CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Escriptura - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"9bb416f8-871e-43e8-9461-da90211abd09","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Escriptura","wgTitle":"Escriptura","wgCurRevisionId":34227705,"wgRevisionId":34227705,"wgArticleId":979,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb referències puntuals demanades","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","100 articles fonamentals","Control d'autoritats","Escriptura"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Escriptura","wgRelevantArticleId":979,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia", "wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":30000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q37260","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles": "ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init", "ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Medieval_writing_desk.jpg/1200px-Medieval_writing_desk.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1202"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Medieval_writing_desk.jpg/800px-Medieval_writing_desk.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="801"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Medieval_writing_desk.jpg/640px-Medieval_writing_desk.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="641"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Escriptura - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Escriptura"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Escriptura"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Escriptura rootpage-Escriptura skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Escriptura" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Escriptura" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Escriptura" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Escriptura" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Etimologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Etimologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Etimologia</span> </div> </a> <ul id="toc-Etimologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Història_de_l'escriptura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història_de_l'escriptura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Història de l'escriptura</span> </div> </a> <ul id="toc-Història_de_l'escriptura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sistemes_d'escriptura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Sistemes_d'escriptura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Sistemes d'escriptura</span> </div> </a> <ul id="toc-Sistemes_d'escriptura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Tipus_d'escriptura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Tipus_d'escriptura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Tipus d'escriptura</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Tipus_d'escriptura-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Tipus d'escriptura</span> </button> <ul id="toc-Tipus_d'escriptura-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Escriptura_logogràfica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Escriptura_logogràfica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Escriptura logogràfica</span> </div> </a> <ul id="toc-Escriptura_logogràfica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Escriptura_sil·làbica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Escriptura_sil·làbica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>Escriptura sil·làbica</span> </div> </a> <ul id="toc-Escriptura_sil·làbica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Escriptura_alfabètica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Escriptura_alfabètica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3</span> <span>Escriptura alfabètica</span> </div> </a> <ul id="toc-Escriptura_alfabètica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Classificació_gràfica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Classificació_gràfica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Classificació gràfica</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Classificació_gràfica-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Classificació gràfica</span> </button> <ul id="toc-Classificació_gràfica-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Escriptures_lineals_i_no_lineals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Escriptures_lineals_i_no_lineals"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>Escriptures lineals i no lineals</span> </div> </a> <ul id="toc-Escriptures_lineals_i_no_lineals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sentit_de_l'escriptura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Sentit_de_l'escriptura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2</span> <span>Sentit de l'escriptura</span> </div> </a> <ul id="toc-Sentit_de_l'escriptura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Materials_de_suport" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Materials_de_suport"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Materials de suport</span> </div> </a> <ul id="toc-Materials_de_suport-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Nivells_d'ús" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Nivells_d'ús"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Nivells d'ús</span> </div> </a> <ul id="toc-Nivells_d'ús-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Funcions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Funcions"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Funcions</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Funcions-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Funcions</span> </button> <ul id="toc-Funcions-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Funcions_socials" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Funcions_socials"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8.1</span> <span>Funcions socials</span> </div> </a> <ul id="toc-Funcions_socials-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Alfabetització" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Alfabetització"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8.1.1</span> <span>Alfabetització</span> </div> </a> <ul id="toc-Alfabetització-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Transmissió_històrica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Transmissió_històrica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8.1.2</span> <span>Transmissió històrica</span> </div> </a> <ul id="toc-Transmissió_històrica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Didàctica_de_l'escriptura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Didàctica_de_l'escriptura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Didàctica de l'escriptura</span> </div> </a> <ul id="toc-Didàctica_de_l'escriptura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Escriptura_en_la_informàtica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Escriptura_en_la_informàtica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Escriptura en la informàtica</span> </div> </a> <ul id="toc-Escriptura_en_la_informàtica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">14</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Escriptura</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 136 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-136" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">136 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Skryfkuns" title="Skryfkuns - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Skryfkuns" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Escritura" title="Escritura - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Escritura" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-anp mw-list-item"><a href="https://anp.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B2%E0%A5%87%E0%A4%96%E0%A4%A8" title="लेखन - angika" lang="anp" hreflang="anp" data-title="लेखन" data-language-autonym="अंगिका" data-language-local-name="angika" class="interlanguage-link-target"><span>अंगिका</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D9%83%D8%AA%D8%A7%D8%A8%D8%A9" title="كتابة - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="كتابة" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arc mw-list-item"><a href="https://arc.wikipedia.org/wiki/%DC%9F%DC%AC%DC%92%DC%AC%DC%90" title="ܟܬܒܬܐ - arameu" lang="arc" hreflang="arc" data-title="ܟܬܒܬܐ" data-language-autonym="ܐܪܡܝܐ" data-language-local-name="arameu" class="interlanguage-link-target"><span>ܐܪܡܝܐ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Escritura" title="Escritura - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Escritura" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-awa mw-list-item"><a href="https://awa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B2%E0%A5%87%E0%A4%96%E0%A4%A8" title="लेखन - awadhi" lang="awa" hreflang="awa" data-title="लेखन" data-language-autonym="अवधी" data-language-local-name="awadhi" class="interlanguage-link-target"><span>अवधी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ay mw-list-item"><a href="https://ay.wikipedia.org/wiki/Escritura" title="Escritura - aimara" lang="ay" hreflang="ay" data-title="Escritura" data-language-autonym="Aymar aru" data-language-local-name="aimara" class="interlanguage-link-target"><span>Aymar aru</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Yaz%C4%B1" title="Yazı - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Yazı" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%DB%8C%D8%A7%D8%B2%DB%8C" title="یازی - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="یازی" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%98%D0%BC%D0%BB%D3%99" title="Имлә - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Имлә" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Ra%C5%A1ts" title="Rašts - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Rašts" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target"><span>Žemaitėška</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bcl mw-list-item"><a href="https://bcl.wikipedia.org/wiki/Pagsurat" title="Pagsurat - Central Bikol" lang="bcl" hreflang="bcl" data-title="Pagsurat" data-language-autonym="Bikol Central" data-language-local-name="Central Bikol" class="interlanguage-link-target"><span>Bikol Central</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%96%D1%81%D1%8C%D0%BC%D0%BE" title="Пісьмо - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Пісьмо" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%96%D1%81%D1%8C%D0%BC%D0%BE" title="Пісьмо - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Пісьмо" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B8%D1%81%D0%B0%D0%BD%D0%B5" title="Писане - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Писане" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%B2%E0%A6%BF%E0%A6%96%E0%A6%A8" title="লিখন - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="লিখন" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Skriva%C3%B1" title="Skrivañ - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Skrivañ" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Pisanje" title="Pisanje - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Pisanje" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Pagsulat" title="Pagsulat - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Pagsulat" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target"><span>Cebuano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D9%86%D9%88%D9%88%D8%B3%DB%8C%D9%86" title="نووسین - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="نووسین" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Psan%C3%AD" title="Psaní - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Psaní" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D2%AA%D1%8B%D1%80%D0%B0%D0%B2" title="Ҫырав - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Ҫырав" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Ysgrifen" title="Ysgrifen - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Ysgrifen" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Skrivning" title="Skrivning - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Skrivning" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Schreiben" title="Schreiben - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Schreiben" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Nu%C5%9Fte" title="Nuşte - Zazaki" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Nuşte" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Zazaki" class="interlanguage-link-target"><span>Zazaki</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%93%CF%81%CE%B1%CF%86%CE%AE" title="Γραφή - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Γραφή" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Writing" title="Writing - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Writing" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Skribo" title="Skribo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Skribo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Escritura" title="Escritura - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Escritura" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Kirjutamine" title="Kirjutamine - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Kirjutamine" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Idazte" title="Idazte - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Idazte" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ext mw-list-item"><a href="https://ext.wikipedia.org/wiki/Escreviura" title="Escreviura - extremeny" lang="ext" hreflang="ext" data-title="Escreviura" data-language-autonym="Estremeñu" data-language-local-name="extremeny" class="interlanguage-link-target"><span>Estremeñu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%86%D9%88%D8%B4%D8%AA%D9%86" title="نوشتن - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="نوشتن" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Kirjoitus" title="Kirjoitus - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Kirjoitus" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Kirotamin%C3%B5" title="Kirotaminõ - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Kirotaminõ" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target"><span>Võro</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fj mw-list-item"><a href="https://fj.wikipedia.org/wiki/Volavola" title="Volavola - fijià" lang="fj" hreflang="fj" data-title="Volavola" data-language-autonym="Na Vosa Vakaviti" data-language-local-name="fijià" class="interlanguage-link-target"><span>Na Vosa Vakaviti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/%C3%89criture" title="Écriture - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Écriture" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Skriuwen" title="Skriuwen - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Skriuwen" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gan mw-list-item"><a href="https://gan.wikipedia.org/wiki/%E6%9B%B8%E5%AF%AB" title="書寫 - xinès gan" lang="gan" hreflang="gan" data-title="書寫" data-language-autonym="贛語" data-language-local-name="xinès gan" class="interlanguage-link-target"><span>贛語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/%C3%89kritir" title="Ékritir - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Ékritir" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target"><span>Kriyòl gwiyannen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Escrita" title="Escrita - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Escrita" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Taipy" title="Taipy - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Taipy" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target"><span>Avañe'ẽ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Rubutu" title="Rubutu - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Rubutu" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target"><span>Hausa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%9B%D7%AA%D7%99%D7%91%D7%94" title="כתיבה - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="כתיבה" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B2%E0%A5%87%E0%A4%96%E0%A4%A8" title="लेखन - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="लेखन" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Writing" title="Writing - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Writing" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target"><span>Fiji Hindi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Pisanje" title="Pisanje - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Pisanje" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Ekri" title="Ekri - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Ekri" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target"><span>Kreyòl ayisyen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dr%C3%A1s" title="Írás - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Írás" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%B3%D6%80%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%B5%D5%B8%D6%82%D5%B6" title="Գրություն - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Գրություն" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Scriptura" title="Scriptura - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Scriptura" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Menulis" title="Menulis - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Menulis" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Panagsurat" title="Panagsurat - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Panagsurat" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target"><span>Ilokano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Skriburo" title="Skriburo - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Skriburo" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Skrift" title="Skrift - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Skrift" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Scrittura" title="Scrittura - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Scrittura" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E7%AD%86%E8%A8%98" title="筆記 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="筆記" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Raitn" title="Raitn - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Raitn" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target"><span>Patois</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jbo mw-list-item"><a href="https://jbo.wikipedia.org/wiki/ciska" title="ciska - lojban" lang="jbo" hreflang="jbo" data-title="ciska" data-language-autonym="La .lojban." data-language-local-name="lojban" class="interlanguage-link-target"><span>La .lojban.</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Nulis" title="Nulis - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Nulis" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%AC%E1%83%94%E1%83%A0%E1%83%90" title="წერა - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="წერა" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kab mw-list-item"><a href="https://kab.wikipedia.org/wiki/Tira" title="Tira - cabilenc" lang="kab" hreflang="kab" data-title="Tira" data-language-autonym="Taqbaylit" data-language-local-name="cabilenc" class="interlanguage-link-target"><span>Taqbaylit</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kcg mw-list-item"><a href="https://kcg.wikipedia.org/wiki/Lyuut" title="Lyuut - tyap" lang="kcg" hreflang="kcg" data-title="Lyuut" data-language-autonym="Tyap" data-language-local-name="tyap" class="interlanguage-link-target"><span>Tyap</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-km mw-list-item"><a href="https://km.wikipedia.org/wiki/%E1%9E%80%E1%9E%B6%E1%9E%9A%E1%9E%9F%E1%9E%9A%E1%9E%9F%E1%9F%81%E1%9E%9A" title="ការសរសេរ - khmer" lang="km" hreflang="km" data-title="ការសរសេរ" data-language-autonym="ភាសាខ្មែរ" data-language-local-name="khmer" class="interlanguage-link-target"><span>ភាសាខ្មែរ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%AC%E0%B2%B0%E0%B2%B5%E0%B2%A3%E0%B2%BF%E0%B2%97%E0%B3%86" title="ಬರವಣಿಗೆ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಬರವಣಿಗೆ" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target"><span>ಕನ್ನಡ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%93%B0%EA%B8%B0" title="쓰기 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="쓰기" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Skrifa" title="Skrifa - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Skrifa" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target"><span>Kernowek</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%96%D0%B0%D0%B7%D1%83%D1%83" title="Жазуу - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Жазуу" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Scriptura" title="Scriptura - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Scriptura" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Sjrieve" title="Sjrieve - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Sjrieve" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Limburgs</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lld mw-list-item"><a href="https://lld.wikipedia.org/wiki/Scrit" title="Scrit - Ladin" lang="lld" hreflang="lld" data-title="Scrit" data-language-autonym="Ladin" data-language-local-name="Ladin" class="interlanguage-link-target"><span>Ladin</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ln mw-list-item"><a href="https://ln.wikipedia.org/wiki/Bokomi" title="Bokomi - lingala" lang="ln" hreflang="ln" data-title="Bokomi" data-language-autonym="Lingála" data-language-local-name="lingala" class="interlanguage-link-target"><span>Lingála</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Ra%C5%A1ymas" title="Rašymas - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Rašymas" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Rakst%C4%AB%C5%A1ana" title="Rakstīšana - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Rakstīšana" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mad mw-list-item"><a href="https://mad.wikipedia.org/wiki/Nol%C3%A8s" title="Nolès - madurès" lang="mad" hreflang="mad" data-title="Nolès" data-language-autonym="Madhurâ" data-language-local-name="madurès" class="interlanguage-link-target"><span>Madhurâ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Soratra" title="Soratra - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Soratra" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target"><span>Malagasy</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B8%D1%88%D1%83%D0%B2%D0%B0%D1%9A%D0%B5" title="Пишување - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Пишување" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%8E%E0%B4%B4%E0%B5%81%E0%B4%A4%E0%B5%8D%E0%B4%A4%E0%B5%8D" title="എഴുത്ത് - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="എഴുത്ത്" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B8%D1%87%D0%B8%D1%85" title="Бичих - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Бичих" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target"><span>Монгол</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Penulisan" title="Penulisan - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Penulisan" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Scrita" title="Scrita - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Scrita" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target"><span>Mirandés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%A1%E1%80%9B%E1%80%B1%E1%80%B8%E1%80%A1%E1%80%9E%E1%80%AC%E1%80%B8" title="အရေးအသား - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="အရေးအသား" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B2%E0%A5%87%E0%A4%96%E0%A4%A8" title="लेखन - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="लेखन" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%9A%E0%A5%8D%E0%A4%B5%E0%A5%87%E0%A4%97%E0%A5%81" title="च्वेगु - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="च्वेगु" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाल भाषा</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Schrijven" title="Schrijven - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Schrijven" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Skrift" title="Skrift - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Skrift" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Skriving" title="Skriving - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Skriving" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Escritura" title="Escritura - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Escritura" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-olo mw-list-item"><a href="https://olo.wikipedia.org/wiki/Kirjutus" title="Kirjutus - Livvi-Karelian" lang="olo" hreflang="olo" data-title="Kirjutus" data-language-autonym="Livvinkarjala" data-language-local-name="Livvi-Karelian" class="interlanguage-link-target"><span>Livvinkarjala</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%B2%E0%A8%BF%E0%A8%96%E0%A8%BE%E0%A8%88" title="ਲਿਖਾਈ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਲਿਖਾਈ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Pismo" title="Pismo - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Pismo" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Scritura" title="Scritura - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Scritura" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target"><span>Piemontèis</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D9%84%DA%A9%DA%BE%D8%A7%D8%A6%DB%8C" title="لکھائی - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="لکھائی" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Escrita" title="Escrita - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Escrita" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Qillqay" title="Qillqay - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Qillqay" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target"><span>Runa Simi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Scriere" title="Scriere - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Scriere" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B8%D1%81%D1%8C%D0%BC%D0%BE_(%D0%BF%D0%B8%D1%81%D1%8C%D0%BC%D0%B5%D0%BD%D0%BD%D0%BE%D1%81%D1%82%D1%8C)" title="Письмо (письменность) - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Письмо (письменность)" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B8%D1%81%D0%B0%D0%BD%D1%8F" title="Писаня - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Писаня" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target"><span>Русиньскый</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D1%80%D1%83%D0%BA" title="Сурук - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Сурук" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target"><span>Саха тыла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sat mw-list-item"><a href="https://sat.wikipedia.org/wiki/%E1%B1%9A%E1%B1%9E" title="ᱚᱞ - santali" lang="sat" hreflang="sat" data-title="ᱚᱞ" data-language-autonym="ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ" data-language-local-name="santali" class="interlanguage-link-target"><span>ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Scrittura" title="Scrittura - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Scrittura" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Scrievin" title="Scrievin - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Scrievin" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D8%AA%D8%B5%D9%86%D9%8A%D9%81" title="تصنيف - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="تصنيف" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target"><span>سنڌي</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Pisanje" title="Pisanje - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Pisanje" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%BD%E0%B7%9A%E0%B6%9B%E0%B6%B1_%E0%B6%9A%E0%B6%BD%E0%B7%8F%E0%B7%80" title="ලේඛන කලාව - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="ලේඛන කලාව" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target"><span>සිංහල</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Writing" title="Writing - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Writing" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Pisanje" title="Pisanje - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Pisanje" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sn mw-list-item"><a href="https://sn.wikipedia.org/wiki/Kunyora" title="Kunyora - shona" lang="sn" hreflang="sn" data-title="Kunyora" data-language-autonym="ChiShona" data-language-local-name="shona" class="interlanguage-link-target"><span>ChiShona</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Qoraal" title="Qoraal - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Qoraal" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target"><span>Soomaaliga</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Shkrimi" title="Shkrimi - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Shkrimi" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B8%D1%81%D0%B0%D1%9A%D0%B5" title="Писање - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Писање" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/Nulis" title="Nulis - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Nulis" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target"><span>Sunda</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Skrivkonst" title="Skrivkonst - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Skrivkonst" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Uandishi" title="Uandishi - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Uandishi" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szl mw-list-item"><a href="https://szl.wikipedia.org/wiki/Szrajb%C5%AFnek" title="Szrajbůnek - silesià" lang="szl" hreflang="szl" data-title="Szrajbůnek" data-language-autonym="Ślůnski" data-language-local-name="silesià" class="interlanguage-link-target"><span>Ślůnski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%8E%E0%AE%B4%E0%AF%81%E0%AE%A4%E0%AF%8D%E0%AE%A4%E0%AF%81" title="எழுத்து - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="எழுத்து" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%B5%E0%B1%8D%E0%B0%B0%E0%B0%BE%E0%B0%A4" title="వ్రాత - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="వ్రాత" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target"><span>తెలుగు</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%81%E0%B8%B2%E0%B8%A3%E0%B9%80%E0%B8%82%E0%B8%B5%E0%B8%A2%E0%B8%99" title="การเขียน - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="การเขียน" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Pagsusulat" title="Pagsusulat - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Pagsusulat" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Yaz%C4%B1" title="Yazı - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Yazı" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%AF%D0%B7%D1%83" title="Язу - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Язу" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target"><span>Татарча / tatarça</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ug mw-list-item"><a href="https://ug.wikipedia.org/wiki/%D9%8A%DB%90%D8%B2%D9%89%D9%82" title="يېزىق - uigur" lang="ug" hreflang="ug" data-title="يېزىق" data-language-autonym="ئۇيغۇرچە / Uyghurche" data-language-local-name="uigur" class="interlanguage-link-target"><span>ئۇيغۇرچە / Uyghurche</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B8%D1%81%D1%8C%D0%BC%D0%BE" title="Письмо - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Письмо" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%AA%D8%AD%D8%B1%DB%8C%D8%B1" title="تحریر - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="تحریر" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Scritura" title="Scritura - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Scritura" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target"><span>Vèneto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Ch%E1%BB%AF_vi%E1%BA%BFt" title="Chữ viết - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Chữ viết" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/Sicrijhaedje" title="Sicrijhaedje - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Sicrijhaedje" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target"><span>Walon</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Panurat" title="Panurat - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Panurat" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E4%B9%A6%E5%86%99" title="书写 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="书写" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%AD%E1%83%90%E1%83%A0%E1%83%A3%E1%83%90" title="ჭარუა - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="ჭარუა" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target"><span>მარგალური</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%A9%D7%A8%D7%99%D7%99%D7%91%D7%9F" title="שרייבן - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="שרייבן" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E6%9B%B8%E5%AF%AB" title="書寫 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="書寫" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Si%C3%A1-j%C4%AB" title="Siá-jī - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Siá-jī" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E5%AF%AB%E5%AD%97" title="寫字 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="寫字" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q37260#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Escriptura" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Escriptura" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Escriptura"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Escriptura"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Escriptura" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Escriptura" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Escriptura&oldid=34227705" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Escriptura&id=34227705&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FEscriptura"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FEscriptura"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Escriptura"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Escriptura&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Escriptura&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Writing_(activity)" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikiquote mw-list-item"><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Escriptura" hreflang="ca"><span>Viquidites</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q37260" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-100" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Els_100_articles_fonamentals" title="Els 100 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 100 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r34261971">.mw-parser-output .hatnote{width:100%;border-color:#77ccff;color:var(--color-base,#202122);background-color:#f5f5f5;margin-bottom:1em;font-style:italic}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media print{body.ns-0 .mw-parser-output .hatnote{display:none!important}}</style> <table class="hatnote" cellspacing="5"> <tbody><tr> <td style="width: 25px; vertical-align: top;"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/22px-Disambig_grey.svg.png" decoding="async" width="22" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/33px-Disambig_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/44px-Disambig_grey.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="200" /></span></span> </td> <td>Per a altres significats, vegeu «<a href="/wiki/Escriptura_(desambiguaci%C3%B3)" class="mw-disambig" title="Escriptura (desambiguació)">Escriptura (desambiguació)</a>». </td></tr></tbody></table> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Medieval_writing_desk.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Medieval_writing_desk.jpg/220px-Medieval_writing_desk.jpg" decoding="async" width="220" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Medieval_writing_desk.jpg/330px-Medieval_writing_desk.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Medieval_writing_desk.jpg/440px-Medieval_writing_desk.jpg 2x" data-file-width="1352" data-file-height="1354" /></a><figcaption>Il·lustració d'un <a href="/wiki/Escriba" title="Escriba">escriba</a> fent ús de l'escriptura</figcaption></figure> <p>L'<b>escriptura</b> és un mètode de <a href="/wiki/Comunicaci%C3%B3" title="Comunicació">comunicació</a> <a href="/wiki/Humana" class="mw-redirect" title="Humana">humana</a> que es realitza mitjançant <a href="/wiki/Signe_ling%C3%BC%C3%ADstic" title="Signe lingüístic">signes</a> <a href="/wiki/Visual" class="mw-redirect" title="Visual">visuals</a> que constitueixen un <a href="/wiki/Sistema" title="Sistema">sistema</a>,<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que pot o no expressar sense <a href="/wiki/Ambig%C3%BCitat" title="Ambigüitat">ambigüitat</a> tot el que pot dir una <a href="/wiki/Idioma" title="Idioma">llengua</a> determinada. El domini de l'escriptura i la <a href="/wiki/Lectura" title="Lectura">lectura</a> associada s'anomena <i><a href="/wiki/Alfabetisme" title="Alfabetisme">alfabetisme</a></i>. La persona que es dedica professionalment a escriure és <a href="/wiki/Escriptor" title="Escriptor">escriptora</a> i l'art d'escriure és la <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">literatura</a>.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Es pot escriure usant diverses eines, sobre diferents suports i emprant diversos mètodes, tècniques i tecnologies. Per exemple, la <a href="/wiki/Taquigrafia" title="Taquigrafia">taquigrafia</a> és una escriptura abreujada d'execució idealment a la mateixa velocitat amb què es <a href="/wiki/Parla" title="Parla">parla</a>, igual que el <a href="/wiki/Llenguatge_SMS" title="Llenguatge SMS">llenguatge SMS</a>; i la <a href="/wiki/Mecanografia" title="Mecanografia">mecanografia</a> és una manera d'escriure mitjançant un <a href="/wiki/Teclat_d%27ordinador" title="Teclat d'ordinador">teclat</a> o una <a href="/wiki/M%C3%A0quina_d%27escriure" title="Màquina d'escriure">màquina d'escriure</a>, permetent, com la <a href="/wiki/Impremta" title="Impremta">impremta</a>, diverses <a href="/wiki/Tipografies" class="mw-redirect" title="Tipografies">tipografies</a> i, de vegades, produint <a href="/wiki/Errata" title="Errata">errates</a>. La <a href="/wiki/Grafologia" title="Grafologia">grafologia</a> pretén revelar la <a href="/wiki/Personalitat" title="Personalitat">personalitat</a> d'una persona a partir de la seva <a href="/wiki/Cal%C2%B7ligrafia" title="Cal·ligrafia">escriptura a mà</a>.<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Etimologia">Etimologia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Etimologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La paraula en <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a> "escriptura" prové del <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> <i>scriptūra</i>, amb el mateix significat.<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història_de_l'escriptura"><span id="Hist.C3.B2ria_de_l.27escriptura"></span>Història de l'escriptura</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Història de l'escriptura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27escriptura" title="Història de l'escriptura">Història de l'escriptura</a>, <a href="/wiki/Paleografia" title="Paleografia">paleografia</a>, i <a href="/wiki/Epigrafia" title="Epigrafia">epigrafia</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ritmal-Cuneiform_tablet_-_Kirkor_Minassian_collection_-_Library_of_Congress.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Ritmal-Cuneiform_tablet_-_Kirkor_Minassian_collection_-_Library_of_Congress.jpg/220px-Ritmal-Cuneiform_tablet_-_Kirkor_Minassian_collection_-_Library_of_Congress.jpg" decoding="async" width="220" height="163" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Ritmal-Cuneiform_tablet_-_Kirkor_Minassian_collection_-_Library_of_Congress.jpg/330px-Ritmal-Cuneiform_tablet_-_Kirkor_Minassian_collection_-_Library_of_Congress.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/db/Ritmal-Cuneiform_tablet_-_Kirkor_Minassian_collection_-_Library_of_Congress.jpg 2x" data-file-width="341" data-file-height="253" /></a><figcaption>Peça d'escriptura cuneïforme</figcaption></figure> <p>L'escriptura existeix des de fa uns 5.300 anys. Va aparèixer en diferents formes almenys en cinc o sis focus de civilitzacions amb llarg domini de l'<a href="/wiki/Agricultura" title="Agricultura">agricultura</a>: a <a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia" title="Mesopotàmia">Mesopotàmia</a> cap al 3300 aC, a <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a> al 3200 aC, a <a href="/wiki/Xipre" title="Xipre">Xipre</a> al 2200 aC, a <a href="/wiki/Creta" title="Creta">Creta</a> al 1900 aC, a la <a href="/wiki/Antiga_Xina" class="mw-redirect" title="Antiga Xina">Xina</a> al 1400 aC i a l'<a href="/wiki/Am%C3%A8rica_Central" title="Amèrica Central">Amèrica Central</a> cap al 900 aC. Aquests escrits van donar lloc a gairebé tots els sistemes gràfics actualment coneguts.<sup id="cite_ref-fabiennelemarchand_6-0" class="reference"><a href="#cite_note-fabiennelemarchand-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El primer <a href="/wiki/Alfabet" title="Alfabet">alfabet</a> va aparèixer al voltant del <a href="/wiki/2000_aC" class="mw-redirect" title="2000 aC">2000 aC</a> i el primer idioma escrit fou el <a href="/wiki/Sumeri" title="Sumeri">sumeri</a>. </p><p>Abans, a principis del <a href="/wiki/Neol%C3%ADtic" title="Neolític">neolític</a>, cap al <a href="/wiki/Mil%C2%B7lenni_VII_aC" title="Mil·lenni VII aC">mil·lenni VII aC</a>, ja existia algun tipus de <a href="/wiki/Protoescriptura" title="Protoescriptura">protoescriptura</a>. Algunes teories atribueixen l'origen de les primeres escriptures a les transaccions entre terres remotes que requeria l'establiment de contractes per mitjà de boles buides d'argila adjuntant petites pedres i petites figures d'argila que simbolitzaven els <a href="/wiki/Nombre" title="Nombre">nombres</a>, mentre que d'altres la consideren una derivació de símbols naturalistes dibuixats en paper o pell, podent tenir ús <a href="/wiki/Arts_decoratives" title="Arts decoratives">decoratiu</a>. Generalment es creu que el primer sistema va ser l'escriptura <a href="/wiki/Sumer" title="Sumer">sumèria</a>, que va originar l'<a href="/wiki/Escriptura_cune%C3%AFforme" title="Escriptura cuneïforme">escriptura cuneïforme</a><sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i els <a href="/wiki/Jerogl%C3%ADfics_egipcis" class="mw-redirect" title="Jeroglífics egipcis">jeroglífics egipcis</a>, que són aproximadament de la mateixa època. A <a href="/wiki/Siracusa" title="Siracusa">Siracusa</a> i <a href="/wiki/Atenes" title="Atenes">Atenes</a> s'utilitzà l'escriptura en el sistema de <a href="/wiki/Democr%C3%A0cia" title="Democràcia">votació popular</a> per a decidir si desterrar o no ciutadans.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERuiz_García200246_8-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERuiz_García200246-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Sistemes_d'escriptura"><span id="Sistemes_d.27escriptura"></span>Sistemes d'escriptura</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Sistemes d'escriptura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:WritingSystemsoftheWorld.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/08/WritingSystemsoftheWorld.png/220px-WritingSystemsoftheWorld.png" decoding="async" width="220" height="102" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/08/WritingSystemsoftheWorld.png/330px-WritingSystemsoftheWorld.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/08/WritingSystemsoftheWorld.png/440px-WritingSystemsoftheWorld.png 2x" data-file-width="1920" data-file-height="889" /></a><figcaption>Sistemes de escriptura al món. <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r26476043">.mw-parser-output .legend{page-break-inside:avoid;break-inside:avoid-column}.mw-parser-output .legend-color{display:inline-block;min-width:1.25em;height:1.25em;line-height:1.25;margin:1px 0;text-align:center;border:1px solid black;background-color:transparent;color:black}.mw-parser-output .legend-text{}</style><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#99cccc; color:black;"> </span> <a href="/wiki/Alfabet_llat%C3%AD" title="Alfabet llatí">Llatí</a> (<a href="/wiki/Alfabet" title="Alfabet">alfabètic</a>)</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043"><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#ccccff; color:black;"> </span> <a href="/wiki/Cir%C3%ADl%C2%B7lic" class="mw-redirect" title="Ciríl·lic">Ciríl·lic</a> (alfabètic)</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043"><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#9a06fe; color:white;"> </span> <a href="/wiki/Hangul" title="Hangul">Hangul</a></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043"><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#3166ce; color:white;"> </span> Altres alfabets</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043"><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#99ff99; color:black;"> </span> <a href="/wiki/Alfabet_ar%C3%A0bic" class="mw-redirect" title="Alfabet aràbic">Aràbic</a> (<a href="/wiki/Abjad" title="Abjad">abjad</a>)</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043"><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#389738; color:black;"> </span> Altres abjads</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043"><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#ee940a; color:black;"> </span> <a href="/wiki/Devanagari" title="Devanagari">Devanagari</a> (<a href="/wiki/Abugida" class="mw-redirect" title="Abugida">abugida</a>)</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043"><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#ffcc01; color:black;"> </span> Altres abugides</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043"><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#ff4e4d; color:black;"> </span> <a href="/wiki/Sil%C2%B7labari" title="Sil·labari">Sil·labaris</a></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r26476043"><div class="legend"><span class="legend-color" style="background-color:#ffff65; color:black;"> </span> <a href="/wiki/Escriptura_xinesa" title="Escriptura xinesa">Escriptura xinesa</a> (<a href="/wiki/Logograma" title="Logograma">logogràfica</a>)</div> </figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Sistema_d%27escriptura" title="Sistema d'escriptura">Sistema d'escriptura</a></div> <p>Els <a href="/wiki/Sistemes_d%27escriptura" class="mw-redirect" title="Sistemes d'escriptura">sistemes d'escriptura</a> es diferencien d'altres <a href="/wiki/Sistema" title="Sistema">sistemes</a> de <a href="/wiki/Comunicaci%C3%B3" title="Comunicació">comunicació</a> basats en <a href="/wiki/S%C3%ADmbols" class="mw-redirect" title="Símbols">símbols</a> pel fet que normalment cal comprendre almenys part de la <a href="/wiki/Llengua_oral" title="Llengua oral">llengua parlada</a> en qüestió per poder <a href="/wiki/Lectura" title="Lectura">llegir</a> i entendre el <a href="/wiki/Text" title="Text">text</a>. Contrasten amb altres possibles sistemes simbòlics com els <a href="/wiki/Senyal_de_tr%C3%A0nsit" title="Senyal de trànsit">senyals</a> de trànsit, la <a href="/wiki/Pintura" title="Pintura">pintura</a>, els <a href="/wiki/Pl%C3%A0nol" class="mw-redirect" title="Plànol">mapes</a> i les <a href="/wiki/Matem%C3%A0tiques" title="Matemàtiques">matemàtiques</a>, que no necessàriament depenen d'un <a href="/wiki/Coneixement" title="Coneixement">coneixement</a> previ d'una llengua <a href="/wiki/Parla" title="Parla">parlada</a> per extreure'n el <a href="/wiki/Significat" title="Significat">significat</a> associat. </p><p>Tota comunitat humana té una <a href="/wiki/Llengua_oral" title="Llengua oral">llengua oral</a> parlada amb veu o per signes. No obstant això, l'adopció de sistemes d'escriptura només ha passat unes poques vegades. Una vegada establerts, es modifiquen molt més lentament que la pròpia llengua, i sovint conserven trets i expressions que ja no són corrents en la llengua parlada de la comunitat. El gran avantatge conferit pels sistemes d'escriptura és la seva capacitat de mantenir un registre persistent d'<a href="/wiki/Informaci%C3%B3" title="Informació">informació</a> expressable que es pot recuperar independentment de l'acte inicial de formulació. </p><p>La <a href="/wiki/Transliteraci%C3%B3" title="Transliteració">transliteració</a> és la representació d'un <a href="/wiki/Text" title="Text">text</a> escrit amb un sistema d'escriptura determinat amb caràcters d'un altre sistema d'escriptura d'una manera sistemàtica, de forma que existeix una correspondència entre els caràcters de tots dos sistemes d'escriptura. La transliteració es diferencia de la <a href="/wiki/Transcripci%C3%B3_ling%C3%BC%C3%ADstica" title="Transcripció lingüística">transcripció</a> perquè aquesta es basa en la <a href="/wiki/Fon%C3%A8tica" title="Fonètica">fonètica</a> original del text a transcriure, mentre que la transliteració es basa en l'escriptura del text, independentment de com es <a href="/wiki/Pronunciaci%C3%B3" title="Pronunciació">pronunciï</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Tipus_d'escriptura"><span id="Tipus_d.27escriptura"></span>Tipus d'escriptura</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Tipus d'escriptura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:CPH_Bike_Lane_(15730359159).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/CPH_Bike_Lane_%2815730359159%29.jpg/220px-CPH_Bike_Lane_%2815730359159%29.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/CPH_Bike_Lane_%2815730359159%29.jpg/330px-CPH_Bike_Lane_%2815730359159%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/CPH_Bike_Lane_%2815730359159%29.jpg/440px-CPH_Bike_Lane_%2815730359159%29.jpg 2x" data-file-width="5760" data-file-height="3840" /></a><figcaption>Un pictograma actual</figcaption></figure> <p>L'escriptura ha evolucionat a través del temps. Com a precedent de l'escriptura pròpiament dita hi ha els <a href="/wiki/Pictograma" title="Pictograma">pictogrames</a>. L'escriptura ha passat per dues etapes: </p> <ul><li><a href="/wiki/Ideograma" title="Ideograma">Escriptura ideogràfica</a>: els signes escrits expressen idees. Està plenament demostrat que l'escriptura ideogràfica va precedir l'escriptura fonètica.</li> <li><a href="/wiki/Fon%C3%A8tica" title="Fonètica">Escriptura fonètica</a>: els signes escrits representen els <a href="/wiki/So" title="So">sons</a> de la llengua. N'hi ha dos tipus: <ul><li><a href="/wiki/Sil%C2%B7labari" title="Sil·labari">Sil·labari</a>: els signes escrits representen síl·labes.</li> <li><a href="/wiki/Alfabet" title="Alfabet">Alfabet</a>: els signes escrits representen fonemes.</li></ul></li></ul> <p>El tipus d'escriptura que combina diversos d'aquests tipus és l'<a href="/wiki/Escriptura_mixta" title="Escriptura mixta">escriptura mixta</a>. </p> <table border="1"> <tbody><tr> <th>Tipus de sistema </th> <th>Què representa cada símbol </th> <th>Exemple </th></tr> <tr> <td>Logogràfic</td> <td>morfema</td> <td>Hanzi xinès </td></tr> <tr> <td>Sil·làbic</td> <td>síl·laba</td> <td>Katakana </td></tr> <tr> <td>Alfabètic</td> <td>fonema</td> <td>Llatí </td></tr> <tr> <td>Abugida</td> <td>consonant+vocal, vocal</td> <td>Devanagari </td></tr> <tr> <td>Abjad</td> <td>consonant</td> <td>Àrab </td></tr></tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Escriptura_logogràfica"><span id="Escriptura_logogr.C3.A0fica"></span>Escriptura logogràfica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Escriptura logogràfica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:798_Art_District_quiet.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/798_Art_District_quiet.JPG/220px-798_Art_District_quiet.JPG" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/798_Art_District_quiet.JPG/330px-798_Art_District_quiet.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/798_Art_District_quiet.JPG/440px-798_Art_District_quiet.JPG 2x" data-file-width="2592" data-file-height="3456" /></a><figcaption>Escriptura xinesa</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Logograma" title="Logograma">Logograma</a></div> <p>Un <a href="/wiki/Logograma" title="Logograma">logograma</a> és un sol caràcter escrit que representa un mot o <a href="/wiki/Morfema" title="Morfema">morfema</a>. Com que cada caràcter representa un únic mot (o, més precisament, un morfema), calen molts logogrames per escriure totes les paraules de l'idioma. La gran col·lecció de logogrames i la memorització són l'inconvenient més gran dels sistemes logogràfics en relació amb els sistemes alfabètics. No obstant això, com que el significat va lligat al símbol, el mateix sistema logogràfic teòricament es pot fer servir per representar llengües diferents. En la pràctica això només és així amb llengües molt pròximes. </p><p>Els logogrames són sovint anomenats <a href="/wiki/Ideograma" title="Ideograma">ideogrames</a>. El més important —i fins i tot, l'únic supervivent— dels sistemes d'escriptura logogràfics actuals és el xinès. Els seus caràcters es fan servir, tot i que en un cert grau modificats, en xinès, japonès, coreà, vietnamita (fins al 1910)<sup id="cite_ref-vietnamita_9-0" class="reference"><a href="#cite_note-vietnamita-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i en altres llengües de l'<a href="/wiki/%C3%80sia_Oriental" class="mw-redirect" title="Àsia Oriental">Àsia oriental</a>. </p><p>Un exemple de logogrames àmpliament utilitzats al món occidental actual és el conjunt de les <a href="/wiki/Xifres_ar%C3%A0bigues" class="mw-redirect" title="Xifres aràbigues">xifres aràbigues</a>. Tothom que fa servir aquests símbols comprèn que <b>1</b> significa <i>u</i>, <i>uno</i>, <i>un</i>, <i>um</i>, <i>one</i>, <i>eins</i>, <i>egy</i>, <i>bat</i>, o <i>ichi</i>. Altres logogrames occidentals són les lligadures <b><a href="/wiki/%26" class="mw-redirect" title="&">&</a></b> ("i" comercial) i <b><a href="/wiki/@" title="@">@</a></b> (arrova), provinents respectivament de les partícules llatines <i>et</i> i <i>ad</i>, amb funcions diferenciades en el pas del temps. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Escriptura_sil·làbica"><span id="Escriptura_sil.C2.B7l.C3.A0bica"></span>Escriptura sil·làbica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Escriptura sil·làbica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Hiragana_basic.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Hiragana_basic.jpg/220px-Hiragana_basic.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Hiragana_basic.jpg/330px-Hiragana_basic.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Hiragana_basic.jpg/440px-Hiragana_basic.jpg 2x" data-file-width="3680" data-file-height="2760" /></a><figcaption>Síl·labes de l'<a href="/wiki/Hiragana" title="Hiragana">hiragana</a></figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Sil%C2%B7labari" title="Sil·labari">Sil·labari</a></div> <p>Un <a href="/wiki/Sil%C2%B7labari" title="Sil·labari">sil·labari</a> té un conjunt de símbols que representen (o s'aproximen a) <a href="/wiki/S%C3%ADl%C2%B7labes" class="mw-redirect" title="Síl·labes">síl·labes</a>, que formen <a href="/wiki/Mot" title="Mot">mots</a>. Un símbol en un sil·labari representa generalment un so <a href="/wiki/Consonant" title="Consonant">consonàntic</a> seguit d'un so <a href="/wiki/Vocal" title="Vocal">vocàlic</a>, o simplement una vocal aïllada. En un vertader sil·labari no hi ha una similitud gràfica sistemàtica entre caràcters semblants fonèticament (encara que alguns tenen similitud amb les vocals). És a dir, els caràcters per a «ke», «ka», i «ko» no tenen una semblança que indiqui un tret comú amb el so de [k]. </p><p>Els sil·labaris són més indicats per a llengües amb una estructura sil·làbica simple, com el japonès. Altres llengües que fan servir el sistema d'escriptura sil·làbic són: el <a href="/wiki/Micenes" title="Micenes">grec micènic</a> (<a href="/wiki/Lineal_B" title="Lineal B">lineal B</a>) i llengües nadiues americanes com el <a href="/wiki/Sil%C2%B7labari_cherokee" title="Sil·labari cherokee">cherokee</a>. Diverses llengües de l'<a href="/wiki/Antic_Pr%C3%B2xim_Orient" class="mw-redirect" title="Antic Pròxim Orient">antic Pròxim Orient</a> utilitzaven formes de <a href="/wiki/Escriptura_cune%C3%AFforme" title="Escriptura cuneïforme">cuneïforme</a>, que és un sil·labari amb alguns elements no sil·làbics. </p><p>El <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a>, al contrari, permet estructures de síl·labes complexes, amb un inventari relativament llarg de <a href="/wiki/Vocal" title="Vocal">vocals</a> i complexos <a href="/wiki/Grup_conson%C3%A0ntic" title="Grup consonàntic">grups consonàntics</a>, de manera que això faria enutjós d'escriure el català amb un sil·labari. Per escriure català amb un sil·labari, cada possible síl·laba en català hauria de tenir un símbol propi, i mentre que el nombre de possibles síl·labes en japonès només ronda la centena en català aquestes es compten per milers (calculeu una trentena de sons consonàntics inicials, per vuit sons vocàlics, per una altra trentena de sons consonàntics finals). </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Escriptura_alfabètica"><span id="Escriptura_alfab.C3.A8tica"></span>Escriptura alfabètica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Escriptura alfabètica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Learning_Arabic_calligraphy_(Kaf).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/86/Learning_Arabic_calligraphy_%28Kaf%29.jpg/220px-Learning_Arabic_calligraphy_%28Kaf%29.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/86/Learning_Arabic_calligraphy_%28Kaf%29.jpg/330px-Learning_Arabic_calligraphy_%28Kaf%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/86/Learning_Arabic_calligraphy_%28Kaf%29.jpg/440px-Learning_Arabic_calligraphy_%28Kaf%29.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="768" /></a><figcaption><a href="/wiki/Cal%C2%B7ligrafia" title="Cal·ligrafia">Cal·ligrafia</a> <a href="/wiki/%C3%80rab" title="Àrab">aràbiga</a></figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Alfabet" title="Alfabet">Alfabet</a></div> <p>En els <a href="/wiki/Alfabet" title="Alfabet">alfabets</a> distingirem bàsicament tres classes: alfabets plens, o complets, els que contenen consonants i vocals; <a href="/wiki/Abugida" class="mw-redirect" title="Abugida">alfabets sil·làbics</a> o abugides; i <a href="/wiki/Abjad" title="Abjad">alfabets consonàntics</a> o abjads. </p><p>Un <b><a href="/wiki/Alfabet" title="Alfabet">alfabet "complet"</a></b> és un conjunt reduït de <a href="/wiki/Lletra" title="Lletra">lletres</a> o "símbols base" en què cada un dels <a href="/wiki/S%C3%ADmbols" class="mw-redirect" title="Símbols">símbols</a> representa o representava històricament un <a href="/wiki/Fonema" title="Fonema">fonema</a> d'una llengua escrita. En un alfabet perfectament <a href="/wiki/Fonologia" title="Fonologia">fonològic</a> els fonemes i les lletres es corresponen en ambdues direccions: un escriptor pot predir l'<a href="/wiki/Ortografia" title="Ortografia">ortografia</a> d'un mot per la seva pronúncia, i un locutor pot predir la pronúncia d'un mot per la seva ortografia. Tots els idiomes tenen regles generals que regeixen l'associació entre lletres i fonemes. </p><p>Un <b><a href="/wiki/Abjad" title="Abjad">abjad</a></b> és un sistema d'escriptura alfabètic amb un símbol per a cada consonant. Els abjads difereixen dels alfabets complets perquè només tenen caràcters per als sons <a href="/wiki/Consonant" title="Consonant">consonàntics</a>. Les vocals no s'indiquen habitualment en un abjad. És el primer tipus d'alfabet que es va crear. Tots els abjads coneguts pertanyen a llengües afroasiàtiques. Les <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_sem%C3%ADtiques" title="Llengües semítiques">llengües semítiques</a> i les <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_amazigues" class="mw-redirect" title="Llengües amazigues">amazigues</a>, que hi estan relacionades, tenen una <a href="/wiki/Morfologia_(ling%C3%BC%C3%ADstica)" title="Morfologia (lingüística)">estructura morfèmica</a> que fa que en molts casos la indicació de les <a href="/wiki/Vocal" title="Vocal">vocals</a> resulti redundant. </p><p>Un <b><a href="/wiki/Abugida" class="mw-redirect" title="Abugida">abugida</a></b> és un sistema d'escriptura alfabètic en què els signes bàsics indiquen consonants amb una vocal inherent, i hi ha unes modificacions consistents dels signes bàsics per a indicar altres vocals. La diferència òbvia amb els <a href="/wiki/Sil%C2%B7labari" title="Sil·labari">sil·labaris</a> és que aquests tenen un signe completament diferent per a cada síl·laba amb la consonant principal en comú, mentre que la majoria d'abugides són derivacions d'abjads de signes de consonants amb nous símbols per a les vocals com a marques afegides al símbol bàsic. El grup més gran d'abugides és la família d'escriptures <a href="/wiki/Escriptura_Brahmi" title="Escriptura Brahmi">brahmi</a>, que inclou gairebé totes les escriptures en ús a l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> i al <a href="/wiki/Sud-est_d%27%C3%80sia" class="mw-redirect" title="Sud-est d'Àsia">sud-est d'Àsia</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Classificació_gràfica"><span id="Classificaci.C3.B3_gr.C3.A0fica"></span>Classificació gràfica</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Classificació gràfica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Escriptures_lineals_i_no_lineals">Escriptures lineals i no lineals</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Escriptures lineals i no lineals"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Braille_closeup.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Braille_closeup.jpg/220px-Braille_closeup.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Braille_closeup.jpg/330px-Braille_closeup.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Braille_closeup.jpg/440px-Braille_closeup.jpg 2x" data-file-width="452" data-file-height="300" /></a><figcaption>Escriptura no lineal</figcaption></figure> <p>Potser la distinció <a href="/wiki/Gr%C3%A0fica" title="Gràfica">gràfica</a> primària en les classificacions és la linealitat. Els sistemes d'escriptura lineals són aquells en els quals els caràcters estan compostos de línies, com l'<a href="/wiki/Alfabet_llat%C3%AD" title="Alfabet llatí">alfabet llatí</a> i l'<a href="/wiki/Escriptura_xinesa" title="Escriptura xinesa">escriptura xinesa</a>. Els caràcters xinesos són considerats lineals si són escrits amb un bolígraf o amb un raspall ligràfic, o modelats en bronze. Similarment, els <a href="/wiki/Jerogl%C3%ADfics_egipcis" class="mw-redirect" title="Jeroglífics egipcis">jeroglífics egipcis</a> i els <a href="/wiki/Escriptura_maia" class="mw-redirect" title="Escriptura maia">glifs maies</a> són sovint pintats en un perfil amb forma lineal, però en situacions formals són tallats en <a href="/wiki/Baix_relleu" title="Baix relleu">relleu</a>. Els sistemes no lineals, d'altra banda, com el <a href="/wiki/Braille" title="Braille">braille</a>, no estan compostos de línies. Els més antics exemples d'escriptura són lineals: l'<a href="/wiki/Escriptura_cune%C3%AFforme" title="Escriptura cuneïforme">escriptura sumèria</a> del 3300 aC era lineal, encara que els seus descendents <a href="/wiki/Cune%C3%AFforme" class="mw-redirect" title="Cuneïforme">cuneïformes</a> no. </p><p>La cuneïforme fou probablement l'escriptura més antiga. Els seus glifs es formaven prement el final d'una agulla amb llengüeta en massilla humida, no traçant les línies en la massilla amb l'agulla com es va dir prèviament. El resultat fou una radical transformació de l'aparença de l'escriptura. </p><p>El braille és una adaptació no lineal de l'<a href="/wiki/Alfabet_llat%C3%AD" title="Alfabet llatí">alfabet llatí</a> que abandona per complet les formes llatines. Les lletres estan compostes de punts en relleu en el substrat de l'escriptura, que pot ser de cuir (el material originari de <a href="/wiki/Louis_Braille" title="Louis Braille">Louis Braille</a>), paper rígid, plàstic o metall. </p><p>També hi ha altres adaptacions no lineals de l'alfabet llatí, incloent-hi el <a href="/wiki/Codi_Morse" title="Codi Morse">codi Morse</a>, l'<a href="/wiki/Alfabet_dactilol%C3%B2gic" title="Alfabet dactilològic">alfabet dactilològic</a> de diversos <a href="/wiki/Llenguatge_de_signes" class="mw-redirect" title="Llenguatge de signes">llenguatges de signes</a>, i el <a href="/wiki/Sem%C3%A0for" title="Semàfor">semàfor</a>, en el qual les banderes i barres se situen descrivint angles. Tanmateix, si l'"escriptura" es defineix com un mitjà potencialment permanent de gravar informació, llavors aquests sistemes no es qualificarien realment com a escriptura, perquè els símbols desapareixen després d'un temps. </p><p>Si l'<a href="/w/index.php?title=Escriptura_Edo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escriptura Edo (encara no existeix)">escriptura Edo</a> és certament un sistema d'escriptura complet, pot ser l'únic exemple natural d'una escriptura en la qual el color dels grafemes es posa en contrast. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Sentit_de_l'escriptura"><span id="Sentit_de_l.27escriptura"></span>Sentit de l'escriptura</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Sentit de l'escriptura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bukvar_page_82a.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Bukvar_page_82a.png/220px-Bukvar_page_82a.png" decoding="async" width="220" height="232" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Bukvar_page_82a.png/330px-Bukvar_page_82a.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Bukvar_page_82a.png/440px-Bukvar_page_82a.png 2x" data-file-width="717" data-file-height="755" /></a><figcaption>Escriptura en rectes horitzontals, escrites d'esquerra a dreta i cada una sota l'anterior</figcaption></figure> <p>Les diferents escriptures es realitzen en direccions diferents. El primer alfabet es podia escriure en qualsevol direcció: horitzontal (d'esquerra a dreta o <a href="/wiki/Escriptura_de_dreta_a_esquerra" title="Escriptura de dreta a esquerra">de dreta a esquerra</a>) o vertical (cap amunt o cap avall). També es podia escriure <a href="/wiki/Bustrofedon" title="Bustrofedon">bustrofèdicament</a> (tal com fa el bou amb l'arada en un camp): començant horitzontalment en una direcció i llavors girant al final de la ratlla i invertint la direcció. El <a href="/wiki/Jerogl%C3%ADfic_egipci" title="Jeroglífic egipci">jeroglífic egipci</a> feia servir aquesta disposició, l'inici d'una ratlla horitzontal ve indicat per cap a quina direcció miren els ideogrames amb figures animals o humanes. </p><p>L'<a href="/wiki/Alfabet_grec" title="Alfabet grec">alfabet grec</a> i els seus successors, i entre aquests l'alfabet llatí que, modificat, fem servir per al català, van fixar una disposició en ratlles horitzontals d'esquerra a dreta, de dalt cap avall de la pàgina. Altres escriptures, com l'<a href="/wiki/Alfabet_%C3%A0rab" title="Alfabet àrab">àrab</a> i l'<a href="/wiki/Alfabet_hebreu" title="Alfabet hebreu">hebrea</a>, s'escriuen de dreta a esquerra. Moltes escriptures de l'Àsia oriental, com el <a href="/wiki/Llengua_xinesa" class="mw-redirect" title="Llengua xinesa">xinès</a> o el <a href="/wiki/Llengua_japonesa" class="mw-redirect" title="Llengua japonesa">japonès</a>, s'escriuen tradicionalment en ratlles verticals de dalt cap avall, des de la dreta de la pàgina cap a l'esquerra. També hi ha escriptures que van de baix cap a dalt de la pàgina, com les que es feien servir antigament a les <a href="/wiki/Illes_Filipines" class="mw-redirect" title="Illes Filipines">Illes Filipines</a> i altres illes del Pacífic occidental. </p><p>L'<i><a href="/wiki/Stoikhedon" title="Stoikhedon">Stoikhedon</a></i> està prou de moda en <a href="/wiki/Logotip" title="Logotip">logotips</a> i cartellisme. </p><p>Cal destacar per acabar, l'escriptura en <a href="/wiki/Internet" title="Internet">internet</a>, que segueix la direcció de l'<a href="/wiki/Hipertext" title="Hipertext">hipertext</a>, en el sentit que un discurs pot ramificar-se a partir d'un enllaç, abandonant el discurs principal o retornant-hi més endavant, de manera que el lector avança a salts i no seguint línies horitzontals o verticals. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Materials_de_suport">Materials de suport</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Materials de suport"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cel_Avvio_L500.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/Cel_Avvio_L500.JPG/220px-Cel_Avvio_L500.JPG" decoding="async" width="220" height="157" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/Cel_Avvio_L500.JPG/330px-Cel_Avvio_L500.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/Cel_Avvio_L500.JPG/440px-Cel_Avvio_L500.JPG 2x" data-file-width="3968" data-file-height="2827" /></a><figcaption>Escriptura a la <a href="/wiki/Pantalla" title="Pantalla">pantalla</a> d'un <a href="/wiki/Tel%C3%A8fon" title="Telèfon">mòbil</a> </figcaption></figure> <p>Els <a href="/wiki/Material" title="Material">materials</a> que han servit de suport a l'escriptura han estat molt variats al llarg de la història. Així, han aparegut escrits sobre materials considerats durs (<a href="/wiki/Escor%C3%A7a_(anatomia_vegetal)" title="Escorça (anatomia vegetal)">escorça</a> d'arbre, <a href="/wiki/Ossos" class="mw-redirect" title="Ossos">ossos</a> d'animals, trossos de <a href="/wiki/Minerals" class="mw-redirect" title="Minerals">minerals</a>, closques de <a href="/wiki/Mol%C2%B7luscs" title="Mol·luscs">mol·luscs</a>)<sup id="cite_ref-FOOTNOTERuiz_García200245_10-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERuiz_García200245-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i materials tous; materials d'origen <a href="/wiki/Vegetal" class="mw-redirect" title="Vegetal">vegetal</a> (fulles de plantes, escorça d'arbre, <a href="/wiki/Teixit_t%C3%A8xtil" class="mw-redirect" title="Teixit tèxtil">teixit</a> de <a href="/wiki/Lli" title="Lli">lli</a>),<sup id="cite_ref-FOOTNOTERuiz_García200246_8-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERuiz_García200246-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> d'origen mineral (<a href="/wiki/Pedra" title="Pedra">pedra</a>, com <a href="/wiki/Marbre" title="Marbre">marbre</a>, <a href="/wiki/Granit" title="Granit">granit</a>, <a href="/wiki/Basalt" title="Basalt">basalt</a>, <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica" title="Ceràmica">ceràmica</a> i altres materials amb què es construïen parets sobre les quals s'<a href="/wiki/Graffiti" class="mw-redirect" title="Graffiti">escrivia</a>; mineral, com <a href="/wiki/Bronze" title="Bronze">bronze</a>, <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a>) i d'altres orígens (<a href="/wiki/Vidre" title="Vidre">vidre</a>, <a href="/wiki/Ostres" class="mw-redirect" title="Ostres">ostres</a>, <a href="/wiki/Marfil" class="mw-redirect" title="Marfil">marfil</a>, <a href="/wiki/Terracota" title="Terracota">terracota</a>).<sup id="cite_ref-FOOTNOTERuiz_García200247_11-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERuiz_García200247-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Als materials tous se sumen els materials flexibles: <a href="/wiki/Teixit_(t%C3%A8xtil)" title="Teixit (tèxtil)">teixit</a>, <a href="/wiki/Papir" title="Papir">papir</a> i <a href="/wiki/Pergam%C3%AD" title="Pergamí">pergamí</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERuiz_García200248_12-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERuiz_García200248-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> D'altres són les <a href="/wiki/Tauletes_d%27argila" class="mw-redirect" title="Tauletes d'argila">tauletes d'argila</a>, taules de fusta, cobertes de <a href="/wiki/Cera" title="Cera">cera</a> i <a href="/wiki/Paper" title="Paper">paper</a>, etc. </p><p>Actualment solen ser <a href="/wiki/Llibreta" title="Llibreta">llibretes</a>, <a href="/wiki/Llibre" title="Llibre">llibres</a>, altres <a href="/wiki/Publicacions" class="mw-redirect" title="Publicacions">publicacions</a>, <a href="/wiki/Pantalla" title="Pantalla">pantalles</a> de plasma o projeccions en una paret, un llenç o paper. En l'art contemporani, el suport per a l'escriptura pot ser qualsevol. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Nivells_d'ús"><span id="Nivells_d.27.C3.BAs"></span>Nivells d'ús</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Nivells d'ús"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:August_M%C3%BCller_Tagebucheintrag.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/August_M%C3%BCller_Tagebucheintrag.jpg/220px-August_M%C3%BCller_Tagebucheintrag.jpg" decoding="async" width="220" height="267" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/August_M%C3%BCller_Tagebucheintrag.jpg/330px-August_M%C3%BCller_Tagebucheintrag.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/August_M%C3%BCller_Tagebucheintrag.jpg/440px-August_M%C3%BCller_Tagebucheintrag.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="728" /></a><figcaption>Dona escrivint</figcaption></figure> <p>Des de la <a href="/wiki/Psicologia" title="Psicologia">psicologia</a>, <a href="/wiki/Wells" title="Wells">Wells</a> (1987) explora el concepte d'<i>escrit</i> i identifica nivells d'ús executiu, funcional, instrumental i epistèmic.<sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts"><i>cal citació</i></a>]</span></sup> El més bàsic n'és l'executiu, tot referint-se al control del <a href="/wiki/Codi" title="Codi">codi</a> escrit, a la capacitat de codificar i descodificar signes <a href="/wiki/Gr%C3%A0fic" class="mw-redirect" title="Gràfic">gràfics</a>. El funcional inclou la <a href="/wiki/Comunicaci%C3%B3" title="Comunicació">comunicació</a> interpersonal i exigeix el <a href="/wiki/Coneixement" title="Coneixement">coneixement</a> dels diferents <a href="/wiki/Context" title="Context">contexts</a>, gèneres i registres en què s'usa l'escriptura. L'instrumental correspon a l'ús de la <a href="/wiki/Lectura" title="Lectura">lectoescriptura</a> com a vehicle per accedir al <a href="/wiki/Coneixement_cient%C3%ADfic" title="Coneixement científic">coneixement científic</a> i disciplinari. I l'epistèmic se'n refereix a l'ús més desenvolupat cognitivament, en què l'autor, en escriure, transforma el coneixement des de la seva <a href="/wiki/Experi%C3%A8ncia" title="Experiència">experiència</a> personal i crea <a href="/wiki/Idees" class="mw-redirect" title="Idees">idees</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Funcions">Funcions</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Funcions"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sticky_Notes_2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Sticky_Notes_2.jpg/220px-Sticky_Notes_2.jpg" decoding="async" width="220" height="124" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Sticky_Notes_2.jpg/330px-Sticky_Notes_2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Sticky_Notes_2.jpg/440px-Sticky_Notes_2.jpg 2x" data-file-width="3920" data-file-height="2204" /></a><figcaption>Notes per a no oblidar coses</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Restaurant_L%27Escargot_Rouge_Menu_sur_ardoise.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/48/Restaurant_L%27Escargot_Rouge_Menu_sur_ardoise.jpg/220px-Restaurant_L%27Escargot_Rouge_Menu_sur_ardoise.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/48/Restaurant_L%27Escargot_Rouge_Menu_sur_ardoise.jpg/330px-Restaurant_L%27Escargot_Rouge_Menu_sur_ardoise.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/48/Restaurant_L%27Escargot_Rouge_Menu_sur_ardoise.jpg/440px-Restaurant_L%27Escargot_Rouge_Menu_sur_ardoise.jpg 2x" data-file-width="2592" data-file-height="3456" /></a><figcaption>Carta amb els plats del dia</figcaption></figure> <p>La <a href="/wiki/Taxonomia" title="Taxonomia">taxonomia</a> de funcions <a href="/wiki/Ling%C3%BC%C3%ADstiques" class="mw-redirect" title="Lingüístiques">lingüístiques</a> de M. A. K Halliday (1973) distingeix dues categories en el nivell epistèmic: l'ús heurístic i l'imaginatiu. <sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Es refereix a aquesta última funció com a estètica, a més d'incloure una tercera funció amb la denominació de <i>control social</i>. Després d'aquestes consideracions, podem distingir i classificar els tipus de funcions: </p><p>La primera distinció s'aplica a l'ús que se'n fa: usos <a href="/wiki/Individu" title="Individu">individuals</a> (intrapersonals) o <a href="/wiki/Social" class="mw-redirect" title="Social">socials</a> (interpersonals): </p> <ul><li><b>Intrapersonals</b>: l'autor de l'escrit i el seu destinatari són la mateixa persona. Les principals funcions són: <ul><li><i>Registrativa</i>: l'escriptura permet guardar informació sense límit de quantitat o durada. Es tracta de la funció <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_(psicologia)" title="Memòria (psicologia)">mnemotècnica</a> més bàsica que utilitzem correntment quan anotem adreces i telèfons, compromisos en agendes o idees que se'ns ocorren en un moment imprevist. Requereix domini del codi escrit i la seva correspondència amb els sons.</li> <li><i>Manipulativa</i>: en ser bidireccional i planificada, l'escriptura facilita la reformulació dels enunciats, segons les necessitats i les circumstàncies. No sempre reproduïm literalment el que hem escoltat, llegit, vist o pensat. Escriure permet elaborar la <a href="/wiki/Informaci%C3%B3" title="Informació">informació</a>. Així, preparem el <a href="/wiki/Gui%C3%B3" title="Guió">guió</a> d'una conferència, per exemple.</li> <li><i>Epistèmica</i>: pujant un altre esglaó del desenvolupament cognitiu, la manipulació de dades permet a qui escriu generar opinions i idees que no existien abans d'iniciar l'activitat escriptora. Escriure es converteix en una potent eina de creació i aprenentatge de coneixements nous.</li></ul></li> <li><b>Interpersonals</b>: s'escriu per a altres: una persona coneguda o no, un grup, una associació, una <a href="/wiki/Comunitat_ling%C3%BC%C3%ADstica" title="Comunitat lingüística">comunitat lingüística</a>, etc. L'escriptura es converteix en un instrument d'actuació social per informar, influir, ordenar, etc. Aquí també distingim diverses funcions: <ul><li><i>Comunicativa</i>: l'escriptura permet la <a href="/wiki/Comunicaci%C3%B3" title="Comunicació">comunicació</a> en circumstàncies noves: en diferents llocs i temps, quan el fet d'escriure resulta més precís o cortès. Aquesta funció exigeix dominar els trets discursius i gramaticals propis de cada gènere i tipus de text.</li> <li><i>Organitzativa</i>: desenvolupa funcions ordenadores, certificadores o administradores. L'escriptura garanteix <a href="/wiki/Dret" title="Dret">drets</a> i <a href="/wiki/Deure" title="Deure">deures</a> de la ciutadania, informa al públic lector, garanteix drets al treballador, etc.</li> <li><i>Pública</i>: és una escriptura signada i ratificada per un <a href="/wiki/Notari" title="Notari">notari</a> que s'inscriu en el Registre de la Propietat.<sup id="cite_ref-incasol_14-0" class="reference"><a href="#cite_note-incasol-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul></li> <li><b>Estètica</b> o <b>lúdica</b>: l'escriptura pot tenir una dimensió <a href="/wiki/Art" title="Art">artística</a>, plaent o de diversió, com per exemple l'escriptura <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">literària</a> o d'un <a href="/wiki/Diari_personal" title="Diari personal">diari personal</a>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Funcions_socials">Funcions socials</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Funcions socials"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Japanese_poetess_and_her_listeners._Before_1902.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Japanese_poetess_and_her_listeners._Before_1902.jpg/220px-Japanese_poetess_and_her_listeners._Before_1902.jpg" decoding="async" width="220" height="152" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Japanese_poetess_and_her_listeners._Before_1902.jpg/330px-Japanese_poetess_and_her_listeners._Before_1902.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Japanese_poetess_and_her_listeners._Before_1902.jpg/440px-Japanese_poetess_and_her_listeners._Before_1902.jpg 2x" data-file-width="1283" data-file-height="889" /></a><figcaption>Escriptura com a vehicle de cultura</figcaption></figure> <p>A finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> es tendeix a considerar el llenguatge simbòlic com a fenomen superestructural i part integral -equiparable a la mateixa història- del patrimoni historicocultural de la humanitat, més enllà dels aspectes i funcions de l'escriptura fora de les estrictament transmissores-difusores i els relacionats amb les fonts <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria" title="Història">històriques</a>, la <a href="/wiki/Filologia" title="Filologia">filologia</a>, la <a href="/wiki/Ling%C3%BC%C3%ADstica" title="Lingüística">lingüística</a> i el <a href="/wiki/Dret" title="Dret">dret</a>. Es dona preferència i més relleu a altres aspectes i funcions relacionats amb l'àmbit cultural, social, polític, juridicoadministratiu, històric, psicològic, antropològic i, sobretot, al seu valor <a href="/wiki/Ideologia" title="Ideologia">ideològic</a> i <a href="/wiki/Propaganda" title="Propaganda">propagandístic</a>, com a instrument estratègic i mitjà de poder, producte d'una època, d'un ambient i d'una societat concreta i canviant, i reflex fidel de la història de les mentalitats. </p><p>L'escriptura ha estat vehicle de <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">cultura</a> en totes les civilitzacions, però l'evolució de la cultura no ha depès exclusivament d'aquesta. Afirmar que l'evolució de la cultura i el mateix progrés han depès en exclusiva de la utilització d'una escriptura fa arribar a la conclusió equivocada que l'escriptura és la clau mateixa de progrés i de la civilització en el sentit més ampli, però l'escriptura no és l'únic vehicle antic ni modern de cultura, tot i que ocupi un lloc important dins de la història general de la cultura.<sup id="cite_ref-Haarmann2001_15-0" class="reference"><a href="#cite_note-Haarmann2001-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Alfabetització"><span id="Alfabetitzaci.C3.B3"></span>Alfabetització</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Alfabetització"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Actividades_conmemorativas_de_las_Instrucciones_A%C3%B1o_XIII_14.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Actividades_conmemorativas_de_las_Instrucciones_A%C3%B1o_XIII_14.jpg/220px-Actividades_conmemorativas_de_las_Instrucciones_A%C3%B1o_XIII_14.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Actividades_conmemorativas_de_las_Instrucciones_A%C3%B1o_XIII_14.jpg/330px-Actividades_conmemorativas_de_las_Instrucciones_A%C3%B1o_XIII_14.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Actividades_conmemorativas_de_las_Instrucciones_A%C3%B1o_XIII_14.jpg/440px-Actividades_conmemorativas_de_las_Instrucciones_A%C3%B1o_XIII_14.jpg 2x" data-file-width="3872" data-file-height="2592" /></a><figcaption>Aprenent a escriure</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Alfabetitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Alfabetització">Alfabetització</a></div> <p>La possessió, ús i control d'aquest mitjà <a href="/wiki/Comunicador" class="mw-redirect" title="Comunicador">comunicador</a> i difusor, a part de delimitar i establir la barrera i separació <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">cultural</a> de la <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a> en dos grans grups: persones i pobles alfabetitzats i persones i pobles <a href="/wiki/Analfabet" class="mw-redirect" title="Analfabet">analfabets</a>, amb el temps, arribà a convertir-se en instrument de poder i decisió, en mitjà de propaganda i informació i, sobretot, en vehicle intel·lectual, economicoadministratiu, polític i sociocultural, a l'hora de transmetre, fixar, organitzar i gestionar multitud d'assumptes i negocis, sobretot en el moment de vertebrar el pensament i estructurar la vida juridicoadministrativa d'una societat concreta, en què la història i activitat de l'escriptura i els llenguatges simbòlics són una de les seves manifestacions culturals i ideològiques de major relleu. </p><p>L'escriptura, entesa com a mitjà de <a href="/wiki/Comunicaci%C3%B3" title="Comunicació">comunicació</a> diferida, corre parella amb la vida, la cultura i història dels pobles i de les grans civilitzacions i imperis, però no se la pot separar i interpretar al marge del <a href="/wiki/Llenguatge" title="Llenguatge">llenguatge</a> <a href="/wiki/Pensament" title="Pensament">pensat</a> i, sovint, tampoc de la <a href="/wiki/Llengua_oral" title="Llengua oral">llengua</a> <a href="/wiki/Parla" title="Parla">parlada</a> o <a href="/wiki/Audiovisual" title="Audiovisual">audiovisualitzada</a>.<sup id="cite_ref-Riesco_16-0" class="reference"><a href="#cite_note-Riesco-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Transmissió_històrica"><span id="Transmissi.C3.B3_hist.C3.B2rica"></span>Transmissió històrica</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Transmissió històrica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pisan_lelivredestroisvertus.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Pisan_lelivredestroisvertus.jpg/220px-Pisan_lelivredestroisvertus.jpg" decoding="async" width="220" height="347" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Pisan_lelivredestroisvertus.jpg/330px-Pisan_lelivredestroisvertus.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Pisan_lelivredestroisvertus.jpg/440px-Pisan_lelivredestroisvertus.jpg 2x" data-file-width="521" data-file-height="821" /></a><figcaption>Document escrit medieval</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Prehist%C3%B2ria" title="Prehistòria">Prehistòria</a> i <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria" title="Història">història</a></div> <p>L'aparició de <a href="/wiki/Document" title="Document">documents</a> escrits marca el pas de la prehistòria a la història. Els <a href="/wiki/Monument" title="Monument">monuments</a> i peces <a href="/wiki/Arquitectura" title="Arquitectura">arquitectòniques</a>, <a href="/wiki/Arqueologia" title="Arqueologia">arqueològiques</a>, <a href="/wiki/Pintura" title="Pintura">pictòriques</a> i altres arribats fins a nosaltres no són tants, ni els més indicatius de la vida, costums, cultura i mentalitat d'aquests pobles; molts aspectes importants i significatius escapen totalment a aquest tipus de fonts. </p><p>Sense el recurs generalitzat de l'escriptura i del llenguatge simbòlic, les fonts <a href="/wiki/Monument" title="Monument">monumentals</a>, la <a href="/wiki/Tradici%C3%B3" title="Tradició">tradició</a> i el <a href="/wiki/Transmissi%C3%B3_oral" title="Transmissió oral">medi oral</a> (sistema fonamental de transmissió i difusió <a href="/wiki/Cultural" class="mw-redirect" title="Cultural">cultural</a> i informativa durant segles), alguns coneixements científics, culturals, sociològics, econòmics i històrics del passat serien avui exigus.<sup id="cite_ref-Riesco_16-1" class="reference"><a href="#cite_note-Riesco-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Didàctica_de_l'escriptura"><span id="Did.C3.A0ctica_de_l.27escriptura"></span>Didàctica de l'escriptura</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Didàctica de l'escriptura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Did%C3%A0ctica_de_l%27escriptura" title="Didàctica de l'escriptura">Didàctica de l'escriptura</a> i <a href="/wiki/Taller_d%27escriptura" title="Taller d'escriptura">taller d'escriptura</a></div> <p>L'<a href="/wiki/Aprenentatge" title="Aprenentatge">aprenentatge</a> de l'escriptura forma part de l'<a href="/wiki/Aprenentatge_lectoescriptor" title="Aprenentatge lectoescriptor">aprenentatge lectoescriptor</a>. L'escriptura en l'<a href="/wiki/Ensenyament" title="Ensenyament">ensenyament</a> consta de dues fases diferenciades: la capacitat de l'aprenent de llegir i escriure en una o més llengües i sistemes, adquirida com a part del procés d'<a href="/wiki/Alfabetitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Alfabetització">alfabetització</a>, i sovint acompanyada d'exercicis de <a href="/wiki/Cal%C2%B7ligrafia" title="Cal·ligrafia">cal·ligrafia</a>, i la pràctica de la redacció per millorar <a href="/wiki/Expressi%C3%B3_ling%C3%BC%C3%ADstica" title="Expressió lingüística">l'expressió</a> escrita, que forma part de la <a href="/wiki/Compet%C3%A8ncia_comunicativa" title="Competència comunicativa">competència comunicativa</a> i pot donar-se en l'ensenyament obligatori, en la universitat (mitjançant tallers d'escriptura) o en cursos monogràfics, sigui d'escriptura <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">literària</a> com professional (a vegades units als de <a href="/wiki/Ret%C3%B2rica" title="Retòrica">retòrica</a> i comunicació eficaç). En aquesta segona modalitat s'ensenyen tècniques per fomentar la <a href="/wiki/Creativitat" title="Creativitat">creativitat</a>, l'eficàcia comunicativa, i es treballa en l'estructura del <a href="/wiki/Discurs" title="Discurs">discurs</a>, el <a href="/wiki/Coneixement" title="Coneixement">coneixement</a> de la tipologia <a href="/wiki/Text" title="Text">textual</a> i l'ampliació del <a href="/wiki/Vocabulari" title="Vocabulari">vocabulari</a>, així com en mecanismes de revisió de textos.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Alguns alumnes poden tenir <a href="/wiki/Disgrafia" title="Disgrafia">disgrafia</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Escriptura_en_la_informàtica"><span id="Escriptura_en_la_inform.C3.A0tica"></span>Escriptura en la informàtica</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Escriptura en la informàtica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:ASCII_Code_Chart.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/ASCII_Code_Chart.svg/220px-ASCII_Code_Chart.svg.png" decoding="async" width="220" height="87" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/ASCII_Code_Chart.svg/330px-ASCII_Code_Chart.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/ASCII_Code_Chart.svg/440px-ASCII_Code_Chart.svg.png 2x" data-file-width="830" data-file-height="328" /></a><figcaption>Taula de codificació de caràcters <a href="/wiki/ASCII" title="ASCII">ASCII</a></figcaption></figure> <p>En ordinadors i sistemes de telecomunicacions, els grafemes i altres unitats semblants necessàries per al <a href="/wiki/Processament_de_text" class="mw-redirect" title="Processament de text">processament de texts</a> es representen amb <a href="/wiki/Car%C3%A0cter_(inform%C3%A0tica)" class="mw-redirect" title="Caràcter (informàtica)">"caràcters</a>", que típicament es manifesten en una forma <a href="/wiki/Codificaci%C3%B3_de_car%C3%A0cters" title="Codificació de caràcters">codificada</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:La_frayeur_de_Gonnesse_(i.e._Gonesse),_contre-danse_franc%CC%9Coise_LCCN2002724850.tif" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/La_frayeur_de_Gonnesse_%28i.e._Gonesse%29%2C_contre-danse_franc%CC%9Coise_LCCN2002724850.tif/lossy-page1-220px-La_frayeur_de_Gonnesse_%28i.e._Gonesse%29%2C_contre-danse_franc%CC%9Coise_LCCN2002724850.tif.jpg" decoding="async" width="220" height="186" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/La_frayeur_de_Gonnesse_%28i.e._Gonesse%29%2C_contre-danse_franc%CC%9Coise_LCCN2002724850.tif/lossy-page1-330px-La_frayeur_de_Gonnesse_%28i.e._Gonesse%29%2C_contre-danse_franc%CC%9Coise_LCCN2002724850.tif.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/La_frayeur_de_Gonnesse_%28i.e._Gonesse%29%2C_contre-danse_franc%CC%9Coise_LCCN2002724850.tif/lossy-page1-440px-La_frayeur_de_Gonnesse_%28i.e._Gonesse%29%2C_contre-danse_franc%CC%9Coise_LCCN2002724850.tif.jpg 2x" data-file-width="4983" data-file-height="4216" /></a><figcaption>La coreografia va néixer com una manera de documentar <a href="/wiki/Per_escrit" class="mw-redirect" title="Per escrit">per escrit</a> una dansa a distància en el temps i l'espai</figcaption></figure> <ul><li><a href="/wiki/Escriptura_autom%C3%A0tica" title="Escriptura automàtica">Escriptura automàtica</a></li> <li><a href="/wiki/Escriptura_lliure" title="Escriptura lliure">Escriptura lliure</a></li> <li><a href="/wiki/Text_teatral" title="Text teatral">Text teatral</a></li> <li><a href="/wiki/Coreografia#Etimologia" title="Coreografia">Coreografia</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=escriure&Id=62334&search=escriure">Escriure</a>». <i>Diccionari Català-Valencià-Balear</i>.  IEC. [Consulta: 4 novembre 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/EC-GDLC-e00081810.xml">Literatura</a>. <a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En català">(català)</span></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/DIEC" class="mw-redirect" title="DIEC">Diccionari de la Llengua Catalana DIEC</a>, <a href="/wiki/Institut_d%27Estudis_Catalans" title="Institut d'Estudis Catalans">Institut d'Estudis Catalans</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En català">(català)</span></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/0112643.xml">Escriptura</a>». <i><a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a></i>.  Barcelona:  <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Diccionari_catal%C3%A0-valenci%C3%A0-balear" title="Diccionari català-valencià-balear">Diccionari català-valencià-balear</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En català">(català)</span></span> </li> <li id="cite_note-fabiennelemarchand-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-fabiennelemarchand_6-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFLemarchand2008"><span style="font-variant: small-caps;">Lemarchand</span>, Fabienne «Les origines de l'écriture : D'une écriture à l'autre». <i>Les Cahiers de Science&Vie</i>, n. 107, 10-2008.</span>}</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFThomson2011"><span style="font-variant: small-caps;">Thomson</span>, Gary Arthur. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=bF75CWcU0tUC&pg=PA3&dq=sumerian+first+writing&hl=ca&sa=X&ei=q_EYU5jzDMKJ4gTK6YD4Bw&ved=0CDwQ6AEwAg#v=onepage&q=sumerian%20first%20writing&f=false"><i>First Writers - The Sumerians</i></a> (en anglès).  iUniverse, 2011, p. 3. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1462059856" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1462059856">ISBN 1462059856</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=First+Writers+-+The+Sumerians&rft.aulast=Thomson&rft.aufirst=Gary+Arthur&rft.date=2011&rft.pub=iUniverse&rft.pages=3&rft.isbn=1462059856&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DbF75CWcU0tUC%26pg%3DPA3%26dq%3Dsumerian%2Bfirst%2Bwriting%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ei%3Dq_EYU5jzDMKJ4gTK6YD4Bw%26ved%3D0CDwQ6AEwAg%23v%3Donepage%26q%3Dsumerian%2520first%2520writing%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERuiz_García200246-8"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTERuiz_García200246_8-0">8,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTERuiz_García200246_8-1">8,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRuiz_García2002">Ruiz García, 2002</a>, p. 46.</span> </li> <li id="cite_note-vietnamita-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-vietnamita_9-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.proel.org/index.php?pagina=alfabetos/vietnamita">PROEL</a> indica que l'alfabet vietnamita és reconegut oficialment el 1910, i s'abandona l'escriptura sinogràfica.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERuiz_García200245-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERuiz_García200245_10-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRuiz_García2002">Ruiz García, 2002</a>, p. 45.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERuiz_García200247-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERuiz_García200247_11-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRuiz_García2002">Ruiz García, 2002</a>, p. 47.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERuiz_García200248-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERuiz_García200248_12-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRuiz_García2002">Ruiz García, 2002</a>, p. 48.</span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text">Coulmas (1989, pàgs.13-14).</span> </li> <li id="cite_note-incasol-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-incasol_14-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> <a href="/wiki/Institut_Catal%C3%A0_del_S%C3%B2l" title="Institut Català del Sòl">Institut Català del Sòl</a>. <a href="/wiki/Generalitat_de_Catalunya" title="Generalitat de Catalunya">Generalitat de Catalunya</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www20.gencat.cat/portal/site/incasol/menuitem.d2ebfe8dd9646909763cc110b0c0e1a0/?vgnextoid=6d173e5ad4011210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6d173e5ad4011210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default"><i></i></a>.  <a href="/wiki/Institut_Catal%C3%A0_del_S%C3%B2l" title="Institut Català del Sòl">Institut Català del Sòl</a>. <a href="/wiki/Generalitat_de_Catalunya" title="Generalitat de Catalunya">Generalitat de Catalunya</a>, 2012 [Consulta: 24 novembre 2012].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.date=2012&rft.pub=%5B%5BInstitut+Catal%C3%A0+del+S%C3%B2l%5D%5D.+%5B%5BGeneralitat+de+Catalunya%5D%5D&rft_id=http%3A%2F%2Fwww20.gencat.cat%2Fportal%2Fsite%2Fincasol%2Fmenuitem.d2ebfe8dd9646909763cc110b0c0e1a0%2F%3Fvgnextoid%3D6d173e5ad4011210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD%26vgnextchannel%3D6d173e5ad4011210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD%26vgnextfmt%3Ddefault"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Haarmann2001-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Haarmann2001_15-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Harald Haarmann. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=CxkxAAAACAAJ"><i>Historia universal de la escritura</i></a>.  Editorial Gredos, octubre 2001. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-249-2299-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-249-2299-3">ISBN 978-84-249-2299-3</a></span> [Consulta: 22 febrer 2012].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+universal+de+la+escritura&rft.au=Harald+Haarmann&rft.date=octubre+2001&rft.pub=Editorial+Gredos&rft.isbn=978-84-249-2299-3&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DCxkxAAAACAAJ"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Riesco-16"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Riesco_16-0">16,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Riesco_16-1">16,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFRiesco_Terrero2002"><span style="font-variant: small-caps;">Riesco Terrero</span>, Angel «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://revistas.ucm.es/index.php/RGID/article/view/RGID0202220393A">Función social de la Escritura</a>» (en castellà). <i>Revista General de Información y Documentación</i>. Revistas Científicas Complutenses. Universidad Complutense de Madrid [Madrid], 12, 2, 2002, pàg. 393-428. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1132-1873">1132-1873</a> [Consulta: 22 febrer 2012].</span></span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text">Pablo Pineda Ferrer, <i>El reto de aprender</i>. Editorial San Pablo, <a href="/wiki/2013" title="2013">2013</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En castellà">(castellà)</span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFT._DanielsBright_(eds.)1996"><span style="font-variant: small-caps;">T. Daniels</span>, Peter; <span style="font-variant: small-caps;">Bright (eds.)</span>, William. <i>The world's writing systems</i> (en anglès), 1996. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-507993-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-507993-0">ISBN 0-19-507993-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+world%27s+writing+systems&rft.aulast=T.+Daniels&rft.aufirst=Peter&rft.date=1996&rft.isbn=0-19-507993-0"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDeFrancis1990"><span style="font-variant: small-caps;">DeFrancis</span>, John. <i>The Chinese Language: Fact and Fantasy</i> (en anglès).  Honolulu: University of Hawaii Press, 1990. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8248-1068-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8248-1068-6">ISBN 0-8248-1068-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Chinese+Language%3A+Fact+and+Fantasy&rft.aulast=DeFrancis&rft.aufirst=John&rft.date=1990&rft.pub=University+of+Hawaii+Press&rft.place=Honolulu&rft.isbn=0-8248-1068-6"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFRuiz_García2002"><span style="font-variant: small-caps;">Ruiz García</span>, Elisa. <i>Introducción a la codicología</i>. 2ª.  Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2002. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-89384-41-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-89384-41-X">ISBN 84-89384-41-X</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Introducci%C3%B3n+a+la+codicolog%C3%ADa&rft.aulast=Ruiz+Garc%C3%ADa&rft.aufirst=Elisa&rft.date=2002&rft.edition=2%C2%AA&rft.pub=Fundaci%C3%B3n+Germ%C3%A1n+S%C3%A1nchez+Ruip%C3%A9rez&rft.place=Madrid&rft.isbn=84-89384-41-X"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li>Hannas, William, C. (1997).<i> Asia's Orthographic Dilemma</i>. University of Hawaii Press. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8248-1892-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8248-1892-X">ISBN 0-8248-1892-X</a> (paperback); <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8248-1842-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8248-1842-3">ISBN 0-8248-1842-3</a> (hardcover).</li> <li>Sampson, Geoffrey (1985). <i>Writing Systems</i>. Stanford, California: Stanford University Press. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8047-1756-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8047-1756-7">ISBN 0-8047-1756-7</a> (paper), <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8047-1254-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8047-1254-9">ISBN 0-8047-1254-9</a> (cloth).</li> <li>Smalley, W.A. (ed.) (1964). <i>Orthography studies: articles on new writing systems</i>. United Bible Society, London.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Escriptura&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Writing_(activity)" class="extiw" title="commons:Category:Writing (activity)"><b>Commons</b></a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q37260?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Viccionari.png" class="mw-file-description" title="Viccionari"><img alt="Viccionari" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Viccionari.png/17px-Viccionari.png" decoding="async" width="17" height="19" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Viccionari.png/26px-Viccionari.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Viccionari.png/34px-Viccionari.png 2x" data-file-width="450" data-file-height="490" /></a><figcaption>Viccionari</figcaption></figure></td> <td><b><span class="interProject"><a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/escriptura" class="extiw" title="wikt:escriptura">Viccionari</a> </span></b> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikiquote-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquidites"><img alt="Viquidites" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/17px-Wikiquote-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/26px-Wikiquote-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/34px-Wikiquote-logo.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="355" /></a><figcaption>Viquidites</figcaption></figure></td> <td><b><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Escriptura" class="extiw" title="q:Escriptura">Viquidites</a></b> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q37260?uselang=ca#sitelinks-wikiquote" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.omniglot.com/writing/definition.htm">Sistemes d'escriptura</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span>.</li> <li>The <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.unicode.org/">Unicode Consortium</a>.</li></ul> <p><br /> </p> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX524426">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11936326f">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4116418-0">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85148637">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph115938&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/escriure-3">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escriptura&oldid=34227705">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escriptura&oldid=34227705</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Escriptura" title="Categoria:Escriptura">Escriptura</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_refer%C3%A8ncies_puntuals_demanades" title="Categoria:Articles amb referències puntuals demanades">Articles amb referències puntuals demanades</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:100_articles_fonamentals" title="Categoria:100 articles fonamentals">100 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 11 nov 2024 a les 20:05.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Escriptura&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-hhmqd","wgBackendResponseTime":165,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.406","walltime":"0.641","ppvisitednodes":{"value":4263,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":30149,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":7482,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":12,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":21819,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 411.158 1 -total"," 27.05% 111.213 1 Plantilla:Referències"," 21.75% 89.408 1 Plantilla:Projectes_germans"," 12.72% 52.280 8 Plantilla:Article_principal"," 11.64% 47.843 5 Plantilla:Ref-llibre"," 8.85% 36.398 1 Plantilla:Autoritat"," 8.57% 35.219 10 Plantilla:Legend"," 5.19% 21.349 10 Plantilla:Greater_color_contrast_ratio"," 4.19% 17.224 2 Plantilla:Ref-web"," 3.75% 15.412 2 Plantilla:Ref-publicació"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.113","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":3033976,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-api-int.codfw.main-74d547898-wfjhg","timestamp":"20241119190542","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Escriptura","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escriptura","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q37260","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q37260","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2003-09-24T12:32:34Z","dateModified":"2024-11-11T19:05:22Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/4\/49\/Medieval_writing_desk.jpg","headline":"representaci\u00f3 d'una llengua en un mitj\u00e0 textual"}</script> </body> </html>