CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Sant Pere - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"78c70b76-df8c-4760-9866-bfc9a4159b9f","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Sant_Pere","wgTitle":"Sant Pere","wgCurRevisionId":33765967,"wgRevisionId":33765967,"wgArticleId":19854,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb avisos de la plantilla Webarchive","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles que incorporen una citació de l'Enciclopèdia Catòlica de 1913 amb referència a Wikisource","Articles amb enllaços externs no actius","Articles amb traducció per millorar","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Articles amb identificador CANTIC","Control d'autoritats","Sant Pere"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca", "wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Sant_Pere","wgRelevantArticleId":19854,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":200000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q33923","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model", "platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse", "ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Pope-peter_pprubens.jpg/1200px-Pope-peter_pprubens.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1579"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Pope-peter_pprubens.jpg/800px-Pope-peter_pprubens.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1053"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Pope-peter_pprubens.jpg/640px-Pope-peter_pprubens.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="842"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Sant Pere - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Sant_Pere rootpage-Sant_Pere skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Menú principal </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z">Portada</a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x">Article a l'atzar</a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat">Articles de qualitat</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses">Portal viquipedista</a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades">Agenda d'actes</a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r">Canvis recents</a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna">La taverna</a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte">Contacte</a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC">Xat</a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses">Ajuda</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> Cerca </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Aparença </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class="">Donatius</a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Sant+Pere" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class="">Crea un compte</a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Sant+Pere" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class="">Inicia la sessió</a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Eines personals </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca">Donatius</a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Sant+Pere" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"> Crea un compte</a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Sant+Pere" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"> Inicia la sessió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició">més informació</a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y">Contribucions</a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n">Discussió per aquest IP</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Noms_i_etimologies" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Noms_i_etimologies"> <div class="vector-toc-text"> 1 Noms i etimologies </div> </a> <ul id="toc-Noms_i_etimologies-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Informació_biogràfica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Informació_biogràfica"> <div class="vector-toc-text"> 2 Informació biogràfica </div> </a> <button aria-controls="toc-Informació_biogràfica-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Informació biogràfica </button> <ul id="toc-Informació_biogràfica-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Fonts" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Fonts"> <div class="vector-toc-text"> 2.1 Fonts </div> </a> <ul id="toc-Fonts-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Narracions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Narracions"> <div class="vector-toc-text"> 2.2 Narracions </div> </a> <ul id="toc-Narracions-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Primer_cap_de_l'Església_primitiva" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Primer_cap_de_l'Església_primitiva"> <div class="vector-toc-text"> 3 Primer cap de l'Església primitiva </div> </a> <button aria-controls="toc-Primer_cap_de_l'Església_primitiva-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Primer cap de l'Església primitiva </button> <ul id="toc-Primer_cap_de_l'Església_primitiva-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Posició_entre_els_apòstols" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Posició_entre_els_apòstols"> <div class="vector-toc-text"> 3.1 Posició entre els apòstols </div> </a> <ul id="toc-Posició_entre_els_apòstols-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Negació_de_Jesús_per_Pere" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Negació_de_Jesús_per_Pere"> <div class="vector-toc-text"> 3.2 Negació de Jesús per Pere </div> </a> <ul id="toc-Negació_de_Jesús_per_Pere-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Aparicions_després_de_la_resurrecció" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Aparicions_després_de_la_resurrecció"> <div class="vector-toc-text"> 3.3 Aparicions després de la resurrecció </div> </a> <ul id="toc-Aparicions_després_de_la_resurrecció-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cap_de_l'Església_primitiva" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Cap_de_l'Església_primitiva"> <div class="vector-toc-text"> 3.4 Cap de l'Església primitiva </div> </a> <ul id="toc-Cap_de_l'Església_primitiva-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Diàleg_de_la_pedra" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Diàleg_de_la_pedra"> <div class="vector-toc-text"> 3.5 Diàleg de la pedra </div> </a> <ul id="toc-Diàleg_de_la_pedra-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Successió_apostòlica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Successió_apostòlica"> <div class="vector-toc-text"> 3.6 Successió apostòlica </div> </a> <ul id="toc-Successió_apostòlica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Antioquia_i_Corint" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Antioquia_i_Corint"> <div class="vector-toc-text"> 4 Antioquia i Corint </div> </a> <button aria-controls="toc-Antioquia_i_Corint-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Antioquia i Corint </button> <ul id="toc-Antioquia_i_Corint-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Antioquia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Antioquia"> <div class="vector-toc-text"> 4.1 Antioquia </div> </a> <ul id="toc-Antioquia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Corint" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Corint"> <div class="vector-toc-text"> 4.2 Corint </div> </a> <ul id="toc-Corint-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Connexió_a_Roma" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Connexió_a_Roma"> <div class="vector-toc-text"> 5 Connexió a Roma </div> </a> <button aria-controls="toc-Connexió_a_Roma-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Connexió a Roma </button> <ul id="toc-Connexió_a_Roma-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Papat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Papat"> <div class="vector-toc-text"> 5.1 Papat </div> </a> <ul id="toc-Papat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Viatge_a_Roma" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Viatge_a_Roma"> <div class="vector-toc-text"> 5.2 Viatge a Roma </div> </a> <ul id="toc-Viatge_a_Roma-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Narracions_del_Nou_Testament" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Narracions_del_Nou_Testament"> <div class="vector-toc-text"> 5.2.1 Narracions del Nou Testament </div> </a> <ul id="toc-Narracions_del_Nou_Testament-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Pares_de_l'Església" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Pares_de_l'Església"> <div class="vector-toc-text"> 5.2.2 Pares de l'Església </div> </a> <ul id="toc-Pares_de_l'Església-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Simó_el_Mag" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Simó_el_Mag"> <div class="vector-toc-text"> 5.2.3 Simó el Mag </div> </a> <ul id="toc-Simó_el_Mag-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Mort_i_enterrament" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Mort_i_enterrament"> <div class="vector-toc-text"> 5.3 Mort i enterrament </div> </a> <ul id="toc-Mort_i_enterrament-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Crucifixió_a_Roma" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Crucifixió_a_Roma"> <div class="vector-toc-text"> 5.3.1 Crucifixió a Roma </div> </a> <ul id="toc-Crucifixió_a_Roma-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enterrament" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Enterrament"> <div class="vector-toc-text"> 5.3.2 Enterrament </div> </a> <ul id="toc-Enterrament-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Relíquies" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Relíquies"> <div class="vector-toc-text"> 5.3.3 Relíquies </div> </a> <ul id="toc-Relíquies-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Epístoles_de_Pere_–_Roma_com_Babilònia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Epístoles_de_Pere_–_Roma_com_Babilònia"> <div class="vector-toc-text"> 5.4 Epístoles de Pere – Roma com Babilònia </div> </a> <ul id="toc-Epístoles_de_Pere_–_Roma_com_Babilònia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Opinions_acadèmiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Opinions_acadèmiques"> <div class="vector-toc-text"> 5.5 Opinions acadèmiques </div> </a> <ul id="toc-Opinions_acadèmiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Dies_festius" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Dies_festius"> <div class="vector-toc-text"> 6 Dies festius </div> </a> <ul id="toc-Dies_festius-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Primacia_de_Pere" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Primacia_de_Pere"> <div class="vector-toc-text"> 7 Primacia de Pere </div> </a> <button aria-controls="toc-Primacia_de_Pere-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Primacia de Pere </button> <ul id="toc-Primacia_de_Pere-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Joan_21:_15-17" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Joan_21:_15-17"> <div class="vector-toc-text"> 7.1 Joan 21: 15-17 </div> </a> <ul id="toc-Joan_21:_15-17-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mateu_16:18" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Mateu_16:18"> <div class="vector-toc-text"> 7.2 Mateu 16:18 </div> </a> <ul id="toc-Mateu_16:18-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Etimologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Etimologia"> <div class="vector-toc-text"> 7.2.1 Etimologia </div> </a> <ul id="toc-Etimologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Interpretació_de_Mateu_16:18" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Interpretació_de_Mateu_16:18"> <div class="vector-toc-text"> 7.2.2 Interpretació de Mateu 16:18 </div> </a> <ul id="toc-Interpretació_de_Mateu_16:18-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Epístoles_de_Pau" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Epístoles_de_Pau"> <div class="vector-toc-text"> 7.3 Epístoles de Pau </div> </a> <ul id="toc-Epístoles_de_Pau-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Rebuig_protestant_de_les_reivindicacions_catòliques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Rebuig_protestant_de_les_reivindicacions_catòliques"> <div class="vector-toc-text"> 7.4 Rebuig protestant de les reivindicacions catòliques </div> </a> <ul id="toc-Rebuig_protestant_de_les_reivindicacions_catòliques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Ortodoxos" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Ortodoxos"> <div class="vector-toc-text"> 7.5 Ortodoxos </div> </a> <ul id="toc-Ortodoxos-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Església_ortodoxa_siríaca" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Església_ortodoxa_siríaca"> <div class="vector-toc-text"> 7.6 Església ortodoxa siríaca </div> </a> <ul id="toc-Església_ortodoxa_siríaca-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Església_Nova_Apostòlica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Església_Nova_Apostòlica"> <div class="vector-toc-text"> 7.7 Església Nova Apostòlica </div> </a> <ul id="toc-Església_Nova_Apostòlica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'Església_de_Jesucrist_dels_Sants_dels_Darrers_Dies" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'Església_de_Jesucrist_dels_Sants_dels_Darrers_Dies"> <div class="vector-toc-text"> 7.8 L'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies </div> </a> <ul id="toc-L'Església_de_Jesucrist_dels_Sants_dels_Darrers_Dies-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Visions_no_cristianes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Visions_no_cristianes"> <div class="vector-toc-text"> 8 Visions no cristianes </div> </a> <button aria-controls="toc-Visions_no_cristianes-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Visions no cristianes </button> <ul id="toc-Visions_no_cristianes-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Judaisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Judaisme"> <div class="vector-toc-text"> 8.1 Judaisme </div> </a> <ul id="toc-Judaisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Islam" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Islam"> <div class="vector-toc-text"> 8.2 Islam </div> </a> <ul id="toc-Islam-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Escrits" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Escrits"> <div class="vector-toc-text"> 9 Escrits </div> </a> <button aria-controls="toc-Escrits-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Escrits </button> <ul id="toc-Escrits-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Nou_Testament" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Nou_Testament"> <div class="vector-toc-text"> 9.1 Nou Testament </div> </a> <ul id="toc-Nou_Testament-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Epístoles" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Epístoles"> <div class="vector-toc-text"> 9.1.1 Epístoles </div> </a> <ul id="toc-Epístoles-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Marc" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Marc"> <div class="vector-toc-text"> 9.1.2 Marc </div> </a> <ul id="toc-Marc-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Pseudoepigragia_i_apòcrifs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Pseudoepigragia_i_apòcrifs"> <div class="vector-toc-text"> 9.2 Pseudoepigragia i apòcrifs </div> </a> <ul id="toc-Pseudoepigragia_i_apòcrifs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Dites_no_canòniques_de_Pere" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Dites_no_canòniques_de_Pere"> <div class="vector-toc-text"> 9.3 Dites no canòniques de Pere </div> </a> <ul id="toc-Dites_no_canòniques_de_Pere-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Iconografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Iconografia"> <div class="vector-toc-text"> 10 Iconografia </div> </a> <ul id="toc-Iconografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Patronatge" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Patronatge"> <div class="vector-toc-text"> 11 Patronatge </div> </a> <ul id="toc-Patronatge-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Visualitzacions_revisionistes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Visualitzacions_revisionistes"> <div class="vector-toc-text"> 12 Visualitzacions revisionistes </div> </a> <ul id="toc-Visualitzacions_revisionistes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Imatges" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Imatges"> <div class="vector-toc-text"> 13 Imatges </div> </a> <button aria-controls="toc-Imatges-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Imatges </button> <ul id="toc-Imatges-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Sant_Pere_a_l'art" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Sant_Pere_a_l'art"> <div class="vector-toc-text"> 13.1 Sant Pere a l'art </div> </a> <ul id="toc-Sant_Pere_a_l'art-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Llocs_relacionats_amb_Sant_Pere" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Llocs_relacionats_amb_Sant_Pere"> <div class="vector-toc-text"> 13.2 Llocs relacionats amb Sant Pere </div> </a> <ul id="toc-Llocs_relacionats_amb_Sant_Pere-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> 14 Notes </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> 15 Referències </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> 16 Bibliografia </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> 17 Vegeu també </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> 18 Enllaços externs </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">Sant Pere</h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 126 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-126" aria-hidden="true" > 126 llengües </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ace mw-list-item"><a href="https://ace.wikipedia.org/wiki/Petrus" title="Petrus - atjeh" lang="ace" hreflang="ace" data-title="Petrus" data-language-autonym="Acèh" data-language-local-name="atjeh" class="interlanguage-link-target">Acèh</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Simon_Petrus" title="Simon Petrus - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Simon Petrus" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Simon_Petrus" title="Simon Petrus - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Simon Petrus" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target">Alemannisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%89%85%E1%8B%B1%E1%88%B5_%E1%8C%B4%E1%8C%A5%E1%88%AE%E1%88%B5" title="ቅዱስ ጴጥሮስ - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="ቅዱስ ጴጥሮስ" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target">አማርኛ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Sant_Pero" title="Sant Pero - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Sant Pero" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target">Aragonés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D8%B7%D8%B1%D8%B3" title="بطرس - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="بطرس" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arc mw-list-item"><a href="https://arc.wikipedia.org/wiki/%DC%AB%DC%A1%DC%A5%DC%98%DC%A2_%DC%9F%DC%90%DC%A6%DC%90" title="ܫܡܥܘܢ ܟܐܦܐ - arameu" lang="arc" hreflang="arc" data-title="ܫܡܥܘܢ ܟܐܦܐ" data-language-autonym="ܐܪܡܝܐ" data-language-local-name="arameu" class="interlanguage-link-target">ܐܪܡܝܐ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%D9%82%D8%AF%D9%8A%D8%B3_%D8%A8%D8%B7%D8%B1%D8%B3" title="القديس بطرس - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="القديس بطرس" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target">مصرى</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/San_Pedru" title="San Pedru - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="San Pedru" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/M%C3%BCq%C9%99dd%C9%99s_Pyotr" title="Müqəddəs Pyotr - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Müqəddəs Pyotr" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%B7%D8%B1%D9%88%D8%B3" title="پطروس - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="پطروس" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target">تۆرکجه</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Petrus_(Apostl)" title="Petrus (Apostl) - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Petrus (Apostl)" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target">Boarisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bcl mw-list-item"><a href="https://bcl.wikipedia.org/wiki/San_Pedro_(apostol)" title="San Pedro (apostol) - Central Bikol" lang="bcl" hreflang="bcl" data-title="San Pedro (apostol)" data-language-autonym="Bikol Central" data-language-local-name="Central Bikol" class="interlanguage-link-target">Bikol Central</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%91%D1%82%D1%80_(%D0%B0%D0%BF%D0%BE%D1%81%D1%82%D0%B0%D0%BB)" title="Пётр (апостал) - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Пётр (апостал)" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target">Беларуская</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%91%D1%82%D0%B0%D1%80_(%D0%B0%D0%BF%D0%BE%D1%81%D1%82%D0%B0%D0%BB)" title="Пётар (апостал) - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Пётар (апостал)" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target">Беларуская (тарашкевіца)</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B5%D1%82%D1%8A%D1%80_(%D0%B0%D0%BF%D0%BE%D1%81%D1%82%D0%BE%D0%BB)" title="Петър (апостол) - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Петър (апостол)" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AA%E0%A7%8D%E0%A6%B0%E0%A7%87%E0%A6%B0%E0%A6%BF%E0%A6%A4_%E0%A6%AA%E0%A6%BF%E0%A6%A4%E0%A6%B0" title="প্রেরিত পিতর - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="প্রেরিত পিতর" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target">বাংলা</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bo mw-list-item"><a href="https://bo.wikipedia.org/wiki/%E0%BD%94%E0%BD%BA%E0%BC%8B%E0%BD%8F%E0%BE%B2%E0%BD%BC%E0%BC%8D" title="པེ་ཏྲོ། - tibetà" lang="bo" hreflang="bo" data-title="པེ་ཏྲོ།" data-language-autonym="བོད་ཡིག" data-language-local-name="tibetà" class="interlanguage-link-target">བོད་ཡིག</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bpy mw-list-item"><a href="https://bpy.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%B8%E0%A6%BE%E0%A6%93_%E0%A6%AA%E0%A7%87%E0%A6%A1%E0%A7%8D%E0%A6%B0%E0%A7%8B" title="সাও পেড্রো - Bishnupriya" lang="bpy" hreflang="bpy" data-title="সাও পেড্রো" data-language-autonym="বিষ্ণুপ্রিয়া মণিপুরী" data-language-local-name="Bishnupriya" class="interlanguage-link-target">বিষ্ণুপ্রিয়া মণিপুরী</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/P%C3%AAr_(abostol)" title="Pêr (abostol) - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Pêr (abostol)" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target">Brezhoneg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Sveti_Petar" title="Sveti Petar - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Sveti Petar" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target">Bosanski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/B%C4%AB-d%C3%A1ik" title="Bī-dáik - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Bī-dáik" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target">閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Sim%C3%B3n_Pedro" title="Simón Pedro - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Simón Pedro" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target">Cebuano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%DB%8E%D8%AA%D8%B1%DB%86%D8%B3" title="پێترۆس - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="پێترۆس" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target">کوردی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Petr_(apo%C5%A1tol)" title="Petr (apoštol) - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Petr (apoštol)" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Sant_Pedr" title="Sant Pedr - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Sant Pedr" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target">Cymraeg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Apostlen_Peter" title="Apostlen Peter - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Apostlen Peter" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target">Dansk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Simon_Petrus" title="Simon Petrus - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Simon Petrus" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Petrus" title="Petrus - Zazaki" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Petrus" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Zazaki" class="interlanguage-link-target">Zazaki</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%91%CF%80%CF%8C%CF%83%CF%84%CE%BF%CE%BB%CE%BF%CF%82_%CE%A0%CE%AD%CF%84%CF%81%CE%BF%CF%82" title="Απόστολος Πέτρος - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Απόστολος Πέτρος" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Saint_Peter" title="Saint Peter - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Saint Peter" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Petro_(apostolo)" title="Petro (apostolo) - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Petro (apostolo)" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Sim%C3%B3n_Pedro" title="Simón Pedro - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Simón Pedro" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Peetrus" title="Peetrus - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Peetrus" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target">Eesti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Petri_(apostolua)" title="Petri (apostolua) - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Petri (apostolua)" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%B7%D8%B1%D8%B3" title="پطرس - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="پطرس" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Pietari_(apostoli)" title="Pietari (apostoli) - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Pietari (apostoli)" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Pierre_(ap%C3%B4tre)" title="Pierre (apôtre) - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Pierre (apôtre)" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Petrus_(apostel)" title="Petrus (apostel) - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Petrus (apostel)" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target">Frysk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Naomh_Peadar" title="Naomh Peadar - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Naomh Peadar" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target">Gaeilge</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Pedro,_papa" title="Pedro, papa - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Pedro, papa" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/P%C3%AD-tet" title="Pí-tet - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Pí-tet" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target">客家語 / Hak-kâ-ngî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A4%D7%98%D7%A8%D7%95%D7%A1" title="פטרוס - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="פטרוס" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A5%88%E0%A4%82%E0%A4%9F_%E0%A4%AA%E0%A5%80%E0%A4%9F%E0%A4%B0" title="सैंट पीटर - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="सैंट पीटर" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target">हिन्दी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Sveti_Petar" title="Sveti Petar - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Sveti Petar" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Py%C3%A8" title="Pyè - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Pyè" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target">Kreyòl ayisyen</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/P%C3%A9ter_apostol" title="Péter apostol - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Péter apostol" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%8A%D5%A5%D5%BF%D6%80%D5%B8%D5%BD_%D5%A1%D5%BC%D5%A1%D6%84%D5%B5%D5%A1%D5%AC" title="Պետրոս առաքյալ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Պետրոս առաքյալ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target">Հայերեն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-iba mw-list-item"><a href="https://iba.wikipedia.org/wiki/Sante_Peter" title="Sante Peter - iban" lang="iba" hreflang="iba" data-title="Sante Peter" data-language-autonym="Jaku Iban" data-language-local-name="iban" class="interlanguage-link-target">Jaku Iban</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Simon_Petrus" title="Simon Petrus - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Simon Petrus" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/San_Pedro" title="San Pedro - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="San Pedro" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target">Ilokano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Santa_Petrus" title="Santa Petrus - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Santa Petrus" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target">Ido</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/P%C3%A9tur_postuli" title="Pétur postuli - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Pétur postuli" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target">Íslenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Pietro_(apostolo)" title="Pietro (apostolo) - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Pietro (apostolo)" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%83%9A%E3%83%88%E3%83%AD" title="ペトロ - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="ペトロ" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Simon_Petrus" title="Simon Petrus - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Simon Petrus" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target">Jawa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%9E%E1%83%94%E1%83%A2%E1%83%A0%E1%83%94_%E1%83%9B%E1%83%9D%E1%83%AA%E1%83%98%E1%83%A5%E1%83%A3%E1%83%9A%E1%83%98" title="პეტრე მოციქული - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="პეტრე მოციქული" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target">ქართული</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%B2%A0%EB%93%9C%EB%A1%9C" title="베드로 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="베드로" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Sen_Peter" title="Sen Peter - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Sen Peter" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target">Kernowek</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Petrus" title="Petrus - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Petrus" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target">Latina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/P%C3%A9itrus_(Apostel)" title="Péitrus (Apostel) - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Péitrus (Apostel)" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target">Lëtzebuergesch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/San_Petro" title="San Petro - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="San Petro" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target">Lingua Franca Nova</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Petrus" title="Petrus - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Petrus" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target">Limburgs</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lij mw-list-item"><a href="https://lij.wikipedia.org/wiki/S%C3%A0n_P%C3%AA" title="Sàn Pê - lígur" lang="lij" hreflang="lij" data-title="Sàn Pê" data-language-autonym="Ligure" data-language-local-name="lígur" class="interlanguage-link-target">Ligure</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lld mw-list-item"><a href="https://lld.wikipedia.org/wiki/Apostul_Pire" title="Apostul Pire - Ladin" lang="lld" hreflang="lld" data-title="Apostul Pire" data-language-autonym="Ladin" data-language-local-name="Ladin" class="interlanguage-link-target">Ladin</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/San_Peder" title="San Peder - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="San Peder" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target">Lombard</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ln mw-list-item"><a href="https://ln.wikipedia.org/wiki/S%C3%A1ntu_Petelo" title="Sántu Petelo - lingala" lang="ln" hreflang="ln" data-title="Sántu Petelo" data-language-autonym="Lingála" data-language-local-name="lingala" class="interlanguage-link-target">Lingála</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Apa%C5%A1talas_Petras" title="Apaštalas Petras - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Apaštalas Petras" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Sv%C4%93tais_P%C4%93teris" title="Svētais Pēteris - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Svētais Pēteris" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Petera" title="Petera - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Petera" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target">Malagasy</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%BF%D0%BE%D1%81%D1%82%D0%BE%D0%BB_%D0%9F%D0%B5%D1%82%D0%B0%D1%80" title="Апостол Петар - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Апостол Петар" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target">Македонски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%AA%E0%B4%A4%E0%B5%8D%E0%B4%B0%E0%B5%8B%E0%B4%B8%E0%B5%8D_%E0%B4%B6%E0%B5%8D%E0%B4%B2%E0%B5%80%E0%B4%B9%E0%B4%BE" title="പത്രോസ് ശ്ലീഹാ - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="പത്രോസ് ശ്ലീഹാ" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target">മലയാളം</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D1%8D%D0%B3%D1%8D%D1%8D%D0%BD_%D0%9F%D0%B5%D1%82%D1%80" title="Гэгээн Петр - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Гэгээн Петр" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target">Монгол</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A5%87%E0%A4%82%E0%A4%9F_%E0%A4%AA%E0%A5%80%E0%A4%9F%E0%A4%B0" title="सेंट पीटर - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="सेंट पीटर" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target">मराठी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Santo_Petrus" title="Santo Petrus - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Santo Petrus" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target">Bahasa Melayu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%85%E1%80%AD%E1%80%94%E1%80%B7%E1%80%BA%E1%80%95%E1%80%AE%E1%80%90%E1%80%AC" title="စိန့်ပီတာ - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="စိန့်ပီတာ" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target">မြန်မာဘာသာ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%B7%D8%B1%D8%B3" title="پطرس - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="پطرس" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target">مازِرونی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nah mw-list-item"><a href="https://nah.wikipedia.org/wiki/Sim%C3%B3n_Pedro" title="Simón Pedro - Nahuatl" lang="nah" hreflang="nah" data-title="Simón Pedro" data-language-autonym="Nāhuatl" data-language-local-name="Nahuatl" class="interlanguage-link-target">Nāhuatl</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Simon_Petrus" title="Simon Petrus - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Simon Petrus" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target">Plattdüütsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds-nl mw-list-item"><a href="https://nds-nl.wikipedia.org/wiki/Petrus" title="Petrus - baix saxó" lang="nds-NL" hreflang="nds-NL" data-title="Petrus" data-language-autonym="Nedersaksies" data-language-local-name="baix saxó" class="interlanguage-link-target">Nedersaksies</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Petrus" title="Petrus - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Petrus" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Apostelen_Peter" title="Apostelen Peter - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Apostelen Peter" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target">Norsk nynorsk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Apostelen_Peter" title="Apostelen Peter - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Apostelen Peter" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nrm mw-list-item"><a href="https://nrm.wikipedia.org/wiki/Saint_Pierre_l%27Ap%C3%B4tou%C3%A8re" title="Saint Pierre l'Apôtouère - Norman" lang="nrf" hreflang="nrf" data-title="Saint Pierre l'Apôtouère" data-language-autonym="Nouormand" data-language-local-name="Norman" class="interlanguage-link-target">Nouormand</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Sant_P%C3%A8ir" title="Sant Pèir - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Sant Pèir" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target">Occitan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Piotr_Aposto%C5%82" title="Piotr Apostoł - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Piotr Apostoł" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Simon-Pero" title="Simon-Pero - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Simon-Pero" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target">Piemontèis</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%B7%D8%B1%D8%B3" title="پطرس - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="پطرس" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target">پنجابی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Pedro_(ap%C3%B3stolo)" title="Pedro (apóstolo) - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Pedro (apóstolo)" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Simun_Piyru" title="Simun Piyru - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Simun Piyru" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target">Runa Simi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rm mw-list-item"><a href="https://rm.wikipedia.org/wiki/Simon_Petrus" title="Simon Petrus - retoromànic" lang="rm" hreflang="rm" data-title="Simon Petrus" data-language-autonym="Rumantsch" data-language-local-name="retoromànic" class="interlanguage-link-target">Rumantsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Simon_Petru" title="Simon Petru - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Simon Petru" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-roa-rup mw-list-item"><a href="https://roa-rup.wikipedia.org/wiki/S%C3%A2ntul_Chetru" title="Sântul Chetru - aromanès" lang="rup" hreflang="rup" data-title="Sântul Chetru" data-language-autonym="Armãneashti" data-language-local-name="aromanès" class="interlanguage-link-target">Armãneashti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%BF%D0%BE%D1%81%D1%82%D0%BE%D0%BB_%D0%9F%D1%91%D1%82%D1%80" title="Апостол Пётр - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Апостол Пётр" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/San_Petru_apostulu" title="San Petru apostulu - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="San Petru apostulu" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target">Sicilianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Saunt_Peter" title="Saunt Peter - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Saunt Peter" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target">Scots</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Sveti_Petar" title="Sveti Petar - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Sveti Petar" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target">Srpskohrvatski / српскохрватски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B7%81%E0%B7%94%E0%B6%AF%E0%B7%8A%E0%B6%B0%E0%B7%80%E0%B7%96_%E0%B6%B4%E0%B7%9A%E0%B6%AF%E0%B7%94%E0%B6%BB%E0%B7%94_%E0%B6%AD%E0%B7%94%E0%B6%B8%E0%B7%8F" title="ශුද්ධවූ පේදුරු තුමා - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="ශුද්ධවූ පේදුරු තුමා" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target">සිංහල</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Saint_Peter" title="Saint Peter - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Saint Peter" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Peter_(apo%C5%A1tol)" title="Peter (apoštol) - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Peter (apoštol)" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-skr mw-list-item"><a href="https://skr.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%B7%D8%B1%D8%B3" title="پطرس - Saraiki" lang="skr" hreflang="skr" data-title="پطرس" data-language-autonym="سرائیکی" data-language-local-name="Saraiki" class="interlanguage-link-target">سرائیکی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Sveti_Peter" title="Sveti Peter - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Sveti Peter" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target">Slovenščina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Pjetri" title="Pjetri - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Pjetri" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target">Shqip</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%BF%D0%BE%D1%81%D1%82%D0%BE%D0%BB_%D0%9F%D0%B5%D1%82%D0%B0%D1%80" title="Апостол Петар - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Апостол Петар" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Petrus" title="Petrus - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Petrus" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Mtume_Petro" title="Mtume Petro - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Mtume Petro" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target">Kiswahili</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szl mw-list-item"><a href="https://szl.wikipedia.org/wiki/Pyjter_Aposto%C5%82" title="Pyjter Apostoł - silesià" lang="szl" hreflang="szl" data-title="Pyjter Apostoł" data-language-autonym="Ślůnski" data-language-local-name="silesià" class="interlanguage-link-target">Ślůnski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%AA%E0%AF%87%E0%AE%A4%E0%AF%81%E0%AE%B0%E0%AF%81_(%E0%AE%A4%E0%AE%BF%E0%AE%B0%E0%AF%81%E0%AE%A4%E0%AF%8D%E0%AE%A4%E0%AF%82%E0%AE%A4%E0%AE%B0%E0%AF%8D)" title="பேதுரு (திருத்தூதர்) - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="பேதுரு (திருத்தூதர்)" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target">தமிழ்</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%B8%E0%B1%86%E0%B0%AF%E0%B0%BF%E0%B0%82%E0%B0%9F%E0%B1%8D_%E0%B0%AA%E0%B1%80%E0%B0%9F%E0%B0%B0%E0%B1%8D" title="సెయింట్ పీటర్ - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="సెయింట్ పీటర్" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target">తెలుగు</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%8B%E0%B8%B5%E0%B9%82%E0%B8%A1%E0%B8%99%E0%B9%80%E0%B8%9B%E0%B9%82%E0%B8%95%E0%B8%A3" title="ซีโมนเปโตร - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="ซีโมนเปโตร" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target">ไทย</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/San_Pedro" title="San Pedro - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="San Pedro" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target">Tagalog</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Petrus" title="Petrus - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Petrus" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%BF%D0%BE%D1%81%D1%82%D0%BE%D0%BB_%D0%9F%D0%B5%D1%82%D1%80" title="Апостол Петр - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Апостол Петр" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target">Татарча / tatarça</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B5%D1%82%D1%80%D0%BE_(%D0%B0%D0%BF%D0%BE%D1%81%D1%82%D0%BE%D0%BB)" title="Петро (апостол) - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Петро (апостол)" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%B7%D8%B1%D8%B3" title="پطرس - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="پطرس" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target">اردو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Avliyo_Pyotr" title="Avliyo Pyotr - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Avliyo Pyotr" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target">Oʻzbekcha / ўзбекча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Piero_ap%C3%B2sto%C5%82o" title="Piero apòstoło - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Piero apòstoło" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target">Vèneto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Th%C3%A1nh_Ph%C3%AAr%C3%B4" title="Thánh Phêrô - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Thánh Phêrô" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/San_Pedro" title="San Pedro - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="San Pedro" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target">Winaray</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E8%81%96%E4%BC%AF%E5%A4%9A%E7%A5%BF" title="聖伯多祿 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="聖伯多祿" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%9E%E1%83%90%E1%83%95%E1%83%9A%E1%83%94_%E1%83%9B%E1%83%9D%E1%83%A9%E1%83%A5%E1%83%95%E1%83%90%E1%83%A4%E1%83%98%E1%83%A0%E1%83%98" title="პავლე მოჩქვაფირი - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="პავლე მოჩქვაფირი" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target">მარგალური</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/P%C3%A9t%C3%A9r%C3%B9_M%C3%ADm%E1%BB%8D%CC%81" title="Pétérù Mímọ́ - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Pétérù Mímọ́" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target">Yorùbá</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zea mw-list-item"><a href="https://zea.wikipedia.org/wiki/Petrus" title="Petrus - zelandès" lang="zea" hreflang="zea" data-title="Petrus" data-language-autonym="Zeêuws" data-language-local-name="zelandès" class="interlanguage-link-target">Zeêuws</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%BD%BC%E5%BE%97_(%E4%BD%BF%E5%BE%92)" title="彼得 (使徒) - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="彼得 (使徒)" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/P%C3%AD-tek" title="Pí-tek - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Pí-tek" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target">閩南語 / Bân-lâm-gú</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E8%81%96%E4%BC%AF%E5%A4%9A%E7%A5%BF" title="聖伯多祿 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="聖伯多祿" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q33923#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Sant_Pere" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c">Pàgina</a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Sant_Pere" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t">Discussió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >català </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Sant_Pere">Mostra</a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >Eines </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Sant_Pere">Mostra</a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=history">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Sant_Pere" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j">Què hi enllaça</a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Sant_Pere" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k">Canvis relacionats</a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q">Pàgines especials</a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&oldid=33765967" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina">Enllaç permanent</a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina">Informació de la pàgina</a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Sant_Pere&id=33765967&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina">Citau aquest article</a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FSant_Pere">Obtén una URL abreujada</a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FSant_Pere">Descarrega el codi QR</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Sant+Pere">Crea un llibre</a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Sant_Pere&action=show-download-screen">Baixa com a PDF</a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p">Versió per a impressora</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Petrus" hreflang="en">Commons</a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikiquote mw-list-item"><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Pere_(ap%C3%B2stol)" hreflang="ca">Viquidites</a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q33923" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g">Element a Wikidata</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r34261971">.mw-parser-output .hatnote{width:100%;border-color:#77ccff;color:var(--color-base,#202122);background-color:#f5f5f5;margin-bottom:1em;font-style:italic}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media print{body.ns-0 .mw-parser-output .hatnote{display:none!important}}</style> <table class="hatnote" cellspacing="5"> <tbody><tr> <td style="width: 25px; vertical-align: top;"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/22px-Disambig_grey.svg.png" decoding="async" width="22" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/33px-Disambig_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/44px-Disambig_grey.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="200" /> </td> <td>Per a altres significats, vegeu «<a href="/wiki/Sant_Pere_(desambiguaci%C3%B3)" class="mw-disambig" title="Sant Pere (desambiguació)">Sant Pere (desambiguació)</a>». </td></tr></tbody></table> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33733479">.mw-parser-output .infobox_bodystyle{font-size:85%;text-align:left}.mw-parser-output .infobox_titleclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_titlestyle_pharaon{color:#202122;background-color:#f1f1de}.mw-parser-output .infobox_aboveclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_headerclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2;border-bottom:2px solid #ccccff;border-top:2px solid #ccccff}.mw-parser-output .infobox_subheaderclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle1{width:100%;color:#202122;background-color:#d6d6c2;text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold}.mw-parser-output .infobox_belowstyle{border-top:#aaa 1px solid;color:#202122;background-color:#d6d6c2;line-height:1.2em}.mw-parser-output .infobox-label{color:#202122;background-color:#eeeeee;padding-right:1.2em;text-align:start}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .infobox-data .infobox-label{color:inherit;background-color:inherit}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .infobox-data .infobox-label{color:inherit;background-color:inherit}}.mw-parser-output .infobox_center_BG{text-align:center;color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_coa{padding-top:0.3em;text-align:center}.mw-parser-output .infobox .extiw{color:#3C7790}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .infobox .extiw{color:#5F9CBB;background-color:inherit}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .infobox .extiw{color:#5F9CBB;background-color:inherit}}</style><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33733479"> <table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em;infobox_bodystyle"><caption class="infobox_titleclass" style="font-weight:bold"><a href="/wiki/Fitxer:Simpleicons_Interface_user-outline.svg" class="mw-file-description" title="Plantilla:Infotaula persona"><img alt="Plantilla:Infotaula persona" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/20px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/30px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/40px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png 2x" data-file-width="485" data-file-height="485" /></a>Sant Pere</caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><a href="/wiki/Fitxer:Pope-peter_pprubens.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Pope-peter_pprubens.jpg/228px-Pope-peter_pprubens.jpg" decoding="async" width="228" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Pope-peter_pprubens.jpg/342px-Pope-peter_pprubens.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Pope-peter_pprubens.jpg/456px-Pope-peter_pprubens.jpg 2x" data-file-width="2318" data-file-height="3051" /></a> Retrat de sant Pere com a Papa fet per <a href="/wiki/Rubens" class="mw-redirect" title="Rubens">Rubens</a>. Oli sobre taula, <a href="/wiki/Museu_del_Prado" title="Museu del Prado">Museu del Prado</a>, 1610–1612. <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33923?uselang=ca#P18" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Nom original</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">(arc) 𐡔𐡌𐡏𐡅𐡍 𐡁𐡓 𐡉𐡅𐡍𐡄 <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33923?uselang=ca#P1559" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Biografia</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Naixement</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">1 aC <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33923?uselang=ca#P569" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Betsaida" title="Betsaida">Betsaida (Imperi Romà)</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33923?uselang=ca#P19" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Mort</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">13 octubre 64 dC ↔ 68 dC <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33923?uselang=ca#P570" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> (64/65 anys) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q18287233" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q18287233">Roma (Imperi Romà)</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33923?uselang=ca#P20" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Causa de mort</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Pena_de_mort" title="Pena de mort">pena de mort</a>, <a href="/wiki/Crucifixi%C3%B3" title="Crucifixió">crucifixió</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33923?uselang=ca#P509" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Sepultura</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2119637" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2119637">necròpolis del Vaticà</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33923?uselang=ca#P119" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox_center_BG"> <a href="/wiki/Patriarca_d%27Antioquia" title="Patriarca d'Antioquia">Patriarca d'Antioquia</a> </th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;"> 37 dC – 54 dC ← cap valor – <a href="/wiki/Evodi_d%27Antioquia" title="Evodi d'Antioquia">Evodi d'Antioquia</a> → </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox_center_BG"><a href="/wiki/Fitxer:Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg/22px-Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg.png" decoding="async" width="22" height="30" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg/33px-Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg/44px-Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg.png 2x" data-file-width="673" data-file-height="918" /></a> 1r <a href="/wiki/Papa" title="Papa">Papa</a> </th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;"> 33 dC – 67 dC ← cap valor – <a href="/wiki/Papa_Lli" title="Papa Lli">Lli</a> → </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox_center_BG"> <a href="/wiki/Ap%C3%B2stol" title="Apòstol">Apòstol</a> </th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;"> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33923?uselang=ca#P39" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Dades personals</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Residència</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Jerusalem" title="Jerusalem">Jerusalem</a> <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> <a href="/wiki/Antioquia_de_l%27Orontes" title="Antioquia de l'Orontes">Antioquia de l'Orontes</a> <a href="/wiki/Cafarna%C3%BCm" title="Cafarnaüm">Cafarnaüm</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33923?uselang=ca#P551" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Religió</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q262109" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q262109">Església de Jerusalem</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33923?uselang=ca#P140" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Activitat</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Lloc de treball </th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33923?uselang=ca#P937" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Ocupació</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Prevere" title="Prevere">prevere</a>, <a href="/wiki/Pescador" title="Pescador">pescador</a>, <a href="/wiki/Bisbe_(Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica)" title="Bisbe (Església Catòlica)">bisbe catòlic</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33923?uselang=ca#P106" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Període</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q787204" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q787204">Alt Imperi Romà</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33923?uselang=ca#P2348" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Activitat</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">(Floruit: segle I <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33923?uselang=ca#P1317" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a>)</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Professors</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Jes%C3%BAs_de_Natzaret" title="Jesús de Natzaret">Jesús de Natzaret</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33923?uselang=ca#P1066" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Alumnes</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Evodi_d%27Antioquia" title="Evodi d'Antioquia">Evodi d'Antioquia</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33923?uselang=ca#P802" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Enaltiment</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><ul><li> <a href="/wiki/Sant" title="Sant">sant</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33923?uselang=ca#P411" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></li></ul></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Celebració</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica_Romana" title="Església Catòlica Romana">Església Catòlica Romana</a>, <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa" title="Església Ortodoxa">Església Ortodoxa</a>, esglésies orientals, <a href="/wiki/Anglicanisme" title="Anglicanisme">anglicanisme</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Pelegrinatge</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">Roma: Sant Pere del Vaticà (tomba), <a href="/wiki/San_Pietro_in_Vincoli" title="San Pietro in Vincoli">San Pietro in Vincoli</a> (relíquies de les cadenes), Presó Mamertina (lloc d'empresonament), San Pietro in Montorio (lloc de martiri)</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Festivitat</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/29_de_juny" title="29 de juny">29 de juny</a>; Càtedra de Sant Pere: 22 de febrer (el 18 de gener abans de 1960); S. Pere encadenat: 1 d'agost (abans de 1960)</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Iconografia</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">Vell amb barba, amb llibre; amb <a href="/wiki/Claus_del_Cel" title="Claus del Cel">dues claus</a>; amb <a href="/wiki/Pal%C2%B7li" title="Pal·li">pal·li</a> o <a href="/wiki/Tiara_papal" class="mw-redirect" title="Tiara papal">tiara papal</a>; crucificat cap per avall, amb una creu cap per avall</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Patró de</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/El_Masnou" title="El Masnou">El Masnou</a>, <a href="/wiki/Abrera" title="Abrera">Abrera</a>, <a href="/wiki/Riudecols" title="Riudecols">Riudecols</a>, <a href="/wiki/Canet_de_Mar" title="Canet de Mar">Canet de Mar</a>, <a href="/wiki/Montmel%C3%B3" title="Montmeló">Montmeló</a>, <a href="/wiki/Reus" title="Reus">Reus</a>, <a href="/wiki/Rub%C3%AD" title="Rubí">Rubí</a>, <a href="/wiki/Sant_Cugat_del_Vall%C3%A8s" title="Sant Cugat del Vallès">Sant Cugat del Vallès</a>, <a href="/wiki/Sant_Pere_de_Ribes" title="Sant Pere de Ribes">Sant Pere de Ribes</a>, <a href="/wiki/Sant_Pere_Pescador" title="Sant Pere Pescador">Sant Pere Pescador</a>, <a href="/wiki/Terrassa" title="Terrassa">Terrassa</a>; <a href="/wiki/Esporles" title="Esporles">Esporles</a>; barri de Sant Pere (Barcelona); <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>, <a href="/wiki/Santa_Seu" title="Santa Seu">Santa Seu</a>; <a href="/wiki/Bremen" title="Bremen">Bremen</a>, <a href="/wiki/Worms" title="Worms">Worms</a> i <a href="/wiki/Ratisbona" title="Ratisbona">Ratisbona</a> (Alemanya); <a href="/wiki/Sant_Petersburg" title="Sant Petersburg">Sant Petersburg</a> (Rússia); mariners i pescadors, constructors de ponts (pontífexs)</td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Família</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Cònjuge</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q22340337" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q22340337">esposa de Sant Pere</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q128413815" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q128413815">Eden</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33923?uselang=ca#P26" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Germans</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Andreu_ap%C3%B2stol" title="Andreu apòstol">Andreu apòstol</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33923?uselang=ca#P3373" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Parents</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q23581940" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q23581940">sogra de Sant Pere</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q723868" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q723868">sogra</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33923?uselang=ca#P1038" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr></tbody></table> Sant Pere<a href="#cite_note-1">[Nota 1]</a> (<a href="/wiki/Betsaida" title="Betsaida">Betsaida</a>, <a href="/wiki/Galilea" title="Galilea">Galilea</a>, ? – <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>, entre 64 i 68 dC)<a href="#cite_note-newadvent-2">[1]</a> també conegut com a Simó Pere, Simeó, Simó, Cefes, o Pere Apòstol, va ser un dels <a href="/wiki/Dotze_Ap%C3%B2stols" class="mw-redirect" title="Dotze Apòstols">Dotze Apòstols</a> de <a href="/wiki/Jesucrist" class="mw-redirect" title="Jesucrist">Jesucrist</a>, un dels primers líders de l'Església primitiva i va ser considerat per la hagiografia posterior com el primer <a href="/wiki/Papa" title="Papa">Cap del Cristianisme</a>. Segons la <a href="/wiki/Per%C3%ADode_apost%C3%B2lic" title="Període apostòlic">tradició cristiana</a>, Pere va ser <a href="/wiki/Crucifixi%C3%B3" title="Crucifixió">crucificat</a> a <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> sota l'emperador <a href="/wiki/Ner%C3%B3" title="Neró">Neró</a>.<a href="#cite_note-3">[2]</a><a href="#cite_note-4">[3]</a> Tradicionalment se'l considera el primer <a href="/wiki/Bisbe_de_Roma" class="mw-redirect" title="Bisbe de Roma">bisbe de Roma</a> —o <a href="/wiki/Papa" title="Papa">papa</a><a href="#cite_note-newadvent-2">[1]</a>— i també per la tradició <a href="/wiki/Cristianisme_oriental" title="Cristianisme oriental">cristiana oriental</a> com el primer <a href="/wiki/Patriarca_d%27Antioquia" title="Patriarca d'Antioquia">patriarca d'Antioquia</a>. Totes les antigues esglésies cristianes <a href="/wiki/Veneraci%C3%B3" title="Veneració">veneren</a> Pere com un <a href="/wiki/Sant" title="Sant">sant</a> major i com a fundador de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_d%27Antioquia" title="Església d'Antioquia">Església d'Antioquia</a> i de la <a href="/wiki/Di%C3%B2cesi_de_Roma" class="mw-redirect" title="Diòcesi de Roma">Diòcesi de Roma</a>,<a href="#cite_note-newadvent-2">[1]</a> però difereixen en les seves actituds respecte a l'<a href="/wiki/Primacia_papal" class="mw-redirect" title="Primacia papal">autoritat dels seus successors</a>. Segons l'<a href="/wiki/Teologia_cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Teologia catòlica">ensenyament catòlic</a>, Jesús va prometre a Pere una <a href="/wiki/Primacia_de_Pere" class="mw-redirect" title="Primacia de Pere">posició especial</a> a l'Església.<a href="#cite_note-5">[4]</a> Al <a href="/wiki/Nou_Testament" title="Nou Testament">Nou Testament</a>, Pere apareix de manera reiterada i destacada en els <a href="/wiki/Evangelis" class="mw-redirect" title="Evangelis">quatre evangelis</a>, així com en els <a href="/wiki/Fets_dels_Ap%C3%B2stols" title="Fets dels Apòstols">Fets dels Apòstols</a>. Es creia tradicionalment que l'<a href="/wiki/Evangeli_de_Marc" class="mw-redirect" title="Evangeli de Marc">Evangeli de Marc</a> mostrava la influència de la predicació de Pere i dels records de testimonis presencials. També s'esmenta, amb el nom de Pere o Cefas, a la <a href="/wiki/Primera_carta_als_Corintis" title="Primera carta als Corintis">Primera Carta de Pau als Corintis</a> i a l'<a href="/wiki/Ep%C3%ADstola_als_G%C3%A0lates" class="mw-redirect" title="Epístola als Gàlates">Epístola als Gàlates</a>. El Nou Testament també inclou dues epístoles generals, la <a href="/wiki/Primera_carta_de_Pere" title="Primera carta de Pere">Primera</a> i la <a href="/wiki/Segona_carta_de_Pere" title="Segona carta de Pere">Segona carta de Pere</a>, que tradicionalment se li atribueixen, però ara generalment es rebutja l'autoria petrina d'ambdues.<a href="#cite_note-Martin_2009-6">[5]</a> Fora del Nou Testament, se li van atribuir diversos llibres apòcrifs, en particular els <a href="/wiki/Fets_de_Pere" title="Fets de Pere">Fets de Pere</a>, l'<a href="/wiki/Evangeli_de_Pere" title="Evangeli de Pere">Evangeli de Pere</a>, la <a href="/wiki/Pseudoclementines" title="Pseudoclementines">Predicació de Pere</a>, l'<a href="/wiki/Apocalipsi_de_Pere" title="Apocalipsi de Pere">Apocalipsi de Pere</a> i el <a href="/wiki/La_Didakh%C3%A9" title="La Didakhé">Judici de Pere</a>.<a href="#cite_note-7">[6]</a><a href="#cite_note-8">[7]</a><a href="#cite_note-9">[8]</a> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Noms_i_etimologies">Noms i etimologies</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Noms i etimologies">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Michelangelo_Merisi_da_Caravaggio_(Milan_1571-Port%27_Ercole_1610)_-_The_Calling_of_Saints_Peter_and_Andrew_-_RCIN_402824_-_Hampton_Court_Palace.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Michelangelo_Merisi_da_Caravaggio_%28Milan_1571-Port%27_Ercole_1610%29_-_The_Calling_of_Saints_Peter_and_Andrew_-_RCIN_402824_-_Hampton_Court_Palace.jpg/220px-Michelangelo_Merisi_da_Caravaggio_%28Milan_1571-Port%27_Ercole_1610%29_-_The_Calling_of_Saints_Peter_and_Andrew_-_RCIN_402824_-_Hampton_Court_Palace.jpg" decoding="async" width="220" height="175" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Michelangelo_Merisi_da_Caravaggio_%28Milan_1571-Port%27_Ercole_1610%29_-_The_Calling_of_Saints_Peter_and_Andrew_-_RCIN_402824_-_Hampton_Court_Palace.jpg/330px-Michelangelo_Merisi_da_Caravaggio_%28Milan_1571-Port%27_Ercole_1610%29_-_The_Calling_of_Saints_Peter_and_Andrew_-_RCIN_402824_-_Hampton_Court_Palace.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Michelangelo_Merisi_da_Caravaggio_%28Milan_1571-Port%27_Ercole_1610%29_-_The_Calling_of_Saints_Peter_and_Andrew_-_RCIN_402824_-_Hampton_Court_Palace.jpg/440px-Michelangelo_Merisi_da_Caravaggio_%28Milan_1571-Port%27_Ercole_1610%29_-_The_Calling_of_Saints_Peter_and_Andrew_-_RCIN_402824_-_Hampton_Court_Palace.jpg 2x" data-file-width="2074" data-file-height="1650" /></a><figcaption><a href="/w/index.php?title=La_crida_dels_sants_Pere_i_Andreu&action=edit&redlink=1" class="new" title="La crida dels sants Pere i Andreu (encara no existeix)">La crida dels sants Pere i Andreu</a>, 1603/1606, <a href="/wiki/Caravaggio" title="Caravaggio">Caravaggio</a></figcaption></figure> El nom jueu original de Pere, tal com s'indica al Nou Testament, era «Simó» (Σίμων Simōn en grec) o (només a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ft+15%3A14&l=ca">Ft 15:14</a> i <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=2Pe+1:1&l=ca">2Pe 1:1</a>) «Simeó» (Συμεών en grec). S'ha explicat que la variació Simó/Simeó reflecteix «el conegut costum entre els jueus de l'època de donar el nom d'un famós patriarca o personatge de l'<a href="/wiki/Antic_Testament" title="Antic Testament">Antic Testament</a> [Simeó] a un nen (no pas a les nenes) juntament amb un nom grec / romà semblant [Simó]».<a href="#cite_note-10">[9]</a> Més tard se li va donar el nom כֵּיפָא (Kefa) en <a href="/wiki/Arameu" title="Arameu">arameu</a>, que es va fer en grec (per transliteració i l'addició d'una final de <a href="/wiki/Sigma" title="Sigma">sigma</a> perquè sigui una paraula masculina) com Κηφᾶς, en <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> Cefas (9 aparicions en el Nou Testament);<a href="#cite_note-11">[10]</a> o (per traducció amb terminació masculina) com a Πέτρος, del llatí Petrus i en català Pere (156 aparicions al Nou Testament).<a href="#cite_note-12">[11]</a> Es discuteix el significat precís de la paraula arameu, alguns diuen que el seu significat habitual és «roca» o «penya-segat», altres diuen que significa més aviat «pedra» i, particularment en la seva aplicació de Jesús a Simó, com una «joia», però la majoria dels estudiosos coincideixen que com a nom propi denota un caràcter aspre o dur.<a href="#cite_note-13">[12]</a> Ambdós significats, «pedra» (joia o pedra tallada) i «roca», s'indiquen en els diccionaris d'arameu<a href="#cite_note-14">[13]</a> i <a href="/wiki/Sir%C3%ADac" title="Siríac">siríac</a>.<a href="#cite_note-15">[14]</a> El teòleg catòlic Rudolf Pesch argumenta que el cefa arameu significa «pedra, bola, aglomeració, clavada» i que «roca» és només una connotació; que al grec àtic la petra denota «roca conreada, àrea rocosa, significa «pedra petita, pedra de pedra, pedra de fona, roca mòbil».<a href="#cite_note-16">[15]</a> El nom combinat Σίμων Πέτρος (Simó Pere) apareix dinou vegades al <a href="/wiki/Nou_Testament" title="Nou Testament">Nou Testament</a>. En alguns documents <a href="/wiki/Sir%C3%ADac" title="Siríac">siríacs</a> es diu, en traducció al català, Simó Cephas.<a href="#cite_note-17">[16]</a> En els diferents <a href="/wiki/Evangelis" class="mw-redirect" title="Evangelis">evangelis</a> ens troben diversos noms semblants que comencen per Simó: <ul><li>Simó Kêpha (la Pedra) (Pere) <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+4:18&l=ca">Mt 4:18</a></li> <li>Simó el Zelota <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lc+6:15&l=ca">Lc 6:15</a> i <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ac+1:13&l=ca">Ac 1:13</a></li> <li>Simó el Cananeu <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mc+3:18&l=ca">Mc 3:18</a></li> <li>Simó barjonna (fill de Jonàs) <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jo+21:15&l=ca">Jo 21:15</a></li> <li>Simó Iscariot <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+6:70&l=ca">Mt 6:70</a></li></ul> Segons <a href="/wiki/Robert_Ambelain" title="Robert Ambelain">Robert Ambelain</a> tots són una sola i única persona Simó Pere. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Informació_biogràfica">Informació biogràfica</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Informació biogràfica">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ancient_capernum_is.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Ancient_capernum_is.JPG/220px-Ancient_capernum_is.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Ancient_capernum_is.JPG/330px-Ancient_capernum_is.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Ancient_capernum_is.JPG/440px-Ancient_capernum_is.JPG 2x" data-file-width="2848" data-file-height="2136" /></a><figcaption>Ruïnes de l'antiga ciutat de <a href="/wiki/Cafarna%C3%BCm" title="Cafarnaüm">Cafarnaüm</a> a la riba nord del <a href="/wiki/Mar_de_Galilea" class="mw-redirect" title="Mar de Galilea">mar de Galilea</a></figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Fonts">Fonts</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Fonts">modifica</a>]</div> La història de la vida de Pere es narra en els quatre <a href="/wiki/Evangelis_can%C3%B2nics" class="mw-redirect" title="Evangelis canònics">evangelis canònics</a>, als <a href="/wiki/Fets_dels_Ap%C3%B2stols" title="Fets dels Apòstols">Fets dels Apòstols</a>, les cartes del Nou Testament, el no canònic <a href="/w/index.php?title=Evangeli_dels_hebreus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Evangeli dels hebreus (encara no existeix)">Evangeli dels hebreus</a> i altres narracions de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_primitiva" title="Església primitiva">Església primitiva</a> sobre la seva vida i mort. Al <a href="/wiki/Nou_Testament" title="Nou Testament">Nou Testament</a>, és un dels primers deixebles cridats durant el ministeri de Jesús. Pere es va convertir en el primer apòstol de la llista ordenat per Jesús a l'Església primitiva.<a href="#cite_note-ODCC_Peter-18">[17]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Narracions">Narracions</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Narracions">modifica</a>]</div> Pere era un pescador jueu a <a href="/wiki/Betsaida" title="Betsaida">Betsaida</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jo+1:44&l=ca">Jo 1:44</a>).<a href="#cite_note-19">[Nota 2]</a> Va ser nomenat Simó, fill de Jonàs o Joan.<a href="#cite_note-20">[Nota 3]</a> Els tres <a href="/wiki/Evangelis_sin%C3%B2ptics" title="Evangelis sinòptics">evangelis sinòptics</a> expliquen com <a href="/wiki/Curaci%C3%B3_de_la_sogra_de_Pere" title="Curació de la sogra de Pere">Jesús va curar la sogra de Pere</a> a casa seva a <a href="/wiki/Cafarna%C3%BCm" title="Cafarnaüm">Cafarnaüm</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+8:14–17&l=ca">Mt 8:14–17</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mc+1:29–31&l=ca">Mc 1:29–31</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lc+4:38&l=ca">Lc 4:38</a>); aquest passatge representa clarament a Pere com a casat. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1Co+9:5&l=ca">1Co 9:5</a> també s'ha pres per implicar que estava casat i que la dona de Pere va acompanyar el seu marit en alguns dels seus viatges missioners.<a href="#cite_note-21">[18]</a> <a href="/wiki/Climent_d%27Alexandria" title="Climent d'Alexandria">Climent d'Alexandria</a> va escriure: «Quan el beneït Pere va veure com la seva pròpia esposa havia sortit de la mort, es va alegrar a causa de la seva convocatòria i de la seva tornada a casa, i la va cridar molt encoratjadora i reconfortant, adreçant-se pel seu nom i dient: "Recordeu el Senyor". Tal va ser el matrimoni dels beneïts i la seva perfecta disposició cap als que més estimaven.»<a href="#cite_note-22">[19]</a> També va afirmar que Pere tenia fills.<a href="#cite_note-23">[20]</a> Les llegendes posteriors, que daten del segle vi en endavant, van suggerir que Pere tenia una filla identificada com a <a href="/wiki/Peronella_de_Roma" title="Peronella de Roma">santa Peronella</a>. Això, però, probablement és el resultat de la semblança dels seus noms.<a href="#cite_note-newadvent2-24">[21]</a><a href="#cite_note-25">[22]</a> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Duccio_di_Buoninsegna_036.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Duccio_di_Buoninsegna_036.jpg/240px-Duccio_di_Buoninsegna_036.jpg" decoding="async" width="240" height="225" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Duccio_di_Buoninsegna_036.jpg/360px-Duccio_di_Buoninsegna_036.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Duccio_di_Buoninsegna_036.jpg/480px-Duccio_di_Buoninsegna_036.jpg 2x" data-file-width="2730" data-file-height="2561" /></a><figcaption> La crida dels apòstols Pere i Andreu (del Maestà), c. 1308–1311</figcaption></figure> En els evangelis sinòptics, Pere (llavors Simó) era pescador juntament amb el seu germà, <a href="/wiki/Andreu_ap%C3%B2stol" title="Andreu apòstol">Andreu</a>, i els fills de <a href="/wiki/Zebedeu" title="Zebedeu">Zebedeu</a>, <a href="/wiki/Jaume_el_Major" title="Jaume el Major">Jaume</a> i <a href="/wiki/Joan_Evangelista" title="Joan Evangelista">Joan</a>. L'<a href="/wiki/Evangeli_de_Joan" class="mw-redirect" title="Evangeli de Joan">evangeli de Joan</a> també representa a Pere pescant, fins i tot després de la resurrecció de Jesús, a la història de la <a href="/wiki/La_pesca_miraculosa" title="La pesca miraculosa">captura de 153 peixos</a>. A Mateu i Marc, Jesús va anomenar Simó i el seu germà Andreu perquè fossin «<a href="/w/index.php?title=Pescadors_d%27homes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pescadors d'homes (encara no existeix)">pescadors d'homes</a>» (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+4:18&l=ca">Mt 4:18</a>–<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+4:19&l=ca">Mt 4:19</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mc+1:16–17&l=ca">Mc 1:16–17</a>). Una església franciscana està construïda sobre el lloc tradicional de la casa de l'apòstol Pere.<a href="#cite_note-26">[23]</a>A <a href="/wiki/Evangeli_de_Lluc" class="mw-redirect" title="Evangeli de Lluc">Lluc</a>, Simó Pere és propietari del <a href="/w/index.php?title=Vaixell_de_Sant_Pere&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vaixell de Sant Pere (encara no existeix)">vaixell</a> que Jesús utilitza per predicar a les multituds que el pressionaven a la vora del <a href="/wiki/Mar_de_Galilea" class="mw-redirect" title="Mar de Galilea">llac de Genesaret</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lc+5:3&l=ca">Lc 5:3</a>). Aleshores, Jesús sorprèn a Simó i als seus companys Jaume i Joan (Andreu no hi és esmentat) dient-los que baixin les xarxes, amb la qual cosa capturen un gran nombre de peixos. Immediatament després d'això, el segueixen (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lc+5:4–11&l=ca">Lc 5:4–11</a>). L'<a href="/wiki/Evangeli_de_Joan" class="mw-redirect" title="Evangeli de Joan">Evangeli de Joan</a> dona un relat comparable de «Els primers deixebles» (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+1:35–42&l=ca">Jn 1:35–42</a>). A Joan, es diu als lectors que es tractava de dos deixebles de <a href="/wiki/Joan_Baptista" title="Joan Baptista">Joan Baptista</a> (Andreu i un deixeble sense nom) que va escoltar Joan Baptista anunciar Jesús com l'«<a href="/wiki/Agnus_Dei" title="Agnus Dei">Anyell de Déu</a>» i després va seguir Jesús. Després, Andreu es va dirigir al seu germà Simó, dient: «Hem trobat el <a href="/wiki/Messies" title="Messies">Messies</a>», i després va portar Simó a Jesús. <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cavalier_d%27Arpino_-_Christ_Taken_Prisoner_-_WGA04690.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/Cavalier_d%27Arpino_-_Christ_Taken_Prisoner_-_WGA04690.jpg/220px-Cavalier_d%27Arpino_-_Christ_Taken_Prisoner_-_WGA04690.jpg" decoding="async" width="220" height="313" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/Cavalier_d%27Arpino_-_Christ_Taken_Prisoner_-_WGA04690.jpg/330px-Cavalier_d%27Arpino_-_Christ_Taken_Prisoner_-_WGA04690.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/Cavalier_d%27Arpino_-_Christ_Taken_Prisoner_-_WGA04690.jpg/440px-Cavalier_d%27Arpino_-_Christ_Taken_Prisoner_-_WGA04690.jpg 2x" data-file-width="850" data-file-height="1211" /></a><figcaption>L'apòstol Pere atacant <a href="/wiki/Malc_(servent_de_Caif%C3%A0s)" title="Malc (servent de Caifàs)">Malc</a>, el servent dels <a href="/wiki/Gran_Sacerdot" class="mw-redirect" title="Gran Sacerdot">Gran Sacerdot</a> amb una espasa a l'<a href="/wiki/Getseman%C3%AD" title="Getsemaní">hort de Getsemaní</a>, de <a href="/w/index.php?title=Giuseppe_Cesari&action=edit&redlink=1" class="new" title="Giuseppe Cesari (encara no existeix)">Giuseppe Cesari</a> c. 1597</figcaption></figure> Tres dels quatre evangelis, Mateu, Marc i Joan, relaten la història de <a href="/wiki/Jes%C3%BAs_camina_sobre_l%27aigua" title="Jesús camina sobre l'aigua">Jesús caminant sobre l'aigua</a>. Mateu també descriu Pere caminant sobre l'aigua per un moment, però començant a enfonsar-se quan la seva fe dubta (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+14:28–31&l=ca">Mt 14:28–31</a>). Al començament del <a href="/wiki/Darrer_Sopar" class="mw-redirect" title="Darrer Sopar">Darrer Sopar</a>, Jesús va rentar els peus als deixebles. Pere es va negar inicialment a deixar que Jesús li rentés els peus, però quan Jesús li va dir: «Si no et rento, tu no tens cap part amb mi», Pere va respondre: «Senyor, no només els meus peus, sinó també les mans i el cap» (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+13:2-11&l=ca">Jn 13:2-11</a>). El <a href="/w/index.php?title=Rentat_de_peus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rentat de peus (encara no existeix)">rentat de peus</a> es repeteix sovint al <a href="/w/index.php?title=Servei_del_culte&action=edit&redlink=1" class="new" title="Servei del culte (encara no existeix)">servei del culte</a> el <a href="/wiki/Dijous_Sant" title="Dijous Sant">dijous sant</a> per algunes <a href="/wiki/Divisi%C3%B3_del_cristianisme" title="Divisió del cristianisme">confessions cristianes</a>. Els tres <a href="/wiki/Evangelis_sin%C3%B2ptics" title="Evangelis sinòptics">evangelis sinòptics</a> esmenten que, quan Jesús va ser arrestat, un dels seus companys va tallar l'orella a un criat del <a href="/wiki/Summe_Sacerdot_d%27Israel" title="Summe Sacerdot d'Israel">gran sacerdot d'Israel</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+26:51&l=ca">Mt 26:51</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mc+14:47&l=ca">Mc 14:47</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lc+22:50&l=ca">Lc 22:50</a>). L'Evangeli de Joan també inclou aquest esdeveniment i nomena Pere com a espadat i <a href="/wiki/Malc_(servent_de_Caif%C3%A0s)" title="Malc (servent de Caifàs)">Malc</a> com a víctima (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+18:10&l=ca">Jn 18:10</a>). Lluc afegeix que Jesús va tocar l'orella i la va curar miraculosament (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lc+22:49–51&l=ca">Lc 22:49–51</a>). Aquesta curació de l'orella del criat és l'últim dels <a href="/wiki/Miracles_de_Jes%C3%BAs" title="Miracles de Jesús">37 miracles atribuïts a Jesús</a> a la Bíblia. Simó Pere va ser processat dues vegades, amb Joan, davant el <a href="/wiki/Sanedr%C3%AD" title="Sanedrí">Sanedrí</a> i els va desafiar directament (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ac+4:7–22&l=ca">Ac 4:7–22</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ac+5:18–42&l=ca">Ac 5:18–42</a>). Després de rebre una <a href="/w/index.php?title=Visi%C3%B3_de_Pere_del_llen%C3%A7ol_amb_animals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Visió de Pere del llençol amb animals (encara no existeix)">visió</a> de Déu que permetia menjar animals abans impurs, Pere fa un viatge missioner a <a href="/wiki/Lod" title="Lod">Lidda</a>, <a href="/wiki/Jaffa" class="mw-redirect" title="Jaffa">Joppa</a> i <a href="/wiki/Cesarea" class="mw-disambig" title="Cesarea">Cesarea</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ac+9:32&l=ca">Ac 9:32</a>–<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ac+10:2&l=ca">Ac 10:2</a>), esdevenint fonamental en la decisió d'evangelitzar els <a href="/wiki/Gentils" class="mw-redirect" title="Gentils">gentils</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ac+10&l=ca">Ac 10</a>). Simó Pere va aplicar el missatge de la visió als animals nets als gentils i va seguir la seva reunió amb <a href="/wiki/Corneli_el_Centuri%C3%B3" title="Corneli el Centurió">Corneli el Centurió</a> afirmant que «Déu no mostra parcialitat» (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ac+10&l=ca">Ac 10</a>). Segons els <a href="/wiki/Fets_dels_Ap%C3%B2stols" title="Fets dels Apòstols">Fets dels Apòstols</a>, Pere i Joan van ser enviats de Jerusalem a <a href="/wiki/Samaria" title="Samaria">Samaria</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ac+8:14&l=ca">Ac 8:14</a>). Pere/Cefàs s'esmenta breument al capítol inicial d'una de les <a href="/wiki/Ep%C3%ADstoles_paulines" class="mw-redirect" title="Epístoles paulines">epístoles paulines</a>, l'<a href="/wiki/Ep%C3%ADstola_als_G%C3%A0lates" class="mw-redirect" title="Epístola als Gàlates">Epístola als Gàlates</a>, que esmenta un viatge de l'<a href="/wiki/Pau_de_Tars" title="Pau de Tars">apòstol Pau</a> a <a href="/wiki/Jerusalem" title="Jerusalem">Jerusalem</a> on es troba amb Pere (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ga+1:18&l=ca">Ga 1:18</a>). Pere apareix de nou a Gàlates, catorze anys després, quan Pau (ara amb <a href="/wiki/Bernab%C3%A9_ap%C3%B2stol" title="Bernabé apòstol">Bernabé</a> i <a href="/wiki/Titus_(personatge_b%C3%ADblic)" title="Titus (personatge bíblic)">Titus</a>) va tornar a Jerusalem (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ga+1:18&l=ca">Ga 1:18</a>). Quan Pere va arribar a <a href="/wiki/Antioquia" title="Antioquia">Antioquia</a>, Pau es va oposar a Pere amb la seva cara «perquè ell [Pere] estava equivocat» (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ga+2:11&l=ca">Ga 2:11</a>). <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Apostle_Peter_Released_from_Prison,_Jacopo_di_Cione,_1370-1371_(Philadelphia_Museum_of_Art).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Apostle_Peter_Released_from_Prison%2C_Jacopo_di_Cione%2C_1370-1371_%28Philadelphia_Museum_of_Art%29.jpg/220px-Apostle_Peter_Released_from_Prison%2C_Jacopo_di_Cione%2C_1370-1371_%28Philadelphia_Museum_of_Art%29.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Apostle_Peter_Released_from_Prison%2C_Jacopo_di_Cione%2C_1370-1371_%28Philadelphia_Museum_of_Art%29.jpg/330px-Apostle_Peter_Released_from_Prison%2C_Jacopo_di_Cione%2C_1370-1371_%28Philadelphia_Museum_of_Art%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/51/Apostle_Peter_Released_from_Prison%2C_Jacopo_di_Cione%2C_1370-1371_%28Philadelphia_Museum_of_Art%29.jpg 2x" data-file-width="373" data-file-height="280" /></a><figcaption>L'apòstol Pere alliberat de la presó, <a href="/w/index.php?title=Jacopo_di_Cione&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jacopo di Cione (encara no existeix)">Jacopo di Cione</a>, 1370–1371 (<a href="/wiki/Philadelphia_Museum_of_Art" class="mw-redirect" title="Philadelphia Museum of Art">Philadelphia Museum of Art</a>)</figcaption></figure> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ac+12&l=ca">Ac 12</a> narra com Pere, que es trobava a Jerusalem, va ser empresonat per <a href="/wiki/Herodes_I_Agripa" title="Herodes I Agripa">Agripa I</a> (42–44 dC), però va ser <a href="/w/index.php?title=Alliberament_de_Sant_Pere&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alliberament de Sant Pere (encara no existeix)">rescatat per un àngel</a>. Després del seu alliberament, Pere va deixar Jerusalem per anar a «un altre lloc» (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ac+12:1–18&l=ca">Ac 12:1–18</a>). Pel que fa a l'activitat posterior de Peter, no hi ha més informació relacionada de les fonts existents, tot i que hi ha breus notificacions de certs episodis individuals de la seva vida posterior.<a href="#cite_note-newadvent-2">[1]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Primer_cap_de_l'Església_primitiva">Primer cap de l'Església primitiva</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Primer cap de l'Església primitiva">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Cristianisme_jueu" class="mw-redirect" title="Cristianisme jueu">Cristianisme jueu</a> i <a href="/wiki/Cristianisme_primitiu" class="mw-redirect" title="Cristianisme primitiu">Cristianisme primitiu</a></div> Els Evangelis i els Fets dels apòstols retraten Pere com l'apòstol més destacat, tot i que va negar Jesús tres vegades durant els fets de la crucifixió. Segons la tradició cristiana, Pere va ser el primer deixeble a qui es va presentar Jesús, equilibrant la negació de Pere i restablint la seva posició. Pere és considerat el primer líder de l'Església primitiva,<a href="#cite_note-FOOTNOTEPagels200545-27">[24]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTELüdemannÖzen1996116-28">[25]</a> encara que aviat va ser eclipsat en aquest lideratge per Jaume el Just, «el Germà del Senyor».<a href="#cite_note-FOOTNOTEPagels200545–46-29">[26]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTELüdemannÖzen1996116–117-30">[27]</a> Com que Pere va ser el primer a qui es va presentar Jesús, el lideratge de Pere constitueix la base de la successió apostòlica i del poder institucional de l'ortodòxia, com a hereus de Pere,<a href="#cite_note-FOOTNOTEPagels200543-31">[28]</a> i se'l descriu com «el roca» sobre la qual es construirà l'Església.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPagels200545-27">[24]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Posició_entre_els_apòstols">Posició entre els apòstols</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Posició entre els apòstols">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:JanStyka-SaintPeter.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/JanStyka-SaintPeter.jpg/280px-JanStyka-SaintPeter.jpg" decoding="async" width="280" height="183" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/JanStyka-SaintPeter.jpg/420px-JanStyka-SaintPeter.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/JanStyka-SaintPeter.jpg/560px-JanStyka-SaintPeter.jpg 2x" data-file-width="1920" data-file-height="1252" /></a><figcaption> Sant Pere predicant l'evangeli a les catacumbes de <a href="/w/index.php?title=Jan_Styka&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jan Styka (encara no existeix)">Jan Styka</a></figcaption></figure> Pere sempre figura al primer lloc entre els Dotze Apòstols als evangelis<a href="#cite_note-32">[29]</a> i al Llibre dels Fets.<a href="#cite_note-33">[30]</a> També se l'esmenta amb freqüència als evangelis perquè forma amb <a href="/wiki/Jaume_el_Major" title="Jaume el Major">Jaume el Major</a> i <a href="/wiki/Joan_Evangelista" title="Joan Evangelista">Joan</a> un grup especial dins dels Dotze Apòstols, present en incidents en què els altres no eren presents, com a la <a href="/wiki/Transfiguraci%C3%B3_de_Jes%C3%BAs" title="Transfiguració de Jesús">transfiguració de Jesús</a>,<a href="#cite_note-34">[31]</a> a la <a href="/wiki/Resurrecci%C3%B3_de_la_filla_de_Jaire" title="Resurrecció de la filla de Jaire">resurrecció de la filla de Jaire</a><a href="#cite_note-35">[32]</a> i a l'<a href="/wiki/Oraci%C3%B3_a_l%27hort_de_Getseman%C3%AD" title="Oració a l'hort de Getsemaní">oració a l'hortí de Getsemaní</a>.<a href="#cite_note-36">[33]</a> Pere sovint confessa la seva fe en Jesús com el Messies. Sovint es representa Pere als evangelis com a portaveu de tots els apòstols.<a href="#cite_note-37">[34]</a> <a href="/w/index.php?title=John_Vidmar&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Vidmar (encara no existeix)">John Vidmar</a>, un erudit catòlic, escriu: «Els erudits catòlics coincideixen que Pere tenia una autoritat que va substituir a la dels altres apòstols. Pere és el seu portaveu en diversos esdeveniments, dirigeix l'elecció de <a href="/wiki/Maties" class="mw-redirect" title="Maties">Maties</a>, la seva opinió en el debat sobre convertir els gentils era crucial, etc.»<a href="#cite_note-38">[35]</a> L'autor dels <a href="/wiki/Fets_dels_Ap%C3%B2stols" title="Fets dels Apòstols">Fets dels Apòstols</a> retrata Pere com la figura central de la primera comunitat cristiana.<a href="#cite_note-39">[Nota 4]</a> L'autoritat de Pere va prestar-li el seu paper d'adjudicatari en conflictes i assumptes morals. Assumeix aquest paper en el cas d'Anianies i Safira i els fa responsables de mentir sobre la seva almoina. Peter els jutja i són assassinats individualment per la infracció.<a href="#cite_note-40">[36]</a> El paper de Pere no sempre es basava en el seu lideratge, sinó en els seus dots per tenir cura dels que ho necessitaven. Veiem que Pere estableix aquestes tendències arribant als malalts i coixos. Pere guareix a dos individus que no poden caminar o estan paralitzats<a href="#cite_note-41">[37]</a><a href="#cite_note-:0-42">[38]</a> a més de ressuscitar a Tabita de la mort.<a href="#cite_note-:0-42">[38]</a> Tot i que aquests actes eren miracles de compassió, també van contribuir al nombre de creients de l'Església primitiva. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Negació_de_Jesús_per_Pere">Negació de Jesús per Pere</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Negació de Jesús per Pere">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Negacions_de_Pere" class="mw-redirect" title="Negacions de Pere">negacions de Pere</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:El_Greco_-_Las_l%C3%A1grimas_de_San_Pedro.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/El_Greco_-_Las_l%C3%A1grimas_de_San_Pedro.jpg/220px-El_Greco_-_Las_l%C3%A1grimas_de_San_Pedro.jpg" decoding="async" width="220" height="228" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/El_Greco_-_Las_l%C3%A1grimas_de_San_Pedro.jpg/330px-El_Greco_-_Las_l%C3%A1grimas_de_San_Pedro.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/El_Greco_-_Las_l%C3%A1grimas_de_San_Pedro.jpg/440px-El_Greco_-_Las_l%C3%A1grimas_de_San_Pedro.jpg 2x" data-file-width="483" data-file-height="500" /></a><figcaption>Les llàgrimes de Sant Pere, del <a href="/wiki/El_Greco" title="El Greco">Greco</a>, finals del segle xvi</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:The_Denial_of_Saint_Peter-Caravaggio_(1610).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/The_Denial_of_Saint_Peter-Caravaggio_%281610%29.jpg/220px-The_Denial_of_Saint_Peter-Caravaggio_%281610%29.jpg" decoding="async" width="220" height="159" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/The_Denial_of_Saint_Peter-Caravaggio_%281610%29.jpg/330px-The_Denial_of_Saint_Peter-Caravaggio_%281610%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/The_Denial_of_Saint_Peter-Caravaggio_%281610%29.jpg/440px-The_Denial_of_Saint_Peter-Caravaggio_%281610%29.jpg 2x" data-file-width="7344" data-file-height="5292" /></a><figcaption>La negació de Sant Pere, de <a href="/wiki/Caravaggio" title="Caravaggio">Caravaggio</a>, c. 1610</figcaption></figure> Els quatre evangelis canònics relaten que, durant el <a href="/wiki/Darrer_Sopar" class="mw-redirect" title="Darrer Sopar">Darrer Sopar</a>, Jesús va predir que Pere li negaria tres vegades abans del següent cant del gall («abans que el gall canti dues vegades» al relat de Marc). Els tres sinòptics i Joan descriuen les tres negacions de la següent manera: <ol><li>Una negació quan una serventa del gran sacerdot detecta Simó Pere, dient que havia estat amb Jesús. Segons Marc (però no en tots els manuscrits), «el gall cantava». Només Lluc i Joan esmenten un foc pel qual Pere s'escalfava entre altres persones: segons Lluc, Pere estava «assegut»; segons Joan, ell estava «de peu».</li> <li>Una negació quan Simó Pere havia sortit a la porta d'entrada, lluny del foc, però la mateixa criada (Marc) o una altra criada (Mateu) o un home (Lluc i també Joan, per a qui, però, aquest és el tercer negació) va dir als espectadors que era seguidor de Jesús. Segons Joan, «el gall cantava». L'Evangeli de Joan posa la segona negació mentre Pere encara s'escalfava al foc i dona com a ocasió de la tercera negació una afirmació d'algú d'haver-lo vist al jardí de <a href="/wiki/Getseman%C3%AD" title="Getsemaní">Getsemaní</a> quan <a href="/wiki/Detenci%C3%B3_de_Jes%C3%BAs" title="Detenció de Jesús">Jesús va ser arrestat</a>.</li> <li>Una negació es va produir quan es va prendre l'accent galileu de Pere com a prova que de fet era deixeble de Jesús. Segons Mateu, Marc i Lluc, «el gall cantava». Mateu afegeix que va ser el seu <a href="/wiki/Accent" class="mw-disambig" title="Accent">accent</a> el que el va deixar apartar de la procedència de Galilea. Lluc se'n desvia lleugerament en afirmar que, en lloc d'una multitud que acusava Simó Pere, era un tercer individu. Joan no esmenta l'accent galileu.</li></ol> A l'Evangeli de Lluc hi ha un registre de Crist que va dir a Pere: «Simó, Simó, heus aquí, Satanàs ha desitjat tenir-vos perquè us pugui tamisar com a blat; però he <a href="/wiki/Preg%C3%A0ria_cristiana" title="Pregària cristiana">pregat</a> per vosaltres, perquè la vostra fe no falli. ets convertit, enforteix els teus germans». En una escena reminiscent<a href="#cite_note-May_Metzger-43">[39]</a> de l'epíleg de Joan, Pere afirma tres vegades que estima Jesús.<a href="#cite_note-Jo_21-44">[40]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Aparicions_després_de_la_resurrecció">Aparicions després de la resurrecció</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Aparicions després de la resurrecció">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Church_peters_primacy.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Church_peters_primacy.jpg/220px-Church_peters_primacy.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Church_peters_primacy.jpg/330px-Church_peters_primacy.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Church_peters_primacy.jpg/440px-Church_peters_primacy.jpg 2x" data-file-width="2848" data-file-height="1899" /></a><figcaption> Església de la primacia de Sant Pere al <a href="/wiki/Mar_de_Galilea" class="mw-redirect" title="Mar de Galilea">mar de Galilea</a></figcaption></figure> La <a href="/wiki/Primera_carta_als_Corintis" title="Primera carta als Corintis">primera epístola de Pau als corintis</a><a href="#cite_note-45">[41]</a> conté una llista de les <a href="/w/index.php?title=Aparicions_de_Jes%C3%BAs_resucitat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aparicions de Jesús resucitat (encara no existeix)">aparicions de Jesús resucitat</a>, la primera de les quals és una aparició a Pere.<a href="#cite_note-46">[42]</a> Aquí, aparentment, Pau segueix una tradició primerenca segons la qual Pere va ser el primer a veure el Crist ressuscitat,<a href="#cite_note-ODCC_Peter-18">[17]</a> que, però, no semblava haver sobreviscut fins al moment en què es van escriure els evangelis.<a href="#cite_note-47">[43]</a> En l'evangeli de Joan, Pere és la primera persona que entra a la <a href="/w/index.php?title=Tomba_buida&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tomba buida (encara no existeix)">tomba buida</a>, tot i que les dones i el <a href="/wiki/Deixeble_estimat" class="mw-redirect" title="Deixeble estimat">deixeble estimat</a> ho veuen davant seu.<a href="#cite_note-48">[44]</a> En el relat de Lluc, els apòstols rebutgen la notícia informe de les dones sobre la tomba buida i Pere és l'únic que va a comprovar-ho per ell mateix i marxa corrent cap a la tomba. Després de veure els vestits de lli, se'n va cap a casa, aparentment sense informar els altres deixebles.<a href="#cite_note-49">[45]</a> En el <a href="/w/index.php?title=Joan_21&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joan 21 (encara no existeix)">capítol final</a> de l'Evangeli de Joan, Pere, en una de les aparicions de la resurrecció de Jesús, va <a href="/w/index.php?title=Restauraci%C3%B3_de_Pere&action=edit&redlink=1" class="new" title="Restauració de Pere (encara no existeix)">afirmar tres vegades el seu amor per Jesús</a>, equilibrant la seva triple negació, i Jesús va confirmar la posició de Pere.<a href="#cite_note-Jo_21-44">[40]</a> L'església de la primacia de Sant Pere al <a href="/wiki/Mar_de_Galilea" class="mw-redirect" title="Mar de Galilea">mar de Galilea</a> és vista com el lloc tradicional on Jesucrist va aparèixer als seus deixebles després de la seva resurrecció i, segons la tradició catòlica, va establir la jurisdicció suprema de Pere sobre l'església cristiana. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Cap_de_l'Església_primitiva">Cap de l'Església primitiva</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Cap de l'Església primitiva">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Liberation_of_Saint_Peter_by_Giovanni_Lanfranco-BMA.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Liberation_of_Saint_Peter_by_Giovanni_Lanfranco-BMA.jpg/220px-Liberation_of_Saint_Peter_by_Giovanni_Lanfranco-BMA.jpg" decoding="async" width="220" height="276" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Liberation_of_Saint_Peter_by_Giovanni_Lanfranco-BMA.jpg/330px-Liberation_of_Saint_Peter_by_Giovanni_Lanfranco-BMA.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Liberation_of_Saint_Peter_by_Giovanni_Lanfranco-BMA.jpg/440px-Liberation_of_Saint_Peter_by_Giovanni_Lanfranco-BMA.jpg 2x" data-file-width="955" data-file-height="1200" /></a><figcaption>L'alliberament de Sant Pere de la presó per un àngel, de <a href="/wiki/Giovanni_Lanfranco" title="Giovanni Lanfranco">Giovanni Lanfranco</a>, 1620–21</figcaption></figure> Pere va ser considerat juntament amb Jaume el Just i apòstol Joan com a pilars de l'Església.<a href="#cite_note-50">[46]</a> Legitimat per l'aparició de Jesús, Pere va assumir el lideratge del grup dels primers seguidors, formant l'ekklēsia de Jerusalem mencionada per Pau.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPagels200545-27">[24]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTELüdemannÖzen1996116-28">[25]</a> Ben aviat fou eclipsat en aquest lideratge per Jaume el Just, «el Germà del Senyor».<a href="#cite_note-FOOTNOTEPagels200545–46-29">[26]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTELüdemannÖzen1996116–117-30">[27]</a> Segons Lüdemann, això es va deure a les discussions sobre l'<a href="/wiki/Sant_Pau_i_el_judaisme" title="Sant Pau i el judaisme">estricta adhesió</a> a la llei jueva, quan la facció més conservadora de Jaume el Just<a href="#cite_note-51">[47]</a> va prendre el control sobre la posició més liberal de Pere, que aviat va perdre la influència.<a href="#cite_note-FOOTNOTELüdemannÖzen1996116–117-30">[27]</a><a href="#cite_note-52">[Nota 5]</a> Segons Dunn, no es tractava d'una «usurpació del poder», sinó d'una conseqüència de la participació de Pere en les activitats missioneres.<a href="#cite_note-FOOTNOTEBockmuehl201052-53">[48]</a> L'historiador primitiu de l'Església Eusebi (c. 325 dC) registra <a href="/wiki/Climent_d%27Alexandria" title="Climent d'Alexandria">Climent d'Alexandria</a> (c. 190 dC) dient: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Perquè diuen que Pere i <a href="/wiki/Jaume_el_Major" title="Jaume el Major">Jaume</a> (el Gran) i <a href="/wiki/Joan_Evangelista" title="Joan Evangelista">Joan</a> després de l'ascensió del nostre Salvador, com també preferits pel nostre Senyor, no van lluitar per l'honor, sinó que van escollir <a href="/wiki/Jaume_el_Just" title="Jaume el Just">Jaume el Just</a> bisbe de Jerusalem.<a href="#cite_note-54">[49]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <a href="/w/index.php?title=James_D._G._Dunn&action=edit&redlink=1" class="new" title="James D. G. Dunn (encara no existeix)">James D. G. Dunn</a> proposa que Pere era un «home pont» entre les opinions oposades de Paul i James el Just [cursiva original]: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Perquè Pere va ser probablement de fet i efectiu l'home pont (pontifex maximus!) Que va fer més que cap altre per mantenir unit la diversitat del <a href="/w/index.php?title=Edat_apost%C3%B2lica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edat apostòlica (encara no existeix)">cristianisme del primer segle</a>. Jaume, germà de Jesús i Pau, els altres dos personatges més destacats del cristianisme del primer segle, estaven massa identificats amb les seves respectives "marques" del cristianisme, almenys als ulls dels cristians dels extrems oposats d'aquest espectre en particular. <a href="#CITEREFDunn2001">Dunn 2001</a>, Ch. 32 </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> Pau afirma que Pere tenia el càrrec especial de ser apòstol dels jueus, de la mateixa manera que ell, Pau, era apòstol dels gentils. Alguns argumenten que <a href="/wiki/Jaume_el_Just" title="Jaume el Just">Jaume el Just</a> era <a href="/wiki/Patriarca_Ortodox_de_Jerusalem" title="Patriarca Ortodox de Jerusalem">bisbe de Jerusalem</a>, mentre que Pere era <a href="/wiki/Bisbe_de_Roma" class="mw-redirect" title="Bisbe de Roma">bisbe de Roma</a> i que, de vegades, aquesta posició donava a Jaume el privilegi en algunes (però no totes) situacions. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Diàleg_de_la_pedra">Diàleg de la pedra</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Diàleg de la pedra">modifica</a>]</div> En un diàleg entre Jesús i els seus deixebles<a href="#cite_note-55">[50]</a> Jesús es pregunta: «Qui diu la gent que és el <a href="/wiki/Fill_de_l%27Home" class="mw-redirect" title="Fill de l'Home">Fill de l'Home</a>?» Els deixebles donen diverses respostes. Quan li pregunta «Qui et diu que sóc jo?», Simó Pere respon: «Tu ets el Crist, el Fill de Déu viu.» Llavors Jesús declara: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> El pare jesuïta <a href="/w/index.php?title=Daniel_J._Harrington&action=edit&redlink=1" class="new" title="Daniel J. Harrington (encara no existeix)">Daniel J. Harrington</a> proporciona una visió comuna de Pere, que suggereix que Peter era un símbol improbable d'estabilitat. Tot i que va ser un dels primers deixebles cridats i va ser el portaveu del grup, Pere també és l'exemple de la «poca fe». A <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+14&l=ca">Mt 14</a>, Pere aviat farà que Jesús li digui: «Oh de poca fe, per què heu dubtat?», I finalment negarà Jesús tres vegades. Així, a la llum de l'esdeveniment de Pasqua, Pere es va convertir en un exemple del pecador perdonat.<a href="#cite_note-56">[51]</a> Fora de l'Església catòlica, les opinions varien quant a la interpretació d'aquest passatge respecte a quina autoritat i responsabilitat, si n'hi hagués, que Jesús donava a Pere.<a href="#cite_note-57">[52]</a> A l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa" title="Església Ortodoxa">Església Ortodoxa</a> aquest passatge s'interpreta com que no implica un protagonisme especial a la persona de Pere, sinó a la posició de Pere com a representant dels apòstols. La paraula utilitzada per a «roca» (petra) es refereix gramaticalment a «un petit destacament de la cornisa massiva»,<a href="#cite_note-58">[53]</a> no a un roc massís. Així, la <a href="/w/index.php?title=Sagrada_Tradici%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sagrada Tradició (encara no existeix)">Sagrada Tradició</a> ortodoxa entén les paraules de Jesús com a referents a la fe apostòlica. <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:San_Pedro_en_l%C3%A1grimas_-_Murillo.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/San_Pedro_en_l%C3%A1grimas_-_Murillo.jpg/220px-San_Pedro_en_l%C3%A1grimas_-_Murillo.jpg" decoding="async" width="220" height="316" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/San_Pedro_en_l%C3%A1grimas_-_Murillo.jpg/330px-San_Pedro_en_l%C3%A1grimas_-_Murillo.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/San_Pedro_en_l%C3%A1grimas_-_Murillo.jpg/440px-San_Pedro_en_l%C3%A1grimas_-_Murillo.jpg 2x" data-file-width="6744" data-file-height="9672" /></a><figcaption>Sant Pere en llàgrimes de <a href="/wiki/Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo" title="Bartolomé Esteban Murillo">Bartolomé Esteban Murillo</a> (1617–1682)</figcaption></figure> Petros no s'havia utilitzat prèviament com a nom, però en el món de parla grega es va convertir en un nom cristià popular, després d'haver-se establert la tradició del protagonisme de Pere a l'església cristiana primitiva. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Successió_apostòlica">Successió apostòlica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Successió apostòlica">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Successi%C3%B3_apost%C3%B2lica" title="Successió apostòlica">successió apostòlica</a></div> El lideratge de Pere constitueix la base de la successió apostòlica i del poder institucional de l'ortodòxia, com a hereus de Pere,<a href="#cite_note-FOOTNOTEPagels200543-31">[28]</a> i es descriu com «la roca» sobre la qual es construirà l'església.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPagels200545-27">[24]</a> Els catòlics es refereixen a ell com a cap dels apòstols,<a href="#cite_note-CE-59">[54]</a> igual que els <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa" title="Església Ortodoxa">ortodoxos</a><a href="#cite_note-60">[55]</a> i els <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sies_ortodoxes_orientals" title="Esglésies ortodoxes orientals">ortodoxos orientals</a>.<a href="#cite_note-61">[56]</a><a href="#cite_note-62">[57]</a> En la litúrgia de l'Església Ortodoxa Copta, una vegada se'l coneix com a «destacat» o «cap» entre els apòstols, títol compartit amb Pau en el text (La fracció del dejuni i la festa dels apòstols Pere i Pau a l'església ortodoxa copta d'Alexandria). Alguns, incloses les esglésies ortodoxes, creuen que això no és el mateix que dir que els altres apòstols estaven sota les ordres de Pere. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Antioquia_i_Corint">Antioquia i Corint</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Antioquia i Corint">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Antioquia">Antioquia</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Antioquia">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Incident_d%27Antioquia" title="Incident d'Antioquia">incident d'Antioquia</a></div> Segons la <a href="/wiki/Carta_als_G%C3%A0lates" title="Carta als Gàlates">Carta als Gàlates</a><a href="#cite_note-63">[58]</a> Pere va anar a Antioquia on Pau el va retreure que seguís la línia conservadora respecte a la conversió dels gentils, tenint àpats separats dels gentils.<a href="#cite_note-64">[Nota 6]</a><a href="#cite_note-65">[59]</a> La tradició posterior va afirmar que Pere havia estat el primer <a href="/wiki/Patriarca_d%27Antioquia" title="Patriarca d'Antioquia">patriarca d'Antioquia</a>. Segons els escrits d'Origen<a href="#cite_note-ReferenceC-66">[60]</a> i <a href="/wiki/Eusebi_de_Cesarea" title="Eusebi de Cesarea">Eusebi</a> a la seva <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_eclesi%C3%A0stica_(Eusebi)" title="Història eclesiàstica (Eusebi)">Història eclesiàstica</a> (III, 36) Pere havia fundat l'església d'Antioquia.<a href="#cite_note-Eusebius-67">[61]</a> Narracions posteriors amplien la breu menció bíblica de la seva visita a<a href="/wiki/Antioquia" title="Antioquia">Antioquia</a>. El <a href="/wiki/Liber_Pontificalis" title="Liber Pontificalis">Liber Pontificalis</a> (segle ix) esmenta que Pere havia servit com a bisbe d'Antioquia durant set anys i que havia deixat la seva família a la ciutat grega abans del seu viatge a Roma.<a href="#cite_note-68">[62]</a> Les afirmacions sobre el llinatge de sang directa de Simó Pere entre la vella població d'Antioquia existien al segle i i continuen existint avui, sobretot per part de certes famílies <a href="/w/index.php?title=Semaanes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Semaanes (encara no existeix)">semaanes</a> de l'actual Síria i el Líban. Els historiadors han aportat altres proves de la estada de Pere a Antioquia.<a href="#cite_note-69">[63]</a> La <a href="/wiki/Pseudoclementines" title="Pseudoclementines">literatura clementina</a>, un grup d'obres relacionades escrites al segle iv però que es creu que conté materials de segles anteriors, relaciona informació sobre Pere que pot provenir de tradicions anteriors. Una d'elles és que Peter tenia un grup de dotze a setze seguidors, a qui els escrits clementins nomenen.<a href="#cite_note-70">[64]</a> Una altra és que proporciona un itinerari de la ruta de Pere des de <a href="/wiki/Cesarea_Mar%C3%ADtima" class="mw-redirect" title="Cesarea Marítima">Cesarea Marítima</a> fins a Antioquia, on va debatre el seu adversari <a href="/wiki/Sim%C3%B3_el_Mag" title="Simó el Mag">Simó el Mag</a>; durant aquest viatge va ordenar a Zaqueu com a primer bisbe de Cesarea i a Maro com a primer bisbe de Trípolis. Fred Lapham suggereix que la ruta registrada en els escrits de Climent pot haver estat extreta d'un document anterior esmentat per <a href="/wiki/Epifani_de_Salamina" class="mw-redirect" title="Epifani de Salamina">Epifani de Salamina</a> en el seu <a href="/wiki/Panarion" title="Panarion">Panarion</a> anomenat «L'itinerari de Pere».<a href="#cite_note-71">[65]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Corint">Corint</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Corint">modifica</a>]</div> És possible que Pere visités <a href="/wiki/Corint" title="Corint">Corint</a>, on potser hi va haver un partit de «Cefas».<a href="#cite_note-ODCC_Peter-18">[17]</a> La <a href="/wiki/Primera_carta_als_Corintis" title="Primera carta als Corintis">Primera carta als Corintis</a> suggereix que potser Pere va visitar la ciutat de Corint, situada a Grècia, durant les seves missions.<a href="#cite_note-72">[66]</a> <a href="/wiki/Dion%C3%ADs_de_Corint_(bisbe)" title="Dionís de Corint (bisbe)">Dionís</a>, bisbe de Corint, en la seva Epístola a l'Església romana dirigida pel <a href="/wiki/Papa_Soter" title="Papa Soter">papa Soter</a> (165–174 dC), declara que Pere i Pau van fundar l'Església de Roma i l'Església de Corint, i que viuen a Corint des de fa un temps, i finalment a Itàlia, on van trobar la mort: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Així, per tal amonestació, heu unit la plantació de Pere i Pau a Roma i Corint. Els dos van plantar i ens van ensenyar al nostre Corint. I van ensenyar junts de la mateixa manera a Itàlia i van patir martiris al mateix temps.<a href="#cite_note-73">[67]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Connexió_a_Roma">Connexió a Roma</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Connexió a Roma">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Correggio_-_The_Apostles_Peter_and_Paul,_detail_of_cupola_fresco_-_WGA05317.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Correggio_-_The_Apostles_Peter_and_Paul%2C_detail_of_cupola_fresco_-_WGA05317.jpg/220px-Correggio_-_The_Apostles_Peter_and_Paul%2C_detail_of_cupola_fresco_-_WGA05317.jpg" decoding="async" width="220" height="308" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Correggio_-_The_Apostles_Peter_and_Paul%2C_detail_of_cupola_fresco_-_WGA05317.jpg/330px-Correggio_-_The_Apostles_Peter_and_Paul%2C_detail_of_cupola_fresco_-_WGA05317.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Correggio_-_The_Apostles_Peter_and_Paul%2C_detail_of_cupola_fresco_-_WGA05317.jpg/440px-Correggio_-_The_Apostles_Peter_and_Paul%2C_detail_of_cupola_fresco_-_WGA05317.jpg 2x" data-file-width="571" data-file-height="800" /></a><figcaption>Els apòstols Pere i Pau, detall del fresc de la cúpula de Correggio (1520–1524)</figcaption></figure> Segons una tradició de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_primitiva" title="Església primitiva">Església primitiva</a>, es diu que Pere va fundar l'Església a Roma amb Pau, va servir com a bisbe, va escriure dues epístoles i després va conèixer-hi el <a href="/wiki/M%C3%A0rtir_cristi%C3%A0" title="Màrtir cristià">martiri</a> juntament amb Pau. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Papat">Papat</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Papat">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Peter_as_Pope.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9b/Peter_as_Pope.png/180px-Peter_as_Pope.png" decoding="async" width="180" height="261" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9b/Peter_as_Pope.png/270px-Peter_as_Pope.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9b/Peter_as_Pope.png 2x" data-file-width="281" data-file-height="407" /></a><figcaption> Sant Pere representat com un papa a la <a href="/wiki/Cr%C3%B2nica_de_Nuremberg" title="Crònica de Nuremberg">Crònica de Nuremberg</a> </figcaption></figure> L'Església catòlica parla del <a href="/wiki/Papa" title="Papa">papa</a>, el bisbe de Roma, com el successor de sant Pere. Sovint, això s'interpreta per implicar que Pere va ser el primer bisbe de Roma. Tanmateix, també es diu que la institució del papat no depèn de la idea que Pere fos bisbe de Roma ni tan sols que hagués estat mai a Roma.<a href="#cite_note-74">[68]</a> <a href="/wiki/Papa_Climent_I" class="mw-redirect" title="Papa Climent I">Sant Climent</a> de Roma identifica Pere i Pau com els herois destacats de la fe.<a href="#cite_note-ODCC_Peter-18">[17]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Viatge_a_Roma">Viatge a Roma</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Viatge a Roma">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Narracions_del_Nou_Testament">Narracions del Nou Testament</h4>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Narracions del Nou Testament">modifica</a>]</div> No hi ha evidències bíbliques evidents que Pere estigués a Roma, però la primera epístola de Pere esmenta que «l'Església que està a Babilònia, elegida junt amb vosaltres, us saluda; així ho fa el meu fill Marc».<a href="#cite_note-75">[69]</a> No és segur si això es refereix a la Babilònia real o a Roma, per a la qual Babilònia era un sobrenom comú en aquell moment, o a la diàspora jueva en general, tal com ha proposat una teoria recent.<a href="#cite_note-76">[70]</a><a href="#cite_note-77">[71]</a> Mentre l'església de Roma ja estava florint quan Pau va escriure la seva <a href="/wiki/Ep%C3%ADstola_als_romans" class="mw-redirect" title="Epístola als romans">epístola als romans</a> cap al 57 dC,<a href="#cite_note-Franzen,_p.26-78">[72]</a> saluda una cinquantena de persones a Roma pel seu nom,<a href="#cite_note-bibleverse-nb||Romans|16-79">[73]</a> però no a Pere, a <a href="/wiki/Incident_d%27Antioquia" title="Incident d'Antioquia">qui coneixia</a>. Tampoc no es fa esment de Pere a Roma després de la seva estada de dos anys de Pau a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ft+28&l=ca">Ft 28</a>, cap al 60–62 dC. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Pares_de_l'Església">Pares de l'Església</h4>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Pares de l'Església">modifica</a>]</div> Els escrits del <a href="/wiki/Pare_de_l%27Esgl%C3%A9sia" title="Pare de l'Església">Pare de l'Església</a> del segle i <a href="/wiki/Ignasi_d%27Antioquia" title="Ignasi d'Antioquia">Ignasi d'Antioquia</a> (c. 35 – c. 107) fan referència a Pere i Pau que feien amonestacions als romans, indicant la presència de Pere a Roma.<a href="#cite_note-80">[74]</a> <a href="/wiki/Ireneu_de_Li%C3%B3" title="Ireneu de Lió">Ireneu de Lió</a> (c. 130 – c. 202) va escriure al segle ii que Pere i Pau havien estat els fundadors de l'Església a Roma i que havien nomenat <a href="/wiki/Papa_Lli" title="Papa Lli">Lli</a> com a bisbe successor.<a href="#cite_note-81">[75]</a> <a href="/wiki/Climent_d%27Alexandria" title="Climent d'Alexandria">Climent d'Alexandria</a> (c. 150 – c. 215) afirma que «Pere havia predicat la Paraula públicament a Roma (190 dC)»<a href="#cite_note-CL-82">[76]</a> Segons <a href="/wiki/Or%C3%ADgenes" title="Orígenes">Orígenes</a> (184–253)<a href="#cite_note-ReferenceC-66">[60]</a> i <a href="/wiki/Eusebi_de_Cesarea" title="Eusebi de Cesarea">Eusebi</a>,<a href="#cite_note-Eusebius-67">[61]</a> Pere «després d'haver fundat l'església a Antioquia per primera vegada, va marxar a Roma predicant l'Evangeli, i ell també, després de [presidir] l'església d'Antioquia, va presidir el de Roma fins a la seva mort».<a href="#cite_note-83">[77]</a> Després de presidir l'Església d'Antioquia durant un temps, Pere hauria estat succeït per <a href="/wiki/Evodi" title="Evodi">Evodi</a><a href="#cite_note-84">[78]</a> i, posteriorment, per <a href="/wiki/Ignasi_d%27Antioquia" title="Ignasi d'Antioquia">Ignasi</a>, que era alumne de l'<a href="/wiki/Joan_Evangelista" title="Joan Evangelista">apòstol Joan</a>.<a href="#cite_note-85">[79]</a> <a href="/wiki/Lactanci" title="Lactanci">Lactanci</a>, en el seu llibre anomenat De la manera en què van morir els perseguidors, escrit cap al 318, va assenyalar que «i mentre Neró regnava, l'apòstol Pere va venir a Roma i, a través del poder de Déu que li va ser confiat, va fer certs miracles, i, en convertir molts a la veritable religió, va construir un temple fidel i ferm al Senyor».<a href="#cite_note-86">[80]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Simó_el_Mag">Simó el Mag</h4>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Simó el Mag">modifica</a>]</div> <a href="/wiki/Eusebi_de_Cesarea" title="Eusebi de Cesarea">Eusebi de Cesarea</a> (260/265 – 339/340) relata que quan Pere s'enfrontà a <a href="/wiki/Sim%C3%B3_el_Mag" title="Simó el Mag">Simó el Mag</a> a Judea (esmentat a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ft+8&l=ca">Ft 8</a>), Simó el Mag fuig a Roma, on els romans van començar a considerar-lo com un déu. Segons Eusebi, la seva sort va durar poc, ja que Déu va enviar Pere a Roma, i Simó va ser apagat i immediatament destruït.<a href="#cite_note-87">[81]</a> Segons <a href="/wiki/Jeroni_d%27Estrid%C3%B3" title="Jeroni d'Estridó">Jeroni d'Estridó</a> (327–420): «Pere va anar a Roma el segon any de Claudi per derrocar Simó el Mag i hi va ocupar la cadira sacerdotal durant vint-i-cinc anys fins a l'últim, és a dir, el catorzè any de Neró»<a href="#cite_note-Jerome1-88">[82]</a> Una obra apòcrifa, l'<a href="/w/index.php?title=Actus_Vercellenses&action=edit&redlink=1" class="new" title="Actus Vercellenses (encara no existeix)">Actus Vercellenses</a> (segle vii), un text llatí conservat en només un exemplar manuscrit publicat àmpliament en traducció sota el títol Actes de Pere, estableix l'enfrontament de Pere amb Simó el Mag a Roma.<a href="#cite_note-89">[83]</a><a href="#cite_note-:1-90">[84]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Mort_i_enterrament">Mort i enterrament</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Mort i enterrament">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Crucifixió_a_Roma">Crucifixió a Roma</h4>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Crucifixió a Roma">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Domine,_quo_vadis.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/Domine%2C_quo_vadis.jpg/170px-Domine%2C_quo_vadis.jpg" decoding="async" width="170" height="235" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/Domine%2C_quo_vadis.jpg/255px-Domine%2C_quo_vadis.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/Domine%2C_quo_vadis.jpg/340px-Domine%2C_quo_vadis.jpg 2x" data-file-width="3053" data-file-height="4226" /></a><figcaption><a href="/w/index.php?title=Domine_quo_vadis%3F&action=edit&redlink=1" class="new" title="Domine quo vadis? (encara no existeix)">Domine quo vadis?</a> (1602) per <a href="/wiki/Annibale_Carracci" title="Annibale Carracci">Annibale Carracci</a></figcaption></figure> A l'epíleg<a href="#cite_note-91">[85]</a> de l'Evangeli de Joan, Jesús deixa entreveure la mort per la qual Pere glorificaria Déu, dient: «quan siguis vell, estendràs les mans, i un altre et vestirà i et portarà allà on no voldràs anar.»<a href="#cite_note-92">[86]</a> Alguns interpreten això com una referència a la crucifixió de Pere.<a href="#cite_note-May_Metzger-43">[39]</a> Els teòlegs Donald Fay Robinson i Warren † Smaltz han suggerit que l'incident de <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ft+12:1-17&l=ca">Ft 12:1-17</a>, on Pere és «alliberat per un àngel» i va a «un altre lloc», representa realment un relat idealitzat de la seva mort, que pot haver-se produït en una presó de Jerusalem ja al 44 dC.<a href="#cite_note-93">[87]</a> El <a href="/wiki/Fragment_Muratori%C3%A0" title="Fragment Muratorià">fragment muratorià</a>, datat al segle ii, assenyala que el principal testimoni ocular d'Actes, <a href="/wiki/Lluc_Evangelista" class="mw-redirect" title="Lluc Evangelista">Lluc</a>, no va estar present a la mort de Pere.<a href="#cite_note-94">[88]</a> La tradició primitiva de l'Església diu que Pere probablement va morir per <a href="/wiki/Crucifixi%C3%B3" title="Crucifixió">crucifixió</a> (amb els braços estesos) en el moment del <a href="/wiki/Gran_incendi_de_Roma" title="Gran incendi de Roma">gran incendi de Roma</a> l'any 64. Això va tenir lloc tres mesos després del desastrós incendi que va destruir Roma pel qual l'emperador <a href="/wiki/Ner%C3%B3" title="Neró">Neró</a> desitjava culpar els cristians. Aquest «dies imperii» (aniversari del dia regnal) va ser important, exactament deu anys després que Neró ascendís al tron, i va ser «com sempre» acompanyat de molt vessament de sang. Tradicionalment, les <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">autoritats romanes</a> el van condemnar a mort per <a href="/wiki/Crucifixi%C3%B3" title="Crucifixió">crucifixió</a> al turó del <a href="/wiki/Vatic%C3%A0" class="mw-redirect" title="Vaticà">Vaticà</a>.<a href="#cite_note-newadvent-2">[1]</a> D'acord amb l'<a href="/wiki/Ap%C3%B2crif" class="mw-redirect" title="Apòcrif">apòcrif</a> <a href="/wiki/Fets_de_Pere" title="Fets de Pere">Fets de Pere</a>, va ser crucificat cap cap avall.<a href="#cite_note-:1-90">[84]</a> La tradició també situa el seu lloc d'enterrament on més tard es va construir la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere" title="Basílica de Sant Pere">basílica de Sant Pere</a>, directament sota l'altar major de la basílica. <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Crucifixion_of_Saint_Peter-Caravaggio_(c.1600).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Crucifixion_of_Saint_Peter-Caravaggio_%28c.1600%29.jpg/170px-Crucifixion_of_Saint_Peter-Caravaggio_%28c.1600%29.jpg" decoding="async" width="170" height="219" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Crucifixion_of_Saint_Peter-Caravaggio_%28c.1600%29.jpg/255px-Crucifixion_of_Saint_Peter-Caravaggio_%28c.1600%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/Crucifixion_of_Saint_Peter-Caravaggio_%28c.1600%29.jpg/340px-Crucifixion_of_Saint_Peter-Caravaggio_%28c.1600%29.jpg 2x" data-file-width="8180" data-file-height="10537" /></a><figcaption><a href="/w/index.php?title=La_crucifixi%C3%B3_de_Sant_Pere_(Caravaggio)&action=edit&redlink=1" class="new" title="La crucifixió de Sant Pere (Caravaggio) (encara no existeix)">La crucifixió de Sant Pere</a> (1601) de <a href="/wiki/Caravaggio" title="Caravaggio">Caravaggio</a></figcaption></figure> El <a href="/wiki/Papa_Climent_I" class="mw-redirect" title="Papa Climent I">papa Climent I</a> († 99), a la seva Carta als Corintis (capítol 5), escrita cap al c. 80–98, parla del martiri de Pere en els termes següents: «Prenguem els nobles exemples de la nostra pròpia generació. Mitjançant la gelosia i l'enveja, els pilars més grans i justos de l'Església van ser perseguits i van arribar fins a la mort […] Pere, per una injusta enveja, va suportar no una o dues, sinó moltes feines, i finalment, després de donar el seu testimoni, va marxar al lloc de glòria que li corresponia».<a href="#cite_note-95">[89]</a> Els fets apòcrifs de Pere (segle ii) (Fets de <a href="/w/index.php?title=Manuscrit_de_Vercelli&action=edit&redlink=1" class="new" title="Manuscrit de Vercelli (encara no existeix)">Vercelli</a> XXXV)<a href="#cite_note-:1-90">[84]</a> són la font de la tradició sobre la famosa frase llatina «Quo vadis, Domine?» (en <a href="/wiki/Grec" title="Grec">grec</a>: Κύριε, ποῦ ὑπάγεις «Kyrie, pou hypageis?»), que significa «On vas, Senyor?». Segons la història, Pere, fugint de Roma per evitar l'execució es troba amb Jesús ressuscitat. En la traducció llatina, Pere pregunta a Jesús: «Quo vadis?» Ell respon: «Romam eo iterum crucifigi» («vaig a Roma a ser crucificat de nou»). Llavors, Pere guanya el coratge de continuar el seu ministeri i torna a la ciutat, on és <a href="/wiki/M%C3%A0rtir_cristi%C3%A0" title="Màrtir cristià">martiritzat</a>. Aquesta història es commemora en un quadre d'<a href="/wiki/Annibale_Carracci" title="Annibale Carracci">Annibale Carracci</a>, a prop de les <a href="/wiki/Catacumbes" class="mw-redirect" title="Catacumbes">catacumbes</a> de <a href="/wiki/Calixt_I" title="Calixt I">sant Calixt</a>, conté una pedra on suposadament es conserven les petjades de Jesús d'aquest esdeveniment, tot i que aparentment era un <a href="/wiki/Exvot" title="Exvot">exvot</a> d'un <a href="/wiki/Pelegr%C3%AD" class="mw-disambig" title="Pelegrí">pelegrí</a> i, de fet, una còpia de l'original allotjat a la <a href="/wiki/San_Sebastiano_fuori_le_mura" class="mw-redirect" title="San Sebastiano fuori le mura">basílica de Sant Sebastià</a>. <a href="/wiki/Tertul%C2%B7li%C3%A0" title="Tertul·lià">Tertul·lià</a> (c. 155 – c. 240) atesta la mort de Pere a finals del segle ii a la seva Prescripció contra heretges, assenyalant que Pere va suportar una passió com la del seu Senyor.<a href="#cite_note-96">[90]</a> A la seva obra Scorpiace 15, també parla de la crucifixió de Pere: «La fe incipient Neró es va fer sagnant per primera vegada a Roma. Allà Pere va ser cenyit per un altre, ja que estava lligat a la creu».<a href="#cite_note-97">[91]</a> <a href="/wiki/Or%C3%ADgenes" title="Orígenes">Orígenes</a> (184–253) en el seu Comentari al llibre del Gènesi III, citat per Eusebi de Cesarea a la seva Història eclesiàstica (III, 1), va dir: «Pere va ser crucificat a Roma amb el cap cap avall, com ell mateix havia desitjat patir».<a href="#cite_note-CE-59">[54]</a> La <a href="/wiki/Creu_de_Sant_Pere" title="Creu de Sant Pere">creu de Sant Pere</a> inverteix la <a href="/wiki/Creu_llatina" title="Creu llatina">creu llatina</a> basant-se en aquesta negativa i en la seva afirmació de ser indigne de morir de la mateixa manera que el seu Salvador.<a href="#cite_note-98">[92]</a> <a href="/wiki/Pere_I_d%27Alexandria" title="Pere I d'Alexandria">Pere d'Alexandria</a> († 311), que va ser bisbe d'Alexandria i va morir cap al 311 dC, va escriure una epístola Sobre la Penitència, en què diu: «Pere, el primer dels apòstols, havent estat sovint detingut i llançat a la presó, i tractat amb ignomínia, va ser crucificat a Roma per última vegada».<a href="#cite_note-99">[93]</a> <a href="/wiki/Jeroni_d%27Estrid%C3%B3" title="Jeroni d'Estridó">Jeroni d'Estridó</a> (327–420) va escriure que «a mans de Neró, Pere va rebre la corona del martiri clavada a la creu amb el cap cap a terra i els peus alçats, afirmant que era indigne de ser crucificat de la mateixa manera que el seu Senyor».<a href="#cite_note-Jerome1-88">[82]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Enterrament">Enterrament</h4>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Enterrament">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:SaintPeterRelic.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/SaintPeterRelic.jpg/220px-SaintPeterRelic.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/SaintPeterRelic.jpg/330px-SaintPeterRelic.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/SaintPeterRelic.jpg/440px-SaintPeterRelic.jpg 2x" data-file-width="3072" data-file-height="2304" /></a><figcaption>Mirant cap avall cap a la <a href="/wiki/Cripta" title="Cripta">cripta</a> prop de la tomba de l'apòstol Pere, <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere" title="Basílica de Sant Pere">basílica de Sant Pere del Vaticà</a></figcaption></figure> La tradició catòlica sosté que la crucifixió invertida de Pere es va produir als jardins de Neró, amb la inhumació a la <a href="/wiki/Tomba_de_Sant_Pere" title="Tomba de Sant Pere">tomba de Sant Pere</a> a prop.<a href="#cite_note-100">[94]</a> <a href="/wiki/Gai_(prevere)" title="Gai (prevere)">Gai</a> en la seva Disputa contra Procle (198 dC), conservat en part per Eusebi, relata això dels llocs on es van dipositar les restes dels apòstols Pere i Pau: «Puc assenyalar els trofeus dels apòstols. Perquè si ho sou disposats a anar al Vaticà o a la Via Ostiana, trobareu els trofeus dels qui van fundar aquesta Església».<a href="#cite_note-101">[95]</a> Segons <a href="/wiki/Jeroni_d%27Estrid%C3%B3" title="Jeroni d'Estridó">Jeroni d'Estridó</a>, a la seva obra <a href="/w/index.php?title=De_Viris_Illustribus&action=edit&redlink=1" class="new" title="De Viris Illustribus (encara no existeix)">De Viris Illustribus</a> (392 dC), «Pere va ser enterrat a Roma, al Vaticà, a prop de la via triomfal on és venerat per tot el món».<a href="#cite_note-Jerome1-88">[82]</a> A principis del segle iv, l'<a href="/wiki/Constant%C3%AD_el_Gran" class="mw-redirect" title="Constantí el Gran">emperador Constantí I</a> va decidir honorar Pere amb una <a href="/wiki/Antiga_bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere" title="Antiga basílica de Sant Pere">gran basílica</a>.<a href="#cite_note-CathEncy-102">[96]</a><a href="#cite_note-103">[97]</a> Com que la ubicació exacta de l'enterrament de Pere estava tan fermament fixada en la creença dels cristians de Roma, l'església per allotjar la basílica va haver de ser erigida en un lloc que no fos convenient per a la construcció. El vessant del turó del <a href="/wiki/Vatic%C3%A0" class="mw-redirect" title="Vaticà">Vaticà</a> es va haver d'excavar, tot i que l'església es podria haver construït molt més fàcilment en un terreny pla, lleugerament cap al sud. També hi va haver qüestions morals i legals, com l'enderroc d'un cementiri per deixar lloc a l'edifici. El punt focal de la basílica, tant en la seva forma original com en la seva posterior reconstrucció completa, és l'altar situat sobre el que es diu que va ser el punt de l'enterrament de Pere. <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Vatican_City_at_Large.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/Vatican_City_at_Large.jpg/220px-Vatican_City_at_Large.jpg" decoding="async" width="220" height="157" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/Vatican_City_at_Large.jpg/330px-Vatican_City_at_Large.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/Vatican_City_at_Large.jpg/440px-Vatican_City_at_Large.jpg 2x" data-file-width="1280" data-file-height="911" /></a><figcaption>La <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere" title="Basílica de Sant Pere">basílica de Sant Pere</a>, que es creu que era el <a href="/wiki/Tomba_de_Sant_Pere" title="Tomba de Sant Pere">lloc d'enterrament de Sant Pere</a>, vista des del <a href="/wiki/Riu_T%C3%ADber" class="mw-redirect" title="Riu Tíber">riu Tíber</a></figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Relíquies">Relíquies</h4>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Relíquies">modifica</a>]</div> Segons una carta citada per <a href="/wiki/Beda" title="Beda">Beda</a>, el <a href="/wiki/Papa_Vitali%C3%A0" title="Papa Vitalià">papa Vitalià</a> va enviar una creu que contenia llimadures de les cadenes de Pere a la reina d'<a href="/wiki/Oswiu" title="Oswiu">Oswiu</a>, rei <a href="/wiki/Anglosax%C3%B3" class="mw-redirect" title="Anglosaxó">anglosaxó</a> de <a href="/wiki/Northumbria" class="mw-redirect" title="Northumbria">Northumbria</a> el 665, així com relíquies no especificades del sant al rei.<a href="#cite_note-Wall-104">[98]</a><a href="#cite_note-105">[99]</a> El 1950 es van trobar ossos humans enterrats sota l'altar de la basílica de Sant Pere. Molts han afirmat que els ossos eren els de Pere.<a href="#cite_note-106">[100]</a> El 1953 es va intentar contradir aquestes afirmacions mitjançant l'excavació del que alguns creuen que és la <a href="/wiki/Tomba_de_Sant_Pere" title="Tomba de Sant Pere">tomba de Sant Pere</a> a Jerusalem.<a href="#cite_note-107">[101]</a> No obstant això, juntament amb aquesta suposada tomba a Jerusalem que portava el seu nom anterior Simó (però no Pere), també es van trobar tombes amb els noms de Jesús, Maria, Jaume, Joan i la resta dels apòstols a la mateixa excavació, tot i que tots aquests noms eren molt comuns entre els jueus de l'època. Als <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1960" title="Dècada del 1960">anys seixanta</a>, es van tornar a examinar elements de les excavacions sota la basílica de Sant Pere i es van identificar els ossos d'una persona masculina. Un examen forense va demostrar que eren un home d'uns 61 anys des del segle i. Això va provocar que el <a href="/wiki/Papa_Pau_VI" class="mw-redirect" title="Papa Pau VI">papa Pau VI</a> el 1968 anunciés que possiblement es tractaven de les relíquies de l'apòstol Pere.<a href="#cite_note-saintpetersbasilica-108">[102]</a> El 24 de novembre de 2013, el <a href="/wiki/Papa_Francesc" class="mw-redirect" title="Papa Francesc">papa Francesc</a> va presentar part de les relíquies, compostes de fragments ossis, per primera vegada en públic durant una missa celebrada a la plaça de Sant Pere.<a href="#cite_note-saintpetersbasilica-108">[102]</a> El 2 de juliol de 2019, es va anunciar que el papa Francesc havia transferit nou d'aquests fragments d'ossos dins d'un reliquiari de bronze al patriarca ecumènic ortodox <a href="/wiki/Patriarca_Bartomeu_I" title="Patriarca Bartomeu I">Bartolomeu de Constantinoble</a>.<a href="#cite_note-braveandbold-109">[103]</a> Bartomeu, que exerceix el cap de l'església cristiana ortodoxa oriental, va descriure el gest com a «valent i audaç».<a href="#cite_note-braveandbold-109">[103]</a> El papa Francesc ha dit que la seva decisió va néixer «per la pregària» i que es pretenia ser un signe del treball en curs cap a la comunió entre les esglésies ortodoxa i catòlica.<a href="#cite_note-110">[104]</a> La majoria de les restes de Sant Pere, però, encara es conserven a Roma, sota l'altar major de la basílica de Sant Pere.<a href="#cite_note-111">[105]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Epístoles_de_Pere_–_Roma_com_Babilònia">Epístoles de Pere – Roma com Babilònia</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Epístoles de Pere – Roma com Babilònia">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Domenico_Fetti_-_Peter%27s_vision_of_a_sheet_with_animals_-_Kunsthistorisches_Museum_Wien.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/Domenico_Fetti_-_Peter%27s_vision_of_a_sheet_with_animals_-_Kunsthistorisches_Museum_Wien.jpg/220px-Domenico_Fetti_-_Peter%27s_vision_of_a_sheet_with_animals_-_Kunsthistorisches_Museum_Wien.jpg" decoding="async" width="220" height="284" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/Domenico_Fetti_-_Peter%27s_vision_of_a_sheet_with_animals_-_Kunsthistorisches_Museum_Wien.jpg/330px-Domenico_Fetti_-_Peter%27s_vision_of_a_sheet_with_animals_-_Kunsthistorisches_Museum_Wien.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/Domenico_Fetti_-_Peter%27s_vision_of_a_sheet_with_animals_-_Kunsthistorisches_Museum_Wien.jpg/440px-Domenico_Fetti_-_Peter%27s_vision_of_a_sheet_with_animals_-_Kunsthistorisches_Museum_Wien.jpg 2x" data-file-width="1134" data-file-height="1465" /></a><figcaption> Visió de Peter d'un llençol amb animals, <a href="/w/index.php?title=Domenico_Fetti&action=edit&redlink=1" class="new" title="Domenico Fetti (encara no existeix)">Domenico Fetti</a>, 1619</figcaption></figure> La tradició eclesiàstica atribueix les epístoles <a href="/wiki/Primera_carta_de_Pere" title="Primera carta de Pere">Primera</a> i <a href="/wiki/Segona_carta_de_Pere" title="Segona carta de Pere">Segona de Pere</a> a l'apòstol Pere, igual que el text del segon Pere, atribució rebutjada per l'erudició. La Primera de Pere (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1Pe+5:13&l=ca">1Pe 5:13</a>) implica que l'autor es troba a «Babilònia», que s'ha considerat una referència codificada a Roma.<a href="#cite_note-112">[106]</a> Si la referència és a Roma, és l'única referència bíblica a que Pere hi és. Molts erudits consideren que tant la Primera com la Segona de Pere no han estat creades per ell, en part perquè altres parts dels <a href="/wiki/Fets_dels_Ap%C3%B2stols" title="Fets dels Apòstols">Fets dels Apòstols</a> semblen descriure Pere com un pescador analfabet.<a href="#cite_note-Martin_2009-6">[5]</a><a href="#cite_note-113">[107]</a> La majoria dels estudiosos bíblics<a href="#cite_note-114">[108]</a><a href="#cite_note-115">[109]</a> creuen que «Babilònia» és una metàfora de l'<a href="/wiki/Imperi_rom%C3%A0" class="mw-redirect" title="Imperi romà">Imperi romà</a> pagà en el moment en què perseguia els cristians, abans de l'<a href="/wiki/Edicte_de_Mil%C3%A0" title="Edicte de Milà">Edicte de Milàel</a> 313: potser referint-se específicament a algun aspecte del govern de Roma (brutalitat, avarícia, <a href="/wiki/Paganisme" title="Paganisme">paganisme</a>). Tot i que alguns estudiosos reconeixen que Babilònia és una metàfora de Roma, també afirmen que Babilònia representa més que la ciutat romana del primer segle. Craig Koester diu rotundament que «la puta [de Babilònia] és Roma, però més que Roma».<a href="#cite_note-116">[110]</a> «És el món imperial romà, que al seu torn representa el món alienat de Déu».<a href="#cite_note-117">[111]</a> Al <a href="/wiki/Apocalipsi_d%27Esdres" title="Apocalipsi d'Esdres">4 Esdres</a>,<a href="#cite_note-118">[112]</a><a href="#cite_note-119">[113]</a> <a href="/wiki/2_Baruc" class="mw-redirect" title="2 Baruc">2 Baruc</a> <a href="#cite_note-120">[114]</a> i els <a href="/w/index.php?title=Oracles_sibil%C2%B7lins&action=edit&redlink=1" class="new" title="Oracles sibil·lins (encara no existeix)">oracles sibil·lins</a>,<a href="#cite_note-121">[115]</a> «Babilònia» és un nom críptic per a Roma.<a href="#cite_note-122">[116]</a>Reinhard Feldmeier especula que s'utilitza «Babilònia» per referir-se a Roma a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1Pe+5:13&l=ca">1Pe 5:13</a>.<a href="#cite_note-123">[117]</a> A <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ap+17:9&l=ca">Ap 17:9</a> es diu que està asseguda a «set muntanyes»,<a href="#cite_note-124">[118]</a> normalment enteses com els <a href="/wiki/Set_turons_de_Roma" title="Set turons de Roma">set turons de Roma</a>.<a href="#cite_note-125">[119]</a><a href="#cite_note-126">[120]</a><a href="#cite_note-127">[121]</a><a href="#cite_note-128">[122]</a><a href="#cite_note-129">[123]</a>Una moneda romana encunyada sota l'emperador <a href="/wiki/Vespasi%C3%A0" title="Vespasià">Vespasià</a> (c. 70 dC) representa <a href="/wiki/Roma_(mitologia)" class="mw-redirect" title="Roma (mitologia)">Roma com una dona</a> asseguda a set turons.<a href="#cite_note-130">[124]</a> Segons la <a href="/w/index.php?title=International_Standard_Bible_Encyclopedia&action=edit&redlink=1" class="new" title="International Standard Bible Encyclopedia (encara no existeix)">International Standard Bible Encyclopedia</a>, «Les característiques atribuïdes a aquesta Babilònia s'apliquen a Roma en lloc de a qualsevol altra ciutat d'aquesta època: (a) com a governant dels reis de la terra (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ap+17:18&l=ca">Ap 17:18</a>); (b) com assegut a set muntanyes (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ap+17:9&l=ca">Ap 17:9</a>); (c) com a centre de la mercaderia mundial (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ap+18:3,11-13&l=ca">Ap 18:3,11-13</a>); (d) com a corruptor de les nacions (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ap+17:2;18:3;19:2&l=ca">Ap 17:2;18:3;19:2</a>); (e) com a perseguidor dels sants (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ap+17:6&l=ca">Ap 17:6</a>).»<a href="#cite_note-131">[125]</a> En aquell moment de la història, l'antiga ciutat de Babilònia ja no tenia cap importància. Per exemple, <a href="/wiki/Estrab%C3%B3" title="Estrabó">Estrabó</a> va escriure: «La major part de Babilònia està tan deserta que no es dubtaria a dir […] la Gran Ciutat és un gran desert».<a href="#cite_note-132">[126]</a> Una altra teoria és que «Babilònia» es refereix a la <a href="/wiki/Babil%C3%B2nia_(Egipte)" class="mw-redirect" title="Babilònia (Egipte)">Babilònia d'Egipte</a>, que era una important <a href="/w/index.php?title=Fortalesa_de_Babilonia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fortalesa de Babilonia (encara no existeix)">ciutat fortalesa</a> d'Egipte, just al nord del Caire actual, i això, combinat amb les «salutacions de Marc» (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1Pe+5:13&l=ca">1Pe 5:13</a>), que pot ser <a href="/wiki/Marc_l%27Evangelista" class="mw-redirect" title="Marc l'Evangelista">Marc l'Evangelista</a>, considerat com el fundador de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_d%27Alexandria" title="Església d'Alexandria">Església d'Alexandria</a> (Egipte), ha portat alguns estudiosos a considerar que la primera epístola de Pere s'havia escrit a Egipte. <a href="/wiki/P%C3%A0pies_de_Hier%C3%A0polis" title="Pàpies de Hieràpolis">Pàpies de Hieràpolis</a> (c. 60–163) va informar que l'<a href="/wiki/Evangeli_de_Marc" class="mw-redirect" title="Evangeli de Marc">Evangeli de Marc</a> es basava en les memòries de Pere.<a href="#cite_note-ODCC_Peter-18">[17]</a> La tradició de l'Església primitiva informa que Pere va escriure des de Roma. Eusebi de Cesarea afirma: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style=""><a href="/wiki/Climent_d%27Alexandria" title="Climent d'Alexandria">Climent d'Alexandria</a> al sisè [llibre] de la Hipotiposi cita la història, i el bisbe de Hierapolis anomenat <a href="/wiki/P%C3%A0pies_de_Hier%C3%A0polis" title="Pàpies de Hieràpolis">Pàpies</a> s'uneix a ell per declarar que Pere esmenta Marc a la primera epístola, que diuen que va compondre a Roma mateixa, i que ho indica, anomenant la ciutat més figurativament Babilònia per aquests: "La que està a Babilònia, escollida junt amb vosaltres, us envia salutacions i també el meu fill Marc." (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1Pe+5:13&l=ca">1Pe 5:13</a>)<a href="#cite_note-133">[127]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Opinions_acadèmiques">Opinions acadèmiques</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Opinions acadèmiques">modifica</a>]</div> Alguns historiadors de les esglésies consideren que Pere i Pau van ser <a href="/wiki/M%C3%A0rtir_cristi%C3%A0" title="Màrtir cristià">martiritzats</a> sota el regnat de <a href="/wiki/Ner%C3%B3" title="Neró">Neró</a>,<a href="#cite_note-ODCC_self-134">[128]</a><a href="#cite_note-Pennington,_p._2-135">[129]</a><a href="#cite_note-St-Paul-Outside-the-Walls_homepage-136">[130]</a> cap al 65 dC després del gran incendi de Roma.<a href="#cite_note-ReferenceB-137">[Nota 7]</a><a href="#cite_note-Wylen,_pp.190-192-138">[131]</a><a href="#cite_note-Dunn,_pp._33-34-139">[132]</a> Actualment, la majoria dels erudits catòlics,<a href="#cite_note-140">[133]</a> i molts erudits en general,<a href="#cite_note-141">[134]</a> consideren que Pere va ser martiritzat a Roma sota Neró. Tot i acceptar que Pere va anar a Roma i hi va ser martiritzat, no hi ha proves històriques que hi ocupés un <a href="/wiki/Bisbe" title="Bisbe">càrrec episcopal</a>.<a href="#cite_note-BrownMeier-142">[135]</a><a href="#cite_note-Cullman-143">[136]</a><a href="#cite_note-144">[137]</a><a href="#cite_note-145">[138]</a><a href="#cite_note-146">[139]</a><a href="#cite_note-147">[Nota 8]</a> Segons dos amplis estudis publicats pel filòleg alemany <a href="/w/index.php?title=Otto_Zwierlein&action=edit&redlink=1" class="new" title="Otto Zwierlein (encara no existeix)">Otto Zwierlein</a> el 2009<a href="#cite_note-148">[140]</a> i el 2013 respectivament,<a href="#cite_note-149">[141]</a> «no hi ha una sola prova literària fiable (i tampoc cap prova arqueològica) que Pere hagués estat mai a Roma».<a href="#cite_note-Zwierlein_review-150">[142]</a><a href="#cite_note-151">[143]</a><a href="#cite_note-152">[Nota 9]</a> La <a href="/wiki/Primera_carta_de_Climent" class="mw-redirect" title="Primera carta de Climent">primera carta de Climent</a> de Roma, un document que s'ha datat dels anys 90 a 120, és una de les primeres fonts adduïdes en suport de l'estada de Pere a Roma, però Zwierlein qüestiona l'autenticitat del text i si té coneixement sobre la vida de Pere més enllà allò que es recull als <a href="/wiki/Fets_dels_Ap%C3%B2stols" title="Fets dels Apòstols">Fets dels Apòstols</a> del Nou Testament.<a href="#cite_note-Zwierlein_review-150">[142]</a> La carta tampoc no menciona cap lloc concret, només diu: «Pere, per enveja injusta, va suportar no un o dos, sinó nombrosos treballs i, quan va haver de sofrir el martiri, va marxar al lloc de glòria que li era degut» (cap. 5).<a href="#cite_note-153">[144]</a> Una carta als romans atribuïda a <a href="/wiki/Ignasi_d%27Antioquia" title="Ignasi d'Antioquia">Ignasi d'Antioquia</a> podria implicar que Pere i Pau tenien una autoritat especial sobre l'església romana,<a href="#cite_note-ODCC_Peter-18">[17]</a> dient als cristians romans: «No us mano, com feien Pere i Pau» (cap. 4), tot i que Zwierlein diu que es podria referir simplement a les epístoles dels apòstols o al seu treball de missió a la ciutat, no a una autoritat especial concedida o atorgada. Zwierlein qüestiona l'autenticitat d'aquest document i la seva datació tradicional al c. 105–110, dient que pot datar de les darreres dècades del segle ii en lloc del començament.<a href="#cite_note-Zwierlein_review-150">[142]</a> L'antic historiador <a href="/wiki/Flavi_Josep" title="Flavi Josep">Josep</a> descriu com els soldats romans es divertirien crucificant criminals en diferents posicions,<a href="#cite_note-154">[145]</a> i és probable que això ho hagués sabut l'autor dels Fets de Pere. La posició atribuïda a la crucifixió de Pere és, per tant, plausible, ja sigui per haver passat històricament o per ser una invenció de l'autor dels Fets de Pere. La mort, després de la crucifixió cap avall, és poc probable que sigui causada per <a href="/wiki/Asf%C3%ADxia" title="Asfíxia">asfíxia</a>, la «causa de mort habitual en la crucifixió ordinària».<a href="#cite_note-155">[146]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Dies_festius">Dies festius</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Dies festius">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Solemnitat_de_Sant_Pere_i_Sant_Pau" title="Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau">solemnitat de Sant Pere i Sant Pau</a></div> El <a href="/wiki/Martirologi_rom%C3%A0" title="Martirologi romà">Martirologi romà</a> assigna el <a href="/wiki/29_de_juny" title="29 de juny">29 de juny</a> com el <a href="/w/index.php?title=Calendari_dels_Sants&action=edit&redlink=1" class="new" title="Calendari dels Sants (encara no existeix)">dia de la festa</a> de Pere i <a href="/wiki/Pau_de_Tars" title="Pau de Tars">Pau</a>, sense declarar així que sigui el dia de la seva mort. <a href="/wiki/Agust%C3%AD_d%27Hipona" title="Agustí d'Hipona">Agustí d'Hipona</a> diu en el seu Sermó 295: «Un dia està assignat per a la celebració del martiri dels dos apòstols. Però aquests dos eren un. Tot i que el seu martiri es va produir en dies diferents, van ser un». Aquesta és també la festa dels dos <a href="/wiki/Ap%C3%B2stol" title="Apòstol">apòstols</a> al calendari de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa" title="Església Ortodoxa">Església Ortodoxa</a> Oriental. En el <a href="/wiki/Ritu_rom%C3%A0" title="Ritu romà">ritu romà</a>, la festa de la <a href="/wiki/C%C3%A0tedra_de_Sant_Pere" class="mw-redirect" title="Càtedra de Sant Pere">Càtedra de Sant Pere</a> se celebra el <a href="/wiki/22_de_febrer" title="22 de febrer">22 de febrer</a> i l'aniversari de la dedicació de les dues <a href="/w/index.php?title=Bas%C3%ADlica_papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Basílica papal (encara no existeix)">basíliques papals</a> de <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere" title="Basílica de Sant Pere">Sant Pere</a> i <a href="/wiki/Sant_Pau_Extramurs" title="Sant Pau Extramurs">Sant Pau Extramurs</a> se celebra el <a href="/wiki/18_de_novembre" title="18 de novembre">18 de novembre</a>. Abans de la revisió del <a href="/wiki/Papa_Joan_XXIII" class="mw-redirect" title="Papa Joan XXIII">papa Joan XXIII</a> el 1960, el calendari romà també incloïa el <a href="/wiki/18_de_gener" title="18 de gener">18 de gener</a> una altra festa de la Càtedra de Sant Pere (denominada la Càtedra de Sant Pere a Roma, mentre que la festa de febrer es deia llavors la de la Càtedra de Sant Pere a Antioquia), i l'<a href="/wiki/1_d%27agost" title="1 d'agost">1 d'agost</a> la festa de <a href="/w/index.php?title=Alliberament_de_Sant_Pere&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alliberament de Sant Pere (encara no existeix)">Sant Pere a les Cadenes</a>. A l'<a href="/wiki/Hores_can%C3%B2niques" title="Hores canòniques">Ofici de Diari</a> Ortodox tots els dijous de tot l'any es dedica als Sants Apòstols, inclòs Sant Pere. També hi ha dos dies de festa a l'any dedicats a ell: <ul><li>29 de juny, festa dels sants Pere i Pau —Aquest és un dia de festa major i va precedit d'un període de dejuni quaresmal conegut com el <a href="/w/index.php?title=Dejuni_dels_ap%C3%B2stols&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dejuni dels apòstols (encara no existeix)">dejuni dels apòstols</a>.</li> <li>16 de gener, <a href="/w/index.php?title=Alliberament_de_Pere&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alliberament de Pere (encara no existeix)">Veneració de les precioses cadenes del sant i gloriós apòstol Pere</a>, commemorant tant les cadenes que diu que miraculosament li van caure,<a href="#cite_note-156">[147]</a> com les cadenes en què va ser detingut abans del seu martiri.</li></ul> Pere és recordat (amb Pau) a l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_d%27Anglaterra" title="Església d'Anglaterra">Església d'Anglaterra</a> amb un festival el 29 de juny; l'apòstol Pere es pot celebrar sol, sense Pau, el 29 de juny.<a href="#cite_note-157">[148]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Primacia_de_Pere">Primacia de Pere</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Primacia de Pere">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Primacia_de_Pere" class="mw-redirect" title="Primacia de Pere">primacia de Pere</a></div> Els cristians de diferents orígens teològics estan en desacord quant a la importància exacta del ministeri de Pere. Per exemple: <ul><li>Els catòlics consideren Pere com el primer <a href="/wiki/Papa" title="Papa">papa</a>. L'Església catòlica afirma que el ministeri de Pere, conferit per Jesús de Natzaret en els evangelis, estableix les bases teològiques per a l'exercici pel papa de l'autoritat pastoral sobre l'Església.</li> <li>Els ortodoxos orientals també creuen que el ministeri de Pere apunta a una teologia subjacent en què s'hauria de concedir una primacia especial als successors de Pere per sobre d'altres líders de l'Església, però veuen això com només una «primacia d'honor», en lloc del dret a exercir l'autoritat pastoral.</li> <li>Les denominacions protestants afirmen que l'obra apostòlica de Pere a Roma no implica una connexió entre ell i el papat.</li></ul> De la mateixa manera, historiadors de diverses procedències també ofereixen diferents interpretacions de la presència de l'apòstol a Roma. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Primacia_de_Sim%C3%B3_Pere" title="Primacia de Simó Pere">primacia de Simó Pere</a> i <a href="/wiki/Primacia_papal" class="mw-redirect" title="Primacia papal">primacia papal</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Petrus_Petersplatz_Rom.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Petrus_Petersplatz_Rom.jpg/220px-Petrus_Petersplatz_Rom.jpg" decoding="async" width="220" height="365" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Petrus_Petersplatz_Rom.jpg/330px-Petrus_Petersplatz_Rom.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Petrus_Petersplatz_Rom.jpg/440px-Petrus_Petersplatz_Rom.jpg 2x" data-file-width="3074" data-file-height="5107" /></a><figcaption>Estàtua de Sant Pere a la <a href="/wiki/Pla%C3%A7a_de_Sant_Pere_(Ciutat_del_Vatic%C3%A0)" title="Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà)">Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà)</a> </figcaption></figure> Segons la creença catòlica, Simó Pere va ser distingit per Jesús per ocupar el <a href="/wiki/Primacia_de_Sim%C3%B3_Pere" title="Primacia de Simó Pere">primer lloc d'honor i autoritat</a>. També en la creença catòlica, Pere va ser, com a primer bisbe de Roma, el primer <a href="/wiki/Papa" title="Papa">papa</a>. A més, consideren que cada Papa és el successor de Pere i el legítim superior de tots els altres <a href="/wiki/Bisbe_(catolicisme)" class="mw-redirect" title="Bisbe (catolicisme)">bisbes</a>.<a href="#cite_note-CEPope-158">[149]</a> No obstant això, Pere mai no va portar el títol de «Papa» o «Vicari de Crist» en el sentit que l'Església Catòlica considera Pere el primer Papa.<a href="#cite_note-159">[Nota 10]</a> El reconeixement de l'Església catòlica de Pere com a cap de la <a href="/w/index.php?title=Churches_Militant,_Penitent,_and_Triumphant&action=edit&redlink=1" class="new" title="Churches Militant, Penitent, and Triumphant (encara no existeix)">seva església a la terra</a> (amb Crist com a cap <a href="/wiki/Cel" title="Cel">celestial</a>) es basa en la interpretació de dos passatges dels <a href="/wiki/Evangelis_can%C3%B2nics" class="mw-redirect" title="Evangelis canònics">evangelis canònics</a> del <a href="/wiki/Nou_Testament" title="Nou Testament">Nou Testament</a>, així com de la <a href="/w/index.php?title=Tradici%C3%B3_sagrada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tradició sagrada (encara no existeix)">tradició sagrada</a>. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Joan_21:_15-17">Joan 21: 15-17</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Joan 21: 15-17">modifica</a>]</div> El primer passatge és <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+21:15–17&l=ca">Jn 21:15–17</a> que és: «Alimenta els meus anyells […] Cuida les meves ovelles […] alimenta les meves ovelles» (en grec és Ποίμαινε és a dir, alimentar i governar [com Pastor] v. 16, mentre que Βόσκε és a dir, alimentar-se per v. 15 i v. 17)<a href="#cite_note-160">[150]</a> —que els catòlics veuen com Crist promet la supremacia espiritual a Pere. L'<a href="/wiki/Enciclop%C3%A8dia_Cat%C3%B2lica" title="Enciclopèdia Catòlica">Enciclopèdia Catòlica</a> del 1913 veu en aquest passatge a Jesús «carregar [a Pere] la superintendència de totes les seves ovelles, sense excepció; i, en conseqüència, de tot el seu ramat, és a dir, de la seva pròpia Església».<a href="#cite_note-CEPope-158">[149]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Mateu_16:18">Mateu 16:18</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Mateu 16:18">modifica</a>]</div> El segon passatge és <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+16:18&l=ca">Mt 16:18</a>: Et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta roca construiré la meva església, i les portes de l'Infern no la superaran. Et donaré les claus del regne del cel; tot el que lliguis a la terra serà lligat al cel, i tot allò que deixis anar a la terra es deixarà anar al cel. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Etimologia">Etimologia</h4>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Etimologia">modifica</a>]</div> En la història de la <a href="/w/index.php?title=Primers_deixebles_de_Jes%C3%BAs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Primers deixebles de Jesús (encara no existeix)">vocació dels deixebles</a>, Jesús s'adreça a Simó Pere amb el terme grec Κηφᾶς (Cefes), una forma hel·lenitzada de l'arameu ܟ݁ܺܐܦ݂ܳܐ (keepa), que significa «roca»,<a href="#cite_note-161">[151]</a> un terme que abans no es va utilitzar com un nom propi: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">ἐμβλέψας αὐτῷ ὁ Ἰησοῦς εἶπεν Σὺ εἶ Σίμων ὁ υἱὸς Ἰωάννου, σὺ κληθήσῃ Κηφᾶς ὃ ἑρμηνεύεται Πέτρος.<a href="#cite_note-162">[152]</a> Després de mirar-lo, Jesús va dir: «Ets Simó, fill de Joan; et diràs Cefes», que significa Petros («roca»). </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Joan 1:42 </td></tr></tbody></table></div> Més tard, Jesús fa al·lusió a aquest sobrenom després que Pere declarés que Jesús era el Messies:<a href="#cite_note-163">[Nota 11]</a><a href="#cite_note-Cephas22-164">[Nota 12]</a><a href="#cite_note-:12-165">[Nota 13]</a> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">κἀγὼ δέ σοι λέγω ὅτι σὺ εἶ Πέτρος [Petros] καὶ ἐπὶ ταύτῃ τῇ πέτρᾳ [petra] οἰκοδομήσω μου τὴν ἐκκλησίαν, καὶ πύλαι ᾅδου οὐ κατισχύσουσιν αὐτῆς. També et dic ara que ets Pere, i sobre aquesta pedra construiré la meva Església, i les portes de l'<a href="/wiki/Hades" title="Hades">Hades</a> no s'imposaran contra ella. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Mateu 16:18<a href="#cite_note-matthew1618greek-166">[153]</a> </td></tr></tbody></table></div>La versió siriana <a href="/wiki/Peshitta" class="mw-redirect" title="Peshitta">Peshitta</a> tradueix les paraules de Jesús en <a href="/wiki/Arameu" title="Arameu">arameu</a><a href="#cite_note-aramaic-167">[154]</a> de la següent manera:<div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">:ܐܳܦ݂ ܐܶܢܳܐ ܐܳܡܰܪ ܐ݈ܢܳܐ ܠܳܟ݂ ܕ݁ܰܐܢ݈ܬ݁ ܗ݈ܽܘ ܟ݁ܺܐܦ݂ܳܐ ܘܥܰܠ ܗܳܕ݂ܶܐ ܟ݁ܺܐܦ݂ܳܐ ܐܶܒ݂ܢܶܝܗ ܠܥܺܕ݈݁ܬ݁ܝ ܘܬ݂ܰܪܥܶܐ ܕ݁ܰܫܝܽܘܠ ܠܳܐ ܢܶܚܣܢܽܘܢܳܗ܂ També et dic que tu ets Keepa, i en aquesta fortalesa construiré la meva Església, i les portes de <a href="/w/index.php?title=Sheol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sheol (encara no existeix)">Sheol</a> no la sotmetran. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Mateu 16: 18<a href="#cite_note-168">[155]</a> </td></tr></tbody></table></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Petrus_San_Giovanni_in_Laterano_2006-09-07.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Petrus_San_Giovanni_in_Laterano_2006-09-07.jpg/170px-Petrus_San_Giovanni_in_Laterano_2006-09-07.jpg" decoding="async" width="170" height="309" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Petrus_San_Giovanni_in_Laterano_2006-09-07.jpg/255px-Petrus_San_Giovanni_in_Laterano_2006-09-07.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Petrus_San_Giovanni_in_Laterano_2006-09-07.jpg/340px-Petrus_San_Giovanni_in_Laterano_2006-09-07.jpg 2x" data-file-width="1200" data-file-height="2180" /></a><figcaption>Estàtua de Sant Pere a l'Arxibasílica de <a href="/wiki/Sant_Joan_del_Later%C3%A0" title="Sant Joan del Laterà">Sant Joan del Laterà</a> de <a href="/w/index.php?title=Pierre-%C3%89tienne_Monnot&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pierre-Étienne Monnot (encara no existeix)">Pierre-Étienne Monnot</a></figcaption></figure> <a href="/wiki/Pau_de_Tars" title="Pau de Tars">Pau de Tars</a> utilitza més tard l'apel·latiu Cefàs en referència a Pere.<a href="#cite_note-169">[156]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Interpretació_de_Mateu_16:18">Interpretació de Mateu 16:18</h4>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Interpretació de Mateu 16:18">modifica</a>]</div> Per entendre millor què volia dir Crist, sant Basili elabora:<a href="#cite_note-Basil-170">[157]</a> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Tot i que Pere és una roca, no és una roca com ho és Crist. Perquè Crist és la veritable roca inamovible de si mateix, Pere és inamovible per Crist la roca. Perquè Jesús comunica i imparteix les seves dignitats, no anul·lant-les, sinó mantenint-les a si mateix, les atorga també als altres. Ell és la llum, i, tanmateix, vosaltres sou la llum: ell és el sacerdot i, tot i això, en fa sacerdots: ell és la roca i va fer una roca. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Basili. De poenit. Mt 5:14; Lc 22:19 </td></tr></tbody></table></div> En referència a l'ocupació de Pere abans de convertir-se en apòstol, els papes porten l'<a href="/wiki/Anell_del_Pescador" title="Anell del Pescador">Anell del Pescador</a>, que porta una imatge del sant llançant les xarxes des d'un pesquer. Les claus utilitzades com a símbol de l'autoritat del papa fan referència a les «claus del regne del cel» promeses a Pere.<a href="#cite_note-171">[158]</a> La terminologia d'aquesta «comissió» de Pere és, de forma inequívoca, paral·lela a l'encàrrec d'Eliakim ben Hilkiah a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Is+22:15-23&l=ca">Is 22:15-23</a>. Sovint se'l representa a l'art cristià occidental i oriental amb una clau o un conjunt de claus. En el <a href="/wiki/Grec" title="Grec">grec</a> original, la paraula traduïda per «Pere» és Πέτρος (Petros) i la que es tradueix per «roca» és πέτρα (petra), dues paraules que, tot i que no són idèntiques, donen la impressió d'una de les moltes vegades que Jesús va utilitzar un joc de paraules. A més, com que presumptament Jesús va parlar amb Pere en la seva llengua <a href="/wiki/Arameu" title="Arameu">aramea</a> natal, hauria utilitzat el kepha en ambdós casos.<a href="#cite_note-keating-172">[159]</a> El <a href="/wiki/Peshitta" class="mw-redirect" title="Peshitta">text Peshitta</a> i el text siríac antic utilitzen la paraula «kepha» tant per a «Pere» com per a «roca» a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+16:18&l=ca">Mt 16:18</a>.<a href="#cite_note-173">[160]</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+1:42&l=ca">Jn 1:42</a> diu que Jesús va anomenar Simó «Cefàs», com Pau el crida en algunes cartes. Crist va rebre instruccions per enfortir els seus germans, és a dir, els apòstols.<a href="#cite_note-174">[161]</a> Pere també va tenir un paper de lideratge a l'església paleocristiana de Jerusalem segons els capítols 1–2, 10 i 11 i 15 dels Fets dels Apòstols. Els primers escriptors catòlics llatins i grecs (com Sant <a href="/wiki/Joan_Cris%C3%B2stom" title="Joan Crisòstom">Joan Crisòstom</a>) consideraven que la «roca fonamental» s'aplicava tant a Pere personalment com a la seva confessió de fe (o la fe de la seva confessió) simbòlicament, a més de veure la promesa de Crist d'aplicar més generalment als seus dotze apòstols i a l'Església en general.<a href="#cite_note-175">[162]</a> Aquesta interpretació de «doble significat» està present en l'actual <a href="/wiki/Catecisme_de_l%27Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" title="Catecisme de l'Església Catòlica">Catecisme de l'Església Catòlica</a>.<a href="#cite_note-176">[163]</a> Els arguments protestants contra la interpretació catòlica es basen en gran manera en la diferència entre les paraules gregues traduïdes per «Roca» al passatge de Mateu. Sovint afirmen que en el <a href="/wiki/Grec_%C3%A0tic" title="Grec àtic">grec àtic</a> clàssic, petros (masculí) significava generalment «còdol», mentre que petra (femení) significava «pedrís» o «penya-segat» i, en conseqüència, prenent el nom de Pere com a «còdol», argumenten que la «roca» «en qüestió no pot haver estat Pere, sinó una altra cosa, ja sigui el mateix Jesús, o la fe en Jesús que Pere acabava de professar.<a href="#cite_note-177">[164]</a><a href="#cite_note-178">[165]</a> Aquests escrits de nivell popular es disputen en escrits catòlics similars de nivell popular.<a href="#cite_note-179">[166]</a> El Nou Testament es va escriure en <a href="/wiki/Grec_koin%C3%A9" title="Grec koiné">grec koiné</a>, no en grec àtic, i algunes autoritats diuen que no existia cap diferència significativa entre els significats de petros i petra. Fins a lluny de significar un còdol hi havia la paraula petros que <a href="/wiki/Apol%C2%B7loni_Rodi" class="mw-redirect" title="Apol·loni Rodi">Apol·loni Rodi</a>, un escriptor del grec koiné del segle iii aC, la va utilitzar per referir-se a «una enorme roca rodona, un terrible quito d'<a href="/wiki/Ares" title="Ares">Ares</a> <a href="/w/index.php?title=Enyalius&action=edit&redlink=1" class="new" title="Enyalius (encara no existeix)">Enyalius</a>; quatre joves robustos no podrien haver criat des de terra fins i tot una mica».<a href="#cite_note-180">[167]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Gesupietrochiave.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Gesupietrochiave.jpg/220px-Gesupietrochiave.jpg" decoding="async" width="220" height="211" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Gesupietrochiave.jpg/330px-Gesupietrochiave.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Gesupietrochiave.jpg/440px-Gesupietrochiave.jpg 2x" data-file-width="1152" data-file-height="1103" /></a><figcaption>Crist lliurant les claus a sant Pere, de <a href="/wiki/Pietro_Perugino" class="mw-redirect" title="Pietro Perugino">Pietro Perugino</a> (1481–82)</figcaption></figure> El substantiu femení petra (πέτρα en grec), traduït com a roca en la frase «sobre aquesta roca construiré la meva església», també s'utilitza a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1Cor+10:4&l=ca">1Cor 10:4</a> en la descripció de Jesucrist, que diu: «Tots van menjar el mateix menjar espiritual i van beure la mateixa beguda espiritual; perquè van beure de la roca espiritual que els acompanyava, i aquesta roca era Crist». Tot i que <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+16&l=ca">Mt 16</a> s'utilitza com a prova de text principal per a la doctrina catòlica de la supremacia papal, alguns estudiosos protestants diuen que abans de la <a href="/wiki/Reforma_Protestant" title="Reforma Protestant">Reforma</a> del segle xvi, Mateu 16 era molt rarament utilitzat per donar suport a les afirmacions papals, malgrat això. essent ben documentat com a utilitzat al segle iii per Esteve de Roma contra Ciprià of Cartago en un «desacord apassionat» sobre el baptisme i al segle iv pel papa Damas com a reclamació de la primacia com a lliçó de la controvèrsia arriana per a una disciplina més estricta i control centralitzat.<a href="#cite_note-181">[168]</a> La seva posició és que la majoria de l'Església primitiva i medieval interpretaven la «roca» com una referència a Crist o a la fe de Pere, no pas al mateix Pere. Entenen que l'observació de Jesús va ser la seva afirmació del testimoni de Pere que Jesús era el Fill de Déu.<a href="#cite_note-182">[169]</a> Malgrat aquesta afirmació, molts pares van veure una connexió entre <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+16%2C18&l=ca">Mt 16:18</a> i la primacia de Pere i el seu càrrec, com <a href="/wiki/Tertuli%C3%A0" class="mw-redirect" title="Tertulià">Tertulià</a>, escrivint: «El Senyor va dir a Pere: "Sobre aquesta roca construiré la meva Església, us he donat les claus del regne del cel [i] tot allò que haureu lligat o deslligat a la terra quedaran lligades o deslligades al cel" [<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+16%2C18-19&l=ca">Mt 16:18-19</a>] […] Sobre vosaltres, diu, edificaré el meu Església; i jo us donaré les claus, no a l'Església».<a href="#cite_note-183">[170]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Epístoles_de_Pau">Epístoles de Pau</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Epístoles de Pau">modifica</a>]</div> L'església de Roma ja estava florint quan Pau va escriure la seva <a href="/wiki/Ep%C3%ADstola_als_romans" class="mw-redirect" title="Epístola als romans">epístola als romans</a> sobre el 57 dC<a href="#cite_note-Franzen,_p.26-78">[72]</a> Saluda una cinquantena de persones a Roma pel seu nom,<a href="#cite_note-bibleverse-nb||Romans|16-79">[73]</a> però no Pere, a <a href="/wiki/Incident_d%27Antioquia" title="Incident d'Antioquia">qui coneixia</a>. Tampoc no es fa esment de Pere a Roma després de la seva estada de dos anys de Pau a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ft&l=ca">Ft</a>, cap al 60–62 dC. Alguns historiadors de l'Església consideren que Pere i Pau van ser <a href="/wiki/M%C3%A0rtir_cristi%C3%A0" title="Màrtir cristià">martiritzats</a> sota el regnat de Neró,<a href="#cite_note-ODCC_self-134">[128]</a><a href="#cite_note-Pennington,_p._2-135">[129]</a><a href="#cite_note-St-Paul-Outside-the-Walls_homepage-136">[130]</a>cap al 64 o 68 dC.<a href="#cite_note-ReferenceB-137">[Nota 7]</a><a href="#cite_note-Wylen,_pp.190-192-138">[131]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEDunn200133–34-184">[171]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Rebuig_protestant_de_les_reivindicacions_catòliques">Rebuig protestant de les reivindicacions catòliques</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Rebuig protestant de les reivindicacions catòliques">modifica</a>]</div> Altres cristians teològicament conservadors, inclosos els <a href="/w/index.php?title=Luterans_confessionals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Luterans confessionals (encara no existeix)">luterans confessionals</a>, també rebutgen els comentaris de Karl Keating i DA Carson que afirmen que no hi ha distinció entre les paraules petros i petra en <a href="/wiki/Grec_koin%C3%A9" title="Grec koiné">grec koiné</a>. Els teòlegs luterans afirmen que els diccionaris del grec Koiné / NT, incloent l'autoritat <a href="#cite_note-185">[172]</a> Bauer-Danker-Arndt-Gingrich Lexicon, enumeren de fet paraules i passatges que donen significats diferents per a cadascun. Els teòlegs luterans assenyalen a més que: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Honorem Pere i, de fet, algunes de les nostres esglésies porten el seu nom, però no va ser el primer papa ni va ser catòlic. Si llegiu la seva primera carta, veureu que no va ensenyar una jerarquia romana, sinó que tots els cristians són sacerdots reials. Les mateixes claus donades a Pere a Mateu 16 es donen a tota l'Església de creients a Mateu 18.<a href="#cite_note-WELS-186">[173]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Dirck_van_Baburen_Saint_Peter.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Dirck_van_Baburen_Saint_Peter.jpg/220px-Dirck_van_Baburen_Saint_Peter.jpg" decoding="async" width="220" height="272" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Dirck_van_Baburen_Saint_Peter.jpg/330px-Dirck_van_Baburen_Saint_Peter.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c0/Dirck_van_Baburen_Saint_Peter.jpg 2x" data-file-width="388" data-file-height="480" /></a><figcaption>Sant Pere de <a href="/w/index.php?title=Dirck_van_Baburen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dirck van Baburen (encara no existeix)">Dirck van Baburen</a> (c. 1615–1620)</figcaption></figure> <a href="/wiki/Oscar_Cullmann" title="Oscar Cullmann">Oscar Cullmann</a>, teòleg luterà i distingit historiador de l'Església, no està d'acord amb Luter i els reformadors protestants que sostenien que per «roca» Crist no significava Pere, sinó que volia dir ell mateix o la fe dels seus seguidors. Creu que el significat de l'arameu original és molt clar: que «Kepha» era la paraula arameu per a «roca», i que també era el nom amb què Crist anomenava Pere.<a href="#cite_note-Time-187">[174]</a> Tot i això, Cullmann rebutja bruscament l'afirmació catòlica segons la qual Pere va començar la successió papal. Escriu: «En la vida de Pere no hi ha cap punt de partida per a una cadena de successió al lideratge de l'església en general». Tot i que creu que el text de Mateu és completament vàlid i que en cap cas és espuri, afirma que no es pot utilitzar com a «justificació de la successió papal».<a href="#cite_note-Time-187">[174]</a> Cullmann conclou que, mentre Pere era el cap original dels apòstols, Pere no va ser el fundador de cap successió visible d'església.<a href="#cite_note-Time-187">[174]</a> Hi ha altres erudits protestants que també defensen parcialment la posició històrica catòlica sobre «Pedra».<a href="#cite_note-188">[175]</a> Prenent un enfocament una mica diferent de Cullman, assenyalen que l'Evangeli de Mateu no es va escriure en la forma àtica clàssica del grec, sinó en el dialecte helinístic koinès en què no hi ha distinció en el significat entre petros i petra. A més, fins i tot en el grec àtic, en què el significat regular de petros era una petita «pedra», hi ha casos del seu ús per referir-se a roques més grans, com a <a href="/w/index.php?title=%C3%88dip_a_Colonus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Èdip a Colonus (encara no existeix)">Èdip a Colonus</a> de <a href="/wiki/S%C3%B2focles" title="Sòfocles">Sòfocles</a>, v. 1595, on petroses refereix a un pedrís utilitzat com a fita, òbviament quelcom més que un còdol. En qualsevol cas, la distinció petros / petra és irrellevant tenint en compte el llenguatge arameu en què es podria haver parlat la frase. En grec, de qualsevol època, el nom femení petra no es podia utilitzar com a nom donat d'un mascle, cosa que podria explicar l'ús de Petros com a paraula grega amb la qual traduir arameu Kepha.<a href="#cite_note-keating-172">[159]</a> No obstant això, encara altres erudits protestants creuen que Jesús de fet va significar assenyalar Pere com la roca sobre la qual es basarà, però que el passatge no fa res per indicar una successió continuada de la posició implícita de Pere. Afirmen que Mateu utilitza el pronom demostratiu taute, que suposadament significa «això mateix» o «aquest mateix», quan es refereix a la roca sobre la qual es construirà l'església de Jesús. També utilitza la paraula grega per a «i», kai. S'afirma que quan s'utilitza un pronom demostratiu amb kai, el pronom fa referència al substantiu precedent. La segona roca a què es refereix Jesús ha de ser la mateixa roca que la primera; i si Peter és la primera roca, també ha de ser la segona.<a href="#cite_note-189">[176]</a> A diferència d'Oscar Cullmann, els <a href="/w/index.php?title=Luterans_confessionals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Luterans confessionals (encara no existeix)">luterans confessionals</a> i molts altres apòlegs protestants coincideixen que no té sentit elaborar el significat de «Roca» mirant el llenguatge arameu. Mentre que els jueus parlaven sobretot arameu a casa, en públic solien parlar grec. Les poques paraules en arameu pronunciades per Jesús en públic eren inusuals, motiu pel qual s'assenyalen com a tals. I el més important és que el Nou Testament es va revelar en grec koiné, no en arameu.<a href="#cite_note-190">[177]</a><a href="#cite_note-191">[178]</a><a href="#cite_note-192">[179]</a> Els historiadors luterans fins i tot informen que la mateixa església catòlica no va considerar, almenys per unanimitat, a Pere com la roca fins a la dècada de 1870: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">La regla de Roma per explicar les Escriptures i determinar la doctrina és el <a href="/wiki/Credo" title="Credo">Credo</a> de <a href="/wiki/Pius_IV" title="Pius IV">Pius IV</a>. Aquest credo lliga Roma a explicar les Escriptures només segons el consentiment unànime dels pares. L'any 1870, quan es van reunir els pares i el papa va declarar la seva infal·libilitat, els cardenals no estaven d'acord en Mateu 16, 18. Tenien cinc interpretacions diferents. Disset van insistir, Pere és la roca. Setze sostenien que Crist és la roca. Vuit van afirmar que tot el col·legi apostòlic és la roca. Quaranta-quatre van dir: “La fe de Pere és la roca; la resta mirava tot el cos dels creients com la roca. I, tanmateix, Roma va ensenyar i encara ensenya que Pere és la roca.<a href="#cite_note-WLS-Eckert-193">[180]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Ortodoxos">Ortodoxos</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Ortodoxos">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Icon_c_1500_Peter.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Icon_c_1500_Peter.JPG/130px-Icon_c_1500_Peter.JPG" decoding="async" width="130" height="367" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Icon_c_1500_Peter.JPG/195px-Icon_c_1500_Peter.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Icon_c_1500_Peter.JPG/260px-Icon_c_1500_Peter.JPG 2x" data-file-width="1083" data-file-height="3060" /></a><figcaption> Icona de Sant Pere, c. 1500</figcaption></figure> L'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa" title="Església Ortodoxa">Església Ortodoxa</a> considera l'apòstol Pere, juntament amb l'apòstol Pau, com a «apòstols preeminents». Un altre títol utilitzat per Peter és Coryphaeus, que es podria traduir com a «director de cor» o cantant.<a href="#cite_note-194">[181]</a> L'Església reconeix el paper de lideratge de l'apòstol Pere a l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_primitiva" title="Església primitiva">Església primitiva</a>, especialment als primers dies de Jerusalem, però no considera que hagi tingut cap paper «príncep» sobre els seus companys apòstols. Els ortodoxos no veuen el Nou Testament com a suport a cap autoritat extraordinària per a Pere quant a la fe o la moral. Els ortodoxos també sostenen que Pere no va actuar com a líder al <a href="/wiki/Concili_de_Jerusalem" title="Concili de Jerusalem">Concili de Jerusalem</a>, sinó com un dels que va parlar. La decisió final sobre la no necessitat de la <a href="/wiki/Circumcisi%C3%B3" title="Circumcisió">circumcisió</a> (i certes prohibicions) va ser explicada per <a href="/w/index.php?title=Jaume,_el_Germ%C3%A0_del_Senyor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jaume, el Germà del Senyor (encara no existeix)">Jaume, el Germà del Senyor</a> (tot i que els catòlics sostenen que Jaume només va reiterar i concretar el que havia dit Pere, sobre la revelació divina anterior d'aquest últim sobre la inclusió de gentils). Els ortodoxos orientals i orientals no reconeixen el bisbe de Roma com el successor de Sant Pere, però el <a href="/wiki/Patriarca_ecum%C3%A8nic_de_Constantinoble" class="mw-redirect" title="Patriarca ecumènic de Constantinoble">patriarca ecumènic de Constantinoble</a> envia una delegació cada any a Roma per participar a la celebració de la festa de St. Pere i Pau. En el <a href="/w/index.php?title=Declaraci%C3%B3_de_Ravenna&action=edit&redlink=1" class="new" title="Declaració de Ravenna (encara no existeix)">Document de Ravenna</a> del 13 d'octubre de 2007, els representants de l'Església Ortodoxa Oriental van acordar que «Roma, com a Església que»presideix en l'amor «segons la frase de Sant Ignasi d'Antioquia ("Als romans", pròleg), ocupava el primer lloc en els taxis, i que el bisbe de Roma era per tant el protos entre els patriarques, si el papat s'uneix a l'Església ortodoxa. No estan d'acord, però, en la interpretació de les proves històriques d'aquesta època sobre les prerrogatives del bisbe de Roma com a protos, una qüestió que ja es va entendre de diferents maneres durant el primer mil·lenni». Pel que fa a les paraules de Jesús a Pere: «Tu ets Pere i sobre aquesta roca edificaré la meva església», els ortodoxos consideren que Crist es refereix a la confessió de fe, no a la persona de Pere com a la que construirà l'Església. Això es demostra suposadament pel fet que el grec original utilitza el pronom demostratiu femení quan diu «sobre aquesta roca» (ταύτῃ τῇ πέτρᾳ); mentre que, gramaticalment, si s'hagués referit a Pere, hauria presumptament utilitzat el masculí.<a href="#cite_note-195">[182]</a> Alguns protestants també sostenen aquest argument de la «distinció de gènere». <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Església_ortodoxa_siríaca">Església ortodoxa siríaca</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Església ortodoxa siríaca">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Antonio_de_Bellis_-_La_liberazione_di_San_Pietro.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Antonio_de_Bellis_-_La_liberazione_di_San_Pietro.jpg/300px-Antonio_de_Bellis_-_La_liberazione_di_San_Pietro.jpg" decoding="async" width="300" height="209" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Antonio_de_Bellis_-_La_liberazione_di_San_Pietro.jpg/450px-Antonio_de_Bellis_-_La_liberazione_di_San_Pietro.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Antonio_de_Bellis_-_La_liberazione_di_San_Pietro.jpg/600px-Antonio_de_Bellis_-_La_liberazione_di_San_Pietro.jpg 2x" data-file-width="5856" data-file-height="4076" /></a><figcaption> Sant Pere i l'àngel, d'<a href="/w/index.php?title=Antonio_de_Bellis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Antonio de Bellis (encara no existeix)">Antonio de Bellis</a> </figcaption></figure> Els pares de l'Església ortodoxa siríaca van intentar donar una interpretació teològica a la primacia de l'apòstol Pere. Estaven plenament convençuts de l'únic càrrec de Pere en la primitiva comunitat cristiana. <a href="/wiki/Efra%C3%AFm_de_S%C3%ADria" title="Efraïm de Síria">Efraïm</a>, <a href="/w/index.php?title=Aphrahat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aphrahat (encara no existeix)">Aphrahat</a> i <a href="/w/index.php?title=Maruthas&action=edit&redlink=1" class="new" title="Maruthas (encara no existeix)">Maruthas</a>, que suposadament havien estat els millors exponents de la <a href="/wiki/Cristianisme_sir%C3%ADac" title="Cristianisme siríac">tradició siríaca</a> primitiva, reconeixen inequívocament el càrrec de Pere. Els pares siríacs, seguint la tradició rabínica, anomenen Jesús «Kepha» perquè veuen «roca» a l'Antic Testament com a símbol messiànic (tot i així, els sirians maronites antics del Líban encara es refereixen a Sant Pere com «Sant Simó el Generós» o «Simó Karam»). Quan Crist va donar el seu propi nom «Kepha» a Simó, li donava la participació en la persona i el càrrec de Crist. Crist que és el Kepha i el pastor va fer de Simó el principal pastor al seu lloc i li va donar el mateix nom de Kepha i va dir que en Kepha que construiria l'Església. <a href="/wiki/Afraates" title="Afraates">Afraates</a> compartia la tradició siríaca comuna. Per a ell, Kepha és de fet un altre nom de Jesús, i a Simó se li va donar el dret de compartir-lo. La persona que rep el nom d'una altra persona també obté els drets de la persona que dona el no† Aphrahat fa de la pedra presa de Jordània un tipus de Pere. Va escriure: «Jesús, fill de Nun, va posar les pedres com a testimoni a Israel; Jesús, el nostre Salvador, va cridar Simó Kepha Sarirto i el va posar com a testimoni fidel entre les nacions». De nou va escriure en el seu comentari sobre <a href="/wiki/Deuteronomi" title="Deuteronomi">Deuteronomi</a> que <a href="/wiki/Mois%C3%A8s" title="Moisès">Moisès</a> va treure aigua de la «roca» (Kepha) per al poble i Jesús va enviar Simó Kepha per portar els seus ensenyaments entre les nacions. Déu el va acceptar i el va convertir en el fonament de l'Església i el va anomenar Kepha. Quan parla de la transfiguració de Crist, l'anomena Simó Pere, el fonament de l'Església. Efraïm també compartia la mateixa visió. La versió armènia de <a href="/w/index.php?title=De_Virginitate&action=edit&redlink=1" class="new" title="De Virginitate (encara no existeix)">De Virginitate</a> registra que <a href="/w/index.php?title=Pere_la_roca&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pere la roca (encara no existeix)">Pere la roca</a> va defugir l'honor. Un mimro d'Efrem trobat a la litúrgia de la Setmana Santa apunta a la importància de Pere. Tant <a href="/w/index.php?title=Aphrahat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aphrahat (encara no existeix)">Aphrahat</a> com Efraïm representen l'autèntica tradició de l'Església siriana. Els diferents ordres de litúrgies utilitzats per a la santificació dels edificis de l'Església, el matrimoni, l'ordenació, etc., revelen que la primacia de Pere forma part de la fe viva de l'Església.<a href="#cite_note-196">[183]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Església_Nova_Apostòlica">Església Nova Apostòlica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Església Nova Apostòlica">modifica</a>]</div> L'<a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_Nova_Apost%C3%B2lica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església Nova Apostòlica (encara no existeix)">Església Nova Apostòlica</a>, que creu en el ministeri restablert de l'apòstol, veu Pere com el primer <a href="/w/index.php?title=Ap%C3%B2stol_principal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Apòstol principal (encara no existeix)">apòstol principal</a>. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'Església_de_Jesucrist_dels_Sants_dels_Darrers_Dies">L'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: L'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:S%C3%A3o_Pedro_(c._1529)_-_Gr%C3%A3o_Vasco_(Museu_Nacional_Gr%C3%A3o_Vasco).png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/S%C3%A3o_Pedro_%28c._1529%29_-_Gr%C3%A3o_Vasco_%28Museu_Nacional_Gr%C3%A3o_Vasco%29.png/220px-S%C3%A3o_Pedro_%28c._1529%29_-_Gr%C3%A3o_Vasco_%28Museu_Nacional_Gr%C3%A3o_Vasco%29.png" decoding="async" width="220" height="203" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/S%C3%A3o_Pedro_%28c._1529%29_-_Gr%C3%A3o_Vasco_%28Museu_Nacional_Gr%C3%A3o_Vasco%29.png/330px-S%C3%A3o_Pedro_%28c._1529%29_-_Gr%C3%A3o_Vasco_%28Museu_Nacional_Gr%C3%A3o_Vasco%29.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/S%C3%A3o_Pedro_%28c._1529%29_-_Gr%C3%A3o_Vasco_%28Museu_Nacional_Gr%C3%A3o_Vasco%29.png/440px-S%C3%A3o_Pedro_%28c._1529%29_-_Gr%C3%A3o_Vasco_%28Museu_Nacional_Gr%C3%A3o_Vasco%29.png 2x" data-file-width="5270" data-file-height="4855" /></a><figcaption>Sant Pere de <a href="/w/index.php?title=Vasco_Fernandes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vasco Fernandes (encara no existeix)">Vasco Fernandes</a>, 1506</figcaption></figure> L'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Jesucrist_dels_Sants_dels_Darrers_Dies" title="Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies">Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies</a> ensenya que Pere va ser el primer líder de l'Església cristiana primitiva després de la mort i la resurrecció de Jesucrist. Tot i que l'Església accepta la successió apostòlica de Pere, rebutja els successors papals com a il·legítims. <a href="/wiki/Joseph_Smith" title="Joseph Smith">Joseph Smith</a>, el fundador del <a href="/wiki/Mormonisme" title="Mormonisme">mormonisme</a>, va registrar en múltiples revelacions que el Pere ressuscitat li va aparèixer a ell i a <a href="/w/index.php?title=Oliver_Cowdery&action=edit&redlink=1" class="new" title="Oliver Cowdery (encara no existeix)">Oliver Cowdery</a> el 1829, prop de <a href="/wiki/Harmony_Township_(Comtat_de_Susquehanna)" title="Harmony Township (Comtat de Susquehanna)">Harmony Township (Comtat de Susquehanna)</a>, a <a href="/wiki/Pennsilv%C3%A0nia" title="Pennsilvània">Pennsilvània</a>, per tal d'atorgar l'apostolat i les claus del regne com a part d'una <a href="/w/index.php?title=Restauraci%C3%B3_(Sants_dels_Darrers_Dies)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Restauració (Sants dels Darrers Dies) (encara no existeix)">restauració d'autoritat del sacerdoci</a>.<a href="#cite_note-197">[184]</a><a href="#cite_note-198">[185]</a> En interpretar <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+16:13–19&l=ca">Mt 16:13–19</a>, el líder dels Sants dels Darrers Dies, <a href="/w/index.php?title=Bruce_R._McConkie&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bruce R. McConkie (encara no existeix)">Bruce R. McConkie</a>, va afirmar: «Les coses de Déu només són conegudes pel poder del seu Esperit»<a href="#cite_note-199">[186]</a> i «allò que el món anomena "Mormonisme" es basa en la roca de la revelació».<a href="#cite_note-200">[187]</a> En la seva conferència general d'abril de 1981, McConkie va identificar la roca de la qual Jesús va parlar com la roca de la revelació: «No hi ha cap altre fonament sobre el qual el Senyor pogués construir la seva Església i el seu regne […] Revelació: pur, perfecte, revelació personal: aquesta és la roca!»<a href="#cite_note-201">[188]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Visions_no_cristianes">Visions no cristianes</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: Visions no cristianes">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Judaisme">Judaisme</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: Judaisme">modifica</a>]</div> Segons una vella tradició jueva, Simó Pere es va unir als primers cristians per decisió dels <a href="/wiki/Rab%C3%AD" title="Rabí">rabins</a>. Preocupats que la similitud del primer cristianisme amb el judaisme portés a la gent a confondre-la amb una branca del judaisme, va ser escollit per unir-s'hi. A mesura que ascendia en rang, seria capaç de conduir-los a formar el seu propi sistema de creences diferent. Malgrat això, es deia que seguia sent un jueu practicant, i se li atribueix l'autoria de l'oració de Nishmas.<a href="#cite_note-202">[189]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Islam">Islam</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: Islam">modifica</a>]</div> L'<a href="/wiki/Alcor%C3%A0" title="Alcorà">Alcorà</a> esmenta els deixebles de <a href="/wiki/Jes%C3%BAs_en_l%27islam" title="Jesús en l'islam">Jesús</a>, a qui l'<a href="/wiki/Islam" title="Islam">islam</a> considera exclusivament un <a href="/wiki/Profeta" title="Profeta">profeta</a> de <a href="/wiki/D%C3%A9u_en_l%27islam" title="Déu en l'islam">Déu</a>, però no en menciona els noms, sinó que s'hi refereix com «els ajudants del <a href="/wiki/Profetes_en_l%27islam" title="Profetes en l'islam">profeta de Déu</a>».[<a href="/wiki/Alcor%C3%A0" title="Alcorà">Alcorà</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://quran.com/003/49–53">3:49–53</a>] L'exegesi musulmana i els comentaris de l'Alcorà, tanmateix, sí que els dona nom i inclou Pere entre els deixebles.<a href="#cite_note-ReferenceA-203">[190]</a> Una vella tradició, que inclou la llegenda de <a href="/w/index.php?title=Habib_el_Fuster&action=edit&redlink=1" class="new" title="Habib el Fuster (encara no existeix)">Habib el Fuster</a>, esmenta que Pere era un dels tres deixebles enviats a <a href="/wiki/Antioquia" title="Antioquia">Antioquia</a> per predicar a la seva gent.<a href="#cite_note-204">[191]</a> Els <a href="/wiki/Imamisme" title="Imamisme">dotze imans</a> <a href="/wiki/Xiisme" title="Xiisme">xiïtes</a> veuen un paral·lelisme entre la figura de Pere i la d'<a href="/wiki/Al%C3%AD" class="mw-disambig" title="Alí">Alí</a> en època de <a href="/wiki/Mahoma" title="Mahoma">Mahoma</a>. Consideren que Alí és el <a href="/w/index.php?title=Vicegerent&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vicegerent (encara no existeix)">vicegerent</a> de Mahoma, que és el profeta; de la mateixa manera com veuen Pere com un virrei després de <a href="/wiki/Jes%C3%BAs_a_l%27islam" class="mw-redirect" title="Jesús a l'islam">Jesús</a>, profeta i <a href="/wiki/Messies" title="Messies">massih</a>. El paper de Pere com a primer líder just de l'Església també és vist pels xiïtes com un paral·lel a la seva creença en Alí com el primer <a href="/wiki/Califa" title="Califa">califa</a> després de Mahoma.<a href="#cite_note-205">[192]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Escrits">Escrits</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=42" title="Modifica la secció: Escrits">modifica</a>]</div> Tradicionalment, s'han atribuït a Pere dues epístoles canòniques (<a href="/wiki/Primera_ep%C3%ADstola_de_Pere" class="mw-redirect" title="Primera epístola de Pere">1a</a> i <a href="/wiki/Segona_Ep%C3%ADstola_de_Pere" class="mw-redirect" title="Segona Epístola de Pere">2a de Pere</a>) i diverses obres apòcrifes. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Nou_Testament">Nou Testament</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=43" title="Modifica la secció: Nou Testament">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Francesco_del_Cossa_017.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Francesco_del_Cossa_017.jpg/170px-Francesco_del_Cossa_017.jpg" decoding="async" width="170" height="351" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Francesco_del_Cossa_017.jpg/255px-Francesco_del_Cossa_017.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Francesco_del_Cossa_017.jpg/340px-Francesco_del_Cossa_017.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="2065" /></a><figcaption> Sant Pere de <a href="/wiki/Francesco_del_Cossa" title="Francesco del Cossa">Francesco del Cossa</a>, 1473</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Epístoles">Epístoles</h4>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=44" title="Modifica la secció: Epístoles">modifica</a>]</div> El <a href="/wiki/Nou_Testament" title="Nou Testament">Nou Testament</a> inclou dues cartes (epístoles) atribuïdes a Pere. Tots dos demostren una alta qualitat de grec culte i urbà, en desacord amb l'habilitat lingüística que normalment es podria esperar d'un pescador parlant d'<a href="/wiki/Arameu" title="Arameu">arameu</a>, que hauria après el grec com a segona o tercera llengua. Les característiques textuals d'aquestes dues epístoles són tals que la majoria d'erudits dubten que fossin escrites per la mateixa mà. Alguns estudiosos argumenten que les diferències teològiques impliquen fonts diferents i apunten a la manca de referències a la 2a de Pere entre els primers pares de l'Església. <a href="/w/index.php?title=Daniel_B._Wallace&action=edit&redlink=1" class="new" title="Daniel B. Wallace (encara no existeix)">Daniel B. Wallace</a> (que sosté que Pere en va ser l'autor) escriu que, per a molts estudiosos, «la qüestió de l'autoria ja està resolta, almenys negativament: l'apòstol Pere no va escriure aquesta carta» i que «la gran part del Nou Testament els erudits adopten aquesta perspectiva sense molta discussió». Tanmateix, afirma més tard: «Tot i que s'ha presentat un cas molt fort contra l'autoria petrina de la 2a de Pere, creiem que és deficient. […] En conjunt, aquests arguments interns i externs suggereixen fermament la visió tradicional, és a dir, que Pere de fet va ser l'autor de la segona epístola que porta el seu nom».<a href="#cite_note-206">[193]</a> De les dues epístoles, la <a href="/wiki/Primera_ep%C3%ADstola_de_Pere" class="mw-redirect" title="Primera epístola de Pere">primera epístola</a> es considera l'anterior. Diversos estudiosos han argumentat que les discrepàncies textuals amb el que s'esperaria del bíblic Pere es deuen haver escrit amb l'ajut d'un secretari o com a <a href="/wiki/Amanuense" title="Amanuense">amanuense</a>.<a href="#cite_note-ce-epistles-207">[194]</a> <a href="/wiki/Jeroni_d%27Estrid%C3%B3" title="Jeroni d'Estridó">Jeroni d'Estridó</a> escrigué: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Les dues epístoles atribuïdes a Sant Pere difereixen en estil, caràcter i en la construcció de les paraules, cosa que demostra que segons les exigències del moment Sant Pere va fer ús de diferents intèrprets. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— (Epístola 120 - A Hedibia) <a href="#cite_note-Jerome-208">[195]</a> </td></tr></tbody></table></div> Alguns han vist una referència a l'ús d'un secretari en la frase: «Per a Silvà, un germà fidel per a vosaltres, com suposo, he escrit breument, exhortant i testificant que aquesta és la veritable gràcia de Déu en la qual esteu».<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1Pe+5%2C12&l=ca">1Pe 5:12</a> Tanmateix, l'erudit del Nou Testament, <a href="/wiki/Bart_D._Ehrman" class="mw-redirect" title="Bart D. Ehrman">Bart D. Ehrman</a>, al seu llibre Forged del 2011, afirma que «els estudiosos ara reconeixen àmpliament que quan l'autor indica que va escriure el llibre "a través de Silvanus", no indica el nom del seu secretari, sinó la persona que portava la seva carta als destinataris».<a href="#cite_note-209">[196]</a> La carta fa referència a la persecució romana dels cristians, aparentment de caràcter oficial. L'historiador romà <a href="/wiki/T%C3%A0cit" title="Tàcit">Tàcit</a> i el biògraf <a href="/wiki/Suetoni" title="Suetoni">Suetoni</a> registren que <a href="/wiki/Ner%C3%B3" title="Neró">Neró</a> <a href="/wiki/Persecuci%C3%B3_de_Ner%C3%B3" class="mw-redirect" title="Persecució de Neró">va perseguir els cristians</a> i Tàcit ho va fer immediatament després de l'incendi que va cremar Roma el 64. La tradició cristiana, per exemple Eusebi de Cesarea (Llibre d'història 2, 24.1), ha afirmat que Pere va ser mort en la persecució de Neró, i, per tant, va haver de suposar que la persecució romana al·ludida a Primer Pere havia de ser aquesta persecució neroniana.<a href="#cite_note-ce-epistles-207">[194]</a> D'altra banda, molts erudits moderns argumenten que Primer Pere es refereix a la persecució dels cristians a l'Àsia Menor durant el regnat de l'emperador <a href="/wiki/Domici%C3%A0" title="Domicià">Domicià</a> (81–96), ja que la carta s'adreça explícitament als cristians jueus d'aquesta regió: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Pere, apòstol de Jesucrist, als escollits de Déu, desconeguts al món, dispersos pel Pont, Galàcia, Capadòcia, Àsia i Bitínia, que han estat escollits segons el coneixement previ de Déu Pare, mitjançant l'obra santificadora de l'Esperit, per obediència a Jesucrist i espolvorear per la seva sang: Gràcia i pau sigueu abundants.<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1Pe+1:1–2&l=ca">1Pe 1:1–2</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> Aquells erudits que creuen que l'epístola data de l'època de Domicià argumenten que la persecució de Neró contra els cristians es limitava a la mateixa ciutat de Roma i no s'estenia a les províncies asiàtiques esmentades a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1Pe+1%2C1-2&l=ca">1Pe 1:1-2</a>. La <a href="/wiki/Segona_ep%C3%ADstola_de_Pere" class="mw-redirect" title="Segona epístola de Pere">segona epístola de Pere</a>, en canvi, sembla haver estat copiada, en part, de l'<a href="/wiki/Ep%C3%ADstola_de_Judes" class="mw-redirect" title="Epístola de Judes">Epístola de Judes</a>, i alguns estudiosos moderns daten la seva composició fins al c. 150. Alguns estudiosos argumenten el contrari, que l'Epístola de Judes va copiar la segona de Pere, mentre que d'altres sostenen una data primerenca per a Judes i, per tant, observen que una data primerenca no és incompatible amb el text.<a href="#cite_note-ce-epistles-207">[194]</a> Molts estudiosos han assenyalat les similituds entre l'apòcrifa <a href="/wiki/Segona_ep%C3%ADstola_de_Climent" class="mw-redirect" title="Segona epístola de Climent">segona epístola de Climent</a> (segle ii) i la segona de Pere. El segon Pere pot ser anterior a 150; hi ha algunes referències possibles que es remunten al segle i o principis del segle ii, per exemple, <a href="/wiki/Primera_Ep%C3%ADstola_de_Climent" title="Primera Epístola de Climent">1 Climent</a> escrit al c.96 dC, i l'historiador de l'Església posterior Eusebi va escriure que <a href="/wiki/Or%C3%ADgenes" title="Orígenes">Orígenes</a> havia fet referència a l'epístola abans del 250.<a href="#cite_note-ce-epistles-207">[194]</a><a href="#cite_note-210">[197]</a> Jeroni diu que Pere «va escriure dues epístoles anomenades catòliques, la segona de les quals, a causa de la seva diferència amb la primera en estil, és considerada per molts com no per ell» (De Viris Illustribus 1).<a href="#cite_note-211">[198]</a> Però ell mateix va rebre l'epístola i va explicar la diferència en l'estil, el caràcter i l'estructura de les paraules per la suposició que Peter feia servir intèrprets diferents en la composició de les dues epístoles;<a href="#cite_note-Jerome-208">[195]</a> i des de la seva època en endavant, l'epístola va ser considerada generalment com una part del Nou Testament. Fins i tot en els primers temps hi va haver controvèrsia sobre la seva autoria, i la Segona de Pere sovint no estava inclòs en el <a href="/wiki/C%C3%A0non_b%C3%ADblic" class="mw-redirect" title="Cànon bíblic">cànon bíblic</a>; va ser només al segle iv que va guanyar una ferma implantació al Nou Testament, en una sèrie de sínodes. A l'Orient, l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa_Sir%C3%ADaca" title="Església Ortodoxa Siríaca">Església Ortodoxa Siríaca</a> no la va admetre al cànon fins al segle vi.<a href="#cite_note-ce-epistles-207">[194]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Marc">Marc</h4>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=45" title="Modifica la secció: Marc">modifica</a>]</div> Tradicionalment, es diu que l'<a href="/wiki/Evangeli_de_Marc" class="mw-redirect" title="Evangeli de Marc">Evangeli de Marc</a> l'ha escrit una persona que es deia <a href="/wiki/Joan_Marc" title="Joan Marc">Joan Marc</a> i que aquesta persona era ajudant de Pere; per tant, el seu contingut es veia tradicionalment com el més proper al punt de vista de Pere. Segons la Història eclesiàstica d'Eusebi, <a href="/wiki/Sant_P%C3%A0pies" class="mw-redirect" title="Sant Pàpies">Sant Pàpies</a> va registrar aquesta creença de <a href="/wiki/Joan_el_Presb%C3%ADter" title="Joan el Presbíter">Joan el Presbíter</a>: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Marc, convertit en intèrpret de Pere, va escriure amb precisió tot el que recordava. No va ser, però, en l'ordre exacte que va relacionar les dites o els fets de Crist. Perquè ni va escoltar el Senyor ni el va acompanyar. Però després, com he dit, va acompanyar Pere, que va acomodar les seves instruccions a les necessitats [dels seus oients], però sense intenció de donar una narració normal o cronològica de les paraules del Senyor. Per tant, Marc no es va equivocar en escriure així algunes coses mentre les recordava. Per una cosa, va tenir especial cura de no ometre res que havia escoltat i de no posar res de ficció a les declaracions.<a href="#cite_note-212">[199]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> Climent d'Alexandria en els fragments de la seva obra Hipotips (190 dC) conservats i citats per l'historiador Eusebi a la seva Història de l'Església (VI, 14: 6) escriu que: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Com Pere havia predicat la Paraula públicament a Roma i havia anunciat l'Evangeli per l'Esperit, molts dels presents van demanar que Marc, que l'havia seguit durant molt de temps i recordés les seves paraules, els escrivís. I després d'haver compost l'Evangeli, el va donar a aquells que l'havien sol·licitat.<a href="#cite_note-CL-82">[76]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> També Ireneu va escriure sobre aquesta tradició: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Després del seu pas (de Pere i Pau), Marc també, deixeble i intèrpret de Pere, ens va transmetre per escrit les coses predicades per Pere.<a href="#cite_note-213">[200]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> Basant-se en aquestes citacions i en la tradició cristiana, la informació de l'evangeli de Marc sobre Pere es basaria en material de testimonis presencials. L'evangeli en si és <a href="/wiki/Anonimat" title="Anonimat">anònim</a> i els passatges anteriors són el testimoni escrit més antic que es conserva de la seva autoria.<a href="#cite_note-ce-epistles-207">[194]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Pseudoepigragia_i_apòcrifs">Pseudoepigragia i apòcrifs</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=46" title="Modifica la secció: Pseudoepigragia i apòcrifs">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Muenster-100725-15996-%C3%9Cberwasserkirche-Schl%C3%BCssel.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/Muenster-100725-15996-%C3%9Cberwasserkirche-Schl%C3%BCssel.jpg/120px-Muenster-100725-15996-%C3%9Cberwasserkirche-Schl%C3%BCssel.jpg" decoding="async" width="120" height="184" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/Muenster-100725-15996-%C3%9Cberwasserkirche-Schl%C3%BCssel.jpg/180px-Muenster-100725-15996-%C3%9Cberwasserkirche-Schl%C3%BCssel.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/Muenster-100725-15996-%C3%9Cberwasserkirche-Schl%C3%BCssel.jpg/240px-Muenster-100725-15996-%C3%9Cberwasserkirche-Schl%C3%BCssel.jpg 2x" data-file-width="1254" data-file-height="1925" /></a><figcaption> La <a href="/wiki/Claus_del_Cel" title="Claus del Cel">clau</a> com a símbol de Sant Pere</figcaption></figure> També hi ha una sèrie d'altres escrits <a href="/wiki/Ap%C3%B2crif" class="mw-redirect" title="Apòcrif">apòcrifs</a> que s'han atribuït o escrit sobre Pere. Això inclou: <ul><li><a href="/wiki/Evangeli_de_Pere" title="Evangeli de Pere">Evangeli de Pere</a>, una narració parcialment <a href="/wiki/Docetisme" title="Docetisme">docètica</a> que ha sobreviscut en part</li> <li><a href="/wiki/Fets_de_Pere" title="Fets de Pere">Fets de Pere</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Fets_de_Pere_i_Andreu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fets de Pere i Andreu (encara no existeix)">Fets de Pere i Andreu</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Fets_de_Pere_i_Pau&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fets de Pere i Pau (encara no existeix)">Fets de Pere i Pau</a></li> <li><a href="/wiki/Actes_de_Pere_i_els_dotze_Ap%C3%B2stols" title="Actes de Pere i els dotze Apòstols">Actes de Pere i els dotze Apòstols</a></li> <li><a href="/wiki/Apocalipsi_Gn%C3%B2stic_de_Pere" title="Apocalipsi Gnòstic de Pere">Apocalipsi Gnòstic de Pere</a></li> <li>Una <a href="/wiki/Carta_de_Pere_a_Felip" title="Carta de Pere a Felip">carta de Pere a Felip</a>, que es va conservar als <a href="/wiki/Manuscrits_de_Nag_Hammadi" title="Manuscrits de Nag Hammadi">Manuscrits de Nag Hammadi</a></li> <li><a href="/wiki/Apocalipsi_de_Pere" title="Apocalipsi de Pere">Apocalipsi de Pere</a>, que molts cristians consideraven genuí fins al segle iv</li> <li>L'Epístula Petri, la carta introductòria adscrita a l'apòstol Pere que apareix al començament d'almenys una versió de la <a href="/wiki/Pseudoclementines" title="Pseudoclementines">literatura clementina</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Dites_no_canòniques_de_Pere">Dites no canòniques de Pere</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=47" title="Modifica la secció: Dites no canòniques de Pere">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bouts_third-appearance.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Bouts_third-appearance.jpg/220px-Bouts_third-appearance.jpg" decoding="async" width="220" height="284" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Bouts_third-appearance.jpg/330px-Bouts_third-appearance.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Bouts_third-appearance.jpg/440px-Bouts_third-appearance.jpg 2x" data-file-width="519" data-file-height="670" /></a><figcaption><a href="/w/index.php?title=Captura_miraculosa_de_peixos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Captura miraculosa de peixos (encara no existeix)">Captura miraculosa de peixos</a>, d'<a href="/wiki/Aelbrecht_Bouts" class="mw-redirect" title="Aelbrecht Bouts">Aelbrecht Bouts</a></figcaption></figure> A l'<a href="/wiki/Evangeli_de_Tom%C3%A0s" title="Evangeli de Tomàs">Evangeli gnòstic de Tomàs</a> s'atribueixen dues dites a Pere. En el primer, Pere compara Jesús amb un «missatger just».<a href="#cite_note-214">[201]</a> En el segon, Pere demana a Jesús que «Que Maria s'allunyi de nosaltres!, ja que les dones no són dignes de la vida».<a href="#cite_note-215">[202]</a> A l'<a href="/wiki/Apocalipsi_de_Pere" title="Apocalipsi de Pere">Apocalipsi de Pere</a>, Pere manté un diàleg amb Jesús sobre la <a href="/wiki/Par%C3%A0bola_de_la_figuera" title="Paràbola de la figuera">paràbola de la figuera</a> i el destí dels <a href="/wiki/Pecador" class="mw-redirect" title="Pecador">pecadors</a>.<a href="#cite_note-216">[203]</a> A l'<a href="/wiki/Evangeli_de_Maria" title="Evangeli de Maria">Evangeli de Maria</a>, el text del qual està fragmentat en gran part, Pere sembla estar gelós de «Maria» (probablement <a href="/wiki/Maria_Magdalena" title="Maria Magdalena">Maria Magdalena</a>). Ell diu als altres deixebles: «Ha parlat amb una dona sense que ho sapiguem, i no manifestament, de manera que tots ens haguem de girar i escoltar-la? És que l'ha preferida abans que nosaltres?»<a href="#cite_note-auto-217">[204]</a> En resposta a això, Levi diu: «Pere, sempre has estat impulsiu.»<a href="#cite_note-auto-217">[204]</a> Altres textos no canònics que atribueixen refranys a Pere inclouen el <a href="/w/index.php?title=Llibre_secret_de_Jaume&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llibre secret de Jaume (encara no existeix)">Llibre secret de Jaume</a> i els <a href="/wiki/Fets_de_Pere" title="Fets de Pere">Fets de Pere</a>. Al <a href="/w/index.php?title=Fragment_Fayyum&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fragment Fayyum (encara no existeix)">fragment Fayyum</a>, que data de finals del segle iii, Jesús prediu que Pere el negarà tres vegades abans que canti un gall l'endemà al matí. El relat és similar al dels evangelis canònics, especialment de l'<a href="/wiki/Evangeli_de_Marc" class="mw-redirect" title="Evangeli de Marc">Evangeli de Marc</a>. No està clar si el fragment és una versió abreujada dels relats dels <a href="/wiki/Evangelis_sin%C3%B2ptics" title="Evangelis sinòptics">evangelis sinòptics</a>, o un text font en què es basaven, potser l'evangeli apòcrif de Pere.<a href="#cite_note-218">[205]</a> El fragmentari <a href="/wiki/Evangeli_de_Pere" title="Evangeli de Pere">evangeli de Pere</a> conté un relat de la mort de Jesús que difereix significativament dels evangelis canònics. Conté poca informació sobre el propi Pere, excepte que després del descobriment de la <a href="/w/index.php?title=Tomba_buida&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tomba buida (encara no existeix)">tomba buida</a>, «jo, Simó Pere i el meu germà Andreu, vam agafar les nostres xarxes i vam anar al mar».<a href="#cite_note-219">[206]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Iconografia">Iconografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=48" title="Modifica la secció: Iconografia">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Altar_piece_of_Taulum%C3%A4ki_Church_by_Eero_J%C3%A4rnefelt.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Altar_piece_of_Taulum%C3%A4ki_Church_by_Eero_J%C3%A4rnefelt.JPG/220px-Altar_piece_of_Taulum%C3%A4ki_Church_by_Eero_J%C3%A4rnefelt.JPG" decoding="async" width="220" height="346" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Altar_piece_of_Taulum%C3%A4ki_Church_by_Eero_J%C3%A4rnefelt.JPG/330px-Altar_piece_of_Taulum%C3%A4ki_Church_by_Eero_J%C3%A4rnefelt.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Altar_piece_of_Taulum%C3%A4ki_Church_by_Eero_J%C3%A4rnefelt.JPG/440px-Altar_piece_of_Taulum%C3%A4ki_Church_by_Eero_J%C3%A4rnefelt.JPG 2x" data-file-width="2363" data-file-height="3719" /></a><figcaption>Sant Pere enfonsant-se a l'aigua per <a href="/wiki/Eero_J%C3%A4rnefelt" title="Eero Järnefelt">Eero Järnefelt</a> (1892)</figcaption></figure> El primer retrat de Pere es remunta al segle iv i es va localitzar el 2010.<a href="#cite_note-220">[207]</a> En la <a href="/wiki/Iconografia" title="Iconografia">iconografia</a> tradicional, Pere s'ha mostrat de manera molt consistent des de l'<a href="/wiki/Art_paleocristi%C3%A0" title="Art paleocristià">art paleocristià</a> com un home vell i gruixut amb un rostre «lleugerament combatiu» i una barba curta i, normalment, els cabells blancs, de vegades calb. Contrasta, doncs, amb l'<a href="/wiki/Pau_de_Tars" title="Pau de Tars">apòstol Pau</a>, que és calb excepte als costats, amb una barba més llarga i sovint els cabells negres i una cara més prima. Una excepció a això és l'<a href="/wiki/Art_anglosax%C3%B3" title="Art anglosaxó">art anglosaxó</a>, on normalment no té barba. Tant Pere com Pau es mostren així a les catacumbes de Marcel·lí i Pere del segle iv a Roma.<a href="#cite_note-221">[208]</a> Més endavant, a l'edat mitjana, el seu <a href="/wiki/Emblema" title="Emblema">atribut</a> és una o dues grans claus a la mà o penjades del cinturó, que es van veure per primera vegada a principis del segle viii.<a href="#cite_note-222">[209]</a> Més que molts atributs medievals, això es va continuar representant al Renaixement i després. Al segle xv, és més probable que Pere sigui calb a la part superior del cap a l'Església occidental, però continua tenint pèl a les icones ortodoxes. La representació de Sant Pere com a literalment el guardià de les portes del cel, popular entre els dibuixants moderns, no es troba en l'art religiós tradicional, però Pere sol dirigir grups de sants que flanquegen Déu al cel, a la part dreta (esquerra de l'espectador) de Déu. Les imatges narratives de Pere inclouen diverses escenes de la <a href="/w/index.php?title=Vida_de_Crist_a_l%27art&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vida de Crist a l'art (encara no existeix)">Vida de Crist</a> on s'esmenta en els evangelis, i sovint s'identifica en escenes on no s'esmenta específicament la seva presència. Normalment es troba més a prop de Crist. En particular, les representacions de la <a href="/w/index.php?title=Detenci%C3%B3_de_Crist&action=edit&redlink=1" class="new" title="Detenció de Crist (encara no existeix)">detenció de Crist</a> solen incloure a Pere tallant l'orella d'un dels soldats. Les escenes sense Jesús inclouen el seu distintiu martiri, el seu rescat de la presó i, de vegades, el seu judici. A la <a href="/wiki/Contrareforma" title="Contrareforma">Contrareforma</a> es van popularitzar escenes de Pere sentint el gall cantar per tercera vegada, com a representació del <a href="/wiki/Penediment" title="Penediment">penediment</a> i, per tant, del <a href="/wiki/Sagrament" title="Sagrament">sagrament</a> catòlic de la <a href="/wiki/Confessi%C3%B3" class="mw-redirect" title="Confessió">Confessió</a> o la Reconciliació. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Patronatge">Patronatge</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=49" title="Modifica la secció: Patronatge">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Peter_in_Chora.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/Peter_in_Chora.jpg/180px-Peter_in_Chora.jpg" decoding="async" width="180" height="270" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/Peter_in_Chora.jpg/270px-Peter_in_Chora.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/Peter_in_Chora.jpg/360px-Peter_in_Chora.jpg 2x" data-file-width="2304" data-file-height="3456" /></a><figcaption> Mosaic medieval de Sant Pere a l'església de Chora, Istanbul</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ancient_icon_of_sts_peter_%26_paul.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Ancient_icon_of_sts_peter_%26_paul.jpg/180px-Ancient_icon_of_sts_peter_%26_paul.jpg" decoding="async" width="180" height="291" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Ancient_icon_of_sts_peter_%26_paul.jpg/270px-Ancient_icon_of_sts_peter_%26_paul.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Ancient_icon_of_sts_peter_%26_paul.jpg/360px-Ancient_icon_of_sts_peter_%26_paul.jpg 2x" data-file-width="1200" data-file-height="1938" /></a><figcaption></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Llanbeblig_Hours_(f._2v.)_St._Peter,_holding_a_key_and_a_book.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Llanbeblig_Hours_%28f._2v.%29_St._Peter%2C_holding_a_key_and_a_book.jpg/180px-Llanbeblig_Hours_%28f._2v.%29_St._Peter%2C_holding_a_key_and_a_book.jpg" decoding="async" width="180" height="285" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Llanbeblig_Hours_%28f._2v.%29_St._Peter%2C_holding_a_key_and_a_book.jpg/270px-Llanbeblig_Hours_%28f._2v.%29_St._Peter%2C_holding_a_key_and_a_book.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Llanbeblig_Hours_%28f._2v.%29_St._Peter%2C_holding_a_key_and_a_book.jpg/360px-Llanbeblig_Hours_%28f._2v.%29_St._Peter%2C_holding_a_key_and_a_book.jpg 2x" data-file-width="569" data-file-height="900" /></a><figcaption> Sant Pere, amb una clau i un llibre, representat en un manuscrit medieval gal·lès, 1390-1400</figcaption></figure> <table class="wikitable"> <tbody><tr> <th colspan="3">Oficis </th></tr> <tr> <td valign="top"> <ul><li><a href="/wiki/Forner" class="mw-redirect" title="Forner">Forners</a></li> <li><a href="/wiki/Enginyeria" title="Enginyeria">Constructors de ponts</a></li> <li><a href="/wiki/Carnisser" title="Carnisser">Carnissers</a></li> <li><a href="/wiki/Pescador" title="Pescador">Pescadors</a></li></ul> </td> <td valign="top"> <ul><li><a href="/wiki/Collita" title="Collita">Segadors</a></li> <li><a href="/wiki/Horologia" class="mw-redirect" title="Horologia">Horòlegs</a></li> <li><a href="/wiki/Serraller" class="mw-redirect" title="Serraller">Serrallers</a></li> <li><a href="/wiki/Sabater" title="Sabater">Sabaters</a></li></ul> </td> <td valign="top"> <ul><li>Fabricants de <a href="/wiki/Xarxa" title="Xarxa">xarxes</a></li> <li><a href="/wiki/Armador" title="Armador">Armadors</a></li> <li><a href="/wiki/Paperer" class="mw-redirect" title="Paperer">Paperers</a></li></ul> </td></tr> <tr> <th colspan="3">Se li demana ajuda per </th></tr> <tr> <td valign="top"> <ul><li>El frenesí</li> <li>Problemes amb els peus</li></ul> </td> <td valign="top"> <ul><li><a href="/wiki/Febre" title="Febre">Febre</a></li></ul> </td> <td valign="top"> <ul><li><a href="/wiki/Longevitat" title="Longevitat">Longevitat</a></li></ul> </td></tr> <tr> <th colspan="3">Institutions </th></tr> <tr> <td valign="top"> <ul><li>El <a href="/wiki/Papat" class="mw-redirect" title="Papat">Papat</a></li> <li>El <a href="/wiki/Patriarcat_d%27Antioquia" class="mw-redirect" title="Patriarcat d'Antioquia">patriarcat d'Antioquia</a></li> <li><a href="/wiki/Prebostat_de_Berchtesgaden" title="Prebostat de Berchtesgaden">Prebostat de Berchtesgaden</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Bishop_Cotton_Boys_School&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bishop Cotton Boys School (encara no existeix)">Bishop Cotton Boys' School, Bangalore</a></li></ul> </td> <td valign="top"> <ul><li><a href="/wiki/Exeter_College_(Oxford)" title="Exeter College (Oxford)">Exeter College, Oxford</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Universalisme_cristi%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Universalisme cristià (encara no existeix)">Universalisme cristià</a></li></ul> </td> <td valign="top"> <ul><li>Peterhouse, <a href="/wiki/Cambridge" title="Cambridge">Cambridge</a>, <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a></li> <li>St Peter's College, <a href="/wiki/Oxford" title="Oxford">Oxford</a>, Regne Unit</li> <li><a href="/wiki/Saint_Peter%27s_College_(Auckland)" title="Saint Peter's College (Auckland)">St Peter's College</a>, <a href="/wiki/Auckland" title="Auckland">Auckland</a>, <a href="/wiki/Nova_Zelanda" title="Nova Zelanda">Nova Zelanda</a></li> <li>St Peter's College, Radley, Regne Unit</li> <li>St Peter's School, <a href="/wiki/York" title="York">York</a>, Regne Unit</li> <li>Saint Peter's University, <a href="/wiki/Nova_Jersey" title="Nova Jersey">New Jersey</a>, <a href="/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Estats Units d'Amèrica">Estats Units d'Amèrica</a></li></ul> </td></tr> <tr> <th colspan="3">Esglésies i catedrals </th></tr> <tr> <td style="vertical-align:top;" colspan="3"> <ul><li><a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere" title="Basílica de Sant Pere">La Basílica Papal de Sant Pere</a>, Ciutat del Vaticà</li> <li><a href="/w/index.php?title=Bath_Abbey&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bath Abbey (encara no existeix)">Bath Abbey</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=York_Minster&action=edit&redlink=1" class="new" title="York Minster (encara no existeix)">York Minster</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Pere_(desambiguaci%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església de Sant Pere (desambiguació) (encara no existeix)">Esglésies dedicades a Sant Pere</a></li></ul> </td></tr> <tr> <th colspan="3">Ubicacions </th></tr> <tr> <td valign="top"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Apalit&action=edit&redlink=1" class="new" title="Apalit (encara no existeix)">Apalit</a></li> <li><a href="/wiki/Bir%C5%BCebbu%C4%A1a" title="Birżebbuġa">Birżebbuġa</a></li> <li><a href="/wiki/Bremen" title="Bremen">Bremen</a></li> <li><a href="/wiki/Calatrava" class="mw-disambig" title="Calatrava">Calatrava</a>, Negros Occidental</li> <li><a href="/w/index.php?title=Calauag&action=edit&redlink=1" class="new" title="Calauag (encara no existeix)">Calauag</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Calbayog_City&action=edit&redlink=1" class="new" title="Calbayog City (encara no existeix)">Calbayog City</a></li> <li><a href="/wiki/Chartres" title="Chartres">Chartres</a></li> <li><a href="/wiki/Chimbote" title="Chimbote">Chimbote</a></li> <li><a href="/wiki/Cologne" class="mw-redirect" title="Cologne">Cantó de Colonha</a></li> <li><a href="/wiki/Davao_City" class="mw-redirect" title="Davao City">Davao</a></li> <li><a href="/wiki/Dunajsk%C3%A1_Streda" title="Dunajská Streda">Dunajská Streda</a></li> <li><a href="/wiki/%C3%89vora" title="Évora">Évora</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Hinton_on_the_Green&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hinton on the Green (encara no existeix)">Hinton on the Green</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ilovik&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ilovik (encara no existeix)">Ilovik</a> i <a href="/w/index.php?title=Sveti_Petar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sveti Petar (encara no existeix)">Sveti Petar</a></li> <li><a href="/wiki/Jackson_(Mississipi)" title="Jackson (Mississipi)">Jackson</a></li> <li><a href="/wiki/K%C3%B6penick" title="Köpenick">Köpenick</a></li></ul> </td> <td valign="top"> <ul><li><a href="/wiki/Las_Vegas" title="Las Vegas">Las Vegas</a></li> <li><a href="/wiki/Leuven" class="mw-redirect" title="Leuven">Leuven</a></li> <li><a href="/wiki/Leiden" title="Leiden">Leiden</a></li> <li><a href="/wiki/Lessines" title="Lessines">Lessines</a></li> <li>Loboc, Bohol</li> <li><a href="/wiki/Maralal" title="Maralal">Maralal</a></li> <li>Marquette, <a href="/wiki/Michigan" title="Michigan">Michigan</a></li> <li><a href="/wiki/Moissac" title="Moissac">Moissac</a></li> <li><a href="/wiki/Naumburg" title="Naumburg">Naumburg</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Obermarsberg&action=edit&redlink=1" class="new" title="Obermarsberg (encara no existeix)">Obermarsberg</a></li> <li><a href="/wiki/Peterborough" title="Peterborough">Peterborough</a></li> <li><a href="/wiki/Filad%C3%A8lfia" title="Filadèlfia">Filadèlfia</a></li> <li><a href="/wiki/Pozna%C5%84" title="Poznań">Poznań</a></li> <li><a href="/wiki/Providence_(Rhode_Island)" title="Providence (Rhode Island)">Providence</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Pubnico_(village),_Nova_Scotia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pubnico (village), Nova Scotia (encara no existeix)">Pubnico</a></li></ul> </td> <td valign="top"> <ul><li><a href="/wiki/Ratisbona" title="Ratisbona">Ratisbona</a></li> <li><a href="/wiki/Rio_Grande_do_Sul" title="Rio Grande do Sul">Rio Grande do Sul</a></li> <li><a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a></li> <li><a href="/wiki/Poboleda" title="Poboleda">Poboleda</a></li></ul> <ul><li><a href="/wiki/P%C3%B3voa_de_Varzim" title="Póvoa de Varzim">Póvoa de Varzim</a></li> <li><a href="/wiki/Sant_Petersburg" title="Sant Petersburg">Sant Petersburg</a></li> <li><a href="/wiki/Saint-Pierre_i_Miquelon" title="Saint-Pierre i Miquelon">Saint-Pierre i Miquelon</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=San_Pedro_La_Laguna&action=edit&redlink=1" class="new" title="San Pedro La Laguna (encara no existeix)">San Pedro La Laguna</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=San_Pedro_Soloma&action=edit&redlink=1" class="new" title="San Pedro Soloma (encara no existeix)">San Pedro Soloma</a></li> <li><a href="/wiki/Scranton_(Pennsilv%C3%A0nia)" title="Scranton (Pennsilvània)">Scranton</a></li> <li><a href="/wiki/Seixal" title="Seixal">Seixal</a></li> <li><a href="/wiki/Sunderland,_Tyne_and_Wear" class="mw-redirect" title="Sunderland, Tyne and Wear">Sunderland</a></li> <li><a href="/wiki/Sintra" title="Sintra">Sintra</a></li> <li><a href="/wiki/Holsbeek" title="Holsbeek">Sint-Pieters-Rode</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Siuntio&action=edit&redlink=1" class="new" title="Siuntio (encara no existeix)">Siuntio</a></li> <li><a href="/wiki/Tielt" title="Tielt">Tielt</a></li> <li><a href="/wiki/Toa_Baja" title="Toa Baja">Toa Baja</a></li> <li><a href="/wiki/Trier" class="mw-redirect" title="Trier">Trier</a></li> <li><a href="/wiki/%C3%9Ambria" title="Úmbria">Úmbria</a></li> <li><a href="/wiki/Worms" title="Worms">Worms</a></li></ul> </td></tr></tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Visualitzacions_revisionistes">Visualitzacions revisionistes</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=50" title="Modifica la secció: Visualitzacions revisionistes">modifica</a>]</div> <a href="/w/index.php?title=L._Michael_White&action=edit&redlink=1" class="new" title="L. Michael White (encara no existeix)">L. Michael White</a> suggereix que hi havia una greu divisió entre el partit <a href="/w/index.php?title=Cristi%C3%A0_jueu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cristià jueu (encara no existeix)">cristià jueu</a> de Pere i el partit hel·lenitzant de Pau, vist, per exemple, en l'<a href="/wiki/Incident_d%27Antioquia" title="Incident d'Antioquia">Incident d'Antioquia</a>, que els relats cristians posteriors han restat importància.<a href="#cite_note-223">[210]</a> Una altra visió revisionista va ser desenvolupada pels partidaris de la <a href="/w/index.php?title=Teoria_del_mite_de_Crist&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teoria del mite de Crist (encara no existeix)">teoria del mite de Crist</a>, que sosté que la figura de Pere és en gran manera un desenvolupament a partir d'algunes figures mitològiques de porters. Segons <a href="/w/index.php?title=Arthur_Drews&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arthur Drews (encara no existeix)">Arthur Drews</a> i <a href="/w/index.php?title=George_Albert_Wells&action=edit&redlink=1" class="new" title="George Albert Wells (encara no existeix)">George Albert Wells</a>, si hi havia un Peter històric, tot el que se sap sobre ell són les breus mencions en Gàlates.<a href="#cite_note-224">[211]</a><a href="#cite_note-225">[212]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Imatges">Imatges</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=51" title="Modifica la secció: Imatges">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Sant_Pere_a_l'art">Sant Pere a l'art</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=52" title="Modifica la secció: Sant Pere a l'art">modifica</a>]</div> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Petrus.png" class="mw-file-description" title="Mosaic de Pere a la basílica de Sant Pau Extramurs"><img alt="Mosaic de Pere a la basílica de Sant Pau Extramurs" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Petrus.png/120px-Petrus.png" decoding="async" width="120" height="114" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/19/Petrus.png 1.5x" data-file-width="126" data-file-height="120" /></a></div> <div class="gallerytext">Mosaic de Pere a la basílica de <a href="/wiki/Sant_Pau_Extramurs" title="Sant Pau Extramurs">Sant Pau Extramurs</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Petersinai.jpg" class="mw-file-description" title="Icona del segle vi, encàustic (Santa Caterina del Sinaí)"><img alt="Icona del segle vi, encàustic (Santa Caterina del Sinaí)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/17/Petersinai.jpg/66px-Petersinai.jpg" decoding="async" width="66" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/17/Petersinai.jpg/99px-Petersinai.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/17/Petersinai.jpg/133px-Petersinai.jpg 2x" data-file-width="738" data-file-height="1333" /></a></div> <div class="gallerytext">Icona del segle vi, encàustic (Santa Caterina del Sinaí)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Saint_Peter_Enthroned_in_Saint_Peters_Basilica.jpg" class="mw-file-description" title="Estàtua de bronze d'Arnolfo di Cambio, segle xiii (Basílica de Sant Pere, Vaticà)"><img alt="Estàtua de bronze d'Arnolfo di Cambio, segle xiii (Basílica de Sant Pere, Vaticà)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/06/Saint_Peter_Enthroned_in_Saint_Peters_Basilica.jpg/80px-Saint_Peter_Enthroned_in_Saint_Peters_Basilica.jpg" decoding="async" width="80" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/06/Saint_Peter_Enthroned_in_Saint_Peters_Basilica.jpg/120px-Saint_Peter_Enthroned_in_Saint_Peters_Basilica.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/06/Saint_Peter_Enthroned_in_Saint_Peters_Basilica.jpg/160px-Saint_Peter_Enthroned_in_Saint_Peters_Basilica.jpg 2x" data-file-width="2592" data-file-height="3888" /></a></div> <div class="gallerytext">Estàtua de bronze d'<a href="/wiki/Arnolfo_di_Cambio" title="Arnolfo di Cambio">Arnolfo di Cambio</a>, segle xiii (<a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere" title="Basílica de Sant Pere">Basílica de Sant Pere</a>, Vaticà)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Deliveranceofstpeter.jpg" class="mw-file-description" title="Alliberament de Sant Pere de Rafael; fresc a les Estances Vaticanes"><img alt="Alliberament de Sant Pere de Rafael; fresc a les Estances Vaticanes" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Deliveranceofstpeter.jpg/120px-Deliveranceofstpeter.jpg" decoding="async" width="120" height="90" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Deliveranceofstpeter.jpg/180px-Deliveranceofstpeter.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Deliveranceofstpeter.jpg/240px-Deliveranceofstpeter.jpg 2x" data-file-width="995" data-file-height="750" /></a></div> <div class="gallerytext">Alliberament de Sant Pere de <a href="/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio">Rafael</a>; fresc a les Estances Vaticanes</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Fra_Angelico_092.jpg" class="mw-file-description" title="Sant Pere predicant de Fra Angelico, 1433 (Florència, San Marco)"><img alt="Sant Pere predicant de Fra Angelico, 1433 (Florència, San Marco)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Fra_Angelico_092.jpg/120px-Fra_Angelico_092.jpg" decoding="async" width="120" height="78" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Fra_Angelico_092.jpg/180px-Fra_Angelico_092.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Fra_Angelico_092.jpg/240px-Fra_Angelico_092.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1334" /></a></div> <div class="gallerytext">Sant Pere predicant de <a href="/wiki/Fra_Angelico" title="Fra Angelico">Fra Angelico</a>, 1433 (Florència, San Marco)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Cruc_pet.jpg" class="mw-file-description" title="Crucifixió de Sant Pere de Filippino Lippi (Florència, Església del Carmine)"><img alt="Crucifixió de Sant Pere de Filippino Lippi (Florència, Església del Carmine)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Cruc_pet.jpg/89px-Cruc_pet.jpg" decoding="async" width="89" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Cruc_pet.jpg/134px-Cruc_pet.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Cruc_pet.jpg/178px-Cruc_pet.jpg 2x" data-file-width="608" data-file-height="818" /></a></div> <div class="gallerytext">Crucifixió de Sant Pere de <a href="/wiki/Filippino_Lippi" title="Filippino Lippi">Filippino Lippi</a> (Florència, Església del Carmine)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Saint_Pierre_tentant_de_marcher_sur_les_eaux_by_Fran%C3%A7ois_Boucher.jpg" class="mw-file-description" title="Sant Pere intentant caminar sobre les aigües de François Boucher, 1766"><img alt="Sant Pere intentant caminar sobre les aigües de François Boucher, 1766" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Saint_Pierre_tentant_de_marcher_sur_les_eaux_by_Fran%C3%A7ois_Boucher.jpg/85px-Saint_Pierre_tentant_de_marcher_sur_les_eaux_by_Fran%C3%A7ois_Boucher.jpg" decoding="async" width="85" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Saint_Pierre_tentant_de_marcher_sur_les_eaux_by_Fran%C3%A7ois_Boucher.jpg/128px-Saint_Pierre_tentant_de_marcher_sur_les_eaux_by_Fran%C3%A7ois_Boucher.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Saint_Pierre_tentant_de_marcher_sur_les_eaux_by_Fran%C3%A7ois_Boucher.jpg/170px-Saint_Pierre_tentant_de_marcher_sur_les_eaux_by_Fran%C3%A7ois_Boucher.jpg 2x" data-file-width="439" data-file-height="619" /></a></div> <div class="gallerytext">Sant Pere intentant caminar sobre les aigües de <a href="/wiki/Fran%C3%A7ois_Boucher" title="François Boucher">François Boucher</a>, 1766</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:%27The_Release_of_St._Peter%27,_oil_on_canvas_painting_by_Bernardo_Strozzi,_c._1635,_Art_Gallery_of_New_South_Wales.jpg" class="mw-file-description" title="L'alliberament de Pere de Bernardo Strozzi, 1635"><img alt="L'alliberament de Pere de Bernardo Strozzi, 1635" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/%27The_Release_of_St._Peter%27%2C_oil_on_canvas_painting_by_Bernardo_Strozzi%2C_c._1635%2C_Art_Gallery_of_New_South_Wales.jpg/110px-%27The_Release_of_St._Peter%27%2C_oil_on_canvas_painting_by_Bernardo_Strozzi%2C_c._1635%2C_Art_Gallery_of_New_South_Wales.jpg" decoding="async" width="110" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/%27The_Release_of_St._Peter%27%2C_oil_on_canvas_painting_by_Bernardo_Strozzi%2C_c._1635%2C_Art_Gallery_of_New_South_Wales.jpg/165px-%27The_Release_of_St._Peter%27%2C_oil_on_canvas_painting_by_Bernardo_Strozzi%2C_c._1635%2C_Art_Gallery_of_New_South_Wales.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/%27The_Release_of_St._Peter%27%2C_oil_on_canvas_painting_by_Bernardo_Strozzi%2C_c._1635%2C_Art_Gallery_of_New_South_Wales.jpg/220px-%27The_Release_of_St._Peter%27%2C_oil_on_canvas_painting_by_Bernardo_Strozzi%2C_c._1635%2C_Art_Gallery_of_New_South_Wales.jpg 2x" data-file-width="1467" data-file-height="1599" /></a></div> <div class="gallerytext">L'alliberament de Pere de <a href="/wiki/Bernardo_Strozzi" title="Bernardo Strozzi">Bernardo Strozzi</a>, 1635</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Christ_giving_the_Keys_of_Heaven_to_St._Peter_by_Peter_Paul_Rubens_-_Gem%C3%A4ldegalerie_-_Berlin_-_Germany_2017.jpg" class="mw-file-description" title="Jesus dona a Pere les claus del Cel de Pieter Paul Rubens, 1614"><img alt="Jesus dona a Pere les claus del Cel de Pieter Paul Rubens, 1614" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Christ_giving_the_Keys_of_Heaven_to_St._Peter_by_Peter_Paul_Rubens_-_Gem%C3%A4ldegalerie_-_Berlin_-_Germany_2017.jpg/102px-Christ_giving_the_Keys_of_Heaven_to_St._Peter_by_Peter_Paul_Rubens_-_Gem%C3%A4ldegalerie_-_Berlin_-_Germany_2017.jpg" decoding="async" width="102" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Christ_giving_the_Keys_of_Heaven_to_St._Peter_by_Peter_Paul_Rubens_-_Gem%C3%A4ldegalerie_-_Berlin_-_Germany_2017.jpg/153px-Christ_giving_the_Keys_of_Heaven_to_St._Peter_by_Peter_Paul_Rubens_-_Gem%C3%A4ldegalerie_-_Berlin_-_Germany_2017.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Christ_giving_the_Keys_of_Heaven_to_St._Peter_by_Peter_Paul_Rubens_-_Gem%C3%A4ldegalerie_-_Berlin_-_Germany_2017.jpg/204px-Christ_giving_the_Keys_of_Heaven_to_St._Peter_by_Peter_Paul_Rubens_-_Gem%C3%A4ldegalerie_-_Berlin_-_Germany_2017.jpg 2x" data-file-width="2984" data-file-height="3512" /></a></div> <div class="gallerytext">Jesus dona a Pere les claus del Cel de <a href="/wiki/Pieter_Paul_Rubens" class="mw-redirect" title="Pieter Paul Rubens">Pieter Paul Rubens</a>, 1614</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:V%26A_-_Raphael,_The_Miraculous_Draught_of_Fishes_(1515).jpg" class="mw-file-description" title="La pesca miraculosa de Raphael, 1515"><img alt="La pesca miraculosa de Raphael, 1515" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/V%26A_-_Raphael%2C_The_Miraculous_Draught_of_Fishes_%281515%29.jpg/120px-V%26A_-_Raphael%2C_The_Miraculous_Draught_of_Fishes_%281515%29.jpg" decoding="async" width="120" height="97" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/V%26A_-_Raphael%2C_The_Miraculous_Draught_of_Fishes_%281515%29.jpg/180px-V%26A_-_Raphael%2C_The_Miraculous_Draught_of_Fishes_%281515%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/V%26A_-_Raphael%2C_The_Miraculous_Draught_of_Fishes_%281515%29.jpg/240px-V%26A_-_Raphael%2C_The_Miraculous_Draught_of_Fishes_%281515%29.jpg 2x" data-file-width="1076" data-file-height="870" /></a></div> <div class="gallerytext">La pesca miraculosa de <a href="/wiki/Raphael" title="Raphael">Raphael</a>, 1515</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Aparici%C3%B3n_del_ap%C3%B3stol_San_Pedro_a_San_Pedro_Nolasco.jpg" class="mw-file-description" title="Aparició de l'apòstol Pere a Sant Pere Nolasc de Francisco Zurbarán, 1629"><img alt="Aparició de l'apòstol Pere a Sant Pere Nolasc de Francisco Zurbarán, 1629" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3c/Aparici%C3%B3n_del_ap%C3%B3stol_San_Pedro_a_San_Pedro_Nolasco.jpg/120px-Aparici%C3%B3n_del_ap%C3%B3stol_San_Pedro_a_San_Pedro_Nolasco.jpg" decoding="async" width="120" height="95" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3c/Aparici%C3%B3n_del_ap%C3%B3stol_San_Pedro_a_San_Pedro_Nolasco.jpg/180px-Aparici%C3%B3n_del_ap%C3%B3stol_San_Pedro_a_San_Pedro_Nolasco.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3c/Aparici%C3%B3n_del_ap%C3%B3stol_San_Pedro_a_San_Pedro_Nolasco.jpg/240px-Aparici%C3%B3n_del_ap%C3%B3stol_San_Pedro_a_San_Pedro_Nolasco.jpg 2x" data-file-width="1892" data-file-height="1500" /></a></div> <div class="gallerytext">Aparició de l'apòstol Pere a Sant Pere Nolasc de <a href="/wiki/Francisco_Zurbar%C3%A1n" class="mw-redirect" title="Francisco Zurbarán">Francisco Zurbarán</a>, 1629</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Alessandro_Turchi_-_Saint_Agatha_Attended_by_Saint_Peter_and_an_Angel_in_Prison_-_Walters_37552.jpg" class="mw-file-description" title="Santa Àgata assistida per Sant Pere i un àngel a la presó de Alessandro Turchi, 1640–1645"><img alt="Santa Àgata assistida per Sant Pere i un àngel a la presó de Alessandro Turchi, 1640–1645" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Alessandro_Turchi_-_Saint_Agatha_Attended_by_Saint_Peter_and_an_Angel_in_Prison_-_Walters_37552.jpg/120px-Alessandro_Turchi_-_Saint_Agatha_Attended_by_Saint_Peter_and_an_Angel_in_Prison_-_Walters_37552.jpg" decoding="async" width="120" height="86" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Alessandro_Turchi_-_Saint_Agatha_Attended_by_Saint_Peter_and_an_Angel_in_Prison_-_Walters_37552.jpg/180px-Alessandro_Turchi_-_Saint_Agatha_Attended_by_Saint_Peter_and_an_Angel_in_Prison_-_Walters_37552.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Alessandro_Turchi_-_Saint_Agatha_Attended_by_Saint_Peter_and_an_Angel_in_Prison_-_Walters_37552.jpg/240px-Alessandro_Turchi_-_Saint_Agatha_Attended_by_Saint_Peter_and_an_Angel_in_Prison_-_Walters_37552.jpg 2x" data-file-width="1799" data-file-height="1296" /></a></div> <div class="gallerytext">Santa Àgata assistida per Sant Pere i un àngel a la presó de Alessandro Turchi, 1640–1645</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Pietro_Perugino_034.jpg" class="mw-file-description" title="Fresc de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, 1480–82"><img alt="Fresc de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, 1480–82" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Pietro_Perugino_034.jpg/120px-Pietro_Perugino_034.jpg" decoding="async" width="120" height="73" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Pietro_Perugino_034.jpg/180px-Pietro_Perugino_034.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Pietro_Perugino_034.jpg/240px-Pietro_Perugino_034.jpg 2x" data-file-width="3200" data-file-height="1947" /></a></div> <div class="gallerytext">Fresc de <a href="/wiki/Pietro_Perugino" class="mw-redirect" title="Pietro Perugino">Pietro Perugino</a> a la <a href="/wiki/Capella_Sixtina" title="Capella Sixtina">Capella Sixtina</a>, 1480–82</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Martyrdom_Michelangelo.jpg" class="mw-file-description" title="Martiri de sant Pere de Miquel Àngel, (Capella Paolina)"><img alt="Martiri de sant Pere de Miquel Àngel, (Capella Paolina)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Martyrdom_Michelangelo.jpg/120px-Martyrdom_Michelangelo.jpg" decoding="async" width="120" height="111" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Martyrdom_Michelangelo.jpg/180px-Martyrdom_Michelangelo.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Martyrdom_Michelangelo.jpg/240px-Martyrdom_Michelangelo.jpg 2x" data-file-width="894" data-file-height="826" /></a></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Martiri_de_sant_Pere_(Miquel_%C3%80ngel)" title="Martiri de sant Pere (Miquel Àngel)">Martiri de sant Pere</a> de <a href="/wiki/Miquel_%C3%80ngel" class="mw-redirect" title="Miquel Àngel">Miquel Àngel</a>, (<a href="/wiki/Capella_Paolina" title="Capella Paolina">Capella Paolina</a>)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Michelangelo,_giudizio_universale,_dettagli_12_san_pietro.jpg" class="mw-file-description" title="Sant Pere al Judici Final de Miquel Àngel (Capella Sixtina)"><img alt="Sant Pere al Judici Final de Miquel Àngel (Capella Sixtina)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Michelangelo%2C_giudizio_universale%2C_dettagli_12_san_pietro.jpg/88px-Michelangelo%2C_giudizio_universale%2C_dettagli_12_san_pietro.jpg" decoding="async" width="88" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Michelangelo%2C_giudizio_universale%2C_dettagli_12_san_pietro.jpg/132px-Michelangelo%2C_giudizio_universale%2C_dettagli_12_san_pietro.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Michelangelo%2C_giudizio_universale%2C_dettagli_12_san_pietro.jpg/176px-Michelangelo%2C_giudizio_universale%2C_dettagli_12_san_pietro.jpg 2x" data-file-width="1332" data-file-height="1811" /></a></div> <div class="gallerytext">Sant Pere al <a href="/wiki/Judici_Final_de_la_capella_Sixtina" title="Judici Final de la capella Sixtina">Judici Final</a> de <a href="/wiki/Miquel_%C3%80ngel" class="mw-redirect" title="Miquel Àngel">Miquel Àngel</a> (<a href="/wiki/Capella_Sixtina" title="Capella Sixtina">Capella Sixtina</a>)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:St_Peter_(c.1510-20)_(V%26A).jpg" class="mw-file-description" title="Estàtua de St. Pere (c. 1510–1520) al Victoria and Albert Museum"><img alt="Estàtua de St. Pere (c. 1510–1520) al Victoria and Albert Museum" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/St_Peter_%28c.1510-20%29_%28V%26A%29.jpg/67px-St_Peter_%28c.1510-20%29_%28V%26A%29.jpg" decoding="async" width="67" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/St_Peter_%28c.1510-20%29_%28V%26A%29.jpg/101px-St_Peter_%28c.1510-20%29_%28V%26A%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/St_Peter_%28c.1510-20%29_%28V%26A%29.jpg/135px-St_Peter_%28c.1510-20%29_%28V%26A%29.jpg 2x" data-file-width="1080" data-file-height="1920" /></a></div> <div class="gallerytext">Estàtua de St. Pere (c. 1510–1520) al <a href="/wiki/Victoria_and_Albert_Museum" title="Victoria and Albert Museum">Victoria and Albert Museum</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Lieto_vaakuna.svg" class="mw-file-description" title="Sant Pere a l'escut d'armes de Lieto"><img alt="Sant Pere a l'escut d'armes de Lieto" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Lieto_vaakuna.svg/109px-Lieto_vaakuna.svg.png" decoding="async" width="109" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Lieto_vaakuna.svg/164px-Lieto_vaakuna.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Lieto_vaakuna.svg/218px-Lieto_vaakuna.svg.png 2x" data-file-width="500" data-file-height="550" /></a></div> <div class="gallerytext">Sant Pere a l'escut d'armes de Lieto</div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Llocs_relacionats_amb_Sant_Pere">Llocs relacionats amb Sant Pere</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=53" title="Modifica la secció: Llocs relacionats amb Sant Pere">modifica</a>]</div> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Kafarnaum_BW_1.JPG" class="mw-file-description" title="Ruines de la casa de Pere a Cafarnaüm, sota l'actual església ortodoxa de Sant Pere"><img alt="Ruines de la casa de Pere a Cafarnaüm, sota l'actual església ortodoxa de Sant Pere" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Kafarnaum_BW_1.JPG/120px-Kafarnaum_BW_1.JPG" decoding="async" width="120" height="80" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Kafarnaum_BW_1.JPG/180px-Kafarnaum_BW_1.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Kafarnaum_BW_1.JPG/240px-Kafarnaum_BW_1.JPG 2x" data-file-width="3872" data-file-height="2592" /></a></div> <div class="gallerytext">Ruines de la casa de Pere a Cafarnaüm, sota l'actual església ortodoxa de Sant Pere</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Basilica_di_san_piero_a_grado,_interno,_colonna_di_san_pietro_e_scavi_01.JPG" class="mw-file-description" title="Columna de Sant Pere, a San Piero in Grado, Pisa, lloc on el sant va fer la primera missa en arribar a Itàlia"><img alt="Columna de Sant Pere, a San Piero in Grado, Pisa, lloc on el sant va fer la primera missa en arribar a Itàlia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Basilica_di_san_piero_a_grado%2C_interno%2C_colonna_di_san_pietro_e_scavi_01.JPG/90px-Basilica_di_san_piero_a_grado%2C_interno%2C_colonna_di_san_pietro_e_scavi_01.JPG" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Basilica_di_san_piero_a_grado%2C_interno%2C_colonna_di_san_pietro_e_scavi_01.JPG/135px-Basilica_di_san_piero_a_grado%2C_interno%2C_colonna_di_san_pietro_e_scavi_01.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Basilica_di_san_piero_a_grado%2C_interno%2C_colonna_di_san_pietro_e_scavi_01.JPG/180px-Basilica_di_san_piero_a_grado%2C_interno%2C_colonna_di_san_pietro_e_scavi_01.JPG 2x" data-file-width="1536" data-file-height="2048" /></a></div> <div class="gallerytext">Columna de Sant Pere, a San Piero in Grado, Pisa, lloc on el sant va fer la primera missa en arribar a Itàlia</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Piedi_Quo_Vadis.jpg" class="mw-file-description" title="Peus de Sant Pere, a l'església del Quo Vadis (Roma, Via Àpia)"><img alt="Peus de Sant Pere, a l'església del Quo Vadis (Roma, Via Àpia)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Piedi_Quo_Vadis.jpg/120px-Piedi_Quo_Vadis.jpg" decoding="async" width="120" height="112" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Piedi_Quo_Vadis.jpg/180px-Piedi_Quo_Vadis.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Piedi_Quo_Vadis.jpg/240px-Piedi_Quo_Vadis.jpg 2x" data-file-width="6632" data-file-height="6167" /></a></div> <div class="gallerytext">Peus de Sant Pere, a l'església del Quo Vadis (Roma, Via Àpia)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Roma_san_pietro_in_vincoli_catene.jpg" class="mw-file-description" title="Cadenes de Sant Pere a San Pietro in Vincoli (Roma)"><img alt="Cadenes de Sant Pere a San Pietro in Vincoli (Roma)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Roma_san_pietro_in_vincoli_catene.jpg/117px-Roma_san_pietro_in_vincoli_catene.jpg" decoding="async" width="117" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Roma_san_pietro_in_vincoli_catene.jpg/175px-Roma_san_pietro_in_vincoli_catene.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Roma_san_pietro_in_vincoli_catene.jpg/233px-Roma_san_pietro_in_vincoli_catene.jpg 2x" data-file-width="2080" data-file-height="2140" /></a></div> <div class="gallerytext">Cadenes de Sant Pere a San Pietro in Vincoli (Roma)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Mamertine_Prison.jpg" class="mw-file-description" title="Presó Mamertina al Fòrum Romà"><img alt="Presó Mamertina al Fòrum Romà" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Mamertine_Prison.jpg/120px-Mamertine_Prison.jpg" decoding="async" width="120" height="52" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Mamertine_Prison.jpg/180px-Mamertine_Prison.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Mamertine_Prison.jpg/240px-Mamertine_Prison.jpg 2x" data-file-width="3655" data-file-height="1579" /></a></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Pres%C3%B3_Mamertina" title="Presó Mamertina">Presó Mamertina</a> al Fòrum Romà</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Tempietto_San_Pierto_interior.jpg" class="mw-file-description" title="Cripta del templet de San Pietro in Montorio, lloc tradicional del martiri"><img alt="Cripta del templet de San Pietro in Montorio, lloc tradicional del martiri" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Tempietto_San_Pierto_interior.jpg/90px-Tempietto_San_Pierto_interior.jpg" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Tempietto_San_Pierto_interior.jpg/135px-Tempietto_San_Pierto_interior.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Tempietto_San_Pierto_interior.jpg/180px-Tempietto_San_Pierto_interior.jpg 2x" data-file-width="480" data-file-height="640" /></a></div> <div class="gallerytext">Cripta del templet de San Pietro in Montorio, lloc tradicional del martiri</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Rom,_Vatikan,_Petrusgrab_unterhalb_des_Papstaltars_des_Petersdoms_in_den_Vatikanischen_Grotten.jpg" class="mw-file-description" title="Tomba de Sant Pere, a la cripta de Sant Pere del Vaticà"><img alt="Tomba de Sant Pere, a la cripta de Sant Pere del Vaticà" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Rom%2C_Vatikan%2C_Petrusgrab_unterhalb_des_Papstaltars_des_Petersdoms_in_den_Vatikanischen_Grotten.jpg/120px-Rom%2C_Vatikan%2C_Petrusgrab_unterhalb_des_Papstaltars_des_Petersdoms_in_den_Vatikanischen_Grotten.jpg" decoding="async" width="120" height="80" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Rom%2C_Vatikan%2C_Petrusgrab_unterhalb_des_Papstaltars_des_Petersdoms_in_den_Vatikanischen_Grotten.jpg/180px-Rom%2C_Vatikan%2C_Petrusgrab_unterhalb_des_Papstaltars_des_Petersdoms_in_den_Vatikanischen_Grotten.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Rom%2C_Vatikan%2C_Petrusgrab_unterhalb_des_Papstaltars_des_Petersdoms_in_den_Vatikanischen_Grotten.jpg/240px-Rom%2C_Vatikan%2C_Petrusgrab_unterhalb_des_Papstaltars_des_Petersdoms_in_den_Vatikanischen_Grotten.jpg 2x" data-file-width="3748" data-file-height="2504" /></a></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Tomba_de_Sant_Pere" title="Tomba de Sant Pere">Tomba de Sant Pere</a>, a la cripta de Sant Pere del Vaticà</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><a href="/wiki/Fitxer:Arnolfo_di_Cambio_-_Tabernacle_of_StJohnLateran.jpg" class="mw-file-description" title="Baldaquí a Sant Joan del Laterà (Roma), amb el reliquiari dels caps dels sants Pere i Pau, obra de Giovanni di Stefano (segle xiii)"><img alt="Baldaquí a Sant Joan del Laterà (Roma), amb el reliquiari dels caps dels sants Pere i Pau, obra de Giovanni di Stefano (segle xiii)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Arnolfo_di_Cambio_-_Tabernacle_of_StJohnLateran.jpg/90px-Arnolfo_di_Cambio_-_Tabernacle_of_StJohnLateran.jpg" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Arnolfo_di_Cambio_-_Tabernacle_of_StJohnLateran.jpg/135px-Arnolfo_di_Cambio_-_Tabernacle_of_StJohnLateran.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Arnolfo_di_Cambio_-_Tabernacle_of_StJohnLateran.jpg/180px-Arnolfo_di_Cambio_-_Tabernacle_of_StJohnLateran.jpg 2x" data-file-width="1200" data-file-height="1600" /></a></div> <div class="gallerytext">Baldaquí a Sant Joan del Laterà (Roma), amb el reliquiari dels caps dels sants Pere i Pau, obra de Giovanni di Stefano (segle xiii)</div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=54" title="Modifica la secció: Notes">modifica</a>]</div> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><a href="#cite_ref-1">↑</a> <a href="/wiki/Sir%C3%ADac" title="Siríac">siríac</a>: <span lang="syr" style="font-family: 'Estrangelo Edessa', 'San Francisco', 'Code2000', 'Bitstream Cyberbit', 'Bitstream CyberBase', 'Bitstream Vera', 'TITUS Cyberbit Basic', sans-serif;font-size: 110%; direction: rtl; unicode-bidi: embed; font-style: normal;">ܫܡܥܘܢ ܟܐܦܐ, Xim'on Kēfa; <a href="/wiki/Hebreu" title="Hebreu">hebreu</a>: <span lang="he" style="font-family: 'SBL Hebrew', 'Adobe Hebrew', Narkisim, Miriam, Kinryu, 'DejaVu Sans', 'DejaVu Sans Condensed', 'DejaVu Sans Light', 'Arial Hebrew', Arial, serif;font-size: 110%; direction: rtl; unicode-bidi: embed; font-style: normal; font-weight: normal;">שמעון בר יונה‎; <a href="/wiki/%C3%80rab" title="Àrab">àrab</a>: سِمعَان بُطرُس, Simʿa̅n Buṭrus o شمعون الصفـا, Xamʿū aṣ-Ṣafāʾ, ‘Simó el Pur’; <a href="/wiki/Grec_antic" title="Grec antic">grec antic</a>: Σίμων ὁ Κηφᾶς o Πέτρος, Petros; <a href="/wiki/Llengua_copta" title="Llengua copta">copte</a>: Ⲡⲉⲧⲣⲟⲥ, Petros; <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>: Petrus; <a href="/wiki/Turc" title="Turc">turc</a>: Aziz Petrus. Vegeu Antoun, Richard T.; Quataert, Donald. «The Alawis of Syria Religious Ideology and Organization». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=9cn1gwQXfgkC&pg=PA53">Syria: Society, Culture, and Polity</a>. <a href="/wiki/SUNY_Press" class="mw-redirect" title="SUNY Press">SUNY Press</a>, 1991, p. 53. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780791407134" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780791407134">ISBN 9780791407134</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Syria%3A+Society%2C+Culture%2C+and+Polity&rft.atitle=The+Alawis+of+Syria+Religious+Ideology+and+Organization&rft.aulast=Antoun&rft.aufirst=Richard+T.&rft.date=1991&rft.pub=%5B%5BSUNY+Press%5D%5D&rft.pages=53&rft.isbn=9780791407134&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D9cn1gwQXfgkC%26pg%3DPA53">  </li> <li id="cite_note-19"><a href="#cite_ref-19">↑</a> L'origen jueu de Pere també és citat a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Gl+2:14&l=ca">Gl 2:14</a>. Vegeu «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://biblehub.com/interlinear/galatians/2.htm">Interlinear Greek-English Bible: epistle to the Galatian, chapter 2, verse 14</a>». </li> <li id="cite_note-20"><a href="#cite_ref-20">↑</a> El nom del seu pare era «Jonàs» (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jo+1:42&l=ca">Jo 1:42</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+16:17&l=ca">Mt 16:17</a>), tot i que en alguns manuscrits de Joan apareix com a «Joan». </li> <li id="cite_note-39"><a href="#cite_ref-39">↑</a> Pere pronuncia un significatiu sermó a l'aire lliure durant la <a href="/wiki/Pentecosta" title="Pentecosta">Pentecosta</a>. Segons el mateix llibre, Pere va assumir el lideratge en seleccionar un substitut per a <a href="/wiki/Judes_Iscariot" title="Judes Iscariot">Judes Iscariot</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ac+1&l=ca">Ac 1</a> Després d'aquest nomenament, veiem Pere establir les condicions per ser apòstol com aquells que han passat temps amb Jesús. (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ac+1&l=ca">Ac 1</a>) </li> <li id="cite_note-52"><a href="#cite_ref-52">↑</a> Al <a href="/wiki/Concili_de_Jerusalem" title="Concili de Jerusalem">Concili de Jerusalem</a> (vers l'any 50), l'Església primitiva, Pau i els líders de l'església de Jerusalem es van reunir i van decidir abraçar els conversos <a href="/wiki/Gentil" title="Gentil">gentils</a>. Fets retrata Pere i altres líders com a oposants amb èxit als fariseus cristians que insistien en la <a href="/wiki/Circumcisi%C3%B3" title="Circumcisió">circumcisió</a>.Harris, Stephen L. Understanding the Bible (en anglès). 8. Nova York: McGraw-Hill, 2010, p. 420. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-07-340744-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-07-340744-9">ISBN 978-0-07-340744-9</a>. «Els fariseus cristians demanen que es compleixi tota la Torà, però segons es diu Pere s'hi oposa (Fets, 15:10) i [...] silencia els judaitzants.»<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Understanding+the+Bible&rft.aulast=Harris&rft.aufirst=Stephen+L&rft.date=2010&rft.edition=8&rft.pub=McGraw-Hill&rft.place=Nova+York&rft.pages=420&rft.isbn=978-0-07-340744-9">  </li> <li id="cite_note-64"><a href="#cite_ref-64">↑</a> <a href="/wiki/G%C3%A0lates" title="Gàlates">Gàlates</a> és acceptada com a autèntica per gairebé tots els estudiosos. Aquestes poden ser les primeres mencions de Pere per a ser a escrites. <a href="/wiki/Eusebi_de_Cesarea" title="Eusebi de Cesarea">Eusebi de Cesarea</a>, a la seva <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_eclesi%C3%A0stica_(Eusebi)" title="Història eclesiàstica (Eusebi)">Història eclesiàstica</a> (I, 12: 2), mentre nomenava alguns dels setanta deixebles de Jesús, diu: «Aquest és el relat de Climent, al cinquè llibre d'Hipotips (190 dC); també diu que Cefàs era un dels setanta deixebles, un home que duia el mateix nom que l'apòstol Pere, i aquell sobre el qual Pau diu: "Quan Cefàs va venir a Antioquia, el vaig resistir a la cara."» Eusebi de Cesarea. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/250101.htm">Church History (Llibre I, Capítol 12:2)</a>». [Consulta: 1r juny 2015]. </li> <li id="cite_note-ReferenceB-137">↑ <a href="#cite_ref-ReferenceB_137-0">7,0</a> <a href="#cite_ref-ReferenceB_137-1">7,1</a> Els historiadors debaten si el govern romà distingia entre cristians i jueus abans de la modificació de <a href="/wiki/Nerva" title="Nerva">Nerva</a> del Fiscus Judaicus l'any 96. A partir d'aleshores, els jueus practicants pagaven l'impost i els cristians no. </li> <li id="cite_note-147"><a href="#cite_ref-147">↑</a> <a href="/wiki/Margherita_Guarducci" title="Margherita Guarducci">Margherita Guarducci</a>, que va dirigir la investigació que va conduir al redescobriment de la famosa tomba de Pere en les seves últimes etapes (1963–1968), conclou que Pere va morir el 13 d'octubre de 64 dC durant les festes amb motiu del «dies imperii» de l'emperador Neró. Riesner, Rainer. Paul's Early Period: Chronology, Mission Strategy, Theology (en anglès). W B. Eerdmans Publishing, 65, p. 65.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Paul%27s+Early+Period%3A+Chronology%2C+Mission+Strategy%2C+Theology&rft.aulast=Riesner&rft.aufirst=Rainer&rft.date=65&rft.pub=W+B.+Eerdmans+Publishing&rft.pages=65">  </li> <li id="cite_note-152"><a href="#cite_ref-152">↑</a> La tesi de Zwierlein ha provocat debats. Vegeu Siecienski, A. Edward. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=kBPGDQAAQBAJ&q=Siecienski+Zwierlein&pg=PA48">The Papacy and the Orthodox: Sources and History of a Debate</a>. Oxford University Press, 20 febrer 2017. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780190245252" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780190245252">ISBN 9780190245252</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Papacy+and+the+Orthodox%3A+Sources+and+History+of+a+Debate&rft.aulast=Siecienski&rft.aufirst=A.+Edward&rft.date=20+febrer+2017&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.isbn=9780190245252&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DkBPGDQAAQBAJ%26q%3DSiecienski%2BZwierlein%26pg%3DPA48">  i Bloggers, Staff. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20181120102549/http://subscribe.vision.org/first-followers/bid/41962/Petrus-im-Rom-or-Peter-in-Rome-revisited">"Petrus im Rom" or Peter in Rome revisited</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://subscribe.vision.org/first-followers/bid/41962/Petrus-im-Rom-or-Peter-in-Rome-revisited">original</a> el 2018-11-20. [Consulta: 17 maig 2021]. Zwierlein ha fet disponible un resum de la seva opinió en línia en anglès. Vegeu «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160306171055/https://www.philologie.uni-bonn.de/philologie/personal/zwierlein/st_peter_in_rome.pdf">Has St. Peter ever been in Rome?</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.philologie.uni-bonn.de/philologie/personal/zwierlein/st_peter_in_rome.pdf">original</a> el 2016-03-06. [Consulta: 17 maig 2021]. També es va escriure un volum editat en alemany per rebatre les opinions d'Otto Zwierlein. Vegeu <a rel="nofollow" class="external text" href="http://rosetta.reltech.org/TC/v17/TC-2012-Rev-Heid-Bockmuehl.pdf">Review of Petrus und Paulus in Rom.</a> i Kok, Michael J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://jesusmemoirs.wordpress.com/2017/06/19/otto-zwierlein/">Otto Zwierlein on the Traditions about Peter in Rome</a>», 19-06-2017. </li> <li id="cite_note-159"><a href="#cite_ref-159">↑</a> <a href="#CITEREFHitchcockEsposito2004">Hitchcock & Esposito 2004</a>, p. 281. Nota: «Algunes (comunitats cristianes) havien estat fundades per Pere, el deixeble designat per Jesús com a fundador de la seva església... Un cop institucionalitzada la posició, els historiadors van mirar enrere i van reconèixer Pere com el primer papa de l'església cristiana a Roma.» </li> <li id="cite_note-163"><a href="#cite_ref-163">↑</a> Πέτρᾳ (petra "roca") és la forma femenina del substantiu grec (Πέτρος) (Petros), que representa la forma masculina; les dues formes tenen un significat idèntic. Vegeu «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://biblehub.com/greek/2786.htm">2786. Képhas</a>» (en anglès). Bible Hub. [Consulta: 17 maig 2022]. </li> <li id="cite_note-Cephas22-164"><a href="#cite_ref-Cephas22_164-0">↑</a> (<a href="/wiki/Hebreu" title="Hebreu">hebreu</a>: <span lang="he" style="font-family: 'SBL Hebrew', 'Adobe Hebrew', Narkisim, Miriam, Kinryu, 'DejaVu Sans', 'DejaVu Sans Condensed', 'DejaVu Sans Light', 'Arial Hebrew', Arial, serif;font-size: 110%; direction: rtl; unicode-bidi: embed; font-style: normal; font-weight: normal;">כֵּיפׇא \ כֵּיף‎) és una transliteració indirecta del siríac (<span lang="syc" style="font-family: 'Estrangelo Edessa', 'San Francisco', 'Code2000', 'Bitstream Cyberbit', 'Bitstream CyberBase', 'Bitstream Vera', 'TITUS Cyberbit Basic', sans-serif;font-size: 110%; direction: rtl; unicode-bidi: embed; font-style: normal;">ܟ݁ܺܐܦ݂ܳܐ), (<a href="/wiki/Grec" title="Grec">grec</a>: Κηφᾶς) és una transliteració directa del siríac (<span lang="syc" style="font-family: 'Estrangelo Edessa', 'San Francisco', 'Code2000', 'Bitstream Cyberbit', 'Bitstream CyberBase', 'Bitstream Vera', 'TITUS Cyberbit Basic', sans-serif;font-size: 110%; direction: rtl; unicode-bidi: embed; font-style: normal;">ܟ݁ܺܐܦ݂ܳܐ), i (<a href="/wiki/Hebreu" title="Hebreu">hebreu</a>: <span lang="he" style="font-family: 'SBL Hebrew', 'Adobe Hebrew', Narkisim, Miriam, Kinryu, 'DejaVu Sans', 'DejaVu Sans Condensed', 'DejaVu Sans Light', 'Arial Hebrew', Arial, serif;font-size: 110%; direction: rtl; unicode-bidi: embed; font-style: normal; font-weight: normal;">כֵּיפׇא \ כֵּיף‎) és una transliteració directa del grec. La paraula hebrea (<a href="/wiki/Hebreu" title="Hebreu">hebreu</a>: <span lang="he" style="font-family: 'SBL Hebrew', 'Adobe Hebrew', Narkisim, Miriam, Kinryu, 'DejaVu Sans', 'DejaVu Sans Condensed', 'DejaVu Sans Light', 'Arial Hebrew', Arial, serif;font-size: 110%; direction: rtl; unicode-bidi: embed; font-style: normal; font-weight: normal;">כאפא‎) és també una transliteració directa del siríac. Vegeu Interlinear Peshitta Aramaic New Testament Bible <a rel="nofollow" class="external text" href="http://peshitta.info/gospel/matthew_16.htm">Mt XVI. 18</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110824080209/http://peshitta.info/gospel/matthew_16.htm">Arxivat</a> 24 August 2011[Date mismatch] a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.). </li> <li id="cite_note-:12-165"><a href="#cite_ref-:12_165-0">↑</a> «I què vol dir Kepha? Significa una roca, el mateix que petra (no vol dir una petita pedra o un còdol) El que Jesús va dir a Simó a Mt 16:18 va ser això: "Tu ets Kepha, i sobre aquest kepha edificaré la meva Església».«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111119034546/http://www.catholic.com/tracts/peter-the-rock">Peter the Rock</a>» (en anglès), 10-08-2004. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.catholic.com/tracts/peter-the-rock">original</a> el 19 de novembre 2011. [Consulta: 12 setembre 2010]. </li> </ol></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències">Referències</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=55" title="Modifica la secció: Referències">modifica</a>]</div> <table class="plainlinks ambox ambox-style" style="" data-severity="1"> <tbody><tr> <td class="mbox-image" style="width: 52px;"> <a href="/wiki/Fitxer:Tango_Globe_of_Letters.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Tango_Globe_of_Letters.svg/35px-Tango_Globe_of_Letters.svg.png" decoding="async" width="35" height="35" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Tango_Globe_of_Letters.svg/53px-Tango_Globe_of_Letters.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Tango_Globe_of_Letters.svg/70px-Tango_Globe_of_Letters.svg.png 2x" data-file-width="128" data-file-height="128" /></a></td> <td class="mbox-text" style=""> <div class="mbox-text-span">Aquest article o secció necessita millorar una <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Traduccions" title="Viquipèdia:Traduccions">traducció</a> deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la <a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Sant_Pere" title="Discussió:Sant Pere">pàgina de discussió</a> si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu <a class="external text" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Sant_Pere&veaction=edit&preloadtitle=Millorar+la+traducci%C3%B3&section=new&preload=Plantilla:Millorar_traducció/preload&preloadparams%5b%5d=%3E">iniciar un fil de discussió</a> per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.</div> </td> </tr> </tbody></table> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-newadvent-2">↑ <a href="#cite_ref-newadvent_2-0">1,0</a> <a href="#cite_ref-newadvent_2-1">1,1</a> <a href="#cite_ref-newadvent_2-2">1,2</a> <a href="#cite_ref-newadvent_2-3">1,3</a> <a href="#cite_ref-newadvent_2-4">1,4</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/cathen/11744a.htm">St. Peter, Prince of the Apostles</a>» (en línia) (en anglès). Catholic Encyclopedia. [Consulta: 15 maig 2022]. </li> <li id="cite_note-3"><a href="#cite_ref-3">↑</a> McDowell, Sean. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=dIm1CwAAQBAJ&q=it+is+likely+that+the+apostle+peter+died+in+rome&pg=PA57">The Fate of the Apostles: Examining the Martyrdom Accounts of the Closest Followers of Jesus</a> (en anglès). <a href="/wiki/Routledge" title="Routledge">Routledge</a>, 2016, p. 57. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781317031901" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781317031901">ISBN 9781317031901</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Fate+of+the+Apostles%3A+Examining+the+Martyrdom+Accounts+of+the+Closest+Followers+of+Jesus&rft.aulast=McDowell&rft.aufirst=Sean&rft.date=2016&rft.pub=%5B%5BRoutledge%5D%5D&rft.pages=57&rft.isbn=9781317031901&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DdIm1CwAAQBAJ%26q%3Dit%2Bis%2Blikely%2Bthat%2Bthe%2Bapostle%2Bpeter%2Bdied%2Bin%2Brome%26pg%3DPA57">  </li> <li id="cite_note-4"><a href="#cite_ref-4">↑</a> Siecienski, A. Edward. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=Z8DXDQAAQBAJ&q=scholarship+largely+came+to+accept+Peter%27s+death+in+Rome+%E2%80%9Cas+a+fact+which+is&pg=PT50">The Papacy and the Orthodox: Sources and History of a Debate</a> (en anglès). <a href="/wiki/Oxford_University_Press" title="Oxford University Press">Oxford University Press</a>, 2017. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780190650926" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780190650926">ISBN 9780190650926</a>. «els acadèmics van arribar a acceptar en gran part la mort de Pere a Roma "com un fet relativament, encara que no absolutament, assegurat". Tot i que uns només uns quants estaven disposats a fer aquest judici definitiu»<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Papacy+and+the+Orthodox%3A+Sources+and+History+of+a+Debate&rft.aulast=Siecienski&rft.aufirst=A.+Edward&rft.date=2017&rft.pub=%5B%5BOxford+University+Press%5D%5D&rft.isbn=9780190650926&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DZ8DXDQAAQBAJ%26q%3Dscholarship%2Blargely%2Bcame%2Bto%2Baccept%2BPeter%2527s%2Bdeath%2Bin%2BRome%2B%25E2%2580%259Cas%2Ba%2Bfact%2Bwhich%2Bis%26pg%3DPT50">  </li> <li id="cite_note-5"><a href="#cite_ref-5">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+16:18&l=ca">Mt 16:18</a> </li> <li id="cite_note-Martin_2009-6">↑ <a href="#cite_ref-Martin_2009_6-0">5,0</a> <a href="#cite_ref-Martin_2009_6-1">5,1</a> Martin, Dale <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Logoyoutube2011favicon.svg/12px-Logoyoutube2011favicon.svg.png" decoding="async" width="12" height="9" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Logoyoutube2011favicon.svg/18px-Logoyoutube2011favicon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Logoyoutube2011favicon.svg/24px-Logoyoutube2011favicon.svg.png 2x" data-file-width="1677" data-file-height="1194" /> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.youtube.com/watch?v=XJ9Gt_R5a-k">«24. Apocalyptic and Accommodation»</a> a <a href="/wiki/YouTube" title="YouTube">YouTube</a>. (conferència), <a href="/wiki/Yale_University" class="mw-redirect" title="Yale University">Yale University</a>, 2009 [en línia] Consulta: 22 juliol 2013. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cosmolearning.com/video-lectures/apocalyptic-and-accommodation-6817/">Conferència 24 (transcripció)</a>. </li> <li id="cite_note-7"><a href="#cite_ref-7">↑</a> Chapman, Henry Palmer. «<a href="https://ca.wikisource.org/wiki/Catholic_Encyclopedia_(1913)/Fathers_of_the_Church" class="extiw" title="s:Catholic Encyclopedia (1913)/Fathers of the Church">Fathers of the Church</a>». A: Charles Herbermann. <a href="/wiki/Catholic_Encyclopedia" class="mw-redirect" title="Catholic Encyclopedia">Catholic Encyclopedia</a>. Nova York: Robert Appleton Company, 1913.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BCatholic+Encyclopedia%5D%5D&rft.atitle=%5B%5Bs%3ACatholic+Encyclopedia+%281913%29%2FFathers+of+the+Church%7CFathers+of+the+Church%5D%5D&rft.au=%3Cspan+style%3D%22font-variant%3Asmall-caps%3B+font-variant-caps%3A+small-caps%3B%22%3EChapman%3C%2Fspan%3E%2C+Henry+Palmer&rft.date=1913&rft.pub=Robert+Appleton+Company&rft.place=Nova+York">  </li> <li id="cite_note-8"><a href="#cite_ref-8">↑</a> Halton, Thomas Patrick. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=uqzY1zBtKg0C&pg=PA5#v=onepage&q=%22I%20simon%20Peter%22%20%22Ones%20who%20are%20scattered%22&f=false">On Illustrious Men</a> (en anglès). 100. CUA Press, 1999, p. 5–7. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8132-0100-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8132-0100-4">ISBN 0-8132-0100-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=On+Illustrious+Men&rft.aulast=Halton&rft.aufirst=Thomas+Patrick&rft.date=1999&rft.pub=CUA+Press&rft.pages=5%E2%80%937&rft.isbn=0-8132-0100-4&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DuqzY1zBtKg0C%26pg%3DPA5%23v%3Donepage%26q%3D%2522I%2520simon%2520Peter%2522%2520%2522Ones%2520who%2520are%2520scattered%2522%26f%3Dfalse">  </li> <li id="cite_note-9"><a href="#cite_ref-9">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.newadvent.org/fathers/2708.htm">The Early Church Fathers</a>» (en línia) (en anglès). New Advent. [Consulta: 15 maig 2021]. </li> <li id="cite_note-10"><a href="#cite_ref-10">↑</a> Wilson, Robert McLachlan. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=NDg8AAAAIAAJ&q=%22similar+sounding+Greek/Roman+name%22&pg=PA122">Text and Interpretation: Studies in the New Testament Presented to Matthew Black</a> (en anglès). Cambridge University Press, 5 abril 1979. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780521220217" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780521220217">ISBN 9780521220217</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Text+and+Interpretation%3A+Studies+in+the+New+Testament+Presented+to+Matthew+Black&rft.aulast=Wilson&rft.aufirst=Robert+McLachlan&rft.date=5+abril+1979&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.isbn=9780521220217&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DNDg8AAAAIAAJ%26q%3D%2522similar%2Bsounding%2BGreek%2FRoman%2Bname%2522%26pg%3DPA122">  </li> <li id="cite_note-11"><a href="#cite_ref-11">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://biblehub.com/greek/2786.htm">Strong's Greek: 2786. Κηφᾶς (Képhas): "a rock," Cephas, a name given to the apostle Peter</a>» (en línia). Biblie Hub. [Consulta: 15 maig 2022]. </li> <li id="cite_note-12"><a href="#cite_ref-12">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://biblehub.com/greek/4074.htm">Strong's Greek: 4074. Πέτρος (Petros) – "a stone" or "a boulder," Peter, one of the twelve apostles</a>» (en anglès). Bible Hub. [Consulta: 15 maig 2022]. </li> <li id="cite_note-13"><a href="#cite_ref-13">↑</a> Siecienski, A. Edward. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=Z8DXDQAAQBAJ&q=%22american+nickname+rocky'&pg=PT36">The Papacy and the Orthodox: Sources and History of a Debate</a> (en anglès). Oxford University Press, 12 gener 2017. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780190650926" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780190650926">ISBN 9780190650926</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Papacy+and+the+Orthodox%3A+Sources+and+History+of+a+Debate&rft.aulast=Siecienski&rft.aufirst=A.+Edward&rft.date=12+gener+2017&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.isbn=9780190650926&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DZ8DXDQAAQBAJ%26q%3D%2522american%2Bnickname%2Brocky%27%26pg%3DPT36">  </li> <li id="cite_note-14"><a href="#cite_ref-14">↑</a> Jastrow, Marcus. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://archive.org/details/dictionaryoftarg01jastuoft/page/634/mode/2up">A dictionary of the Targumim, the Talmud Babli and Yerushalmi, and the Midrashic literature</a> (en línia) (en anglès). Londres: Luzac, 20-02-1903.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+dictionary+of+the+Targumim%2C+the+Talmud+Babli+and+Yerushalmi%2C+and+the+Midrashic+literature&rft.aulast=Jastrow&rft.aufirst=Marcus&rft.date=20-02-1903&rft.pub=Luzac&rft.place=Londres&rft_id=http%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fdictionaryoftarg01jastuoft%2Fpage%2F634%2Fmode%2F2up">  </li> <li id="cite_note-15"><a href="#cite_ref-15">↑</a> Maclean, Arthur John. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/adictionarydial00maclgoog">A Dictionary of the Dialects of Vernacular Syriac: As Spoken by the Eastern Syrians of Kurdistan…</a> (en línia) (en anglès). Clarendon, 1901. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780837085913" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780837085913">ISBN 9780837085913</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Dictionary+of+the+Dialects+of+Vernacular+Syriac%3A+As+Spoken+by+the+Eastern+Syrians+of+Kurdistan%E2%80%A6&rft.aulast=Maclean&rft.aufirst=Arthur+John&rft.date=1901&rft.pub=Clarendon&rft.isbn=9780837085913&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fadictionarydial00maclgoog">  </li> <li id="cite_note-16"><a href="#cite_ref-16">↑</a> Pesch, Rudolf. Simon-Petrus (en anglès). Stuttgart: Hiersemann, 1980, p. 29.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Simon-Petrus&rft.aulast=Pesch&rft.aufirst=Rudolf&rft.date=1980&rft.pub=Hiersemann&rft.place=Stuttgart&rft.pages=29">  </li> <li id="cite_note-17"><a href="#cite_ref-17">↑</a> Roberts, Alexander; Donaldson, James; Cleveland Coxe, Arthur (eds.). «The Teaching of Simon Cephas in the City of Rome;». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=518BdgLmXN4C&pg=PA673&lpg=PA673&dq=%22teaching+of+simon+cephas%22&source=bl&ots=rSb0ypl_pD&sig=czKesPacK_7pThNBlBwq9OlhgNg&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjDya71od7XAhVIDMAKHTq1CAYQ6AEIPTAF#v=onepage&q=%22teaching%20of%20simon%20cephas%22&f=false">The Ante-Nicene Fathers</a>. VIII. Nova York: Cosimo Classics.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Ante-Nicene+Fathers&rft.atitle=The+Teaching+of+Simon+Cephas+in+the+City+of+Rome%3B&rft.aulast=Roberts&rft.aufirst=Alexander&rft.pub=Cosimo+Classics&rft.place=Nova+York&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D518BdgLmXN4C%26pg%3DPA673%26lpg%3DPA673%26dq%3D%2522teaching%2Bof%2Bsimon%2Bcephas%2522%26source%3Dbl%26ots%3DrSb0ypl_pD%26sig%3DczKesPacK_7pThNBlBwq9OlhgNg%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ved%3D0ahUKEwjDya71od7XAhVIDMAKHTq1CAYQ6AEIPTAF%23v%3Donepage%26q%3D%2522teaching%2520of%2520simon%2520cephas%2522%26f%3Dfalse">  </li> <li id="cite_note-ODCC_Peter-18">↑ <a href="#cite_ref-ODCC_Peter_18-0">17,0</a> <a href="#cite_ref-ODCC_Peter_18-1">17,1</a> <a href="#cite_ref-ODCC_Peter_18-2">17,2</a> <a href="#cite_ref-ODCC_Peter_18-3">17,3</a> <a href="#cite_ref-ODCC_Peter_18-4">17,4</a> <a href="#cite_ref-ODCC_Peter_18-5">17,5</a> Cross, F. L. «Peter, St». A: The Oxford Dictionary of the Christian Church (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2005.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Oxford+Dictionary+of+the+Christian+Church&rft.atitle=Peter%2C+St&rft.aulast=Cross&rft.aufirst=F.+L&rft.date=2005&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.place=Oxford">  </li> <li id="cite_note-21"><a href="#cite_ref-21">↑</a> Collins, Raymond F. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=JwZWAgAAQBAJ&q=%22Peter's+wife%22+Corinthians&pg=PA92">Accompanied by a Believing Wife: Ministry and Celibacy in the Earliest Christian Communities</a> (en anglès). Liturgical Press, 22 novembre 2013. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780814682388" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780814682388">ISBN 9780814682388</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Accompanied+by+a+Believing+Wife%3A+Ministry+and+Celibacy+in+the+Earliest+Christian+Communities&rft.aulast=Collins&rft.aufirst=Raymond+F.&rft.date=22+novembre+2013&rft.pub=Liturgical+Press&rft.isbn=9780814682388&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DJwZWAgAAQBAJ%26q%3D%2522Peter%27s%2Bwife%2522%2BCorinthians%26pg%3DPA92">  </li> <li id="cite_note-22"><a href="#cite_ref-22">↑</a> Citat per <a href="/wiki/Eusebi_de_Cesarea" title="Eusebi de Cesarea">Eusebi</a>, <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_eclesi%C3%A0stica_(Eusebi)" title="Història eclesiàstica (Eusebi)">Història eclesiàstica</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/250103.htm">III, 30</a>. Text sencer a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ccel.org/ccel/schaff/anf02.vi.iv.vii.xi.html">Climent d'Alexandria, Stromata VII, 11 (en anglès)</a>. </li> <li id="cite_note-23"><a href="#cite_ref-23">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/250103.htm">Climent d'Alexandria, Stromata (llibre VII) / Eusebi, Història eclesiàstica (llibre III)</a>» (en línia) (en anglès). New Advent. [Consulta: 28 novembre 2012]. </li> <li id="cite_note-newadvent2-24"><a href="#cite_ref-newadvent2_24-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.newadvent.org/cathen/11781b.htm">St. Petronilla</a>» (en línia) (en anglès). Catholic Encyclopedia. [Consulta: 15 maig 2022]. </li> <li id="cite_note-25"><a href="#cite_ref-25">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://stpetersbasilica.info/Altars/StPetronilla/StPetronilla.htm">St. Peter's – Altar of St Petronilla</a>» (en línia) (en anglès). Saintpetersbasilica.info. [Consulta: 15 maig 2022]. </li> <li id="cite_note-26"><a href="#cite_ref-26">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090507211858/https://www.mfa.gov.il/MFA/MFAArchive/2000_2009/2000/3/Capernaum-%20The%20Church%20of%20the%20House%20of%20Peter">The Church of the House of Peter</a>» (en anglès). Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.mfa.gov.il/MFA/MFAArchive/2000_2009/2000/3/Capernaum-%20The%20Church%20of%20the%20House%20of%20Peter">original</a> el 7 maig 2009. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPagels200545-27">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPagels200545_27-0">24,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPagels200545_27-1">24,1</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPagels200545_27-2">24,2</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPagels200545_27-3">24,3</a> <a href="#CITEREFPagels2005">Pagels, 2005</a>, p. 45. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTELüdemannÖzen1996116-28">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTELüdemannÖzen1996116_28-0">25,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTELüdemannÖzen1996116_28-1">25,1</a> <a href="#CITEREFLüdemannÖzen1996">Lüdemann i Özen, 1996</a>, p. 116. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPagels200545–46-29">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPagels200545–46_29-0">26,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPagels200545–46_29-1">26,1</a> <a href="#CITEREFPagels2005">Pagels, 2005</a>, p. 45–46. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTELüdemannÖzen1996116–117-30">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTELüdemannÖzen1996116–117_30-0">27,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTELüdemannÖzen1996116–117_30-1">27,1</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTELüdemannÖzen1996116–117_30-2">27,2</a> <a href="#CITEREFLüdemannÖzen1996">Lüdemann i Özen, 1996</a>, p. 116–117. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPagels200543-31">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPagels200543_31-0">28,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPagels200543_31-1">28,1</a> <a href="#CITEREFPagels2005">Pagels, 2005</a>, p. 43. </li> <li id="cite_note-32"><a href="#cite_ref-32">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+10:2–4&l=ca">Mt 10:2–4</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mc+3:16–19&l=ca">Mc 3:16–19</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lc+6:14–16&l=ca">Lc 6:14–16</a> </li> <li id="cite_note-33"><a href="#cite_ref-33">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ac+1:13&l=ca">Ac 1:13</a> </li> <li id="cite_note-34"><a href="#cite_ref-34">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+17:1&l=ca">Mt 17:1</a>; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mc+9:2&l=ca">Mc 9:2</a>; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lc+9%2C28&l=ca">Lc 9:28</a> </li> <li id="cite_note-35"><a href="#cite_ref-35">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mc+5:37&l=ca">Mc 5:37</a>; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lc+8:51&l=ca">Lc 8:51</a> </li> <li id="cite_note-36"><a href="#cite_ref-36">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+26:37&l=ca">Mt 26:37</a>; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mc+14:33&l=ca">Mc 14:33</a> </li> <li id="cite_note-37"><a href="#cite_ref-37">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+15:15&l=ca">Mt 15:15</a>; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+19:27&l=ca">Mt 19:27</a>; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lc+12:41&l=ca">Lc 12:41</a>; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+6:67–68&l=ca">Jn 6:67–68</a> </li> <li id="cite_note-38"><a href="#cite_ref-38">↑</a> Vidmar, John. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=zENJHwQqSy0C">The Catholic Church through the ages: a history</a> (en anglès), 2005, p. 39–40. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8091-4234-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8091-4234-7">ISBN 978-0-8091-4234-7</a> [Consulta: 12 setembre 2010].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Catholic+Church+through+the+ages%3A+a+history&rft.date=2005&rft.pages=39%E2%80%9340&rft.isbn=978-0-8091-4234-7&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DzENJHwQqSy0C">  </li> <li id="cite_note-40"><a href="#cite_ref-40">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ac+5%2C1-11&l=ca">Ac 5:1-11</a> </li> <li id="cite_note-41"><a href="#cite_ref-41">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ac+3&l=ca">Ac 3</a> </li> <li id="cite_note-:0-42">↑ <a href="#cite_ref-:0_42-0">38,0</a> <a href="#cite_ref-:0_42-1">38,1</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ac+9&l=ca">Ac 9</a> </li> <li id="cite_note-May_Metzger-43">↑ <a href="#cite_ref-May_Metzger_43-0">39,0</a> <a href="#cite_ref-May_Metzger_43-1">39,1</a> May, Herbert G.; Metzger, Bruce M. The New Oxford Annotated Bible with the Apocrypha (en anglès), 1977.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+New+Oxford+Annotated+Bible+with+the+Apocrypha&rft.aulast=May&rft.aufirst=Herbert+G.&rft.date=1977">  </li> <li id="cite_note-Jo_21-44">↑ <a href="#cite_ref-Jo_21_44-0">40,0</a> <a href="#cite_ref-Jo_21_44-1">40,1</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jo+21%2C15-19&l=ca">Jo 21:15-19</a> </li> <li id="cite_note-45"><a href="#cite_ref-45">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1Cor+15&l=ca">1Cor 15</a> </li> <li id="cite_note-46"><a href="#cite_ref-46">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1Cor+15%2C3-7&l=ca">1Cor 15:3-7</a> </li> <li id="cite_note-47"><a href="#cite_ref-47">↑</a> Vegeu <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+28%2C8-10&l=ca">Mt 28:8-10</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jo+20%2C16&l=ca">Jo 20:16</a> i <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lc+24%2C13-16&l=ca">Lc 24:13-16</a> </li> <li id="cite_note-48"><a href="#cite_ref-48">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+20%2C1-9&l=ca">Jn 20:1-9</a> </li> <li id="cite_note-49"><a href="#cite_ref-49">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lc+24%2C1-12&l=ca">Lc 24:1-12</a> </li> <li id="cite_note-50"><a href="#cite_ref-50">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ga+2%2C9&l=ca">Ga 2:9</a> </li> <li id="cite_note-51"><a href="#cite_ref-51">↑</a> Myllykoski, Matti «James the Just in History and Tradition: Perspectives of Past and Present Scholarship (Part I)». Currents in Research. Helsinki Collegium for Advanced Studies [Hèlsinki], 5, 2006, pàg. 73–122. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1177%2F1476993X06068700">10.1177/1476993X06068700</a>. «Jaume el Just, el germà de Jesús, és conegut pel Nou Testament com l'apòstol principal dels cristians obedients a la Torà.» </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBockmuehl201052-53"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBockmuehl201052_53-0">↑</a> <a href="#CITEREFBockmuehl2010">Bockmuehl, 2010</a>, p. 52. </li> <li id="cite_note-54"><a href="#cite_ref-54">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/250102.htm">Church History Book II, Chapter I, quoting Clement of Alexandria's Sixth book of Hypotyposes</a>». Newadvent.org. [Consulta: 12 setembre 2010]. </li> <li id="cite_note-55"><a href="#cite_ref-55">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+16%2C13-19&l=ca">Mt 16:13-19</a> </li> <li id="cite_note-56"><a href="#cite_ref-56">↑</a> Harrington, Daniel J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.americamagazine.org/content/the-word/peter-rock">Peter the Rock</a>» (en línia) (en anglès). America, 18–25 agost 2008, pàg. 30 [Consulta: 9 octubre 2009]. </li> <li id="cite_note-57"><a href="#cite_ref-57">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://bible.org/question/what-did-jesus-mean-when-he-said-%E2%80%9Cupon-rock-i-will-build-my-church%E2%80%9D">What did Jesus mean when he said, "Upon this rock I will build my church"?</a>» (en línia) (en anglès). Bible.org, 2001. [Consulta: 10 febrer 2015]. </li> <li id="cite_note-58"><a href="#cite_ref-58">↑</a> Rienecker, Fritz; Rogers, Cleon. Linguistic key to the Greek New Testament (en anglès). Regency Reference Library (<a href="/w/index.php?title=Zondervan_Publishing_House&action=edit&redlink=1" class="new" title="Zondervan Publishing House (encara no existeix)">Zondervan Publishing House</a>), 1976, p. 49. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-310-32050-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-310-32050-0">ISBN 978-0-310-32050-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Linguistic+key+to+the+Greek+New+Testament&rft.date=1976&rft.pub=Regency+Reference+Library+%28%5B%5BZondervan+Publishing+House%5D%5D%29&rft.pages=49&rft.isbn=978-0-310-32050-0">  </li> <li id="cite_note-CE-59">↑ <a href="#cite_ref-CE_59-0">54,0</a> <a href="#cite_ref-CE_59-1">54,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ccel.org/ccel/schaff/npnf212.ii.v.xlii.html">Sermon by Leo the Great (440–461)</a>» (en anglès). Christian Classics Ethereal Library, 13-07-2005. [Consulta: 12 setembre 2010]. </li> <li id="cite_note-60"><a href="#cite_ref-60">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20101107000949/http://www.greekorthodox.org.au/downloads/files/english/voo/2005/11VOO05E">Archbishop Stylianos of Australia</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.greekorthodox.org.au/downloads/files/english/voo/2005/11VOO05E">original</a> el 7 de novembre 2010. [Consulta: 12 setembre 2010]. </li> <li id="cite_note-61"><a href="#cite_ref-61">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20101011205211/http://www.syrianchurch.org/pzakka/Jubilee.htm">Patriarch H.H. Ignatius Zakka I Iwas</a>». Syrianchurch.org. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.syrianchurch.org/PZakka/Jubilee.htm">original</a> el 11 d’octubre 2010. [Consulta: 12 setembre 2010]. </li> <li id="cite_note-62"><a href="#cite_ref-62">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://syrianorthodoxchurch.com/pa_identity.htm">Syriac Orthodox Church in Canada – Identity of the Church</a>». </li> <li id="cite_note-63"><a href="#cite_ref-63">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ga+2:11&l=ca">Ga 2:11</a> </li> <li id="cite_note-65"><a href="#cite_ref-65">↑</a> (ἡ δ᾿ ἱστορία παρὰ Κλήμεντι κατὰ τὴν πέμπτην τῶν Ὑποτυπώσεων· ἐν ᾗ καὶ Κηφᾶν, περὶ οὗ φησιν ὁ Παῦλος· "ὅτε δὲ ἦλθεν Κηφᾶς εἰς Ἀντιόχειαν, κατὰ πρόσωπον αὐτῷ ἀντέστην", ἕνα φησὶ γεγονέναι τῶν ἑβδομήκοντα μαθητῶν, ὁμώνυμον Πέτρῳ τυγχάνοντα τῷ ἀποστόλῳ.) </li> <li id="cite_note-ReferenceC-66">↑ <a href="#cite_ref-ReferenceC_66-0">60,0</a> <a href="#cite_ref-ReferenceC_66-1">60,1</a> Orígenes Homilies (VI, 4) i <a href="/wiki/Patrologia_Graeca" title="Patrologia Graeca">Patrologia Graeca</a> 13:1814 </li> <li id="cite_note-Eusebius-67">↑ <a href="#cite_ref-Eusebius_67-0">61,0</a> <a href="#cite_ref-Eusebius_67-1">61,1</a> <a href="/wiki/Eusebi_de_Cesarea" title="Eusebi de Cesarea">Eusebi de Cesarea</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/250103.htm">Church History (llibre III, capítol 36)</a>» (en anglès). New Advent. [Consulta: 1r juny 2015]. </li> <li id="cite_note-68"><a href="#cite_ref-68">↑</a> Loomis, Louise Ropes. The Book of Popes (Liber Pontificalis) (en anglès). New Jersey: Evolution Publishing, 1916. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-889758-86-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-889758-86-8">ISBN 1-889758-86-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Book+of+Popes+%28Liber+Pontificalis%29&rft.aulast=Loomis&rft.aufirst=Louise+Ropes&rft.date=1916&rft.pub=Evolution+Publishing&rft.place=New+Jersey&rft.isbn=1-889758-86-8">  </li> <li id="cite_note-69"><a href="#cite_ref-69">↑</a> Vegeu Downey, A History of Antioch, p. 583–586. Aquesta prova és acceptada per M. Lapidge, entre d'altres, vegeu Bischoff i Lapidge Biblical Commentaries from the Canterbury School (Cambridge, 1994), p. 16. Finalment, vegeu Finegan, The Archaeology of the New Testament, p. 63–71. </li> <li id="cite_note-70"><a href="#cite_ref-70">↑</a> Homilies, 2.1; Recognitions, 2.1 </li> <li id="cite_note-71"><a href="#cite_ref-71">↑</a> Lapham, Fred. An Introduction to the New Testament Apocrypha (en anglès). Londres: T&T Clark International, 2003, p. 76.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=An+Introduction+to+the+New+Testament+Apocrypha&rft.aulast=Lapham&rft.aufirst=Fred&rft.date=2003&rft.pub=T%26T+Clark+International&rft.place=Londres&rft.pages=76">  </li> <li id="cite_note-72"><a href="#cite_ref-72">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1Cor+1%2C12&l=ca">1Cor 1:12</a> </li> <li id="cite_note-73"><a href="#cite_ref-73">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.earlychristianwritings.com/text/dionysius.html">Fragments from a Letter to the Roman Church Chapter III</a>». www.earlychristianwritings.com. [Consulta: 1r juny 2015]. </li> <li id="cite_note-74"><a href="#cite_ref-74">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.catholic.com/tract/was-peter-in-rome">Was Peter in Rome?</a>» (en anglès). Catholic Answers, 10-08-2004. [Consulta: 9 novembre 2014]. «Si Pere no va arribar mai a la capital, encara podria haver estat el primer papa, ja que un dels seus successors podria haver estat el primer titular d'aquell càrrec en establir-se a Roma. Després de tot, si el papat existeix, va ser establert per Crist durant la seva vida, molt abans que es digui que Pere arribés a Roma. Devia haver-hi un període d'alguns anys en què el papat encara no tenia la seva connexió amb Roma.» </li> <li id="cite_note-75"><a href="#cite_ref-75">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1Pe+5%2C13&l=ca">1Pe 5:13</a> </li> <li id="cite_note-76"><a href="#cite_ref-76">↑</a> van der Horst, Pieter W. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://bmcr.brynmawr.edu/2010/2010.03.25">Ressenya de Zwierlein, Otto, Petrus in Rom: die literarischen Zeugnisse (2009)</a>» (en línia). Bryn Mawr Classical Review, 25-03-2010 [Consulta: 15 maig 2022]. </li> <li id="cite_note-77"><a href="#cite_ref-77">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20181120102549/http://subscribe.vision.org/first-followers/bid/41962/Petrus-im-Rom-or-Peter-in-Rome-revisited">"Petrus im Rom" or Peter in Rome revisited</a>» (en anglès). Vision, 20-11-2018. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://subscribe.vision.org/first-followers/bid/41962/Petrus-im-Rom-or-Peter-in-Rome-revisited">original</a> el 2018-11-20. [Consulta: 30 setembre 2022]. </li> <li id="cite_note-Franzen,_p.26-78">↑ <a href="#cite_ref-Franzen,_p.26_78-0">72,0</a> <a href="#cite_ref-Franzen,_p.26_78-1">72,1</a> Franzen, p. 26. </li> <li id="cite_note-bibleverse-nb||Romans|16-79">↑ <a href="#cite_ref-bibleverse-nb||Romans|16_79-0">73,0</a> <a href="#cite_ref-bibleverse-nb||Romans|16_79-1">73,1</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ro+16&l=ca">Ro 16</a> </li> <li id="cite_note-80"><a href="#cite_ref-80">↑</a> <a href="/wiki/Ignasi_d%27Antioquia" title="Ignasi d'Antioquia">Ignasi d'Antioquia</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0107.htm">The Epistle of Ignatius to the Romans</a>» (en anglès). New Advent. [Consulta: 15 agost 2016]. </li> <li id="cite_note-81"><a href="#cite_ref-81">↑</a> Schaff, Philip. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.ccel.org/ccel/schaff/anf01.ix.iv.iv.html">A refutation of the heretics, from the fact that, in the various Churches, a perpetual succession of bishops was kept up.</a>». A: Ante-Nicene Fathers (en línia) (en anglès). llibre III, capítol III [Consulta: 15 maig 2022].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ante-Nicene+Fathers&rft.atitle=A+refutation+of+the+heretics%2C+from+the+fact+that%2C+in+the+various+Churches%2C+a+perpetual+succession+of+bishops+was+kept+up.&rft.aulast=Schaff&rft.aufirst=Philip">  </li> <li id="cite_note-CL-82">↑ <a href="#cite_ref-CL_82-0">76,0</a> <a href="#cite_ref-CL_82-1">76,1</a> <a href="/wiki/Eusebi_de_Cesarea" title="Eusebi de Cesarea">Eusebi de Cesarea</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/250106.htm">Church History (llibre VI, capítol 14:6)</a>» (en anglès). New Advent. [Consulta: 1r juny 2015]. </li> <li id="cite_note-83"><a href="#cite_ref-83">↑</a> Eusebi de Cesarea. Crònica (303 dC). [Crònica, 44 dC. Patrologia Graeca 19:539]..  </li> <li id="cite_note-84"><a href="#cite_ref-84">↑</a> <a href="/wiki/Eusebi_de_Cesarea" title="Eusebi de Cesarea">Eusebi de Cesarea</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/250103.htm">Church History (llibre III, capítol 36:2)</a>» (en anglès). New Advent. [Consulta: 5 juny 2015]. </li> <li id="cite_note-85"><a href="#cite_ref-85">↑</a> <a href="/wiki/Eusebi_de_Cesarea" title="Eusebi de Cesarea">Eusebi de Cesarea</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/250103.htm">Church History (llibre III, capítol 22)</a>» (en anglès). New Advent. [Consulta: 5 juny 2015]. </li> <li id="cite_note-86"><a href="#cite_ref-86">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.ccel.org/ccel/schaff/anf07.iii.v.ii.html">Of The Manner In Witch The Persecutors Died</a>». A: Ante-nicene fathers (en línia) (en anglès). cap. II.  </li> <li id="cite_note-87"><a href="#cite_ref-87">↑</a> Eusebi de Cesarea. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/250102.htm">Church History (llibre II, capítol 14–15)</a>» (en línia) (en anglès). New Advent. [Consulta: 1r juny 2015]. </li> <li id="cite_note-Jerome1-88">↑ <a href="#cite_ref-Jerome1_88-0">82,0</a> <a href="#cite_ref-Jerome1_88-1">82,1</a> <a href="#cite_ref-Jerome1_88-2">82,2</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/2708.htm">De Viris Illustribus (On Illustrious Men) (capítol 1)</a>» (en anglès). New Advent. [Consulta: 5 juny 2015]. </li> <li id="cite_note-89"><a href="#cite_ref-89">↑</a> Lapham, Fred. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.5040/9780567705075">An Introduction to the New Testament Apocrypha</a> (en anglès). T&T Clark, 2003, p. 72. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-567-70507-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-567-70507-5">ISBN 978-0-567-70507-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=An+Introduction+to+the+New+Testament+Apocrypha&rft.aulast=Lapham&rft.aufirst=Fred&rft.date=2003&rft.pub=T%26T+Clark&rft.pages=72&rft.isbn=978-0-567-70507-5&rft_id=http%3A%2F%2Fdx.doi.org%2F10.5040%2F9780567705075">  </li> <li id="cite_note-:1-90">↑ <a href="#cite_ref-:1_90-0">84,0</a> <a href="#cite_ref-:1_90-1">84,1</a> <a href="#cite_ref-:1_90-2">84,2</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.earlychristianwritings.com/text/actspeter.html">The Acts of Peter</a>». A: The Apocryphal New Testament (en anglès). Traducció: M.R. James. Oxford: Clarendon Press, 1924.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Apocryphal+New+Testament&rft.atitle=The+Acts+of+Peter&rft.date=1924&rft.pub=Clarendon+Press&rft.place=Oxford">  </li> <li id="cite_note-91"><a href="#cite_ref-91">↑</a> Harris, Stephen L. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=U-yAQQAACAAJ">Understanding the Bible</a>. 8th. Nova York: McGraw-Hill, 2010, p. 381. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-07-340744-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-07-340744-9">ISBN 978-0-07-340744-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Understanding+the+Bible&rft.aulast=Harris&rft.aufirst=Stephen+L.&rft.date=2010&rft.edition=8th&rft.pub=McGraw-Hill&rft.place=Nova+York&rft.pages=381&rft.isbn=978-0-07-340744-9&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DU-yAQQAACAAJ">  «L'Evangeli [de Joan] es divideix habitualment en un pròleg (1:1–51); un Llibre de signes […] (2:1–11:57); el Llibre de la Glòria […] (12:1–20: 31); i un epíleg (21:1-25).» </li> <li id="cite_note-92"><a href="#cite_ref-92">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+21:18–19&l=ca">Jn 21:18–19</a> </li> <li id="cite_note-93"><a href="#cite_ref-93">↑</a> Robinson, D. F «Where and When did Peter die?». Journal of Biblical Literature, 64, 1945. basat en Smaltz, W «Did Peter die in Jerusalem?». Journal of Biblical Literature, 71, 4, 12-1952, pàg. 211–216. </li> <li id="cite_note-94"><a href="#cite_ref-94">↑</a> Gai. Ante-Nicene Fathers (vol. V, Fragments of Caius) (en anglès).  </li> <li id="cite_note-95"><a href="#cite_ref-95">↑</a> Climent de Roma «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.earlychristianwritings.com/text/1clement-hoole.html">Primera Epístola als Coríntis</a>» (en anglès). Early Christian Writings, 1885. </li> <li id="cite_note-96"><a href="#cite_ref-96">↑</a> Tertul·lià. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ccel.org/ccel/schaff/anf03.v.iii.xxxvi.html">Prescription Against Heretics (Capítol XXXVI)</a>» (en anglès). Christian Classical Ethernal Library. [Consulta: 1r juny 2015]. «Com que, a més, estàs a prop d'Itàlia, tens Roma, de la qual arriba fins i tot a les nostres mans la mateixa autoritat (dels mateixos apòstols). Que feliç és la seva església, sobre la qual els apòstols van vessar tota la seva doctrina juntament amb la seva sang; on Pere suporta una passió com la del seu Senyor; on Pau guanya la seva corona amb una mort com la de Joan [el Baptista]; on l'apòstol Joan va ser submergit per primera vegada, il·lès, en oli bullent, i des d'allí va ser enviat a la seva illa d'exili». </li> <li id="cite_note-97"><a href="#cite_ref-97">↑</a> Tertul·lià. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0318.htm">Scorpiace (capítol 15)</a>» (en anglès). New Advent. [Consulta: 6 juny 2015]. </li> <li id="cite_note-98"><a href="#cite_ref-98">↑</a> de Voragine, Jacobus; Duffy, Eamon; Ryan, William Granger. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1515/9781400842056">The Golden Legend</a>. Princeton University Press, 2012-04-22. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-4008-4205-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-4008-4205-6">ISBN 978-1-4008-4205-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Golden+Legend&rft.aulast=de+Voragine&rft.aufirst=Jacobus&rft.date=2012-04-22&rft.pub=Princeton+University+Press&rft.isbn=978-1-4008-4205-6&rft_id=http%3A%2F%2Fdx.doi.org%2F10.1515%2F9781400842056">  </li> <li id="cite_note-99"><a href="#cite_ref-99">↑</a> <a href="/wiki/Pere_I_d%27Alexandria" title="Pere I d'Alexandria">Pere d'Alexandria</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0620.htm">Canonical Epistle on Penitence Canon 9</a>» (en anglès). New Advent. [Consulta: 3 juny 2015]. </li> <li id="cite_note-100"><a href="#cite_ref-100">↑</a> Comastri, Angelo «Secret Access: The Vatican» (vídeo) (en en, it). Youtube. A&E Studio Entertainment [Ciutat del Vaticà]. ««This is the holiest site in the Basilica, where the Apostle Peter was crucified and his blood shed to the ground»» </li> <li id="cite_note-101"><a href="#cite_ref-101">↑</a> Gai. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/250102.htm">Diàleg o Disputa contra Procle (198 dC) A Eusebi, Church History (llibre II, capítol 25:6–7)</a>» (en anglès). New Advent. [Consulta: 1r juny 2015]. </li> <li id="cite_note-CathEncy-102"><a href="#cite_ref-CathEncy_102-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/cathen/13374a.htm">Catholic Encyclopedia: Tomb of St. Peter</a>». </li> <li id="cite_note-103"><a href="#cite_ref-103">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.metmuseu†org/toah/hd/pope/hd_pope.htm">The Papacy and the Vatican Palace</a>».[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-Wall-104"><a href="#cite_ref-Wall_104-0">↑</a> Bede. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093/oseo/instance.00265387">Historia Ecclesiastica: The Ecclesiastical History</a>. Oxford University Press, 1896.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+Ecclesiastica%3A+The+Ecclesiastical+History&rft.aulast=Bede&rft.date=1896-01-01&rft.pub=Oxford+University+Press&rft_id=http%3A%2F%2Fdx.doi.org%2F10.1093%2Foseo%2Finstance.00265387">  </li> <li id="cite_note-105"><a href="#cite_ref-105">↑</a> Wall, J. Charles. Porches and Fonts (en anglès). Londres: Wells Gardner and Darton, 1912, p. 295.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Porches+and+Fonts&rft.aulast=Wall&rft.aufirst=J.+Charles&rft.date=1912&rft.pub=Wells+Gardner+and+Darton&rft.place=Londres&rft.pages=295">  </li> <li id="cite_note-106"><a href="#cite_ref-106">↑</a> Walsh, John Evangelist. The Bones of St. Peter: A 1st Full Account of the Search for the Apostle's Body (en anglès). Sophia Institute Press, 2011.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Bones+of+St.+Peter%3A+A+1st+Full+Account+of+the+Search+for+the+Apostle%27s+Body&rft.aulast=Walsh&rft.aufirst=John+Evangelist&rft.date=2011&rft.pub=Sophia+Institute+Press">  </li> <li id="cite_note-107"><a href="#cite_ref-107">↑</a> Finegan, Jack. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.taylorfrancis.com/books/mono/10.4324/9781315748191/archeology-new-testament-jack-finegan">The Archeology of the New Testament</a> (en anglès). Londres: Routledge, 1981, p. 368–370.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Archeology+of+the+New+Testament&rft.aulast=Finegan&rft.aufirst=Jack&rft.date=1981&rft.pub=Routledge&rft.place=Londres&rft.pages=368%E2%80%93370&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.taylorfrancis.com%2Fbooks%2Fmono%2F10.4324%2F9781315748191%2Farcheology-new-testament-jack-finegan">  </li> <li id="cite_note-saintpetersbasilica-108">↑ <a href="#cite_ref-saintpetersbasilica_108-0">102,0</a> <a href="#cite_ref-saintpetersbasilica_108-1">102,1</a> Walsh, John E. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://stpetersbasilica.info/Necropolis/JW/TheBonesofStPeter-1.htm">The Bones of St. Peter</a>». [Consulta: 17 maig 2022]. </li> <li id="cite_note-braveandbold-109">↑ <a href="#cite_ref-braveandbold_109-0">103,0</a> <a href="#cite_ref-braveandbold_109-1">103,1</a> Wooden, Cindy «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://cruxnow.com/vatican/2019/07/02/pope-gives-relics-of-st-peter-to-orthodox-patriarch/">Pope gives relics of St. Peter to Orthodox patriarch</a>». Catholic News Service, 02-07-2019 [Consulta: 17 maig 2021]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20191025194659/https://cruxnow.com/vatican/2019/07/02/pope-gives-relics-of-st-peter-to-orthodox-patriarch/">Arxivat</a> 25 October 2019[Date mismatch] a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20191025194659/https://cruxnow.com/vatican/2019/07/02/pope-gives-relics-of-st-peter-to-orthodox-patriarch/">Còpia arxivada</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://cruxnow.com/vatican/2019/07/02/pope-gives-relics-of-st-peter-to-orthodox-patriarch/">original</a> el 2019-10-25. [Consulta: 17 maig 2021]. </li> <li id="cite_note-110"><a href="#cite_ref-110">↑</a> Brockhaus, Hannah. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.catholicnewsagency.com/news/pope-says-gift-of-st-peters-bones-meant-to-signify-efforts-toward-catholic-orthodox-unity-70651">Pope Francis explains decision to give relics of St. Peter to Orthodox</a>» (en anglès). [Consulta: 27 març 2021]. </li> <li id="cite_note-111"><a href="#cite_ref-111">↑</a> de Souza, Fr. Raymond. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://catholicherald.co.uk/the-inexplicable-transfer-of-st-peters-relics-to-constantinople/">The inexplicable transfer of St Peter's relics to Constantinople</a>» (en anglès). Catholic Herald, 24-07-2019. [Consulta: 27 març 2021]. </li> <li id="cite_note-112"><a href="#cite_ref-112">↑</a> Harris, Stephen L. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=U-yAQQAACAAJ">Understanding the Bible</a>. 8a. Nova York: McGraw-Hill, 2010, p. 477. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-07-340744-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-07-340744-9">ISBN 978-0-07-340744-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Understanding+the+Bible&rft.aulast=Harris&rft.aufirst=Stephen+L.&rft.date=2010&rft.edition=8a&rft.pub=McGraw-Hill&rft.place=Nova+York&rft.pages=477&rft.isbn=978-0-07-340744-9&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DU-yAQQAACAAJ">  «Babilònia es va convertir en el nom en clau cristià de Roma després que Titus destruís Jerusalem, duplicant així la demolició de la ciutat santa per part dels babilonis (587 aC).» </li> <li id="cite_note-113"><a href="#cite_ref-113">↑</a> Brown, Raymond E. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/oclc/35990175">An introduction to the New Testament</a>. 1st edition, 1997, p. 767. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-385-24767-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-385-24767-2">ISBN 0-385-24767-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=An+introduction+to+the+New+Testament&rft.aulast=Brown&rft.aufirst=Raymond+E.&rft.date=1997&rft.edition=1st+edition&rft.place=Nova+York&rft.pages=767&rft.isbn=0-385-24767-2&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Foclc%2F35990175">  </li> <li id="cite_note-114"><a href="#cite_ref-114">↑</a> Meyers, Carol. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=MFbHT73BxpAC">Women in scripture: a dictionary of named and unnamed women in the Hebrew</a>, 28 agost 2001. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780802849625" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780802849625">ISBN 9780802849625</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Women+in+scripture%3A+a+dictionary+of+named+and+unnamed+women+in+the+Hebrew&rft.date=28+agost+2001&rft.isbn=9780802849625&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DMFbHT73BxpAC">  </li> <li id="cite_note-115"><a href="#cite_ref-115">↑</a> * <a href="/w/index.php?title=L._Michael_White&action=edit&redlink=1" class="new" title="L. Michael White (encara no existeix)">L. Michael White</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.pbs.org/wgbh/pages/frontline/shows/apocalypse/revelation/white.html">Understanding the Book of Revelation</a>, <a href="/wiki/Public_Broadcasting_Service" title="Public Broadcasting Service">PBS</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Helmut_K%C3%B6ster&action=edit&redlink=1" class="new" title="Helmut Köster (encara no existeix)">Helmut Köster</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=qWflda5Erq4C&pg=PA260">Introduction to the New Testament, Volume 2</a>, 260</li> <li>Pheme Perkins, First and Second Peter, James, and Jude, 16</li> <li>Watson E. Mills, Mercer Commentary on the New Testament, 1340</li> <li>Nancy McDarby, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=i962jBEOJVYC&pg=PA349">The Collegeville Bible Handbook</a>, 349</li> <li>Carol L. Meyers, Toni Craven, Ross Shepard Kraemer <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=NIMam563-fsC&pg=PA528&lpg=PA528">Women in scripture: a dictionary of named and unnamed women in the Hebrew Bible</a>, p. 528</li> <li>David † Carr, Colleen † Conway, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=dJerjvlxCHsC&pg=PA353An">Introduction to the Bible: Sacred Texts and Imperial Contexts</a>, 353</li> <li>Larry Joseph Kreitzer <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=VNQlTGRm-bEC&pg=PA61">Gospel images in fiction and film: on reversing the hermeneutical flow</a>, 61</li> <li>By Mary Beard, John A. North, S. R. F. Price <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=2rtaTFYuM3QC&pg=PA283">Religions of Rome: A history</a>,</li> <li>David † Rhoads, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=4rGPq4fKncIC&pg=PA174">From every people and nation: the book of Revelation in intercultural perspective</a>, 174</li> <li>Charles T. Chapman, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=qPAiFCpfNUEC&pg=PA114">The message of the book of Revelation</a>, 114</li> <li>Norman Cheadle, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=u0Pxziu43BUC&pg=PA36">The ironic apocalypse in the novels of Leopoldo Marechal</a>, 36</li> <li>Peter † J. Stravinskas, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=ihHMmu2_NFkC&pg=PA18">The Catholic answer book, Volume 1</a>, 18</li> <li>Catherine Keller, God and power: counter-apocalyptic journeys, 59</li> <li>Brian K. Blount, Revelation: A Commentary, 346</li> <li>Frances Carey, The Apocalypse and the shape of things to come, 138</li> <li>Richard Dellamora, Postmodern apocalypse: theory and cultural practice at the end, 117</li> <li>A. N. Wilson, Paul: The Mind of the Apostle, 11</li> <li>Gerd Theissen, John Bowden, Fortress introduction to the New Testament, 166</li></ul> </li> <li id="cite_note-116"><a href="#cite_ref-116">↑</a> Koester, Craig R. Revelation, Anchor Yale Bible 38A (en anglès). New Haven: Yale University Press, 2014, p. 684.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Revelation%2C+Anchor+Yale+Bible+38A&rft.aulast=Koester&rft.aufirst=Craig+R.&rft.date=2014&rft.pub=Yale+University+Press&rft.place=New+Haven&rft.pages=684">  </li> <li id="cite_note-117"><a href="#cite_ref-117">↑</a> Koester, Craig R. Revelation, Anchor Yale Bible 38A (en anglès). New Haven: Yale University Press, 2014, p. 506.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Revelation%2C+Anchor+Yale+Bible+38A&rft.aulast=Koester&rft.aufirst=Craig+R.&rft.date=2014&rft.pub=Yale+University+Press&rft.place=New+Haven&rft.pages=506">  </li> <li id="cite_note-118"><a href="#cite_ref-118">↑</a> 2 Esdras/4 Esdras; see <a href="/wiki/Esdras#Differences_in_names" class="mw-redirect" title="Esdras">the article on the naming conventions of the Books of Ezra</a> </li> <li id="cite_note-119"><a href="#cite_ref-119">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://quod.lib.umich.edu/cgi/k/kjv/kjv-idx?type=DIV1&byte=3609614">Bible, King James Version</a>». </li> <li id="cite_note-120"><a href="#cite_ref-120">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pseudepigrapha.com/pseudepigrapha/2Baruch.html">The Book of the Apocalypse of Baruch</a>». </li> <li id="cite_note-121"><a href="#cite_ref-121">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sacred-texts.com/cla/sib/sib07.htm">Book V.</a>». </li> <li id="cite_note-122"><a href="#cite_ref-122">↑</a> Grabbe, Lester L.; Haak, Robert D. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=KuauhZijcb4C&pg=PA69">Knowing the End From the Beginning</a>, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0567084620" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0567084620">ISBN 978-0567084620</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Knowing+the+End+From+the+Beginning&rft.date=2003&rft.isbn=978-0567084620&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DKuauhZijcb4C%26pg%3DPA69">  </li> <li id="cite_note-123"><a href="#cite_ref-123">↑</a> Feldmeier, Reinhard. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=4vUkZpLbOooC&pg=PA41">The First Letter of Peter</a>, 2008. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1602580244" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1602580244">ISBN 978-1602580244</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+First+Letter+of+Peter&rft.date=2008&rft.isbn=978-1602580244&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D4vUkZpLbOooC%26pg%3DPA41">  </li> <li id="cite_note-124"><a href="#cite_ref-124">↑</a> (the King James Version Bible—the New International Version Bible uses the words "seven hills") </li> <li id="cite_note-125"><a href="#cite_ref-125">↑</a> Wall, R. W. (1991). New International biblical commentary: Revelation (207). Peabody, MA: Hendrickson Publishers. </li> <li id="cite_note-126"><a href="#cite_ref-126">↑</a> Bratcher, R. G., & Hatton, H. (1993). A handbook on the Revelation to John. UBS handbook series; Helps for translators (248). New York: United Bible Societies. </li> <li id="cite_note-127"><a href="#cite_ref-127">↑</a> Davis, C. A. (2000). Revelation. The College Press NIV commentary (322). Joplin, Mo.: College Press Pub. </li> <li id="cite_note-128"><a href="#cite_ref-128">↑</a> Mounce, R. H. (1997). The Book of Revelation. The New International Commentary on the New Testament (315). Grand Rapids, MI: W† B. Eerdmans Publishing Co. </li> <li id="cite_note-129"><a href="#cite_ref-129">↑</a> Beckwith, Isbon T. The Apocalypse of John. New York: MacMillan, 1919; reprinted, Eugene: Wipf and Stock Publishers, 2001. </li> <li id="cite_note-130"><a href="#cite_ref-130">↑</a> Criswell, David. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=2sW808jaEekC&pg=PA46">She Who Restores the Roman Empire</a>, 1 octubre 2002. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0595249282" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0595249282">ISBN 978-0595249282</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=She+Who+Restores+the+Roman+Empire&rft.date=1+octubre+2002&rft.isbn=978-0595249282&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D2sW808jaEekC%26pg%3DPA46">  </li> <li id="cite_note-131"><a href="#cite_ref-131">↑</a> «Babylon in the New Testament». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.internationalstandardbible.com/B/babylon-in-the-new-testament.html">International Standard Bible Encyclopedia Online</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=International+Standard+Bible+Encyclopedia+Online&rft.atitle=Babylon+in+the+New+Testament&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.internationalstandardbible.com%2FB%2Fbabylon-in-the-new-testament.html">  </li> <li id="cite_note-132"><a href="#cite_ref-132">↑</a> Strabo. Geography 16.1.5 </li> <li id="cite_note-133"><a href="#cite_ref-133">↑</a> Eusebius. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/250102.htm">Church History Book II Chapter 15:2</a>». hypotyposeis.org & newadvent.org. [Consulta: 4 juny 2015]. </li> <li id="cite_note-ODCC_self-134">↑ <a href="#cite_ref-ODCC_self_134-0">128,0</a> <a href="#cite_ref-ODCC_self_134-1">128,1</a> Cross, F. L. (ed.). «Paul, St». A: The Oxford Dictionary of the Christian Church (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 2005.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Oxford+Dictionary+of+the+Christian+Church&rft.atitle=Paul%2C+St&rft.aulast=Cross&rft.aufirst=F.+L.+%28ed.%29&rft.date=2005&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.place=Nova+York">  </li> <li id="cite_note-Pennington,_p._2-135">↑ <a href="#cite_ref-Pennington,_p._2_135-0">129,0</a> <a href="#cite_ref-Pennington,_p._2_135-1">129,1</a> Pennington, p. 2. </li> <li id="cite_note-St-Paul-Outside-the-Walls_homepage-136">↑ <a href="#cite_ref-St-Paul-Outside-the-Walls_homepage_136-0">130,0</a> <a href="#cite_ref-St-Paul-Outside-the-Walls_homepage_136-1">130,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.vatican.va/various/basiliche/san_paolo/en/basilica/tomba.htm">The tomb of the apostle</a>» (en anglès). Papal Basilica: Saint Paul Outside-the-Walls. [Consulta: 16 maig 2022]. </li> <li id="cite_note-Wylen,_pp.190-192-138">↑ <a href="#cite_ref-Wylen,_pp.190-192_138-0">131,0</a> <a href="#cite_ref-Wylen,_pp.190-192_138-1">131,1</a> Wylen, p. 190–192. </li> <li id="cite_note-Dunn,_pp._33-34-139"><a href="#cite_ref-Dunn,_pp._33-34_139-0">↑</a> Dunn, pp. 33–34 </li> <li id="cite_note-140"><a href="#cite_ref-140">↑</a> "most scholars, both Catholic and Protestant, concur that Peter died in Rome" Keener, Craig S., <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=8C2Y_HaL5W0C">The Gospel of Matthew: A Socio-Rhetorical Commentary</a>, p. 425, n. 74, 2009 W† B. Eerdmans Publishing Company </li> <li id="cite_note-141"><a href="#cite_ref-141">↑</a> O'Connor, Daniel William. «Saint Peter the Apostle». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.britannica.com/EBchecked/topic/453832/Saint-Peter-the-Apostle/5632/Tradition-of-Peter-in-Rome"></a><a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica" title="Encyclopædia Britannica">Encyclopædia Britannica</a>. Encyclopædia Britannica Online, 2013 [Consulta: 12 abril 2013]. «[M]any scholars… accept Rome as the location of the martyrdom and the reign of Nero as the time.»<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BEncyclop%C3%A6dia+Britannica%5D%5D&rft.atitle=Saint+Peter+the+Apostle&rft.au=O%27Connor%2C+Daniel+William&rft.date=2013&rft.pub=Encyclop%C3%A6dia+Britannica+Online&rft.pages=5&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.britannica.com%2FEBchecked%2Ftopic%2F453832%2FSaint-Peter-the-Apostle%2F5632%2FTradition-of-Peter-in-Rome">  </li> <li id="cite_note-BrownMeier-142"><a href="#cite_ref-BrownMeier_142-0">↑</a> Brown, Raymond E.; Meier, John P. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/antiochromenewte0000brow">Antioch and Rome: New Testament Cradles of Christianity</a>. Paulist Press, 1983, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/antiochromenewte0000brow/page/98">98</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8091-0339-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8091-0339-3">ISBN 978-0-8091-0339-3</a>. «As for Peter, we have no knowledge at all of when he came to Rome and what he did there before he was martyred.»<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Antioch+and+Rome%3A+New+Testament+Cradles+of+Christianity&rft.date=1983&rft.pub=Paulist+Press&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fantiochromenewte0000brow%2Fpage%2F98+98%5D&rft.isbn=978-0-8091-0339-3&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fantiochromenewte0000brow">  </li> <li id="cite_note-Cullman-143"><a href="#cite_ref-Cullman_143-0">↑</a> Cullmann, Oscar. Peter: Disciple, Apostle, Martyr, 2nd ed.. Westminster Press, 1962, p. 234. «From the second half of the second century we do possess texts that mention the apostolic foundation of Rome, and at this time, which is indeed rather late, this foundation is traced back to Peter and Paul, an assertion that cannot be supported historically. Even here, however, nothing is said as yet of an episcopal office of Peter.»<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Peter%3A+Disciple%2C+Apostle%2C+Martyr%2C+2nd+ed.&rft.aulast=Cullmann&rft.aufirst=Oscar&rft.date=1962&rft.pub=Westminster+Press&rft.pages=234">  </li> <li id="cite_note-144"><a href="#cite_ref-144">↑</a> Chadwick, Henry. The Early Church, rev. ed.. Penguin Books, 1993, p. 18. «No doubt Peter's presence in Rome in the sixties must indicate a concern for Gentile Christianity, but we have no information whatever about his activity or the length of his stay there. That he was in Rome for twenty-five years is third-century legend.»<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Early+Church%2C+rev.+ed.&rft.aulast=Chadwick&rft.aufirst=Henry&rft.date=1993&rft.pub=Penguin+Books&rft.pages=18">  </li> <li id="cite_note-145"><a href="#cite_ref-145">↑</a> J.N.D. Kelly, Oxford Dictionary of the Popes (Oxford University Press, 1996), p. 6. "Ignatius assumed that Peter and Paul wielded special authority over the Roman church, while Irenaeus claimed that they jointly founded it and inaugurated its succession of bishops. Nothing, however, is known of their constitutional roles, least of all Peter's as presumed leader of the community." </li> <li id="cite_note-146"><a href="#cite_ref-146">↑</a> Building Unity, Ecumenical Documents IV (Paulist Press, 1989), p. 130. "There is increasing agreement that Peter went to Rome and was martyred there, but we have no trustworthy evidence that Peter ever served as the supervisor or bishop of the local church in Rome." </li> <li id="cite_note-148"><a href="#cite_ref-148">↑</a> Zwierlein, Otto. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=V4V222SlC4oC&q=Zwierlein+Petrus+Gruyter&pg=PP1">Petrus in Rom</a>. Walter de Gruyter, 20 febrer 2010. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9783110240580" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9783110240580">ISBN 9783110240580</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Petrus+in+Rom&rft.aulast=Zwierlein&rft.aufirst=Otto&rft.date=20+febrer+2010&rft.pub=Walter+de+Gruyter&rft.isbn=9783110240580&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DV4V222SlC4oC%26q%3DZwierlein%2BPetrus%2BGruyter%26pg%3DPP1">  </li> <li id="cite_note-149"><a href="#cite_ref-149">↑</a> Zwierlein, Otto: Petrus und Paulus in Jerusalem und Ro† Vom Neuen Testament zu den apokryphen Apostelakten. Berlin: Walter de Gruyter, 2013. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-3110303315" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-3110303315">ISBN 978-3110303315</a> </li> <li id="cite_note-Zwierlein_review-150">↑ <a href="#cite_ref-Zwierlein_review_150-0">142,0</a> <a href="#cite_ref-Zwierlein_review_150-1">142,1</a> <a href="#cite_ref-Zwierlein_review_150-2">142,2</a> <a href="/w/index.php?title=Pieter_Willem_van_der_Horst&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pieter Willem van der Horst (encara no existeix)">Pieter Willem van der Horst</a>, review of Otto Zwierlein, Petrus in Rom: die literarischen Zeugnisse. Mit einer kritischen Edition der Martyrien des Petrus und Paulus auf neuer handschriftlicher Grundlage, Berlin: Walter de Gruyter, 2009, in Bryn Mawr Classical Review <a rel="nofollow" class="external text" href="http://bmcr.brynmawr.edu/2010/2010-03-25.html">2010.03.25</a>. </li> <li id="cite_note-151"><a href="#cite_ref-151">↑</a> James Dunn, review of Zwierlein 2009, in Review of Biblical Literature <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.bookreviews.org/bookdetail.asp?TitleId=7189">2010</a>. </li> <li id="cite_note-153"><a href="#cite_ref-153">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.scripturecatholic.com/the-primacy-of-peter/">The Primacy of Peter</a>», 07-08-2017. </li> <li id="cite_note-154"><a href="#cite_ref-154">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ccel.org/j/josephus/works/war-5.htm">Jewish War, Book V Chapter 11</a>». ccel.org. [Consulta: 1r juny 2015]. </li> <li id="cite_note-155"><a href="#cite_ref-155">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=V8IjAQAAIAAJ&pg=PA350">The Holy Bible, according to the authorized version (A.D. 1611)</a> – <a href="/w/index.php?title=Frederic_Charles_Cook&action=edit&redlink=1" class="new" title="Frederic Charles Cook (encara no existeix)">Frederic Charles Cook</a> – J. Murray (1881) p. 350 </li> <li id="cite_note-156"><a href="#cite_ref-156">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ft+12:1–11&l=ca">Ft 12:1–11</a> </li> <li id="cite_note-157"><a href="#cite_ref-157">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.churchofengland.org/prayer-and-worship/worship-texts-and-resources/common-worship/churchs-year/calendar">The Calendar</a>» (en anglès). [Consulta: 3 abril 2021]. </li> <li id="cite_note-CEPope-158">↑ <a href="#cite_ref-CEPope_158-0">149,0</a> <a href="#cite_ref-CEPope_158-1">149,1</a> «<a href="https://ca.wikisource.org/wiki/Catholic_Encyclopedia_(1913)/Pope" class="extiw" title="s:Catholic Encyclopedia (1913)/Pope">Pope</a>». A: G. H. Joyce. <a href="/wiki/Catholic_Encyclopedia" class="mw-redirect" title="Catholic Encyclopedia">Catholic Encyclopedia</a>. Nova York: Robert Appleton Company, 1913.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BCatholic+Encyclopedia%5D%5D&rft.atitle=%5B%5Bs%3ACatholic+Encyclopedia+%281913%29%2FPope%7CPope%5D%5D&rft.date=1913&rft.pub=Robert+Appleton+Company&rft.place=Nova+York">  </li> <li id="cite_note-160"><a href="#cite_ref-160">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://tr.biblos.com/john/21.htm">"Greek New Testament"</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+21%2C11&l=ca">Jn 21:11</a>.Juny 2010. </li> <li id="cite_note-161"><a href="#cite_ref-161">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://biblehub.com/greek/2786.htm">Strong's Greek: 2786. Κηφᾶς (Képhas) – "a rock," Cephas, a name given to the apostle Peter</a>» (en anglès). Bible Hub. [Consulta: 15 juny 2019]. </li> <li id="cite_note-162"><a href="#cite_ref-162">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://biblehub.com/text/john/1-42.htm">John 1:42 Greek Text Analysis</a>». </li> <li id="cite_note-matthew1618greek-166"><a href="#cite_ref-matthew1618greek_166-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://biblehub.com/text/matthew/16-18.htm">Matthew 16:18</a>». Online Parallel Bible Project. [Consulta: 9 juny 2019]. </li> <li id="cite_note-aramaic-167"><a href="#cite_ref-aramaic_167-0">↑</a> «Aramaic». A: The Eerdmans Bible Dictionary. Grand Rapids, MI: William B. Eerdmans, 1987. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8028-2402-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8028-2402-8">ISBN 978-0-8028-2402-8</a>. «En general s'acorda que l'arameu era la llengua comuna de Palestina al segle i dC. Jesús i els seus deixebles parlaven el dialecte galileu, que es distingia del de Jerusalem (Mt, 26:73).»<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Eerdmans+Bible+Dictionary&rft.atitle=Aramaic&rft.date=1987&rft.pub=William+B.+Eerdmans&rft.place=Grand+Rapids%2C+MI&rft.pages=72&rft.isbn=978-0-8028-2402-8">  </li> <li id="cite_note-168"><a href="#cite_ref-168">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.peshitta.org/pdf/Mattich16.pdf">Peshitta Matthew 16</a>». </li> <li id="cite_note-169"><a href="#cite_ref-169">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://biblehub.com/greek/strongs_2786.htm">Strong's Greek: 2786. Κηφᾶς (Képhas) – 9 Occurrences</a>» (en anglès). Bible Hub. </li> <li id="cite_note-Basil-170"><a href="#cite_ref-Basil_170-0">↑</a> Basili. De poenit. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+5%2C14&l=ca">Mt 5:14</a>; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lc+22%2C19&l=ca">Lc 22:19</a> </li> <li id="cite_note-171"><a href="#cite_ref-171">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+16:18–19&l=ca">Mt 16:18–19</a> </li> <li id="cite_note-keating-172">↑ <a href="#cite_ref-keating_172-0">159,0</a> <a href="#cite_ref-keating_172-1">159,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.catholic.com/tract/peter-the-rock">Peter the Rock</a>» (en anglès). Catholic Answer, 10-08-2004. [Consulta: 12 setembre 2010]. </li> <li id="cite_note-173"><a href="#cite_ref-173">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.peshitta.org/pdf/Mattich16.pdf">16. The Preaching of Mattai</a>». A: Peshitta Aramaic/English Interlinear New Testament [Consulta: 2 abril 2014].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Peshitta+Aramaic%2FEnglish+Interlinear+New+Testament&rft.atitle=16.+The+Preaching+of+Mattai">  </li> <li id="cite_note-174"><a href="#cite_ref-174">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lc+22:31–32&l=ca">Lc 22:31–32</a> </li> <li id="cite_note-175"><a href="#cite_ref-175">↑</a> Kesich, Veselin. «Peter's Primacy in the New Testament and the Early Tradition». A: The Primacy of Peter. St. Vladimir's Seminary Press, 1992, p. 61–66.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Primacy+of+Peter&rft.atitle=Peter%27s+Primacy+in+the+New+Testament+and+the+Early+Tradition&rft.aulast=Kesich&rft.aufirst=Veselin&rft.date=1992&rft.pub=St.+Vladimir%27s+Seminary+Press&rft.pages=61%E2%80%9366">  </li> <li id="cite_note-176"><a href="#cite_ref-176">↑</a> Catecisme de l'Església catòlica, Articles <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p1s2c2_sp.html">424</a> i <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p122a3p3_sp.html#II%20Los%20misterios%20de%20la%20infancia%20y%20de%20la%20vida%20oculta%20de%20Jes%C3%Bas">552</a>. </li> <li id="cite_note-177"><a href="#cite_ref-177">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://spectrummagazine.org/article/2017/03/30/becoming-pebble-name-god-gave-simon">On Becoming a Pebble: The Name God Gave Simon</a>» (en anglès). Spectrum Magazine. [Consulta: 16 maig 2022]. </li> <li id="cite_note-178"><a href="#cite_ref-178">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://bible.org/question/what-did-jesus-mean-when-he-said-“upon-rock-i-will-build-my-church”">Did Jesus really say he would build his church on Peter? Petros or Petra?</a>» (en anglès). Bible.org, 01-01-2001. [Consulta: 5 febrer 2018]. </li> <li id="cite_note-179"><a href="#cite_ref-179">↑</a> ; Staples, Tim«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20220326163812/https://patrickmadrid.blogspot.com/2009/02/bam-bam-pebbles-argument-goes-down.html">The "Pebbles" Argument Goes Down</a>» (en anglès). Patrick Madrid, Bam! Bam! The "Pebbles" Argument Goes Down, 27-02-2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://patrickmadrid.blogspot.com/2009/02/bam-bam-pebbles-argument-goes-down.html">original</a> el 26 de març 2022. [Consulta: 16 maig 2022]. o «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.catholic.com/tract/peter-the-rock">Peter the Rock</a>» (en anglès). Catholic Answer, 2004. [Consulta: 16 maig 2022]. </li> <li id="cite_note-180"><a href="#cite_ref-180">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.theoi.com/Text/ApolloniusRhodius3.html">Traducció feta per R.C. Seaton</a> de <a href="/wiki/Apol%C2%B7loni_de_Rodes" title="Apol·loni de Rodes">Apol·loni de Rodes</a>, <a href="/wiki/Argon%C3%A0utiques" title="Argonàutiques">Argonàutiques</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.01.0227%3Abook%3D3%3Acard%3D1245">3:1365–1367</a>: <dl><dd>λάζετο δ᾽ ἐκ πεδίοιο μέγαν περιηγέα πέτρον,</dd> <dd>δεινὸν Ἐνυαλίου σόλον Ἄρεος: οὔ κέ μιν ἄνδρες</dd> <dd>αἰζηοὶ πίσυρες γαίης ἄπο τυτθὸν ἄειραν.</dd></dl> </li> <li id="cite_note-181"><a href="#cite_ref-181">↑</a> Chadwick, Henry. The Early Christian Church (en anglès). Penguin Publishing Group, 1993, p. 237–238. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780140231991" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780140231991">ISBN 9780140231991</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Early+Christian+Church&rft.aulast=Chadwick&rft.aufirst=Henry&rft.date=1993&rft.pub=Penguin+Publishing+Group&rft.pages=237%E2%80%93238&rft.isbn=9780140231991">  </li> <li id="cite_note-182"><a href="#cite_ref-182">↑</a> Mathison, Keith A. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=w_PHAGr2TfgC&pg=PP10&hl=ca&source=gbs_toc_r&cad=3#v=onepage&q&f=false">The Shape of Sola Scriptura</a>. Moscow, Idaho: Canon Press, p. 184–85.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Shape+of+Sola+Scriptura&rft.aulast=Mathison&rft.aufirst=Keith+A&rft.pub=Canon+Press&rft.place=Moscow%2C+Idaho&rft.pages=184%E2%80%9385&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dw_PHAGr2TfgC%26pg%3DPP10%26hl%3Dca%26source%3Dgbs_toc_r%26cad%3D3%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse">  </li> <li id="cite_note-183"><a href="#cite_ref-183">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.catholic.com/tract/peters-primacy">What the Early Church Believed: Peter’s Primacy</a>» (en anglès). Catholic Answer, 2004. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEDunn200133–34-184"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEDunn200133–34_184-0">↑</a> <a href="#CITEREFDunn2001">Dunn, 2001</a>, p. 33–34. </li> <li id="cite_note-185"><a href="#cite_ref-185">↑</a> Borger, Rykle. «Remarks of an Outsider about Bauer's Worterbuch, BAGD, BDAG, and Their Textual Basis». A: Biblical Greek Language and Lexicography (en anglès). Grand Rapids, Michigan: Wm. B. Eerdmans, 2004, p. 32–47.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Biblical+Greek+Language+and+Lexicography&rft.atitle=Remarks+of+an+Outsider+about+Bauer%27s+Worterbuch%2C+BAGD%2C+BDAG%2C+and+Their+Textual+Basis&rft.aulast=Borger&rft.aufirst=Rykle&rft.date=2004&rft.pub=Wm.+B.+Eerdmans&rft.place=Grand+Rapids%2C+Michigan&rft.pages=32%E2%80%9347">  </li> <li id="cite_note-WELS-186"><a href="#cite_ref-WELS_186-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130808194544/http://arkiv.lbk.cc/faq/site.pl%401518cutopic_topicid19cuitem_itemid6106.htm">WELS Topical Q&A: Responses to previous questions</a>». Wisconsin Evangelical Lutheran Synod, 08-08-2013. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://arkiv.lbk.cc/faq/site.pl@1518cutopic_topicid19cuitem_itemid6106.htm">original</a> el 8 agost 2013. [Consulta: 5 octubre 2015]. </li> <li id="cite_note-Time-187">↑ <a href="#cite_ref-Time_187-0">174,0</a> <a href="#cite_ref-Time_187-1">174,1</a> <a href="#cite_ref-Time_187-2">174,2</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,890753-1,00.html">Religion: Peter & the Rock</a>». Time, 07-12-1953 [Consulta: 18 maig 2021]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110622111607/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,890753-1,00.html">Arxivat</a> 22 de juny 2011 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130808174110/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,890753-1,00.html">Còpia arxivada</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,890753-1,00.html">original</a> el 2013-08-08. [Consulta: 18 maig 2021]. </li> <li id="cite_note-188"><a href="#cite_ref-188">↑</a> Carson, D.A. The Expositor's Bible Commentary (en anglès). Grand Rapids: Zondervan, 1984.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Expositor%27s+Bible+Commentary&rft.aulast=Carson&rft.aufirst=D.A&rft.date=1984&rft.pub=Zondervan&rft.place=Grand+Rapids">  </li> <li id="cite_note-189"><a href="#cite_ref-189">↑</a> Butler, Scott; Dahlgren, Norman; Hess, David. Jesus, Peter & the Keys: A Scriptural Handbook on the Papacy (en anglès). Queenship Pub Co, 1997. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1882972548" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1882972548">ISBN 978-1882972548</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Jesus%2C+Peter+%26+the+Keys%3A+A+Scriptural+Handbook+on+the+Papacy&rft.aulast=Butler&rft.aufirst=Scott&rft.date=1997&rft.pub=Queenship+Pub+Co&rft.isbn=978-1882972548">  </li> <li id="cite_note-190"><a href="#cite_ref-190">↑</a> Gawrisch, Wilbert R. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150203191915/http://www.wlsessays.net/files/GawrischDoctrine.pdf">The Doctrine of Church and Ministry in the Life of the Church Today</a>» (Transcripció de la conferència de la 51a Convenció Biennal del Sínode Luterà. Dr. Martin Luther College New Ulm, Minnesota) (en anglès), 5–9 agost 1991. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.wlsessays.net/files/GawrischDoctrine.pdf">original</a> el 3 febrer 2015. </li> <li id="cite_note-191"><a href="#cite_ref-191">↑</a> Balge, Richard D. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150203192344/http://www.wlsessays.net/files/BalgeMinistry.pdf">Cross-Cultural And Multicultural Ministry in the New Testament</a>» (Transcripció conferència del 6 de juny de 1995 al districte de Southeastern Wisconsin a Muskego, Wisconsin) (en anglès). Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.wlsessays.net/files/BalgeMinistry.pdf">original</a> el 3 febrer 2015. </li> <li id="cite_note-192"><a href="#cite_ref-192">↑</a> Stark, David Th. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.mountainretreatorg.net/other_studies/is_peter_the_rock.shtml">Some Thoughts on Matthew 16:18</a>» (en anglès). The Mountain Retreat. [Consulta: 18 maig 2021]. </li> <li id="cite_note-WLS-Eckert-193"><a href="#cite_ref-WLS-Eckert_193-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150203182715/http://www.wlsessays.net/files/EckertSpecific.pdf">The Specific Functions of the Church in the World</a>». Wisconsin Lutheran Seminary. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.wlsessays.net/files/EckertSpecific.pdf">original</a> el 3 febrer 2015. [Consulta: 4 febrer 2015]. </li> <li id="cite_note-194"><a href="#cite_ref-194">↑</a> Meyendorff, John, et al. The Primacy of Peter in the Orthodox Church (en anglès). Crestwood, Nova York: St. Vladimir's Seminary Press, 1963. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-88141-125-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-88141-125-6">ISBN 978-0-88141-125-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Primacy+of+Peter+in+the+Orthodox+Church&rft.aulast=Meyendorff&rft.aufirst=John%2C+%27%27et+al%27%27&rft.date=1963&rft.pub=St.+Vladimir%27s+Seminary+Press&rft.place=Crestwood%2C+Nova+York&rft.isbn=978-0-88141-125-6">  </li> <li id="cite_note-195"><a href="#cite_ref-195">↑</a> «The Holy Gospels». A: The Orthodox New Testament (en anglès). v. I. Dormition Skete, Buena Vista CO, 1999, p. 105. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-944359-13-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-944359-13-2">ISBN 0-944359-13-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Orthodox+New+Testament&rft.atitle=The+Holy+Gospels&rft.date=1999&rft.pub=Dormition+Skete%2C+Buena+Vista+CO&rft.pages=105&rft.isbn=0-944359-13-2">  </li> <li id="cite_note-196"><a href="#cite_ref-196">↑</a> Athanasius, Dr. Thomas. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.syriacchristianity.info/Articles/PrimacyofStPeter.htm">Primacy of St. Peter</a>» (en anglès). Malankara Syriac Christians Resources. [Consulta: 12 setembre 2010]. </li> <li id="cite_note-197"><a href="#cite_ref-197">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.churchofjesuschrist.org/study/scriptures/dc-testament/dc/27.12-13?lang=eng">Doctrine and Covenants 27:12–13</a>» (en anglès). The Church of Jesus Christ of the Latter-day Saints. [Consulta: 12 setembre 2010]. </li> <li id="cite_note-198"><a href="#cite_ref-198">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.churchofjesuschrist.org/study/scriptures/dc-testament/dc/128.20-21?lang=eng">Doctrine & Covenants 128:20–21</a>» (en anglès). The Church of Jesus Christ of the Latter-day Saints. [Consulta: 12 setembre 2010]. </li> <li id="cite_note-199"><a href="#cite_ref-199">↑</a> McConkie, Bruce R. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.churchofjesuschrist.org/study/ensign/1981/05/upon-this-rock?lang=eng">Upon This Rock</a>». Ensign. LDS Church, 5-1981. </li> <li id="cite_note-200"><a href="#cite_ref-200">↑</a> McConkie, Bruce R. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.churchofjesuschrist.org/study/ensign/1973/07/the-rock-of-revelation?lang=eng">The Rock of Revelation</a>» (en anglès). Ensign. LDS Church, 7-1973. </li> <li id="cite_note-201"><a href="#cite_ref-201">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.thechurchnews.com/archives/1991-03-30/christ-built-church-on-rock-of-revelation-147223">Christ built Church on rock of revelation</a>» (en anglès). Church News, 30-03-1991. [Consulta: 16 maig 2022]. </li> <li id="cite_note-202"><a href="#cite_ref-202">↑</a> Eisenstein, Julius. Otzar HaMidrashim (en anglès). Mishor, 1915, p. 557.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Otzar+HaMidrashim&rft.aulast=Eisenstein&rft.aufirst=Julius&rft.date=1915&rft.pub=Mishor&rft.pages=557">  </li> <li id="cite_note-ReferenceA-203"><a href="#cite_ref-ReferenceA_203-0">↑</a> Noegel, Scott B.; Wheeler, Brandon. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=6aTXAAAAMAAJ">Historical Dictionary of Prophets in Islam and Judaism</a>. Lanham, <a href="/wiki/Maryland" title="Maryland">Maryland</a>: Scarecrow Press (Roman & Littlefield), 2003, p. 86. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0810843059" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0810843059">ISBN 978-0810843059</a>. «L'exegesi musulmana identifica els deixebles de Jesús com Pere, Andreu, Mateu, Tomàs, Felip, Joan, Jaume, Bartomeu i Simó.»<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historical+Dictionary+of+Prophets+in+Islam+and+Judaism&rft.aulast=Noegel&rft.aufirst=Scott+B.&rft.date=2003&rft.pub=Scarecrow+Press+%28Roman+%26+Littlefield%29&rft.place=Lanham%2C+%5B%5BMaryland%5D%5D&rft.pages=86&rft.isbn=978-0810843059&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D6aTXAAAAMAAJ">  </li> <li id="cite_note-204"><a href="#cite_ref-204">↑</a> Hughes, Thomas Patrick. «Habib An-Najjar». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://qurango.com/s.htm">Dictionary of Islam</a> (en línia) (en anglès) [Consulta: 16 maig 2022].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Dictionary+of+Islam&rft.atitle=Habib+An-Najjar&rft.aulast=Hughes&rft.aufirst=Thomas+Patrick&rft_id=https%3A%2F%2Fqurango.com%2Fs.htm">  </li> <li id="cite_note-205"><a href="#cite_ref-205">↑</a> Aslan, Reza. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://bibotu.com/books/2018/Politics/Reza%20Aslan-No%20god%20but%20God%20%20The%20Origins,%20Evolution,%20and%20Future%20of%20Islam-Random%20House%20Trade%20Paperbacks%20(2005).pdf">No god but God: The Origins, Evolution, and Future of Islam</a> (en anglès). Nova York: Random House, 2005. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0099564324" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0099564324">ISBN 978-0099564324</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=No+god+but+God%3A+The+Origins%2C+Evolution%2C+and+Future+of+Islam&rft.aulast=Aslan&rft.aufirst=Reza&rft.date=2005&rft.pub=Random+House&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-0099564324&rft_id=http%3A%2F%2Fbibotu.com%2Fbooks%2F2018%2FPolitics%2FReza%2520Aslan-No%2520god%2520but%2520God%2520%2520The%2520Origins%2C%2520Evolution%2C%2520and%2520Future%2520of%2520Islam-Random%2520House%2520Trade%2520Paperbacks%2520%282005%29.pdf">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20221015040238/http://bibotu.com/books/2018/Politics/Reza%20Aslan-No%20god%20but%20God%20%20The%20Origins,%20Evolution,%20and%20Future%20of%20Islam-Random%20House%20Trade%20Paperbacks%20(2005).pdf">Arxivat</a> 2022-10-15 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-206"><a href="#cite_ref-206">↑</a> Wallace, Daniel B. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://bible.org/seriespage/22-second-peter-introduction-argument-and-outline">22. Second Peter: Introduction, Argument, and Outline</a>» (en línia) (en anglès). Bible.org, 08-06-2004. </li> <li id="cite_note-ce-epistles-207">↑ <a href="#cite_ref-ce-epistles_207-0">194,0</a> <a href="#cite_ref-ce-epistles_207-1">194,1</a> <a href="#cite_ref-ce-epistles_207-2">194,2</a> <a href="#cite_ref-ce-epistles_207-3">194,3</a> <a href="#cite_ref-ce-epistles_207-4">194,4</a> <a href="#cite_ref-ce-epistles_207-5">194,5</a> Vander Heeren, Achille. «<a href="https://ca.wikisource.org/wiki/Catholic_Encyclopedia_(1913)/Epistles_of_St._Peter" class="extiw" title="s:Catholic Encyclopedia (1913)/Epistles of St. Peter">Epistles of St. Peter</a>». A: Charles Herbermann. <a href="/wiki/Catholic_Encyclopedia" class="mw-redirect" title="Catholic Encyclopedia">Catholic Encyclopedia</a>. 11. Nova York: Robert Appleton Company, 1911.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BCatholic+Encyclopedia%5D%5D&rft.atitle=%5B%5Bs%3ACatholic+Encyclopedia+%281913%29%2FEpistles+of+St.+Peter%7CEpistles+of+St.+Peter%5D%5D&rft.au=%3Cspan+style%3D%22font-variant%3Asmall-caps%3B+font-variant-caps%3A+small-caps%3B%22%3EVander+Heeren%3C%2Fspan%3E%2C+Achille&rft.date=1911&rft.pub=Robert+Appleton+Company&rft.place=Nova+York">  </li> <li id="cite_note-Jerome-208">↑ <a href="#cite_ref-Jerome_208-0">195,0</a> <a href="#cite_ref-Jerome_208-1">195,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.tertullian.org/fathers/jerome_hedibia_2_trans.htm">Epistle 120 – To Hedibia Question 11</a>». tertullian.org. [Consulta: 9 juny 2015]. </li> <li id="cite_note-209"><a href="#cite_ref-209">↑</a> Ehrman, Bart D. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/forgedwritinginn00ehrm/page/76/mode/2up">Forged</a> (en anglès). Nova York: HarperOne, 2011, p. 76. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-06-201262-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-06-201262-3">ISBN 978-0-06-201262-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Forged&rft.date=2011&rft.pub=HarperOne&rft.place=Nova+York&rft.pages=76&rft.isbn=978-0-06-201262-3&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fforgedwritinginn00ehrm%2Fpage%2F76%2Fmode%2F2up">  </li> <li id="cite_note-210"><a href="#cite_ref-210">↑</a> Eusebi. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/250106.htm">Church History (llibre VI, capítol 25)</a>» (en línia) (en anglès). New Advent. [Consulta: 11 juny 2015]. </li> <li id="cite_note-211"><a href="#cite_ref-211">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/2708.htm">De Viris Illustribus (On Illustrious Men): Simon Peter</a>» (en línia) (en anglès). New Advent. [Consulta: 9 juny 2015]. </li> <li id="cite_note-212"><a href="#cite_ref-212">↑</a> Eusebius, Ecclesiastical History, 3.39.14–16 </li> <li id="cite_note-213"><a href="#cite_ref-213">↑</a> Irenaeus, Against Heresies, III. 1.2.; quoted by Eusebius in Ecclesiastical History, book 5, 7.6 </li> <li id="cite_note-214"><a href="#cite_ref-214">↑</a> de Santos Otero, Aurelio (ed.). «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://escrituras.tripod.com/Textos/EvTomasGn.htm">Evangelio según Tomás</a>». A: Los Evangelios Apócrifos (en línia) (en castellà). 13. Madrid: Biblioteca de Autores Cristiano.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Los+Evangelios+Ap%C3%B3crifos&rft.atitle=Evangelio+seg%C3%BAn+Tom%C3%A1s&rft.aulast=de+Santos+Otero&rft.aufirst=Aurelio+%28ed.%29&rft.pub=Biblioteca+de+Autores+Cristiano&rft.place=Madrid">  </li> <li id="cite_note-215"><a href="#cite_ref-215">↑</a> de Santos Otero, Aurelio (ed.). «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://escrituras.tripod.com/Textos/EvTomasGn.htm">Evangelio según Tomás</a>». A: Los Evangelios Apócrifos (en línia) (en castellà). 14. Madrid: Biblioteca de Autores Cristiano.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Los+Evangelios+Ap%C3%B3crifos&rft.atitle=Evangelio+seg%C3%BAn+Tom%C3%A1s&rft.aulast=de+Santos+Otero&rft.aufirst=Aurelio+%28ed.%29&rft.pub=Biblioteca+de+Autores+Cristiano&rft.place=Madrid">  </li> <li id="cite_note-216"><a href="#cite_ref-216">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.earlychristianwritings.com/text/apocalypsepeter-mrjames.html">The Apocalypse of Peter</a>». A: The Apocryphal New Testament (en línia) (en anglès). Traducció: James, MR. Oxford: Clarendon Press, 1924.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Apocryphal+New+Testament&rft.atitle=The+Apocalypse+of+Peter&rft.date=1924&rft.pub=Clarendon+Press&rft.place=Oxford">  </li> <li id="cite_note-auto-217">↑ <a href="#cite_ref-auto_217-0">204,0</a> <a href="#cite_ref-auto_217-1">204,1</a> Piñero, Antonio. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://escrituras.tripod.com/Textos/EvMagdalena.htm">Evangelio de María Magdalena</a>». A: Textos Gnósticos. Apocalipsis y otros escritos (en línia) (en castellà). Madrid: Trotta, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-9879-661-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-9879-661-2">ISBN 978-84-9879-661-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Textos+Gn%C3%B3sticos.+Apocalipsis+y+otros+escritos&rft.atitle=Evangelio+de+Mar%C3%ADa+Magdalena&rft.aulast=Pi%C3%B1ero&rft.aufirst=Antonio&rft.date=2003&rft.pub=Trotta&rft.place=Madrid&rft.isbn=978-84-9879-661-2">  </li> <li id="cite_note-218"><a href="#cite_ref-218">↑</a> Kraus, Thomas J.; Nicklas, Tobias (eds.). Das Evangelium nach Petrus. Text, Kontexte, Intertexte (en alemany). Berlín i Nova York: Walter de Gruyter, 2007, p. VIII–384. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/ISBN_978-3-11-019313-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/ISBN 978-3-11-019313-8">ISBN ISBN 978-3-11-019313-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Das+Evangelium+nach+Petrus.+Text%2C+Kontexte%2C+Intertexte&rft.aulast=Kraus&rft.aufirst=Thomas+J.&rft.date=2007&rft.pub=Walter+de+Gruyter&rft.place=Berl%C3%ADn+i+Nova+York&rft.pages=VIII%E2%80%93384&rft.isbn=ISBN 978-3-11-019313-8">  </li> <li id="cite_note-219"><a href="#cite_ref-219">↑</a> González Blanco, Edmundo. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://escrituras.tripod.com/Textos/EvPedro.htm">Evangelio de San Pedro 14:3</a>». A: Los Evangelios Apócrifos (en línia) (en castellà) [Consulta: 15 maig 2022].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Los+Evangelios+Ap%C3%B3crifos&rft.atitle=Evangelio+de+San+Pedro+14%3A3&rft.aulast=Gonz%C3%A1lez+Blanco&rft.aufirst=Edmundo">  </li> <li id="cite_note-220"><a href="#cite_ref-220">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cnn.com/2010/WORLD/europe/06/22/italy.apostles.images/">Oldest known images of apostles found</a>» (en línia). CNN, 23-06-2010 [Consulta: 15 maig 2022]. </li> <li id="cite_note-221"><a href="#cite_ref-221">↑</a> Higgitt, John. The Iconography of Saint Peter in Anglo-Saxon England, and Saint Cuthbert's Coffin, p. 267–272, 270.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Iconography+of+Saint+Peter+in+Anglo-Saxon+England%2C+and+Saint+Cuthbert%27s+Coffin&rft.aulast=Higgitt&rft.aufirst=John&rft.pages=267%E2%80%93272%2C+270">  Citat a: Bonner, Gerald; Rollason, David; Stancliffe, Clare (eds.). <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=3jPRV2hUGE8C&pg=PA268#v=onepage&q=%22levis%20theca%22&f=false">St. Cuthbert, his Cult and his Community to AD 1200</a> (en anglès). Woodbridge: Boydell and Brewer, 1989. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0851156101" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0851156101">ISBN 978-0851156101</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=St.+Cuthbert%2C+his+Cult+and+his+Community+to+AD+1200&rft.aulast=Bonner&rft.aufirst=Gerald&rft.date=1989&rft.pub=Boydell+and+Brewer&rft.place=Woodbridge&rft.isbn=978-0851156101&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D3jPRV2hUGE8C%26pg%3DPA268%23v%3Donepage%26q%3D%2522levis%2520theca%2522%26f%3Dfalse">  </li> <li id="cite_note-222"><a href="#cite_ref-222">↑</a> Higgitt, John. The Iconography of Saint Peter in Anglo-Saxon England, and Saint Cuthbert's Coffin, p. 276.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Iconography+of+Saint+Peter+in+Anglo-Saxon+England%2C+and+Saint+Cuthbert%27s+Coffin&rft.aulast=Higgitt&rft.aufirst=John&rft.pages=276">  Citat a: Bonner, Gerald; Rollason, David; Stancliffe, Clare (eds.). <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=3jPRV2hUGE8C&pg=PA268#v=onepage&q=%22levis%20theca%22&f=false">St. Cuthbert, his Cult and his Community to AD 1200</a> (en anglès). Woodbridge: Boydell and Brewer, 1989. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0851156101" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0851156101">ISBN 978-0851156101</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=St.+Cuthbert%2C+his+Cult+and+his+Community+to+AD+1200&rft.aulast=Bonner&rft.aufirst=Gerald&rft.date=1989&rft.pub=Boydell+and+Brewer&rft.place=Woodbridge&rft.isbn=978-0851156101&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D3jPRV2hUGE8C%26pg%3DPA268%23v%3Donepage%26q%3D%2522levis%2520theca%2522%26f%3Dfalse">  </li> <li id="cite_note-223"><a href="#cite_ref-223">↑</a> White, L. Michael. From Jesus to Christianity (en anglès). San Francisco: Harper, 2004, p. 170. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-06-052655-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-06-052655-6">ISBN 0-06-052655-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=From+Jesus+to+Christianity&rft.aulast=White&rft.aufirst=L.+Michael&rft.date=2004&rft.pub=Harper&rft.place=San+Francisco&rft.pages=170&rft.isbn=0-06-052655-6">  </li> <li id="cite_note-224"><a href="#cite_ref-224">↑</a> Drews, Arthur. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.egodeath.com/arthurdrewslegendstpeter.htm">The Legend of St. Peter</a>» (en anglès). Egodeath.com, 10-10-2005. [Consulta: 12 setembre 2010]. </li> <li id="cite_note-225"><a href="#cite_ref-225">↑</a> Wells, George Albert. St. Peter as Bishop of Rome.  </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=56" title="Modifica la secció: Bibliografia">modifica</a>]</div> <ul><li>Ferrando Roig, Juan. Iconografía de los santos (en castellà). Barcelona: Omega, 1950.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Iconograf%C3%ADa+de+los+santos&rft.aulast=Ferrando+Roig&rft.aufirst=Juan&rft.date=1950&rft.pub=Omega&rft.place=Barcelona"> </li> <li>Bockmuehl, Markus N. A.. The Remembered Peter: In Ancient Reception and Modern Debate. Mohr Siebeck, 2010.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Remembered+Peter%3A+In+Ancient+Reception+and+Modern+Debate&rft.aulast=Bockmuehl&rft.aufirst=Markus+N.+A.&rft.date=2010&rft.pub=Mohr+Siebeck"> re</li> <li>Dunn, James D. G. «Has the Canon a Contnuing Function». A: Lee Martin McDonald. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=kxW-AgAAQBAJ">The Canon Debate</a>. Baker, 2001. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-4412-4163-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-4412-4163-4">ISBN 978-1-4412-4163-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Canon+Debate&rft.atitle=Has+the+Canon+a+Contnuing+Function&rft.aulast=Dunn&rft.aufirst=James+D.+G&rft.date=2001&rft.pub=Baker&rft.isbn=978-1-4412-4163-4&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DkxW-AgAAQBAJ"> </li> <li>Lüdemann, Gerd; Özen, Alf. De opstanding van Jezus. Een historische benadering (Was mit Jesus wirklich geschah. Die Auferstehung historisch betrachtet / The Resurrection of Christ: A Historical Inquiry). The Have/Averbode.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=De+opstanding+van+Jezus.+Een+historische+benadering+%28Was+mit+Jesus+wirklich+geschah.+Die+Auferstehung+historisch+betrachtet+%2F+The+Resurrection+of+Christ%3A+A+Historical+Inquiry%29&rft.aulast=L%C3%BCdemann&rft.aufirst=Gerd&rft.pub=The+Have%2FAverbode"> </li> <li>Pagels, Elaine. De Gnostische Evangelien (The Gnostic Gospels). Servire, 2005.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=De+Gnostische+Evangelien+%28The+Gnostic+Gospels%29&rft.aulast=Pagels&rft.aufirst=Elaine&rft.date=2005&rft.pub=Servire"> </li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també">Vegeu també</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=57" title="Modifica la secció: Vegeu també">modifica</a>]</div> <ul><li><a href="/wiki/Llista_de_papes" class="mw-redirect" title="Llista de papes">Llista de papes</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs">Enllaços externs</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sant_Pere&action=edit&section=58" title="Modifica la secció: Enllaços externs">modifica</a>]</div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Petrus" class="extiw" title="commons:Petrus">Commons</a> (Galeria) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33923?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Saint_Peter" class="extiw" title="commons:Category:Saint Peter">Commons</a> (Categoria) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q33923?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikiquote-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquidites"><img alt="Viquidites" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/17px-Wikiquote-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/26px-Wikiquote-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/34px-Wikiquote-logo.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="355" /></a><figcaption>Viquidites</figcaption></figure></td> <td><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Sant_Pere" class="extiw" title="q:Sant Pere">Viquidites</a> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jewishencyclopedia.com/view.jsp?artid=790&letter=S&search=Simon%20Peter">Jewish Encyclopedia: Simon Cephas</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://ocafs.oca.org/FeastSaintsViewer.asp?SID=4&ID=1&FSID=100202">Veneration of the Precious Chains of the Holy and All-Glorious Apostle Peter</a> Orthodox icon and synaxarion</li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Personatges_del_Nou_Testament" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style="background-color:#FFE880"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Personatges_del_Nou_Testament" title="Plantilla:Personatges del Nou Testament"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Personatges_del_Nou_Testament" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Categoria:Personatges_del_Nou_Testament" title="Categoria:Personatges del Nou Testament">Personatges del Nou Testament</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color:#FFE880;width:1%"><a href="/wiki/Jes%C3%BAs" class="mw-redirect" title="Jesús">Jesús</a> <a href="/wiki/Crist" title="Crist">Crist</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <dl><dt>visions</dt> <dd><a href="/wiki/Jes%C3%BAs_al_Nou_Testament" title="Jesús al Nou Testament">Nou Testament</a></dd> <dd><a href="/wiki/Jes%C3%BAs_hist%C3%B2ric" title="Jesús històric">Històric</a></dd></dl> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color:#FFE880;width:1%"><a href="/wiki/Evangeli" title="Evangeli">Evangelis</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color:#FFE880;width:1%">Individuals</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Clopas" title="Clopas">Alfeu</a></li> <li><a href="/wiki/Anna_(profetessa)" title="Anna (profetessa)">Anna</a></li> <li><a href="/wiki/Ann%C3%A0s" title="Annàs">Annàs</a></li> <li><a href="/wiki/Barrab%C3%A0s" title="Barrabàs">Barrabàs</a></li> <li><a href="/wiki/Bartimeu_(cec)" class="mw-redirect" title="Bartimeu (cec)">Bartimeu</a></li> <li><a href="/wiki/Cec_de_Betsaida" title="Cec de Betsaida">Cec de Betsaida</a></li> <li><a href="/wiki/Caif%C3%A0s" title="Caifàs">Caifàs</a></li> <li><a href="/wiki/Clopas_d%27Emma%C3%BAs" title="Clopas d'Emmaús">Clopas d'Emmaús</a></li> <li><a href="/wiki/Clopas" title="Clopas">Clopas</a></li> <li><a href="/wiki/Diable" title="Diable">Diable</a></li> <li><a href="/wiki/Dimes_el_Bon_Lladre" title="Dimes el Bon Lladre">Dimes el Bon Lladre</a></li> <li><a href="/wiki/Elisabet" title="Elisabet">Elisabet</a></li> <li><a href="/wiki/Arc%C3%A0ngel_Gabriel" class="mw-redirect" title="Arcàngel Gabriel">Arcàngel Gabriel</a></li> <li><a href="/wiki/Mal_Lladre" title="Mal Lladre">"Gestas", lladre</a></li> <li><a href="/wiki/Resurrecci%C3%B3_de_la_filla_de_Jaire" title="Resurrecció de la filla de Jaire">Filla de Jaire</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Joana_la_Mirr%C3%B2fora&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joana la Mirròfora (encara no existeix)">Joana</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_Baptista" title="Joan Baptista">Joan Baptista</a></li> <li><a href="/wiki/Josep_de_Natzaret" title="Josep de Natzaret">Josep de Natzaret</a></li> <li><a href="/wiki/Josep_d%27Arimatea" title="Josep d'Arimatea">Josep d'Arimatea</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Josep_(germ%C3%A0_de_Jes%C3%BAs)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Josep (germà de Jesús) (encara no existeix)">Josep (germà de Jesús)</a></li> <li><a href="/wiki/Judes_(germ%C3%A0_de_Jes%C3%BAs)" class="mw-redirect" title="Judes (germà de Jesús)">Judes</a></li> <li><a href="/wiki/Ll%C3%A0tzer_de_Bet%C3%A0nia" title="Llàtzer de Betània">Llàtzer</a></li> <li><a href="/wiki/Legi%C3%B3_(dimonis)" title="Legió (dimonis)">Legió</a></li> <li><a href="/wiki/Lluc_(evangelista)" title="Lluc (evangelista)">Lluc</a></li> <li><a href="/wiki/Lis%C3%A0nies_I_d%27Abilene" title="Lisànies I d'Abilene">Lisànies</a></li> <li><a href="/wiki/Malc_(servent_de_Caif%C3%A0s)" title="Malc (servent de Caifàs)">Malc</a></li> <li><a href="/wiki/Celidoni" title="Celidoni">Home cec de naixement</a></li> <li><a href="/wiki/Marc_(evangelista)" title="Marc (evangelista)">Marc</a></li> <li><a href="/wiki/Marta_de_Bet%C3%A0nia" title="Marta de Betània">Marta</a></li> <li><a href="/wiki/Maria,_mare_de_Jes%C3%BAs" title="Maria, mare de Jesús">Maria</a></li> <li><a href="/wiki/Maria_Magdalena" title="Maria Magdalena">Maria Magdalena</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Maria_(mare_de_Jaume_el_Menor)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Maria (mare de Jaume el Menor) (encara no existeix)"> Maria mare de Jaume</a></li> <li><a href="/wiki/Maria_de_Bet%C3%A0nia" title="Maria de Betània">Maria de Betània</a></li> <li><a href="/wiki/Maria_de_Clopas" title="Maria de Clopas">Maria de Clopas</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Fugitiu_nu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fugitiu nu (encara no existeix)">Fugitiu nu</a></li> <li><a href="/wiki/Resurrecci%C3%B3_del_fill_d%27una_v%C3%ADdua_de_Na%C3%AFm" title="Resurrecció del fill d'una vídua de Naïm">El fill d'una vídua de Naïm</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Natanael&action=edit&redlink=1" class="new" title="Natanael (encara no existeix)">Natanael</a></li> <li><a href="/wiki/Sant_Nicodem" title="Sant Nicodem">Nicodem</a> <ul><li><a href="/wiki/Nicodem_ben_Gurion" title="Nicodem ben Gurion">ben Gurion</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Maria_Salom%C3%A9" title="Maria Salomé">Maria Salomé</a></li> <li><a href="/wiki/Samaritana_(personatge_b%C3%ADblic)" title="Samaritana (personatge bíblic)">Samaritana</a></li> <li><a href="/wiki/Sime%C3%B3_(personatge_b%C3%ADblic)" title="Simeó (personatge bíblic)">Simeó</a></li> <li><a href="/wiki/Sim%C3%B3_(germ%C3%A0_de_Jes%C3%BAs)" title="Simó (germà de Jesús)">Simó (germà de Jesús)</a></li> <li><a href="/wiki/Sim%C3%B3_de_Cirene" title="Simó de Cirene">Simó de Cirene</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sim%C3%B3_el_Lepr%C3%B3s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Simó el Leprós (encara no existeix)">Simó el Leprós</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Susanna_(deixeble)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Susanna (deixeble) (encara no existeix)"> Susanna</a></li> <li><a href="/wiki/Te%C3%B2fil_(b%C3%ADblic)" title="Teòfil (bíblic)">Teòfil</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Zaqueu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Zaqueu (encara no existeix)">Zaqueu</a></li> <li><a href="/wiki/Zebedeu" title="Zebedeu">Zebedeu</a></li> <li><a href="/wiki/Zacaries" title="Zacaries">Zacaries</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color:#FFE880;width:1%">Grups</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/%C3%80ngel" title="Àngel">Àngels</a></li> <li><a href="/wiki/Germans_de_Jes%C3%BAs" title="Germans de Jesús">Germans de Jesús</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Demonologia_cristiana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Demonologia cristiana (encara no existeix)">Dimonis</a></li> <li><a href="/wiki/Deixeble_(cristianisme)" title="Deixeble (cristianisme)">Deixebles</a></li> <li><a href="/wiki/Quatre_Evangelistes" title="Quatre Evangelistes">Evangelistes</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Temor%C3%B3s_de_D%C3%A9u&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temorós de Déu (encara no existeix)">Temorosos de Déu</a></li> <li><a href="/wiki/Partidaris_d%27Herodes" title="Partidaris d'Herodes">Partidaris d'Herodes</a></li> <li><a href="/wiki/Reis_d%27Orient" title="Reis d'Orient">Reis d'Orient</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Mirr%C3%B2for&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mirròfor (encara no existeix)">Mirròfors</a></li> <li><a href="/wiki/Fariseus" title="Fariseus">Fariseus</a></li> <li><a href="/wiki/Pros%C3%A8lit" title="Prosèlit">Prosèlits</a></li> <li><a href="/wiki/Saduceus" title="Saduceus">Saduceus</a></li> <li><a href="/wiki/Samaritans" title="Samaritans">Samaritans</a></li> <li><a href="/wiki/Sanedr%C3%AD" title="Sanedrí">Sanedrí</a></li> <li><a href="/wiki/Sofer" title="Sofer">Escriba</a></li> <li><a href="/wiki/Setanta_deixebles" title="Setanta deixebles">Setanta deixebles</a></li> <li><a href="/wiki/Adoraci%C3%B3_dels_pastors" title="Adoració dels pastors">Adoració dels pastors</a></li> <li><a href="/wiki/Zelotes" title="Zelotes">Zelotes</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color:#FFE880;width:1%"><a href="/wiki/Ap%C3%B2stol" title="Apòstol">Apòstols</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Andreu_ap%C3%B2stol" title="Andreu apòstol">Andreu</a></li> <li><a href="/wiki/Bartomeu_ap%C3%B2stol" title="Bartomeu apòstol">Bartomeu</a></li> <li><a href="/wiki/Jaume_el_Menor" title="Jaume el Menor">Jaume, fill d'Alfeu</a> <ul><li><a href="/wiki/Jaume_el_Menor" title="Jaume el Menor">Jaume el Menor</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Jaume_el_Major" title="Jaume el Major">Jaume el Major</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_l%27Ap%C3%B2stol" title="Joan l'Apòstol">Joan</a> <ul><li> <a href="/wiki/Deixeble_que_Jes%C3%BAs_estimava" title="Deixeble que Jesús estimava">Estimat</a></li> <li> <a href="/wiki/Joan_Evangelista" title="Joan Evangelista">Evangelista</a></li> <li> <a href="/wiki/Joan_de_Patmos" title="Joan de Patmos">Patmos</a> </li></ul></li> <li><a href="/wiki/Judes_Iscariot" title="Judes Iscariot">Judes Iscariot</a></li> <li><a href="/wiki/Judes_Tadeu" title="Judes Tadeu">Judes Tadeu</a></li> <li><a href="/wiki/Mateu_ap%C3%B2stol" title="Mateu apòstol">Mateu</a></li> <li><a href="/wiki/Felip_ap%C3%B2stol" title="Felip apòstol">Felip</a></li> <li><a class="mw-selflink selflink">Simó Pere</a></li> <li><a href="/wiki/Sim%C3%B3_ap%C3%B2stol" title="Simó apòstol">Simó el Cananeu</a></li> <li><a href="/wiki/Tom%C3%A0s_ap%C3%B2stol" title="Tomàs apòstol">Tomàs</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color:#FFE880;width:1%"><a href="/wiki/Fets_dels_Ap%C3%B2stols" title="Fets dels Apòstols">Fets</a> <a class="mw-selflink selflink">Pere</a>, <a href="/wiki/Pau_de_Tars" title="Pau de Tars">Pau</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Enees_(personatge_b%C3%ADblic)" title="Enees (personatge bíblic)">Enees</a></li> <li><a href="/wiki/%C3%80gab" title="Àgab">Àgab</a></li> <li><a href="/wiki/Ananies_de_Damasc" title="Ananies de Damasc">Ananies de Damasc</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ananies_i_Safira&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ananies i Safira (encara no existeix)"> Ananies (Judea)</a></li> <li><a href="/wiki/Ananies_(sacerdot_jueu)" title="Ananies (sacerdot jueu)">Ananies ben Nebedeus</a></li> <li><a href="/wiki/Apol%C2%B7l%C3%B3_de_Corint" title="Apol·ló de Corint">Apol·ló</a></li> <li><a href="/wiki/Priscil%C2%B7la_i_%C3%80quila" title="Priscil·la i Àquila">Àquila</a></li> <li><a href="/wiki/Aristarc_de_Tessal%C3%B2nica" title="Aristarc de Tessalònica">Aristarc</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=%C3%88limes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Èlimes (encara no existeix)">Èlimes</a></li> <li><a href="/wiki/Bernab%C3%A9_ap%C3%B2stol" title="Bernabé apòstol">Bernabé</a></li> <li><a href="/wiki/Blast_(personatge_b%C3%ADblic)" title="Blast (personatge bíblic)">Blast</a></li> <li><a href="/wiki/Corneli_el_Centuri%C3%B3" title="Corneli el Centurió">Corneli</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Demetri_(personatge_b%C3%ADblic)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Demetri (personatge bíblic) (encara no existeix)">Demetri</a></li> <li><a href="/wiki/Dion%C3%ADs_l%27Areopagita" title="Dionís l'Areopagita">Dionís</a></li> <li><a href="/wiki/Dorques" title="Dorques">Dorques</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Eunuc_et%C3%ADop&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eunuc etíop (encara no existeix)">Eunuc etíop</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=%C3%88utic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Èutic (encara no existeix)">Èutic</a></li> <li><a href="/wiki/Gamaliel_el_Vell" title="Gamaliel el Vell">Gamaliel el Vell</a></li> <li><a href="/wiki/Jaume_el_Just_(sant)" title="Jaume el Just (sant)">Jaume el Just</a></li> <li><a href="/wiki/J%C3%A0son_de_Tars" title="Jàson de Tars">Jàson</a></li> <li><a href="/wiki/Just_d%27Eleuter%C3%B2polis" title="Just d'Eleuteròpolis">Just d'Eleuteròpolis</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Judes_Barsab%C3%A0s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Judes Barsabàs (encara no existeix)">Judes Barsabàs</a></li> <li><a href="/wiki/Judes_el_Galileu" title="Judes el Galileu">Judes el Galileu</a></li> <li><a href="/wiki/Lluci_de_Cirene" title="Lluci de Cirene">Lluci</a></li> <li><a href="/wiki/Lluc_(evangelista)" title="Lluc (evangelista)">Lluc</a></li> <li><a href="/wiki/L%C3%ADdia_de_Tiatira" title="Lídia de Tiatira">Lídia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Mana%C3%A8n&action=edit&redlink=1" class="new" title="Manaèn (encara no existeix)">Manaèn</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Joan_Marc_(personatge_b%C3%ADblic)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joan Marc (personatge bíblic) (encara no existeix)">(Joan) Marc</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Maria,_mare_de_Joan_Marc&action=edit&redlink=1" class="new" title="Maria, mare de Joan Marc (encara no existeix)">Maria, mare de Joan Marc</a></li> <li><a href="/wiki/Maties_(ap%C3%B2stol)" title="Maties (apòstol)">Maties</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Nicanor_el_Diaca&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nicanor el Diaca (encara no existeix)">Nicanor</a></li> <li><a href="/wiki/Nicolaisme" title="Nicolaisme">Nicolau</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=P%C3%A0rmenes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pàrmenes (encara no existeix)">Pàrmenes</a></li> <li><a href="/wiki/Pau_de_Tars" title="Pau de Tars">Pau</a></li> <li><a href="/wiki/Felip_l%27Evangelista" title="Felip l'Evangelista">Felip</a></li> <li><a href="/wiki/Priscil%C2%B7la_i_%C3%80quila" title="Priscil·la i Àquila">Priscil·la</a></li> <li><a href="/wiki/Pr%C3%B2cor" title="Pròcor">Pròcor</a></li> <li><a href="/wiki/Publi_de_Malta" title="Publi de Malta">Publi</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Rode_(personatge_b%C3%ADblic)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rode (personatge bíblic) (encara no existeix)">Rode</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Anannies_i_Safira&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anannies i Safira (encara no existeix)">Safira</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Esceva_(personatge_b%C3%ADblic)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Esceva (personatge bíblic) (encara no existeix)">Esceva</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Set_Diaques&action=edit&redlink=1" class="new" title="Set Diaques (encara no existeix)">Set Diaques</a></li> <li><a href="/wiki/Silas" title="Silas">Silas</a> / <a href="/wiki/Silv%C3%A0_dels_Setanta" title="Silvà dels Setanta">Silvà</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sime%C3%B3_el_Negre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Simeó el Negre (encara no existeix)">Simeó el Negre</a></li> <li><a href="/wiki/Sim%C3%B3_el_Mag" title="Simó el Mag">Simó el Mag</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=S%C3%B2patre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sòpatre (encara no existeix)">Sòpatre</a></li> <li><a href="/wiki/S%C3%B2stenes" title="Sòstenes">Sòstenes</a></li> <li><a href="/wiki/Esteve_m%C3%A0rtir" title="Esteve màrtir">Esteve</a></li> <li><a href="/wiki/Teudes" title="Teudes">Teudes</a></li> <li><a href="/wiki/Timoteu_d%27Efes" title="Timoteu d'Efes">Timoteu</a></li> <li><a href="/wiki/Titus_(personatge_b%C3%ADblic)" title="Titus (personatge bíblic)">Titus</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Tr%C3%B2fim_(personatge_b%C3%ADblic)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tròfim (personatge bíblic) (encara no existeix)">Tròfim</a></li> <li><a href="/wiki/T%C3%ADquic" title="Tíquic">Tíquic</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color:#FFE880;width:1%"><a href="/wiki/Ciutadania_romana" title="Ciutadania romana">Romans</a> & <a href="/wiki/Herodians" title="Herodians">Família d'Herodes</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color:#FFE880;width:1%">Evangelis</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Herodes_Antipas" class="mw-redirect" title="Herodes Antipas">Antipas</a></li> <li><a href="/wiki/Arquelau_de_Judea" title="Arquelau de Judea">Arquelau</a></li> <li><a href="/wiki/Herodes_el_Gran" title="Herodes el Gran">Herodes el Gran</a></li> <li> <a href="/wiki/Her%C3%B2dies" title="Heròdies">Heròdies</a> </li> <li>"<a href="/wiki/Sant_Long%C3%AD" title="Sant Longí">Longí</a>"</li> <li><a href="/wiki/Filip_el_Tetrarca" title="Filip el Tetrarca">Filip</a></li> <li><a href="/wiki/Pon%C3%A7_Pilat" title="Ponç Pilat">Pilat</a></li> <li><a href="/wiki/Cl%C3%A0udia_Pr%C3%B2cula" title="Clàudia Pròcula">L'esposa de Pilat</a></li> <li><a href="/wiki/Publi_Sulpici_Quir%C3%AD" class="mw-redirect" title="Publi Sulpici Quirí">Quirí</a></li> <li><a href="/wiki/Salom%C3%A9_III" title="Salomé III">Salomé</a> </li> <li><a href="/wiki/Tiberi" title="Tiberi">Tiberi</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color:#FFE880;width:1%">Fets</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Herodes_I_Agripa" title="Herodes I Agripa">Agripa</a> </li> <li><a href="/wiki/Herodes_II_Agripa" title="Herodes II Agripa">Agripa II</a> </li> <li> <a href="/wiki/Berenice_(filla_d%27Herodes_Agripa_I)" title="Berenice (filla d'Herodes Agripa I)">Berenice</a> </li> <li><a href="/wiki/Corneli_el_Centuri%C3%B3" title="Corneli el Centurió"> Corneli</a></li> <li><a href="/wiki/Drusil%C2%B7la_(filla_d%27Herodes_Agripa_I)" title="Drusil·la (filla d'Herodes Agripa I)">Drusil·la</a> </li> <li><a href="/wiki/Antoni_F%C3%A8lix" title="Antoni Fèlix">Fèlix</a></li> <li><a href="/wiki/Porci_Fest" title="Porci Fest">Fest</a></li> <li><a href="/wiki/Luci_Juni_Gal%C2%B7li%C3%B3" title="Luci Juni Gal·lió">Gal·lió</a></li> <li><a href="/wiki/Claudi_L%C3%ADsies" title="Claudi Lísies">Lísies</a></li> <li><a href="/wiki/Sergi_Paule" class="mw-redirect" title="Sergi Paule">Paule</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color:#FFE880;width:1%"><a href="/wiki/Ep%C3%ADstola" title="Epístola">Epístoles</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Acaic_de_Corint" title="Acaic de Corint">Acaic</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Alexandre_(Efes)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alexandre (Efes) (encara no existeix)"> Alexandre</a></li> <li><a href="/wiki/Andr%C3%B2nic_de_Pann%C3%B2nia" class="mw-redirect" title="Andrònic de Pannònia">Andrònic</a></li> <li><a href="/wiki/Arquip_(personatge_b%C3%ADblic)" title="Arquip (personatge bíblic)">Arquip</a></li> <li><a href="/wiki/Aretes_IV_Filop%C3%A0ter" class="mw-redirect" title="Aretes IV Filopàter">Aretes IV</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Crescent_(personatge_b%C3%ADblic)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Crescent (personatge bíblic) (encara no existeix)">Crescent</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Demes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Demes (encara no existeix)">Demes</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Di%C3%B2trefes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Diòtrefes (encara no existeix)">Diòtrefes</a></li> <li><a href="/wiki/%C3%88pafres" title="Èpafres">Èpafres</a></li> <li><a href="/wiki/Epafrodit_de_Filipos" title="Epafrodit de Filipos">Epafrodit</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Erast_de_Corint&action=edit&redlink=1" class="new" title="Erast de Corint (encara no existeix)">Erast</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ev%C3%B2dia_i_S%C3%ADntique&action=edit&redlink=1" class="new" title="Evòdia i Síntique (encara no existeix)">Evòdia i Síntique</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Herodi%C3%B3_de_Patres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Herodió de Patres (encara no existeix)">Herodió</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Himeneu_(personatge_b%C3%ADblic)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Himeneu (personatge bíblic) (encara no existeix)">Himeneu</a></li> <li><a href="/wiki/Jes%C3%BAs_el_Just" title="Jesús el Just">Jesús el Just</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_el_Presb%C3%ADter" title="Joan el Presbíter">Joan el Presbíter</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=J%C3%BAnia_(personatge_b%C3%ADblic)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Júnia (personatge bíblic) (encara no existeix)">Júnia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Maria_de_Roma&action=edit&redlink=1" class="new" title="Maria de Roma (encara no existeix)">Maria</a></li> <li><a href="/wiki/Miquel_(arc%C3%A0ngel)" title="Miquel (arcàngel)">Miquel</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Nimfa_(personatge_b%C3%ADblic)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nimfa (personatge bíblic) (encara no existeix)">Nimfa</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Olimpes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Olimpes (encara no existeix)">Olimpes</a></li> <li><a href="/wiki/On%C3%A8sim_de_Bizanci" class="mw-redirect" title="Onèsim de Bizanci">Onèsim</a></li> <li><a href="/wiki/Fil%C3%A8mon_de_Colosses" title="Filèmon de Colosses">Filèmon</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Filet_(personatge_b%C3%ADblic)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Filet (personatge bíblic) (encara no existeix)">Filet</a></li> <li><a href="/wiki/Febe_de_C%C3%A8ncrees" title="Febe de Cèncrees">Febe</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Quart_de_Berit&action=edit&redlink=1" class="new" title="Quart de Berit (encara no existeix)">Quart</a></li> <li><a href="/wiki/Sos%C3%ADpatre_d%27Iconi" title="Sosípatre d'Iconi">Sosípatre</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Terci_d%27Iconi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Terci d'Iconi (encara no existeix)">Terci</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color:#FFE880;width:1%"><a href="/wiki/Apocalipsi" title="Apocalipsi">Apocalipsi</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Abadon" title="Abadon">Abadon</a>  · <a href="/wiki/Anticrist" title="Anticrist">Anticrist</a>  · <a href="/wiki/B%C3%A8stia_de_la_Revelaci%C3%B3" title="Bèstia de la Revelació">Bèstia de la Revelació</a>  · <a href="/wiki/Antipes_de_P%C3%A8rgam" title="Antipes de Pèrgam">Antipes</a>  · <a href="/wiki/Quatre_genets_de_l%27Apocalipsi" title="Quatre genets de l'Apocalipsi">Quatre genets</a>  · <a href="/w/index.php?title=Dos_testimonis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dos testimonis (encara no existeix)">Dos testimonis</a>  · <a href="/wiki/Dona_de_l%27Apocalipsi" title="Dona de l'Apocalipsi">Dona</a>  · <a href="/w/index.php?title=Missatges_dels_tres_%C3%A0ngels&action=edit&redlink=1" class="new" title="Missatges dels tres àngels (encara no existeix)">Tres àngels</a>  · <a href="/wiki/Babil%C3%B2nia_la_gran" title="Babilònia la gran">Babilònia la gran</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Els_dotze_apòstols_de_Jesús" style="background: #f1f5fc;;padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible autocollapse navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style="background: #ccccff;"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Ap%C3%B2stols" title="Plantilla:Apòstols"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Els_dotze_apòstols_de_Jesús" style="font-size:114%;margin:0 4em">Els dotze <a href="/wiki/Ap%C3%B2stols" class="mw-redirect" title="Apòstols">apòstols</a> de <a href="/wiki/Jes%C3%BAs" class="mw-redirect" title="Jesús">Jesús</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a class="mw-selflink selflink">Simó "Pere"</a> • <a href="/wiki/Andreu_ap%C3%B2stol" title="Andreu apòstol">Andreu</a> • <a href="/wiki/Jaume_el_Major" title="Jaume el Major">Jaume</a> • <a href="/wiki/Joan_l%27Ap%C3%B2stol" title="Joan l'Apòstol">Joan</a> • <a href="/wiki/Felip_ap%C3%B2stol" title="Felip apòstol">Felip</a> • <a href="/wiki/Bartomeu_ap%C3%B2stol" title="Bartomeu apòstol">Bartomeu</a> • <a href="/wiki/Mateu_ap%C3%B2stol" title="Mateu apòstol">Mateu</a> • <a href="/wiki/Tom%C3%A0s_ap%C3%B2stol" title="Tomàs apòstol">Tomàs</a> • <a href="/wiki/Jaume_el_Menor" title="Jaume el Menor">Jaume el menor</a> • <a href="/wiki/Sim%C3%B3_ap%C3%B2stol" title="Simó apòstol">Simó</a> • <a href="/wiki/Judes_Tadeu" title="Judes Tadeu">Judes Tadeu</a> • <a href="/wiki/Judes_Iscariot" title="Judes Iscariot">Judes Iscariot</a> • <a href="/wiki/Maties_(ap%C3%B2stol)" title="Maties (apòstol)">Maties</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Papes_de_l&#039;Església_Catòlica" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3" style="background:gold"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Papes" title="Plantilla:Papes"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Papes_de_l&#039;Església_Catòlica" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Papa" title="Papa">Papes</a> de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església Catòlica">Església Catòlica</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible uncollapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_de_l&#039;establiment_de_l&#039;Església_(30)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des de l'establiment de l'Església (<a href="/wiki/30" title="30">30</a>)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a class="mw-selflink selflink">Pere</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lli" title="Papa Lli">Lli</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anaclet" class="mw-redirect" title="Papa Anaclet">Anaclet</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_I" title="Climent I">Climent I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Evarist" title="Papa Evarist">Evarist</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Alexandre_I" title="Papa Alexandre I">Alexandre I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sixt_I" title="Papa Sixt I">Sixt I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Tel%C3%A8sfor" title="Papa Telèsfor">Telèsfor</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Higini" title="Papa Higini">Higini</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pius_I" title="Papa Pius I">Pius I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anicet" title="Papa Anicet">Anicet I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Soter" title="Papa Soter">Soter</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eleuteri" title="Papa Eleuteri">Eleuteri</a></li> <li><a href="/wiki/V%C3%ADctor_I" title="Víctor I">Víctor I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Zefer%C3%AD" title="Papa Zeferí">Zeferí</a></li> <li><a href="/wiki/Calixt_I" title="Calixt I">Calixt I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Urb%C3%A0_I" title="Papa Urbà I">Urbà I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Ponci%C3%A0" title="Papa Poncià">Poncià</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anter" title="Papa Anter">Anter</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Fabi%C3%A0" title="Papa Fabià">Fabià</a></li> <li><a href="/wiki/Corneli_(papa)" title="Corneli (papa)">Corneli</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Luci_I" title="Papa Luci I">Luci I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Esteve_I" title="Papa Esteve I">Esteve I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sixt_II" title="Papa Sixt II">Sixt II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Dion%C3%ADs" title="Papa Dionís">Dionís</a></li> <li><a href="/wiki/F%C3%A8lix_I" title="Fèlix I">Fèlix I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eutiqui%C3%A0" title="Papa Eutiquià">Eutiquià</a></li> <li><a href="/wiki/Gai_(papa)" title="Gai (papa)">Gai</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Marcel%C2%B7l%C3%AD" title="Papa Marcel·lí">Marcel·lí</a></li> <li><a href="/wiki/Marcel_I" title="Marcel I">Marcel I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eusebi" title="Papa Eusebi">Eusebi</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Melqu%C3%ADades" title="Papa Melquíades">Melquíades</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td><td class="navbox-image" rowspan="6" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><figure class="mw-halign-left" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Emblem_of_the_Papacy_SE.svg" class="mw-file-description" title="Escut d'armes del Papat"><img alt="Escut d'armes del Papat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/40px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png" decoding="async" width="40" height="54" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/60px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/80px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png 2x" data-file-width="815" data-file-height="1105" /></a><figcaption>Escut d'armes del Papat</figcaption></figure></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_de_l&#039;Edicte_de_Milà_(313)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des de l'<a href="/wiki/Edicte_de_Mil%C3%A0" title="Edicte de Milà">Edicte de Milà</a> (<a href="/wiki/313" title="313">313</a>)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Silvestre_I" title="Silvestre I">Silvestre I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Marc" class="mw-redirect" title="Papa Marc">Marc I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Juli_I" title="Papa Juli I">Juli I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Liberi" title="Papa Liberi">Liberi I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Damas_I" class="mw-redirect" title="Papa Damas I">Damas I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sirici" title="Papa Sirici">Sirici I</a></li> <li><a href="/wiki/Anastasi_I_de_Roma" class="mw-redirect" title="Anastasi I de Roma">Anastasi I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_I" class="mw-redirect" title="Papa Innocenci I">Innocenci I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Z%C3%B2sim" title="Papa Zòsim">Zòsim I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_I" title="Papa Bonifaci I">Bonifaci I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Celest%C3%AD_I" title="Papa Celestí I">Celestí I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sixt_III" title="Papa Sixt III">Sixt III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_I" title="Papa Lleó I">Lleó I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Hilari" title="Papa Hilari">Hilari I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Simplici" title="Papa Simplici">Simplici I</a></li> <li><a href="/wiki/F%C3%A8lix_III" title="Fèlix III">Fèlix III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gelasi_I" class="mw-redirect" title="Papa Gelasi I">Gelasi I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anastasi_II" title="Papa Anastasi II">Anastasi II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_S%C3%ADmmac" title="Papa Símmac">Símmac I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Hormisdes" title="Papa Hormisdes">Hormisdes</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_I" title="Papa Joan I">Joan I</a></li> <li><a href="/wiki/F%C3%A8lix_IV" title="Fèlix IV">Fèlix IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_II" title="Papa Bonifaci II">Bonifaci II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_II" title="Papa Joan II">Joan II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Agapit_I" title="Papa Agapit I">Agapit I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Silveri" title="Papa Silveri">Silveri</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Vigili" title="Papa Vigili">Vigili I</a></li> <li><a href="/wiki/Pelagi_I" title="Pelagi I">Pelagi I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_III" title="Papa Joan III">Joan III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Benet_I" title="Papa Benet I">Benet I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pelagi_II" title="Papa Pelagi II">Pelagi II</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_el_Gran" title="Gregori el Gran">Gregori I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sabini%C3%A0" title="Papa Sabinià">Sabinià I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_III" title="Papa Bonifaci III">Bonifaci III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_IV" title="Papa Bonifaci IV">Bonifaci IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Deodat_I" class="mw-redirect" title="Papa Deodat I">Deodat I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_V" title="Papa Bonifaci V">Bonifaci V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Honori_I" title="Papa Honori I">Honori I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sever%C3%AD" title="Papa Severí">Severí I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_IV" title="Papa Joan IV">Joan IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Teodor_I" title="Papa Teodor I">Teodor I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Mart%C3%AD_I" title="Papa Martí I">Martí I</a></li> <li><a href="/wiki/Eugeni_I" title="Eugeni I">Eugeni I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Vitali%C3%A0" title="Papa Vitalià">Vitalià I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Deodat_II" title="Papa Deodat II">Deodat II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Donus" title="Papa Donus">Donus I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Agat%C3%B3" title="Papa Agató">Agató I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_II" title="Papa Lleó II">Lleó II</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_II" title="Benet II">Benet II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_V" title="Papa Joan V">Joan V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Con%C3%B3" title="Papa Conó">Conó I</a></li> <li><a href="/wiki/Sant_Sergi_I" title="Sant Sergi I">Sergi I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_VI" title="Papa Joan VI">Joan VI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_VII" title="Papa Joan VII">Joan VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sisini" title="Papa Sisini">Sisini</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Constant%C3%AD_I" class="mw-redirect" title="Papa Constantí I">Constantí I</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_II_(papa)" title="Gregori II (papa)">Gregori II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_III" title="Papa Gregori III">Gregori III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Zacaries" title="Papa Zacaries">Zacaries I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Esteve_II" class="mw-redirect" title="Papa Esteve II">Esteve II</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_de_la_Donació_de_Pipí_(756)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des de la <a href="/wiki/Donaci%C3%B3_de_Pip%C3%AD" title="Donació de Pipí">Donació de Pipí</a> (<a href="/wiki/756" title="756">756</a>)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Papa_Pau_I" title="Papa Pau I">Pau I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Esteve_III" title="Papa Esteve III">Esteve III</a></li> <li><a href="/wiki/Adri%C3%A0_I" title="Adrià I">Adrià I</a></li> <li><a href="/wiki/Lle%C3%B3_III_(papa)" title="Lleó III (papa)">Lleó III</a></li> <li><a href="/wiki/Esteve_IV" title="Esteve IV">Esteve IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pasqual_I" title="Papa Pasqual I">Pasqual I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eugeni_II" title="Papa Eugeni II">Eugeni II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Valent%C3%AD" title="Papa Valentí">Valentí I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_IV" title="Papa Gregori IV">Gregori IV</a></li> <li><a href="/wiki/Sergi_II" title="Sergi II">Sergi II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_IV" title="Papa Lleó IV">Lleó IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Benet_III" title="Papa Benet III">Benet III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Nicolau_I" title="Papa Nicolau I">Nicolau I</a></li> <li><a href="/wiki/Adri%C3%A0_II" title="Adrià II">Adrià II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_VIII" title="Papa Joan VIII">Joan VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Mar%C3%AD_I" title="Marí I">Marí I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Adri%C3%A0_III" class="mw-redirect" title="Papa Adrià III">Adrià III</a></li> <li><a href="/wiki/Esteve_V" title="Esteve V">Esteve V</a></li> <li><a href="/wiki/Form%C3%B3s" title="Formós">Formós</a></li> <li><a href="/wiki/Bonifaci_VI" title="Bonifaci VI">Bonifaci VI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Esteve_VI" title="Papa Esteve VI">Esteve VI</a></li> <li><a href="/wiki/Rom%C3%A0_I" class="mw-redirect" title="Romà I">Romà I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Teodor_II" title="Papa Teodor II">Teodor II</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_IX" title="Joan IX">Joan IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Benet_IV" title="Papa Benet IV">Benet IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_V" title="Papa Lleó V">Lleó V</a></li> <li><a href="/wiki/Sergi_III" title="Sergi III">Sergi III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anastasi_III" title="Papa Anastasi III">Anastasi III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Land%C3%B3" title="Papa Landó">Landó I</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_X" class="mw-redirect" title="Joan X">Joan X</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_VI" title="Papa Lleó VI">Lleó VI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Esteve_VII" title="Papa Esteve VII">Esteve VII</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_XI" title="Joan XI">Joan XI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_VII" title="Papa Lleó VII">Lleó VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Esteve_VIII" title="Papa Esteve VIII">Esteve VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Mar%C3%AD_II" title="Marí II">Marí II</a></li> <li><a href="/wiki/Agapit_II" title="Agapit II">Agapit II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_XII" title="Papa Joan XII">Joan XII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_VIII" title="Papa Lleó VIII">Lleó VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Benet_V" title="Papa Benet V">Benet V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_XIII" title="Papa Joan XIII">Joan XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_VI" title="Benet VI">Benet VI</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_VII" title="Benet VII">Benet VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_XIV" class="mw-redirect" title="Papa Joan XIV">Joan XIV</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_XV" title="Joan XV">Joan XV</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_V" title="Gregori V">Gregori V</a></li> <li><a href="/wiki/Silvestre_II" title="Silvestre II">Silvestre II</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_XVII" title="Joan XVII">Joan XVII</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_XVIII" title="Joan XVIII">Joan XVIII</a></li> <li><a href="/wiki/Sergi_IV" title="Sergi IV">Sergi IV</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_VIII" title="Benet VIII">Benet VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_XIX" title="Joan XIX">Joan XIX</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_IX" title="Benet IX">Benet IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Silvestre_III" class="mw-redirect" title="Papa Silvestre III">Silvestre III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Benet_IX" class="mw-redirect" title="Papa Benet IX">Benet IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_VI" title="Papa Gregori VI">Gregori VI</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_II" title="Climent II">Climent II</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_IX" title="Benet IX">Benet IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Damas_II" title="Papa Damas II">Damas II</a></li> <li><a href="/wiki/Lle%C3%B3_IX" title="Lleó IX">Lleó IX</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_del_Cisma_d&#039;Orient_(1054)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des del <a href="/wiki/Gran_Cisma_d%27Orient" title="Gran Cisma d'Orient">Cisma d'Orient</a> (<a href="/wiki/1054" title="1054">1054</a>)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/V%C3%ADctor_II" title="Víctor II">Víctor II</a></li> <li><a href="/wiki/Esteve_IX" title="Esteve IX">Esteve IX</a></li> <li><a href="/wiki/Nicolau_II_(papa)" title="Nicolau II (papa)">Nicolau II</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_II_(papa)" title="Alexandre II (papa)">Alexandre II</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_VII" title="Gregori VII">Gregori VII</a></li> <li><a href="/wiki/V%C3%ADctor_III" title="Víctor III">Víctor III</a></li> <li><a href="/wiki/Urb%C3%A0_II" title="Urbà II">Urbà II</a></li> <li><a href="/wiki/Pasqual_II" title="Pasqual II">Pasqual II</a></li> <li><a href="/wiki/Gelasi_II" title="Gelasi II">Gelasi II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Calixt_II" title="Papa Calixt II">Calixt II</a></li> <li><a href="/wiki/Honori_II" title="Honori II">Honori II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_II" class="mw-redirect" title="Papa Innocenci II">Innocenci II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Celest%C3%AD_II" title="Papa Celestí II">Celestí II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Luci_II" title="Papa Luci II">Luci II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eugeni_III" title="Papa Eugeni III">Eugeni III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anastasi_IV" title="Papa Anastasi IV">Anastasi IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Adri%C3%A0_IV" class="mw-redirect" title="Papa Adrià IV">Adrià IV</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_III_(papa)" title="Alexandre III (papa)">Alexandre III</a></li> <li><a href="/wiki/Luci_III" title="Luci III">Luci III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Urb%C3%A0_III" title="Papa Urbà III">Urbà III</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_VIII" title="Gregori VIII">Gregori VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Climent_III" title="Papa Climent III">Climent III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Celest%C3%AD_III" title="Papa Celestí III">Celestí III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_III" title="Papa Innocenci III">Innocenci III</a></li> <li><a href="/wiki/Honori_III" title="Honori III">Honori III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_IX" class="mw-redirect" title="Papa Gregori IX">Gregori IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Celest%C3%AD_IV" class="mw-redirect" title="Papa Celestí IV">Celestí IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_IV" class="mw-redirect" title="Papa Innocenci IV">Innocenci IV</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_IV" title="Alexandre IV">Alexandre IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Urb%C3%A0_IV" title="Papa Urbà IV">Urbà IV</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_IV" title="Climent IV">Climent IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_X" class="mw-redirect" title="Papa Gregori X">Gregori X</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_V" title="Innocenci V">Innocenci V</a></li> <li><a href="/wiki/Adri%C3%A0_V" title="Adrià V">Adrià V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_XXI" class="mw-redirect" title="Papa Joan XXI">Joan XXI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Nicolau_III" title="Papa Nicolau III">Nicolau III</a></li> <li><a href="/wiki/Mart%C3%AD_IV" class="mw-redirect" title="Martí IV">Martí IV</a></li> <li><a href="/wiki/Honori_IV" title="Honori IV">Honori IV</a></li> <li><a href="/wiki/Nicolau_IV" title="Nicolau IV">Nicolau IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Celest%C3%AD_V" title="Papa Celestí V">Celestí V</a></li> <li><a href="/wiki/Bonifaci_VIII" title="Bonifaci VIII">Bonifaci VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XI" title="Benet XI">Benet XI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Climent_V" title="Papa Climent V">Climent V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_XXII" class="mw-redirect" title="Papa Joan XXII">Joan XXII</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XII" title="Benet XII">Benet XII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Climent_VI" title="Papa Climent VI">Climent VI</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_VI" title="Innocenci VI">Innocenci VI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Urb%C3%A0_V" class="mw-redirect" title="Papa Urbà V">Urbà V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_XI" title="Papa Gregori XI">Gregori XI</a></li> <li><a href="/wiki/Urb%C3%A0_VI" title="Urbà VI">Urbà VI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_IX" title="Papa Bonifaci IX">Bonifaci IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_VII" title="Papa Innocenci VII">Innocenci VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_XII" title="Papa Gregori XII">Gregori XII</a></li> <li><a href="/wiki/Mart%C3%AD_V" title="Martí V">Martí V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eugeni_IV" class="mw-redirect" title="Papa Eugeni IV">Eugeni IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Nicolau_V" title="Papa Nicolau V">Nicolau V</a></li> <li><a href="/wiki/Calixt_III" title="Calixt III">Calixt III</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_II" title="Pius II">Pius II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pau_II" title="Papa Pau II">Pau II</a></li> <li><a href="/wiki/Sixt_IV" title="Sixt IV">Sixt IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_VIII" class="mw-redirect" title="Papa Innocenci VIII">Innocenci VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_VI" title="Alexandre VI">Alexandre VI</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_III" title="Pius III">Pius III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Juli_II" class="mw-redirect" title="Papa Juli II">Juli II</a></li> <li><a href="/wiki/Lle%C3%B3_X" title="Lleó X">Lleó X</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Adri%C3%A0_VI" class="mw-redirect" title="Papa Adrià VI">Adrià VI</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_VII" title="Climent VII">Climent VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pau_III" class="mw-redirect" title="Papa Pau III">Pau III</a></li> <li><a href="/wiki/Juli_III" title="Juli III">Juli III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Marcel_II" title="Papa Marcel II">Marcel II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pau_IV" title="Papa Pau IV">Pau IV</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_de_la_Contrareforma_catòlica_(1560)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des de la <a href="/wiki/Contrareforma" title="Contrareforma">Contrareforma</a> catòlica (<a href="/wiki/1560" title="1560">1560</a>)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Pius_IV" title="Pius IV">Pius IV</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_V" title="Pius V">Pius V</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_XIII" title="Gregori XIII">Gregori XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sixt_V" class="mw-redirect" title="Papa Sixt V">Sixt V</a></li> <li><a href="/wiki/Urb%C3%A0_VII" title="Urbà VII">Urbà VII</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_XIV" class="mw-redirect" title="Gregori XIV">Gregori XIV</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_IX" class="mw-redirect" title="Innocenci IX">Innocenci IX</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_VIII" title="Climent VIII">Climent VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_XI" title="Papa Lleó XI">Lleó XI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pau_V" class="mw-redirect" title="Papa Pau V">Pau V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_XV" class="mw-redirect" title="Papa Gregori XV">Gregori XV</a></li> <li><a href="/wiki/Urb%C3%A0_VIII" title="Urbà VIII">Urbà VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_X" title="Innocenci X">Innocenci X</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_VII" title="Alexandre VII">Alexandre VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Climent_IX" class="mw-redirect" title="Papa Climent IX">Climent IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Climent_X" class="mw-redirect" title="Papa Climent X">Climent X</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_XI" title="Innocenci XI">Innocenci XI</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_VIII" title="Alexandre VIII">Alexandre VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_XII" title="Innocenci XII">Innocenci XII</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_XI" title="Climent XI">Climent XI</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_XIII" title="Innocenci XIII">Innocenci XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XIII_(papa)" title="Benet XIII (papa)">Benet XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_XII" title="Climent XII">Climent XII</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XIV" title="Benet XIV">Benet XIV</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_XIII" title="Climent XIII">Climent XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_XIV" title="Climent XIV">Climent XIV</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_VI" title="Pius VI">Pius VI</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_VII" title="Pius VII">Pius VII</a></li> <li><a href="/wiki/Lle%C3%B3_XII" title="Lleó XII">Lleó XII</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_VIII" title="Pius VIII">Pius VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_XVI" title="Gregori XVI">Gregori XVI</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_IX" title="Pius IX">Pius IX</a></li> <li><a href="/wiki/Lle%C3%B3_XIII" title="Lleó XIII">Lleó XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_X" title="Pius X">Pius X</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XV" title="Benet XV">Benet XV</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_XI" title="Pius XI">Pius XI</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_XII" title="Pius XII">Pius XII</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_del_Concili_Vaticà_II_(1959)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des del <a href="/wiki/Concili_del_Vatic%C3%A0_II" class="mw-redirect" title="Concili del Vaticà II">Concili Vaticà II</a> (1959)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Joan_XXIII" title="Joan XXIII">Joan XXIII</a></li> <li><a href="/wiki/Pau_VI" title="Pau VI">Pau VI</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_Pau_I" title="Joan Pau I">Joan Pau I</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_Pau_II" title="Joan Pau II">Joan Pau II</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XVI" title="Benet XVI">Benet XVI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Francesc" class="mw-redirect" title="Papa Francesc">Francesc</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.worldcat.org/identities/lccn-n79-022118">WorldCat</a></li> <li><a href="/wiki/CANTIC" class="mw-redirect" title="CANTIC">CANTIC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://cantic.bnc.cat/registre/981058614553406706">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX1063615">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb120020645">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/118593323">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/names/n79022118">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/VIAF" class="mw-redirect" title="VIAF">VIAF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://viaf.org/viaf/13581141">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/ISNI" class="mw-redirect" title="ISNI">ISNI</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://isni.org/isni/0000000119847373">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/SUDOC" class="mw-redirect" title="SUDOC">SUDOC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.idref.fr/028123395">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00621705">1</a>)</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleweb.ncl.edu.tw/F/?func=accref&acc_sequence=005586956&CON_LNG=ENG">NCL</a></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=jn20000701397&CON_LNG=ENG">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Russian_State_Library" class="mw-redirect" title="Russian State Library">RLS</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.rsl.ru/F?func=find-b&find_code=SYS&adjacent=Y&local_base=RSL11&request=000126369&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/pere-1">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Pere&oldid=33765967">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Pere&oldid=33765967</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Sant_Pere" title="Categoria:Sant Pere">Sant Pere</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_avisos_de_la_plantilla_Webarchive" title="Categoria:Articles amb avisos de la plantilla Webarchive">Articles amb avisos de la plantilla Webarchive</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_que_incorporen_una_citaci%C3%B3_de_l%27Enciclop%C3%A8dia_Cat%C3%B2lica_de_1913_amb_refer%C3%A8ncia_a_Wikisource" title="Categoria:Articles que incorporen una citació de l'Enciclopèdia Catòlica de 1913 amb referència a Wikisource">Articles que incorporen una citació de l'Enciclopèdia Catòlica de 1913 amb referència a Wikisource</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_traducci%C3%B3_per_millorar" title="Categoria:Articles amb traducció per millorar">Articles amb traducció per millorar</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_identificador_CANTIC" title="Categoria:Articles amb identificador CANTIC">Articles amb identificador CANTIC</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 9 ago 2024 a les 14:18.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>. </li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Pere&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-qzp9h","wgBackendResponseTime":159,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"2.445","walltime":"2.933","ppvisitednodes":{"value":72098,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":505507,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":141396,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":27,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":10,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":241573,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":4,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 2475.461 1 -total"," 44.97% 1113.116 1 Plantilla:Infotaula_persona"," 32.71% 809.784 1 Plantilla:Infobox_person"," 32.14% 795.691 1 Plantilla:Infobox_person/formatglobal"," 31.81% 787.380 1 Plantilla:InfoboxFrame"," 29.74% 736.148 1 Plantilla:Referències"," 12.26% 303.450 78 Plantilla:Ref-llibre"," 9.80% 242.580 75 Plantilla:Ref-web"," 8.90% 220.422 2 Plantilla:Replace"," 6.40% 158.319 30 Plantilla:If_empty"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.892","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":4888293,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-67456955cd-j77bb","timestamp":"20241121135615","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Sant Pere","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sant_Pere","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q33923","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q33923","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2004-10-14T15:25:24Z","dateModified":"2024-08-09T13:18:59Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/2\/2d\/Pope-peter_pprubens.jpg","headline":"papa de l'esgl\u00e9sia cat\u00f2lica"}</script> </body> </html>