulta: 19 setembre 2009]. </li> <li id="cite_note-61"><a href="#cite_ref-61">↑</a> Wilkie, Susan E.; P. M. Vissers; D. Das; [et al] «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biochemj.org/bj/330/0541/bj3300541.htm">The molecular basis for UV vision in birds: spectral characteristics, cDNA sequence and retinal localization of the UV-sensitive visual pigment of the budgerigar (Melopsittacus undulatus)</a>». <a href="/w/index.php?title=Biochemical_Journal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Biochemical Journal (encara no existeix)">Biochemical Journal</a>, vol. 330, Feb 1998, pp. 541-47. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0264-6021">0264-6021</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9461554?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9461554">9461554</a>. </li> <li id="cite_note-62"><a href="#cite_ref-62">↑</a> Andersson, S.; J. Ornborg & M. Andersson «Ultraviolet sexual dimorphism and assortative mating in blue tits». Proceeding of the Royal Society B, 265, 1395, 1998, pàg. 445-50. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frspb.1998.0315">10.1098/rspb.1998.0315</a>. </li> <li id="cite_note-63"><a href="#cite_ref-63">↑</a> Viitala, Jussi; Erkki Korplmäki, Pälvl Palokangas & Minna Koivula «Attraction of kestrels to vole scent marks visible in ultraviolet light». Nature, 373, 6513, 1995, pàg. 425-27. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F373425a0">10.1038/373425a0</a>. </li> <li id="cite_note-64"><a href="#cite_ref-64">↑</a> Williams, David L.; Edmund Flach «Symblepharon with aberrant protrusion of the nictitating membrane in the snowy owl (Nyctea scandiaca)». Veterinary Ophthalmology, 6, 1, Març 2003, pàg. 11-13. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1046%2Fj.1463-5224.2003.00250.x">10.1046/j.1463-5224.2003.00250.x</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1463-5216">1463-5216</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12641836?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12641836">12641836</a>. </li> <li id="cite_note-65"><a href="#cite_ref-65">↑</a> White, Craig R.; Norman Day, Patrick J. Butler, Graham R. Martin «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://dx.plos.org/10.1371/journal.pone.0000639">Vision and Foraging in Cormorants: More like Herons than Hawks?</a>» (Text complet lliure). PLoS ONE, 2, 7, Juliol 2007, pàg. e639. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1371%2Fjournal.pone.0000639">10.1371/journal.pone.0000639</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17653266?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17653266">17653266</a>. </li> <li id="cite_note-66"><a href="#cite_ref-66">↑</a> Martin, Graham R.; Gadi Katzir «Visual fields in short-toed eagles, Circaetus gallicus (Accipitridae), and the function of binocularity in birds». Brain, Behaviour and Evolution, 53, 2, 1999, pàg. 55-66. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1159%2F000006582">10.1159/000006582</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0006-8977">0006-8977</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9933782?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9933782">9933782</a>. </li> <li id="cite_note-67"><a href="#cite_ref-67">↑</a> Saito, Nozomu «Physiology and anatomy of avian ear». The Journal of the Acoustical Society of America, 64, S1, 1978, pàg. S3. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1121%2F1.2004193">10.1121/1.2004193</a>. </li> <li id="cite_note-68"><a href="#cite_ref-68">↑</a> Warham, John «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newzealandecology.org/nzje/free_issues/ProNZES24_84.pdf">The Incidence, Function and ecological significance of petrel stomach oils</a>» (PDF). Proceedings of the New Zealand Ecological Society, 24, 3, 01-05-1977, pàg. 84-93. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F1365556">10.2307/1365556</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/00105422">00105422</a>. </li> <li id="cite_note-69"><a href="#cite_ref-69">↑</a> Dumbacher, J.P.; B.M. Beehler; T. F. Spande; [et al] «Homobatrachotoxin in the genus Pitohui: chemical defense in birds?». Science, vol. 258, núm. 5083, Octubre 1992, pp. 799-801. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1439786">10.1126/science.1439786</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0036-8075">0036-8075</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1439786?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:1439786">1439786</a>. </li> <li id="cite_note-70"><a href="#cite_ref-70">↑</a> Göth, Anne «Incubation temperatures and sex ratios in Australian brush-turkey (Alectura lathami) mounds». Austral Ecology, 32, 4, 2007, pàg. 278-85. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1442-9993.2007.01709.x">10.1111/j.1442-9993.2007.01709.x</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEDíazSantos1998208-71"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEDíazSantos1998208_71-0">↑</a> <a href="#CITEREFDíazSantos1998">Díaz i Santos, 1998</a>, p. 208. </li> <li id="cite_note-72"><a href="#cite_ref-72">↑</a> Belthoff, James R.; Gauthreaux,; Dufty, «Plumage Variation, Plasma Steroids and Social Dominance in Male House Finches». The Condor, 96, 3, 01-08-1994, pàg. 614-25. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F1369464">10.2307/1369464</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/00105422">00105422</a>. </li> <li id="cite_note-73"><a href="#cite_ref-73">↑</a> Guthrie, R. Dale. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070621225459/http://employees.csbsju.edu/lmealey/hotspots/chapter03.htm">How We Use and Show Our Social Organs</a>». Body Hot Spots: The Anatomy of Human Social Organs and Behavior. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://employees.csbsju.edu/lmealey/hotspots/chapter03.htm">original</a> el 2007-06-21. [Consulta: 19 octubre 2007]. </li> <li id="cite_note-74"><a href="#cite_ref-74">↑</a> Humphrey, Philip S. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090325235722/http://elibrary.unm.edu/sora/Auk/v076n01/p0001-p0031.pdf">An approach to the study of molts and plumages</a>» (PDF). The Auk, 76, 2, 01-06-1959, pàg. 1-31. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://elibrary.unm.edu/sora/Auk/v076n01/p0001-p0031.pdf">original</a> el 25 de març 2009. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F3677029">10.2307/3677029</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/09088857">09088857</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/3677029">3677029</a> [Consulta: 19 juliol 2010]. </li> <li id="cite_note-pettingill-75">↑ <a href="#cite_ref-pettingill_75-0">75,0</a> <a href="#cite_ref-pettingill_75-1">75,1</a> <a href="#cite_ref-pettingill_75-2">75,2</a> Pettingill Jr. OS. Ornithology in Laboratory and Field. Burgess Publishing Co, 1970. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0808716093" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0808716093">ISBN 0808716093</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ornithology+in+Laboratory+and+Field&rft.au=Pettingill+Jr.+OS&rft.date=1970&rft.pub=Burgess+Publishing+Co&rft.isbn=0808716093">  </li> <li id="cite_note-debeeretal-76"><a href="#cite_ref-debeeretal_76-0">↑</a> de Beer SJ, Lockwood GM, Raijmakers JHFS, Raijmakers JMH, Scott WA, Oschadleus HD, Underhill LG (2001). <a rel="nofollow" class="external text" href="http://web.uct.ac.za/depts/stats/adu/ringmanual.htm">Web.uct.ac.za</a> SAFRING Bird Ringing Manual. </li> <li id="cite_note-77"><a href="#cite_ref-77">↑</a> Gargallo, Gabriel «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jstor.org/stable/3677029">Flight Feather Moult in the Red-Necked Nightjar Caprimulgus ruficollis</a>». Journal of Avian Biology, 25, 2, 01-06-1994, pàg. 119-24. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F3677029">10.2307/3677029</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/09088857">09088857</a>. </li> <li id="cite_note-78"><a href="#cite_ref-78">↑</a> Mayr, Ernst «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120819113044/http://elibrary.unm.edu/sora/Auk/v071n02/p0172-p0178.pdf">The tail molt of small owls</a>» (PDF). The Auk, 71, 2, 1954, pàg. 172-78. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://elibrary.unm.edu/sora/Auk/v071n02/p0172-p0178.pdf">original</a> el 2012-08-19 [Consulta: 19 juliol 2010]. </li> <li id="cite_note-79"><a href="#cite_ref-79">↑</a> Payne, Robert B. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ummz.umich.edu/birds/resources/families_otw.html">Birds of the World, Biology 532</a>». Bird Division, University of Michigan Museum of Zoology. [Consulta: 20 octubre 2007]. </li> <li id="cite_note-80"><a href="#cite_ref-80">↑</a> Turner, J. Scott «On the thermal capacity of a bird's egg warmed by a brood patch». Physiological Zoology, 70, 4, Juliol 1997, pàg. 470-80. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F515854">10.1086/515854</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0031-935X">0031-935X</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9237308?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9237308">9237308</a>. </li> <li id="cite_note-81"><a href="#cite_ref-81">↑</a> Walther, Bruno A. «Elaborate ornaments are costly to maintain: evidence for high maintenance handicaps». Behavioural Ecology, 16, 1, 2005, pàg. 89-95. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fbeheco%2Farh135">10.1093/beheco/arh135</a>. </li> <li id="cite_note-82"><a href="#cite_ref-82">↑</a> Shawkey, Matthew D.; Pillai, Shreekumar R.; Hill, Geoffrey E. «Chemical warfare? Effects of uropygial oil on feather-degrading bacteria». <a href="/w/index.php?title=Journal_of_Avian_Biology&action=edit&redlink=1" class="new" title="Journal of Avian Biology (encara no existeix)">Journal of Avian Biology</a>, 34, 4, 2003, pàg. 345-49. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.0908-8857.2003.03193.x">10.1111/j.0908-8857.2003.03193.x</a>. </li> <li id="cite_note-83"><a href="#cite_ref-83">↑</a> Ehrlich, Paul R. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080910161715/http://elibrary.unm.edu/sora/Auk/v103n04/p0835-p0835.pdf">The Adaptive Significance of Anting</a>» (PDF). The Auk, 103, 4, 1986, pàg. 835. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://elibrary.unm.edu/sora/Auk/v103n04/p0835-p0835.pdf">original</a> el 2008-09-10 [Consulta: 19 juliol 2010]. </li> <li id="cite_note-84"><a href="#cite_ref-84">↑</a> Lucas, Alfred M. Avian Anatomy — integument. East Lansing (Michigan, EUA): USDA Avian Anatomy Project, Universitat Estatal de Michigan, 1972, p. 67, 344, 394-601.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Avian+Anatomy+%E2%80%94+integument&rft.aulast=Lucas&rft.aufirst=Alfred+M.&rft.date=1972&rft.pub=USDA+Avian+Anatomy+Project%2C+Universitat+Estatal+de+Michigan&rft.place=East+Lansing+%28Michigan%2C+EUA%29&rft.pages=67%2C+344%2C+394-601">  </li> <li id="cite_note-85"><a href="#cite_ref-85">↑</a> Roots, Clive. Flightless Birds. Westport: Greenwood Press, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-313-33545-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-313-33545-7">ISBN 978-0-313-33545-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Flightless+Birds&rft.aulast=Roots&rft.aufirst=Clive&rft.date=2006&rft.pub=Greenwood+Press&rft.place=Westport&rft.isbn=978-0-313-33545-7">  </li> <li id="cite_note-86"><a href="#cite_ref-86">↑</a> McNab, Brian K. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://links.jstor.org/sici?sici=0003-0147(199410)144:4%3C628:ECATEO%3E2.0.CO;2-D">Energy Conservation and the Evolution of Flightlessness in Birds</a>». The American Naturalist, 144, 4, Octubre 1994, pàg. 628-42. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F285697">10.1086/285697</a>. </li> <li id="cite_note-87"><a href="#cite_ref-87">↑</a> Kovacs, Christopher E.; Meyers, RA «Anatomy and histochemistry of flight muscles in a wing-propelled diving bird, the Atlantic Puffin, Fratercula arctica». Journal of Morphology, 244, 2, 2000, pàg. 109-25. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2F%28SICI%291097-4687%28200005%29244%3A2%3C109%3A%3AAID-JMOR2%3E3.0.CO%3B2-0">10.1002/(SICI)1097-4687(200005)244:2<109::AID-JMOR2>3.0.CO;2-0</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10761049?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10761049">10761049</a>. </li> <li id="cite_note-:0-88">↑ <a href="#cite_ref-:0_88-0">88,0</a> <a href="#cite_ref-:0_88-1">88,1</a> <a href="#cite_ref-:0_88-2">88,2</a> <a href="#cite_ref-:0_88-3">88,3</a> <a href="#cite_ref-:0_88-4">88,4</a> <a href="#cite_ref-:0_88-5">88,5</a> <a href="#cite_ref-:0_88-6">88,6</a> <a href="#cite_ref-:0_88-7">88,7</a> <a href="#cite_ref-:0_88-8">88,8</a> Miller, Stephen A. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/oclc/1028605953">Zoology</a>. Eleventh edition, 2019. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-259-88002-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-259-88002-5">ISBN 978-1-259-88002-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Zoology&rft.aulast=Miller&rft.aufirst=Stephen+A.&rft.date=2019&rft.edition=Eleventh+edition&rft.place=New+York%2C+NY&rft.isbn=978-1-259-88002-5&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Foclc%2F1028605953">  </li> <li id="cite_note-:1-89">↑ <a href="#cite_ref-:1_89-0">89,0</a> <a href="#cite_ref-:1_89-1">89,1</a> <a href="#cite_ref-:1_89-2">89,2</a> <a href="#cite_ref-:1_89-3">89,3</a> <a href="#cite_ref-:1_89-4">89,4</a> <a href="#cite_ref-:1_89-5">89,5</a> <a href="#cite_ref-:1_89-6">89,6</a> Hickman, Cleveland P., Jr.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/oclc/1097367369">Integrated principles of zoology</a>. Eighteenth edition, 2020. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-260-20519-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-260-20519-0">ISBN 978-1-260-20519-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Integrated+principles+of+zoology&rft.aulast=Hickman&rft.aufirst=Cleveland+P.%2C+Jr.&rft.date=2020&rft.edition=Eighteenth+edition&rft.place=New+York%2C+NY&rft.isbn=978-1-260-20519-0&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Foclc%2F1097367369">  </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEDíazSantos1998207-90"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEDíazSantos1998207_90-0">↑</a> <a href="#CITEREFDíazSantos1998">Díaz i Santos, 1998</a>, p. 207. </li> <li id="cite_note-:2-91">↑ <a href="#cite_ref-:2_91-0">91,0</a> <a href="#cite_ref-:2_91-1">91,1</a> Moyes, Christopher D. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/oclc/859598411">Principles of animal physiology</a>. 2nd ed., new international ed. Harlow, England: Pearson, 2014. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-292-02638-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-292-02638-1">ISBN 978-1-292-02638-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Principles+of+animal+physiology&rft.aulast=Moyes&rft.aufirst=Christopher+D.&rft.date=2014&rft.edition=2nd+ed.%2C+new+international+ed&rft.pub=Pearson&rft.place=Harlow%2C+England&rft.isbn=978-1-292-02638-1&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Foclc%2F859598411">  </li> <li id="cite_note-92"><a href="#cite_ref-92">↑</a> Robert, Michel «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100610032819/http://elibrary.unm.edu/sora/Auk/v106n01/p0094-p0101.pdf">Conditions and significance of night feeding in shorebirds and other water birds in a tropical lagoon</a>» (PDF). The Auk, 106, 1, Gener 1989, pàg. 94-101. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://elibrary.unm.edu/sora/Auk/v106n01/p0094-p0101.pdf">original</a> el 2010-06-10 [Consulta: 24 juliol 2010]. </li> <li id="cite_note-lwa001-93"><a href="#cite_ref-lwa001_93-0">↑</a> N Reid. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110315005353/http://lwa.gov.au/files/products/land-water-and-wool/pf061365/pf061365.pdf">Birds on New England wool properties - A woolgrower guide</a>» (PDF). Land, Water & Wool Northern Tablelands Property Fact Sheet. Govern d'Austràlia - Land and Water Australia, 2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://lwa.gov.au/files/products/land-water-and-wool/pf061365/pf061365.pdf">original</a> el 2011-03-15. [Consulta: 17 juliol 2010]. </li> <li id="cite_note-94"><a href="#cite_ref-94">↑</a> Paton, D. C.; Collins, B. G. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1442-9993.1989.tb01457.x/abstract">Bills and tongues of nectar-feeding birds: A review of morphology, function, and performance, with intercontinental comparisons</a>». Australian Journal of Ecology, 14, 4, 01-04-1989, pàg. 473-506. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1442-9993.1989.tb01457.x">10.1111/j.1442-9993.1989.tb01457.x</a>. </li> <li id="cite_note-95"><a href="#cite_ref-95">↑</a> Baker, Myron Charles; Miller Baker, Ann Eileen Miller «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jstor.org/stable/1942194">Niche Relationships Among Six Species of Shorebirds on Their Wintering and Breeding Ranges</a>». Ecological Monographs, 43, 2, 01-04-1973, pàg. 193-212. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F1942194">10.2307/1942194</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/00129615">00129615</a>. </li> <li id="cite_note-96"><a href="#cite_ref-96">↑</a> Cherel, Yves; Bocher, P; De Broyer, C [et al]. «Food and feeding ecology of the sympatric thin-billed Pachyptila belcheri and Antarctic P. desolata prions at Iles Kerguelen, Southern Indian Ocean». Marine Ecology Progress Series, 228, 2002, pàg. 263-81. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.3354%2Fmeps228263">10.3354/meps228263</a>. </li> <li id="cite_note-97"><a href="#cite_ref-97">↑</a> Jenkin, Penelope M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://links.jstor.org/sici?sici=0080-4622(19570509)240:674%3C401:TFAFOF%3E2.0.CO;2-E">The Filter-Feeding and Food of Flamingoes (Phoenicopteri)</a>». Philosophical Transactions of the Royal Society of London. Series B, Biological Sciences, 240, 674, 1957, pàg. 401-93. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frstb.1957.0004">10.1098/rstb.1957.0004</a>. </li> <li id="cite_note-98"><a href="#cite_ref-98">↑</a> Miyazaki, Masamine; Kuroki, M.; Niizuma, Y. [et al]. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090325235710/http://elibrary.unm.edu/sora/Auk/v113n03/p0698-p0702.pdf">Vegetation cover, kleptoparasitism by diurnal gulls and timing of arrival of nocturnal Rhinoceros Auklets</a>» (PDF). The Auk, 113, 3, 01-07-1996, pàg. 698-702. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://elibrary.unm.edu/sora/Auk/v113n03/p0698-p0702.pdf">original</a> el 2009-03-25. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F3677021">10.2307/3677021</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/09088857">09088857</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/3677021">3677021</a> [Consulta: 30 juliol 2010]. </li> <li id="cite_note-99"><a href="#cite_ref-99">↑</a> Bélisle, Marc; Giroux «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090325235719/http://elibrary.unm.edu/sora/Condor/files/issues/v097n03/p0771-p0781.pdf">Predation and kleptoparasitism by migrating Parasitic Jaegers</a>» (PDF). The Condor, 97, 3, 01-08-1995, pàg. 771-781. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://elibrary.unm.edu/sora/Condor/files/issues/v097n03/p0771-p0781.pdf">original</a> el 2009-03-25. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F1369185">10.2307/1369185</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/00105422">00105422</a> [Consulta: 30 juliol 2010]. </li> <li id="cite_note-100"><a href="#cite_ref-100">↑</a> Vickery, J. A.; Brooke, . «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090325235707/http://elibrary.unm.edu/sora/Condor/files/issues/v096n02/p0331-p0340.pdf">The Kleptoparasitic Interactions between Great Frigatebirds and Masked Boobies on Henderson Island, South Pacific</a>» (PDF). The Condor, 96, 2, 01-05-1994, pàg. 331-40. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://elibrary.unm.edu/sora/Condor/files/issues/v096n02/p0331-p0340.pdf">original</a> el 2009-03-25. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F1369318">10.2307/1369318</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/00105422">00105422</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/1369318">1369318</a> [Consulta: 30 juliol 2010]. </li> <li id="cite_note-101"><a href="#cite_ref-101">↑</a> Hiraldo, F.C.; Blanco, J. C.; Bustamante, J. «Unspecialized exploitation of small carcasses by birds». Bird Studies, 38, 3, 1991, pàg. 200-07. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1080%2F00063659109477089">10.1080/00063659109477089</a>. </li> <li id="cite_note-102"><a href="#cite_ref-102">↑</a> Engel, Sophia Barbara. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://irs.ub.rug.nl/ppn/287916626">Racing the wind: Water economy and energy expenditure in avian endurance flight</a>. Universitat de Groningen, 2005. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/90-367-2378-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/90-367-2378-7">ISBN 90-367-2378-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Racing+the+wind%3A+Water+economy+and+energy+expenditure+in+avian+endurance+flight&rft.aulast=Engel&rft.aufirst=Sophia+Barbara&rft.date=2005&rft.pub=Universitat+de+Groningen&rft.isbn=90-367-2378-7&rft_id=http%3A%2F%2Firs.ub.rug.nl%2Fppn%2F287916626">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200405201429/http://irs.ub.rug.nl/ppn/287916626">Arxivat</a> 2020-04-05 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-103"><a href="#cite_ref-103">↑</a> Tieleman, B.I.; Williams, J.B. «The role of hyperthermia in the water economy of desert birds». Physiol. Biochem. Zool., 72, 1, Gener 1999, pàg. 87-100. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F316640">10.1086/316640</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1522-2152">1522-2152</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9882607?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9882607">9882607</a>. </li> <li id="cite_note-104"><a href="#cite_ref-104">↑</a> Schmidt-Nielsen, Knut «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://circ.ahajournals.org/cgi/content/abstract/21/5/955">The Salt-Secreting Gland of Marine Birds</a>». Circulation, 21, 5, 01-05-1960, pàg. 955-967. </li> <li id="cite_note-105"><a href="#cite_ref-105">↑</a> Hallager, Sara L. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://hdl.handle.net/10088/4338">Drinking methods in two species of bustards</a>». Wilson Bull., 106, 4, 1994, pàg. 763-764. </li> <li id="cite_note-106"><a href="#cite_ref-106">↑</a> MacLean, Gordon L. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jstor.org/stable/1309104">Water Transport by Sandgrouse</a>». BioScience, 33, 6, 01-06-1983, pàg. 365-369. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F1309104">10.2307/1309104</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/00063568">00063568</a>. </li> <li id="cite_note-Klaassen-107"><a href="#cite_ref-Klaassen_107-0">↑</a> Klaassen, Marc «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jeb.biologists.org/cgi/reprint/199/1/57">Metabolic constraints on long-distance migration in birds</a>». Journal of Experimental Biology, 199, 1, 01-01-1996, pàg. 57-64. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0022-0949">0022-0949</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9317335?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9317335">9317335</a>. </li> <li id="cite_note-autogenerated1-108"><a href="#cite_ref-autogenerated1_108-0">↑</a> Gill, Frank. Ornithology. 2a edició. Nova York: W.H. Freeman, 1995. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7167-2415-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7167-2415-4">ISBN 0-7167-2415-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ornithology&rft.aulast=Gill&rft.aufirst=Frank&rft.date=1995&rft.edition=2a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=W.H.+Freeman&rft.place=Nova+York&rft.isbn=0-7167-2415-4">  </li> <li id="cite_note-109"><a href="#cite_ref-109">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.birdlife.org/news/news/2007/04/bar-tailed_godwit_journey.html">Long-distance Godwit sets new record</a>». <a href="/wiki/BirdLife_International" title="BirdLife International">BirdLife International</a>, 04-05-2007 [Consulta: 13 desembre 2007]. </li> <li id="cite_note-110"><a href="#cite_ref-110">↑</a> Shaffer, Scott A.; Tremblay, Y; Weimerskirch, H [et al]. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pnas.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=16908846">Migratory shearwaters integrate oceanic resources across the Pacific Ocean in an endless summer</a>» (Text complet lliure). Proceedings of the National Academy of Sciences, 103, 34, Agost 2006, pàg. 12799-802. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.0603715103">10.1073/pnas.0603715103</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0027-8424">0027-8424</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1568927">1568927</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16908846?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16908846">16908846</a>. </li> <li id="cite_note-111"><a href="#cite_ref-111">↑</a> Croxall, John P.; Silk, JR; Phillips, RA [et al]. «Global Circumnavigations: Tracking year-round ranges of nonbreeding Albatrosses». Science, 307, 5707, Gener 2005, pàg. 249-50. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1106042">10.1126/science.1106042</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0036-8075">0036-8075</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15653503?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15653503">15653503</a>. </li> <li id="cite_note-112"><a href="#cite_ref-112">↑</a> Wilson, W. Herbert, Jr. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090325235739/http://elibrary.unm.edu/sora/NABB/v024n04/p0113-p0121.pdf">Bird feeding and irruptions of northern finches:are migrations short stopped?</a>» (PDF). North America Bird Bander, 24, 4, 1999, pàg. 113-21. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://elibrary.unm.edu/sora/NABB/v024n04/p0113-p0121.pdf">original</a> el 2009-03-25 [Consulta: 15 octubre 2010]. </li> <li id="cite_note-113"><a href="#cite_ref-113">↑</a> Nilsson, Anna L. K.; Alerstam, Thomas; Nilsson, Jan-Åke «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://findarticles.com/p/articles/mi_qa3793/is_200604/ai_n16410121">Do partial and regular migrants differ in their responses to weather?</a>». The Auk, 123, 2, 2006, pàg. 537-47. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1642%2F0004-8038%282006%29123%5B537%3ADPARMD%5D2.0.CO%3B2">10.1642/0004-8038(2006)123[537:DPARMD]2.0.CO;2</a>. </li> <li id="cite_note-114"><a href="#cite_ref-114">↑</a> Chan, Ken «Partial migration in Australian landbirds: a review». <a href="/w/index.php?title=Emu_(revistra)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Emu (revistra) (encara no existeix)">Emu</a>, 101, 4, 2001, pàg. 281-92. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1071%2FMU00034">10.1071/MU00034</a>. </li> <li id="cite_note-115"><a href="#cite_ref-115">↑</a> Rabenold, Kerry N. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090325235702/http://elibrary.unm.edu/sora/Auk/v102n04/p0805-p0819.pdf">Variation in Altitudinal Migration, Winter Segregation, and Site Tenacity in two subspecies of Dark-eyed Juncos in the southern Appalachians</a>» (PDF). The Auk, 102, 4, 1985, pàg. 805-19. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://elibrary.unm.edu/sora/Auk/v102n04/p0805-p0819.pdf">original</a> el 2009-03-25 [Consulta: 15 octubre 2010]. </li> <li id="cite_note-116"><a href="#cite_ref-116">↑</a> Collar, Nigel J. «Family Psittacidae (Parrots)». A: Josep del Hoyo, Andrew Elliott i Jordi Sargatal (editors). <a href="/wiki/Handbook_of_the_Birds_of_the_World" title="Handbook of the Birds of the World">Handbook of the Birds of the World</a>, Volume 4: Sandgrouse to Cuckoos. Barcelona: Lynx Edicions, 1997. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-87334-22-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-87334-22-9">ISBN 84-87334-22-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BHandbook+of+the+Birds+of+the+World%5D%5D%2C+Volume+4%3A+Sandgrouse+to+Cuckoos&rft.atitle=Family+Psittacidae+%28Parrots%29&rft.aulast=Collar&rft.aufirst=Nigel+J.&rft.date=1997&rft.pub=Lynx+Edicions&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-87334-22-9">  </li> <li id="cite_note-117"><a href="#cite_ref-117">↑</a> Matthews, G. V. T. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jeb.biologists.org/cgi/reprint/30/3/370">Navigation in the Manx Shearwater</a>». Journal of Experimental Biology, 30, 2, 01-09-1953, pàg. 370-96. </li> <li id="cite_note-118"><a href="#cite_ref-118">↑</a> Mouritsen, Henrik; L «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jeb.biologists.org/cgi/content/full/204/22/3855">Migrating songbirds tested in computer-controlled Emlen funnels use stellar cues for a time-independent compass</a>». Journal of Experimental Biology, 204, 8, 15-11-2001, pàg. 3855-65. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0022-0949">0022-0949</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11807103?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11807103">11807103</a>. </li> <li id="cite_note-119"><a href="#cite_ref-119">↑</a> Deutschlander, Mark E.; B; P «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jeb.biologists.org/cgi/reprint/202/8/891">The case for light-dependent magnetic orientation in animals</a>». Journal of Experimental Biology, 202, 8, 15-04-1999, pàg. 891-908. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0022-0949">0022-0949</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10085262?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10085262">10085262</a>. </li> <li id="cite_note-120"><a href="#cite_ref-120">↑</a> Pinzon-Rodriguez, Atticus; Bensch, Staffan; Muheim, Rachel «Expression patterns of cryptochrome genes in avian retina suggest involvement of Cry4 in light-dependent magnetoreception». Journal of The Royal Society Interface, 15, 140, 28-03-2018, pàg. 20180058. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frsif.2018.0058">10.1098/rsif.2018.0058</a>. </li> <li id="cite_note-121"><a href="#cite_ref-121">↑</a> Möller, Anders Pape «Badge size in the house sparrow Passer domesticus». <a href="/w/index.php?title=Behavioral_Ecology_and_Sociobiology&action=edit&redlink=1" class="new" title="Behavioral Ecology and Sociobiology (encara no existeix)">Behavioral Ecology and Sociobiology</a>, 22, 5, 1988, pàg. 373-78. </li> <li id="cite_note-122"><a href="#cite_ref-122">↑</a> Thomas, Betsy Trent; Strahl «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090325235743/http://elibrary.unm.edu/sora/Condor/files/issues/v092n03/p0576-p0581.pdf">Nesting Behavior of Sunbitterns (Eurypyga helias) in Venezuela</a>» (PDF). The Condor, 92, 3, 01-08-1990, pàg. 576-81. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://elibrary.unm.edu/sora/Condor/files/issues/v092n03/p0576-p0581.pdf">original</a> el 2009-03-25. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F1368675">10.2307/1368675</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/00105422">00105422</a> [Consulta: 21 octubre 2010]. </li> <li id="cite_note-123"><a href="#cite_ref-123">↑</a> Pickering, S. P. C. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.marineornithology.org/PDF/29_1/29_1_6.pdf">Courtship behaviour of the Wandering Albatross Diomedea exulans at Bird Island, South Georgia</a>» (PDF). Marine Ornithology, 29, 1, 2001, pàg. 29-37. </li> <li id="cite_note-124"><a href="#cite_ref-124">↑</a> Pruett-Jones, S. G.; Pruett-Jones «Sexual Selection Through Female Choice in Lawes' Parotia, A Lek-Mating Bird of Paradise». <a href="/w/index.php?title=Evolution_(revista)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Evolution (revista) (encara no existeix)">Evolution</a>, 44, 3, 01-05-1990, pàg. 486-501. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F2409431">10.2307/2409431</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/00143820">00143820</a>. </li> <li id="cite_note-125"><a href="#cite_ref-125">↑</a> Genevois, F. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111001015811/http://ejour-fup.unifi.it/index.php/eee/article/view/667/613">Male Blue Petrels reveal their body mass when calling</a>». Ethology Ecology and Evolution, 6, 3, 1994, pàg. 377-83. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ejour-fup.unifi.it/index.php/eee/article/view/667/613">original</a> el 2011-10-01. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1080%2F08927014.1994.9522988">10.1080/08927014.1994.9522988</a> [Consulta: 21 octubre 2010]. </li> <li id="cite_note-126"><a href="#cite_ref-126">↑</a> Jouventin, Pierre; Aubin, T; Lengagne, T «Finding a parent in a king penguin colony: the acoustic system of individual recognition». Animal Behaviour, 57, 6, Juny 1999, pàg. 1175-83. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1006%2Fanbe.1999.1086">10.1006/anbe.1999.1086</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0003-3472">0003-3472</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10373249?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10373249">10373249</a>. </li> <li id="cite_note-127"><a href="#cite_ref-127">↑</a> Templeton, Christopher N.; Greene, E; Davis, K «Allometry of Alarm Calls: Black-Capped Chickadees Encode Information About Predator Size». Science, 308, 5730, Juny 2005, pàg. 1934-37. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1108841">10.1126/science.1108841</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0036-8075">0036-8075</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15976305?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15976305">15976305</a>. </li> <li id="cite_note-Miskelly-128"><a href="#cite_ref-Miskelly_128-0">↑</a> Miskelly, C. M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090325235703/http://www.notornis.org.nz/free_issues/Notornis_34-1987/Notornis_34_2.pdf">The identity of the hakawai</a>» (PDF). Notornis, vol. 34, núm. 2, Juliol 1987, pp. 95-116. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.notornis.org.nz/free_issues/Notornis_34-1987/Notornis_34_2.pdf">original</a> el 2009-03-25 [Consulta: 21 octubre 2010]. </li> <li id="cite_note-129"><a href="#cite_ref-129">↑</a> Murphy, Stephen; Legge, Sarah; Heinsohn, Robert «The breeding biology of palm cockatoos (Probosciger aterrimus): a case of a slow life history». <a href="/wiki/Journal_of_Zoology" title="Journal of Zoology">Journal of Zoology</a>, 261, 4, 2003, pàg. 327-39. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1017%2FS0952836903004175">10.1017/S0952836903004175</a>. </li> <li id="cite_note-flycatcher-130">↑ <a href="#cite_ref-flycatcher_130-0">130,0</a> <a href="#cite_ref-flycatcher_130-1">130,1</a> Sekercioglu, Cagan Hakki. «Foreword». A: Josep del Hoyo, Andrew Elliott and David Christie (editors). <a href="/wiki/Handbook_of_the_Birds_of_the_World" title="Handbook of the Birds of the World">Handbook of the Birds of the World</a>, Volume 11: Old World Flycatchers to Old World Warblers. Barcelona: Lynx Edicions, 2006, p. 48. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-96553-06-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-96553-06-X">ISBN 84-96553-06-X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BHandbook+of+the+Birds+of+the+World%5D%5D%2C+Volume+11%3A+Old+World+Flycatchers+to+Old+World+Warblers&rft.atitle=Foreword&rft.aulast=Sekercioglu&rft.aufirst=Cagan+Hakki&rft.date=2006&rft.pub=Lynx+Edicions&rft.place=Barcelona&rft.pages=48&rft.isbn=84-96553-06-X">  </li> <li id="cite_note-131"><a href="#cite_ref-131">↑</a> Terborgh, John «Mixed flocks and polyspecific associations: Costs and benefits of mixed groups to birds and monkeys». American Journal of Primatology, 21, 2, 2005, pàg. 87-100. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fajp.1350210203">10.1002/ajp.1350210203</a>. </li> <li id="cite_note-132"><a href="#cite_ref-132">↑</a> Hutto, Richard L. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jstor.org/stable/3565809">Foraging Behavior Patterns Suggest a Possible Cost Associated with Participation in Mixed-Species Bird Flocks</a>». <a href="/w/index.php?title=Oikos_(revista)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Oikos (revista) (encara no existeix)">Oikos</a>, 51, 1, 01-01-1988, pàg. 79-83. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F3565809">10.2307/3565809</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/00301299">00301299</a>. </li> <li id="cite_note-AU-133"><a href="#cite_ref-AU_133-0">↑</a> Au, David W. K.; Pitman «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111105140621/http://elibrary.unm.edu/sora/Condor/files/issues/v088n03/p0304-p0317.pdf">Seabird interactions with Dolphins and Tuna in the Eastern Tropical Pacific</a>» (PDF). The Condor, 88, 3, 01-08-1986, pàg. 304-17. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://elibrary.unm.edu/sora/Condor/files/issues/v088n03/p0304-p0317.pdf">original</a> el 2011-11-05. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F1368877">10.2307/1368877</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/00105422">00105422</a> [Consulta: 23 octubre 2010]. </li> <li id="cite_note-134"><a href="#cite_ref-134">↑</a> Anne, O.; Rasa, E. «Dwarf mongoose and hornbill mutualism in the Taru desert, Kenya». Behavioral Ecology and Sociobiology, 12, 3, Juny 1983, pàg. 181-90. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2FBF00290770">10.1007/BF00290770</a>. </li> <li id="cite_note-135"><a href="#cite_ref-135">↑</a> Gauthier-Clerc, Michael; Tamisier, Alain; Cézilly, Frank «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080910161658/http://elibrary.unm.edu/sora/Condor/files/issues/v102n02/p0307-p0313.pdf">Sleep-Vigilance Trade-off in Gadwall during the Winter Period</a>» (PDF). The Condor, 102, 2, maig 2000, pàg. 307-13. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://elibrary.unm.edu/sora/Condor/files/issues/v102n02/p0307-p0313.pdf">original</a> el 2008-09-10. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1650%2F0010-5422%282000%29102%5B0307%3ASVTOIG%5D2.0.CO%3B2">10.1650/0010-5422(2000)102[0307:SVTOIG]2.0.CO;2</a> [Consulta: 25 octubre 2010]. </li> <li id="cite_note-136"><a href="#cite_ref-136">↑</a> Bäckman, Johan; A «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jeb.biologists.org/cgi/content/full/205/7/905">Harmonic oscillatory orientation relative to the wind in nocturnal roosting flights of the swift Apus apus</a>». The Journal of Experimental Biology, 205, 7, 01-04-2002, pàg. 905-910. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0022-0949">0022-0949</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11916987?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11916987">11916987</a>. </li> <li id="cite_note-137"><a href="#cite_ref-137">↑</a> Milius, S. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://findarticles.com/p/articles/mi_m1200/is_6_155/ai_53965042">Half-asleep birds choose which half dozes</a>». Science News Online, 155, 6, 06-02-1999, pàg. 86. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F4011301">10.2307/4011301</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/00368423">00368423</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/4011301">4011301</a>. </li> <li id="cite_note-138"><a href="#cite_ref-138">↑</a> Beauchamp, Guy «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://beheco.oxfordjournals.org/cgi/content/full/10/6/675">The evolution of communal roosting in birds: origin and secondary losses</a>». Behavioural Ecology, 10, 6, 1999, pàg. 675-87. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fbeheco%2F10.6.675">10.1093/beheco/10.6.675</a>. </li> <li id="cite_note-139"><a href="#cite_ref-139">↑</a> Buttemer, William A. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://deepblue.lib.umich.edu/bitstream/2027.42/47760/1/442_2004_Article_BF00379484.pdf">Energy relations of winter roost-site utilization by American goldfinches (Carduelis tristis)</a>» (PDF). <a href="/wiki/Oecologia" title="Oecologia">Oecologia</a>, 68, 1, 1985, pàg. 126-32. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2FBF00379484">10.1007/BF00379484</a>. </li> <li id="cite_note-140"><a href="#cite_ref-140">↑</a> Buckley, F. G.; Buckley «Upside-down Resting by Young Green-Rumped Parrotlets (Forpus passerinus)». The Condor, 70, 1, 01-01-1968, pàg. 89. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F1366517">10.2307/1366517</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/00105422">00105422</a>. </li> <li id="cite_note-141"><a href="#cite_ref-141">↑</a> Carpenter, F. Lynn «Torpor in an Andean Hummingbird: Its Ecological Significance». Science, 183, 4124, Febrer 1974, pàg. 545-47. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.183.4124.545">10.1126/science.183.4124.545</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0036-8075">0036-8075</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17773043?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17773043">17773043</a>. </li> <li id="cite_note-142"><a href="#cite_ref-142">↑</a> McKechnie, Andrew E.; Ashdown, Robert A. M.; Christian, Murray B. [et al]. «Torpor in an African caprimulgid, the freckled nightjar Caprimulgus tristigma». Journal of Avian Biology, 38, 3, 2007, pàg. 261-66. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.2007.0908-8857.04116.x">10.1111/j.2007.0908-8857.04116.x</a>. </li> <li id="cite_note-143"><a href="#cite_ref-143">↑</a> Frith, C.B «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.publish.csiro.au/paper/MU9810193.htm">Displays of Count Raggi's Bird-of-Paradise Paradisaea raggiana and congeneric species</a>». Emu, 81, 4, 1981, pàg. 193-201. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1071%2FMU9810193">10.1071/MU9810193</a>. </li> <li id="cite_note-144"><a href="#cite_ref-144">↑</a> Freed, Leonard A. «The Long-Term Pair Bond of Tropical House Wrens: Advantage or Constraint?». <a href="/wiki/The_American_Naturalist" title="The American Naturalist">The American Naturalist</a>, 130, 4, 1987, pàg. 507-25. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F284728">10.1086/284728</a>. </li> <li id="cite_note-145"><a href="#cite_ref-145">↑</a> Gowaty, Patricia A. «Male Parental Care and Apparent Monogamy among Eastern Bluebirds (Sialia sialis)». <a href="/wiki/The_American_Naturalist" title="The American Naturalist">The American Naturalist</a>, 121, 2, 1983, pàg. 149-60. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F284047">10.1086/284047</a>. </li> <li id="cite_note-146"><a href="#cite_ref-146">↑</a> Westneat, David F.; Stewart, Ian R.K. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://arjournals.annualreviews.org/doi/pdf/10.1146/annurev.ecolsys.34.011802.132439">Extra-pair paternity in birds: Causes, correlates, and conflict</a>». <a href="/w/index.php?title=Annual_Review_of_Ecology,_Evolution,_and_Systematics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Annual Review of Ecology, Evolution, and Systematics (encara no existeix)">Annual Review of Ecology, Evolution, and Systematics</a>, 34, 2003, pàg. 365-96. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.ecolsys.34.011802.132439">10.1146/annurev.ecolsys.34.011802.132439</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-147"><a href="#cite_ref-147">↑</a> Gowaty, Patricia A.; Buschhaus, Nancy «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://findarticles.com/p/articles/mi_qa3746/is_199802/ai_n8791262">Ultimate causation of aggressive and forced copulation in birds: Female resistance, the CODE hypothesis, and social monogamy</a>». <a href="/w/index.php?title=American_Zoologist&action=edit&redlink=1" class="new" title="American Zoologist (encara no existeix)">American Zoologist</a>, 38, 1, 1998, pàg. 207-25. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Ficb%2F38.1.207">10.1093/icb/38.1.207</a>. </li> <li id="cite_note-148"><a href="#cite_ref-148">↑</a> Sheldon, B «Male Phenotype, Fertility, and the Pursuit of Extra-Pair Copulations by Female Birds». Proceedings: Biological Sciences, 257, 1348, 1994, pàg. 25-30. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frspb.1994.0089">10.1098/rspb.1994.0089</a>. </li> <li id="cite_note-149"><a href="#cite_ref-149">↑</a> Wei, G; Zuo-Hua, Yin; Fu-Min, Lei «Copulations and mate guarding of the Chinese Egret». Waterbirds, 28, 4, 2005, pàg. 527-30. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1675%2F1524-4695%282005%2928%5B527%3ACAMGOT%5D2.0.CO%3B2">10.1675/1524-4695(2005)28[527:CAMGOT]2.0.CO;2</a>. </li> <li id="cite_note-150"><a href="#cite_ref-150">↑</a> Short, Lester L. Birds of the World and their Behavior. Nova York: Henry Holt and Co, 1993. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8050-1952-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8050-1952-9">ISBN 0-8050-1952-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Birds+of+the+World+and+their+Behavior&rft.aulast=Short&rft.aufirst=Lester+L.&rft.date=1993&rft.pub=Henry+Holt+and+Co&rft.place=Nova+York&rft.isbn=0-8050-1952-9">  </li> <li id="cite_note-151"><a href="#cite_ref-151">↑</a> Burton, R. Bird Behavior. Alfred A. Knopf, Inc, 1985. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-394-53957-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-394-53957-5">ISBN 0-394-53957-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Bird+Behavior&rft.aulast=Burton&rft.aufirst=R&rft.date=1985&rft.pub=Alfred+A.+Knopf%2C+Inc&rft.isbn=0-394-53957-5">  </li> <li id="cite_note-152"><a href="#cite_ref-152">↑</a> Schamel, D; Tracy, Diane M.; Lank, David B. [et al]. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200328130628/http://www.springerlink.com/index/8BE48GKGYF2Q40LT.pdf">Mate guarding, copulation strategies and paternity in the sex-role reversed, socially polyandrous red-necked phalarope Phalaropus lobatus</a>» (PDF). Behaviour Ecology and Sociobiology, 57, 2, 2004, pàg. 110-18. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.springerlink.com/index/8BE48GKGYF2Q40LT.pdf">original</a> el 2020-03-28. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs00265-004-0825-2">10.1007/s00265-004-0825-2</a> [Consulta: 28 octubre 2010]. </li> <li id="cite_note-153"><a href="#cite_ref-153">↑</a> Kokko H, Harris. i Wanless S. (2004). "Competition for breeding sites and site-dependent population regulation in a highly colonial seabird, the common guillemot Uria aalge". Journal of Animal Ecology 73 (2): 367-76. <a href="/wiki/Digital_Object_Identifier" class="mw-redirect" title="Digital Object Identifier">doi</a>:<a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.0021-8790.2004.00813.x">10.1111/j.0021-8790.2004.00813.x</a> </li> <li id="cite_note-Hansell-154">↑ <a href="#cite_ref-Hansell_154-0">154,0</a> <a href="#cite_ref-Hansell_154-1">154,1</a> Hansell M (2000). Bird Nests and Construction Behaviour. University of Cambridge Press <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-46038-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-46038-7">ISBN 0-521-46038-7</a> </li> <li id="cite_note-155"><a href="#cite_ref-155">↑</a> Lafuma L, Lambrechts M i Raymond M (2001). "Aromatic plants in bird nests as a protection against blood-sucking flying insects?" Behavioural Processes 56 (2) 113-20. <a href="/wiki/Digital_Object_Identifier" class="mw-redirect" title="Digital Object Identifier">doi</a>:<a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0376-6357%2801%2900191-7">10.1016/S0376-6357(01)00191-7</a> </li> <li id="cite_note-156"><a href="#cite_ref-156">↑</a> Warham, J. (1990) The Petrels — Their Ecology and Breeding Systems Londres: <a href="/wiki/Academic_Press" title="Academic Press">Academic Press</a> <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-12-735420-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-12-735420-4">ISBN 0-12-735420-4</a> </li> <li id="cite_note-157"><a href="#cite_ref-157">↑</a> Jones DN, Dekker, René WRJ, Roselaar i Cees S (1995). The Megapodes. Bird Families of the World 3. <a href="/wiki/Oxford_University_Press" title="Oxford University Press">Oxford University Press</a>: Oxford. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-854651-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-854651-3">ISBN 0-19-854651-3</a> </li> <li id="cite_note-158"><a href="#cite_ref-158">↑</a> Elliot A (1994). "Family Megapodiidae (Megapodes)" a <a href="/wiki/Handbook_of_the_Birds_of_the_World" title="Handbook of the Birds of the World">Handbook of the Birds of the World</a>. Volume 2; New World Vultures to Guineafowl (editors: del Hoyo J, Elliott A i Sargatal J) Lynx Edicions: Barcelona. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-87334-15-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-87334-15-6">ISBN 84-87334-15-6</a> </li> <li id="cite_note-159"><a href="#cite_ref-159">↑</a> Metz VG i Schreiber EA (2002). "Great Frigatebird (Fregata minor)" a The Birds of North America, No 681, (Poole, A. i Gill, F., editors) The Birds of North America Inc: Filadèlfia </li> <li id="cite_note-160"><a href="#cite_ref-160">↑</a> Ekman J (2006). "Family living amongst birds". <a href="/w/index.php?title=Journal_of_Avian_Biology&action=edit&redlink=1" class="new" title="Journal of Avian Biology (encara no existeix)">Journal of Avian Biology</a> 37 (4): 289-98. <a href="/wiki/Digital_Object_Identifier" class="mw-redirect" title="Digital Object Identifier">doi</a>:<a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.2006.0908-8857.03666.x">10.1111/j.2006.0908-8857.03666.x</a> </li> <li id="cite_note-161"><a href="#cite_ref-161">↑</a> Cockburn A. «Why do so many Australian birds cooperate? Social evolution in the Corvida». A: Floyd R, Sheppard A, de Barro P. Frontiers in Population Ecology. Melbourne: CSIRO, 1996, p. 21-42.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Frontiers+in+Population+Ecology&rft.atitle=Why+do+so+many+Australian+birds+cooperate%3F+Social+evolution+in+the+Corvida&rft.au=Cockburn+A&rft.date=1996&rft.pub=CSIRO&rft.place=Melbourne&rft.pages=21-42">  </li> <li id="cite_note-162"><a href="#cite_ref-162">↑</a> Cockburn, Andrew «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://rspb.royalsocietypublishing.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=16777726">Prevalence of different modes of parental care in birds</a>» (text complet gratuït). Proceedings: Biological Sciences, 273, 1592, juny 2006, pàg. 1375-83. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frspb.2005.3458">10.1098/rspb.2005.3458</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0962-8452">0962-8452</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1560291">1560291</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16777726?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16777726">16777726</a>. </li> <li id="cite_note-163"><a href="#cite_ref-163">↑</a> Gaston AJ (1994). Ancient Murrelet (Synthliboramphus antiquus). A The Birds of North America, No. 132 (A. Poole i F. Gill, editors). Filadèlfia: The Academy of Natural Sciences; Washington, D.C.: The American Ornithologists' Union. </li> <li id="cite_note-164"><a href="#cite_ref-164">↑</a> Schaefer, HC; Eshiamwata, GW; Munyekenye, FB [et al]. «Life-history of two African Sylvia warblers: low annual fecundity and long post-fledging care». <a href="/w/index.php?title=Ibis_(revista)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ibis (revista) (encara no existeix)">Ibis</a>, 146, 3, 2004, pàg. 427-37. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1474-919X.2004.00276.x">10.1111/j.1474-919X.2004.00276.x</a>. </li> <li id="cite_note-165"><a href="#cite_ref-165">↑</a> Alonso, JC; Bautista, LM; Alonso, JA «Family-based territoriality vs flocking in wintering common cranes Grus grus".». <a href="/w/index.php?title=Journal_of_Avian_Biology&action=edit&redlink=1" class="new" title="Journal of Avian Biology (encara no existeix)">Journal of Avian Biology</a>, 35, 5, 2004, pàg. 434-44. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.0908-8857.2004.03290.x">10.1111/j.0908-8857.2004.03290.x</a>. </li> <li id="cite_note-brood-166">↑ <a href="#cite_ref-brood_166-0">166,0</a> <a href="#cite_ref-brood_166-1">166,1</a> Davies N. (2000). Cuckoos, Cowbirds and other Cheats. <a href="/w/index.php?title=T._%26_A._D._Poyser&action=edit&redlink=1" class="new" title="T. & A. D. Poyser (encara no existeix)">T. & A. D. Poyser</a>: Londres, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-85661-135-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-85661-135-2">ISBN 0-85661-135-2</a> </li> <li id="cite_note-167"><a href="#cite_ref-167">↑</a> Sorenson, M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://beheco.oxfordjournals.org/cgi/reprint/8/2/153.pdf">Effects of intra- and interspecific brood parasitism on a precocial host, the canvasback, Aythya valisineria</a>». Behavioral Ecology, 8, 2, 1997, pàg. 153-61. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fbeheco%2F8.2.153">10.1093/beheco/8.2.153</a>. </li> <li id="cite_note-168"><a href="#cite_ref-168">↑</a> Spottiswoode, C. N.; Colebrook-Robjent, J. F.R. «Egg puncturing by the brood parasitic Greater Honeyguide and potential host counteradaptations». Behavioral Ecology, 18, 2007, pàg. 792. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fbeheco%2Farm025">10.1093/beheco/arm025</a>. </li> <li id="cite_note-Clout-169">↑ <a href="#cite_ref-Clout_169-0">169,0</a> <a href="#cite_ref-Clout_169-1">169,1</a> Clout, M.; Hay, J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newzealandecology.org/nzje/free_issues/NZJEcol12_s_27.pdf">The importance of birds as browsers, pollinators and seed dispersers in New Zealand forests</a>». New Zealand Journal of Ecology, 12, 1989, pàg. 27-33. </li> <li id="cite_note-170"><a href="#cite_ref-170">↑</a> Gary Stiles, F. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jstor.org/stable/2398801">Geographical Aspects of Bird-Flower Coevolution, with Particular Reference to Central America</a>». Annals of the Missouri Botanical Garden, 68, 2, 1981, pàg. 323-51. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F2398801">10.2307/2398801</a>. </li> <li id="cite_note-171"><a href="#cite_ref-171">↑</a> Temeles, E.; Linhart, Y.; Masonjones, M. [et al]. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.amherst.edu/~ejtemeles/Temeles%20et%20al%202002%20biotropica.pdf">The Role of Flower Width in Hummingbird Bill Length–Flower Length Relationships</a>». Biotropica, 34, 1, 2002, pàg. 68-80. </li> <li id="cite_note-172"><a href="#cite_ref-172">↑</a> Bond, William J.; Lee, William G.; Craine, Joseph M. «Plant structural defences against browsing birds: a legacy of New Zealand's extinct moas». Oikos, 104, 2004, pàg. 500-08. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.0030-1299.2004.12720.x">10.1111/j.0030-1299.2004.12720.x</a>. </li> <li id="cite_note-173"><a href="#cite_ref-173">↑</a> Wainright, S.; Haney, J.; Kerr, C. [et al]. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200328130628/http://www.springerlink.com/index/DN8D70RYM7TUF42P.pdf">Utilization of nitrogen derived from seabird guano by terrestrial and marine plants at St. Paul, Pribilof Islands, Bering Sea, Alaska</a>». Marine Ecology, 131, 1, 1998, pàg. 63-71. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.springerlink.com/index/DN8D70RYM7TUF42P.pdf">original</a> el 2020-03-28 [Consulta: 6 desembre 2010]. </li> <li id="cite_note-174"><a href="#cite_ref-174">↑</a> Bosman, A.; Hockey, A. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.int-res.com/articles/meps/32/m032p247.pdf">Seabird guano as a determinant of rocky intertidal community structure</a>». Marine Ecology Progress Series, 32, 1986, pàg. 247-57. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.3354%2Fmeps032247">10.3354/meps032247</a>. </li> <li id="cite_note-175"><a href="#cite_ref-175">↑</a> Bonney, Rick; Rohrbaugh, Jr., Ronald. Handbook of Bird Biology. 2a edició. Princeton (Nova Jersey): Princeton University Press, 2004. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-938-02762-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-938-02762-X">ISBN 0-938-02762-X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Handbook+of+Bird+Biology&rft.aulast=Bonney&rft.aufirst=Rick&rft.date=2004&rft.edition=2a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=Princeton+University+Press&rft.place=Princeton+%28Nova+Jersey%29&rft.isbn=0-938-02762-X">  </li> <li id="cite_note-176"><a href="#cite_ref-176">↑</a> Dean W., Siegfried R. i MacDonald I. (1990). "The Fallacy, Fact, and Fate of Guiding Behavior in the Greater Honeyguide". Conservation Biology 4 (1) 99-101. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.blackwell-synergy.com/doi/abs/10.1111/j.1523-1739.1990.tb00272.x">Blackwell-PDF</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20191017041233/http://www.blackwell-synergy.com/doi/abs/10.1111/j.1523-1739.1990.tb00272.x">Arxivat</a> 2019-10-17 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-177"><a href="#cite_ref-177">↑</a> Singer, R.; Yom-Tov, Y. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jstor.org/stable/3676463">The Breeding Biology of the House Sparrow Passer domesticus in Israel</a>». Ornis Scandinavica, 19, 2, 1988, pàg. 139-44. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F3676463">10.2307/3676463</a>. </li> <li id="cite_note-178"><a href="#cite_ref-178">↑</a> Dolbeer, R. «Ornithology and integrated pest management: Red-winged blackbirds Agleaius phoeniceus and corn». <a href="/w/index.php?title=Ibis_(revista)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ibis (revista) (encara no existeix)">Ibis</a>, 132, 2, 1990, pàg. 309-22. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1474-919X.1990.tb01048.x">10.1111/j.1474-919X.1990.tb01048.x</a>. </li> <li id="cite_note-179"><a href="#cite_ref-179">↑</a> Dolbeer, R.; Belant, J; Sillings, J «Shooting Gulls Reduces Strikes with Aircraft at John F. Kennedy International Airport». Wildlife Society Bulletin, 21, 1993, pàg. 442-50. </li> <li id="cite_note-180"><a href="#cite_ref-180">↑</a> Reed, K. D.; Meece, J. K.; Henkel, J. S. [et al]. «Birds, migration and emerging zoonoses: west nile virus, lyme disease, influenza a and enteropathogens». Clinical medicine & research, 1, 1, 2003, pàg. 5-12. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.3121%2Fcmr.1.1.5">10.3121/cmr.1.1.5</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1069015">1069015</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15931279?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15931279">15931279</a>. </li> <li id="cite_note-181"><a href="#cite_ref-181">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080430212726/http://www.earth-policy.org/Books/Out/Ote3_3.htm">Shifting protein sources: Chapter 3: Moving Up the Food Chain Efficiently.</a>». Earth Policy Institute. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.earth-policy.org/Books/Out/Ote3_3.htm">original</a> el 2008-04-30. [Consulta: 18 desembre 2007]. </li> <li id="cite_note-182"><a href="#cite_ref-182">↑</a> Simeone, A; Navarro, X «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0716-078X2002000200012&lng=es&nrm=iso&tlng=en">Human exploitation of seabirds in coastal southern Chile during the mid-Holocene</a>». Rev. Chil. Hist. Nat, 75, 2, 2002, pàg. 423-31. </li> <li id="cite_note-183"><a href="#cite_ref-183">↑</a> Hamilton, S. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.marineornithology.org/PDF/28_1/28_1_1.pdf">How precise and accurate are data obtained using. an infra-red scope on burrow-nesting sooty shearwaters Puffinus griseus?</a>». Marine Ornithology, 28, 1, 2000, pàg. 1-6. </li> <li id="cite_note-184"><a href="#cite_ref-184">↑</a> Keane, Aidan; Brooke, M.de L.; McGowan, P.J.K. «Correlates of extinction risk and hunting pressure in gamebirds (Galliformes)». Biological Conservation, 126, 2005, pàg. 216-33. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.biocon.2005.05.011">10.1016/j.biocon.2005.05.011</a>. </li> <li id="cite_note-185"><a href="#cite_ref-185">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.zum.de/whkmla/military/19cen/guanowar.html">The Guano War of 1865-1866.</a>». La història del món a KMLA. [Consulta: 18 desembre 2007]. </li> <li id="cite_note-186"><a href="#cite_ref-186">↑</a> Cooney, R; Jepson, P «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://journals.cambridge.org/production/action/cjoGetFulltext?fulltextid=409231">The international wild bird trade: what's wrong with blanket bans?</a>». Oryx, 40, 1, 2006, pàg. 18-23. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1017%2FS0030605306000056">10.1017/S0030605306000056</a>. </li> <li id="cite_note-187"><a href="#cite_ref-187">↑</a> Manzi, M; Coomes, O. T. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://findarticles.com/p/articles/mi_go1895/is_200210/ai_n8674873">Cormorant fishing in Southwestern China: a Traditional Fishery under Siege. (Geographical Field Note)</a>». Geographic Review, 92, 4, 2002, pàg. 597-603. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F4140937">10.2307/4140937</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/4140937">4140937</a>. </li> <li id="cite_note-188"><a href="#cite_ref-188">↑</a> Pullis La Rouche, G. (2006). Birding in the United States: a demographic and economic analysis. Waterbirds around the world. Editors: G.C. Boere, C.A. Galbraith i D.A. Stroud. <a href="/w/index.php?title=The_Stationery_Office&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Stationery Office (encara no existeix)">The Stationery Office</a>, Edimburg (RU). pàg. 841-46. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jncc.gov.uk/PDF/pub07_waterbirds_part6.2.5.pdf">JNCC.gov.uk</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110304124708/http://www.jncc.gov.uk/PDF/pub07_waterbirds_part6.2.5.pdf">Arxivat</a> 2011-03-04 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., PDF </li> <li id="cite_note-189"><a href="#cite_ref-189">↑</a> Chamberlain, DE; Vickery, JA; Glue, DE [et al]. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190115132504/http://www.blackwell-synergy.com/doi/pdf/10.1111/j.1474-919x.2005.00430.x">Annual and seasonal trends in the use of garden feeders by birds in winter</a>». <a href="/w/index.php?title=Ibis_(revista)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ibis (revista) (encara no existeix)">Ibis</a>, 147, 3, 2005, pàg. 563-75. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.blackwell-synergy.com/doi/pdf/10.1111/j.1474-919x.2005.00430.x">original</a> el 2019-01-15. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1474-919x.2005.00430.x">10.1111/j.1474-919x.2005.00430.x</a> [Consulta: 17 desembre 2010]. </li> <li id="cite_note-190"><a href="#cite_ref-190">↑</a> Routledge, S; Routledge, K «The Bird Cult of Easter Island». Folklore, 28, 4, 1917, pàg. 337-55. </li> <li id="cite_note-191"><a href="#cite_ref-191">↑</a> Lukas, SE; Benedikt, R; Mendelson, JH [et al]. «Marihuana attenuates the rise in plasma ethanol levels in human subjects.». Neuropsychopharmacology : official publication of the American College of Neuropsychopharmacology, 7, 1, 1992, pàg. 77-81. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1371%2Fjournal.pbio.0040014">10.1371/journal.pbio.0040014</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1326277?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:1326277">1326277</a>. </li> <li id="cite_note-192"><a href="#cite_ref-192">↑</a> Ingersoll, Ernest (1923). <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.archive.org/details/birdsinlegendfab00inge">Archive.org</a>, "Birds in legend, fable and folklore". Longmans, Green and co., pàg. 214 </li> <li id="cite_note-193"><a href="#cite_ref-193">↑</a> Hauser, A. J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jstor.org/stable/3260591">Jonah: In Pursuit of the Dove</a>». Journal of Biblical Literature, 104, 1, 1985, pàg. 21-37. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F3260591">10.2307/3260591</a>. </li> <li id="cite_note-194"><a href="#cite_ref-194">↑</a> Thankappan Nair, P. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jstor.org/stable/1177550">The Peacock Cult in Asia</a>». Asian Folklore Studies, 33, 2, 1974, pàg. 93-170. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F1177550">10.2307/1177550</a>. </li> <li id="cite_note-195"><a href="#cite_ref-195">↑</a> Tennyson A, Martinson P (2006). Extinct Birds of New Zealand Te Papa Press, Wellington <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-909010-21-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-909010-21-8">ISBN 978-0-909010-21-8</a> </li> <li id="cite_note-196"><a href="#cite_ref-196">↑</a> Meighan, C. W. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jstor.org/stable/2694739">Prehistoric Rock Paintings in Baja California</a>». American Antiquity, 31, 3, 1966, pàg. 372-92. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F2694739">10.2307/2694739</a>. </li> <li id="cite_note-197"><a href="#cite_ref-197">↑</a> Clarke, CP «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jstor.org/stable/3252550">A Pedestal of the Platform of the Peacock Throne</a>». The Metropolitan Museum of Art Bulletin, 3, 10, 1908, pàg. 182-83. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F3252550">10.2307/3252550</a>. </li> <li id="cite_note-198"><a href="#cite_ref-198">↑</a> Boime, Albert «John James Audubon: a birdwatcher's fanciful flights». Art History, 22, 1999, pàg. 728-55. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2F1467-8365.00184">10.1111/1467-8365.00184</a>. </li> <li id="cite_note-199"><a href="#cite_ref-199">↑</a> Chandler, A «The Nightingale in Greek and Latin Poetry». The Classical Journal, 30, 2, 1934, pàg. 78-84. </li> <li id="cite_note-200"><a href="#cite_ref-200">↑</a> Lasky, E. D. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jstor.org/stable/820195">A Modern Day Albatross: The Valdez and Some of Life's Other Spills</a>». The English Journal, 81, 3, 1992, pàg. 44-46. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F820195">10.2307/820195</a>. </li> <li id="cite_note-201"><a href="#cite_ref-201">↑</a> Carson, A «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.springerlink.com/index/W676R8803NL06L38.pdf">Vulture Investors, Predators of the 90s: An Ethical Examination</a>». Journal of Business Ethics, 17, 5, 1998, pàg. 543-55.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-202"><a href="#cite_ref-202">↑</a> Enriquez PL i Mikkola H (1997). "Comparative study of general public owl knowledge in Costa Rica, Central America and Malawi, Africa". pàg. 160-66 A: J.R. Duncan, D.H. Johnson, T.H. Nicholls, (editors). Biology and conservation of owls of the Northern Hemisphere. General Technical Report NC-190, USDA Forest Service, St. Paul, Minnesota. 635 pàg. </li> <li id="cite_note-203"><a href="#cite_ref-203">↑</a> Lewis DP (2005). <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.owlpages.com/articles.php?section=Owl+Mythology&title=Myth+and+Culture">Owlpages.com</a>, Owls in Mythology and Culture. Consultat el 15 de setembre del 2007 </li> <li id="cite_note-204"><a href="#cite_ref-204">↑</a> Dupree, N «An Interpretation of the Role of the Hoopoe in Afghan Folklore and Magic». Folklore, 85, 3, 1974, pàg. 173-93. </li> <li id="cite_note-205"><a href="#cite_ref-205">↑</a> Fuller E (2000). Extinct Birds (2a edició). <a href="/wiki/Oxford_University_Press" title="Oxford University Press">Oxford University Press</a> (Oxford i Nova York). <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-850837-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-850837-9">ISBN 0-19-850837-9</a> </li> <li id="cite_note-206"><a href="#cite_ref-206">↑</a> Steadman D (2006). Extinction and Biogeography in Tropical Pacific Birds, University of Chicago Press. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-226-77142-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-226-77142-7">ISBN 978-0-226-77142-7</a> </li> <li id="cite_note-207"><a href="#cite_ref-207">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.birdlife.org/news/pr/2009/05/red_list.html">BirdLife International announces more Critically Endangered birds than ever before</a>». <a href="/wiki/BirdLife_International" title="BirdLife International">BirdLife International</a>, 14-05-2009. [Consulta: 15 maig 2009]. </li> <li id="cite_note-208"><a href="#cite_ref-208">↑</a> Kinver, Mark. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/8045971.stm">Birds at risk reach record high</a>». BBC News Online, 13-05-2009. [Consulta: 15 maig 2009]. </li> <li id="cite_note-209"><a href="#cite_ref-209">↑</a> Norris K i Pain D (editors, 2002). Conserving Bird Biodiversity: General Principles and their Application Cambridge University Press. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-78949-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-78949-3">ISBN 978-0-521-78949-3</a> </li> <li id="cite_note-210"><a href="#cite_ref-210">↑</a> Brothers, NP «Albatross mortality and associated bait loss in the Japanese longline fishery in the southern ocean». Biological Conservation, 55, 1991, pàg. 255-68. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2F0006-3207%2891%2990031-4">10.1016/0006-3207(91)90031-4</a>. </li> <li id="cite_note-211"><a href="#cite_ref-211">↑</a> Wurster, D; Wurster, C; Strickland, W «Bird Mortality Following DDT Spray for Dutch Elm Disease». Ecology, 46, 4, 1965, pàg. 488-99. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.148.3666.90">10.1126/science.148.3666.90</a>. </li> <li id="cite_note-212"><a href="#cite_ref-212">↑</a> Blackburn, T; Cassey, P; Duncan, R [et al]. «Avian Extinction and Mammalian Introductions on Oceanic Islands». <a href="/wiki/Science" title="Science">Science</a>, 305, 2004, pàg. 1955-58. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1101617">10.1126/science.1101617</a>. </li> <li id="cite_note-213"><a href="#cite_ref-213">↑</a> Butchart, S; Stattersfield, A; Collar, N «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.birdlife.org/news/news/2006/08/butchart_et_al_2006.pdf">How many bird extinctions have we prevented?</a>». Oryx, 40, 3, 2006, pàg. 266-79. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1017%2FS0030605306000950">10.1017/S0030605306000950</a>. </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Bibliografia">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Obres_citades">Obres citades</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Obres citades">modifica</a>]</div> <ul><li>Brusatte, S. L.; O'Connor, J. K.; Jarvis, E. D. «The Origin and Diversification of Birds» (en anglès). Current Biology, 25, 19, 2015, pàg. R888-R898. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.cub.2015.08.003">10.1016/j.cub.2015.08.003</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/09609822">09609822</a>.</li> <li>Cau, A. «The assembly of the avian body plan: a 160-million-year long process» (en anglès). Bollettino della Società Paleontologica Italiana, 57, 1, 2018, pàg. 1-25. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.4435%2FBSPI.2018.01">10.4435/BSPI.2018.01</a>.</li> <li>Cau, A.; Brougham, T.; Naish, D. «The phylogenetic affinities of the bizarre Late Cretaceous Romanian theropod Balaur bondoc (Dinosauria, Maniraptora): Dromaeosaurid or flightless bird?» (en anglès). <a href="/wiki/PeerJ" title="PeerJ">PeerJ</a>, 3, 2015, pàg. e1032 (1-36). <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.7717%2Fpeerj.1032">10.7717/peerj.1032</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4476167">4476167</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26157616?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:26157616">26157616</a>.</li> <li>Currie, P. J.; Padian, K. Encyclopedia of Dinosaurs (en anglès). <a href="/wiki/Academic_Press" title="Academic Press">Academic Press</a>, 1997. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-12-226810-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-12-226810-5">ISBN 0-12-226810-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclopedia+of+Dinosaurs&rft.aulast=Currie&rft.aufirst=P.%C2%A0J.&rft.date=1997&rft.pub=%5B%5BAcademic+Press%5D%5D&rft.isbn=0-12-226810-5"> </li> <li>Del Hoyo, J.; Elliott, A.; Sargatal, J.; Cabot, J. <a href="/wiki/Handbook_of_the_Birds_of_the_World" title="Handbook of the Birds of the World">Handbook of the Birds of the World</a> (en anglès). Lynx Edicions, 2009. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-87334-10-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-87334-10-8">ISBN 978-84-87334-10-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BHandbook+of+the+Birds+of+the+World%5D%5D&rft.aulast=Del+Hoyo&rft.aufirst=J.&rft.date=2009&rft.pub=Lynx+Edicions&rft.isbn=978-84-87334-10-8"> </li> <li>Díaz, J.; Santos, T. Zoología: Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los animales (en castellà). Editorial Síntesis, 1998. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7738-591-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7738-591-2">ISBN 84-7738-591-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Zoolog%C3%ADa%3A+Aproximaci%C3%B3n+evolutiva+a+la+diversidad+y+organizaci%C3%B3n+de+los+animales&rft.aulast=D%C3%ADaz&rft.aufirst=J.&rft.date=1998&rft.pub=Editorial+S%C3%ADntesis&rft.isbn=84-7738-591-2"> </li> <li><a href="/wiki/Jacques_Armand_Gauthier" title="Jacques Armand Gauthier">Gauthier, J.</a> «Saurischian Monophyly and the origin of birds». A: <a href="/wiki/Kevin_Padian" title="Kevin Padian">Padian, K</a>. The Origin of Birds and the Evolution of Flight (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1986, p. 1-55. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-940228-14-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-940228-14-9">ISBN 0-940228-14-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Origin+of+Birds+and+the+Evolution+of+Flight&rft.atitle=Saurischian+Monophyly+and+the+origin+of+birds&rft.aulast=Gauthier&rft.aufirst=J.&rft.date=1986&rft.pub=Acad%C3%A8mia+de+les+Ci%C3%A8ncies+de+Calif%C3%B2rnia&rft.pages=1-55&rft.isbn=0-940228-14-9"> </li> <li>Gauthier, J.; <a href="/wiki/Kevin_de_Queiroz" title="Kevin de Queiroz">De Queiroz, K.</a> «Feathered dinosaurs, flying dinosaurs, crown dinosaurs, and the name "Aves"». A: Gauthier, J.; Gall, L. F. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://repository.si.edu/bitstream/handle/10088/4690/2001Gau_deQOst.pdf">New Perspectives on the Origin and Early Evolution of Birds: Proceedings of the International Symposium in Honor of John H. Ostrom</a> (en anglès), 2001. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-912532-57-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-912532-57-2">ISBN 0-912532-57-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=New+Perspectives+on+the+Origin+and+Early+Evolution+of+Birds%3A+Proceedings+of+the+International+Symposium+in+Honor+of+John+H.%C2%A0Ostrom&rft.atitle=Feathered+dinosaurs%2C+flying+dinosaurs%2C+crown+dinosaurs%2C+and+the+name+%22Aves%22&rft.aulast=Gauthier&rft.aufirst=J.&rft.date=2001&rft.isbn=0-912532-57-2&rft_id=https%3A%2F%2Frepository.si.edu%2Fbitstream%2Fhandle%2F10088%2F4690%2F2001Gau_deQOst.pdf"> </li> <li>Lee, M. S. Y.; Spencer, P. S. «Crown clades, key characters and taxonomic stability: When is an amniote not an amniote?». A: Amniote Origins (en anglès). Academic Press, 1997, p. 61-84. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-12-676460-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-12-676460-4">ISBN 978-0-12-676460-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Amniote+Origins&rft.atitle=Crown+clades%2C+key+characters+and+taxonomic+stability%3A+When+is+an+amniote+not+an+amniote%3F&rft.aulast=Lee&rft.aufirst=M.%C2%A0S.%C2%A0Y.&rft.date=1997&rft.pub=Academic+Press&rft.pages=61-84&rft.isbn=978-0-12-676460-4"> </li> <li><a href="/wiki/Carl_von_Linn%C3%A9" title="Carl von Linné">Linnaeus, Carolus</a>. <a href="/wiki/Systema_Naturae" title="Systema Naturae">Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis</a> (en llatí). I. 10a edició, reformada. Laurentius Salvius, 1758.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BSystema+Naturae%7CSystema+naturae+per+regna+tria+naturae%2C+secundum+classes%2C+ordines%2C+genera%2C+species%2C+cum+characteribus%2C+differentiis%2C+synonymis%2C+locis%5D%5D&rft.aulast=Linnaeus&rft.aufirst=Carolus&rft.date=1758&rft.edition=10a%C2%A0edici%C3%B3%2C+reformada&rft.pub=Laurentius+Salvius"> </li> <li>Livezey, B. C.; Zusi, R. L. «Higher-order phylogeny of modern birds (Theropoda, Aves: Neornithes) based on comparative anatomy. II. Analysis and discussion» (en anglès). Zoological Journal of the Linnean Society, 149, 1, 2007, pàg. 1-95. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1096-3642.2006.00293.x">10.1111/j.1096-3642.2006.00293.x</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1096-3642">1096-3642</a>.</li> <li>Lovette, I. J. «Avian Diversity and Classification». A: Lovette, I. J.; <a href="/w/index.php?title=John_Weaver_Fitzpatrick&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Weaver Fitzpatrick (encara no existeix)">Fitzpatrick, J. W</a>. Handbook of Bird Biology (en anglès). 3a edició. <a href="/w/index.php?title=Wiley_(editorial)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Wiley (editorial) (encara no existeix)">Wiley</a>, 2016, p. 7-62. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781118291047" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781118291047">ISBN 9781118291047</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Handbook+of+Bird+Biology&rft.atitle=Avian+Diversity+and+Classification&rft.aulast=Lovette&rft.aufirst=I.%C2%A0J&rft.date=2016&rft.edition=3a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=%5B%5BWiley+%28editorial%29%7CWiley%5D%5D&rft.pages=7-62&rft.isbn=9781118291047"> </li> <li>Maryańska, T.; <a href="/wiki/Halszka_Osm%C3%B3lska" title="Halszka Osmólska">Osmólska, H.</a>; Wolsan, M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.app.pan.pl/archive/published/app47/app47-097.pdf">Avialan status for Oviraptorosauria</a>» (en anglès). Acta Palaeontologica Polonica, 47, 1, 2002, pàg. 97-116.</li> <li>Vila, B.; Alba, D. M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.raco.cat/index.php/OmnisCellula/article/view/47548/361429">Plomes, dinosaures i ocells. Què fou primer, la ploma o l'ocell?</a>». Omnis Cellula, 20, 2009, pàg. 10-15.</li> <li><a href="/wiki/David_Bruce_Weishampel" title="David Bruce Weishampel">Weishampel, D.</a>; <a href="/wiki/Peter_Dodson" title="Peter Dodson">Dodson, P.</a>; Osmólska, H. The Dinosauria (en anglès). 2a edició. University of California Press, 2004. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780520941434" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780520941434">ISBN 9780520941434</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Dinosauria&rft.aulast=Weishampel&rft.aufirst=D.&rft.date=2004&rft.edition=2a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=University+of+California+Press&rft.isbn=9780520941434"> </li> <li>Xu, X.; Zhou, Z.; Wang, X.; Kuang, X.; Zhang, F.; Du, X. «Four-winged dinosaurs from China» (en anglès). <a href="/wiki/Nature" title="Nature">Nature</a>, 421, 2003, pàg. 335-340. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnature01342">10.1038/nature01342</a>.</li> <li>Wang, R.; Hu, D.; Zhang, M.; Wang, S.; Zhao, Q.; Sullivan, C.; Xu, X. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nature.com/articles/s42003-022-04316-6">A new confuciusornithid bird with a secondary epiphyseal ossification reveals phylogenetic changes in confuciusornithid flight mode</a>» (en anglès). <a href="/wiki/Communications_Biology" class="mw-redirect" title="Communications Biology">Communications Biology</a>, 5, 1.398, 2022, pàg. 1-13. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fs42003-022-04316-6">10.1038/s42003-022-04316-6</a>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Bibliografia_complementària">Bibliografia complementària</h3>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Bibliografia complementària">modifica</a>]</div> <ul><li>Álvarez-Cros, C.; Trabalon, F. Guia de camp dels ocells a Catalunya. Omega Edicions, 2017. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-8428216562" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-8428216562">ISBN 978-8428216562</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Guia+de+camp+dels+ocells+a+Catalunya&rft.aulast=%C3%81lvarez-Cros&rft.aufirst=C.&rft.date=2017&rft.pub=Omega+Edicions&rft.isbn=978-8428216562"> </li> <li>Estrada, J. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3a edició actualitzada. Lynx Edicions, 2008. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-16728-07-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-16728-07-7">ISBN 978-84-16728-07-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ocells+de+Catalunya%2C+Pa%C3%ADs+Valenci%C3%A0+i+Balears.+Inclou+tamb%C3%A9+Catalunya+Nord%2C+Franja+de+Ponent+i+Andorra&rft.aulast=Estrada&rft.aufirst=J.&rft.date=2008&rft.edition=3a%C2%A0edici%C3%B3+actualitzada&rft.pub=Lynx+Edicions&rft.isbn=978-84-16728-07-7"> </li> <li><a href="/wiki/Lars_Jonsson" class="mw-redirect" title="Lars Jonsson">Jonsson, L.</a> Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà, 1994. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/842821008X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/842821008X">ISBN 842821008X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ocells+d%27Europa%2C+amb+el+Nord+d%27%C3%80frica+i+l%27Orient+Mitj%C3%A0&rft.aulast=Jonsson&rft.aufirst=L.&rft.date=1994&rft.place=Barcelona&rft.isbn=842821008X"> </li> <li><a href="/wiki/Roger_Tory_Peterson" title="Roger Tory Peterson">Peterson, R. T.</a>; <a href="/wiki/Guy_Mountfort" title="Guy Mountfort">Mountfort, G.</a>; <a href="/wiki/Philip_Hollom" class="mw-redirect" title="Philip Hollom">Hollom, P. A. D</a>. Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa. Traducció: <a href="/wiki/Jordi_Sargatal" class="mw-redirect" title="Jordi Sargatal">Jordi Sargatal</a>, Rosa Llinàs, Francesc Anton, Deli Saavedra, Erich Streich. Edicions Omega, 1996. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-8428210348" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-8428210348">ISBN 978-8428210348</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Guia+dels+ocells+dels+Pa%C3%AFsos+Catalans+i+d%27Europa&rft.aulast=Peterson&rft.aufirst=R.+T.&rft.date=1996&rft.pub=Edicions+Omega&rft.isbn=978-8428210348"> </li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs">Enllaços externs</h2>[<a href="/w/index.php?title=Ocells&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Enllaços externs">modifica</a>]</div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Aves" class="extiw" title="commons:Aves">Commons</a> (Galeria) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5113?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Birds" class="extiw" title="commons:Category:Birds">Commons</a> (Categoria) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5113?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikiquote-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquidites"><img alt="Viquidites" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/17px-Wikiquote-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/26px-Wikiquote-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/34px-Wikiquote-logo.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="355" /></a><figcaption>Viquidites</figcaption></figure></td> <td><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Ocell" class="extiw" title="q:Ocell">Viquidites</a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikispecies-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquiespècies"><img alt="Viquiespècies" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Wikispecies-logo.svg/17px-Wikispecies-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Wikispecies-logo.svg/26px-Wikispecies-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Wikispecies-logo.svg/34px-Wikispecies-logo.svg.png 2x" data-file-width="941" data-file-height="1103" /></a><figcaption>Viquiespècies</figcaption></figure></td> <td><a class="external text" href="https://species.wikimedia.org/wiki/Aves?uselang=ca">Viquiespècies</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5113?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.gobmallorca.com">Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.gor66.fr">Grup Ornitològic del Rosselló</a> (en francès)</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ornitologia.org">Institut Català d'Ornitologia</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://svornitologia.org">Societat Valenciana d'Ornitologia</a> (en castellà)</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233/presentacio">Diccionari dels ocells del món</a>, <a href="/wiki/Termcat" class="mw-redirect" title="Termcat">Termcat</a>.</li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Bases_de_dades_taxonòmiques" style="padding:3px"><table class="nowraplinks navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th id="Bases_de_dades_taxonòmiques" scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases de dades taxonòmiques</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://animaldiversity.org/accounts/Aves/">ADW</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.boldsystems.org/index.php/Taxbrowser_Taxonpage?taxid=51">BOLD</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.catalogueoflife.org/data/taxon/V2">COL</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.dyntaxa.se/taxon/info/4000104">Dyntaxa</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.eol.org/pages/695">EOL</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.faunaeur.org/full_results.php?id=10699">FE</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fossilworks.org/cgi-bin/bridge.pl?a=taxonInfo&taxon_no=36616">FW</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gbif.org/species/212">GBIF</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.inaturalist.org/taxa/3">IN</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=174371">ITIS</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/Taxonomy/Browser/wwwtax.cgi?mode=Info&id=8782">NCBI</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://tree.opentreeoflife.org/taxonomy/browse?id=81461">OTL</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ubio.org/browser/details.php?namebankID=21646">Ubio</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.marinespecies.org/aphia.php?p=taxdetails&id=1836">WoRMS</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.zoobank.org/NomenclaturalActs/AAFCA22F-1980-4B62-9149-8887F1C1FDC1">Zoobank</a> </div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX525524">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11932889r">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4063673-2">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85014310">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00573307">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph115956&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/animal-de-ploma">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/ocell" class="extiw" title="wikt:ocell">Viccionari</a>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ocells&oldid=34242443">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ocells&oldid=34242443</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Ocells" title="Categoria:Ocells">Ocells</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_etiquetes_de_Wikidata_sense_traducci%C3%B3" title="Categoria:Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció">Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:1.000_articles_fonamentals" title="Categoria:1.000 articles fonamentals">1.000 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d'articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_de_bases_de_dades_taxon%C3%B2miques" title="Categoria:Control de bases de dades taxonòmiques">Control de bases de dades taxonòmiques</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_de_ci%C3%A8ncies_de_la_vida" title="Categoria:Articles de qualitat de ciències de la vida">Articles de qualitat de ciències de la vida</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Traduccions_que_s%C3%B3n_articles_de_qualitat" title="Categoria:Traduccions que són articles de qualitat">Traduccions que són articles de qualitat</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 15 nov 2024 a les 16:10.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>. </li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Ocells&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-txx8l","wgBackendResponseTime":163,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"2.463","walltime":"3.117","ppvisitednodes":{"value":64604,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":449905,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":172537,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":21,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":14,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":210615,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":67,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 2696.496 1 -total"," 39.90% 1075.991 1 Plantilla:Infotaula_ésser_viu"," 37.54% 1012.292 1 Plantilla:Infotaula"," 34.16% 921.256 1 Plantilla:Referències"," 22.58% 608.828 138 Plantilla:Ref-publicació"," 18.01% 485.723 1 Plantilla:Infotaula_ésser_viu/Taxonomia"," 9.22% 248.706 18 Plantilla:Clade"," 8.80% 237.254 1 Plantilla:Infotaula_ésser_viu/Nom_científic"," 8.65% 233.126 1 Plantilla:Infotaula_d'ésser_viu/Nom_científic/És_cursiva"," 8.26% 222.671 1 Plantilla:Infotaula_d'ésser_viu/És_animal"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.838","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":4372684,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-67456955cd-sj99f","timestamp":"20241121124825","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Ocells","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ocells","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q5113","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q5113","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2003-11-01T10:41:46Z","dateModified":"2024-11-15T15:10:14Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/4\/4f\/Lesser_Black-backed_Gull_-_Barcelona%2C_Spain_-_Jan_2007.jpg","headline":"classe d'animals vertebrats"}</script> </body> </html>