CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Civilització maia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"41488add-6536-44d3-88c9-e2c181fdde06","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Civilització_maia","wgTitle":"Civilització maia","wgCurRevisionId":34322285,"wgRevisionId":34322285,"wgArticleId":34121,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Civilització maia"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Civilització_maia","wgRelevantArticleId":34121,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true ,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":70000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q28567","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready", "user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents", "ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.6"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ea/El_Castillo%2C_Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="900"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/El_Castillo%2C_Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1.jpg/800px-El_Castillo%2C_Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="600"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/El_Castillo%2C_Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1.jpg/640px-El_Castillo%2C_Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="480"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Civilització maia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Civilitzaci%C3%B3_maia"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Civilitzaci%C3%B3_maia"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Civilització_maia rootpage-Civilització_maia skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Civilitzaci%C3%B3+maia" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Civilitzaci%C3%B3+maia" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Civilitzaci%C3%B3+maia" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Civilitzaci%C3%B3+maia" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Història</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Història-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Història</span> </button> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Període_preclàssic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Període_preclàssic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1</span> <span>Període preclàssic</span> </div> </a> <ul id="toc-Període_preclàssic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Període_clàssic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Període_clàssic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2</span> <span>Període clàssic</span> </div> </a> <ul id="toc-Període_clàssic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Període_postclàssic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Període_postclàssic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.3</span> <span>Període postclàssic</span> </div> </a> <ul id="toc-Període_postclàssic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-La_societat_maia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#La_societat_maia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>La societat maia</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-La_societat_maia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció La societat maia</span> </button> <ul id="toc-La_societat_maia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Habitatge" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Habitatge"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Habitatge</span> </div> </a> <ul id="toc-Habitatge-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_dona_i_la_seva_posició_social" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_dona_i_la_seva_posició_social"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>La dona i la seva posició social</span> </div> </a> <ul id="toc-La_dona_i_la_seva_posició_social-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Trets_físics" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Trets_físics"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3</span> <span>Trets físics</span> </div> </a> <ul id="toc-Trets_físics-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Organització_social" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Organització_social"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.4</span> <span>Organització social</span> </div> </a> <ul id="toc-Organització_social-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Organització_econòmica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Organització_econòmica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.5</span> <span>Organització econòmica</span> </div> </a> <ul id="toc-Organització_econòmica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Comerç" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Comerç"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Comerç</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Comerç-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Comerç</span> </button> <ul id="toc-Comerç-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Moneda" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Moneda"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Moneda</span> </div> </a> <ul id="toc-Moneda-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Propietat_de_la_terra" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Propietat_de_la_terra"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>Propietat de la terra</span> </div> </a> <ul id="toc-Propietat_de_la_terra-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Transport_marítim" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Transport_marítim"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.3</span> <span>Transport marítim</span> </div> </a> <ul id="toc-Transport_marítim-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Transport_terrestre" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Transport_terrestre"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.4</span> <span>Transport terrestre</span> </div> </a> <ul id="toc-Transport_terrestre-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Llengua" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Llengua"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Llengua</span> </div> </a> <ul id="toc-Llengua-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Escriptura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Escriptura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Escriptura</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Escriptura-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Escriptura</span> </button> <ul id="toc-Escriptura-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Sistema_d'escriptura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Sistema_d'escriptura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>Sistema d'escriptura</span> </div> </a> <ul id="toc-Sistema_d'escriptura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Escriptura_glífica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Escriptura_glífica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2</span> <span>Escriptura glífica</span> </div> </a> <ul id="toc-Escriptura_glífica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Principals_pobles_o_nacions_maies" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Principals_pobles_o_nacions_maies"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Principals pobles o nacions maies</span> </div> </a> <ul id="toc-Principals_pobles_o_nacions_maies-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Concepció_del_món" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Concepció_del_món"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Concepció del món</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Concepció_del_món-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Concepció del món</span> </button> <ul id="toc-Concepció_del_món-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Ritus" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Ritus"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.1</span> <span>Ritus</span> </div> </a> <ul id="toc-Ritus-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Elements_de_les_cerimònies" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Elements_de_les_cerimònies"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.2</span> <span>Elements de les cerimònies</span> </div> </a> <ul id="toc-Elements_de_les_cerimònies-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_mort_en_la_religió_maia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_mort_en_la_religió_maia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3</span> <span>La mort en la religió maia</span> </div> </a> <ul id="toc-La_mort_en_la_religió_maia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Sacrificis_humans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Sacrificis_humans"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Sacrificis humans</span> </div> </a> <ul id="toc-Sacrificis_humans-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_joc_de_pilota" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#El_joc_de_pilota"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>El joc de pilota</span> </div> </a> <ul id="toc-El_joc_de_pilota-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Art" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Art"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Art</span> </div> </a> <ul id="toc-Art-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Arquitectura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Arquitectura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Arquitectura</span> </div> </a> <ul id="toc-Arquitectura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Ciències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Ciències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Ciències</span> </div> </a> <ul id="toc-Ciències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Decadència_de_la_civilització_maia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Decadència_de_la_civilització_maia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13</span> <span>Decadència de la civilització maia</span> </div> </a> <ul id="toc-Decadència_de_la_civilització_maia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">14</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">15</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">16</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">17</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Civilització maia</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 124 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-124" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">124 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Maja" title="Maja - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Maja" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Maya" title="Maya - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Maya" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Cultura_maya" title="Cultura maya - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Cultura maya" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%AD%D8%B6%D8%A7%D8%B1%D8%A9_%D8%A7%D9%84%D9%85%D8%A7%D9%8A%D8%A7" title="حضارة المايا - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="حضارة المايا" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AE%E0%A6%BE%E0%A6%AF%E0%A6%BC%E0%A6%BE_%E0%A6%B8%E0%A6%AD%E0%A7%8D%E0%A6%AF%E0%A6%A4%E0%A6%BE" title="মায়া সভ্যতা - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="মায়া সভ্যতা" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target"><span>অসমীয়া</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Civilizaci%C3%B3n_maya" title="Civilización maya - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Civilización maya" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Mayya_sivilizasiyas%C4%B1" title="Mayya sivilizasiyası - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Mayya sivilizasiyası" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%A7%DB%8C%DB%8C%D8%A7_%D9%85%D8%AF%D9%86%DB%8C%D8%AA%DB%8C" title="ماییا مدنیتی - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="ماییا مدنیتی" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D0%B9%D1%8F_(%D1%86%D0%B8%D0%B2%D0%B8%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%B0%D1%86%D0%B8%D1%8F)" title="Майя (цивилизация) - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Майя (цивилизация)" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Maya-Klassik" title="Maya-Klassik - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Maya-Klassik" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target"><span>Boarisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Maj%C4%93" title="Majē - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Majē" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target"><span>Žemaitėška</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A6%D1%8B%D0%B2%D1%96%D0%BB%D1%96%D0%B7%D0%B0%D1%86%D1%8B%D1%8F_%D0%BC%D0%B0%D1%8F" title="Цывілізацыя мая - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Цывілізацыя мая" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D1%8F" title="Мая - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Мая" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A6%D0%B8%D0%B2%D0%B8%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%B0%D1%86%D0%B8%D1%8F_%D0%BD%D0%B0_%D0%BC%D0%B0%D0%B8%D1%82%D0%B5" title="Цивилизация на маите - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Цивилизация на маите" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AE%E0%A6%BE%E0%A6%AF%E0%A6%BC%E0%A6%BE_%E0%A6%B8%E0%A6%AD%E0%A7%8D%E0%A6%AF%E0%A6%A4%E0%A6%BE" title="মায়া সভ্যতা - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="মায়া সভ্যতা" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bo mw-list-item"><a href="https://bo.wikipedia.org/wiki/%E0%BD%82%E0%BD%93%E0%BD%A0%E0%BC%8B%E0%BD%A2%E0%BD%96%E0%BD%A6%E0%BC%8B%E0%BD%98%E0%BC%8B%E0%BD%A1%E0%BC%8D" title="གནའ་རབས་མ་ཡ། - tibetà" lang="bo" hreflang="bo" data-title="གནའ་རབས་མ་ཡ།" data-language-autonym="བོད་ཡིག" data-language-local-name="tibetà" class="interlanguage-link-target"><span>བོད་ཡིག</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Sevenadurezh_vaya" title="Sevenadurezh vaya - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Sevenadurezh vaya" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Maje" title="Maje - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Maje" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bxr mw-list-item"><a href="https://bxr.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D0%B9%D1%8F_%D1%81%D0%BE%D1%91%D0%BB" title="Майя соёл - Russia Buriat" lang="bxr" hreflang="bxr" data-title="Майя соёл" data-language-autonym="Буряад" data-language-local-name="Russia Buriat" class="interlanguage-link-target"><span>Буряад</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/Maya_%C3%B9ng-m%C3%ACng" title="Maya ùng-mìng - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Maya ùng-mìng" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target"><span>閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D0%B9%D1%8F_(%D1%86%D0%B8%D0%B2%D0%B8%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%B0%D1%86%D0%B8)" title="Майя (цивилизаци) - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="Майя (цивилизаци)" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target"><span>Нохчийн</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D8%B4%D8%A7%D8%B1%D8%B3%D8%AA%D8%A7%D9%86%DB%8C%DB%95%D8%AA%DB%8C%DB%8C_%D9%85%D8%A7%DB%8C%D8%A7" title="شارستانیەتیی مایا - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="شارستانیەتیی مایا" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-crh mw-list-item"><a href="https://crh.wikipedia.org/wiki/Maya_tsivilizatsiyas%C4%B1" title="Maya tsivilizatsiyası - tàtar de Crimea" lang="crh" hreflang="crh" data-title="Maya tsivilizatsiyası" data-language-autonym="Qırımtatarca" data-language-local-name="tàtar de Crimea" class="interlanguage-link-target"><span>Qırımtatarca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Maysk%C3%A1_civilizace" title="Mayská civilizace - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Mayská civilizace" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Gwareiddiad_y_Maya" title="Gwareiddiad y Maya - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Gwareiddiad y Maya" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Maya" title="Maya - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Maya" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Maya-Zivilisation" title="Maya-Zivilisation - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Maya-Zivilisation" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A0%CE%BF%CE%BB%CE%B9%CF%84%CE%B9%CF%83%CE%BC%CF%8C%CF%82_%CF%84%CF%89%CE%BD_%CE%9C%CE%AC%CE%B3%CE%B9%CE%B1" title="Πολιτισμός των Μάγια - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Πολιτισμός των Μάγια" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Maya_civilization" title="Maya civilization - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Maya civilization" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Majaoj" title="Majaoj - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Majaoj" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Cultura_maya" title="Cultura maya - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Cultura maya" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Maiade_tsivilisatsioon" title="Maiade tsivilisatsioon - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Maiade tsivilisatsioon" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Maien_zibilizazioa" title="Maien zibilizazioa - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Maien zibilizazioa" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%AA%D9%85%D8%AF%D9%86_%D9%85%D8%A7%DB%8C%D8%A7" title="تمدن مایا - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="تمدن مایا" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Mayojen_korkeakulttuuri" title="Mayojen korkeakulttuuri - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Mayojen korkeakulttuuri" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Mayar%C3%ADki%C3%B0" title="Mayaríkið - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Mayaríkið" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target"><span>Føroyskt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Civilisation_maya" title="Civilisation maya - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Civilisation maya" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Maya" title="Maya - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Maya" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Na_M%C3%A1ighigh" title="Na Máighigh - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Na Máighigh" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/S%C3%ACobhaltas_nam_Maya" title="Sìobhaltas nam Maya - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Sìobhaltas nam Maya" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Gàidhlig</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Civilizaci%C3%B3n_maia" title="Civilización maia - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Civilización maia" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-glk mw-list-item"><a href="https://glk.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%A7%D9%8A%D8%A7_%D8%AA%D9%85%D8%AF%D8%A4%D9%86" title="مايا تمدؤن - gilaki" lang="glk" hreflang="glk" data-title="مايا تمدؤن" data-language-autonym="گیلکی" data-language-local-name="gilaki" class="interlanguage-link-target"><span>گیلکی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Majaku%C3%A9ra" title="Majakuéra - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Majakuéra" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target"><span>Avañe'ẽ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%9E%D7%90%D7%99%D7%94" title="מאיה - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="מאיה" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%AF%E0%A4%BE_%E0%A4%B8%E0%A4%AD%E0%A5%8D%E0%A4%AF%E0%A4%A4%E0%A4%BE" title="माया सभ्यता - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="माया सभ्यता" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Maya_sabhyata" title="Maya sabhyata - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Maya sabhyata" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target"><span>Fiji Hindi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Maya_Indijanci" title="Maya Indijanci - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Maya Indijanci" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Maja_civiliz%C3%A1ci%C3%B3" title="Maja civilizáció - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Maja civilizáció" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%84%D5%A1%D5%B5%D5%A1%D5%B6%D5%A5%D6%80%D5%AB_%D6%84%D5%A1%D5%B2%D5%A1%D6%84%D5%A1%D5%AF%D6%80%D5%A9%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%B5%D5%B8%D6%82%D5%B6" title="Մայաների քաղաքակրթություն - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Մայաների քաղաքակրթություն" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D5%84%D5%A1%D5%B5%D5%A1%D5%B6%D5%A5%D6%80%D5%B8%D6%82_%D6%84%D5%A1%D5%B2%D5%A1%D6%84%D5%A1%D5%AF%D6%80%D5%A9%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%AB%D6%82%D5%B6%D5%A8" title="Մայաներու քաղաքակրթութիւնը - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Մայաներու քաղաքակրթութիւնը" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target"><span>Արեւմտահայերէն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Civilisation_Maya" title="Civilisation Maya - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Civilisation Maya" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Peradaban_Maya" title="Peradaban Maya - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Peradaban Maya" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Maya" title="Maya - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Maya" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Majaveldi%C3%B0" title="Majaveldið - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Majaveldið" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Maya" title="Maya - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Maya" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%83%9E%E3%83%A4%E6%96%87%E6%98%8E" title="マヤ文明 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="マヤ文明" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%9B%E1%83%90%E1%83%98%E1%83%90%E1%83%A1_%E1%83%AA%E1%83%98%E1%83%95%E1%83%98%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%96%E1%83%90%E1%83%AA%E1%83%98%E1%83%90" title="მაიას ცივილიზაცია - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="მაიას ცივილიზაცია" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbp mw-list-item"><a href="https://kbp.wikipedia.org/wiki/Maya" title="Maya - Kabiye" lang="kbp" hreflang="kbp" data-title="Maya" data-language-autonym="Kabɩyɛ" data-language-local-name="Kabiye" class="interlanguage-link-target"><span>Kabɩyɛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D0%B9%D1%8F_%D3%A9%D1%80%D0%BA%D0%B5%D0%BD%D0%B8%D0%B5%D1%82%D1%96" title="Майя өркениеті - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Майя өркениеті" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%AE%E0%B2%BE%E0%B2%AF%E0%B2%BE_%E0%B2%A8%E0%B2%BE%E0%B2%97%E0%B2%B0%E0%B2%BF%E0%B2%95%E0%B2%A4%E0%B3%86" title="ಮಾಯಾ ನಾಗರಿಕತೆ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಮಾಯಾ ನಾಗರಿಕತೆ" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target"><span>ಕನ್ನಡ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%A7%88%EC%95%BC_%EB%AC%B8%EB%AA%85" title="마야 문명 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="마야 문명" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Cultura_Mayana" title="Cultura Mayana - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Cultura Mayana" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lad mw-list-item"><a href="https://lad.wikipedia.org/wiki/Mayas" title="Mayas - judeocastellà" lang="lad" hreflang="lad" data-title="Mayas" data-language-autonym="Ladino" data-language-local-name="judeocastellà" class="interlanguage-link-target"><span>Ladino</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Maia_(sivilia)" title="Maia (sivilia) - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Maia (sivilia)" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lld mw-list-item"><a href="https://lld.wikipedia.org/wiki/Maya" title="Maya - Ladin" lang="lld" hreflang="lld" data-title="Maya" data-language-autonym="Ladin" data-language-local-name="Ladin" class="interlanguage-link-target"><span>Ladin</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Majai" title="Majai - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Majai" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Maiju_civiliz%C4%81cija" title="Maiju civilizācija - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Maiju civilizācija" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Sivilizasi%C3%B4na_maia" title="Sivilizasiôna maia - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Sivilizasiôna maia" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target"><span>Malagasy</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D1%98%D0%B0%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B0_%D1%86%D0%B8%D0%B2%D0%B8%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%B0%D1%86%D0%B8%D1%98%D0%B0" title="Мајанска цивилизација - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Мајанска цивилизација" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%AE%E0%B4%BE%E0%B4%AF%E0%B5%BB_%E0%B4%B8%E0%B4%82%E0%B4%B8%E0%B5%8D%E0%B4%95%E0%B4%BE%E0%B4%B0%E0%B4%82" title="മായൻ സംസ്കാരം - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="മായൻ സംസ്കാരം" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D1%8F%D0%B0" title="Маяа - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Маяа" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target"><span>Монгол</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%AF%E0%A4%BE_%E0%A4%B8%E0%A4%82%E0%A4%B8%E0%A5%8D%E0%A4%95%E0%A5%83%E0%A4%A4%E0%A5%80" title="माया संस्कृती - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="माया संस्कृती" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Tamadun_Maya" title="Tamadun Maya - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Tamadun Maya" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mt mw-list-item"><a href="https://mt.wikipedia.org/wiki/Maja" title="Maja - maltès" lang="mt" hreflang="mt" data-title="Maja" data-language-autonym="Malti" data-language-local-name="maltès" class="interlanguage-link-target"><span>Malti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Cebeliza%C3%A7on_maia" title="Cebelizaçon maia - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Cebelizaçon maia" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target"><span>Mirandés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%99%E1%80%AC%E1%80%9A%E1%80%AC_%E1%80%9A%E1%80%89%E1%80%BA%E1%80%80%E1%80%BB%E1%80%B1%E1%80%B8%E1%80%99%E1%80%BE%E1%80%AF_%E1%80%9C%E1%80%B1%E1%80%AC%E1%80%80" title="မာယာ ယဉ်ကျေးမှု လောက - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="မာယာ ယဉ်ကျေးမှု လောက" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%A7%DB%8C%D8%A7" title="مایا - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="مایا" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target"><span>مازِرونی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Maya_(Indianers)" title="Maya (Indianers) - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Maya (Indianers)" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds-nl mw-list-item"><a href="https://nds-nl.wikipedia.org/wiki/Olde_maja-beskaving" title="Olde maja-beskaving - baix saxó" lang="nds-NL" hreflang="nds-NL" data-title="Olde maja-beskaving" data-language-autonym="Nedersaksies" data-language-local-name="baix saxó" class="interlanguage-link-target"><span>Nedersaksies</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%AF%E0%A4%BE_%E0%A4%B2%E0%A4%B9%E0%A4%A8%E0%A4%BE" title="माया लहना - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="माया लहना" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाल भाषा</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Mayacultuur" title="Mayacultuur - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Mayacultuur" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Mayaer" title="Mayaer - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Mayaer" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Mayakulturen" title="Mayakulturen - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Mayakulturen" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Civilizacion_maia" title="Civilizacion maia - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Civilizacion maia" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-or mw-list-item"><a href="https://or.wikipedia.org/wiki/%E0%AC%AE%E0%AC%BE%E0%AD%9F%E0%AC%BE_%E0%AC%B8%E0%AC%AD%E0%AD%8D%E0%AD%9F%E0%AC%A4%E0%AC%BE" title="ମାୟା ସଭ୍ୟତା - oriya" lang="or" hreflang="or" data-title="ମାୟା ସଭ୍ୟତା" data-language-autonym="ଓଡ଼ିଆ" data-language-local-name="oriya" class="interlanguage-link-target"><span>ଓଡ଼ିଆ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%AE%E0%A8%BE%E0%A8%87%E0%A8%86_%E0%A8%B8%E0%A9%B1%E0%A8%AD%E0%A8%BF%E0%A8%85%E0%A8%A4%E0%A8%BE" title="ਮਾਇਆ ਸੱਭਿਅਤਾ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਮਾਇਆ ਸੱਭਿਅਤਾ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Cywilizacja_Maj%C3%B3w" title="Cywilizacja Majów - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Cywilizacja Majów" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%A7%DB%8C%D8%A7_%D8%B1%DB%81%D8%AA%D9%84" title="مایا رہتل - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="مایا رہتل" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Civiliza%C3%A7%C3%A3o_maia" title="Civilização maia - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Civilização maia" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Maya_hawaykawsay" title="Maya hawaykawsay - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Maya hawaykawsay" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target"><span>Runa Simi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Civiliza%C8%9Bia_maya%C8%99%C4%83" title="Civilizația mayașă - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Civilizația mayașă" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D0%B9%D1%8F_(%D1%86%D0%B8%D0%B2%D0%B8%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%B0%D1%86%D0%B8%D1%8F)" title="Майя (цивилизация) - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Майя (цивилизация)" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Tziviltade_Maya" title="Tziviltade Maya - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Tziviltade Maya" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target"><span>Sardu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Maya_ceevilisation" title="Maya ceevilisation - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Maya ceevilisation" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Maya" title="Maya - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Maya" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%B8%E0%B7%8F%E0%B6%BA%E0%B7%8F_%E0%B7%81%E0%B7%92%E0%B7%82%E0%B7%8A%E0%B6%A7%E0%B7%8F%E0%B6%A0%E0%B7%8F%E0%B6%BB%E0%B6%BA" title="මායා ශිෂ්ටාචාරය - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="මායා ශිෂ්ටාචාරය" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target"><span>සිංහල</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Mayan_civilization" title="Mayan civilization - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Mayan civilization" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Maysk%C3%A1_civiliz%C3%A1cia" title="Mayská civilizácia - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Mayská civilizácia" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Maji" title="Maji - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Maji" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Qytet%C3%ABrimi_Maja" title="Qytetërimi Maja - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Qytetërimi Maja" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A6%D0%B8%D0%B2%D0%B8%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%B0%D1%86%D0%B8%D1%98%D0%B0_%D0%9C%D0%B0%D1%98%D0%B0" title="Цивилизација Маја - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Цивилизација Маја" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-stq mw-list-item"><a href="https://stq.wikipedia.org/wiki/Maya" title="Maya - Saterland Frisian" lang="stq" hreflang="stq" data-title="Maya" data-language-autonym="Seeltersk" data-language-local-name="Saterland Frisian" class="interlanguage-link-target"><span>Seeltersk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/Peradaban_Maya" title="Peradaban Maya - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Peradaban Maya" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target"><span>Sunda</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Mayakulturen" title="Mayakulturen - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Mayakulturen" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Maya" title="Maya - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Maya" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%AE%E0%AE%BE%E0%AE%AF%E0%AE%BE_%E0%AE%A8%E0%AE%BE%E0%AE%95%E0%AE%B0%E0%AE%BF%E0%AE%95%E0%AE%AE%E0%AF%8D" title="மாயா நாகரிகம் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="மாயா நாகரிகம்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%AD%E0%B8%B2%E0%B8%A3%E0%B8%A2%E0%B8%98%E0%B8%A3%E0%B8%A3%E0%B8%A1%E0%B8%A1%E0%B8%B2%E0%B8%A2%E0%B8%B2" title="อารยธรรมมายา - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="อารยธรรมมายา" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Kabihasnang_Maya" title="Kabihasnang Maya - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Kabihasnang Maya" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Maya_uygarl%C4%B1%C4%9F%C4%B1" title="Maya uygarlığı - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Maya uygarlığı" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D0%B9%D1%8F_(%D1%86%D0%B8%D0%B2%D0%B8%D0%BB%D0%B8%D0%B7%D0%B0%D1%86%D0%B8%D1%8F)" title="Майя (цивилизация) - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Майя (цивилизация)" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target"><span>Татарча / tatarça</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D1%8F_(%D1%86%D0%B8%D0%B2%D1%96%D0%BB%D1%96%D0%B7%D0%B0%D1%86%D1%96%D1%8F)" title="Мая (цивілізація) - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Мая (цивілізація)" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%A7%DB%8C%D8%A7_%D8%AA%DB%81%D8%B0%DB%8C%D8%A8" title="مایا تہذیب - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="مایا تہذیب" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Maya_sivilizatsiyasi" title="Maya sivilizatsiyasi - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Maya sivilizatsiyasi" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Maya" title="Maya - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Maya" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target"><span>Vèneto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/V%C4%83n_minh_Maya" title="Văn minh Maya - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Văn minh Maya" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/Maya_(civiliz%C3%A5cion)" title="Maya (civilizåcion) - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Maya (civilizåcion)" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target"><span>Walon</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Sibilisasyon_Maya" title="Sibilisasyon Maya - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Sibilisasyon Maya" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E7%8E%9B%E9%9B%85%E6%96%87%E6%98%8E" title="玛雅文明 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="玛雅文明" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%9B%E1%83%90%E1%83%98%E1%83%90%E1%83%A8_%E1%83%AA%E1%83%98%E1%83%95%E1%83%98%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%96%E1%83%90%E1%83%AA%E1%83%98%E1%83%90" title="მაიაშ ცივილიზაცია - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="მაიაშ ცივილიზაცია" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target"><span>მარგალური</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%9E%D7%90%D7%99%D7%90_%D7%A6%D7%99%D7%95%D7%95%D7%99%D7%9C%D7%99%D7%96%D7%90%D7%A6%D7%99%D7%A2" title="מאיא ציוויליזאציע - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="מאיא ציוויליזאציע" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E7%91%AA%E9%9B%85%E6%96%87%E6%98%8E" title="瑪雅文明 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="瑪雅文明" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E9%A6%AC%E9%9B%85" title="馬雅 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="馬雅" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target"><span>文言</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Maya_b%C3%BBn-b%C3%AAng" title="Maya bûn-bêng - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Maya bûn-bêng" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E7%91%AA%E9%9B%85%E6%96%87%E6%98%8E" title="瑪雅文明 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="瑪雅文明" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q28567#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_maia" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Civilitzaci%C3%B3_maia" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_maia"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_maia"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Civilitzaci%C3%B3_maia" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Civilitzaci%C3%B3_maia" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&oldid=34322285" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Civilitzaci%C3%B3_maia&id=34322285&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlQ%C4%B1sald%C4%B1c%C4%B1s%C4%B1&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FCivilitzaci%25C3%25B3_maia"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrKodu&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FCivilitzaci%25C3%25B3_maia"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Civilitzaci%C3%B3+maia"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Maya_civilization" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q28567" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em"><caption style="font-weight:bold;color: #202122; background-color: Moccasin;"><span style="float:left;"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Female_icon.svg" class="mw-file-description" title="Infotaula grup humà"><img alt="Infotaula grup humà" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Female_icon.svg/22px-Female_icon.svg.png" decoding="async" width="22" height="24" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Female_icon.svg/33px-Female_icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Female_icon.svg/44px-Female_icon.svg.png 2x" data-file-width="141" data-file-height="157" /></a></span></span>Civilització maia</caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r32548069/mw-parser-output/.tmulti">.mw-parser-output .tmulti .multiimageinner{display:flex;flex-direction:column}.mw-parser-output .tmulti .trow{display:flex;flex-direction:row;clear:left;flex-wrap:wrap;width:100%;box-sizing:border-box}.mw-parser-output .tmulti .tsingle{margin:1px;float:left}.mw-parser-output .tmulti .theader{clear:both;font-weight:bold;text-align:center;align-self:center;background-color:transparent;width:100%}.mw-parser-output .tmulti .thumbcaption{text-align:left;background-color:transparent}.mw-parser-output .tmulti .text-align-left{text-align:left}.mw-parser-output .tmulti .text-align-right{text-align:right}.mw-parser-output .tmulti .text-align-center{text-align:center}@media all and (max-width:720px){.mw-parser-output .tmulti .thumbinner{width:100%!important;box-sizing:border-box;max-width:none!important;align-items:center}.mw-parser-output .tmulti .trow{justify-content:center}.mw-parser-output .tmulti .tsingle{float:none!important;max-width:100%!important;box-sizing:border-box;text-align:center}.mw-parser-output .tmulti .thumbcaption{text-align:center}}</style></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:El_Castillo,_Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1.jpg" class="mw-file-description" title="lang="><img alt="lang=" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/El_Castillo%2C_Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1.jpg/300px-El_Castillo%2C_Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1.jpg" decoding="async" width="300" height="225" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/El_Castillo%2C_Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1.jpg/450px-El_Castillo%2C_Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/El_Castillo%2C_Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1.jpg/600px-El_Castillo%2C_Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="768" /></a></span><br /> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q28567?uselang=ca#P18" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;width:45%; color: #202122; background-color: #eeeeee;">Tipus</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3" title="Civilització">civilització</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1292119" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1292119">estil</a>, <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">cultura</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q16887380" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q16887380">grup</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q28171280" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q28171280">civilització antiga</a> i <a href="/wiki/Am%C3%A8rica_precolombina" title="Amèrica precolombina">Amèrica precolombina</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q28567?uselang=ca#P31" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;width:45%; color: #202122; background-color: #eeeeee;">Període</th><td class="infobox-data">mil·lenni <span style="font-variant:small-caps; text-transform:lowercase;">II</span> aC <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q28567?uselang=ca#P571" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> - 1521 <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q28567?uselang=ca#P576" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;width:45%; color: #202122; background-color: #eeeeee;">Originari de</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_de_Yucat%C3%A1n" title="Península de Yucatán">península de Yucatán</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q28567?uselang=ca#P740" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;width:45%; color: #202122; background-color: #eeeeee;">Continent</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Am%C3%A8rica_Central" title="Amèrica Central">Amèrica Central</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q28567?uselang=ca#P30" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;width:45%; color: #202122; background-color: #eeeeee;">Inici</th><td class="infobox-data">mil·lenni <span style="font-variant:small-caps; text-transform:lowercase;">II</span> aC <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q28567?uselang=ca#P571" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;width:45%; color: #202122; background-color: #eeeeee;">Fi</th><td class="infobox-data">1521 <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q28567?uselang=ca#P576" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr></tbody></table> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Palenque_temple_of_the_inscriptions.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4b/Palenque_temple_of_the_inscriptions.jpg" decoding="async" width="210" height="300" class="mw-file-element" data-file-width="210" data-file-height="300" /></a><figcaption><a href="/wiki/Temple_de_les_Inscripcions" title="Temple de les Inscripcions">Temple de les Inscripcions</a> a <a href="/wiki/Zona_arqueol%C3%B2gica_de_Palenque" title="Zona arqueològica de Palenque">Palenque</a>, Mèxic</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Maya-Maske.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Maya-Maske.jpg/220px-Maya-Maske.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Maya-Maske.jpg/330px-Maya-Maske.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Maya-Maske.jpg/440px-Maya-Maske.jpg 2x" data-file-width="2560" data-file-height="1920" /></a><figcaption>Màscara maia corresponent al període postclàssic, trobada a Placeres, Campeche i exposada al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic.</figcaption></figure> <p>Els <b>maies</b> eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és <a href="/wiki/M%C3%A8xic" title="Mèxic">Mèxic</a> i a l'<a href="/wiki/Am%C3%A8rica_Central" title="Amèrica Central">Amèrica Central</a>, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans. Contrari a la creença popular, els maies no han desaparegut, sinó que milers de descendents viuen encara a aquestes àrees i parlen diferents dialectes de la <a href="/wiki/Llengua_maia" class="mw-redirect" title="Llengua maia">llengua maia</a>. La civilització maia es va desenvolupar en els territoris actuals de <a href="/wiki/Guatemala" title="Guatemala">Guatemala</a>, <a href="/wiki/Belize" title="Belize">Belize</a>, <a href="/wiki/Hondures" title="Hondures">Hondures</a>, <a href="/wiki/El_Salvador" title="El Salvador">El Salvador</a> i en cinc estats del sud-est de <a href="/wiki/M%C3%A8xic" title="Mèxic">Mèxic</a>: <a href="/wiki/Estat_de_Campeche" title="Estat de Campeche">Campeche</a>, <a href="/wiki/Chiapas" title="Chiapas">Chiapas</a>, <a href="/wiki/Quintana_Roo" title="Quintana Roo">Quintana Roo</a>, <a href="/wiki/Estat_de_Tabasco" title="Estat de Tabasco">Tabasco</a> i <a href="/wiki/Yucat%C3%A1n" title="Yucatán">Yucatán</a>, amb una <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria" title="Història">història</a> d'aproximadament 3.000 anys. Durant aquest llarg temps, en aquest territori es van parlar centenars de dialectes que generen avui prop de 44 <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_maies" title="Llengües maies">llengües maies</a> diferents. Parlar dels «antics maies» és referir-se a la història d'una de les cultures <a href="/wiki/Mesoam%C3%A8rica" title="Mesoamèrica">mesoamericanes</a> precolombines més importants, ja que el seu llegat científic i astronòmic és mundial. La literatura maia il·lustra la vida d'aquesta cultura. Obres com el Rabinal Achí, el <a href="/wiki/Popol_Vuh" title="Popol Vuh">Popol Vuh</a>, els diversos llibres del Chilam Balam, en són mostra. El que sí que va ser destruït amb la conquesta és el model de <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3" title="Civilització">civilització</a> que fins a l'arribada dels primers espanyols, havia generat tres mil·lennis d'història. La <a href="/wiki/Conquesta_d%27Am%C3%A8rica" class="mw-redirect" title="Conquesta d'Amèrica">conquesta espanyola</a> dels pobles maies no es va consumar fins al <a href="/wiki/1697" title="1697">1697</a>, amb la presa de Tayasal, capital dels maies Itzá, i Zacpetén, capital dels maies Ko'woj, al Petén (actual Guatemala). L'últim estat maia va desaparèixer quan el govern mexicà de <a href="/wiki/Porfirio_D%C3%ADaz" title="Porfirio Díaz">Porfirio Díaz</a> va ocupar el 1901 la seva capital, Chan Santa Cruz, donant així fi a l'anomenada Guerra de Castes. Els maies van fer grans i impressionants construccions des del Preclàssic mitjà i grans ciutats com Nakbé, El Mirador, San Bartolo, Cival, localitzades a la Conca del Mirador, al nord del Petén, i durant el Clàssic, les conegudes <a href="/wiki/Ciutats" class="mw-redirect" title="Ciutats">ciutats</a> de <a href="/wiki/Tikal" title="Tikal">Tikal</a>, Quiriguá (ambdues les primeres a ser declarades <a href="/wiki/Patrimoni_de_la_Humanitat" title="Patrimoni de la Humanitat">Patrimoni de la Humanitat</a> per la <a href="/wiki/UNESCO" title="UNESCO">UNESCO</a>, el 1979 i 1981 respectivament), Palenque, Copán, Río Azul, Calakmul, Comalcalco (construïda de maó cuit), així com Ceibal, Cancuén, Machaquilá, Dos Pilas, Uaxactún, Altún Ha, Piedras Negras i molts altres llocs en l'àrea. Es pot classificar com un imperi, però no se sap si al moment de la colonització van imposar la seva cultura o si va ser fruit de la seva organització en <a href="/wiki/Ciutat_estat" title="Ciutat estat">ciutats estat</a> independents, la base era l'<a href="/wiki/Agricultura" title="Agricultura">agricultura</a> i el <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a>. Els monuments més notables són les <a href="/wiki/Pir%C3%A0mides" class="mw-redirect" title="Piràmides">piràmides</a> que van construir en els seus centres <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religiosos</a>, al costat dels palaus dels seus governants (llocs de govern i residència dels nobles), sent el major trobat fins ara el de Cancuén, al sud del Petén, moltes de les estructures estaven decorades amb pintures murals i adorns d'<a href="/wiki/Estuc" title="Estuc">estuc</a>. Altres restes <a href="/wiki/Arqueologia" title="Arqueologia">arqueològiques</a> importants inclouen les lloses de <a href="/wiki/Pedra" title="Pedra">pedra</a> tallada usualment anomenades esteles (els maies en deien <i>tetun</i>, 'tres pedres'), que mostren efígies dels governants al costat de textos <a href="/wiki/Logograma" title="Logograma">logogràfics</a> que descriuen les seves genealogies, entronitzacions, victòries militars, i altres èxits. La ceràmica maia està catalogada com una de les més variades, fines i elaborades del món antic. Els maies participaven en el comerç a llarga distància a <a href="/wiki/Mesoam%C3%A8rica" title="Mesoamèrica">Mesoamèrica</a>, i possiblement més enllà. Entre els béns de comerç hi havia el <a href="/wiki/Jade_(mineral)" class="mw-redirect" title="Jade (mineral)">jade</a>, el <a href="/wiki/Cacau" title="Cacau">cacau</a>, el <a href="/wiki/Blat_de_moro" class="mw-redirect" title="Blat de moro">blat de moro</a>, la <a href="/wiki/Sal_(condiment)" class="mw-redirect" title="Sal (condiment)">sal</a> i l'<a href="/wiki/Obsidiana" title="Obsidiana">obsidiana</a>. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història"><span id="Hist.C3.B2ria"></span>Història</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Història"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els maies van construir les famoses ciutats de <a href="/wiki/Tikal" title="Tikal">Tikal</a>, <a href="/wiki/Palenque_(ciutat_de_Chiapas)" title="Palenque (ciutat de Chiapas)">Palenque</a>, <a href="/wiki/Cop%C3%A1n" class="mw-redirect" title="Copán">Copán</a>, <a href="/wiki/Calakmul" title="Calakmul">Calakmul</a>, <a href="/wiki/Uaxact%C3%BAn" title="Uaxactún">Uaxactún</a>, <a href="/wiki/Alt%C3%BAn_Ha" title="Altún Ha">Altún Ha</a>, i molts altres llocs en l'àrea. Van desenvolupar un imperi basat en l'<a href="/wiki/Agricultura" title="Agricultura">agricultura</a>, i consistia en nombroses ciutats estat independents. Els monuments més notables són les piràmides que van construir en els seus centres religiosos, al costat dels palaus dels seus governants. Altres restes arqueològiques importants inclouen enormes pedres tallades, que descriuen als governants al costat de <a href="/wiki/Text" title="Text">textos</a> <a href="/wiki/Jerogl%C3%ADfic" title="Jeroglífic">jeroglífics</a> que descriuen les seves genealogies, victòries militars i altres fites històriques. Tots els monuments construïts pels maies estaven plens de grans extensions de naturalesa. Per ells la naturalesa significava poder i respecte. </p><p>Durant els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span> la cultura maia va entrar en decadència, abandonant la majoria de les ciutats de les terres baixes centrals. Segurament la guerra, l'esgotament de les terres de cultiu, la sequera, o alguna combinació d'aquests factors són freqüentment suggerits com els motius de la decadència. Existeix evidència arqueològica de guerres, fams, i revoltes en diversos llocs de les terres baixes centrals. El primer contacte dels <a href="/wiki/Castellans" class="mw-redirect" title="Castellans">castellans</a> quan arribaren a <a href="/wiki/M%C3%A8xic" title="Mèxic">Mèxic</a> fou amb els maies, aleshores aquests pagaven tribut als <a href="/wiki/Asteca" class="mw-redirect" title="Asteca">asteques</a> que conqueriren tota la regió. Els monuments més notables són les piràmides esglaonades que van construir en els seus llocs religiosos, les pistes de joc, les plataformes cerimonials i els observatoris. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Període_preclàssic"><span id="Per.C3.ADode_precl.C3.A0ssic"></span>Període preclàssic</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Període preclàssic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>També anomenat <i>Període Agrícola</i>, hi ha un debat sobre els anys d'inici i fi d'aquest interval de temps, el més acceptat en aquest cas, per a l'àrea maia, s'inicia aproximadament l'any 1000 aC i acabaria al voltant del 320 dC. Durant aquest període es desenvolupa l'<a href="/wiki/Idioma_maia" class="mw-redirect" title="Idioma maia">idioma maia</a> i el poble maia adquireix experiència i construeix algunes grans ciutats. </p><p>Una teoria, basada en estudis de ceràmica, motiva a deduir que en el període Preclàssic la costa de l'Oceà Pacífic, des de l'est d'Oaxaca fins al Salvador va estar poblada pels ancestres dels mixe i popoluca actuals, d'un d'aquests és el grup dels maies que, cap al 1200 aC, van emigrar cap al Golf de Mèxic i van desenvolupar la civilització <a href="/wiki/Olmeca" class="mw-redirect" title="Olmeca">olmeca</a> arqueològica. De fet, la ceràmica més antiga d'aquesta regió és d'un estil inconfusible anomenat <i>Ocós</i>, originària del Pacífic de Guatemala, però uns 600 anys més antiga que l'olmeca. </p><p>Segons una altra teoria, complementària a l'anterior, els descendents dels olmeques van emigrar a la zona del Petén guatemalenc, on posteriorment es van barrejar amb la gent del lloc originant als «protomaies». Hi ha alguns fragments on s'afirma que aquests provenien d'una migració que es va produir al nucli original maia, que certs arqueòlegs han trobat a la zona maia de Guatemala coneguda com El Petén, quan en el Preclàssic mitjà es van començar a desenvolupar ciutats monumentals en la Conca del Mirador com <a href="/wiki/Nakb%C3%A9" title="Nakbé">Nakbé</a>, El Mirador i <a href="/w/index.php?title=Cival&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cival (encara no existeix)">Cival</a>, amb els seus ara famosos murals del Preclàssic, els més fins i antics de l'àrea maia. Aquestes grans ciutats ja comptaven amb totes les característiques que van fer famosos als maies del període Clàssic, i donant lloc al dubte que si els olmeques i maies van ser, efectivament, cultures que es van desenvolupar independentment. </p><p>Posteriorment, en el Postclàssic, alguns grups van emigrar del Petén rumb al nord (Península de Yucatán) i altres es van quedar aquí, d'aquesta manera s'explica l'origen de les diferents tribus maies (itzáes, xiús, cocomes,, tzeltales, lacandons, entre altres), ja que cadascuna d'elles conservava trets comuns, només variaven els diferents dialectes. Quan es va realitzar la conquesta espanyola, cada un d'aquests grups es va anar adaptant al mestissatge cultural i es va anar fent únic i autònom en les seves tradicions. Al pas del temps la gran civilització maia va florir i va aconseguir auge a la zona nord del Petén, a la Conca del Mirador, al cor de la selva tropical, aquí va ser el seu nucli original. Alguns especulen que el poble maia va prendre com a exemple molts estils de vida de la cultura olmeca, encara que els recents troballes a les ciutats del Petén, com El Mirador, Cival, etc., Contradiuen aquesta teoria. D'aquesta època daten l'urbanisme i el que es van anar desenvolupant en un ambient estable i prolongat, es van adaptar al medi ambient en què vivien i sabien conviure amb la natura. Per tot això es distingeix el gran respecte que tenien com a éssers humans cap al seu entorn. </p><p>S'estima que la selva del Petén es trobava deshabitada a l'inici del tercer mil·lenni abans de Crist, quan els primers agricultors van construir les seves barraques a la vora del riu La Pasión i la Conca del Mirador, demostrat per mostres de pol·len de blat de moro, que daten del 2750 aC en llacs de la Conca del Mirador. Aquests es van començar a relacionar amb la població dels Alts i la costa del Pacífic de Guatemala i El Salvador, així com amb la de la costa del golf de Mèxic. Cap a l'any 1000 aC la població en expansió es va estendre per tota aquesta zona central iniciant-se el procés d'urbanització, l'ús de sistemes agrícoles més complexos i una organització política més avançada, capaç de controlar la creixent població i amb una jerarquització interna, en la qual nobles i <a href="/wiki/Sacerdots" class="mw-redirect" title="Sacerdots">sacerdots</a> anaven ocupant els llocs d'autoritat. S'inicia una divisió del treball amb la diversificació d'ocupacions: <a href="/wiki/Agricultura" title="Agricultura">agricultura</a>, <a href="/wiki/Ca%C3%A7a" title="Caça">caça</a>, <a href="/wiki/Pesca" title="Pesca">pesca</a>, recol·lecció, <a href="/wiki/Terrisseria" class="mw-redirect" title="Terrisseria">terrisseria</a>, <a href="/wiki/Ind%C3%BAstria_l%C3%ADtica" title="Indústria lítica">indústria lítica</a>, indústria <a href="/wiki/T%C3%A8xtil" title="Tèxtil">tèxtil</a>, <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a> i <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">culte religiós</a>. </p><p>El treball de la terra va donar prioritat al cultiu del <a href="/wiki/Blat_de_moro" class="mw-redirect" title="Blat de moro">blat de moro</a>, el <a href="/wiki/Fesol" title="Fesol">fesol</a>, el <a href="/wiki/Cacau" title="Cacau">cacau</a> i la <a href="/wiki/Carbassa" class="mw-redirect" title="Carbassa">carbassa</a>, en tant la caça, la pesca i la recol·lecció van quedar com activitats complementàries, per això a aquest període se li coneix també com agrícola. S'hi va desenvolupant una religió senzilla amb la creença en una vida ultra terrenal i el culte als morts. L'evidència <a href="/wiki/Arqueologia" title="Arqueologia">arqueològica</a> mostra que els maies van començar a edificar una <a href="/wiki/Arquitectura" title="Arquitectura">arquitectura</a> cerimonial fa uns 3000 anys. Hi ha un desacord entre els límits i la diferència entre els maies antics i una civilització mesoamericana preclàssica veïna, la cultura <a href="/wiki/Olmeca" class="mw-redirect" title="Olmeca">olmeca</a>. Els olmeques i els maies antics semblen haver-se influenciat entre si. Els monuments més antics consisteixen en simples monticles de tombes, els precursors de les <a href="/wiki/Pir%C3%A0mides" class="mw-redirect" title="Piràmides">piràmides</a> es van erigir més tard. De manera gradual, la influència de la cultura olmeca va deixar de ser tan gran com havia estat durant el període preclàssic mitjà. Cap al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span> aC havia cessat definitivament. No obstant això, molts pobles de tota l'àrea mesoamericana havien absorbit alguns dels seus trets principals (culte als morts, arquitectura i escultura monumentals, el culte a les divinitats de l'aigua i el foc, etc.). Per al Preclàssic tardà, en tota Mesoamèrica van sorgir tradicions culturals regionals, que van ser construïdes sobre la base del llegat olmeca. Els maies van prendre d'aquest poble l'escriptura, el sistema de numeració i el compte llarg, i moltes altres coses. La cultura maia, pròpiament dita, no va sorgir sinó fins al primer segle de l'era cristiana, més o menys contemporània al desenvolupament de Teotihuacan. Els pobladors d'aquest últim assentament van controlar les relacions comercials de la zona amb la resta de Mesoamèrica fins que van ser envaïts cap a l'any 400 dC, per guerrers provinents del centre de Mèxic, de la poderosa ciutat de Teotihuacan, la influència <a href="/wiki/Militar" title="Militar">militar</a> i cultural es va deixar sentir des de llavors en tot l'àmbit maia. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Període_clàssic"><span id="Per.C3.ADode_cl.C3.A0ssic"></span>Període clàssic</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Període clàssic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>També anomenat Període teocràtic, abasta des dels anys <a href="/wiki/320" title="320">320</a> al <a href="/wiki/987" title="987">987</a> dC, aproximadament. Rep aquest nom perquè al principi es va creure que va ser el grup sacerdotal el que va exercir el poder polític i que tota la vida econòmica, social i cultural es va desenvolupar entorn de la religió. Els grups sacerdotals van tenir gran importància en el govern dels Estats maies del Clàssic; malgrat això, mai van ser dirigents. Hi havia una classe noble i, en tot cas, eren els guerrers qui concentraven el poder. La imatge dels maies com una societat governada per sacerdots va ser enderrocada quan es va descobrir que les ciutats estaven en permanent guerra les unes amb les altres. Es va incrementar notablement l'agricultura com a activitat econòmica bàsica, la qual era practicada per grans contingents de pagesos, propiciant una complexa divisió del treball i en conseqüència una forta estratificació social. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cob%C3%A1,_Nohoch_Mul_Pyramide.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Cob%C3%A1%2C_Nohoch_Mul_Pyramide.jpg/220px-Cob%C3%A1%2C_Nohoch_Mul_Pyramide.jpg" decoding="async" width="220" height="331" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Cob%C3%A1%2C_Nohoch_Mul_Pyramide.jpg/330px-Cob%C3%A1%2C_Nohoch_Mul_Pyramide.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/34/Cob%C3%A1%2C_Nohoch_Mul_Pyramide.jpg 2x" data-file-width="426" data-file-height="640" /></a><figcaption>Cobá.</figcaption></figure> <p>Els dos principals centres de la zona del Petén són Uaxactún i Tikal. Uaxactún (600 aC al 889 dC), Localitzat a 25 quilòmetres al nord de Tikal (Guatemala), té el temple maia més antic que es coneix a la regió, i és el primer lloc on es va observar l'existència de l'arc fals maia. Tikal (800 aC al 869 dC), Enclavat al cor de la selva mostra una gran influència teotihuacana i va arribar a posseir 100.000 habitants en el seu moment culminant, sent la ciutat més gran d'Amèrica en el Clàssic tardà. Aquest centre depenia d'una complicada xarxa comercial i es trobava enclavat en un lloc estratègic, entre dos sistemes fluvials que anaven al <a href="/wiki/Golf_de_M%C3%A8xic" title="Golf de Mèxic">Golf de Mèxic</a> i al <a href="/wiki/Mar_Carib" title="Mar Carib">mar Carib</a>. </p><p>A Copán, a Hondures, l'esplendor es va donar cap a l'any 736 dC, va ser el centre científic del món maia, on l'<a href="/wiki/Astronomia" title="Astronomia">astronomia</a> es va perfeccionar al punt de determinar la durada de l'any tropical, de crear les taules d'eclipsi i d'idear una fórmula per ajustar el <a href="/wiki/Calendari" title="Calendari">calendari</a>, més exacta que la usada en l'actualitat. Sobre el seu <a href="/wiki/Art" title="Art">art</a>, Eric Wolf en l'obra <i>Pobles i cultures de Mesoamèrica</i> esmenta: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Al mateix temps es van donar a conèixer expressions artístiques noves, nous símbols de poder, que provenien de l'exterior de la zona maia, i es van estendre a tota aquesta regió, com els tocats cerimonials guarnits, les sandàlies orlades, els braçalets, les plomes enfilades i el ceptre de [manikin]. A Copán es troben nombroses representacions del Tláloc mexicà. Es tractaria d'un moviment de consolidació política que va tenir el seu origen fora de la zona maia tot i que fet ús de les formes maies tradicionals? ... </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Eric Wolf, <cite>GGC11C</cite> </td></tr></tbody></table></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Comalcalco.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Comalcalco.jpg/220px-Comalcalco.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Comalcalco.jpg/330px-Comalcalco.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Comalcalco.jpg/440px-Comalcalco.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a><figcaption>Zona Arqueològica de Comalcalco a <a href="/wiki/Estat_de_Tabasco" title="Estat de Tabasco">Tabasco</a>. Única ciutat maia construïda de maó cuit.</figcaption></figure> <p>La ciutat de Comalcalco, a l'<a href="/wiki/Estat_de_Tabasco" title="Estat de Tabasco">estat de Tabasco</a>, és la ciutat maia més occidental, i la seva característica principal és que, a falta de pedres a la regió, els seus habitants van construir els edificis a base de maó cuit, enganxats amb una barreja d'estuc fet amb petxina d'ostió. La regió va ser la principal productora de <a href="/wiki/Cacau" title="Cacau">cacau</a>, la llavor va ser utilitzada com a moneda per les diferents cultures mesoamericanes. A Comalcalco s'han trobat diversos mascarons, deixants, una tomba amb restes humanes, i el primer cementiri maia amb un total de 116 enterraments funeraris amb més de mil anys d'antiguitat. Aquests enterraments van ser localitzats en tres monticles de terra, amb una superfície de 220 m², ubicats a la perifèria de la zona arqueològica.<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>D'aquest període daten també les ciutats de Calakmul, a <a href="/wiki/Estat_de_Campeche" title="Estat de Campeche">Campeche</a>, on s'han trobat més de 100 esteles, i Cobá a <a href="/wiki/Quintana_Roo" title="Quintana Roo">Quintana Roo</a>, que va florir el 623 dC i constitueix el centre teocràtic més antic del nord-est de la península de Yucatán. </p><p>Cobá, situada a la vora de cinc llacs, entre els quals els més importants són Cobá i Macanxoc, es va desenvolupar a principis de la nostra era. Constituïa un assentament humà petit, amb una organització social de tipus vilatà i l'activitat principal era l'agricultura. A mesura que la població va anar creixent, entre els anys 400 i 1000 de nostra era, Cobá va augmentar el seu poder econòmic i polític, arribant a convertir-se en un important centre cerimonial. L'<a href="/wiki/Arqueologia" title="Arqueologia">arqueòleg</a> Antonio Benavides ho descriu així en el seu article «Cobá»: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">A Cobá i els seus voltants vivien milers de persones, la majoria en cases precàries amb fonaments de pedra; parets de fang i sostres de fulla de palmell. Al centre de la ciutat, a prop dels temples, dels edificis públics i dels jocs de pilota, habitaven els governants en cases grans de pedra decorades amb figures d'estuc. També hi havia àmplies places en què es reunia la gent els dies de mercat o quan hi havia alguna celebració pública. La vida a Cobá era molt semblant a la d'altres grans urbs precolombines com Teotihuacan i Cholula a l'altiplà central o com a la Muntanya Albán i el Tajín. Existia un sistema de govern amb grans diferències socials. Un grup minoritari format per sacerdots, dirigents i guerrers d'alt rang organitzava i controlava la major part de les activitats (religió, economia, política, educació, etc.) d'una gran població de tal manera que els béns i serveis eren majoritàriament gaudits per ells. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Antonio Benavides, <cite># GGC11C</cite> </td></tr></tbody></table></div> <p>Aquest important centre cobria una extensió total de 100 km² i el seu nucli uns 2 km², es trobava comunicat amb la regió per mitjà una sèrie de camins que tenien per objectiu assegurar el control econòmic i polític del territori, a més de ser excel·lents mitjans de comunicació. Els camins es van començar a construir entre els anys <a href="/wiki/600" title="600">600</a> i <a href="/wiki/800" title="800">800</a> dC aproximadament. És també l'època en què s'esculpeixen nombrosos deixants i que el creixement urbà s'aprecia en la construcció, a part del nucli, de tres grups d'edificis cerimonials: <i>Nohoch Mul</i>, <i>Chumuc Mul</i> i <i>Macanxoc</i>. La població aconseguia llavors els 70.000 habitants, i cap a l'any 1000 controlava la ruta comercial de la costa oriental i del centre i nord de la península de Yucatán. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Yaxchilan_1.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Yaxchilan_1.jpg/220px-Yaxchilan_1.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Yaxchilan_1.jpg/330px-Yaxchilan_1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Yaxchilan_1.jpg/440px-Yaxchilan_1.jpg 2x" data-file-width="2272" data-file-height="1704" /></a><figcaption><a href="/wiki/Pir%C3%A0mide" title="Piràmide">Piràmide</a> a Yaxchilán.</figcaption></figure> <p>La civilització maia, va tenir centres com Palenque, enclavat en la selva de <a href="/wiki/Chiapas" title="Chiapas">Chiapas</a>, que va arribar a la seva màxima esplendor entre els anys 695 i 799, a partir del regnat de <a href="/wiki/K%27inich_Janaab%27_Pakal" title="K'inich Janaab' Pakal">Pacal el Gran</a>, igual que els centres de Yaxchilán, Bonampak i Pedres Negres. És en aquesta regió on trobem els primers indicis de l'existència de la guerra entre els maies: hi ha representacions que parlen de guerrers, batalles i incursions per capturar presoners. Becán, situada a <a href="/wiki/Estat_de_Campeche" title="Estat de Campeche">Campeche</a>, és un exemple de ciutat maia fortificada i envoltada per un fossat sec. Abans de finalitzar amb el període teocràtic és important ressaltar la relació tan estreta i duradora que hi havia entre la regió maia i el centre de Mèxic, especialment amb <a href="/wiki/Teotihuacan" title="Teotihuacan">Teotihuacan</a>, del segle <a href="/wiki/Segle_V" title="Segle V">V</a> al <a href="/wiki/Segle_VII" title="Segle VII">VII</a>. Teotihuacan va controlar els centres maies d'aquest període a través de la guerra i del domini polític, però sobretot mitjançant les influències culturals i l'accés a una sèrie de recursos naturals, com el cacau, que eren mercaderies bàsiques dins de les xarxes comercials. Inicialment es va deduir que la cultura maia va absorbir la influència teotihuacana i va continuar el seu propi desenvolupament. Posteriorment es van analitzar les proves trobades a Tikal i a Kaminaljuyú, on alguns edificis i deixants suggereixen activitat bèl·lica entre teotihuacans i maies, demostrant el poder que els guerrers sustentaven en aquest període. Podem afirmar que la desintegració tan dramàtica com incomprensible d'aquests poderosos centres cerimonials podria estar íntimament lligada a la caiguda de la mateixa Tehotihuacan. </p><p>S'han manejat moltes hipòtesis sobre el «col·lapse maia», és a dir, la decadència i desaparició dels centres maies teocràtics, l'ordre es va esquerdar entre els anys <a href="/wiki/750" title="750">750</a> i 900. Una teoria ens parla del col·lapse <a href="/wiki/Ecologia" title="Ecologia">ecològic</a> que va patir la regió arran de la destrucció de la selva pels sistemes agrícoles que els maies empraven (tomba, frega i crema), mentre que una altra posa l'accent en un creixement desmesurat de la població, que va començar a exercir massa pressió sobre la terra i la producció d'aliments. Aquestes hipòtesis són probablement certes, encara que no basten per explicar la decadència dels centres teocràtics. A elles potser es van conjuminar les contradiccions internes de la societat teocràtica. En ella el poder i l'autoritat estaven en mans d'un grup de nobles i sacerdots que imposaven al poble forts càrregues tributàries en treball i espècie. Així, aquest poble va poder haver-se aixecat en una sagnant rebel·lió, o bé va emigrar en massa cap a altres terres. A tot això s'uneix el fet que Teotihuacan, saquejada i reduïda a cendres per forces desconegudes entre 700 i 750 va deixar de mostrar la seva influència en l'àrea maia. La seva prosperitat econòmica i cultural es va detenir bruscament per donar pas a Xochicalco, i posteriorment als tolteques, en el domini de la <a href="/wiki/Vall_de_M%C3%A8xic" title="Vall de Mèxic">Vall de Mèxic</a>. Cent anys després de la destrucció de Teotihuacan, els centres maies van entrar en crisi, es van despoblar, i les seves ciutats van ser envaïdes per la selva. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Període_postclàssic"><span id="Per.C3.ADode_postcl.C3.A0ssic"></span>Període postclàssic</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Període postclàssic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:YaxchilanDivineSerpent.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d9/YaxchilanDivineSerpent.jpg" decoding="async" width="190" height="286" class="mw-file-element" data-file-width="190" data-file-height="286" /></a><figcaption>Kukulkán és el nom maya de Quetzalcóatl, personatge important en el Període Postclàssic dels maies. Aquí el veiem en un dibuix d'un baix relleu de Yaxchilán.</figcaption></figure> <p>Entre <a href="/wiki/1000" title="1000">1000</a> i <a href="/wiki/1687" title="1687">1687</a>. Un cop abandonats els centres cerimonials maies del període clàssic, la força generadora d'aquesta època serà un corrent migratori identificada <a href="/wiki/%C3%88tnia" title="Ètnia">ètnicament</a> amb els maies arrelats a la regió, que portava amb si una cultura mestissada de fort contingut <a href="/wiki/N%C3%A1huatl" class="mw-redirect" title="Náhuatl">náhuatl</a>. Aquest corrent, anomenada <i>putún</i> o <i> maia-chontal</i>, habitava al sud de Tabasco i tenia estretes relacions comercials amb els pobles del centre de Mèxic i amb els grups nahuas establerts en la perifèria de la regió maia, per exemple a Xicalango. La seva presència hauria de trencar amb el precari equilibri en el qual tractava de mantenir-se el món <a href="/wiki/Teocr%C3%A0cia" title="Teocràcia">teocràtic</a>, i van ser els putunes els que van aprofitar la caiguda d'aquest ordre per introduir una nova forma de vida i de domini sobre la regió. El territori del que provenien els putunes era el delta dels rius Usumacinta i Grijalva, una regió de <a href="/wiki/Riu" title="Riu">rius</a>, rierols, llacunes i <a href="/wiki/Pantans" class="mw-redirect" title="Pantans">pantans</a> on predominava el transport aquàtic. Això va fer dels putunes uns excel·lents <a href="/wiki/Navegant" class="mw-redirect" title="Navegant">navegants</a> i <a href="/wiki/Mercader" class="mw-redirect" title="Mercader">mercaders</a>, que controlaven les rutes marítimes comercials al voltant de la península de Yucatán, des de la Llacuna de Termes a Campeche fins al centre de Sula a Hondures. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="La_societat_maia">La societat maia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: La societat maia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Habitatge">Habitatge</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Habitatge"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Existeixen cases unifamiliars on vivien els pares i els fills els qui adoptaven a membres vells o joves de la família o fora d'ella (exemple: Tulum), També hi havia edificis multifamiliars habitats per persones de <a href="/wiki/Consanguinitat" title="Consanguinitat">llaços sanguinis</a> comuns d'elevada posició social (exemple: els complexos residencials de Kohunlich). Els materials de les cases varien de murs i sostres de fusta i palmell a materials resistents com pedra i <a href="/wiki/Estuc" title="Estuc">estuc</a>. També l'habitatge podia estar formada per tres estructures principals separades, (dormitoris, la cuina, el celler) i podien construir altres estructures separades (tallers, banys, saunes) (exemple: Joia de Cerén). Dormien sobre unes plataformes baixes adossades als murs on col·locaven matalassos farcits de <a href="/wiki/Cot%C3%B3" title="Cotó">cotó</a> (les hamaques van ser una adaptació de les xarxes de pesca, invent dels indígenes <a href="/wiki/Caribs" title="Caribs">caribs</a> d'<a href="/wiki/Hait%C3%AD" title="Haití">Haití</a> arribat a Yucatán amb l'arribada dels espanyols). Aquest tipus d'habitacions tenien poca ventilació i llum perquè no tenien finestres. Les habitacions van ser usades per dormir i guardar pertinences, els seus ocupants treballaven als afores i posseïen horts per a consum familiar. La gent comuna vivia al voltant de les ciutats, els materials que usaven eren renovables com el palmell chiit (per als sostres), la fusta, el bajareque i l'estuc (per les parets). Al centre de la ciutat habitaven els sacerdots i la noblesa als castells, piràmides i temples cerimonials. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_dona_i_la_seva_posició_social"><span id="La_dona_i_la_seva_posici.C3.B3_social"></span>La dona i la seva posició social</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: La dona i la seva posició social"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La dona va tenir posicions elevades en la societat i algunes van ser governants. Les dones eren molt importants per a l'economia familiar, perquè elaboraven estris de <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica" title="Ceràmica">ceràmica</a>, dissenyaven peces en fang o esculpides o tallades a manera d'<a href="/wiki/Escultura" title="Escultura">escultura</a>, i teixien el cotó per confeccionar vestits. També criaven animals per menjar o com a mascotes i s'encarregaven d'elaborar menjars i begudes per a les festes religioses. No participaven en cerimònies religioses on s'efectuaven sacrificis humans, excepte en certes festes on acudien les ancianes. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Trets_físics"><span id="Trets_f.C3.ADsics"></span>Trets físics</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Trets físics"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les característiques d'aquests grups eren modificades per influències màgiques i/o rituals, ja que modificaven la posició dels ulls per obtenir una vista estràbica causada (segons <a href="/wiki/Diego_de_Landa" title="Diego de Landa">Diego de Landa</a>), amb comptes de <a href="/wiki/Cera" title="Cera">cera</a> que els pares posaven enfront dels ulls dels seus fills. La deformació del crani era practicada en els nens aprofitant que els <a href="/wiki/Os" title="Os">ossos</a>, entre la primera setmana de nascuts i els dos anys, no estan soldats i són emmotllables (hi havia dues variants de deformació del <a href="/wiki/Crani" title="Crani">crani</a>); la deformació del crani per allargament s'efectuava mitjançant la col·locació de dues taules, una al front i una altra enrere (aquestes deformacions es practicaven en els nounats d'ambdós sexes i de totes les <a href="/wiki/Classe_social" title="Classe social">classes socials</a>). Altres costums (doncs més que modes tenien fins màgic-espirituals) eren la pintura corporal (com els <a href="/wiki/Tatuatge" title="Tatuatge">tatuatges</a> en pit, braços i cames), l'excoriació o <a href="/wiki/Escarificaci%C3%B3" title="Escarificació">escarificació</a> (tècnica que consisteix a causar <a href="/wiki/Cicatriu" title="Cicatriu">cicatrius</a> amb fins decoratius), el llimat i perforació de les dents per col·locar pedres semiprecioses (trossets de <a href="/wiki/Jade_(mineral)" class="mw-redirect" title="Jade (mineral)">jade</a>, <a href="/wiki/Obsidiana" title="Obsidiana">obsidiana</a> o <a href="/wiki/Pirita" title="Pirita">pirita</a>) i adorns com orelleres (espècie d'anells), pectorals, bezotes (en un forat fet sota el llavi inferior), plomalls, etcètera. És important destacar que el tatuatge i l'escarificació va ser prerrogativa dels senyors, sacerdots i <a href="/wiki/Guerrer" title="Guerrer">guerrers</a> distingits. Molta d'aquesta informació ve del frare espanyol Diego de Landa, qui va viure en l'època de la Colonització espanyola de les Amèriques. Durant la seva estada va destruir molta documentació maia (acte de fe de Maní), encara que al final va escriure un <a href="/wiki/Llibre" title="Llibre">llibre</a> sobre aquesta <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3" title="Civilització">civilització</a> (<i>Relació de les coses de Yucatán</i>). </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Organització_social"><span id="Organitzaci.C3.B3_social"></span>Organització social</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Organització social"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li>La noblesa, formada per sacerdots, guerrers, <a href="/wiki/Burocr%C3%A0cia" title="Burocràcia">buròcrates</a> i comerciants, exercia el poder i es pertanyia a aquest grup només per naixement.</li> <li>Els artesans, especialitzats, que elaboraven els objectes utilitzats per la noblesa per vestir-se, adornar els seus habitatges i demostrar el seu rang.</li> <li>Els camperols, que vivien dispersos entorn de les ciutats i tributaven un terç del que produïen a la noblesa.</li> <li>Els esclaus, presoners de guerra que eren venuts per fer treballs o per ser sacrificats en determinats rituals.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Organització_econòmica"><span id="Organitzaci.C3.B3_econ.C3.B2mica"></span>Organització econòmica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Organització econòmica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Theobroma_cacao-frutos.jpeg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Theobroma_cacao-frutos.jpeg/220px-Theobroma_cacao-frutos.jpeg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Theobroma_cacao-frutos.jpeg/330px-Theobroma_cacao-frutos.jpeg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Theobroma_cacao-frutos.jpeg/440px-Theobroma_cacao-frutos.jpeg 2x" data-file-width="640" data-file-height="480" /></a><figcaption>Les llavors del <a href="/wiki/Cacau" title="Cacau">cacau</a> (<i>Theobroma cacao</i>) van ser utilitzades com a monedes pels maies.</figcaption></figure> <p>Sent l'agricultura una activitat central en la vida dels maies, s'ha especulat molt sobre les tècniques agrícoles que utilitzaven amb més freqüència en l'època precolombina, si les de tipus extensiu, com el sistema de frega-tomba-crema, o les de tipus intensiu, com el reg i les terrasses. Hi ha proves que combinaven ambdues tècniques amb altres alternatives, com la recol·lecció, les hortes domèstiques, els camellons o camps aixecats, l'arboricultura, la caça i la pesca. És important recordar que va ser principalment la selva tropical el tipus d'ecosistema en què els maies van viure i del qual van obtenir el seu aliment. No obstant això, les característiques del tròpic varien molt i és possible que les diferències en clima, sòl i vegetació determinessin l'explotació dels recursos naturals i el tipus de sistema agrícola utilitzat. Les tècniques van haver, doncs, d'adaptar-se a la quantitat i qualitat de la terra disponible, al tipus de cultius i a diversos factors socioeconòmics. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Comerç"><span id="Comer.C3.A7"></span>Comerç</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Comerç"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a> va ser indispensable per a l'<a href="/wiki/Economia" title="Economia">economia</a> dels maies, ja que l'àrea geogràfica maia proveïa gran quantitat de productes, però tenien escassetat o absència d'altres. Durant el Clàssic es van desenvolupar grans mercats en les urbs, que es deien <i>p'polom</i>. Després de la reorganització social de l'acabament del Postclàssic es van desenvolupar els <i>tianguis</i>. Entre els maies, els comerciants feien llargs i exhaustius recorreguts per poder abastir a petits comerciants que distribuïen de casa a casa els articles exclusius de certes zones com el <a href="/wiki/Jade_(mineral)" class="mw-redirect" title="Jade (mineral)">jade</a>, de la Vall del Riu Motagua a <a href="/wiki/Guatemala" title="Guatemala">Guatemala</a>, la indispensable <a href="/wiki/Obsidiana" title="Obsidiana">obsidiana</a> de les fonts de l'altiplà de Guatemala com El Chayal i Ixtepeque, les prestigioses plomes del <a href="/wiki/Quetzal" title="Quetzal">quetzal</a>, dels boscos ennuvolats de Guatemala, el <a href="/wiki/Cot%C3%B3" title="Cotó">cotó</a> del nord-est, les petxines i el peix de les costes. També la <a href="/wiki/Sal_(condiment)" class="mw-redirect" title="Sal (condiment)">sal</a> del nord, i de fonts del riu Chixoy a l'Alta Verapaz, el cacau de Tabasco, Guatemala i Hondures, i el pedrenyal de la zona <i>Puuc</i>. L'art també es va convertir en un objecte apreciat entre els nobles, i les <a href="/wiki/Cer%C3%A0miques" class="mw-redirect" title="Ceràmiques">ceràmiques</a> policromes de llocs com Chamá i Nebaj a l'altiplà de Guatemala es van distingir per les seves fines obres que s'han trobat en molts llocs distants. Els grans comerciants adquirien gran prestigi i fama entre la noblesa maia i en algunes ocasions eren reclutats com a espies del rei. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Moneda">Moneda</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Moneda"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>No existien <a href="/wiki/Monedes" class="mw-redirect" title="Monedes">monedes</a> per al comerç, només el barata i de vegades es va utilitzar el cacau com a tal. Encara que no hi havia un valor exacte, un <a href="/wiki/Conill" title="Conill">conill</a> valia 10 llavors. El cacau va conservar els seus usos econòmics durant un breu període del domini espanyol: el <a href="/wiki/17_de_juny" title="17 de juny">17 de juny</a> de <a href="/wiki/1555" title="1555">1555</a>, per ordre del <a href="/wiki/Virregnat_de_Nova_Espanya" title="Virregnat de Nova Espanya">Virregnat de Nova Espanya</a>, el cacau va poder ser intercanviat amb monedes europees en equivaler un <a href="/wiki/Real_espanyol" class="mw-redirect" title="Real espanyol">real espanyol</a> per 140 llavors de cacau, el <a href="/wiki/1575" title="1575">1575</a> només calien 100 llavors de cacau per un real i al final d'aquest segle eren 80 per un real. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Propietat_de_la_terra">Propietat de la terra</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Propietat de la terra"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els governants suprems (<i>ahau</i>) atorgaven terres als seus súbdits, segons el seu rang social i divisió del treball s'atorgaven parcel·les de terreny cultivable per família per subsistir, per pagar tribut i pel comerç, en una extensió que tingués la capacitat de producció per cobrir els requisits abans exposats. No s'ha de confondre en cap motiu amb un sistema comunal, ja que la terra pertanyia l'<i>ahau</i>, que la podia retirar en qualsevol moment i utilitzar-la per als seus propis fins, com una propietat personal més que com a propietat de la ciutat-Estat maia que governés. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Arc_primitiu_de_Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/Arc_primitiu_de_Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1.JPG/220px-Arc_primitiu_de_Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/Arc_primitiu_de_Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1.JPG/330px-Arc_primitiu_de_Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/Arc_primitiu_de_Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1.JPG/440px-Arc_primitiu_de_Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1.JPG 2x" data-file-width="3648" data-file-height="2736" /></a><figcaption>Arc maia de pedra clara</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Transport_marítim"><span id="Transport_mar.C3.ADtim"></span>Transport marítim</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Transport marítim"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El transport marítim va tenir gran importància en el desenvolupament del comerç i per tant de la seva economia. Les seves embarcacions més primerenques tenien com a base el <a href="/wiki/Rem_(objecte)" title="Rem (objecte)">rem</a> i no tenien la <a href="/wiki/Vela_(n%C3%A0utica)" class="mw-redirect" title="Vela (nàutica)">vela</a>. Amb aquestes primeres embarcacions van pagar la península de Yucatán i aconseguien sortir de la perillosa barrera coral·lífera ajudant-se de fars que els indicaven les distàncies, perills, així com les sortides al mar. També van navegar pels rius de <a href="/wiki/Estat_de_Tabasco" title="Estat de Tabasco">Tabasco</a>, <a href="/wiki/Chiapas" title="Chiapas">Chiapas</a>, <a href="/wiki/Guatemala" title="Guatemala">Guatemala</a> i <a href="/wiki/Hondures" title="Hondures">Hondures</a>. S'estima que en aquestes embarcacions es podien transportar de vint a quaranta persones, incloent les seves mercaderies. Existeixen proves que van arribar a les terres d'Hondures i és possible que hagin arribat fins a <a href="/wiki/Panam%C3%A0" title="Panamà">Panamà</a>. Primerament les embarcacions estaven adaptades per navegar en aigua dolça. Després es van anar adaptant al mar, gràcies al fet que van diferenciar i van fer distinció entre la <a href="/wiki/Proa" title="Proa">proa</a> i la <a href="/wiki/Popa_(navegaci%C3%B3)" class="mw-redirect" title="Popa (navegació)">popa</a> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Transport_terrestre">Transport terrestre</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Transport terrestre"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Hi havia gran diversitat i complexitat entre les extenses xarxes de carreteres i camins. Són dignes d'importància dels <i>sacbe'ob</i> (<i>sacbé</i> en singular, de Sak, blanc, i beh, camí). En general, la construcció de les carreteres i camins es realitzaven mitjançant tot un conjunt de procediments laboriosos. En primer lloc, es podava el camí prèviament determinat, després, amb l'ajuda de gegantesques moles de pedra, allisaven la terra. Posteriorment es cobrien amb sorra calcària (<i>sascab</i>) amb la finalitat que la mala herba no obstruís la vialitat, i finalment, es cobrien amb estuc. Un <i>sacbé</i> molt conegut és el que comunica Cobá amb Yaxuná, i té cent quilòmetres de longitud. </p><p>Tot i que van conèixer la roda només la van utilitzar en l'elaboració de joguines artesanals que feien representant animals <a href="/wiki/Quadr%C3%BApedes" class="mw-redirect" title="Quadrúpedes">quadrúpedes</a> amb una roda en cada pota. No obstant això, el més indispensable per poder aconseguir un excel·lent vehicle de transport, no són les rodes en si, sinó els 'rajos' o ràdios d'elles. La manca d'animals de tir no explica per si mateixa la inexistència de <a href="/wiki/Carro" title="Carro">carros</a>, tant com els esmentats ràdios. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Llengua">Llengua</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Llengua"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Mapa_Migracion_Lenguas_Mayenses.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Mapa_Migracion_Lenguas_Mayenses.svg/220px-Mapa_Migracion_Lenguas_Mayenses.svg.png" decoding="async" width="220" height="162" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Mapa_Migracion_Lenguas_Mayenses.svg/330px-Mapa_Migracion_Lenguas_Mayenses.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Mapa_Migracion_Lenguas_Mayenses.svg/440px-Mapa_Migracion_Lenguas_Mayenses.svg.png 2x" data-file-width="610" data-file-height="450" /></a><figcaption>Rutes de migració de les llengües maies.</figcaption></figure> <p>Els maies històrics no parlaven una sola llengua, sinó diverses llengües derivades d'una llengua ancestral denominada protomaia pels lingüistes i que se situaria cap al 2000 aC.<sup id="cite_ref-Foster02p274_2-0" class="reference"><a href="#cite_note-Foster02p274-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'anàlisi lingüística del vocabulari reconstruït del protomaia suggereix que s'originà a l'altiplà occidental o nord-occidental de Guatemala, encara que l'evidència no és concloent.<sup id="cite_ref-Sharer_y_Traxler_2006,_p._28_3-0" class="reference"><a href="#cite_note-Sharer_y_Traxler_2006,_p._28-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Durant el període preclàssic, el protomaia es diversificà en llengües diferents i aparegueren diverses subfamílies maies diferents que constitueixen la família lingüística, incloent-hi els grups de llengües huastecanes, quitxeanes, kanjobalano-txujeanes, mameanes, tzeltalan-txolanes i iucatecanes.<sup id="cite_ref-SharerTraxler06p26_4-0" class="reference"><a href="#cite_note-SharerTraxler06p26-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquests grups divergiren durant l'època precolombina fins a consistir actualment en més de trenta idiomes que han sobreviscut fins als temps moderns.<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'idioma de gairebé tots els texts maies del període clàssic en la totalitat de l'àrea maia ha estat identificat com el <a href="/wiki/Maia_cl%C3%A0ssic" title="Maia clàssic">maia clàssic</a>.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El text del preclàssic tardà de Kaminaljuiú, a l'altiplà, també sembla o estar relacionat amb el maia clàssic.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'ús del maia clàssic als texts maies no indica necessàriament que era la llengua utilitzada per la població local; més aviat, pot haver estat una <a href="/wiki/Llengua_lit%C3%BArgica" class="mw-redirect" title="Llengua litúrgica">llengua litúrgica</a> o de prestigi, equivalent al <a href="/wiki/Llat%C3%AD_medieval" title="Llatí medieval">llatí medieval</a>.<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El maia clàssic pot haver estat la llengua de prestigi de l'elit maia del clàssic, utilitzat a la comunicació entre les entitats polítiques, com la diplomàcia i el comerç.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Pel període postclàssic, s'emprà també el <a href="/wiki/Yukatek" title="Yukatek">yukatek</a> als còdexs maies, juntament amb el maia clàssic.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Escriptura">Escriptura</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Escriptura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ethnologisches_Museum_Berlin_Mesoamerika_019.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Ethnologisches_Museum_Berlin_Mesoamerika_019.JPG/220px-Ethnologisches_Museum_Berlin_Mesoamerika_019.JPG" decoding="async" width="220" height="193" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Ethnologisches_Museum_Berlin_Mesoamerika_019.JPG/330px-Ethnologisches_Museum_Berlin_Mesoamerika_019.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Ethnologisches_Museum_Berlin_Mesoamerika_019.JPG/440px-Ethnologisches_Museum_Berlin_Mesoamerika_019.JPG 2x" data-file-width="2340" data-file-height="2048" /></a><figcaption>Atuell de ceràmica pintada amb escriptura maia, exhibida al Museu Etnològic de Berlín.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Paris_Codex,_pages_4-5.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Paris_Codex%2C_pages_4-5.jpg/220px-Paris_Codex%2C_pages_4-5.jpg" decoding="async" width="220" height="213" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Paris_Codex%2C_pages_4-5.jpg/330px-Paris_Codex%2C_pages_4-5.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Paris_Codex%2C_pages_4-5.jpg/440px-Paris_Codex%2C_pages_4-5.jpg 2x" data-file-width="1055" data-file-height="1021" /></a><figcaption>Pàgines del <i>Còdex de París</i>, que data del període postclàssic, un dels pocs llibres maies que es conserven.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cancuenpanel3.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Cancuenpanel3.jpg/220px-Cancuenpanel3.jpg" decoding="async" width="220" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Cancuenpanel3.jpg/330px-Cancuenpanel3.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Cancuenpanel3.jpg/440px-Cancuenpanel3.jpg 2x" data-file-width="2118" data-file-height="1541" /></a><figcaption>El panell 3 descriu la instal·lació de dos vassalls a Machaquilà pel rei Cancuén, Taj Chan Ahk.</figcaption></figure> <p>El sistema d'escriptura maia fou una de les fites de més èxit dels habitants precolombins d'Amèrica.<sup id="cite_ref-Sharer_1_11-0" class="reference"><a href="#cite_note-Sharer_1-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Fou el sistema d'escriptura més desenvolupat i sofisticat del conjunt de sistemes que sorgiren a Mesoamèrica.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, hi ha diversos lingüistes que neguen que entre les cultures mesoamericanes hi hagués cap escriptura amb regles gramaticals de morfologia, anàlisi de paraules per gènere, nombre, funció o ortografia, així com tampoc un ordre establert per ordenar frases i paraules en models que els permetés compondre idees.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les primeres inscripcions identificades com escriptura maia foren trobades a la conca del Petén id aten del 300-200 aC.<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Nogensmenys, aquest fou precedit per d'altres sistemes d'escriptura mesoamericans, com l'<a href="/wiki/Escriptura_epi-olmeca" title="Escriptura epi-olmeca">escriptura epi-olmeca</a> o la <a href="/wiki/Escriptura_zapoteca" title="Escriptura zapoteca">zapoteca</a>. L'escriptura maia primerenca aparegué a la costa del Pacífic de Guatemala a final del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">i</span> o començament del <span style="font-variant:small-caps; font-variant-caps: small-caps;">ii</span>.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les semblances entre l'escriptura ístmica i l'escriptura maia primerenca de la costa del Pacífic suggereixen que tots dos sistemes es desenvoluparen alhora.<sup id="cite_ref-SharerTraxler06p225_16-0" class="reference"><a href="#cite_note-SharerTraxler06p225-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al voltant de l'any 250 dC l'escriptura maia s'havia convertit en un sistema d'escriptura més consistent i formalitzat.<sup id="cite_ref-KettunenHelmke08p10_17-0" class="reference"><a href="#cite_note-KettunenHelmke08p10-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església Catòlica">Església Catòlica</a> i els funcionaris colonials, en particular el bisbe <a href="/wiki/Diego_de_Landa" title="Diego de Landa">Diego de Landa</a>, destruïren els texts maies on els trobaren, i amb això el coneixement de l'escriptura maia; no obstant això, es preservaren tres llibres precolombins que daten del període postclàssic, l'autenticitat dels quals no és discutida. Aquests són coneguts com el <i>Còdex de Madrid</i>, el <i>Còdex Dresde</i> i el <i>Còdex de París</i>.<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També es conservaren algunes pàgines d'un quart llibre, el <i>Còdex Grolier</i>, l'autenticitat del qual sí que és discutida. Les excavacions arqueològiques que s'estan duent a terme als llocs maies sovint revelen d'altres fragments, trossos rectangulars de guix i fragments de pintura, que foren còdexs; tanmateix, per la descomposició de la major part del material orgànic, aquestes restes estan massa malmeses per poder identificar-hi qualsevol inscripció.<sup id="cite_ref-SharerTraxler06p129_19-0" class="reference"><a href="#cite_note-SharerTraxler06p129-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La major part de l'escriptura maia precolombina existent data del període clàssic i està continguda a les inscripcions de pedra dels llocs maies, com les esteles, o als atuells de ceràmica. D'altres mitjans inclouen els còdexs mencionats, les façanes d'estuc, els frescos, les llindes de fusta, les parets de coves, i els artefactes portàtils elaborats a partir d'una varietat de materials, com ossos, petxines, obsidiana i jade. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Sistema_d'escriptura"><span id="Sistema_d.27escriptura"></span>Sistema d'escriptura</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Sistema d'escriptura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El sistema d'escriptura maia, sovint denominat <a href="/wiki/Glif_maia" title="Glif maia">glif maia</a> per una semblança superficial amb els <a href="/wiki/Jerogl%C3%ADfic_egipci" title="Jeroglífic egipci">jeroglífics egipcis</a>,<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> és un sistema d'escriptura logosil·làbic que combina un <a href="/wiki/Sil%C2%B7labari" title="Sil·labari">sil·labari</a> de signes fonètics, que representen síl·labes, amb <a href="/wiki/Logograma" title="Logograma">logogrames</a> que representen paraules completes.<sup id="cite_ref-KettunenHelmke08p6_21-0" class="reference"><a href="#cite_note-KettunenHelmke08p6-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Entre els sistemes d'escriptura del Nou Món precolombí, l'escriptura maia és el sistema més proper al llenguatge parlat.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A qualsevol moment donat, no s'empraren més que uns cinc-cents glifs, dels quals uns dos-cents (incloent-hi les variacions) eren fonètics.<sup id="cite_ref-KettunenHelmke08p6_21-1" class="reference"><a href="#cite_note-KettunenHelmke08p6-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'escriptura maia arribà al seu apogeu durant el període clàssic, i estava en ús fins a l'arribada dels europeus.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Es recuperaren més de 10.000 texts individuals, en la seva majoria inscripcions en monuments de pedra, llindes, esteles i ceràmiques.<sup id="cite_ref-KettunenHelmke08p6_21-2" class="reference"><a href="#cite_note-KettunenHelmke08p6-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els maies també produïren texts pintats en un tipus de paper elaborat a partir de l'escorça d'arbres, ara conegut pel seu nom nàhuatl com <i><a href="/w/index.php?title=Amatl&action=edit&redlink=1" class="new" title="Amatl (encara no existeix)">amatl</a></i>, que s'emprà per als còdexs.<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Tobin01_26-0" class="reference"><a href="#cite_note-Tobin01-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El coneixement de l'escriptura maia es conservà entre diversos segments de la població fins a la conquesta espanyola. Tanmateix, aquest coneixement es perdé per l'impacte de la conquesta de la societat maia.<sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El desxiframent i la recuperació del coneixement de l'escriptura maia ha estat un procés llarg i costós.<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els primers elements que foren desxifrats, al tombant del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> al <span style="font-variant:small-caps; font-variant-caps: small-caps;">xx</span>, estaven connectats amb la numeració, el calendari i l'astronomia.<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Hi hagué avenços importants entre les dècades de 1950 i 1970, i a partir d'aleshores el procés de desxiframent accelerà ràpidament.<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A final del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, els científics podien llegir la majoria dels texts maies, i el treball en curs continua esclarint el contingut dels texts.<sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Escriptura_glífica"><span id="Escriptura_gl.C3.ADfica"></span>Escriptura glífica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Escriptura glífica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Maya_script_reading_direction.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bc/Maya_script_reading_direction.png" decoding="async" width="200" height="139" class="mw-file-element" data-file-width="200" data-file-height="139" /></a><figcaption>Ordre de lectura del text glífic maia.</figcaption></figure> <p>El bloc de glifs que transcriu un mot o frase és la unitat bàsica del text glífic maia. El bloc es compon d'un o més glifs individuals interconnectats; generalment, els blocs glífics individuals estan separats per un espai. Els blocs glífics estan generalment disposats en un patró de reixa. Per facilitar la referència, els epigrafistes es refereixen als blocs glífics d'esquerra a dreta alfabèticament, i de dalt abaix numèricament. Això permet d'identificar qualsevol bloc glífic en un text, per les seves «coordenades»: per exemple, C4 seria el tercer bloc des de l'esquerra i el quart bloc comptant cap avall. Si un monument o artefacte compta amb més d'una inscripció, les etiquetes de les columnes no es repeteixen, sinó que continuen en la sèrie alfabètica; si hi ha més de 26 columnes, l'etiquetat continua com A', B', etc. Les etiquetes numèriques de les fileres reinicien amb 1 per a cada unitat discreta de text.<sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Tot i que el text glífic pot ser distribuït en diferents mapes, generalment els blocs glífics s'estructuren en columnes dobles. L'ordre de lectura del text comença a la part superior esquerra (bloc A1), continua al segon bloc a la segona columna (B1), després baixa una filera i comença de nou des del bloc esquerra de la columna doble (A2), i així continua. Un cop s'arriba a l'extrem inferior, l'escriptura continua des de la part superior esquerra de la següent columna doble. Si la inscripció acaba en una sola columna, aquesta columna final sol llegir-se de dalt a baix.<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els blocs de glifs individuals poden estar composts de diversos elements, com un signe principal i un nombre d'afixos. El signe principal constitueix l'element més important del bloc, i pot ser un substantiu, un verb, un adverbi, un adjectiu o un signe fonètic. Alguns dels signes principals són abstractes, d'altres són imatges de l'objecte que representen, i d'altres més són variants, la personificació de la paraula que representen. Els afixos són elements rectangulars més petits, generalment vinculats amb un signe principal, tot i que un bloc també pot estar únicament compost d'afixos. Els afixos poden representar una àmplia varietat d'elements de la llengua, com substantius, verbs, sufixos verbals, preposicions, pronoms, etc. Els maies també empraren petites seccions d'un signe principal per representar el signe principal sencer, i els escribes maies eren molt inventius en l'ús i en l'adaptació d'elements dels glifs.<sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Principals_pobles_o_nacions_maies">Principals pobles o nacions maies</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Principals pobles o nacions maies"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Entre els maies van existir diferents <a href="/wiki/Tribu_(antropologia)" title="Tribu (antropologia)">tribus</a> que s'agrupaven d'acord amb les seves activitats productives afins (com ara els putunes que es dedicaven a la <a href="/wiki/Pesca" title="Pesca">pesca</a> i al <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a> marítim) o d'acord amb els seus <a href="/wiki/Llinatge" title="Llinatge">llinatges</a> o genealogies (un exemple notable són els cocomes del nord-est de la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_de_Yucat%C3%A1n" title="Península de Yucatán">península de Yucatán</a>). </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Concepció_del_món"><span id="Concepci.C3.B3_del_m.C3.B3n"></span>Concepció del món</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Concepció del món"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els maies concebien el <a href="/wiki/Cosmos" title="Cosmos">cosmos</a> compost per 13 <a href="/wiki/Cel" title="Cel">cels</a>, un sobre l'altre, sent la terra la capa més baixa. Sobre cada cel presidien tretze déus, anomenats els <i>Oxlahuntikú</i>. Sota la terra hi havia altres nou cels, també en capes, sobre els quals presidien els <i>Bolontikú</i>. L'últim d'aquests cels era el <i>Mitnal</i>, l'<a href="/wiki/Infern" title="Infern">infern</a> maia, regne d'Ah Puch, senyor de la mort. </p><p>Creien que, abans que el seu, havien existit altres mons destruïts tots pel diluvi. El món actual era sostingut per quatre germans guardians anomenats <i>Bacabes</i>, localitzats en els quatre <a href="/wiki/Punt_cardinal" title="Punt cardinal">punts cardinals</a>. Al centre del <a href="/wiki/M%C3%B3n" title="Món">món</a> maia es trobava el <i>Yaxché</i>, o ceiba sagrada, les branques s'elevaven al cel i les <a href="/wiki/Arrel_(bot%C3%A0nica)" title="Arrel (botànica)">arrels</a> penetraven en l'inframon. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Ritus">Ritus</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Ritus"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les <a href="/wiki/Pir%C3%A0mides" class="mw-redirect" title="Piràmides">piràmides</a> són els seus <a href="/wiki/Temple" title="Temple">temples</a> i els fidels assistien a les cerimònies a l'aire lliure, sota i al capdavant, de la piràmide - <a href="/wiki/Temple" title="Temple">temple</a>. Sol·licitaven dels seus déus els dons de la vida, la salut i el suport, a canvi dels quals realitzaven una sèrie d'ofrenes i de cerimònies purificadores immerses en un complex ritual. Practicaven els fletxamients i llançaven als nens, donzelles i peces d'<a href="/wiki/Or" title="Or">or</a> al Cenote Sagrat de <a href="/wiki/Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1" title="Chichén Itzá">Chichén Itzá</a>, com ofrena al déu Chaac. L'autosacrifici tenia moltes variants, com per exemple quan ells es treien <a href="/wiki/Sang" title="Sang">sang</a> de diverses parts del cos amb punxons d'<a href="/wiki/Os" title="Os">os</a> o espines de maguey i oferint-les en tires de paper. </p><p>Sylvanus G. Morley, en la seva obra «La civilització maia», s'observa que: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Les oracions formaven un element essencial del ritual maia, i l'ajuda dels déus es buscava en tot gènere d'activitats, en l'adivinació, profecia i horòscops, en els ritus de la pubertat i del matrimoni, en tota classe de cerimònies generals, per lliurar-se de dificultats, i per reprimir al diable que les causava, per aconseguir la maternitat per a una dona sense fills, per expulsar els esperits malignosantes de començar qualsevol cerimònia, per evitar la sequera i les plagues de llagosta que produïen la fam, la malaltia, el robatori i la discòrdia i canvis dinàstics i jeràrquics que conduïen a la guerra, i per tenir èxit feliç en tota classe d'empreses, agricultura, caça, pesca, comerç. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Sylvanus G Morley </td></tr></tbody></table></div> <p>La <a href="/wiki/Dansa" title="Dansa">dansa</a> era també una part important del <a href="/wiki/Ritual" title="Ritual">ritual</a>. Tant homes com dones tenien els seus balls particulars i rares vegades ballaven junts. El ball de <i>Holcan Okot</i>, per exemple, era realitzat per 800 guerrers que es movien amb precisió absoluta mentre invocaven l'ajuda i protecció de <i>Kakupakat</i>. </p><p>Les <a href="/wiki/Festes" class="mw-redirect" title="Festes">festes</a> dedicades als déus se celebraven en les dates fixes establertes pel <i>Tzolkin</i> o calendari ritual. Els sacerdots organitzaven les cerimònies, l'ornamentació dels temples i la presentació de les ofrenes. Hi havia també jocs de pilota (<i>pot-a tok</i>), dramatitzacions, <a href="/wiki/Process%C3%B3_religiosa" class="mw-redirect" title="Processó religiosa">processons</a> i altres celebracions. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Elements_de_les_cerimònies"><span id="Elements_de_les_cerim.C3.B2nies"></span>Elements de les cerimònies</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Elements de les cerimònies"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li>Els <i>autosacrificis</i>. Es perforaven la <a href="/wiki/Llengua_(anatomia)" class="mw-redirect" title="Llengua (anatomia)">llengua</a>, els <a href="/wiki/Pavell%C3%B3_auricular" title="Pavelló auricular">lòbuls</a>, i <a href="/wiki/Genital" class="mw-redirect" title="Genital">òrgans sexuals</a> i oferint la <a href="/wiki/Sang" title="Sang">sang</a> recollida. La sang es cremava juntament amb <a href="/wiki/Paper" title="Paper">paper</a>, resines vegetals, hule i els instruments mateixos de l'autosacrifici com les espines de <a href="/wiki/Manta" class="mw-disambig" title="Manta">manta</a>, les cordes, etc.</li> <li>Els sacrificis d'animals.</li> <li>Els sacrificis humans (presoners de guerra, esclaus o persones escollides pel seu naixement), a qui se'ls extirpava el cor o <a href="/wiki/Decapitaci%C3%B3" title="Decapitació">decapitava</a>.</li> <li>Els balls, cants, dramatitzacions, resos.</li> <li>El <a href="/wiki/Dejuni" title="Dejuni">dejuni</a> i l'abstinència sexual.</li> <li>L'ús de <a href="/wiki/Fongs" title="Fongs">fongs</a> al·lucinògens, begudes fermentades (<i>balché</i>), tabac silvestre, menjars especials i flors <i><a href="/wiki/Psicotr%C3%B2pic" class="mw-redirect" title="Psicotròpic">psicotròpiques</a></i>.</li> <li>Les ofrenes d'animals, plantes, flors, estàtues, <a href="/wiki/Encens" title="Encens">encens</a>, ornaments (plomes, petxines), <a href="/wiki/Turquesa_(mineral)" title="Turquesa (mineral)">turquesa</a>, <a href="/wiki/Obsidiana" title="Obsidiana">obsidiana</a>, <a href="/wiki/Jade_(mineral)" class="mw-redirect" title="Jade (mineral)">jade</a>, <a href="/wiki/Coure" title="Coure">coure</a> i <a href="/wiki/Or" title="Or">or</a>, entre d'altres.</li></ul> <p>Els maies van tenir un calendari per a diversos festejos i cerimònies. Entre les cerimònies que encara es practiquen tenim al <i>Ch'a Chaak</i>, encapçalada pel <i>H-men</i> (espècie de <a href="/wiki/Xaman" class="mw-redirect" title="Xaman">Xaman</a>), per invocar als Chaques, ajudants del déu de la pluja quan la temporada de pluges es retarda. Es creia que les coves de la península, especialment Loltún i Balankanché, eren llocs per entrar a l'<a href="/wiki/Inframon" title="Inframon">inframon</a>. A mitjans del segle passat, en la <i>Guerra de Castes</i>, va tenir una actuació destacada la Creu Parlant, element propi de la religió maia, la qual és independent de la creu cristiana. La Creu Maia la veiem a Palenque (Chiapas) i és una estilització de l'arbre còsmic o de la planta del blat de moro. Aquesta creu és un símbol de les 4 adreces o angles del món i deïtat per si sola. L'ús de la Creu Parlant entre els maies participants en la Guerra de Castes (mitjans del segle passat) va ser un factor que els va unir i els va fer resistir situacions molt difícils. La localitat on es va localitzar la Creu Parlant se li va conèixer com a Chan Santa Creu i ara com Felipe Carrillo Puerto. És important recalcar que la Guerra de Castes va permetre als maies recuperar la sobirania en un territori i aquest és l'únic cas en el seu tipus a Amèrica. Actualment se segueix venerant a la creu i se li vesteix amb hipiles (vestits típics), <a href="/wiki/Mirall" title="Mirall">miralls</a>, <a href="/wiki/Flors" class="mw-redirect" title="Flors">flors</a> i diversos adorns entre els maies de <a href="/wiki/Yucat%C3%A1n" title="Yucatán">Yucatán</a> i els tzotziles de <a href="/wiki/Chiapas" title="Chiapas">Chiapas</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_mort_en_la_religió_maia"><span id="La_mort_en_la_religi.C3.B3_maia"></span>La mort en la religió maia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: La mort en la religió maia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Comalcalco_Urna_funeraria.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Comalcalco_Urna_funeraria.JPG/220px-Comalcalco_Urna_funeraria.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Comalcalco_Urna_funeraria.JPG/330px-Comalcalco_Urna_funeraria.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Comalcalco_Urna_funeraria.JPG/440px-Comalcalco_Urna_funeraria.JPG 2x" data-file-width="2816" data-file-height="2112" /></a><figcaption>Urna funerària descoberta a Comalcalco, <a href="/wiki/Estat_de_Tabasco" title="Estat de Tabasco">Tabasco</a>.</figcaption></figure> <p>Segons la religió maia, després de la mort l'<a href="/wiki/%C3%80nima" title="Ànima">ànima</a> emprèn un camí a <i>Xibalba</i> (metnal, món subterrani o inframon), on ha de travessar un <a href="/wiki/Riu" title="Riu">riu</a> ajudat d'un gos (el xoloitzcuintle). El fet de portar una peça de <a href="/wiki/Jade_(mineral)" class="mw-redirect" title="Jade (mineral)">jade</a> li facilitarà les coses. El pelegrinatge acabarà al sud on arriba l'ànima (l'<a href="/wiki/Inframon" title="Inframon">inframon</a> per les cultures nahuas, entre ells els asteques o mexiques, s'associa amb el nord i el color negre; pels maies amb el sud i el color groc). No obstant això, hi ha un paradís en el cel on les ànimes afortunades dels guerrers morts en combat (mort sagrada) acompanyen el <a href="/wiki/Sol" title="Sol">Sol</a>. </p><p>Entre els diversos tipus de mort sagrada a <a href="/wiki/Mesoam%C3%A8rica" title="Mesoamèrica">Mesoamèrica</a> es troben: les dones embarassades mortes en el primer part, les persones ofegades, suïcidades, mortes de lepra o sacrificades i els guerrers morts en batalla doncs la qualitat de vida (bona o dolenta) no importava tant com la forma de morir. Al final, les ànimes dels quals morien sagradament també descendien a l'inframon. Els maies consideraven que l'ànima d'una persona que anava a l'inframon renaixia (renaixement) en un individu de la mateixa espècie, sense cap record de la vida anterior. S'ha de recordar que en interaccionar la gent del centre de Mèxic amb els maies, de vegades trobarem idees religioses, i d'altres tipus, entrellaçades i hem de ser cauts per distingir en el possible, si són idees maies o d'altres llocs. Així mateix els maies conservaven els <a href="/wiki/Crani" title="Crani">cranis</a> dels seus avantpassats i els feien ofrenes d'aliments (<i>ritu als avantpassats</i>). </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Sacrificis_humans">Sacrificis humans</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Sacrificis humans"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els sacrificis humans eren una pràctica comuna als pobles de <a href="/wiki/Mesoam%C3%A8rica" title="Mesoamèrica">Mesoamèrica</a>. Per poder explicar millor l'origen dels sacrificis humans hem d'entendre la raó de la creació de l'home en un llibre sagrat dels maies: el Popol Vuh. En aquest llibre quiché es relata la manera com els déus originals van acordar crear al <a href="/wiki/M%C3%B3n" title="Món">món</a>, ja que el món servirà com habitació de l'home. La missió de l'home és venerar i alimentar els déus. Però de la mateixa manera que els homes mengen blat de moro, i aquest és un aliment material, els déus en tant éssers sobrenaturals s'havien d'alimentar d'un aliment sobrenatural: l'energia còsmica que es trobava a la sang i el cor dels sacrificats. </p><p>Alguns autors (entre ells <a href="/wiki/Marvin_Harris" title="Marvin Harris">Marvin Harris</a>) van argumentar que el sacrifici humà a Mesoamèrica es devia a la necessitat proteínica dels pobles de la regió. No obstant això, cal assenyalar que encara que es va practicar el <a href="/wiki/Canibalisme" title="Canibalisme">canibalisme</a>, aquest no va ser mai extensiu a tota la població ni quotidià. El canibalisme era un acte ritual del qual estaven excloses les classes més baixes de la societat. A més, el sacrifici mortal no era l'únic tipus de sacrifici que van practicar els mesoamericans, com mostren les pintures de <a href="/w/index.php?title=Bonampak&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bonampak (encara no existeix)">Bonampak</a>, on és possible observar a membres de la classe dirigent (homes i dones) punxant-se la llengua fins a sagnar. El propòsit era oferir la seva sang, que per ser d'una persona més amunt de l'estructura era més valuosa i apreciada pels déus. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="El_joc_de_pilota">El joc de pilota</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: El joc de pilota"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:El_juego_de_la_Pelota.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/El_juego_de_la_Pelota.jpg/220px-El_juego_de_la_Pelota.jpg" decoding="async" width="220" height="124" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/El_juego_de_la_Pelota.jpg/330px-El_juego_de_la_Pelota.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/El_juego_de_la_Pelota.jpg/440px-El_juego_de_la_Pelota.jpg 2x" data-file-width="1211" data-file-height="681" /></a><figcaption>Joc de pilota</figcaption></figure> <p>Els maies concebien el <a href="/wiki/Joc_de_pilota_mesoameric%C3%A0" title="Joc de pilota mesoamericà">joc de pilota</a> com un <a href="/wiki/Ritual" title="Ritual">ritual</a>. El joc de pilota representa els orígens de l'<a href="/wiki/Univers" title="Univers">univers</a> i pretén reactivar els <a href="/wiki/Mite" title="Mite">mites</a> de la creació del <a href="/wiki/Blat_de_moro" class="mw-redirect" title="Blat de moro">blat de moro</a> i altres fenòmens astronòmics. Aquest és un ritu d'iniciació, mort i renaixement que legitima l'acció militar i el poder polític. La lluita (de jugadors, astres o la pilota) pot representar la trobada entre els bessons (del Popol Vuh) i els déus de l'<i>inframon</i>. Aquest joc va tenir diverses variants segons l'època i el lloc, per general s'utilitzava una pilota feta de <a href="/wiki/Cautx%C3%BA" title="Cautxú">cautxú</a> que es donava cops amb la cintura, els genolls, les espatlles i els colzes. </p><p>L'objectiu del joc era fer-la passar per un prim anell que es col·locava en una de les parets del camp de joc, fins i tot en l'actualitat és practicat a <a href="/wiki/Guatemala" title="Guatemala">Guatemala</a> en la seva forma ritual i a <a href="/wiki/M%C3%A8xic" title="Mèxic">Mèxic</a> en una nova forma d'expressió turística o purament esportiva. En altres llocs, on els camps d'aquest joc no tenen anells-marcadors, es creu que el guanyador es decidia per l'equip o jugador que guanyés línies en la pista fins a acorralar l'adversari (com en el <a href="/wiki/Futbol_americ%C3%A0" title="Futbol americà">futbol americà</a>). El nombre de jugadors varia i a vegades els jugadors usaven «<a href="/w/index.php?title=Raquetes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Raquetes (encara no existeix)">raquetes</a>» o bastons. Es protegien el pit i el cap, evitant els forts cops de la <a href="/wiki/Pilota" title="Pilota">pilota</a>. El joc podia durar dia i nit i no hi ha fonts històriques on es parli del sacrifici humà on el derrotat era decapitat. </p><p>Alguns <a href="/wiki/Historiador" title="Historiador">historiadors</a> estimen que el jugador que perdia la vida era, en realitat, un presoner de guerra, obligat a jugar pels victoriosos. Aquest jugador-presoner de guerra feble, cansat i amb ferides perdia el joc, era sacrificat i formava part d'un ritu de fertilitat doncs anava a un <a href="/wiki/Parad%C3%ADs" title="Paradís">paradís</a>. No sempre aquest joc acabava amb sacrificis humans, perquè es feien apostes i el perdedor era només l'apostat (segons fonts històriques <a href="/wiki/Asteques" class="mw-redirect" title="Asteques">asteques</a>). En alguns camps <a href="/wiki/Maies" class="mw-redirect" title="Maies">maies</a> de <a href="/wiki/Guatemala" title="Guatemala">Guatemala</a> i <a href="/wiki/Hondures" title="Hondures">Hondures</a> el jugador que vencia perseguia als assistents, ja que per regla tenia dret de despullar-los de les pertinences que més li agradessin. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Art">Art</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Art"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bonampak_painting.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d7/Bonampak_painting.jpg/220px-Bonampak_painting.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d7/Bonampak_painting.jpg/330px-Bonampak_painting.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d7/Bonampak_painting.jpg/440px-Bonampak_painting.jpg 2x" data-file-width="2272" data-file-height="1704" /></a><figcaption>Frescs a l'estructura 1 de Bonampak.</figcaption></figure> <p>Molts consideren a l'<a href="/w/index.php?title=Art_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Art maia (encara no existeix)">art maia</a> de l'era clàssica (<a href="/wiki/200" title="200">200</a> a <a href="/wiki/900" title="900">900</a> dC) com el més sofisticat i bell del Nou Món antic. Els tallats i relleus en estuc a <a href="/wiki/Zona_arqueol%C3%B2gica_de_Palenque" title="Zona arqueològica de Palenque">Palenque</a> i a <a href="/wiki/Cop%C3%A1n" class="mw-redirect" title="Copán">Copán</a> són especialment fins, mostrant una gràcia i observació precisa de la forma humana que recordaven als primers <a href="/wiki/Arqueologia" title="Arqueologia">arqueòlegs</a> de la civilització clàssica del <a href="/wiki/Vell_M%C3%B3n" title="Vell Món">Vell Món</a>. Només existeixen rastres de la <a href="/wiki/Pintura" title="Pintura">pintura</a> avançada dels maies clàssics, la majoria dels que han sobreviscut són <a href="/wiki/Terrisseria" class="mw-redirect" title="Terrisseria">terrisseria</a> funerària i altres peces de <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica" title="Ceràmica">ceràmica</a>. També una construcció a Bonampak té murals antics que van sobreviure per un afortunat accident, considerats com els de més qualitat dels que es conserven a <a href="/wiki/M%C3%A8xic" title="Mèxic">Mèxic</a>. El <a href="/wiki/2001" title="2001">2001</a>, es van descobrir unes <a href="/wiki/Tomba" title="Tomba">tombes</a> reials amb uns murals, els més antics de <a href="/wiki/Guatemala" title="Guatemala">Guatemala</a>, a la ciutat maia de <a href="/wiki/San_Bartolo" class="mw-disambig" title="San Bartolo">San Bartolo</a>. Alguns experts han qualificat aquestes troballes com la <i><a href="/wiki/Capella_Sixtina" title="Capella Sixtina">Capella Sixtina</a></i> de la civilització maia. </p><p>Amb el desxiframent de l'<a href="/wiki/Escriptura_maia" class="mw-redirect" title="Escriptura maia">escriptura maia</a> per <a href="/wiki/Tatiana_Proskouriakoff" title="Tatiana Proskouriakoff">Tatiana Proskouriakoff</a> (<a href="/wiki/1909" title="1909">1909</a>-<a href="/wiki/1985" title="1985">1985</a>) el <a href="/wiki/1957" title="1957">1957</a>, es va descobrir que aquesta va ser una de les poques <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3" title="Civilització">civilitzacions</a> on els artistes escrivien el seu nom en el seu treball. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Arquitectura">Arquitectura</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Arquitectura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Yaxchilan_high.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/40/Yaxchilan_high.jpg/220px-Yaxchilan_high.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/40/Yaxchilan_high.jpg/330px-Yaxchilan_high.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/40/Yaxchilan_high.jpg/440px-Yaxchilan_high.jpg 2x" data-file-width="960" data-file-height="1280" /></a><figcaption>Yaxchilan</figcaption></figure> <p>L'arquitectura maia és única i espectacular com l'arquitectura grega o romana, amb construccions de diversos milers d'anys. Les més dramàtiques i més conegudes, són les fantàstiques piràmides amb graons de l'acabament del període preclàssic. Durant aquesta època de la cultura maia, els centres del poder religiós, comercial i burocràtic van créixer per a convertir-se en increïbles ciutats com: <a href="/wiki/Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1" title="Chichén Itzá">Chichén Itzá</a>, <a href="/wiki/Tikal" title="Tikal">Tikal</a> i <a href="/wiki/Uxmal" title="Uxmal">Uxmal</a>. Algunes construccions notables de les ciutats maies són: </p> <ul><li>Les plataformes cerimonials: utilitzades per a cerimònies públiques i events religiosos, així com per a exhibir els caps de les víctimes de guerra.</li> <li>Palaus: grans i sovint molt decorats, es trobaven prop del centre d'una ciutat.</li> <li>Piràmides i Temples: els temples religiosos més importants es trobaven en el cim de les piràmides maies, suposadament per ser el lloc més proper als cels.</li> <li>Pistes del <a href="/wiki/Joc_de_pilota_mesoameric%C3%A0" title="Joc de pilota mesoamericà">joc de pilota mesoamericà</a></li> <li>Observatoris</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Ciències"><span id="Ci.C3.A8ncies"></span>Ciències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Ciències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Maya.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Maya.svg/220px-Maya.svg.png" decoding="async" width="220" height="282" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Maya.svg/330px-Maya.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Maya.svg/440px-Maya.svg.png 2x" data-file-width="250" data-file-height="320" /></a><figcaption>Numeració maia</figcaption></figure> <p>Els maies (o els seus predecessors <a href="/wiki/Olmeques" class="mw-redirect" title="Olmeques">olmeques</a>) van desenvolupar independentment el concepte del zero (i han estat usant el concepte segles abans que el Vell Món), i usaven un sistema de numeració de base 20 (a la part esquerra surten els símbols). Les inscripcions els mostren a vegades treballant amb sumes de fins a centenars de milions. Van produir observacions astronòmiques extremadament precises; els seus diagrames dels moviments de la lluna i els planetes són iguals o superiors als de qualsevol altra civilització treballant a primera vista. El càlcul maia de la durada de l'any solar era d'alguna manera superior al del calendari gregorià. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Decadència_de_la_civilització_maia"><span id="Decad.C3.A8ncia_de_la_civilitzaci.C3.B3_maia"></span>Decadència de la civilització maia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Decadència de la civilització maia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La caiguda de Teotihuacan, ocorreguda en la segona meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span>, va permetre la florida dels grans nuclis de població que els pobles maies havien construït a les Terres Altes. D'aquesta manera, <a href="/wiki/Tikal" title="Tikal">Tikal</a>, Toniná, Yaxchilán i moltes altres ciutats van viure la seva època de major apogeu entre els segles IX i X. Per molt temps es va insistir que la raó del declivi dels principals centres urbans maies era un misteri. No obstant això, la intensa investigació arqueològica a la regió que van ocupar aquests Estats del període Clàssic de <a href="/wiki/Mesoam%C3%A8rica" title="Mesoamèrica">Mesoamèrica</a> ha posat de manifest algunes de les raons per les quals els maies es van veure obligats a abandonar les ciutats de la selva. </p><p>En primer lloc, es tractava de petits estats que es trobaven en guerra permanent entre ells. Les esteles de Toninà indiquen que l'elit governant d'aquesta ciutat va emprendre una agressiva campanya militar que la va portar a ocupar llocs tan importants com Palenque, Pedres Negres i Bonampak. No és estrany que altres Estats de la regió poguessin haver emprès campanyes similars, que haurien deixat arruïnades a diverses ciutats. D'altra banda, en aquesta època va tenir lloc un desajust climàtic a conseqüència del fenomen del Niño. El clima va haver de tenir greus conseqüències per a l'agricultura a l'àrea maia, com ho va tenir també a les terres altes del centre de <a href="/wiki/M%C3%A8xic" title="Mèxic">Mèxic</a>. Com que culturalment aquestes catàstrofes eren atribuïdes a la inefectivitat de la classe sacerdotal, la gent del poble va haver de llançar contra ells, culpant-los de l'escassetat d'aliments i altres béns necessaris per a la vida. Un dels símptomes de la decadència maya en el període Clàssic és l'absència de monuments commemoratius (les anomenades esteles) posteriors a l'any 889 dC, celebrada només en alguns llocs de la regió. Durant els següents segles, no tornaria a emprar el Compte Llarg a les inscripcions calendàriques mesoamericanes, el que posa en relleu la conclusió d'una tradició cultural. </p><p>A més del Compte Llarg (aquest sistema de compte del temps que tant ha sorprès per la seva exactitud i abstracció), l'únic que van abandonar els <a href="/wiki/Maies" class="mw-redirect" title="Maies">maies</a> del període clàssic van ser les grans ciutats. Mai va existir una migració massiva cap a <a href="/wiki/Yucat%C3%A1n" title="Yucatán">Yucatán</a>, encara que alguns grups ho haguessin fet. La major part de la població es va quedar a la zona, i durant el període postclàssic van contribuir a un nou període d'apogeu, encara que no de la mateixa magnitud. El més important dels Estats de les Terres Altes en el període Postclàssic va ser el quiché, a <a href="/wiki/Guatemala" title="Guatemala">Guatemala</a>. </p><p>Tant els maies de Yucatán com els de les Terres Altes i la Costa del <a href="/wiki/Pac%C3%ADfic" class="mw-redirect" title="Pacífic">Pacífic</a> van rebre la influència dels pobles migrants provinents de l'altiplà i l'àrea d'<a href="/wiki/Estat_d%27Oaxaca" title="Estat d'Oaxaca">Oaxaca</a>. Aquests grups van ser empesos al seu torn pels antics pobles que van abandonar la zona meridional de la plana mexicana quan el desastre ecològic va fer impossible l'agricultura allí. Al sud, van establir Estats independents, amb característiques culturals d'ascendència nahua. Entre aquests grups hi havia els pipiles, que es van establir a la costa de <a href="/wiki/Guatemala" title="Guatemala">Guatemala</a> i <a href="/wiki/El_Salvador" title="El Salvador">El Salvador</a>. A la península de Yucatán, els pobles nahuatlitzats (fos perquè eren realment nahues o havien adoptat molts elements, com els chontales) van contribuir a una nova florida dels pobles maies. </p><p>No obstant això, les rivalitats entre les elits de la regió, tot just suavitzades per la presència efímera de la Lliga de Mayapán, van acabar per arruïnar les grans ciutats de <a href="/wiki/Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1" title="Chichén Itzá">Chichén Itzá</a>, <a href="/wiki/Uxmal" title="Uxmal">Uxmal</a> i moltes altres, que van ser abandonades pels seus governants. Quan els espanyols van arribar a Yucatán, van trobar la regió dividida en petits Estats hostils entre si, raó per la qual no va ser difícil sotmetre'ls. Alguns grups es van refugiar en el Petén, on van crear un petit regne independent amb capital a Tayasal. La conquesta d'aquest regne independent no es va concretar fins al 1697. </p><p>Les ruïnes de les grans ciutats antigues estaven molt aïllades del món exterior i eren poc conegudes excepte per la gent nadiua. El 1839, el viatger nord-americà John Lloyd Stephens, escoltant comentaris sobre ruïnes perdudes a la selva, va visitar Copán, Palenque, i altres ciutats amb l'arquitecte i dibuixant Frederick Catherwood. Els seus diaris il·lustrats sobre les ruïnes van encendre un fort interès en la regió i els seus habitants (també als <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a> i a <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a>). </p><p>Els pobles maies no van desaparèixer al moment de la conquesta espanyola. Estudis d'ADN mitocondrial han demostrat que la composició dels moderns habitants de la zona maia correspon amb les freqüències d'haplogrups (hg) de maies prehispànics, sent prevalents altes freqüències dels hg A i B. Aquestes freqüències són comunes en altres poblacions contemporànies d'origen mesoamericà.<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els grups maiaparlants encara habiten al sud-est de <a href="/wiki/M%C3%A8xic" title="Mèxic">Mèxic</a>, <a href="/wiki/Belize" title="Belize">Belize</a>, <a href="/wiki/Hondures" title="Hondures">Hondures</a>, <a href="/wiki/El_Salvador" title="El Salvador">El Salvador</a> i <a href="/wiki/Guatemala" title="Guatemala">Guatemala</a> (en aquest últim país representen el major component ètnic de la població). </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Escriptura_maia" class="mw-redirect" title="Escriptura maia">Escriptura maia</a></li> <li><a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_maia" title="Numeració maia">Numeració maia</a></li> <li><a href="/wiki/Calendari_maia" title="Calendari maia">Calendari maia</a> (<i><a href="/wiki/Tzolkin" title="Tzolkin">tzolkin</a></i> i <a href="/wiki/Compte_llarg" title="Compte llarg">compte llarg</a>)</li> <li><a href="/wiki/Mitologia_maia" title="Mitologia maia">Mitologia maia</a></li> <li><a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_maies" title="Llengües maies">Llengües maies</a></li> <li><a href="/wiki/Joc_de_pilota_mesoameric%C3%A0" title="Joc de pilota mesoamericà">Joc de pilota mesoamericà</a></li> <li><a href="/wiki/C%C3%B2dexs_maies" title="Còdexs maies">Còdexs maies</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Notimex (Tabasco Avui). «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20121201111431/http://www.tabascohoy.com/noticia.php?id_nota=215932">Troba INAH cementiri prehispánico maia a Comalcalco</a>», 28-06-2011. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.tabascohoy.com/noticia.php?id_nota=215932">original</a> el 2012-12-01. [Consulta: 17 juliol 2011].</span></span> </li> <li id="cite_note-Foster02p274-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Foster02p274_2-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Foster 2002, p. 274.</span> </li> <li id="cite_note-Sharer_y_Traxler_2006,_p._28-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Sharer_y_Traxler_2006,_p._28_3-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Sharer y Traxler 2006, p. 28</span> </li> <li id="cite_note-SharerTraxler06p26-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-SharerTraxler06p26_4-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Sharer y Traxler 2006, p. 26.</span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text">Foster 2002, p. 274. Sharer y Traxler 2006, p. 26.</span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text">Sharer y Traxler 2006, p. 132.</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text">Estrada-Belli 2011, p. 112.</span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text">Houston, Robertson y Stuart 2000, p. 326.</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text">Houston, Robertson y Stuart 2000, p. 338.</span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text">Bricker 2007, p. 143.</span> </li> <li id="cite_note-Sharer_1-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Sharer_1_11-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Sharer y Traxler 2006, p. 125.</span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text">Diehl 2004, p. 183.</span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Fuente, Beatriz de la. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=tNUTuRLT_HcC&pg=PA69&lp#v=onepage">La Pintura Mural Prehispánica en México</a>».  UNAM, 1995. [Consulta: 18 març 2016].</span></span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text">Saturno, Stuart y Beltrán 2006, p. 1282.</span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text">Love 2007, p. 293. Schieber Laverreda y Orrego Corzo 2010, p. 2.</span> </li> <li id="cite_note-SharerTraxler06p225-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-SharerTraxler06p225_16-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Sharer y Traxler 2006, p. 225.</span> </li> <li id="cite_note-KettunenHelmke08p10-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-KettunenHelmke08p10_17-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Kettunen y Helmke 2008, p. 10.</span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text">Sharer y Traxler 2006, p. 126. Foster 2002, p. 297.</span> </li> <li id="cite_note-SharerTraxler06p129-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-SharerTraxler06p129_19-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Sharer y Traxler 2006, p. 129.</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text">Ellsworth Hamann 2008, pp. 6-7.</span> </li> <li id="cite_note-KettunenHelmke08p6-21"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-KettunenHelmke08p6_21-0">21,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-KettunenHelmke08p6_21-1">21,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-KettunenHelmke08p6_21-2">21,2</a></sup></span> <span class="reference-text">Kettunen y Helmke 2008, p. 6.</span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text">Tanaka 2008, pp. 30, 53.</span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text">Macri y Looper 2003, p. 5.</span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text">Sharer y Traxler 2006, pp. 120, 123.</span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text">Miller y Taube 1993, p. 131.</span> </li> <li id="cite_note-Tobin01-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Tobin01_26-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Tobin 2001.</span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text">Sharer y Traxler 2006, p. 120.</span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text">Coe 1994, pp. 245-246.</span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text">Sharer y Traxler 2006, pp. 135-136.</span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text">Foster 2002, pp. 271-272.</span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text">Macri y Looper 2003, p. 11.</span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text">Johnson 2013, p. 4.</span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text">Johnson 2013, p. 15.</span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text">Johnson 2013, p. 21.</span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text">Johnson 2013, p. 25.</span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFGonzales-Oliver2001"><span style="font-variant: small-caps;">Gonzales-Oliver</span>, Angélica [<i>et al</i>]. «Founding Amerindian Mitochondrial DNA Lineages in Ancient Maya From Xcaret, Quintana Roo». <i>American Journal of Physical Anthropology</i>, 116, 2001, pàg. 230-235.</span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="refbegin" style="margin-left:1.5em;-moz-column-count:2; -webkit-column-count:2; column-count:2;"> <ul><li>Acosta García, María Alejandra, et al (2004). Atlas de México Educación Primaria. pp. 68, 70, 106 y 122. Segunda reimpresión. México: Comisión Nacional de Libros de Texto Gratuito. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/970-18-8906-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/970-18-8906-1">ISBN 970-18-8906-1</a>.</li> <li>Andrews, George F.. Arquitectura Mexicana. Arqueología Mexicana, Vol. 2, Num. 11, I-II-1995, p. 4-12. México: Editorial Raíces.</li> <li>Campillo Cuautli, Héctor (1988). Diccionario Quintana Roo Enciclopedia Regional. pp. 17–18. México: Fernández Editores.</li> <li>Diccionario Yucatán Enciclopedia Regional. pp. 13–15 y 27. México: Fernández Editores.</li> <li>De la Garza, Mercedes & Ilia Nájera Coronado, Marta (2002). Religión maya. Colección: Enciclopedia Iberoamericana de Religiones nº 2. Madrid: Editorial Trotta. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-8164-555-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-8164-555-2">ISBN 978-84-8164-555-2</a>.</li> <li>Fernández Tejedo, Isabel. El Ppolom, mercaderillo o regatón. Arqueología Mexicana. Vol. V, Num. 20, XI-XII-1998, p. 46-53. México: Editorial Raíces.</li> <li>Grube, Nikolai (ed.) (2006). Los mayas. Una civilización milenaria. Tandem Verlag GmbH: Ullmann & Könemann. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-3-8331-1959-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-3-8331-1959-0">ISBN 978-3-8331-1959-0</a>.</li> <li>Hernández García, José Arturo (2001). Maya-México.com. pp. 14, 15, 36, 45-54, 57-61, 69, 70 y 74. México.</li> <li>León Cázares, María del Carmen. Hombres de maíz en tierra de pavos y venados. Arqueología Mexicana, Vol. V, Num. 28, Xi-XII-1997, p. 30-37. México: Editorial Raíces.</li> <li>Manrique Castañeda, Leonardo, et al (1988). Atlas Cultural de México, Lingüística. p. 56 y 139. México: SEP, INAH y Grupo Editorial Planeta.</li> <li>Nalda, Enrique & Balanzario, Sandra. La casa maya. Arqueología Mexicana, Vol. V, Num. 28, XI-XII-1997, p. 6-13. México: Editorial Raíces.</li> <li>Reents-Budet, Dorie. Cerámica maya. Vol. V, Num. 28, XI-XII-1997, p. 20-29. México: Editorial Raíces.</li> <li>Rivera Dorado, Miguel (2006). El pensamiento religioso de los antiguos mayas. Colección: Paradigmas. Madrid: Editorial Trotta. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-8164-871-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-8164-871-3">ISBN 978-84-8164-871-3</a>.</li> <li>Roo, Quintana (1992). El libro de mi tierra. pp. 47–48. México. ISBN.</li> <li>Sharer, Robert J.; Loa P. Traxler (2006). <i>The Ancient Maya</i> (6a ed.) Stanford, Califòrnia, EUA: Stanford University Press. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8047-4817-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8047-4817-9">ISBN 0-8047-4817-9</a>. OCLC 57577446. <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></li> <li>Tiesler Blos, Vera. El aspecto físico de los mayas. Arqueología Mexicana, Vol. V, Num. 28, XI-XII-1997, p. 14-19. México: Editorial Raíces.</li> <li>Turok, Marta. Xiuhquilitl, nocheztli y tixinda. Arqueología Mexicana, Vol. III, Num. 17, I-II-1996, p. 26-33. México: Editorial Raíces.</li> <li>VV. AA. (2002). 100 años de historia y de cuentos Lecturas para niños y jóvenes Antología. tomo 1. Pp. 114, 115, 117. México: Editorial Offset. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/970-18-8147-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/970-18-8147-8">ISBN 970-18-8147-8</a> (Obra completa), <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/970-18-8148-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/970-18-8148-6">ISBN 970-18-8148-6</a> SEP.</li> <li>VV. AA. (2005). Planilla Monografía: Cultura maya quiché. No.1163. México: Editorial RAF</li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Maya_civilization" class="extiw" title="commons:Category:Maya civilization"><b>Commons</b></a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q28567?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.Ciudadesmayas.com">Història de la cultura maia i de les seves ciutats</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://tierra.free-people.net/articulos/civilizacion-cultura-maya.php">La mil·lenària cultura maia</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://clio.rediris.es/clionet/fichas/otras_mayas.htm">La civilització maia</a></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Civilització_maia" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3" style="background-color: #50C878;"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Cultura_maia" title="Plantilla:Cultura maia"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Civilització_maia" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a class="mw-selflink selflink">Civilització maia</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color: #50C878;;width:1%">Història</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Maia_precl%C3%A0ssic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Maia preclàssic (encara no existeix)">Maia preclàssic</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Col%C2%B7lapse_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Col·lapse maia (encara no existeix)">Col·lapse maia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Conquesta_espanyola_de_Yucat%C3%A1n&action=edit&redlink=1" class="new" title="Conquesta espanyola de Yucatán (encara no existeix)">Conquesta espanyola de Yucatán</a></li> <li><a href="/wiki/Conquesta_espanyola_de_Guatemala" class="mw-redirect" title="Conquesta espanyola de Guatemala">Conquesta espanyola de Guatemala</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Conquesta_espanyola_de_Pet%C3%A9n&action=edit&redlink=1" class="new" title="Conquesta espanyola de Petén (encara no existeix)">Conquesta espanyola de Petén</a></li></ul> </div></td><td class="navbox-image" rowspan="8" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Mayan_Language_Map.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Mayan_Language_Map.png/250px-Mayan_Language_Map.png" decoding="async" width="250" height="312" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Mayan_Language_Map.png/375px-Mayan_Language_Map.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Mayan_Language_Map.png/500px-Mayan_Language_Map.png 2x" data-file-width="1559" data-file-height="1947" /></a></span></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color: #50C878;;width:1%">Temes</th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arquitectura maia (encara no existeix)">Arquitectura</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Art_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Art maia (encara no existeix)">Art</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Cer%C3%A0mica_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ceràmica maia (encara no existeix)">Ceràmica</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ciutats_maies&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ciutats maies (encara no existeix)">Ciutats</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Cuina_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cuina maia (encara no existeix)">Cuina</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Dansa_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dansa maia (encara no existeix)">Dansa</a></li> <li><a href="/wiki/Maia" title="Maia">Pobles</a></li> <li><a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_maies" title="Llengües maies">Llengües</a> <ul><li><a href="/wiki/Maia_cl%C3%A0ssic" title="Maia clàssic">Clàssic</a></li> <li><a href="/wiki/Escriptura_maia" class="mw-redirect" title="Escriptura maia">Escriptura</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_lleng%C3%BCes_maies&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de llengües maies (encara no existeix)">Llista</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Maianista" title="Maianista">Maianista</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Medicina_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Medicina maia (encara no existeix)">Medicina</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Maia_music&action=edit&redlink=1" class="new" title="Maia music (encara no existeix)">Música</a></li> <li><a href="/wiki/Mitologia_maia" title="Mitologia maia">Mitologia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Religi%C3%B3_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Religió maia (encara no existeix)">Religió</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Jaciments_maies&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jaciments maies (encara no existeix)">Jaciments</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Estala_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estala maia (encara no existeix)">Estela</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Teixits_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teixits maia (encara no existeix)">Teixits</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Comer%C3%A7_en_la_tradici%C3%B3_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comerç en la tradició maia (encara no existeix)">Comerç</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color: #50C878;;width:1%"><a href="/w/index.php?title=Societat_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Societat maia (encara no existeix)">Societat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Infantesa_en_la_societat_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Infantesa en la societat maia (encara no existeix)">Infantesa</a></li> <li><a href="/wiki/Dones_a_la_societat_maia" title="Dones a la societat maia">Dones</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Matrimoni_en_la_societat_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Matrimoni en la societat maia (encara no existeix)">Matrimoni</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Rituals_funeraris_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rituals funeraris maia (encara no existeix)">Rituals funeraris</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Classes_socials_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Classes socials maia (encara no existeix)">Classes socials</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Ajaw&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ajaw (encara no existeix)">Ajaw</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sacerdoci_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sacerdoci maia (encara no existeix)">Sacerdoci</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sacrifici_en_la_cultura_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sacrifici en la cultura maia (encara no existeix)">Sacrifici</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Sacrificis_humans_en_la_cultura_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sacrificis humans en la cultura maia (encara no existeix)">Sacrifici humà</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Fam%C3%ADlia_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Família maia (encara no existeix)">Família</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color: #50C878;;width:1%"><a href="/wiki/Calendari_maia" title="Calendari maia">Calendari</a></th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Ajaw&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ajaw (encara no existeix)">Ajaw</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Baktun&action=edit&redlink=1" class="new" title="Baktun (encara no existeix)">Baktun</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Haab%27&action=edit&redlink=1" class="new" title="Haab' (encara no existeix)">Haab'</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=K%27atun&action=edit&redlink=1" class="new" title="K'atun (encara no existeix)">K'atun</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=K%27in&action=edit&redlink=1" class="new" title="K'in (encara no existeix)">K'in</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Maianism&action=edit&redlink=1" class="new" title="Maianism (encara no existeix)">Maianism</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Tun_(calendari_maia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tun (calendari maia) (encara no existeix)">Tun</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Tzolk%27in&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tzolk'in (encara no existeix)">Tzolk'in</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Winal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Winal (encara no existeix)">Winal</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color: #50C878;;width:1%">Literatura</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Annals_dels_Kaqtxikels" title="Annals dels Kaqtxikels">Annals dels Kaqtxikels</a></li> <li><a href="/wiki/Chilam_Balam" title="Chilam Balam">Chilam Balam</a></li> <li><a href="/wiki/C%C3%B2dex_maia" class="mw-redirect" title="Còdex maia">Còdex</a> <ul><li><a href="/wiki/C%C3%B2dex_Dresden" title="Còdex Dresden">Dresden</a></li> <li><a href="/wiki/C%C3%B2dex_Grolier" class="mw-redirect" title="Còdex Grolier">Grolier</a></li> <li><a href="/wiki/C%C3%B2dex_Madrid" class="mw-redirect" title="Còdex Madrid">Madrid</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=C%C3%B2dex_Par%C3%ADs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Còdex París (encara no existeix)">Paris</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Popol_Vuh" title="Popol Vuh">Popol Vuh</a></li> <li><a href="/wiki/Rabinal_Ach%C3%AD" title="Rabinal Achí">Rabinal Achí</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ritual_dels_Bacabs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ritual dels Bacabs (encara no existeix)">Ritual dels Bacabs</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Can%C3%A7ons_de_Dzitbalche&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cançons de Dzitbalche (encara no existeix)">Cançons de Dzitbalche</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=T%C3%ADtol_de_Totonicap%C3%A1n&action=edit&redlink=1" class="new" title="Títol de Totonicapán (encara no existeix)">Títol de Totonicapán</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color: #50C878;;width:1%"><a href="/w/index.php?title=Llista_de_d%C3%A9us_i_%C3%A9ssers_sobrenaturals_maies&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de déus i éssers sobrenaturals maies (encara no existeix)">Deitats</a></th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <dl><dt>Clàssiques</dt> <dd><a href="/w/index.php?title=Bacab&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bacab (encara no existeix)">Bacab</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=Chaac&action=edit&redlink=1" class="new" title="Chaac (encara no existeix)">Chaac</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=D%C3%A9us_de_la_mort_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Déus de la mort maia (encara no existeix)">Déus de la mort</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=D%C3%A9u_K&action=edit&redlink=1" class="new" title="Déu K (encara no existeix)">Déu K</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=D%C3%A9u_L&action=edit&redlink=1" class="new" title="Déu L (encara no existeix)">Déu L</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=Deessa_I&action=edit&redlink=1" class="new" title="Deessa I (encara no existeix)">Deessa I</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=Herois_bessons_maies&action=edit&redlink=1" class="new" title="Herois bessons maies (encara no existeix)">Herois Bessons</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=D%C3%A9us_micos_udoladors&action=edit&redlink=1" class="new" title="Déus micos udoladors (encara no existeix)">Déus micos udoladors</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=Itzamna&action=edit&redlink=1" class="new" title="Itzamna (encara no existeix)">Itzamna</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=Ixchel&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ixchel (encara no existeix)">Ixchel</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=D%C3%A9us_jaguar_maies&action=edit&redlink=1" class="new" title="Déus jaguar maies (encara no existeix)">Déus jaguar</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=Kinich_Ahau&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kinich Ahau (encara no existeix)">Kinich Ahau</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=D%C3%A9u_del_blat_de_moro_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Déu del blat de moro maia (encara no existeix)">Déu del blat de moro</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=Mam_(mitologia_maia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mam (mitologia maia) (encara no existeix)">Mam</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=Deessa_Lluna_maia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Deessa Lluna maia (encara no existeix)">Lluna</a></dd></dl> <dl><dt>Post-Clàssic</dt> <dd><a href="/w/index.php?title=Acat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Acat (encara no existeix)">Acat</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=Ah-Muzen-Cab&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ah-Muzen-Cab (encara no existeix)">Ah-Muzen-Cab</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=Akna_(mitologia_maia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Akna (mitologia maia) (encara no existeix)">Akna</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=Chin_(d%C3%A9u_maia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Chin (déu maia) (encara no existeix)">Chin</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=Hunab_Ku&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hunab Ku (encara no existeix)">Hunab Ku</a></dd> <dd><a href="/wiki/Ixtab" title="Ixtab">Ixtab</a></dd> <dd><a href="/wiki/Kukulkan" title="Kukulkan">Kukulkan</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=Yum_Kaax&action=edit&redlink=1" class="new" title="Yum Kaax (encara no existeix)">Yum Kaax</a></dd></dl> <dl><dt><i>Popol Vuh</i></dt> <dd><a href="/w/index.php?title=Awilix&action=edit&redlink=1" class="new" title="Awilix (encara no existeix)">Awilix</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=Camazotz&action=edit&redlink=1" class="new" title="Camazotz (encara no existeix)">Camazotz</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=Hun_Hunahpu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hun Hunahpu (encara no existeix)">Hun Hunahpu</a></dd> <dd><a href="/wiki/Huracan" title="Huracan">Huracan</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=Jacawitz&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jacawitz (encara no existeix)">Jacawitz</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=Q%27uq%27umatz&action=edit&redlink=1" class="new" title="Q'uq'umatz (encara no existeix)">Q'uq'umatz</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=Tohil&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tohil (encara no existeix)">Tohil</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=Vucub_Caquix&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vucub Caquix (encara no existeix)">Vucub Caquix</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=Xmucane_i_Xpiacoc&action=edit&redlink=1" class="new" title="Xmucane i Xpiacoc (encara no existeix)">Xmucane i Xpiacoc</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=Xquic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Xquic (encara no existeix)">Xquic</a></dd> <dd><a href="/w/index.php?title=Zipacna&action=edit&redlink=1" class="new" title="Zipacna (encara no existeix)">Zipacna</a></dd></dl> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color: #50C878;;width:1%"><a href="/w/index.php?title=Governants_maies&action=edit&redlink=1" class="new" title="Governants maies (encara no existeix)">Reis</a></th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=B%27alaj_Chan_K%27awiil&action=edit&redlink=1" class="new" title="B'alaj Chan K'awiil (encara no existeix)">B'alaj Chan K'awiil</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=K%27ak%27_Tiliw_Chan_Yopaat&action=edit&redlink=1" class="new" title="K'ak' Tiliw Chan Yopaat (encara no existeix)">K'ak' Tiliw Chan Yopaat</a></li> <li><a href="/wiki/K%27inich_Janaab%27_Pakal" title="K'inich Janaab' Pakal">K'inich Janaab' Pakal</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=K%27inich_Yax_K%27uk%27_Mo%27&action=edit&redlink=1" class="new" title="K'inich Yax K'uk' Mo' (encara no existeix)">K'inich Yax K'uk' Mo'</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Uaxaclajuun_Ub%27aah_K%27awiil&action=edit&redlink=1" class="new" title="Uaxaclajuun Ub'aah K'awiil (encara no existeix)">Uaxaclajuun Ub'aah K'awiil</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Yuknoom_Ch%27een_II&action=edit&redlink=1" class="new" title="Yuknoom Ch'een II (encara no existeix)">Yuknoom Ch'een II</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Yuknoom_Yich%27aak_K%27ahk%27&action=edit&redlink=1" class="new" title="Yuknoom Yich'aak K'ahk' (encara no existeix)">Yuknoom Yich'aak K'ahk'</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color: #50C878;;width:1%"><a href="/w/index.php?title=Dones_governants_maies&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dones governants maies (encara no existeix)">Reines</a></th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Senyora_Estrella_del_Mat%C3%AD&action=edit&redlink=1" class="new" title="Senyora Estrella del Matí (encara no existeix)">Senyora Estrella del Matí</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Senyora_d%27Itzan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Senyora d'Itzan (encara no existeix)">Senyora d'Itzan</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Senyora_de_Tikal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Senyora de Tikal (encara no existeix)">Senyora de Tikal</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Senyora_Xoc&action=edit&redlink=1" class="new" title="Senyora Xoc (encara no existeix)">Senyora Xoc</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sak_K%27uk%27&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sak K'uk' (encara no existeix)">Sak K'uk'</a></li> <li><a href="/wiki/Wak_Chanil_Ajaw" title="Wak Chanil Ajaw">Wak Chanil Ajaw</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Yohl_Ik%27nal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Yohl Ik'nal (encara no existeix)">Yohl Ik'nal</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4038108-0">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00567539">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?useformat=desktop&type=1x1&usesul3=0" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Civilització_maia&oldid=34322285">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Civilització_maia&oldid=34322285</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Civilitzaci%C3%B3_maia" title="Categoria:Civilització maia">Civilització maia</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 7 des 2024 a les 20:16.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Civilitzaci%C3%B3_maia&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-65f69d55d4-fbmjn","wgBackendResponseTime":211,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.387","walltime":"0.657","ppvisitednodes":{"value":3115,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":47448,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":5270,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":0,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":15394,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":2,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 401.294 1 -total"," 55.83% 224.031 1 Plantilla:Infotaula_grup_humà"," 54.88% 220.232 1 Plantilla:Infotaula"," 20.42% 81.939 4 Plantilla:If_empty"," 14.62% 58.681 1 Plantilla:Projectes_germans"," 11.03% 44.280 1 Plantilla:Multiple_image"," 8.51% 34.142 1 Plantilla:Referències"," 6.42% 25.749 4 Plantilla:If_both"," 3.83% 15.369 2 Plantilla:Ref-web"," 3.80% 15.231 1 Plantilla:Autoritat"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.109","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2712110,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-api-int.codfw.canary-8598fb859f-2bt6f","timestamp":"20241212122157","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Civilitzaci\u00f3 maia","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Civilitzaci%C3%B3_maia","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q28567","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q28567","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2005-05-01T19:05:01Z","dateModified":"2024-12-07T19:16:44Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/e\/ea\/El_Castillo%2C_Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1.jpg","headline":"antiga civilitzaci\u00f3 mesoamericana"}</script> </body> </html>