CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Negre - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"e9692a7e-5392-4070-998f-67accd476e16","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Negre","wgTitle":"Negre","wgCurRevisionId":34264592,"wgRevisionId":34264592,"wgArticleId":47979,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Colors"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Negre","wgRelevantArticleId":47979,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true, "wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":60000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q23445","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready", "user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.gallery","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups", "ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Color_icon_black.svg/1200px-Color_icon_black.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1200"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Color_icon_black.svg/800px-Color_icon_black.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="800"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Color_icon_black.svg/640px-Color_icon_black.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="640"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Negre - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Negre"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Negre&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Negre"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Negre rootpage-Negre skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Negre" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Negre" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Negre" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Negre" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Etimologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Etimologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Etimologia</span> </div> </a> <ul id="toc-Etimologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Art" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Art"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Art</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Art-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Art</span> </button> <ul id="toc-Art-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Prehistòric" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Prehistòric"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Prehistòric</span> </div> </a> <ul id="toc-Prehistòric-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Antic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Antic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Antic</span> </div> </a> <ul id="toc-Antic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Postclàssic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Postclàssic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3</span> <span>Postclàssic</span> </div> </a> <ul id="toc-Postclàssic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Edat_moderna" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Edat_moderna"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.4</span> <span>Edat moderna</span> </div> </a> <ul id="toc-Edat_moderna-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Edat_contemporània" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Edat_contemporània"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.5</span> <span>Edat contemporània</span> </div> </a> <ul id="toc-Edat_contemporània-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Ciència" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Ciència"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Ciència</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Ciència-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Ciència</span> </button> <ul id="toc-Ciència-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Física" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Física"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Física</span> </div> </a> <ul id="toc-Física-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Química" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Química"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>Química</span> </div> </a> <ul id="toc-Química-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Pigments" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Pigments"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2.1</span> <span>Pigments</span> </div> </a> <ul id="toc-Pigments-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Tints" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Tints"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2.2</span> <span>Tints</span> </div> </a> <ul id="toc-Tints-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Tintes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Tintes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2.3</span> <span>Tintes</span> </div> </a> <ul id="toc-Tintes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Astronomia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Astronomia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.3</span> <span>Astronomia</span> </div> </a> <ul id="toc-Astronomia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Per_què_el_cel_nocturn_i_l'espai_són_negres?:_paradoxa_d'Olbers" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Per_què_el_cel_nocturn_i_l'espai_són_negres?:_paradoxa_d'Olbers"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.3.1</span> <span>Per què el cel nocturn i l'espai són negres?: paradoxa d'Olbers</span> </div> </a> <ul id="toc-Per_què_el_cel_nocturn_i_l'espai_són_negres?:_paradoxa_d'Olbers-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Usos_i_connotacions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Usos_i_connotacions"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Usos i connotacions</span> </div> </a> <ul id="toc-Usos_i_connotacions-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Tonalitats_del_negre" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Tonalitats_del_negre"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Tonalitats del negre</span> </div> </a> <ul id="toc-Tonalitats_del_negre-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Negre</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 169 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-169" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">169 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Swart" title="Swart - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Swart" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%8C%A5%E1%89%81%E1%88%AD" title="ጥቁር - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="ጥቁር" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target"><span>አማርኛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Negro" title="Negro - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Negro" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ang mw-list-item"><a href="https://ang.wikipedia.org/wiki/Sweart" title="Sweart - anglès antic" lang="ang" hreflang="ang" data-title="Sweart" data-language-autonym="Ænglisc" data-language-local-name="anglès antic" class="interlanguage-link-target"><span>Ænglisc</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-anp mw-list-item"><a href="https://anp.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%95%E0%A4%BE%E0%A4%B2%E0%A4%BE" title="काला - angika" lang="anp" hreflang="anp" data-title="काला" data-language-autonym="अंगिका" data-language-local-name="angika" class="interlanguage-link-target"><span>अंगिका</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A3%D8%B3%D9%88%D8%AF_(%D9%84%D9%88%D9%86)" title="أسود (لون) - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="أسود (لون)" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arc mw-list-item"><a href="https://arc.wikipedia.org/wiki/%DC%90%DC%98%DC%9F%DC%A1%DC%90" title="ܐܘܟܡܐ - arameu" lang="arc" hreflang="arc" data-title="ܐܘܟܡܐ" data-language-autonym="ܐܪܡܝܐ" data-language-local-name="arameu" class="interlanguage-link-target"><span>ܐܪܡܝܐ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D8%B3%D9%88%D8%AF_(%D9%84%D9%88%D9%86)" title="اسود (لون) - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="اسود (لون)" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Prietu" title="Prietu - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Prietu" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-awa mw-list-item"><a href="https://awa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%95%E0%A4%B0%E0%A4%BF%E0%A4%AF%E0%A4%BE" title="करिया - awadhi" lang="awa" hreflang="awa" data-title="करिया" data-language-autonym="अवधी" data-language-local-name="awadhi" class="interlanguage-link-target"><span>अवधी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ay mw-list-item"><a href="https://ay.wikipedia.org/wiki/Ch%27iyara" title="Ch'iyara - aimara" lang="ay" hreflang="ay" data-title="Ch'iyara" data-language-autonym="Aymar aru" data-language-local-name="aimara" class="interlanguage-link-target"><span>Aymar aru</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Qara" title="Qara - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Qara" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D9%82%D8%A7%D8%B1%D8%A7" title="قارا - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="قارا" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D2%A0%D0%B0%D1%80%D0%B0_%D1%82%D3%A9%D2%AB" title="Ҡара төҫ - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Ҡара төҫ" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ban mw-list-item"><a href="https://ban.wikipedia.org/wiki/Ireng" title="Ireng - balinès" lang="ban" hreflang="ban" data-title="Ireng" data-language-autonym="Basa Bali" data-language-local-name="balinès" class="interlanguage-link-target"><span>Basa Bali</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Jouda" title="Jouda - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Jouda" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target"><span>Žemaitėška</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bcl mw-list-item"><a href="https://bcl.wikipedia.org/wiki/Itom" title="Itom - Central Bikol" lang="bcl" hreflang="bcl" data-title="Itom" data-language-autonym="Bikol Central" data-language-local-name="Central Bikol" class="interlanguage-link-target"><span>Bikol Central</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D0%BE%D1%80%D0%BD%D1%8B_%D0%BA%D0%BE%D0%BB%D0%B5%D1%80" title="Чорны колер - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Чорны колер" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D0%B5%D1%80%D0%B5%D0%BD_%D1%86%D0%B2%D1%8F%D1%82" title="Черен цвят - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Черен цвят" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bjn mw-list-item"><a href="https://bjn.wikipedia.org/wiki/Hirang" title="Hirang - Banjar" lang="bjn" hreflang="bjn" data-title="Hirang" data-language-autonym="Banjar" data-language-local-name="Banjar" class="interlanguage-link-target"><span>Banjar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%95%E0%A6%BE%E0%A6%B2%E0%A7%8B" title="কালো - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="কালো" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bo mw-list-item"><a href="https://bo.wikipedia.org/wiki/%E0%BD%93%E0%BD%82%E0%BC%8B%E0%BD%94%E0%BD%BC%E0%BC%8D" title="ནག་པོ། - tibetà" lang="bo" hreflang="bo" data-title="ནག་པོ།" data-language-autonym="བོད་ཡིག" data-language-local-name="tibetà" class="interlanguage-link-target"><span>བོད་ཡིག</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Du_(liv)" title="Du (liv) - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Du (liv)" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Crna" title="Crna - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Crna" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bug mw-list-item"><a href="https://bug.wikipedia.org/wiki/Lotong" title="Lotong - bugui" lang="bug" hreflang="bug" data-title="Lotong" data-language-autonym="Basa Ugi" data-language-local-name="bugui" class="interlanguage-link-target"><span>Basa Ugi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/%C5%AC-s%C3%A1ik" title="Ŭ-sáik - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Ŭ-sáik" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target"><span>閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D3%80%D0%B0%D1%8C%D1%80%D0%B6%D0%B0" title="Ӏаьржа - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="Ӏаьржа" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target"><span>Нохчийн</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Itom" title="Itom - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Itom" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target"><span>Cebuano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ch mw-list-item"><a href="https://ch.wikipedia.org/wiki/%C3%81ttilong" title="Áttilong - chamorro" lang="ch" hreflang="ch" data-title="Áttilong" data-language-autonym="Chamoru" data-language-local-name="chamorro" class="interlanguage-link-target"><span>Chamoru</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%DA%95%DB%95%D8%B4" title="ڕەش - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="ڕەش" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/%C4%8Cern%C3%A1" title="Černá - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Černá" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D1%83%D1%80%D0%B0_%D1%82%C4%95%D1%81" title="Хура тĕс - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Хура тĕс" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Du" title="Du - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Du" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Sort" title="Sort - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Sort" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Schwarz" title="Schwarz - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Schwarz" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dty mw-list-item"><a href="https://dty.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%95%E0%A4%BE%E0%A4%B2%E0%A5%8B" title="कालो - Doteli" lang="dty" hreflang="dty" data-title="कालो" data-language-autonym="डोटेली" data-language-local-name="Doteli" class="interlanguage-link-target"><span>डोटेली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%9C%CE%B1%CF%8D%CF%81%CE%BF" title="Μαύρο - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Μαύρο" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eml mw-list-item"><a href="https://eml.wikipedia.org/wiki/Negher" title="Negher - Emiliano-Romagnolo" lang="egl" hreflang="egl" data-title="Negher" data-language-autonym="Emiliàn e rumagnòl" data-language-local-name="Emiliano-Romagnolo" class="interlanguage-link-target"><span>Emiliàn e rumagnòl</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Black" title="Black - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Black" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Nigro" title="Nigro - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Nigro" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Negro_(color)" title="Negro (color) - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Negro (color)" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Must" title="Must - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Must" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Beltz" title="Beltz - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Beltz" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ext mw-list-item"><a href="https://ext.wikipedia.org/wiki/Negru" title="Negru - extremeny" lang="ext" hreflang="ext" data-title="Negru" data-language-autonym="Estremeñu" data-language-local-name="extremeny" class="interlanguage-link-target"><span>Estremeñu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%DB%8C%D8%A7%D9%87" title="سیاه - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="سیاه" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Musta" title="Musta - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Musta" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Must" title="Must - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Must" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target"><span>Võro</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fj mw-list-item"><a href="https://fj.wikipedia.org/wiki/Loaloa" title="Loaloa - fijià" lang="fj" hreflang="fj" data-title="Loaloa" data-language-autonym="Na Vosa Vakaviti" data-language-local-name="fijià" class="interlanguage-link-target"><span>Na Vosa Vakaviti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Noir" title="Noir - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Noir" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Suart" title="Suart - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Suart" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fur mw-list-item"><a href="https://fur.wikipedia.org/wiki/Neri" title="Neri - friülà" lang="fur" hreflang="fur" data-title="Neri" data-language-autonym="Furlan" data-language-local-name="friülà" class="interlanguage-link-target"><span>Furlan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Swart" title="Swart - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Swart" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Dubh" title="Dubh - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Dubh" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gan mw-list-item"><a href="https://gan.wikipedia.org/wiki/%E7%83%8F" title="烏 - xinès gan" lang="gan" hreflang="gan" data-title="烏" data-language-autonym="贛語" data-language-local-name="xinès gan" class="interlanguage-link-target"><span>贛語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Negro_(cor)" title="Negro (cor) - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Negro (cor)" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/H%C5%A9" title="Hũ - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Hũ" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target"><span>Avañe'ẽ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gu mw-list-item"><a href="https://gu.wikipedia.org/wiki/%E0%AA%95%E0%AA%BE%E0%AA%B3%E0%AB%8B" title="કાળો - gujarati" lang="gu" hreflang="gu" data-title="કાળો" data-language-autonym="ગુજરાતી" data-language-local-name="gujarati" class="interlanguage-link-target"><span>ગુજરાતી</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-guc mw-list-item"><a href="https://guc.wikipedia.org/wiki/Mutsia" title="Mutsia - wayú" lang="guc" hreflang="guc" data-title="Mutsia" data-language-autonym="Wayuunaiki" data-language-local-name="wayú" class="interlanguage-link-target"><span>Wayuunaiki</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Baki_(Black)" title="Baki (Black) - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Baki (Black)" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target"><span>Hausa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/V%C3%BB-set" title="Vû-set - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Vû-set" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target"><span>客家語 / Hak-kâ-ngî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-haw mw-list-item"><a href="https://haw.wikipedia.org/wiki/Ele%CA%BBele" title="Eleʻele - hawaià" lang="haw" hreflang="haw" data-title="Eleʻele" data-language-autonym="Hawaiʻi" data-language-local-name="hawaià" class="interlanguage-link-target"><span>Hawaiʻi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A9%D7%97%D7%95%D7%A8" title="שחור - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="שחור" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%95%E0%A4%BE%E0%A4%B2%E0%A4%BE" title="काला - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="काला" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Crna" title="Crna - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Crna" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Nwa_(koul%C3%A8)" title="Nwa (koulè) - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Nwa (koulè)" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target"><span>Kreyòl ayisyen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Fekete" title="Fekete - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Fekete" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%8D%D6%87" title="Սև - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Սև" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Hitam" title="Hitam - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Hitam" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ie mw-list-item"><a href="https://ie.wikipedia.org/wiki/Nigri" title="Nigri - interlingue" lang="ie" hreflang="ie" data-title="Nigri" data-language-autonym="Interlingue" data-language-local-name="interlingue" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingue</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Svartur" title="Svartur - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Svartur" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Nero" title="Nero - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Nero" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E9%BB%92" title="黒 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="黒" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Blak" title="Blak - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Blak" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target"><span>Patois</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Ireng" title="Ireng - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Ireng" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A8%E1%83%90%E1%83%95%E1%83%98" title="შავი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="შავი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kab mw-list-item"><a href="https://kab.wikipedia.org/wiki/Aberkan" title="Aberkan - cabilenc" lang="kab" hreflang="kab" data-title="Aberkan" data-language-autonym="Taqbaylit" data-language-local-name="cabilenc" class="interlanguage-link-target"><span>Taqbaylit</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbp mw-list-item"><a href="https://kbp.wikipedia.org/wiki/K%C9%A9kp%C9%9B%C9%9Bd%C9%A9m" title="Kɩkpɛɛdɩm - Kabiye" lang="kbp" hreflang="kbp" data-title="Kɩkpɛɛdɩm" data-language-autonym="Kabɩyɛ" data-language-local-name="Kabiye" class="interlanguage-link-target"><span>Kabɩyɛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D2%9A%D0%B0%D1%80%D0%B0_%D1%82%D2%AF%D1%81" title="Қара түс - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Қара түс" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-km mw-list-item"><a href="https://km.wikipedia.org/wiki/%E1%9E%96%E1%9E%8E%E1%9F%8C%E1%9E%81%E1%9F%92%E1%9E%98%E1%9F%85" title="ពណ៌ខ្មៅ - khmer" lang="km" hreflang="km" data-title="ពណ៌ខ្មៅ" data-language-autonym="ភាសាខ្មែរ" data-language-local-name="khmer" class="interlanguage-link-target"><span>ភាសាខ្មែរ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%95%E0%B2%AA%E0%B3%8D%E0%B2%AA%E0%B3%81" title="ಕಪ್ಪು - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಕಪ್ಪು" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target"><span>ಕನ್ನಡ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EA%B2%80%EC%A0%95" title="검정 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="검정" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ks mw-list-item"><a href="https://ks.wikipedia.org/wiki/%DA%A9%D9%8F%D8%B1%D9%9B%DB%81%D9%8F%D9%86_(%D8%B1%D9%86%D9%9B%DA%AF)" title="کُرٛہُن (رنٛگ) - caixmiri" lang="ks" hreflang="ks" data-title="کُرٛہُن (رنٛگ)" data-language-autonym="कॉशुर / کٲشُر" data-language-local-name="caixmiri" class="interlanguage-link-target"><span>कॉशुर / کٲشُر</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ksh mw-list-item"><a href="https://ksh.wikipedia.org/wiki/Schwaaz" title="Schwaaz - kölsch" lang="ksh" hreflang="ksh" data-title="Schwaaz" data-language-autonym="Ripoarisch" data-language-local-name="kölsch" class="interlanguage-link-target"><span>Ripoarisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Re%C5%9F" title="Reş - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Reş" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Niger_(color)" title="Niger (color) - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Niger (color)" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lbe mw-list-item"><a href="https://lbe.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D1%83%D1%85%D3%80%D0%B8%D1%81%D1%81%D0%B0" title="ЛухӀисса - Lak" lang="lbe" hreflang="lbe" data-title="ЛухӀисса" data-language-autonym="Лакку" data-language-local-name="Lak" class="interlanguage-link-target"><span>Лакку</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Negra" title="Negra - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Negra" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Negher" title="Negher - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Negher" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ln mw-list-item"><a href="https://ln.wikipedia.org/wiki/Mo%C3%ADndo" title="Moíndo - lingala" lang="ln" hreflang="ln" data-title="Moíndo" data-language-autonym="Lingála" data-language-local-name="lingala" class="interlanguage-link-target"><span>Lingála</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Juoda" title="Juoda - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Juoda" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Meln%C4%81_kr%C4%81sa" title="Melnā krāsa - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Melnā krāsa" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mad mw-list-item"><a href="https://mad.wikipedia.org/wiki/Celleng" title="Celleng - madurès" lang="mad" hreflang="mad" data-title="Celleng" data-language-autonym="Madhurâ" data-language-local-name="madurès" class="interlanguage-link-target"><span>Madhurâ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mdf mw-list-item"><a href="https://mdf.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D0%B2%D0%B6%D0%B0" title="Равжа - mordovià moksa" lang="mdf" hreflang="mdf" data-title="Равжа" data-language-autonym="Мокшень" data-language-local-name="mordovià moksa" class="interlanguage-link-target"><span>Мокшень</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%A6%D1%80%D0%BD%D0%B0_%D0%B1%D0%BE%D1%98%D0%B0" title="Црна боја - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Црна боја" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%95%E0%B4%B1%E0%B5%81%E0%B4%AA%E0%B5%8D%E0%B4%AA%E0%B5%8D" title="കറുപ്പ് - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="കറുപ്പ്" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mni mw-list-item"><a href="https://mni.wikipedia.org/wiki/%EA%AF%91%EA%AF%83%EA%AF%A8%EA%AF%95" title="ꯑꯃꯨꯕ - manipurí" lang="mni" hreflang="mni" data-title="ꯑꯃꯨꯕ" data-language-autonym="ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ" data-language-local-name="manipurí" class="interlanguage-link-target"><span>ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%95%E0%A4%BE%E0%A4%B3%E0%A4%BE" title="काळा - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="काळा" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Hitam" title="Hitam - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Hitam" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mt mw-list-item"><a href="https://mt.wikipedia.org/wiki/Iswed" title="Iswed - maltès" lang="mt" hreflang="mt" data-title="Iswed" data-language-autonym="Malti" data-language-local-name="maltès" class="interlanguage-link-target"><span>Malti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Negro" title="Negro - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Negro" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target"><span>Mirandés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%A1%E1%80%94%E1%80%80%E1%80%BA%E1%80%9B%E1%80%B1%E1%80%AC%E1%80%84%E1%80%BA" title="အနက်ရောင် - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="အနက်ရောင်" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-myv mw-list-item"><a href="https://myv.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D1%83%D0%B6%D0%BE" title="Раужо - mordovià erza" lang="myv" hreflang="myv" data-title="Раужо" data-language-autonym="Эрзянь" data-language-local-name="mordovià erza" class="interlanguage-link-target"><span>Эрзянь</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%DB%8C%D9%88" title="سیو - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="سیو" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target"><span>مازِرونی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%95%E0%A4%BE%E0%A4%B2%E0%A5%8B" title="कालो - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="कालो" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B9%E0%A4%BE%E0%A4%95%E0%A5%81" title="हाकु - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="हाकु" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाल भाषा</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Zwart_(kleur)" title="Zwart (kleur) - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Zwart (kleur)" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Svart" title="Svart - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Svart" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Svart" title="Svart - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Svart" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nrm mw-list-item"><a href="https://nrm.wikipedia.org/wiki/Ni%C3%A8r" title="Nièr - Norman" lang="nrf" hreflang="nrf" data-title="Nièr" data-language-autonym="Nouormand" data-language-local-name="Norman" class="interlanguage-link-target"><span>Nouormand</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nso mw-list-item"><a href="https://nso.wikipedia.org/wiki/Ntsho" title="Ntsho - sotho septentrional" lang="nso" hreflang="nso" data-title="Ntsho" data-language-autonym="Sesotho sa Leboa" data-language-local-name="sotho septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Sesotho sa Leboa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Negre" title="Negre - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Negre" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-os mw-list-item"><a href="https://os.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%B0%D1%83" title="Сау - osseta" lang="os" hreflang="os" data-title="Сау" data-language-autonym="Ирон" data-language-local-name="osseta" class="interlanguage-link-target"><span>Ирон</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%95%E0%A8%BE%E0%A8%B2%E0%A8%BE" title="ਕਾਲਾ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਕਾਲਾ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pam mw-list-item"><a href="https://pam.wikipedia.org/wiki/Matuling" title="Matuling - pampanga" lang="pam" hreflang="pam" data-title="Matuling" data-language-autonym="Kapampangan" data-language-local-name="pampanga" class="interlanguage-link-target"><span>Kapampangan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pap mw-list-item"><a href="https://pap.wikipedia.org/wiki/Preto" title="Preto - papiament" lang="pap" hreflang="pap" data-title="Preto" data-language-autonym="Papiamentu" data-language-local-name="papiament" class="interlanguage-link-target"><span>Papiamentu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pcd mw-list-item"><a href="https://pcd.wikipedia.org/wiki/No%C3%A9rt" title="Noért - picard" lang="pcd" hreflang="pcd" data-title="Noért" data-language-autonym="Picard" data-language-local-name="picard" class="interlanguage-link-target"><span>Picard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pdc mw-list-item"><a href="https://pdc.wikipedia.org/wiki/Schwatz" title="Schwatz - alemany pennsilvanià" lang="pdc" hreflang="pdc" data-title="Schwatz" data-language-autonym="Deitsch" data-language-local-name="alemany pennsilvanià" class="interlanguage-link-target"><span>Deitsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Barwa_czarna" title="Barwa czarna - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Barwa czarna" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%DA%A9%D8%A7%DD%AA%D8%A7" title="کاݪا - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="کاݪا" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D8%AA%D9%88%D8%B1_(%D8%B1%D9%86%DA%AF)" title="تور (رنگ) - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="تور (رنگ)" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Preto" title="Preto - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Preto" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Yana" title="Yana - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Yana" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target"><span>Runa Simi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Negru" title="Negru - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Negru" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-roa-rup mw-list-item"><a href="https://roa-rup.wikipedia.org/wiki/Negru" title="Negru - aromanès" lang="rup" hreflang="rup" data-title="Negru" data-language-autonym="Armãneashti" data-language-local-name="aromanès" class="interlanguage-link-target"><span>Armãneashti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D1%91%D1%80%D0%BD%D1%8B%D0%B9_%D1%86%D0%B2%D0%B5%D1%82" title="Чёрный цвет - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Чёрный цвет" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D0%BE%D1%80%D0%BD%D1%8B%D0%B9_(%D1%86%D0%B2%D1%96%D1%82)" title="Чорный (цвіт) - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Чорный (цвіт)" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target"><span>Русиньскый</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sa mw-list-item"><a href="https://sa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%95%E0%A5%83%E0%A4%B7%E0%A5%8D%E0%A4%A3_%E0%A4%B5%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%A3%E0%A4%83" title="कृष्ण वर्णः - sànscrit" lang="sa" hreflang="sa" data-title="कृष्ण वर्णः" data-language-autonym="संस्कृतम्" data-language-local-name="sànscrit" class="interlanguage-link-target"><span>संस्कृतम्</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D0%B0%D1%80%D0%B0_%D3%A9%D2%A5" title="Хара өҥ - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Хара өҥ" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target"><span>Саха тыла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sat mw-list-item"><a href="https://sat.wikipedia.org/wiki/%E1%B1%A6%E1%B1%AE%E1%B1%B8%E1%B1%AB%E1%B1%AE" title="ᱦᱮᱸᱫᱮ - santali" lang="sat" hreflang="sat" data-title="ᱦᱮᱸᱫᱮ" data-language-autonym="ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ" data-language-local-name="santali" class="interlanguage-link-target"><span>ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/N%C3%ACuru" title="Nìuru - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Nìuru" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Black" title="Black - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Black" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%DA%AA%D8%A7%D8%B1%D9%88" title="ڪارو - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="ڪارو" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target"><span>سنڌي</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Crno" title="Crno - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Crno" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-shi mw-list-item"><a href="https://shi.wikipedia.org/wiki/Asggan" title="Asggan - taixelhit" lang="shi" hreflang="shi" data-title="Asggan" data-language-autonym="Taclḥit" data-language-local-name="taixelhit" class="interlanguage-link-target"><span>Taclḥit</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Black" title="Black - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Black" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/%C4%8Cierna" title="Čierna - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Čierna" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/%C4%8Crna" title="Črna - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Črna" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sn mw-list-item"><a href="https://sn.wikipedia.org/wiki/Tema_(ruvara)" title="Tema (ruvara) - shona" lang="sn" hreflang="sn" data-title="Tema (ruvara)" data-language-autonym="ChiShona" data-language-local-name="shona" class="interlanguage-link-target"><span>ChiShona</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Madoow" title="Madoow - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Madoow" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target"><span>Soomaaliga</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Ngjyra_e_zez%C3%AB" title="Ngjyra e zezë - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Ngjyra e zezë" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A6%D1%80%D0%BD%D0%BE" title="Црно - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Црно" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/Hideung" title="Hideung - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Hideung" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target"><span>Sunda</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Svart" title="Svart - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Svart" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Nyeusi" title="Nyeusi - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Nyeusi" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szy mw-list-item"><a href="https://szy.wikipedia.org/wiki/lumeni%E2%80%99ay" title="lumeni’ay - Sakizaya" lang="szy" hreflang="szy" data-title="lumeni’ay" data-language-autonym="Sakizaya" data-language-local-name="Sakizaya" class="interlanguage-link-target"><span>Sakizaya</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%95%E0%AE%B0%E0%AF%81%E0%AE%AA%E0%AF%8D%E0%AE%AA%E0%AF%81" title="கருப்பு - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="கருப்பு" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%A8%E0%B0%B2%E0%B1%81%E0%B0%AA%E0%B1%81" title="నలుపు - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="నలుపు" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target"><span>తెలుగు</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%B8%D1%91%D2%B3" title="Сиёҳ - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Сиёҳ" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target"><span>Тоҷикӣ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%AA%E0%B8%B5%E0%B8%94%E0%B8%B3" title="สีดำ - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="สีดำ" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Itim" title="Itim - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Itim" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Siyah" title="Siyah - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Siyah" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ts mw-list-item"><a href="https://ts.wikipedia.org/wiki/Ntima" title="Ntima - tsonga" lang="ts" hreflang="ts" data-title="Ntima" data-language-autonym="Xitsonga" data-language-local-name="tsonga" class="interlanguage-link-target"><span>Xitsonga</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D1%80%D0%B0_%D1%82%D3%A9%D1%81" title="Кара төс - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Кара төс" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target"><span>Татарча / tatarça</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D0%BE%D1%80%D0%BD%D0%B8%D0%B9_%D0%BA%D0%BE%D0%BB%D1%96%D1%80" title="Чорний колір - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Чорний колір" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%DB%8C%D8%A7%DB%81" title="سیاہ - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="سیاہ" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Negro" title="Negro - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Negro" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target"><span>Vèneto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/Must_muju" title="Must muju - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Must muju" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target"><span>Vepsän kel’</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/%C4%90en" title="Đen - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Đen" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/Noer_(coleur)" title="Noer (coleur) - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Noer (coleur)" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target"><span>Walon</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Itom" title="Itom - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Itom" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E9%BB%91%E8%89%B2" title="黑色 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="黑色" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xal mw-list-item"><a href="https://xal.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D0%B0%D1%80_%D3%A9%D2%A3%D0%B3" title="Хар өңг - calmuc" lang="xal" hreflang="xal" data-title="Хар өңг" data-language-autonym="Хальмг" data-language-local-name="calmuc" class="interlanguage-link-target"><span>Хальмг</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A3%E1%83%A9%E1%83%90" title="უჩა - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="უჩა" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target"><span>მარგალური</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%A9%D7%95%D7%95%D7%90%D7%A8%D7%A5" title="שווארץ - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="שווארץ" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-za mw-list-item"><a href="https://za.wikipedia.org/wiki/Saekndaem" title="Saekndaem - zhuang" lang="za" hreflang="za" data-title="Saekndaem" data-language-autonym="Vahcuengh" data-language-local-name="zhuang" class="interlanguage-link-target"><span>Vahcuengh</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E9%BB%91%E8%89%B2" title="黑色 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="黑色" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E9%BB%91" title="黑 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="黑" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target"><span>文言</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/O%CD%98-sek" title="O͘-sek - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="O͘-sek" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E9%BB%91" title="黑 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="黑" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q23445#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Negre" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="new vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Negre&action=edit&redlink=1" rel="discussion" class="new" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina (encara no existeix) [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Negre"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Negre&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Negre&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Negre"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Negre&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Negre&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Negre" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Negre" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Negre&oldid=34264592" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Negre&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Negre&id=34264592&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FNegre"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FNegre"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Negre"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Negre&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Negre&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Black" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q23445" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r34261971">.mw-parser-output .hatnote{width:100%;border-color:#77ccff;color:var(--color-base,#202122);background-color:#f5f5f5;margin-bottom:1em;font-style:italic}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media print{body.ns-0 .mw-parser-output .hatnote{display:none!important}}</style> <table class="hatnote" cellspacing="5"> <tbody><tr> <td style="width: 25px; vertical-align: top;"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/22px-Disambig_grey.svg.png" decoding="async" width="22" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/33px-Disambig_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/44px-Disambig_grey.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="200" /></span></span> </td> <td>Per a altres significats, vegeu «<a href="/wiki/Negre_(desambiguaci%C3%B3)" class="mw-disambig" title="Negre (desambiguació)">Negre (desambiguació)</a>». </td></tr></tbody></table> <table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em"><caption style="font-weight:bold;background:Moccasin"><span style="float:left;"><span typeof="mw:File"><span title="Infotaula de color"><img alt="Infotaula de color" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Ic_palette_48px.svg/28px-Ic_palette_48px.svg.png" decoding="async" width="28" height="28" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Ic_palette_48px.svg/42px-Ic_palette_48px.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Ic_palette_48px.svg/56px-Ic_palette_48px.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></span></span></span><span style="color:black">Negre</span></caption><tbody><tr><th colspan="2" style="text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold"><div style="height:1cm;background-color:#000000;"> </div><hr /></th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><span typeof="mw:File"><a href="/w/index.php?title=Fitxer:Color_icon_black.svg&lang=ca" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Color_icon_black.svg/langca-300px-Color_icon_black.svg.png" decoding="async" width="300" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Color_icon_black.svg/langca-450px-Color_icon_black.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Color_icon_black.svg/langca-600px-Color_icon_black.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="300" /></a></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;background:Moccasin">Coordenades de color</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee"><a href="/wiki/Colors_web#Triplet_hexadecimal" class="mw-redirect" title="Colors web">Triplet hexadecimal</a></th><td class="infobox-data">#000000</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee"><a href="/wiki/Model_de_color_RGB" title="Model de color RGB">RGB</a> (<a href="/wiki/Vermell" class="mw-redirect" title="Vermell">r</a>, <a href="/wiki/Verd" title="Verd">g</a>, <a href="/wiki/Blau" title="Blau">b</a>)</th><td class="infobox-data">(0, 0, 0)</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee"><a href="/wiki/Model_de_color_CMYK" title="Model de color CMYK">CMYK</a> (<a href="/wiki/Cian" title="Cian">c</a>, <a href="/wiki/Magenta_(color)" title="Magenta (color)">m</a>, <a href="/wiki/Groc" title="Groc">y</a>, <a class="mw-selflink selflink">k</a>)</th><td class="infobox-data">(0, 0, 0, 255)</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee"><a href="/wiki/Model_de_color_HSV" title="Model de color HSV">HSV</a> (<a href="/wiki/Tonalitat" title="Tonalitat">h</a>, <a href="/wiki/Saturaci%C3%B3_(teoria_del_color)" class="mw-redirect" title="Saturació (teoria del color)">s</a>, <a href="/wiki/Lluminositat" title="Lluminositat">v</a>)</th><td class="infobox-data">(0°, 0%, 0%)</td></tr></tbody></table> <p>El <b>negre</b> és un <a href="/wiki/Color" title="Color">color</a> pur que indica l'<i>absència de color</i> o de <a href="/wiki/Llum" title="Llum">llum</a>. És un color acromàtic, sense <a href="/wiki/Tonalitat" title="Tonalitat">tonalitat</a>, com el blanc<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> o el gris.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El negre és la <a href="/wiki/Percepci%C3%B3_visual" class="mw-redirect" title="Percepció visual">percepció visual</a> de màxima foscor, per mor de la inexistència de fotorecepció, no per causa biològica sinó per absència total de <a href="/wiki/Flux_llumin%C3%B3s" title="Flux lluminós">flux lluminós</a>, o bé per una intensitat de flux per sota del llindar de percepció. Hom pot dir que el negre és el color més fosc.<sup id="cite_ref-DicColor_3-0" class="reference"><a href="#cite_note-DicColor-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El terme <i>negre</i> és un dels mots més comuns per als colors, ja que segons la teoria dels <a href="/wiki/Termes_b%C3%A0sics_de_color" title="Termes bàsics de color">termes bàsics de color</a> tots els idiomes el diferencien semànticament. De fet, juntament amb el blanc, és el primer a diferenciar-se<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>També és possible que per contrast es vegi una cosa de color negre. Aquest és el cas de les <a href="/wiki/Taca_solar" title="Taca solar">taques negres</a> del <a href="/wiki/Sol" title="Sol">Sol</a>. Una altra possibilitat és de combinar els tres <a href="/wiki/Colors_primaris" class="mw-redirect" title="Colors primaris">colors primaris</a> de tal manera que aquests absorbeixin la llum de l'<a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_electromagn%C3%A8tica_visible" class="mw-redirect" title="Radiació electromagnètica visible">espectre visible</a>. </p><p>En <a href="/wiki/F%C3%ADsica" title="Física">física</a> s'anomena <i><a href="/wiki/Cos_negre" title="Cos negre">cos negre</a></i> el cos que absorbeix tota l'energia, alhora que és un emissor ideal. </p><p>Sovint s'utilitza <a href="/wiki/S%C3%ADmbol" title="Símbol">simbòlicament</a> per representar la foscor.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEHeller2009105–26_5-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEHeller2009105–26-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El blanc i el negre s'han utilitzat sovint per descriure oposats com ara <a href="/wiki/B%C3%A9_(filosofia)" title="Bé (filosofia)">bé</a> i <a href="/wiki/Maldat" title="Maldat">mal</a>, <a href="/wiki/Anys_obscurs" title="Anys obscurs">anys obscurs</a> i <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">segle de les llums</a>, i <a href="/wiki/Nit" title="Nit">nit</a> i <a href="/wiki/Dia" title="Dia">dia</a>. Des de l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>, el negre ha estat el color simbòlic de la solemnitat i l'autoritat, i per aquesta raó encara és utilitzat habitualment per jutges i magistrats.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEHeller2009105–26_5-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEHeller2009105–26-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El negre va ser un dels primers colors utilitzats en les pintures rupestres del <a href="/wiki/Neol%C3%ADtic" title="Neolític">neolític</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESt._Clair2016262_6-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESt._Clair2016262-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> S'utilitzava a l'antic Egipte i Grècia com a color de l'<a href="/wiki/Inframon" title="Inframon">inframon</a>.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi romà</a>, es va convertir en el color del dol, i al llarg dels segles s'associava freqüentment amb la <a href="/wiki/Mort" title="Mort">mort</a>, el mal, la <a href="/wiki/Bruixeria" title="Bruixeria">bruixes</a> i la <a href="/wiki/M%C3%A0gia" title="Màgia">màgia</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESt._Clair2016261_8-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESt._Clair2016261-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>, va ser usat per la reialesa, el clergat, els jutges i els funcionaris governamentals en bona part d'Europa. Es va convertir en el color que van utilitzar els poetes romàntics, els negociants i els estadistes anglesos al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, i un color d'alta moda al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEHeller2009105–26_5-2" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEHeller2009105–26-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Segons algunes enquestes a Europa i al nord d'Amèrica, és el color més associat amb el dol, el final, els secrets, la màgia, la força, la violència, la maldat i l'elegància.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La <a href="/wiki/Tinta" title="Tinta">tinta</a> negra és el color més utilitzat per imprimir llibres, diaris i documents, ja que proporciona el contrast més alt amb el paper blanc i, per tant, és el color més fàcil de llegir. De la mateixa manera, el text negre sobre una pantalla blanca és el format més comú utilitzat a les pantalles d'ordinador.<sup id="cite_ref-Heller,_Eva_2009_p._126_10-0" class="reference"><a href="#cite_note-Heller,_Eva_2009_p._126-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A partir de setembre de 2019, els enginyers del <a href="/wiki/MIT" class="mw-redirect" title="MIT">MIT</a> fabriquen el material més fosc a partir de <a href="/wiki/Nanotubs_de_carboni" class="mw-redirect" title="Nanotubs de carboni">nanotubs de carboni</a> alineats verticalment.<sup id="cite_ref-MIT_2019_11-0" class="reference"><a href="#cite_note-MIT_2019-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Etimologia">Etimologia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Negre&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Etimologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La paraula <i>negre</i> deriva del <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> <i>nĭger</i>, <i>nĭgra</i>, <i>nĭgrum</i>.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Corominas_13-0" class="reference"><a href="#cite_note-Corominas-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Art">Art</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Negre&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Art"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Prehistòric"><span id="Prehist.C3.B2ric"></span>Prehistòric</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Negre&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Prehistòric"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Lascaux,_Megaloceros.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Lascaux%2C_Megaloceros.jpg/220px-Lascaux%2C_Megaloceros.jpg" decoding="async" width="220" height="216" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Lascaux%2C_Megaloceros.jpg/330px-Lascaux%2C_Megaloceros.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Lascaux%2C_Megaloceros.jpg/440px-Lascaux%2C_Megaloceros.jpg 2x" data-file-width="1775" data-file-height="1744" /></a><figcaption><a href="/wiki/Megaloceros" title="Megaloceros">Megaloceros</a>: art rupestre a Lascaux</figcaption></figure> <p>El negre va ser un dels primers colors utilitzats en art. Les <a href="/wiki/Coves_de_Lascaux" title="Coves de Lascaux">coves de Lascaux</a> a l'estat francès contenen dibuixos de toros i altres animals dibuixats per artistes del <a href="/wiki/Paleol%C3%ADtic" title="Paleolític">paleolític</a> fa entre 18.000 i 17.000 anys. Van començar utilitzant carbó vegetal, i més tard van aconseguir pigments més foscos cremant ossos o triturant una pols d'<a href="/wiki/%C3%92xid_de_mangan%C3%A8s" title="Òxid de manganès">òxid de manganès</a>.<sup id="cite_ref-Michel_Pastoureau_pg._34_14-0" class="reference"><a href="#cite_note-Michel_Pastoureau_pg._34-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Antic">Antic</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Negre&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Antic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Per als antics egipcis, el negre tenia connotacions positives, perquè era el color de la fertilitat i el ric sòl negre inundat pel Nil. Era el color d'<a href="/wiki/Anubis" title="Anubis">Anubis</a>, el déu de l'inframon, que va prendre la forma d'un <a href="/wiki/Xacal" title="Xacal">xacal</a> negre i va oferir protecció contra el mal als morts. Per als antics grecs, el negre representava l'inframon, separat dels vius pel riu <a href="/wiki/Aqueront" title="Aqueront">Aqueront</a>, l'aigua del qual corria negra. Els que havien comès els pitjors pecats eren enviats al <a href="/wiki/T%C3%A0rtar" class="mw-disambig" title="Tàrtar">Tàrtar</a>, el nivell més profund i fosc. Al centre hi havia el palau de l'<a href="/wiki/Hades" title="Hades">Hades</a>, el rei de l'inframon, on s'asseia en un tron negre de <a href="/wiki/Ban%C3%BAs" title="Banús">banús</a>. El negre era un dels colors més importants utilitzats pels artistes grecs antics. Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span> aC , van començar a fer <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_de_figures_negres" title="Ceràmica de figures negres">ceràmica de figures negres</a> i més tard <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_de_figures_vermelles" title="Ceràmica de figures vermelles">ceràmica de figures vermelles</a>, utilitzant una tècnica molt original. En ceràmica de figures negres, l'artista pintava figures en negre sobre el color natural de la terrissa. Posteriorment van invertir el procés, pintant els espais entre les figures. Això va crear magnífiques figures vermelles sobre un fons negre brillant.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>, la paraula per a negre, <i>ater</i> i enfosquir, <i>atere</i>, s'associava amb crueltat, brutalitat i maldat. El negre també era el color nou de la mort i el dol. Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ii</span> aC els magistrats romans van començar a portar una toga fosca, anomenada <i>toga pulla</i>, en les cerimònies fúnebres. Més tard, sota l'imperi, la família del difunt també va vestir durant un llarg període de colors foscos; posteriorment, després d'un banquet per marcar el final del dol, canviava la toga negra per una toga blanca. En la poesia romana, la mort s'anomenava <i>hora nigra</i>, l'hora negra.<sup id="cite_ref-Michel_Pastoureau_pg._34_14-1" class="reference"><a href="#cite_note-Michel_Pastoureau_pg._34-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els pobles germànics i escandinaus van adorar la seva pròpia dea de la nit, <a href="/wiki/N%C3%B3tt" title="Nótt">Nótt</a>, que creuava el cel en un carro tirat per un cavall negre. També temien a <a href="/wiki/Hel" title="Hel">Hel</a>, la dea del regne dels morts, la pell de la qual era negra per un costat i vermella per l'altre. També tenien per sagrat el <a href="/wiki/Corb" title="Corb">corb</a>. Creien que <a href="/wiki/Odin_(d%C3%A9u)" title="Odin (déu)">Odin</a>, el rei del panteó nòrdic, tenia dos corbs negres, Huginn i Muninn, que servien com els seus agents, viatjant pel món per ell, mirant i escoltant.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul class="gallery mw-gallery-packed"> <li class="gallerybox" style="width: 202px"> <div class="thumb" style="width: 200px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Tutankhamun_jackal.jpg" class="mw-file-description" title="Estàtua d'Anubis, guardià de l'inframon, de la tomba de Tutankamon"><img alt="Estatua d'Anubis, guardià de l'Inframon, de la tomba de Tutankamon." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/86/Tutankhamun_jackal.jpg/300px-Tutankhamun_jackal.jpg" decoding="async" width="200" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/86/Tutankhamun_jackal.jpg/451px-Tutankhamun_jackal.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/86/Tutankhamun_jackal.jpg/600px-Tutankhamun_jackal.jpg 2x" data-file-width="667" data-file-height="500" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Santuari_d%27Anubis" title="Santuari d'Anubis">Estàtua d'Anubis</a>, guardià de <a href="/wiki/Inframon" title="Inframon">l'inframon</a>, de la tomba de <a href="/wiki/Tutankamon" title="Tutankamon">Tutankamon</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 228px"> <div class="thumb" style="width: 226px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Akhilleus_Aias_MGEt_16757.jpg" class="mw-file-description" title="Ceràmica de figures negres grega. Àiax i Aquil·les jugant, cap al 540–530 aC (Museus del Vaticà)"><img alt="Ceràmica de figures negres grega. Àiax i Aquil·les jugant, cap al 540–530 aC. (Museus del Vaticà)." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Akhilleus_Aias_MGEt_16757.jpg/339px-Akhilleus_Aias_MGEt_16757.jpg" decoding="async" width="226" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Akhilleus_Aias_MGEt_16757.jpg/509px-Akhilleus_Aias_MGEt_16757.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Akhilleus_Aias_MGEt_16757.jpg/678px-Akhilleus_Aias_MGEt_16757.jpg 2x" data-file-width="4288" data-file-height="2848" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_de_figures_negres" title="Ceràmica de figures negres">Ceràmica de figures negres</a> grega. <a href="/wiki/%C3%80iax_el_Gran" class="mw-redirect" title="Àiax el Gran">Àiax</a> i <a href="/wiki/Aquil%C2%B7les" title="Aquil·les">Aquil·les</a> jugant, cap al 540–530 aC (Museus del Vaticà)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 136.66666666667px"> <div class="thumb" style="width: 134.66666666667px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Pyxis_Peleus_Thetis_Louvre_L55_by_Wedding_Painter.jpg" class="mw-file-description" title="Ceràmica de figures vermelles amb fons negre. Retrat de Tetis, cap al 470–480 aC (El Louvre)"><img alt="Ceràmica de figures vermelles amb fons negre. Retrat de Tetis, cap al 470–480 aC. (El Louvre)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Pyxis_Peleus_Thetis_Louvre_L55_by_Wedding_Painter.jpg/202px-Pyxis_Peleus_Thetis_Louvre_L55_by_Wedding_Painter.jpg" decoding="async" width="135" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Pyxis_Peleus_Thetis_Louvre_L55_by_Wedding_Painter.jpg/303px-Pyxis_Peleus_Thetis_Louvre_L55_by_Wedding_Painter.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Pyxis_Peleus_Thetis_Louvre_L55_by_Wedding_Painter.jpg/403px-Pyxis_Peleus_Thetis_Louvre_L55_by_Wedding_Painter.jpg 2x" data-file-width="1532" data-file-height="1709" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_de_figures_vermelles" title="Ceràmica de figures vermelles">Ceràmica de figures vermelles</a> amb fons negre. Retrat de <a href="/wiki/Tetis_(mare_d%27Aquil%C2%B7les)" title="Tetis (mare d'Aquil·les)">Tetis</a>, cap al 470–480 aC (El Louvre)</div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Postclàssic"><span id="Postcl.C3.A0ssic"></span>Postclàssic</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Negre&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Postclàssic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Als inicis de l'edat mitjana, el negre s'associava comunament amb la foscor i el mal. En les pintures medievals, el diable es representava generalment amb forma humana, però amb ales i pell o cabell negre.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En la moda, el negre no tenia el prestigi del vermell, el color de la noblesa. Va ser usat pels monjos <a href="/wiki/Orde_de_Sant_Benet" title="Orde de Sant Benet">benedictins</a> com a senyal d'humilitat i penitència. Al segle segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> va esclatar una famosa disputa teològica entre els monjos <a href="/wiki/Orde_del_Cister" title="Orde del Cister">cistercencs</a>, que vestien de blanc, i els benedictins, que vestien de negre. Un abat benedictí, <a href="/wiki/Pere_el_Venerable_(Cluny)" title="Pere el Venerable (Cluny)">Pere el Venerable</a>, va acusar els cistercencs d'un orgull excessiu de vestir de blanc en comptes de negre. Sant <a href="/wiki/Bernat_de_Claravall" title="Bernat de Claravall">Bernat de Claravall</a>, fundador dels cistercencs, va respondre que el negre era el color del diable, l'infern, «de la mort i el pecat», mentre que el blanc representava «la puresa, la innocència i totes les virtuts».<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El negre simbolitzava tant el poder com el secret al món medieval. L'emblema del Sacre Imperi romanogermànic d'Alemanya era una àguila negra. El <a href="/wiki/Cavaller_negre" title="Cavaller negre">cavaller negre</a> en la poesia de l'edat mitjana era una figura enigmàtica, que amagava la seva identitat, normalment embolicada en secret.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La <a href="/wiki/Tinta" title="Tinta">tinta</a> negra, inventada a la Xina, s'utilitzava tradicionalment a l'edat mitjana per escriure, per la senzilla raó que el negre era el color més fosc i, per tant, proporcionava el major contrast amb el paper o el pergamí blanc, convertint-lo en el color més fàcil de llegir. Es va fer encara més important al segle segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>, amb la invenció de la <a href="/wiki/Impressi%C3%B3" title="Impressió">impressió</a>. Es va crear un nou tipus de tinta, la tinta d'impremta, amb <a href="/wiki/Sutge" title="Sutge">sutge</a>, <a href="/wiki/Trementina" title="Trementina">trementina</a> i <a href="/wiki/Oli_de_nou_de_noguer" title="Oli de nou de noguer">oli de nou</a>. La nova tinta va permetre difondre idees a un públic massiu mitjançant llibres impresos, i popularitzar l'art mitjançant impressions i gravats en blanc i negre. Pel seu contrast i claredat, la tinta negra sobre paper blanc continuà sent l'estàndard per a la impressió de llibres, diaris i documents; i per la mateixa raó, el text negre sobre fons blanc és el format més comú utilitzat a les pantalles d'ordinador.<sup id="cite_ref-Heller,_Eva_2009_p._126_10-1" class="reference"><a href="#cite_note-Heller,_Eva_2009_p._126-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul class="gallery mw-gallery-packed"> <li class="gallerybox" style="width: 220px"> <div class="thumb" style="width: 218px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Duccio_-_The_Temptation_on_the_Mount.jpg" class="mw-file-description" title="El pintor italià Duccio di Buoninsegna va mostrar Crist expulsant el Diable, mostrat cobert de cabells negres eriçats (1308–11)"><img alt="El pintor italià Duccio di Buoninsegna va mostrar Crist expulsant el Diable, mostrat cobert de cabells negres eriçats (1308–11)." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Duccio_-_The_Temptation_on_the_Mount.jpg/327px-Duccio_-_The_Temptation_on_the_Mount.jpg" decoding="async" width="218" height="205" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Duccio_-_The_Temptation_on_the_Mount.jpg/490px-Duccio_-_The_Temptation_on_the_Mount.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Duccio_-_The_Temptation_on_the_Mount.jpg/653px-Duccio_-_The_Temptation_on_the_Mount.jpg 2x" data-file-width="6249" data-file-height="5874" /></a></span></div> <div class="gallerytext">El pintor italià <a href="/wiki/Duccio_di_Buoninsegna" title="Duccio di Buoninsegna">Duccio di Buoninsegna</a> va mostrar <a href="/wiki/Crist" title="Crist">Crist</a> expulsant el <a href="/wiki/Diable" title="Diable">Diable</a>, mostrat cobert de cabells negres eriçats (1308–11)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 170px"> <div class="thumb" style="width: 168px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Fra_Angelico_010.jpg" class="mw-file-description" title="La pintura del segle segle xv del Judici Final de Fra Angelico (1395–1455) representava l'infern amb un diable negre viu devorant pecadors"><img alt="La pintura del segle segle xv del Judici Final de Fra Angelico (1395–1455) representava l'infern amb un diable negre viu devorant pecadors." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Fra_Angelico_010.jpg/252px-Fra_Angelico_010.jpg" decoding="async" width="168" height="205" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Fra_Angelico_010.jpg/378px-Fra_Angelico_010.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Fra_Angelico_010.jpg/504px-Fra_Angelico_010.jpg 2x" data-file-width="2024" data-file-height="2465" /></a></span></div> <div class="gallerytext">La pintura del segle segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> del <i>Judici Final</i> de <a href="/wiki/Fra_Angelico" title="Fra Angelico">Fra Angelico</a> (1395–1455) representava l'infern amb un diable negre viu devorant pecadors</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 148.66666666667px"> <div class="thumb" style="width: 146.66666666667px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Portretbenedykty324skiegomnich.jpg" class="mw-file-description" title="Retrat d'un monjo de l'orde benedictí (1484)"><img alt="Retrat d'un monjo de l'orde benedictina (1484)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b0/Portretbenedykty324skiegomnich.jpg/220px-Portretbenedykty324skiegomnich.jpg" decoding="async" width="147" height="205" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b0/Portretbenedykty324skiegomnich.jpg/330px-Portretbenedykty324skiegomnich.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b0/Portretbenedykty324skiegomnich.jpg/439px-Portretbenedykty324skiegomnich.jpg 2x" data-file-width="1968" data-file-height="2750" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Retrat d'un monjo de l'<a href="/wiki/Orde_benedictina" class="mw-redirect" title="Orde benedictina">orde benedictí</a> (1484)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 304px"> <div class="thumb" style="width: 302px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Le_Livre_du_c%C5%93ur_d%27amour_%C3%A9pris1.jpg" class="mw-file-description" title="El cavaller negre en una pintura en miniatura d'un romanç medieval, Le Livre du cœur d'amour épris (cap al 1460)"><img alt="El cavaller negre en una pintura en miniatura d'un romanç medieval, Le Livre du cœur d'amour épris (cap al 1460)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7b/Le_Livre_du_c%C5%93ur_d%27amour_%C3%A9pris1.jpg/453px-Le_Livre_du_c%C5%93ur_d%27amour_%C3%A9pris1.jpg" decoding="async" width="302" height="205" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7b/Le_Livre_du_c%C5%93ur_d%27amour_%C3%A9pris1.jpg 1.5x" data-file-width="510" data-file-height="346" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>El cavaller negre</i> en una pintura en miniatura d'un romanç medieval, <i>Le Livre du cœur d'amour épris</i> (cap al 1460)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 144.66666666667px"> <div class="thumb" style="width: 142.66666666667px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Gutenberg_bible_Old_Testament_Epistle_of_St_Jerome.jpg" class="mw-file-description" title="Bíblia de Gutenberg (1451–1452), amb tinta negra pel major contrast amb el paper blanc"><img alt="Bíblia de Gutenberg (1451–1452) amb tinta negra pel major contrast amb el paper blanc." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Gutenberg_bible_Old_Testament_Epistle_of_St_Jerome.jpg/214px-Gutenberg_bible_Old_Testament_Epistle_of_St_Jerome.jpg" decoding="async" width="143" height="205" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Gutenberg_bible_Old_Testament_Epistle_of_St_Jerome.jpg/322px-Gutenberg_bible_Old_Testament_Epistle_of_St_Jerome.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Gutenberg_bible_Old_Testament_Epistle_of_St_Jerome.jpg/429px-Gutenberg_bible_Old_Testament_Epistle_of_St_Jerome.jpg 2x" data-file-width="2009" data-file-height="2877" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/B%C3%ADblia_de_Gutenberg" title="Bíblia de Gutenberg">Bíblia de Gutenberg</a> (1451–1452), amb tinta negra pel major contrast amb el paper blanc</div> </li> </ul> <p>A principis de l'edat mitjana, els prínceps, els nobles i els rics solien vestir amb colors brillants, especialment amb capes de color <a href="/wiki/Escarlata" title="Escarlata">escarlata</a> d'Itàlia. El negre poques vegades formava part de l'armari d'una família noble. L'única excepció era la pell del <a href="/wiki/Sable" title="Sable">sable</a>. Aquest pelatge negre brillant, d'un animal de la família de les <a href="/wiki/Marta_(g%C3%A8nere)" title="Marta (gènere)">martes</a>, era el pèl més fi i més car d'Europa. S'importava de Rússia i Polònia, i s'utilitzava per retallar els vestits de la reialesa. </p><p>Al segle XIV, l'estatus del negre començà a canviar. En primer lloc, els tints negres d'alta qualitat van començar a arribar al mercat, permetent peces d'un negre profund i ric. Magistrats i funcionaris del govern començaren a portar túnica negra, com a mostra de la importància i seriositat dels seus càrrecs. Una tercera raó era l'aprovació de lleis sumptuàries en algunes parts d'Europa que prohibien l'ús de roba costosa i certs colors a qualsevol persona excepte als membres de la noblesa. Les famoses capes escarlata brillant de <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a> i les teles blau paó de <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a> estaven restringides a la noblesa. Els banquers i comerciants rics del nord d'Itàlia van respondre canviant la seva roba per bates negres, fetes amb les teles més cares.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El canvi al negre més auster però elegant fou ràpidament imitat pels reis i la noblesa. Començà al nord d'Itàlia, on el duc de Milà, el comte de Savoia i els governants de Màntua, Ferrara, Rímini i Urbino van començar a vestir-se de negre. Després s'estengué a França, dirigida per <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_I_d%27Orleans" title="Lluís I d'Orleans">Lluís I d'Orleans</a>, germà petit del rei <a href="/wiki/Carles_VI_de_Fran%C3%A7a" title="Carles VI de França">Carles VI de França</a>. Es traslladà a Anglaterra al final del regnat de <a href="/wiki/Ricard_II" class="mw-disambig" title="Ricard II">Ricard II</a> (1377–1399), i tota la cort va començar a vestir-se de negre. El 1419–20, el negre es convertí en el color del poderós duc de Borgonya, <a href="/wiki/Felip_el_Bo" class="mw-redirect" title="Felip el Bo">Felip el Bo</a>. Es traslladà a l'estat espanyol, on es va convertir en el color dels Habsburg, de <a href="/wiki/Carles_V_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic">Carles V</a> i del seu fill, <a href="/wiki/Felip_II_d%27Espanya" class="mw-redirect" title="Felip II d'Espanya">Felip II</a> (1527–1598). Els governants europeus ho van veure com el color del poder, la dignitat, la humilitat i la temprança. A finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>, era el color que portaven gairebé tots els monarques d'Europa i les seves corts.<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul class="gallery mw-gallery-packed"> <li class="gallerybox" style="width: 144px"> <div class="thumb" style="width: 142px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Philip_the_good.jpg" class="mw-file-description" title="Felip el Bo cap al 1450, per Rogier van der Weyden"><img alt="Felip el Bo cap al 1450, per Rogier van der Weyden" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Philip_the_good.jpg/213px-Philip_the_good.jpg" decoding="async" width="142" height="200" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Philip_the_good.jpg/319px-Philip_the_good.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Philip_the_good.jpg/426px-Philip_the_good.jpg 2x" data-file-width="1200" data-file-height="1691" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/Felip_el_Bo" class="mw-redirect" title="Felip el Bo">Felip el Bo</a></i> cap al 1450, per Rogier van der Weyden</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155.33333333333px"> <div class="thumb" style="width: 153.33333333333px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Petrus_Christus_-_Portrait_of_a_Young_Woman_-_Google_Art_Project.jpg" class="mw-file-description" title="Retrat d'un dona jove per Petrus Christus (cap al 1470)"><img alt="Retrat d'un dona jove per Petrus Christus (cap al 1470)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Petrus_Christus_-_Portrait_of_a_Young_Woman_-_Google_Art_Project.jpg/230px-Petrus_Christus_-_Portrait_of_a_Young_Woman_-_Google_Art_Project.jpg" decoding="async" width="154" height="200" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Petrus_Christus_-_Portrait_of_a_Young_Woman_-_Google_Art_Project.jpg/345px-Petrus_Christus_-_Portrait_of_a_Young_Woman_-_Google_Art_Project.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Petrus_Christus_-_Portrait_of_a_Young_Woman_-_Google_Art_Project.jpg/460px-Petrus_Christus_-_Portrait_of_a_Young_Woman_-_Google_Art_Project.jpg 2x" data-file-width="7603" data-file-height="9912" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Retrat d'un dona jove</i> per <a href="/wiki/Petrus_Christus" title="Petrus Christus">Petrus Christus</a> (cap al 1470)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 120px"> <div class="thumb" style="width: 118px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Titian_-_Portrait_of_Charles_V_Seated_-_WGA22964.jpg" class="mw-file-description" title="Carles V del Sacre Imperi romanogermànic (1500–1558), per Ticià"><img alt="Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (1500–1558), per Ticià" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Titian_-_Portrait_of_Charles_V_Seated_-_WGA22964.jpg/177px-Titian_-_Portrait_of_Charles_V_Seated_-_WGA22964.jpg" decoding="async" width="118" height="200" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Titian_-_Portrait_of_Charles_V_Seated_-_WGA22964.jpg/265px-Titian_-_Portrait_of_Charles_V_Seated_-_WGA22964.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Titian_-_Portrait_of_Charles_V_Seated_-_WGA22964.jpg/354px-Titian_-_Portrait_of_Charles_V_Seated_-_WGA22964.jpg 2x" data-file-width="1771" data-file-height="3000" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Carles_V_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic">Carles V del Sacre Imperi romanogermànic</a> (1500–1558), per <a href="/wiki/Tici%C3%A0" title="Ticià">Ticià</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 164.66666666667px"> <div class="thumb" style="width: 162.66666666667px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Portrait_of_Philip_II_of_Spain_by_Sofonisba_Anguissola_-_002b.jpg" class="mw-file-description" title="Retrat de Felip II (1527–1598)"><img alt="Retrat de Felip II d'Espanya (1527–1598)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Portrait_of_Philip_II_of_Spain_by_Sofonisba_Anguissola_-_002b.jpg/244px-Portrait_of_Philip_II_of_Spain_by_Sofonisba_Anguissola_-_002b.jpg" decoding="async" width="163" height="200" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Portrait_of_Philip_II_of_Spain_by_Sofonisba_Anguissola_-_002b.jpg/366px-Portrait_of_Philip_II_of_Spain_by_Sofonisba_Anguissola_-_002b.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Portrait_of_Philip_II_of_Spain_by_Sofonisba_Anguissola_-_002b.jpg/488px-Portrait_of_Philip_II_of_Spain_by_Sofonisba_Anguissola_-_002b.jpg 2x" data-file-width="2480" data-file-height="3051" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Retrat de <a href="/wiki/Felip_II_d%27Espanya" class="mw-redirect" title="Felip II d'Espanya">Felip II</a> (1527–1598)</div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Edat_moderna">Edat moderna</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Negre&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Edat moderna"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Si bé el negre era el color que portaven els governants catòlics d'Europa, també era el color emblemàtic de la Reforma protestant a Europa i dels puritans a Anglaterra i Amèrica. <a href="/wiki/Jean_Cauvin" title="Jean Cauvin">Jean Cauvin</a>, <a href="/wiki/Philipp_Melanchthon" title="Philipp Melanchthon">Philipp Melanchthon</a> i altres teòlegs protestants van denunciar els interiors ricament acolorits i decorats de les esglésies catòliques romanes. Veien el color vermell, usat pel papa i els seus cardenals, com el color del luxe, el pecat i la bogeria humana.<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En algunes ciutats del nord d'Europa, les turbes van atacar esglésies i catedrals, van destrossar els vitralls i van desfigurar les estàtues i la decoració. En la doctrina protestant, la roba era sòbria, senzilla i discreta. Els colors brillants van ser desterrats i substituïts per negres, marrons i grisos; es recomanava a les dones i als nens vestir de blanc.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Als Països Baixos protestants, <a href="/wiki/Rembrandt" class="mw-redirect" title="Rembrandt">Rembrandt</a> utilitzà aquesta nova paleta sòbria de negres i marrons per crear retrats els rostres dels quals emergien de les ombres expressant les emocions humanes més profundes. Els pintors catòlics de la Contrareforma, com <a href="/wiki/Rubens" class="mw-redirect" title="Rubens">Rubens</a>, van anar en sentit contrari; van omplir els quadres de colors vius i rics. Les noves esglésies <a href="/wiki/Barroques" class="mw-redirect" title="Barroques">barroques</a> de la <a href="/wiki/Contrareforma" title="Contrareforma">Contrareforma</a> normalment brillaven de color blanc a l'interior i estaven plenes d'estàtues, frescos, marbre, or i pintures de colors per atreure el públic. Però els catòlics europeus de totes les classes, com els protestants, finalment van adoptar un vestuari sobri, que era majoritàriament negre, marró i gris.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul class="gallery mw-gallery-packed"> <li class="gallerybox" style="width: 170px"> <div class="thumb" style="width: 168px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:John_Calvin_11.jpg" class="mw-file-description" title="El teòleg suís Jean Cauvin denuncià els colors brillants que portaven els sacerdots catòlics romans i la decoració colorida de les esglésies"><img alt="El teòleg suís Jean Cauvin va denunciar els colors brillants que portaven els sacerdots catòlics romans i la decoració colorida de les esglésies." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/John_Calvin_11.jpg/252px-John_Calvin_11.jpg" decoding="async" width="168" height="205" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/John_Calvin_11.jpg/379px-John_Calvin_11.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/John_Calvin_11.jpg/505px-John_Calvin_11.jpg 2x" data-file-width="752" data-file-height="915" /></a></span></div> <div class="gallerytext">El teòleg suís <a href="/wiki/Jean_Cauvin" title="Jean Cauvin">Jean Cauvin</a> denuncià els colors brillants que portaven els sacerdots catòlics romans i la decoració colorida de les esglésies</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 163.33333333333px"> <div class="thumb" style="width: 161.33333333333px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Increase_Mather.jpg" class="mw-file-description" title="Increase Mather, un clergue purità nord-americà (1688)"><img alt="Increase Mather, un clergue purità nord-americà (1688)." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/Increase_Mather.jpg/242px-Increase_Mather.jpg" decoding="async" width="162" height="205" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/Increase_Mather.jpg/364px-Increase_Mather.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e7/Increase_Mather.jpg 2x" data-file-width="426" data-file-height="540" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/w/index.php?title=Increase_Mather&action=edit&redlink=1" class="new" title="Increase Mather (encara no existeix)">Increase Mather</a>, un clergue purità nord-americà (1688)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 380.66666666667px"> <div class="thumb" style="width: 378.66666666667px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:George-Henry-Boughton-Pilgrims-Going-To-Church.jpg" class="mw-file-description" title="Pelegrins americans a Nova Anglaterra que van a l'església (pintura de George Henry Boughton, 1867)"><img alt="Pelegrins americans a Nova Anglaterra que van a l'església (pintura de George Henry Boughton, 1867)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/George-Henry-Boughton-Pilgrims-Going-To-Church.jpg/568px-George-Henry-Boughton-Pilgrims-Going-To-Church.jpg" decoding="async" width="379" height="205" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/George-Henry-Boughton-Pilgrims-Going-To-Church.jpg/852px-George-Henry-Boughton-Pilgrims-Going-To-Church.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/George-Henry-Boughton-Pilgrims-Going-To-Church.jpg/1135px-George-Henry-Boughton-Pilgrims-Going-To-Church.jpg 2x" data-file-width="3200" data-file-height="1732" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Pelegrins americans a Nova Anglaterra que van a l'església (pintura de George Henry Boughton, 1867)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 160px"> <div class="thumb" style="width: 158px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Rembrandt_van_Rijn_-_Self-Portrait_-_Google_Art_Project.jpg" class="mw-file-description" title="Rembrandt, Autorretrat (1659)"><img alt="Rembrandt, Autorretrat (1659)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Rembrandt_van_Rijn_-_Self-Portrait_-_Google_Art_Project.jpg/237px-Rembrandt_van_Rijn_-_Self-Portrait_-_Google_Art_Project.jpg" decoding="async" width="158" height="205" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Rembrandt_van_Rijn_-_Self-Portrait_-_Google_Art_Project.jpg/356px-Rembrandt_van_Rijn_-_Self-Portrait_-_Google_Art_Project.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Rembrandt_van_Rijn_-_Self-Portrait_-_Google_Art_Project.jpg/474px-Rembrandt_van_Rijn_-_Self-Portrait_-_Google_Art_Project.jpg 2x" data-file-width="12243" data-file-height="15859" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Rembrandt" class="mw-redirect" title="Rembrandt">Rembrandt</a>, <i>Autorretrat</i> (1659)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155.33333333333px"> <div class="thumb" style="width: 153.33333333333px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Infantry_Armor_MET_DP277181.jpg" class="mw-file-description" title="Vestit d'armadura alemanya pintat de negre fet cap a l'any 1600. Com passa amb molts vestits, el negre de la peça s'utilitza per contrastar amb colors més clars[25]"><img alt="Vestit d'armadura alemanya pintat de negre fet cap a l'any 1600. Com passa amb molts vestits, el negre de la peça s'utilitza per contrastar amb colors més clars." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Infantry_Armor_MET_DP277181.jpg/230px-Infantry_Armor_MET_DP277181.jpg" decoding="async" width="154" height="205" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Infantry_Armor_MET_DP277181.jpg/346px-Infantry_Armor_MET_DP277181.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Infantry_Armor_MET_DP277181.jpg/461px-Infantry_Armor_MET_DP277181.jpg 2x" data-file-width="2911" data-file-height="3880" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Vestit d'armadura alemanya pintat de negre fet cap a l'any 1600. Com passa amb molts vestits, el negre de la peça s'utilitza per contrastar amb colors més clars<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></div> </li> </ul> <p>A la segona part del segle segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>, Europa i Amèrica van viure una epidèmia de por a la <a href="/wiki/Bruixeria" title="Bruixeria">bruixeria</a>. La gent creia àmpliament que el diable apareixia a mitjanit en una cerimònia anomenada <i><a href="/wiki/Missa_negra" title="Missa negra">Missa negra</a></i> o <i>dissabte negre</i>, generalment en forma d'animal negre, sovint una cabra, un gos, un llop, un os, un cérvol o un gall, acompanyat dels seus <a href="/wiki/Esperit" title="Esperit">esperits</a> familiars, gats negres, serps i altres criatures negres. Aquest va ser l'origen de la superstició generalitzada sobre els gats negres i altres animals negres. Al <a href="/wiki/Flandes" title="Flandes">Flandes</a> medieval, en una cerimònia anomenada <i>Kattenstoet</i>, es van llançar gats negres des del campanar de la Sala dels Draps d'<a href="/wiki/Ypres" class="mw-redirect" title="Ypres">Ypres</a> per protagir-lo de la bruixeria.<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els judicis de bruixes eren habituals tant a Europa com a Amèrica durant aquest període. Durant el notori <a href="/wiki/Judici_a_les_Bruixes_de_Salem" title="Judici a les Bruixes de Salem">judici a les bruixes de Salem</a> a Nova Anglaterra el 1692–93, hi va haver una acusació de poder convertir-se en una "cosa negra amb una gorra blava" i d'altres de tenir familiars en forma de gos negre, un gat negre i un ocell negre.<sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Dinou dones i homes van ser penjats com a bruixes i bruixots.<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Al segle segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, durant l'<a href="/w/index.php?title=Edat_de_la_Il%C2%B7lustraci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edat de la Il·lustració (encara no existeix)">edat de la Il·lustració</a> europea, el negre va retrocedir com a color de moda. París es va convertir en la capital de la moda, i els pastels, els blaus, els verds, el groc i el blanc es van convertir en els colors de la noblesa i les classes altes. </p> <ul class="gallery mw-gallery-packed"> <li class="gallerybox" style="width: 118px"> <div class="thumb" style="width: 116px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Matthewhopkins.png" class="mw-file-description" title="Un manual anglès sobre la caça de bruixes (1647), que mostra una bruixa amb els seus esperits familiars"><img alt="Un manual anglès sobre la caça de bruixes (1647), que mostra una bruixa amb els seus esperits familiars" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/Matthewhopkins.png/174px-Matthewhopkins.png" decoding="async" width="116" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/Matthewhopkins.png/262px-Matthewhopkins.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/Matthewhopkins.png/348px-Matthewhopkins.png 2x" data-file-width="409" data-file-height="528" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Un manual anglès sobre la caça de bruixes (1647), que mostra una bruixa amb els seus esperits familiars</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 186.66666666667px"> <div class="thumb" style="width: 184.66666666667px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Black_cat_eyes.jpg" class="mw-file-description" title="El gats negres han estat acusats durant segles de ser esperits familiars de les bruixes o de portar mala sort"><img alt="El gats negres han estat acusats durant segles de ser esperits familiars de les bruixes o de portar mala sort." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Black_cat_eyes.jpg/277px-Black_cat_eyes.jpg" decoding="async" width="185" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/ff/Black_cat_eyes.jpg 1.5x" data-file-width="298" data-file-height="242" /></a></span></div> <div class="gallerytext">El <a href="/wiki/Gat" title="Gat">gats</a> negres han estat acusats durant segles de ser esperits familiars de les bruixes o de portar mala sort</div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Edat_contemporània"><span id="Edat_contempor.C3.A0nia"></span>Edat contemporània</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Negre&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Edat contemporània"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Després de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució Francesa</a>, el negre va tornar a ser el color dominant. Fou el color de la Revolució industrial, alimentat en gran part pel carbó, i més tard pel petroli. Gràcies al <a href="/wiki/Fum" title="Fum">fum</a> del carbó, els edificis de les grans ciutats d'Europa i Amèrica es van tornar <a href="/wiki/Carboni_negre" title="Carboni negre">negres</a>. El 1846 l'àrea industrial de West Midlands d'Anglaterra era "comunament anomenada el <i><a href="/wiki/Black_Country" title="Black Country">Black Country</a></i>",<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> literalment 'País Negre'. <a href="/wiki/Charles_Dickens" title="Charles Dickens">Charles Dickens</a> i altres escriptors van descriure els carrers foscos i els cels fumats de Londres, i es van il·lustrar vívidament en els gravats de l'artista francès <a href="/wiki/Gustave_Dor%C3%A9" title="Gustave Doré">Gustave Doré</a>. </p><p>Un tipus diferent de negre fou una part important del <a href="/wiki/Romanticisme" title="Romanticisme">moviment romàntic</a> en la literatura. El negre era el color de la <a href="/wiki/Melancolia" class="mw-redirect" title="Melancolia">melancolia</a>, el tema dominant del Romanticisme. Les novel·les de l'època estaven plenes de castells, ruïnes, masmorres, tempestes i reunions a mitjanit. Els poetes principals del moviment es representaven generalment vestits de negre, amb una camisa blanca i coll obert, i una bufanda descurada sobre l'espatlla, <a href="/wiki/Percy_Bysshe_Shelley" title="Percy Bysshe Shelley">Percy Bysshe Shelley</a> i <a href="/wiki/Lord_Byron" title="Lord Byron">Lord Byron</a> van ajudar a crear l'estereotip perdurable del poeta romàntic. </p><p>La invenció de tints negres sintètics econòmics i la industrialització tèxtil van fer que la roba negra d'alta qualitat estigués disponible per primera vegada per a la població en general. Al segle segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, el negre esdevingué gradualment el color més popular del vestit de negocis de les classes mitjanes i altes a Anglaterra, Europa i Amèrica. </p><p>El negre va dominar la literatura i la moda al segle segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, i va tenir un paper important en la pintura. <a href="/wiki/James_McNeill_Whistler" title="James McNeill Whistler">James McNeill Whistler</a> feu del color el tema de la seva pintura més famosa, <i>Arranjament en gris i negre nº 1</i> (1871), també coneguda com <i>Retrat de la mare de l'artista</i> o <i>Retrat de la mare de Whistler</i>.<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Alguns pintors francesos del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> tenien una mala opinió del negre: "Rebutja el negre", va dir <a href="/wiki/Paul_Gauguin" title="Paul Gauguin">Paul Gauguin</a>, "i aquesta barreja de blanc i negre que anomenen gris. Res és negre, res és gris".<sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Però <a href="/wiki/%C3%89douard_Manet" title="Édouard Manet">Édouard Manet</a> utilitzà els negres per la seva força i efecte dramàtic. El retrat de Manet de la pintora <a href="/wiki/Berthe_Morisot" title="Berthe Morisot">Berthe Morisot</a> era un estudi en negre que captava perfectament el seu esperit d'independència. El negre donava a la pintura poder i immediatesa; fins i tot canvià els seus ulls, que eren verds, per negres, per reforçar l'efecte.<sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Henri_Matisse" title="Henri Matisse">Henri Matisse</a> cità l'impressionista francès <a href="/wiki/Pissarro" class="mw-redirect" title="Pissarro">Pissarro</a> dient-li: "Manet és més fort que tots nosaltres; ha fet llum amb el negre".<sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Pierre-Auguste_Renoir" title="Pierre-Auguste Renoir">Pierre-Auguste Renoir</a> va utilitzar negres lluminosos, especialment en els seus retrats. Quan algú li deia que el negre no era un color, Renoir responia: "Què et fa pensar això? El negre és la reina dels colors. Sempre he detestat el blau de Prússia. Vaig intentar substituir el negre per una barreja de vermell i blau, vaig intentar utilitzar blau cobalt o ultramarí, però sempre vaig tornar al negre ivori."<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Vincent_van_Gogh" title="Vincent van Gogh">Vincent van Gogh</a> va utilitzar línies negres per perfilar molts dels objectes dels seus quadres, com ara el llit del famós quadre del seu dormitori, separant-los. La seva pintura de corbs negres sobre un camp de blat de moro, pintada poc abans de morir, era especialment agitada i inquietant. A finals del segle segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, el negre també es convertí en el color de l'<a href="/wiki/Anarquisme" title="Anarquisme">anarquisme</a>. </p> <ul class="gallery mw-gallery-packed"> <li class="gallerybox" style="width: 170.66666666667px"> <div class="thumb" style="width: 168.66666666667px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Whistlers_Mother_high_res.jpg" class="mw-file-description" title="Retrat de la mare de l'artista (1871) per James McNeill Whistler"><img alt="Retrat de la mare de l'artista (1871) per James McNeill Whistler." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Whistlers_Mother_high_res.jpg/253px-Whistlers_Mother_high_res.jpg" decoding="async" width="169" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Whistlers_Mother_high_res.jpg/380px-Whistlers_Mother_high_res.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Whistlers_Mother_high_res.jpg/506px-Whistlers_Mother_high_res.jpg 2x" data-file-width="5897" data-file-height="5247" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Retrat de la mare de l'artista</i> (1871) per <a href="/wiki/James_McNeill_Whistler" title="James McNeill Whistler">James McNeill Whistler</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 112.66666666667px"> <div class="thumb" style="width: 110.66666666667px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Edouard_Manet_-_Berthe_Morisot_With_a_Bouquet_of_Violets_-_Google_Art_Project.jpg" class="mw-file-description" title="Berthe Morisot amb un ram de violetes, per Édouard Manet (1872)"><img alt="Berthe Morisot amb un ram de violetes, per Édouard Manet (1872)." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Edouard_Manet_-_Berthe_Morisot_With_a_Bouquet_of_Violets_-_Google_Art_Project.jpg/166px-Edouard_Manet_-_Berthe_Morisot_With_a_Bouquet_of_Violets_-_Google_Art_Project.jpg" decoding="async" width="111" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Edouard_Manet_-_Berthe_Morisot_With_a_Bouquet_of_Violets_-_Google_Art_Project.jpg/249px-Edouard_Manet_-_Berthe_Morisot_With_a_Bouquet_of_Violets_-_Google_Art_Project.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Edouard_Manet_-_Berthe_Morisot_With_a_Bouquet_of_Violets_-_Google_Art_Project.jpg/331px-Edouard_Manet_-_Berthe_Morisot_With_a_Bouquet_of_Violets_-_Google_Art_Project.jpg 2x" data-file-width="2617" data-file-height="3552" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Berthe Morisot amb un ram de violetes</i>, per <a href="/wiki/%C3%89douard_Manet" title="Édouard Manet">Édouard Manet</a> (1872)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 187.33333333333px"> <div class="thumb" style="width: 185.33333333333px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Masked_Ball_at_the_Opera_(1873)_Edouard_Manet_(National_Gallery_of_Art,_Washington_D.C.).jpg" class="mw-file-description" title="El ball de l'Òpera (1873) per Édouard Manet, mostra el domini del negre en el vestit de nit parisenc"><img alt="El ball de l'Òpera (1873) per Édouard Manet, mostra el domini del negre en el vestit de nit parisenc." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Masked_Ball_at_the_Opera_%281873%29_Edouard_Manet_%28National_Gallery_of_Art%2C_Washington_D.C.%29.jpg/278px-Masked_Ball_at_the_Opera_%281873%29_Edouard_Manet_%28National_Gallery_of_Art%2C_Washington_D.C.%29.jpg" decoding="async" width="186" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Masked_Ball_at_the_Opera_%281873%29_Edouard_Manet_%28National_Gallery_of_Art%2C_Washington_D.C.%29.jpg/418px-Masked_Ball_at_the_Opera_%281873%29_Edouard_Manet_%28National_Gallery_of_Art%2C_Washington_D.C.%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Masked_Ball_at_the_Opera_%281873%29_Edouard_Manet_%28National_Gallery_of_Art%2C_Washington_D.C.%29.jpg/556px-Masked_Ball_at_the_Opera_%281873%29_Edouard_Manet_%28National_Gallery_of_Art%2C_Washington_D.C.%29.jpg 2x" data-file-width="16350" data-file-height="13232" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>El ball de l'Òpera</i> (1873) per <a href="/wiki/%C3%89douard_Manet" title="Édouard Manet">Édouard Manet</a>, mostra el domini del negre en el vestit de nit parisenc</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 122px"> <div class="thumb" style="width: 120px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Pierre-Auguste_Renoir_023.jpg" class="mw-file-description" title="La llotja (1874) per Pierre-Auguste Renoir, captava la lluminositat del teixit negre a la llum"><img alt="La llotja (1874) per Pierre-Auguste Renoir, captava la lluminositat del teixit negre a la llum." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Pierre-Auguste_Renoir_023.jpg/180px-Pierre-Auguste_Renoir_023.jpg" decoding="async" width="120" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Pierre-Auguste_Renoir_023.jpg/271px-Pierre-Auguste_Renoir_023.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Pierre-Auguste_Renoir_023.jpg/360px-Pierre-Auguste_Renoir_023.jpg 2x" data-file-width="2024" data-file-height="2527" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/La_llotja_(Renoir)" title="La llotja (Renoir)">La llotja</a></i> (1874) per <a href="/wiki/Pierre-Auguste_Renoir" title="Pierre-Auguste Renoir">Pierre-Auguste Renoir</a>, captava la lluminositat del teixit negre a la llum</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 322.66666666667px"> <div class="thumb" style="width: 320.66666666667px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Vincent_van_Gogh_(1853-1890)_-_Wheat_Field_with_Crows_(1890).jpg" class="mw-file-description" title="Camp de blat amb corbs (1890), una de les últimes pintures de Vincent van Gogh, captura el seu estat d'ànim agitat"><img alt="Camp de blat amb corbs (1890), una de les últimes pintures de Vincent van Gogh, captura el seu estat d'ànim agitat." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Vincent_van_Gogh_%281853-1890%29_-_Wheat_Field_with_Crows_%281890%29.jpg/481px-Vincent_van_Gogh_%281853-1890%29_-_Wheat_Field_with_Crows_%281890%29.jpg" decoding="async" width="321" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Vincent_van_Gogh_%281853-1890%29_-_Wheat_Field_with_Crows_%281890%29.jpg/723px-Vincent_van_Gogh_%281853-1890%29_-_Wheat_Field_with_Crows_%281890%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Vincent_van_Gogh_%281853-1890%29_-_Wheat_Field_with_Crows_%281890%29.jpg/962px-Vincent_van_Gogh_%281853-1890%29_-_Wheat_Field_with_Crows_%281890%29.jpg 2x" data-file-width="1353" data-file-height="633" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Camp de blat amb corbs</i> (1890), una de les últimes pintures de <a href="/wiki/Vincent_van_Gogh" title="Vincent van Gogh">Vincent van Gogh</a>, captura el seu estat d'ànim agitat</div> </li> </ul> <p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, el negre va ser el color del <a href="/wiki/Feixisme" title="Feixisme">feixisme</a> italià i alemany. </p><p>En l'art, el negre recuperà part del territori que havia perdut durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. El pintor rus <a href="/wiki/Kazimir_Mal%C3%A8vitx" title="Kazimir Malèvitx">Kazimir Malèvitx</a>, membre del moviment <a href="/wiki/Suprematisme_(art)" title="Suprematisme (art)">suprematista</a>, creà el <i><a href="/wiki/Quadrat_negre_sobre_fons_blanc" title="Quadrat negre sobre fons blanc">Quadrat negre sobre fons blanc</a></i> el 1915, que es considera àmpliament la primera pintura purament abstracta.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESt._Clair2016263_35-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESt._Clair2016263-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va escriure: "L'obra pintada ja no és simplement la imitació de la realitat, sinó que és aquesta mateixa realitat... No és una demostració d'habilitat, sinó la materialització d'una idea".<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El negre també va ser apreciat per <a href="/wiki/Henri_Matisse" title="Henri Matisse">Henri Matisse</a>. "Quan no sabia quin color posar, hi posava el negre", va dir el 1945. "El negre és una força: vaig utilitzar el negre com a llast per simplificar la construcció... Des dels impressionistes sembla que va fer un progrés continu, prenent una part cada cop més important en l'orquestració del color, comparable a la del contrabaix com a instrument solista."<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A la dècada de 1950, el negre arribà a ser un símbol de la individualitat i de la rebel·lió intel·lectual i social, el color d'aquells que no acceptaven les normes i els valors establerts. A París, el van portar intel·lectuals i intèrprets de l'esquerra com <a href="/wiki/Juliette_Gr%C3%A9co" title="Juliette Gréco">Juliette Gréco</a>, i alguns membres de la <a href="/wiki/Generaci%C3%B3_beat" title="Generació beat">generació beat</a> a Nova York i San Francisco.<sup id="cite_ref-Eva_Heller_pg_120._38-0" class="reference"><a href="#cite_note-Eva_Heller_pg_120.-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les bandes de motocicletes com els <a href="/wiki/Hells_Angels" title="Hells Angels">Hells Angels</a> i les bandes de carrer als marges de la societat dels Estats Units portaven jaquetes de cuir negre. El negre com a color de rebel·lió se celebrà en pel·lícules com <i><a href="/wiki/El_salvatge" title="El salvatge">El salvatge</a></i>, amb <a href="/wiki/Marlon_Brando" title="Marlon Brando">Marlon Brando</a>. A finals del segle segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, el negre era el color emblemàtic de la subcultura <a href="/wiki/Punk" title="Punk">punk</a> i la <a href="/wiki/Moviment_g%C3%B2tic" title="Moviment gòtic">subcultura gòtica</a>. La moda gòtica, que sorgí a Anglaterra a la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_de_1980" class="mw-redirect" title="Dècada de 1980">dècada de 1980</a>, es va inspirar en el vestit de dol de l'<a href="/wiki/%C3%88poca_victoriana" title="Època victoriana">època victoriana</a>. </p><p>El <a href="/wiki/Moviment_afroameric%C3%A0_pels_drets_civils" title="Moviment afroamericà pels drets civils">moviment afroamericà pels drets civils</a> dels anys 50 fou una lluita per la igualtat política dels <a href="/wiki/Afroamericans" class="mw-redirect" title="Afroamericans">afroamericans</a>. Es va convertir en el moviment <a href="/wiki/Black_Power" title="Black Power">Black Power</a> a finals de la dècada de 1960 i 1970, i popularitzà l'eslògan "Black is Beautiful" (el negre és bonic). </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Ciència"><span id="Ci.C3.A8ncia"></span>Ciència</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Negre&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Ciència"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Física"><span id="F.C3.ADsica"></span>Física</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Negre&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Física"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Absorci%C3%B3_(electromagnetisme)" title="Absorció (electromagnetisme)">Absorció (electromagnetisme)</a></div> <p>En l'<a href="/wiki/Espectre_visible" title="Espectre visible">espectre visible</a>, el negre és el resultat de l'absorció de tots els colors. Es pot definir com la impressió visual experimentada quan cap <a href="/wiki/Llum_visible" class="mw-redirect" title="Llum visible">llum visible</a> arriba a l'ull. Els <a href="/wiki/Pigments" class="mw-redirect" title="Pigments">pigments</a> o <a href="/wiki/Tint" title="Tint">tints</a> que absorbeixen la llum en lloc de reflectir-la en l'ull "es veuen negres". Tanmateix, un pigment negre pot resultar d'una "combinació" de diversos pigments que absorbeixen col·lectivament tots els colors. Si es barregen proporcions adequades de tres pigments primaris, el resultat reflecteix tan poca llum que s'anomena "negre". Això proporciona dues descripcions superficialment oposades, però en realitat complementàries del negre. El negre és l'absorció de tots els colors de la llum, o una combinació exhaustiva de múltiples colors de pigment. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Vantablack_01.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Vantablack_01.JPG/220px-Vantablack_01.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Vantablack_01.JPG/330px-Vantablack_01.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Vantablack_01.JPG/440px-Vantablack_01.JPG 2x" data-file-width="3264" data-file-height="2448" /></a><figcaption><a href="/wiki/Vantablack" title="Vantablack">Vantablack</a> era la substància coneguda més negra fins al 2019<sup id="cite_ref-SCMP_39-0" class="reference"><a href="#cite_note-SCMP-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-MIT_2019_11-1" class="reference"><a href="#cite_note-MIT_2019-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <p>En física, un <a href="/wiki/Cos_negre" title="Cos negre">cos negre</a> és un perfecte absorbent de llum, però, per una regla termodinàmica, també és el millor emissor. Per tant, el millor refredament radiatiu, fora de la llum solar, és utilitzar pintura negra, encara que és important que sigui negra (un absorbent gairebé perfecte) a l'<a href="/wiki/Infraroig" title="Infraroig">infraroig</a> també. En ciència elemental, la llum <a href="/wiki/Ultraviolada" class="mw-redirect" title="Ultraviolada">ultraviolada</a> llunyana s'anomena "<a href="/wiki/Llum_negra" title="Llum negra">llum negra</a>" perquè, encara que no es veu, fa que molts minerals i altres substàncies siguin <a href="/wiki/Fosforesc%C3%A8ncia" title="Fosforescència">fosforescents</a>. </p><p>L'absorció de la llum contrasta amb la <a href="/wiki/Transmit%C3%A0ncia" title="Transmitància">transmitància</a>, <a href="/wiki/Reflexi%C3%B3" title="Reflexió">reflexió</a> i <a href="/wiki/Reflexi%C3%B3_difusa" title="Reflexió difusa">difusió</a>, en què la llum només es redirigeix, fent que els objectes apareguin transparents, reflectants o blancs, respectivament. Es diu que un material és negre si la major part de la llum que entra és <a href="/wiki/Absorci%C3%B3_(electromagnetisme)" title="Absorció (electromagnetisme)">absorbida</a> per igual en la matèria. La llum (<a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_electromagn%C3%A8tica" title="Radiació electromagnètica">radiació electromagnètica</a> en l'<a href="/wiki/Espectre_visible" title="Espectre visible">espectre visible</a>) <a href="/wiki/Interacci%C3%B3" class="mw-disambig" title="Interacció">interacciona</a> amb els <a href="/wiki/%C3%80tom" title="Àtom">àtoms</a> i les <a href="/wiki/Mol%C3%A8cula" title="Molècula">molècules</a>, la qual cosa fa que l'energia de la llum es pugui convertir en altres formes d'energia, normalment calor. Això vol dir que les superfícies negres poden actuar com a col·lectors tèrmics, absorbint la llum i generant calor (vegeu <a href="/wiki/Panell_solar_t%C3%A8rmic" title="Panell solar tèrmic">panell solar tèrmic</a>). </p><p>Des de setembre de 2019, el material més fosc està fet de <a href="/wiki/Nanotub" title="Nanotub">nanotubs de carboni</a> alineats verticalment. El material fou cultivat per enginyers del MIT i es va informar que absorbia el 99,995% de qualsevol llum entrant.<sup id="cite_ref-MIT_2019_11-2" class="reference"><a href="#cite_note-MIT_2019-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Això supera els materials més foscos anteriors, inclòs el <a href="/wiki/Vantablack" title="Vantablack">Vantablack</a>, que té una taxa d'absorció màxima del 99,965% de l'espectre visible.<sup id="cite_ref-NBCNews_40-0" class="reference"><a href="#cite_note-NBCNews-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Química"><span id="Qu.C3.ADmica"></span>Química</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Negre&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Química"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Pigments">Pigments</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Negre&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Pigments"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els primers pigments utilitzats per l'humà neolític van ser <a href="/wiki/Carb%C3%B3" title="Carbó">carbó</a>, <a href="/wiki/Ocre_vermell" class="mw-redirect" title="Ocre vermell">ocre vermell</a> i <a href="/w/index.php?title=Ocre_groc&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ocre groc (encara no existeix)">ocre groc</a>. Les línies negres de l'art rupestre es dibuixaven amb les puntes de torxes cremades fetes d'una fusta amb <a href="/wiki/Resina" title="Resina">resina</a>.<sup id="cite_ref-Anne_Varichon_pg._256_41-0" class="reference"><a href="#cite_note-Anne_Varichon_pg._256-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Es feien pigments de carbó vegetal cremant diferents fustes i productes animals, cadascun dels quals produïa un to diferent. El carbó es mol i després es barreja amb greix animal per fer el pigment. </p><p><i>La vinya negra</i> es produïa a l'època romana cremant les branques tallades de la vinya. També es podia produir cremant les restes del raïm triturat, que es recollien i s'assecaven al forn. Segons l'historiador <a href="/wiki/Vitruvi" title="Vitruvi">Vitruvi</a>, la profunditat i la riquesa del negre produït corresponien a la qualitat del vi. Els millors vins produïen un negre amb un to blavós del color de l'<a href="/wiki/Indi_(color)" title="Indi (color)">indi</a>. </p><p>El pintor del segle segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> <a href="/wiki/Cennino_Cennini" title="Cennino Cennini">Cennino Cennini</a> va descriure com es feia aquest pigment durant el Renaixement en el seu famós manual per a artistes: "...hi ha un negre que es fa amb els <a href="/wiki/Circell" title="Circell">circells</a> de la vinya. I aquests circells s'han de cremar. I quan s'han cremat, tireu-hi una mica d'aigua i apagueu-los i, a continuació, remeneu-los de la mateixa manera que l'altre negre. I aquest és un pigment magre i negre i és un dels pigments perfectes que fem servir."<sup id="cite_ref-Lara_Broecke_2015,_p._60_42-0" class="reference"><a href="#cite_note-Lara_Broecke_2015,_p._60-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Cennini també assenyalà que "hi ha un altre negre fet de closques d'ametlla o préssecs cremats i aquest és un negre perfecte i fi."<sup id="cite_ref-Lara_Broecke_2015,_p._60_42-1" class="reference"><a href="#cite_note-Lara_Broecke_2015,_p._60-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els negres fins semblants es feien cremant els pinyols del préssec, la cirera o l'albercoc. El carbó vegetal en pols es barrejava amb <a href="/wiki/Goma_ar%C3%A0biga" title="Goma aràbiga">goma aràbiga</a> o el groc d'un ou, per fer una pintura. </p><p>Diferents civilitzacions cremaven diferents plantes per produir pigments de carbó vegetal. Els <a href="/wiki/Inuit" title="Inuit">inuits</a> d'Alaska feien servir carbó de llenya barrejat amb sang de <a href="/wiki/Pinn%C3%ADpedes" title="Pinnípedes">foca</a> per pintar màscares i objectes de fusta. Els <a href="/wiki/Polin%C3%A8sia" title="Polinèsia">polinesis</a> cremaven cocos per produir el pigment. </p> <ul><li><i><a href="/wiki/Negre_de_carb%C3%B3#Pigment" title="Negre de carbó">Làmpada negra</a></i>: s'utilitzava com a pigment per a la pintura i els frescos, com a tint per a teixits, i en algunes societats per fer tatuatges. El pintor florentí del segle segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> Cennino Cennini descrigué com es feia durant el Renaixement: "... agafeu un llum ple d'<a href="/wiki/Oli_de_llinosa" title="Oli de llinosa">oli de llinosa</a> i enceneu-lo. Després col·loqueu-lo, encès, sota una paella ben neta i assegureu-vos que la flama de la làmpada estigui a dos o tres dits del fons de la paella. El fum que surti de la flama colpejarà el fons de la paella i s'agruparà, fent-se espès. Espereu una mica. Agafeu la paella i raspalleu aquest pigment (és a dir, aquest fum) sobre paper o en una olla amb alguna cosa. I no cal triturar-lo perquè és un pigment molt fi. Torneu a omplir el llum amb l'oli i poseu-lo sota la cassola diverses vegades i, d'aquesta manera, feu-ne tant com calgui."<sup id="cite_ref-Lara_Broecke_2015,_p._60_42-2" class="reference"><a href="#cite_note-Lara_Broecke_2015,_p._60-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest mateix pigment fou utilitzat pels artistes indis per pintar les <a href="/wiki/Coves_d%27Ajanta" title="Coves d'Ajanta">coves d'Ajanta</a>, i com a colorant a l'antic Japó.<sup id="cite_ref-Anne_Varichon_pg._256_41-1" class="reference"><a href="#cite_note-Anne_Varichon_pg._256-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li><i>Negre d'ivori</i>, també conegut com a <i><a href="/wiki/Carb%C3%B3_animal" title="Carbó animal">carbó animal</a></i>, es produïa originalment cremant ivori i barrejant la pols de carbó resultant amb oli. El color encara es fa avui, però els ossos d'animals normals es substitueixen per l'ivori.</li> <li><i>Mart Black</i> és un pigment negre fet d'<a href="/wiki/%C3%92xids_de_ferro" title="Òxids de ferro">òxids de ferro</a> sintètics. S'utilitza habitualment en aquarel·les i pintures a l'oli. Pren el nom de <a href="/wiki/Mart_(mitologia)" title="Mart (mitologia)">Mart</a>, el déu de la guerra i patró del ferro.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Tints">Tints</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Negre&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Tints"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els <a href="/wiki/Tint" title="Tint">tints</a> negres de bona qualitat no es van conèixer fins a mitjans del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>. Els colorants primerencs més comuns es feien a partir d'escorça, arrels o fruits de diferents arbres; generalment nous, castanyers o certes alzines. Els negres produïts sovint eren més grisos, marrons o blavosos. El drap s'havia de tenyir diverses vegades per enfosquir el color. Una solució utilitzada pels tintorers era afegir al colorant unes llimadures de ferro, riques en òxid de ferro, que donaven un negre més profund. Una altra n'era tenyir primer la tela de blau fosc, i després tenyir-la de negre. </p><p>Finalment es va trobar un colorant negre molt més ric i profund fet amb gales de roure i ferro.<sup id="cite_ref-Hamel1999_43-0" class="reference"><a href="#cite_note-Hamel1999-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una de les receptes més antigues figura en el <i>Llibre de la contemplació</i> de Ramon Llull.<sup id="cite_ref-Khaldūn2006_44-0" class="reference"><a href="#cite_note-Khaldūn2006-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-46" class="reference"><a href="#cite_note-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El tint era molt car; calia una gran quantitat de fruita seca per a una quantitat ínfima de colorant. La fruita seca que feia el millor colorant provenia de Polònia, l'est d'Europa, el Pròxim Orient i el nord d'Àfrica. A partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>, si fa no fa, el colorant de fruita es va utilitzar per a la roba dels reis i prínceps d'Europa.<sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Una altra font important de colorants negres naturals a partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span> fou l'<i><a href="/wiki/Haematoxylum_campechianum" title="Haematoxylum campechianum">Haematoxylum campechianum</a></i>, que també produïa tints vermellosos i blavosos. És una espècie d'arbre amb flors de la família de les <a href="/wiki/Lleguminoses" class="mw-redirect" title="Lleguminoses">lleguminoses</a>, les <i><a href="/wiki/Fabaceae" class="mw-redirect" title="Fabaceae">Fabaceae</a></i>, originària del sud de Mèxic i el nord d'Amèrica Central.<sup id="cite_ref-GRIN_48-0" class="reference"><a href="#cite_note-GRIN-48"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La nació actual de <a href="/wiki/Belize" title="Belize">Belize</a> va créixer a partir dels campaments de troncs anglesos del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>. </p><p>Des de mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, els colorants negres sintètics han substituït en gran part els colorants naturals. Un dels negres sintètics importants és la <a href="/wiki/Nigrosina" class="mw-redirect" title="Nigrosina">nigrosina</a>, una barreja de colorants negres sintètics (CI 50415, negre solvent 5) que es fa escalfant una barreja de <a href="/wiki/Nitrobenz%C3%A8" title="Nitrobenzè">nitrobenzè</a>, <a href="/wiki/Anilina" title="Anilina">anilina</a> i clorhidrat d'anilina en presència d'un <a href="/wiki/Catalitzador" title="Catalitzador">catalitzador</a> de coure o ferro. Els seus principals usos industrials són com a colorant per a laques i vernissos i en tintes de retoladors.<sup id="cite_ref-49" class="reference"><a href="#cite_note-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Tintes">Tintes</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Negre&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Tintes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les primeres tintes conegudes les feren els xinesos, i es remunten al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xxiii</span> aC. Feien servir tints vegetals naturals i minerals com el <a href="/wiki/Grafit" title="Grafit">grafit</a> molt amb aigua i aplicat amb un <a href="/wiki/Pinzell_de_tinta" title="Pinzell de tinta">pinzell de tinta</a>. S'han trobat primeres tintes xineses similars a les modernes barres de tinta, que daten aproximadament de l'any 256 aC, al final del <a href="/wiki/Per%C3%ADode_dels_Regnes_Combatents_(Xina)" title="Període dels Regnes Combatents (Xina)">període dels Regnes Combatents</a>. Es produïen a partir de <a href="/wiki/Sutge" title="Sutge">sutge</a>, normalment cremant fusta de pi, barrejat amb <a href="/wiki/Cola_animal" title="Cola animal">cola animal</a>. Per fer tinta a partir d'una barra de tinta, la barra es tritura contínuament contra una pedra de tinta amb una petita quantitat d'aigua per produir un líquid fosc que després s'aplica amb un <a href="/wiki/Pinzell_de_tinta" title="Pinzell de tinta">pinzell de tinta</a>. Els artistes i cal·ligrafs podien variar el gruix de la tinta resultant reduint o augmentant la intensitat i el temps de <a href="/wiki/Submersi%C3%B3" title="Submersió">submersió</a> de la tinta. Aquestes tintes produïen l'ombrejat delicat i els efectes subtils o dramàtics de la <a href="/wiki/Pintura_xinesa" title="Pintura xinesa">pintura amb pinzell xinesa</a>.<sup id="cite_ref-50" class="reference"><a href="#cite_note-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La <a href="/wiki/Tinta_xinesa" title="Tinta xinesa">tinta xinesa</a> és una tinta negra que antigament s'utilitzava àmpliament per a escriure i imprimir, i que ara s'utilitza més habitualment per dibuixar, especialment en <a href="/wiki/C%C3%B2mic" title="Còmic">còmics</a> i <a href="/wiki/Tira_c%C3%B2mica" title="Tira còmica">tires còmiques</a>. La tècnica per fer-la probablement provenia de la Xina. La tinta xinesa s'utilitza a l'Índia almenys des del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span> aC, on s'anomenava <i>masi</i>. A l'Índia, el color negre de la tinta provenia de <a href="/wiki/Carb%C3%B3_animal" title="Carbó animal">carbó animal</a>, quitrà, <a href="/wiki/Brea_(resina)" title="Brea (resina)">brea</a> i altres substàncies.<sup id="cite_ref-51" class="reference"><a href="#cite_note-51"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-gottsege_52-0" class="reference"><a href="#cite_note-gottsege-52"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els antics romans tenien una tinta d'escriptura negra que anomenaven <i>atramentum librarium</i>.<sup id="cite_ref-53" class="reference"><a href="#cite_note-53"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest nom prové de la paraula llatina <i>atrare</i>, que significava 'fer quelcom negre'. Normalment es feia, com la tinta xinesa, amb sutge, tot i que una varietat, anomenada <i>atramentum elephantinum</i>, es feia cremant l'ivori dels elefants.<sup id="cite_ref-54" class="reference"><a href="#cite_note-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La fruita seca també s'utilitzava per fer tinta d'escriptura negra fina. La <a href="/w/index.php?title=Tinta_ferrog%C3%A0lica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tinta ferrogàlica (encara no existeix)">tinta ferrogàlica</a> era una tinta de color porpra-negre o marró-negre feta amb sals de ferro i <a href="/wiki/%C3%80cid_t%C3%A0nnic" title="Àcid tànnic">àcids tànnics</a> de la nou de gall. Va ser la tinta estàndard d'escriptura i dibuix a Europa, des del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, aproximadament, i es va mantenir en ús fins ben entrat el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>. </p> <ul class="gallery mw-gallery-packed"> <li class="gallerybox" style="width: 202px"> <div class="thumb" style="width: 200px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Charcoal_sticks_051907.jpg" class="mw-file-description" title="Vares de carbó de vinya i carbó vegetal comprimit. El carbó vegetal, juntament amb l'ocre vermell i groc, fou un dels primers pigments utilitzats en el paleolític"><img alt="Vares de carbó de vinya i carbó vegetal comprimit. El carbó vegetal, juntament amb l'ocre vermell i groc, va ser un dels primers pigments utilitzats per l'home paleolític." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Charcoal_sticks_051907.jpg/300px-Charcoal_sticks_051907.jpg" decoding="async" width="200" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Charcoal_sticks_051907.jpg/451px-Charcoal_sticks_051907.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Charcoal_sticks_051907.jpg/600px-Charcoal_sticks_051907.jpg 2x" data-file-width="1080" data-file-height="810" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Vares de carbó de vinya i carbó vegetal comprimit. El carbó vegetal, juntament amb l'ocre vermell i groc, fou un dels primers pigments utilitzats en el paleolític</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 130px"> <div class="thumb" style="width: 128px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Inkstick.jpg" class="mw-file-description" title="Una barra de tinta xinesa, en forma de lotus i flors. Les barres de tinta s'utilitzen en la cal·ligrafia xinesa i la pintura amb pinzell"><img alt="Una barra de tinta xinesa, en forma de flors de lotus i flors. Les barres de tinta s'utilitzen en la cal·ligrafia xinesa i la pintura amb pinzell." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Inkstick.jpg/192px-Inkstick.jpg" decoding="async" width="128" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Inkstick.jpg/288px-Inkstick.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Inkstick.jpg/383px-Inkstick.jpg 2x" data-file-width="955" data-file-height="1121" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Una barra de tinta xinesa, en forma de lotus i flors. Les barres de tinta s'utilitzen en la cal·ligrafia xinesa i la pintura amb pinzell</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 202px"> <div class="thumb" style="width: 200px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:%C5%BDivo%C4%8Di%C5%A1n%C3%A9_uhl%C3%AD_(Carbocit).jpg" class="mw-file-description" title="Negre d'ivori o carbó animal, un pigment negre natural fet per la crema d'ossos d'animals"><img alt="Negre d'ivori o carbó animal, un pigment negre natural fet per la crema d'ossos d'animals." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/%C5%BDivo%C4%8Di%C5%A1n%C3%A9_uhl%C3%AD_%28Carbocit%29.jpg/300px-%C5%BDivo%C4%8Di%C5%A1n%C3%A9_uhl%C3%AD_%28Carbocit%29.jpg" decoding="async" width="200" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/%C5%BDivo%C4%8Di%C5%A1n%C3%A9_uhl%C3%AD_%28Carbocit%29.jpg/451px-%C5%BDivo%C4%8Di%C5%A1n%C3%A9_uhl%C3%AD_%28Carbocit%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/%C5%BDivo%C4%8Di%C5%A1n%C3%A9_uhl%C3%AD_%28Carbocit%29.jpg/600px-%C5%BDivo%C4%8Di%C5%A1n%C3%A9_uhl%C3%AD_%28Carbocit%29.jpg 2x" data-file-width="2617" data-file-height="1963" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Negre d'ivori o <a href="/wiki/Carb%C3%B3_animal" title="Carbó animal">carbó animal</a>, un pigment negre natural fet per la crema d'ossos d'animals</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 236px"> <div class="thumb" style="width: 234px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Oak_apple.jpg" class="mw-file-description" title="La gales de roure foren la principal font de colorant negre i tinta d'escriptura negra des del segle xiv fins al segle xix"><img alt="La gales de roure va ser la principal font de colorant negre i tinta d'escriptura negra des del segle segle xiv fins al segle segle xix." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Oak_apple.jpg/351px-Oak_apple.jpg" decoding="async" width="234" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Oak_apple.jpg/528px-Oak_apple.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/55/Oak_apple.jpg 2x" data-file-width="640" data-file-height="410" /></a></span></div> <div class="gallerytext">La gales de roure foren la principal font de colorant negre i tinta d'escriptura negra des del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 133.33333333333px"> <div class="thumb" style="width: 131.33333333333px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Noir_de_fumee.jpg" class="mw-file-description" title="Producció industrial de llum negra, realitzada mitjançant la producció, recollida i refinat de sutge, l'any 1906"><img alt="La producció industrial de llum negre, realitzada mitjançant la producció, recollida i refinat de sutge, l'any 1906." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Noir_de_fumee.jpg/197px-Noir_de_fumee.jpg" decoding="async" width="132" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Noir_de_fumee.jpg/296px-Noir_de_fumee.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Noir_de_fumee.jpg/395px-Noir_de_fumee.jpg 2x" data-file-width="1662" data-file-height="1895" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Producció industrial de <a href="/wiki/Llum_negre" class="mw-redirect" title="Llum negre">llum negra</a>, realitzada mitjançant la producció, recollida i refinat de sutge, l'any 1906</div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Astronomia">Astronomia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Negre&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Astronomia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li>Un <a href="/wiki/Forat_negre" title="Forat negre">forat negre</a> és una regió de l'<a href="/wiki/Espaitemps" title="Espaitemps">espaitemps</a> on la gravetat impedeix que qualsevol cosa, inclosa la <a href="/wiki/Llum" title="Llum">llum</a>, s'escapi.<sup id="cite_ref-55" class="reference"><a href="#cite_note-55"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La teoria de la <a href="/wiki/Relativitat_general" title="Relativitat general">relativitat general</a> prediu que una <a href="/wiki/Massa" title="Massa">massa</a> prou compacta deformarà l'espaitemps per formar un forat negre. Al voltant d'un forat negre hi ha un límit definit matemàticament anomenat <i><a href="/wiki/Horitz%C3%B3_d%27esdeveniments" title="Horitzó d'esdeveniments">horitzó d'esdeveniments</a></i>, que marca el punt de no retorn. S'anomena "negre" perquè absorbeix tota la llum que arriba a l'horitzó, sense reflectir res, igual que un <a href="/wiki/Cos_negre" title="Cos negre">cos negre</a> perfecte en <a href="/wiki/Termodin%C3%A0mica" title="Termodinàmica">termodinàmica</a>.<sup id="cite_ref-56" class="reference"><a href="#cite_note-56"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-57" class="reference"><a href="#cite_note-57"><span class="cite-bracket">[</span>57<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> S'espera que es formin forats negres de massa estel·lar quan col·lapsen estrelles molt massives al final del seu cicle de vida. Després que s'hagi format un forat negre, pot continuar creixent absorbint massa del seu entorn. En absorbir altres estrelles i fusionar-se amb altres forats negres, es poden formar <a href="/wiki/Forat_negre_supermassiu" title="Forat negre supermassiu">forats negres supermassius</a> de milions de masses solars. Hi ha consens general que els forats negres supermassius existeixen al centre de la majoria de les galàxies. Encara que un forat negre en si és negre, el material que cau forma un <a href="/wiki/Disc_d%27acreci%C3%B3" title="Disc d'acreció">disc d'acreció</a>, un dels tipus d'objectes més brillants de l'univers.</li> <li>La <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_del_cos_negre" class="mw-redirect" title="Radiació del cos negre">radiació del cos negre</a> es refereix a la radiació que prové d'un cos a una temperatura determinada en què tota l'energia entrant (llum) es converteix en calor.</li> <li>El <i>cel negre</i> fa referència a l'aparició de l'espai, quan s'emergeix a l'atmosfera terrestre.</li></ul> <ul class="gallery mw-gallery-packed"> <li class="gallerybox" style="width: 122px"> <div class="thumb" style="width: 120px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:NGC_406_Hubble_WikiSky.jpg" class="mw-file-description" title="Imatge de la galàxia NGC 406 des del telescopi espacial Hubble"><img alt="Imatge de la galàxia NGC 406 des del telescopi espacial Hubble." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/NGC_406_Hubble_WikiSky.jpg/180px-NGC_406_Hubble_WikiSky.jpg" decoding="async" width="120" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/NGC_406_Hubble_WikiSky.jpg/270px-NGC_406_Hubble_WikiSky.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/NGC_406_Hubble_WikiSky.jpg/360px-NGC_406_Hubble_WikiSky.jpg 2x" data-file-width="1920" data-file-height="2400" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Imatge de la galàxia NGC 406 des del telescopi espacial Hubble</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 142.66666666667px"> <div class="thumb" style="width: 140.66666666667px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Spirit_Rover-Mars_Night_Sky.jpg" class="mw-file-description" title="El cel nocturn vist des de Mart, amb les dues llunes de Mart visibles, presa pel Spirit Rover de la NASA"><img alt="El cel nocturn vist des de Mart, amb les dues llunes de Mart visibles, presa pel Spirit Rover de la NASA." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Spirit_Rover-Mars_Night_Sky.jpg/211px-Spirit_Rover-Mars_Night_Sky.jpg" decoding="async" width="141" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Spirit_Rover-Mars_Night_Sky.jpg/318px-Spirit_Rover-Mars_Night_Sky.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Spirit_Rover-Mars_Night_Sky.jpg/423px-Spirit_Rover-Mars_Night_Sky.jpg 2x" data-file-width="1091" data-file-height="1161" /></a></span></div> <div class="gallerytext">El cel nocturn vist des de Mart, amb les dues llunes de Mart visibles, presa pel Spirit Rover de la NASA</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 228px"> <div class="thumb" style="width: 226px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Top_of_Atmosphere.jpg" class="mw-file-description" title="Fora de l'atmosfera terrestre, el cel és negre dia i nit"><img alt="Fora de l'atmosfera terrestre, el cel és negre dia i nit." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/Top_of_Atmosphere.jpg/339px-Top_of_Atmosphere.jpg" decoding="async" width="226" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/Top_of_Atmosphere.jpg/509px-Top_of_Atmosphere.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/Top_of_Atmosphere.jpg/678px-Top_of_Atmosphere.jpg 2x" data-file-width="3027" data-file-height="2010" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Fora de l'atmosfera terrestre, el cel és negre dia i nit</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 152px"> <div class="thumb" style="width: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Olbers%27_Paradox_-_All_Points.gif" class="mw-file-description" title="Una il·lustració de la paradoxa d'Olbers (vegeu més avall)"><img alt="Una il·lustració de la paradoxa d'Olbers (vegeu més avall)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/76/Olbers%27_Paradox_-_All_Points.gif/225px-Olbers%27_Paradox_-_All_Points.gif" decoding="async" width="150" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/76/Olbers%27_Paradox_-_All_Points.gif/338px-Olbers%27_Paradox_-_All_Points.gif 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/76/Olbers%27_Paradox_-_All_Points.gif 2x" data-file-width="400" data-file-height="400" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Una il·lustració de la <a href="/wiki/Paradoxa_d%27Olbers" title="Paradoxa d'Olbers">paradoxa d'Olbers</a> (vegeu més avall)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 152px"> <div class="thumb" style="width: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Black_hole_-_Messier_87_crop_max_res.jpg" class="mw-file-description" title="Imatge del forat negre central de Messier 87 presa pel Telescopi Event Horizon"><img alt="Imatge del forat negre central de Messier 87 presa pel Telescopi Event Horizon." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Black_hole_-_Messier_87_crop_max_res.jpg/225px-Black_hole_-_Messier_87_crop_max_res.jpg" decoding="async" width="150" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Black_hole_-_Messier_87_crop_max_res.jpg/338px-Black_hole_-_Messier_87_crop_max_res.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Black_hole_-_Messier_87_crop_max_res.jpg/450px-Black_hole_-_Messier_87_crop_max_res.jpg 2x" data-file-width="4320" data-file-height="4320" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Imatge del forat negre central de Messier 87 presa pel Telescopi Event Horizon</div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Per_què_el_cel_nocturn_i_l'espai_són_negres?:_paradoxa_d'Olbers"><span id="Per_qu.C3.A8_el_cel_nocturn_i_l.27espai_s.C3.B3n_negres.3F:_paradoxa_d.27Olbers"></span>Per què el cel nocturn i l'espai són negres?: paradoxa d'Olbers</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Negre&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Per què el cel nocturn i l'espai són negres?: paradoxa d'Olbers"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El fet que l'<a href="/wiki/Espai_exterior" title="Espai exterior">espai exterior</a> sigui negre de vegades s'anomena <i><a href="/wiki/Paradoxa_d%27Olbers" title="Paradoxa d'Olbers">paradoxa d'Olbers</a></i>. En teoria, com que l'univers és ple d'estrelles, i es creu que és infinitament gran, s'esperaria que la llum d'un nombre infinit d'estrelles fos suficient per il·luminar de manera brillant tot l'univers tot el temps. Tanmateix, el color de fons de l'espai exterior és negre. Aquesta contradicció fou observada per primera vegada l'any 1823 per l'astrònom alemany <a href="/wiki/Heinrich_Wilhelm_Matthias_Olbers" class="mw-redirect" title="Heinrich Wilhelm Matthias Olbers">Heinrich Wilhelm Matthias Olbers</a>, que va plantejar la pregunta de per què el cel nocturn era negre. </p><p>La resposta acceptada actualment és que, tot i que l'univers pot ser infinitament gran, no és infinitament vell. Es creu que té uns 13.800 milions d'anys, de manera que només podem veure objectes a la distància que la llum pot recórrer en 13.800 milions d'anys. La llum de les estrelles més llunyanes no ha arribat a la Terra i no pot contribuir a fer que el cel sigui brillant. A més, a mesura que l'univers s'està expandint, moltes estrelles s'estan allunyant de la Terra. A mesura que es mouen, la longitud d'ona de la seva llum es fa més llarga, per l'<a href="/wiki/Efecte_Doppler" title="Efecte Doppler">efecte Doppler</a>, i es desplaça cap al vermell, o fins i tot es fa invisible. Com a resultat d'aquests dos fenòmens, no hi ha prou llum estel·lar per fer que l'espai sigui més que negre.<sup id="cite_ref-58" class="reference"><a href="#cite_note-58"><span class="cite-bracket">[</span>58<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El cel diürn a la Terra és blau perquè la llum del Sol colpeja les molècules de l'atmosfera terrestre i dispersa la llum en totes direccions. La llum blava s'escampa més que altres colors i arriba a l'ull en major quantitat, fent que el cel diürn sembli blau. Això es coneix com a <i><a href="/wiki/Difusi%C3%B3_de_Rayleigh" title="Difusió de Rayleigh">difusió de Rayleigh</a></i>. </p><p>El cel nocturn a la Terra és negre perquè la part de la Terra que experimenta la nit està mirant cap al Sol, la llum del Sol està bloquejada per la mateixa Terra i no hi ha cap altra font de llum brillant nocturna als voltants. Per tant, no hi ha prou llum per sofrir la dispersió de Rayleigh i fer que el cel sigui blau. A la Lluna, en canvi, com que pràcticament no hi ha atmosfera per dispersar la llum, el cel és negre tant de dia com de nit. Això també és cert per a altres llocs sense atmosfera, com ara <a href="/wiki/Mercuri_(planeta)" title="Mercuri (planeta)">Mercuri</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Usos_i_connotacions">Usos i connotacions</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Negre&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Usos i connotacions"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li>La <a href="/wiki/M%C3%A0gia_negra" title="Màgia negra">màgia negra</a> és una forma de <a href="/wiki/M%C3%A0gia" title="Màgia">màgia</a> amb connotacions negatives, per això és el color de les <a href="/wiki/Mag" title="Mag">bruixes</a>.</li> <li>També s'anomena així la gent d'ètnia <a href="/w/index.php?title=Negroide&action=edit&redlink=1" class="new" title="Negroide (encara no existeix)">negroide</a>.</li> <li>Una <a href="/wiki/Llista_negra" title="Llista negra">llista negra</a> és una relació de persones o coses no desitjables.</li> <li>Una <a href="/wiki/Ovella_negra" title="Ovella negra">ovella negra</a> és una persona que no segueix les regles estipulades o no s'adequa a les característiques d'un grup.</li> <li>Tenir un <a href="/w/index.php?title=Dia_negre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dia negre (encara no existeix)">dia negre</a> és tenir un mal dia.</li> <li>De tenir <a href="/wiki/Mala_sort" class="mw-redirect" title="Mala sort">mala sort</a> també se'n diu <i>tenir la negra</i>.</li> <li>Un <a href="/wiki/Forat_negre" title="Forat negre">forat negre</a> és un <a href="/wiki/Objecte_celeste" class="mw-redirect" title="Objecte celeste">objecte celeste</a> de <a href="/wiki/Densitat" title="Densitat">densitat</a> tan gran que no deixa escapar la <a href="/wiki/Llum" title="Llum">llum</a>.</li> <li>És el color de <a href="/wiki/Dol" title="Dol">dol</a> per la <a href="/wiki/Mort" title="Mort">mort</a> a Occident (a Orient ho és el <a href="/wiki/Blanc" title="Blanc">blanc</a>, en canvi).</li> <li>La <a href="/wiki/Novel%C2%B7la_negra" title="Novel·la negra">novel·la negra</a> o el <a href="/wiki/Cinema_negre" title="Cinema negre">cinema negre</a> tracten sobre crims, espies, investigacions, detectius...</li> <li>L'<a href="/wiki/Humor_negre" title="Humor negre">humor negre</a> tracta de temes seriosos com la mort o el dolor des d'un punt de vista cínic i irreverent.</li> <li>S'anomena <i><a href="/wiki/Negre_(escriptor)" title="Negre (escriptor)">negre</a></i> l'escriptor que escriu per a un altre qui signa la seva obra, per diners o altra mena de retribució.</li> <li>Un <a href="/wiki/Gat" title="Gat">gat</a> negre sovint és símbol de mala sort en la <a href="/wiki/Superstici%C3%B3" title="Superstició">superstició</a>.</li> <li>El <a href="/w/index.php?title=Cintur%C3%B3_negre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cinturó negre (encara no existeix)">cinturó negre</a> és el grau màxim de moltes <a href="/wiki/Arts_marcials" class="mw-redirect" title="Arts marcials">arts marcials</a>.</li> <li>La <a href="/wiki/Caixa_negra" title="Caixa negra">caixa negra</a> dels <a href="/wiki/Transport" title="Transport">transports</a> conté les dades del vehicle, quilòmetres recorreguts, incidències...</li> <li>Les <a href="/wiki/Camises_Negres" class="mw-redirect" title="Camises Negres">Camises Negres</a> eren el símbol del <a href="/wiki/Feixisme" title="Feixisme">feixisme</a> italià.</li> <li>El <a href="/wiki/Mercat_negre" title="Mercat negre">mercat negre</a> és el <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a> il·legal, com per exemple el tràfic de drogues o el contraban.</li> <li>El <a href="/wiki/Diner_negre" title="Diner negre">diner negre</a> és el que es paga i es cobra fora del control de les administracions.</li> <li>És un color associat a l'<a href="/wiki/Anarquisme" title="Anarquisme">anarquisme</a> (<a href="/wiki/Bandera_Negra" title="Bandera Negra">bandera negra</a>).</li> <li>En <a href="/wiki/Her%C3%A0ldica" title="Heràldica">heràldica</a> simbolitza la <a href="/wiki/Ignor%C3%A0ncia" title="Ignorància">ignorància</a> i el <a href="/wiki/Dubte" title="Dubte">dubte</a>.</li> <li>En la <a href="/wiki/Roba" title="Roba">roba</a> acostuma a ser associat a l'elegància i la seriositat. D'aquesta manera és el color tradicional de la <a href="/wiki/Indument%C3%A0ria" title="Indumentària">indumentària</a> d'<a href="/wiki/%C3%80rbitre" title="Àrbitre">àrbitres</a>, <a href="/wiki/Jutge" title="Jutge">jutges</a> i <a href="/wiki/Capell%C3%A0" class="mw-redirect" title="Capellà">capellans</a>.</li> <li>La <a href="/wiki/Pesta_negra" class="mw-redirect" title="Pesta negra">pesta negra</a> és una malaltia que assolà <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> a l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>.</li> <li>El <a href="/w/index.php?title=Dimarts_Negre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dimarts Negre (encara no existeix)">Dimarts Negre</a> fou el dia en què esclatà la <a href="/wiki/Gran_Depressi%C3%B3" title="Gran Depressió">Gran Depressió</a>.</li> <li>Un <a href="/wiki/Triangle_negre" title="Triangle negre">triangle negre</a> marcava als asocials en el <a href="/wiki/Nazisme" title="Nazisme">nazisme</a>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Tonalitats_del_negre">Tonalitats del negre</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Negre&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Tonalitats del negre"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li>Eben</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Negre&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Black" class="extiw" title="commons:Category:Black"><b>Commons</b></a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q23445?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Viccionari.png" class="mw-file-description" title="Viccionari"><img alt="Viccionari" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Viccionari.png/17px-Viccionari.png" decoding="async" width="17" height="19" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Viccionari.png/26px-Viccionari.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Viccionari.png/34px-Viccionari.png 2x" data-file-width="450" data-file-height="490" /></a><figcaption>Viccionari</figcaption></figure></td> <td><b><span class="interProject"><a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/negre" class="extiw" title="wikt:negre">Viccionari</a> </span></b> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><a href="/wiki/Llista_de_colors" title="Llista de colors">Llista de colors</a>.</li> <li><a href="/wiki/Llista_de_colors_HTML" class="mw-redirect" title="Llista de colors HTML">Llista de colors HTML</a>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Negre&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.termcat.cat/es/cercaterm/fitxa/NjA3MjU0">color acromàtic</a>».  termcat. [Consulta: 23 gener 2022].</span></span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150817155015/http://www.thefreedictionary.com/achromatic+color">Definition of <i>achromatic</i></a>» (en anglès).  Free Dictionary. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.thefreedictionary.com/achromatic+color">original</a> el 27 agost 2015. [Consulta: 23 gener 2022].</span></span> </li> <li id="cite_note-DicColor-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-DicColor_3-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGallego2001"><span style="font-variant: small-caps;">Gallego</span>, Rosa. <i>Diccionario Akal del color</i>.  Akal, 2001. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-460-1083-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-460-1083-8">ISBN 978-84-460-1083-8</a></span> [Consulta: 23 maig 2012].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Diccionario+Akal+del+color&rft.aulast=Gallego&rft.aufirst=Rosa&rft.date=2001&rft.pub=Akal&rft.isbn=978-84-460-1083-8"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">Dryer, Matthew S. & Haspelmath, Martin (eds.). <i>The World Atlas of Language Structures Online.</i>Leipzig: Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology.<a rel="nofollow" class="external autonumber" href="http://wals.info/chapter/134">[1]</a></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEHeller2009105–26-5"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHeller2009105–26_5-0">5,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHeller2009105–26_5-1">5,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEHeller2009105–26_5-2">5,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFHeller2009">Heller, 2009</a>, p. 105–26.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESt._Clair2016262-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESt._Clair2016262_6-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSt._Clair2016">St. Clair, 2016</a>, p. 262.</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFWilkinson2003"><span style="font-variant: small-caps;">Wilkinson</span>, Richard H. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/completegodsgodd00wilk_0"><i>The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt</i></a> (en anglès).  Londres: Thames & Hudson, 2003. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-500-05120-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-500-05120-7">ISBN 978-0-500-05120-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Complete+Gods+and+Goddesses+of+Ancient+Egypt&rft.aulast=Wilkinson&rft.aufirst=Richard+H.&rft.date=2003&rft.pub=Thames+%26+Hudson&rft.place=Londres&rft.isbn=978-0-500-05120-7&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fcompletegodsgodd00wilk_0"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESt._Clair2016261-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESt._Clair2016261_8-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSt._Clair2016">St. Clair, 2016</a>, p. 261.</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text">Eva Heller (2000), <i>Psychologie de la couleur – effets et symboliques</i>, pp. 105–27.</span> </li> <li id="cite_note-Heller,_Eva_2009_p._126-10"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Heller,_Eva_2009_p._126_10-0">10,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Heller,_Eva_2009_p._126_10-1">10,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Heller, Eva, <i>Psychologie de la couleur – effets et symboliques</i> (2009), pàg. 126.</span> </li> <li id="cite_note-MIT_2019-11"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-MIT_2019_11-0">11,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-MIT_2019_11-1">11,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-MIT_2019_11-2">11,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFJennifer2019"><span style="font-variant: small-caps;">Jennifer</span>, Chu. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200804030226/http://news.mit.edu/2019/blackest-black-material-cnt-0913">MIT engineers develop "blackest black" material to date</a>».  MIT News Office, 12-09-2019. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.mit.edu/2019/blackest-black-material-cnt-0913">original</a> el 4 agost 2020.</span></span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.lexilogos.com/negre.htm">Nègre: étymologie, origine du nom</a>» (en francès).  Lexilogos. [Consulta: 23 gener 2022].</span></span> </li> <li id="cite_note-Corominas-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Corominas_13-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCorominas2011"><a href="/wiki/Joan_Corominas" class="mw-disambig" title="Joan Corominas"><span style="font-variant: small-caps;">Corominas</span>, Joan</a>. <i>Negro, Breve Diccionario Etimológico de la lengua Castellana</i> (en castellà), 2011.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Negro%2C+Breve+Diccionario+Etimol%C3%B3gico+de+la+lengua+Castellana&rft.aulast=Corominas&rft.aufirst=Joan&rft.date=2011"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Michel_Pastoureau_pg._34-14"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Michel_Pastoureau_pg._34_14-0">14,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Michel_Pastoureau_pg._34_14-1">14,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Michel Pastoureau, <i>Noir – Histoire d'une couleur</i>, p. 34.</span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text">Stefano Zuffi, <i>Color in Art</i>, p. 270.</span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text">Michel Pastoureau, <i>Noir – Histoire d'une couleur</i>, pp. 34–45.</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text">Stefano Zuffi, <i>Color in Art</i>, p. 272.</span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text">Michel Pastoureau, <i>Noir – Histoire d'une couleur</i>, p. 80.</span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text">Michel Pastoureau, <i>Noir – Histoire d'une couleur</i>, pp. 86–90.</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text">Michel Pastoureau, <i>Noir – Histoire d'une couleur</i>, pàg. 93–130.</span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text">Michel Pastoureau, <i>Noir – Histoire d'une couleur</i>, pp. 121–25.</span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text">Michel Pastoureau, <i>Noir – Histoire d'une couleur</i>, pp. 146– 47.</span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text">Michel Pastoureau, <i>Noir – Histoire d'une couleur</i>, pp. 152–53.</span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text">Michel Pastoureau, <i>Noir – Histoire d'une couleur</i>, pp. 150–51.</span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200806222006/https://www.metmuseum.org/art/collection/search/22279?&searchField=All&sortBy=Relevance&ft=infantry&offset=0&rpp=80&pos=5">Archived copy</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.metmuseum.org/art/collection/search/22279?&searchField=All&sortBy=Relevance&ft=infantry&offset=0&rpp=80&pos=5">original</a> el 6 agost 2020. [Consulta: 10 gener 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text">Stefano Zuffi, <i>Color in Art</i>, p. 279.</span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Prof. Douglas O. Linder. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20161218225227/http://law2.umkc.edu/faculty/projects/ftrials/salem/salem.htm">The Salem Witchcraft Trials of 1692</a>» (en anglès). Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://law2.umkc.edu/faculty/projects/ftrials/salem/SALEM.HTM">original</a> el 18 desembre 2016. [Consulta: 18 juny 2022].</span></span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120907003044/http://salem.lib.virginia.edu/speccol/calef/calef.html">More Wonders Of The Invisible World</a>» (en anglès).  Salem.lib.virginia.edu, 14-02-2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://salem.lib.virginia.edu/speccol/calef/calef.html">original</a> el 7 setembre 2012. [Consulta: 18 juny 2022].</span></span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFUpton2011"><span style="font-variant: small-caps;">Upton</span>, Chris «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131203073139/http://www.birminghampost.co.uk/lifestyle/came-pass-3920518">And so it came to pass...</a>» (en anglès). <i>Birmingham Post</i>. Trinity Mirror Midlands, 18-11-2011. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.birminghampost.co.uk/lifestyle/came-pass-3920518">original</a> el 3 desembre 2013 [Consulta: 19 juny 2022].</span></span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20201021195130/https://www.musee-orsay.fr/en/collections/works-in-focus/search/commentaire/commentaire_id/portrait-of-the-artists-mother-2976.html?no_cache=1&cHash=b4a2bc9d88">James Abbot McNeill Whistler Portrait of the Artist's Mother</a>» (en anglès).  Musée d'Osray. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.musee-orsay.fr/en/collections/works-in-focus/search/commentaire/commentaire_id/portrait-of-the-artists-mother-2976.html?no_cache=1&cHash=b4a2bc9d88">original</a> el 21 octubre 2020. [Consulta: 19 juny 2022].</span></span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text">Paul Gauguin, <i>Oviri. Écrits d'un sauvage</i>. Selecció de texts (1892–1903). Edicions D. Guerin, París, 1974, p. 123.</span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text">Steffano Zuffi, <i>Color in Art</i>, p. 302.</span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text">Jack Flam, <i>Matisse on Art. </i>, p. 175.</span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text">Eva Heller, <i>Psychologie de la couleur – effets et symboliques</i>, p. 107.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESt._Clair2016263-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESt._Clair2016263_35-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSt._Clair2016">St. Clair, 2016</a>, p. 263.</span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text">Citat a Stefano Zuffi, <i>Color in Art</i>, p. 306.</span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text">Jack Flam (1995), <i>Matisse on Art</i>, p. 166.</span> </li> <li id="cite_note-Eva_Heller_pg_120.-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Eva_Heller_pg_120._38-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Eva Heller, <i>Psychologie de la Couleur – effets et symboliques</i>, p. 120.</span> </li> <li id="cite_note-SCMP-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-SCMP_39-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160701140136/http://www.scmp.com/news/world/article/1554903/vantablack-worlds-darkest-material-unveiled-uk-firm">Vantablack, the world's darkest material, is unveiled by UK firm</a>» (en anglès).  South China Morning Post – World, 15-07-2014. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.scmp.com/news/world/article/1554903/vantablack-worlds-darkest-material-unveiled-uk-firm">original</a> el 1 juliol 2016. [Consulta: 20 juny 2022].</span></span> </li> <li id="cite_note-NBCNews-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-NBCNews_40-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20151209071525/http://www.nbcnews.com/science/science-news/vantablack-u-k-firm-shows-worlds-darkest-material-n155581">Vantablack: U.K. Firm Shows Off 'World's Darkest Material'</a>» (en anglès).  NBCNews.com, 15-07-2014. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nbcnews.com/science/science-news/vantablack-u-k-firm-shows-worlds-darkest-material-n155581">original</a> el 9 desembre 2015. [Consulta: 20 juny 2022].</span></span> </li> <li id="cite_note-Anne_Varichon_pg._256-41"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Anne_Varichon_pg._256_41-0">41,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Anne_Varichon_pg._256_41-1">41,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Anne Varichon, <i>Couleurs – pigments et teintures dans les mains des peuples</i>, p. 256.</span> </li> <li id="cite_note-Lara_Broecke_2015,_p._60-42"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Lara_Broecke_2015,_p._60_42-0">42,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Lara_Broecke_2015,_p._60_42-1">42,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Lara_Broecke_2015,_p._60_42-2">42,2</a></sup></span> <span class="reference-text">Lara Broecke, <i>Il Libro dell'Arte</i> de Cennino Cennini: a New English Translation and Commentary with Italian Transcription<i>, Archetype 2015, p. 60.</i></span> </li> <li id="cite_note-Hamel1999-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Hamel1999_43-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Christopher De Hamel. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=NU8lsQBPvmIC&pg=PA32"><i>Copistas e iluminadores</i></a>.  Ediciones AKAL, 18 gener 1999, p. 32–. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-460-0818-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-460-0818-7">ISBN 978-84-460-0818-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Copistas+e+iluminadores&rft.au=Christopher+De+Hamel&rft.date=18+gener+1999&rft.pub=Ediciones+AKAL&rft.pages=32%E2%80%93&rft.isbn=978-84-460-0818-7&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DNU8lsQBPvmIC%26pg%3DPA32"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Khaldūn2006-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Khaldūn2006_44-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Ibn Khaldūn. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=GOD2FfTuFw0C&pg=PA300"><i>المخطوطات العربية في إسبانيا والمغرب، في ذكرى ابن خلدون: أعمال المؤتمر الدولي [المنعقد في] غرناطة [من 30 مايو إلى 2 يونو] 2005</i></a>.  Fundación El legado andalusì, 2006, p. 300–. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-96395-16-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-96395-16-9">ISBN 978-84-96395-16-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%D8%A7%D9%84%D9%85%D8%AE%D8%B7%D9%88%D8%B7%D8%A7%D8%AA+%D8%A7%D9%84%D8%B9%D8%B1%D8%A8%D9%8A%D8%A9+%D9%81%D9%8A+%D8%A5%D8%B3%D8%A8%D8%A7%D9%86%D9%8A%D8%A7+%D9%88%D8%A7%D9%84%D9%85%D8%BA%D8%B1%D8%A8%D8%8C+%D9%81%D9%8A+%D8%B0%D9%83%D8%B1%D9%89+%D8%A7%D8%A8%D9%86+%D8%AE%D9%84%D8%AF%D9%88%D9%86%3A+%D8%A3%D8%B9%D9%85%D8%A7%D9%84+%D8%A7%D9%84%D9%85%D8%A4%D8%AA%D9%85%D8%B1+%D8%A7%D9%84%D8%AF%D9%88%D9%84%D9%8A+%26%2391%3B%D8%A7%D9%84%D9%85%D9%86%D8%B9%D9%82%D8%AF+%D9%81%D9%8A%26%2393%3B+%D8%BA%D8%B1%D9%86%D8%A7%D8%B7%D8%A9+%26%2391%3B%D9%85%D9%86+30+%D9%85%D8%A7%D9%8A%D9%88+%D8%A5%D9%84%D9%89+2+%D9%8A%D9%88%D9%86%D9%88%26%2393%3B+2005&rft.au=Ibn+Khald%C5%ABn&rft.date=2006&rft.pub=Fundaci%C3%B3n+El+legado+andalus%C3%AC&rft.pages=300%E2%80%93&rft.isbn=978-84-96395-16-9&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DGOD2FfTuFw0C%26pg%3DPA300"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=IfuwK-6LaZ8C&pg=RA1-PA137"><i>Estudis d'història medieval, vol. 1</i></a>.  Institut d'Estudis Catalans, p. 1–. GGKEY:4E5Q02K0DY7.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Estudis+d%27hist%C3%B2ria+medieval%2C+vol.+1&rft.pub=Institut+d%27Estudis+Catalans&rft.pages=1%E2%80%93&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DIfuwK-6LaZ8C%26pg%3DRA1-PA137"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-46">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=la1uMYI2mZ0C&pg=PA21"><i>Método de hacer buena tinta fina de un hermoso y permanente negro, con un exacto y analítico conocimiento de la naturaleza y modo de obrar de los precisos é indispensables ingredientes que entran en su composicion</i></a>.  Imprenta de D. Ramon Verges, 1829, p. 21–.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=M%C3%A9todo+de+hacer+buena+tinta+fina+de+un+hermoso+y+permanente+negro%2C+con+un+exacto+y+anal%C3%ADtico+conocimiento+de+la+naturaleza+y+modo+de+obrar+de+los+precisos+%C3%A9+indispensables+ingredientes+que+entran+en+su+composicion&rft.date=1829&rft.pub=Imprenta+de+D.+Ramon+Verges&rft.pages=21%E2%80%93&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dla1uMYI2mZ0C%26pg%3DPA21"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text">Michel Pastoureau (2008), <i>Noir – Histoire d'une couleur</i>, pp. 112–13.</span> </li> <li id="cite_note-GRIN-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-GRIN_48-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.ars-grin.gov/~sbmljw/cgi-bin/taxon.pl"><i>Haematoxylum campechianum</i> 18172</a>» (en anglès). <i>Germplasm Resources Information Network (GRIN)</i>.  Agricultural Research Service, Department of Agriculture of United States.</span></span> </li> <li id="cite_note-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-49">↑</a></span> <span class="reference-text">Green F. J. (1990), <i>The Sigma-Aldrich Handbook of Dyes, Stains and Indicators</i>, p. 513– 15. Milwaukee: Aldrich. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-941633-22-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-941633-22-5">ISBN 0-941633-22-5</a></span> </li> <li id="cite_note-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-50">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">蔡</span>, 玫芬. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20041126130717/http://www.chcsec.gov.tw/pcsec/research/four_treasure/books/ink/index_ink.htm">二、墨的發展史</a>» (en xinès).  Saló Nacional d'Educació Social Chang-Hua. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.chcsec.gov.tw/pcsec/research/four_treasure/books/ink/index_ink.htm">original</a> el 26 novembre 2004. [Consulta: 22 juny 2022].</span></span> </li> <li id="cite_note-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-51">↑</a></span> <span class="reference-text">"India ink." a <i>Encyclopædia Britannica</i>, 2008.</span> </li> <li id="cite_note-gottsege-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-gottsege_52-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGottsegen2006"><span style="font-variant: small-caps;">Gottsegen</span>, Mark. <i>The Painter's Handbook: A Complete Reference</i>.  Nova York: Watson-Guptill Publications, 2006. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8230-3496-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8230-3496-8">ISBN 0-8230-3496-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Painter%27s+Handbook%3A+A+Complete+Reference&rft.aulast=Gottsegen&rft.aufirst=Mark&rft.date=2006&rft.pub=Watson-Guptill+Publications&rft.place=Nova+York&rft.isbn=0-8230-3496-8"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-53">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> William Smith. <i><a href="/wiki/A_Dictionary_of_Greek_and_Roman_Antiquities" title="A Dictionary of Greek and Roman Antiquities">A Dictionary of Greek and Roman Antiquities</a></i>, 1870.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BA+Dictionary+of+Greek+and+Roman+Antiquities%5D%5D&rft.date=1870"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-54"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-54">↑</a></span> <span class="reference-text">Nicholas Eastaugh, Valentine Walsh, Tracey Chaplin, Ruth Siddall, <i>Pigment Compendium: A Dictionary of Historical Pigments</i>, Butterworth-Heinemann, 2004.</span> </li> <li id="cite_note-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-55">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFWald1984"><span style="font-variant: small-caps;">Wald</span>, Robert M. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/oclc/10018614"><i>General relativity</i></a>, 1984. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-226-87032-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-226-87032-4">ISBN 0-226-87032-4</a></span>. <span style="font-size:90%;"><a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/10018614">10018614</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=General+relativity&rft.aulast=Wald&rft.aufirst=Robert+M.&rft.date=1984&rft.place=Chicago&rft.isbn=0-226-87032-4&rft_id=info:oclcnum/10018614&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Foclc%2F10018614"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-56"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-56">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSchutz2003"><span style="font-variant: small-caps;">Schutz</span>, Bernard F. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=P_T0xxhDcsIC"><i>Gravity from the ground up</i></a>.  Cambridge University Press, 2003, p. 110. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-45506-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-45506-5">ISBN 0-521-45506-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Gravity+from+the+ground+up&rft.aulast=Schutz&rft.aufirst=Bernard+F.&rft.date=2003&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.pages=110&rft.isbn=0-521-45506-5&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DP_T0xxhDcsIC"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-57">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFDavies1978"><span style="font-variant: small-caps;">Davies</span>, P. C. W. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130510184530/http://cosmos.asu.edu/publications/papers/ThermodynamicTheoryofBlackHoles%2034.pdf">Thermodynamics of Black Holes</a>». <i><a href="/w/index.php?title=Reports_on_Progress_in_Physics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Reports on Progress in Physics (encara no existeix)">Reports on Progress in Physics</a></i>, 41, 8, 1978, pàg. 1313–55. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://cosmos.asu.edu/publications/papers/ThermodynamicTheoryofBlackHoles%2034.pdf">original</a> el 10 maig 2013. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1978RPPh...41.1313D">1978RPPh...41.1313D</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1088%2F0034-4885%2F41%2F8%2F004">10.1088/0034-4885/41/8/004</a>.</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130510184530/http://cosmos.asu.edu/publications/papers/ThermodynamicTheoryofBlackHoles%2034.pdf">Arxivat</a> 10 de maig 2013 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-58"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-58">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20161231214621/http://starchild.gsfc.nasa.gov/docs/StarChild/questions/question52.html">Why is space black?</a>» (en anglès). Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://starchild.gsfc.nasa.gov/docs/StarChild/questions/question52.html">original</a> el 31 desembre 2016. [Consulta: 20 juny 2022].</span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Negre&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHeller2009"><span style="font-variant: small-caps;">Heller</span>, Eva. <i>Psychologie de la couleur – Effets et symboliques</i>.  Pyramyd, 2009. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-2-35017-156-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-2-35017-156-2">ISBN 978-2-35017-156-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Psychologie+de+la+couleur+%E2%80%93+Effets+et+symboliques&rft.aulast=Heller&rft.aufirst=Eva&rft.date=2009&rft.pub=Pyramyd&rft.isbn=978-2-35017-156-2"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSt._Clair2016"><span style="font-variant: small-caps;">St. Clair</span>, Kassia. John Murray. <i>The Secret Lives of Colour</i> (en anglès), 2016, p. 262. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781473630819" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781473630819">ISBN 9781473630819</a></span>. <span style="font-size:90%;"><a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/936144129">936144129</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Secret+Lives+of+Colour&rft.aulast=St.+Clair&rft.aufirst=Kassia&rft.date=2016&rft.place=Londres&rft.pages=262&rft.isbn=9781473630819&rft_id=info:oclcnum/936144129"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Colors" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3" style="background:#D9B2FF"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Colors" title="Plantilla:Colors"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Colors" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Color" title="Color">Colors</a></div></th></tr><tr><td class="navbox-image" rowspan="1" style="width:1px;padding:0px 2px 0px 0px"><div><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Color_circle_(hue-sat).png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Color_circle_%28hue-sat%29.png/40px-Color_circle_%28hue-sat%29.png" decoding="async" width="40" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Color_circle_%28hue-sat%29.png/60px-Color_circle_%28hue-sat%29.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Color_circle_%28hue-sat%29.png/80px-Color_circle_%28hue-sat%29.png 2x" data-file-width="480" data-file-height="480" /></a></span></div></td><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Blanc" title="Blanc"><span style="background-color:white; color:black;"> Blanc </span></a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Argentat_(color)" title="Argentat (color)"><span style="background-color: #C0C0C0; color:black;"> Argentat </span></a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gris" title="Gris"><span style="background-color:grey; color:white;"> Gris </span></a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a class="mw-selflink selflink"><span style="background-color:black; color:white;"> Negre </span></a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Roig" title="Roig"><span style="background-color:red; color:white;"> Roig </span></a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Taronja_(color)" title="Taronja (color)"><span style="background-color:Orange; color:black;"> Taronja </span></a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cian" title="Cian"><span style="background-color:cyan; color:black;"> Cian </span></a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Groc" title="Groc"><span style="background-color:yellow; color:black;"> Groc </span></a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Verd" title="Verd"><span style="background-color:green; color:white;"> Verd </span></a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Blau" title="Blau"><span style="background-color:blue; color:white;"> Blau </span></a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Indi_(color)" title="Indi (color)"><span style="background-color:indigo; color:white;"> Indi </span></a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Violat" title="Violat"><span style="background-color: #8000FF; color:white;"> Violat </span></a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Magenta_(color)" title="Magenta (color)"><span style="background-color:Magenta; color:white;"> Magenta </span></a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Verd_oliva" title="Verd oliva"><span style="background-color: #808000; color:white;"> Verd oliva </span></a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Marr%C3%B3" title="Marró"><span style="background-color:Brown; color:white;"> Marró </span></a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Turquesa_(color)" title="Turquesa (color)"><span style="background-color:Turquoise; color:black;"> Turquesa </span></a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Color_rosa" title="Color rosa"><span style="background-color:pink; color:black;"> Rosa </span></a></div></td></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="3" style="background:#D9B2FF"><div><a href="/wiki/Llista_de_colors" title="Llista de colors">Llista de colors</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Llista_de_colors_HTML" class="mw-redirect" title="Llista de colors HTML">Llista de colors HTML</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb12499413m">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4180332-2">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85014515">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph392431&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Negre&oldid=34264592">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Negre&oldid=34264592</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Colors" title="Categoria:Colors">Colors</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 20 nov 2024 a les 16:47.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Negre&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-zlb24","wgBackendResponseTime":185,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.520","walltime":"0.706","ppvisitednodes":{"value":9852,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":81201,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":20720,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":1,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":82489,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 581.717 1 -total"," 32.44% 188.720 1 Plantilla:Referències"," 15.75% 91.611 1 Plantilla:Infobox_color"," 14.75% 85.781 1 Plantilla:Infotaula"," 12.10% 70.383 12 Plantilla:Ref-web"," 11.03% 64.146 1 Plantilla:Projectes_germans"," 8.99% 52.308 13 Plantilla:Ref-llibre"," 6.26% 36.410 1 Plantilla:Colors"," 5.72% 33.256 1 Plantilla:Caixa_de_navegació"," 4.44% 25.825 1 Plantilla:AP"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.123","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":3733307,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-587f7d4878-frxb2","timestamp":"20241120161907","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Negre","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Negre","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q23445","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q23445","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2005-10-11T10:17:27Z","dateModified":"2024-11-20T15:47:29Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/1\/1a\/Color_icon_black.svg","headline":"el color m\u00e9s fosc, resultat de l\u2019abs\u00e8ncia o l\u2019absorci\u00f3 completa de la llum; \u00e9s un color acrom\u00e0tic (com el blanc o el gris) o sense tonalitat"}</script> </body> </html>