CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Bacteris - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"b02e1b2a-ba8a-4418-83c4-887f85f7877b","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Bacteris","wgTitle":"Bacteris","wgCurRevisionId":34266731,"wgRevisionId":34266731,"wgArticleId":90062,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb enllaços externs no actius","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Articles amb imatges PNG per traduir","1.000 articles fonamentals","Llista d'articles de qualitat","Control de bases de dades taxonòmiques","Control d'autoritats","Traduccions que són articles de qualitat","Articles de qualitat de ciències de la vida","Articles de qualitat dels 1000","Bacteris"],"wgPageViewLanguage":"ca", "wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Bacteris","wgRelevantArticleId":90062,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgRedirectedFrom":"Eubacteria","wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":100000,"wgInternalRedirectTargetUrl":"/wiki/Bacteris","wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q10876", "wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","ext.tmh.player.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["mediawiki.action.view.redirect","ext.cite.ux-enhancements","ext.tmh.player","mediawiki.page.media", "site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.tmh.player.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/E._coli_Bacteria_%287316101966%29.jpg/1200px-E._coli_Bacteria_%287316101966%29.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1009"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/E._coli_Bacteria_%287316101966%29.jpg/800px-E._coli_Bacteria_%287316101966%29.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="673"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/E._coli_Bacteria_%287316101966%29.jpg/640px-E._coli_Bacteria_%287316101966%29.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="538"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Bacteris - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Bacteris"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Bacteris&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Bacteris"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Bacteris rootpage-Bacteris skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Menú principal </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z">Portada</a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x">Article a l'atzar</a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat">Articles de qualitat</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses">Portal viquipedista</a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades">Agenda d'actes</a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r">Canvis recents</a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna">La taverna</a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte">Contacte</a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC">Xat</a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses">Ajuda</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> Cerca </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Aparença </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class="">Donatius</a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Bacteris" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class="">Crea un compte</a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Bacteris" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class="">Inicia la sessió</a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Eines personals </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca">Donatius</a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Bacteris" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"> Crea un compte</a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Bacteris" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"> Inicia la sessió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició">més informació</a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y">Contribucions</a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n">Discussió per aquest IP</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Història_de_la_bacteriologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història_de_la_bacteriologia"> <div class="vector-toc-text"> 1 Història de la bacteriologia </div> </a> <ul id="toc-Història_de_la_bacteriologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Origen_i_evolució_primerenca" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Origen_i_evolució_primerenca"> <div class="vector-toc-text"> 2 Origen i evolució primerenca </div> </a> <ul id="toc-Origen_i_evolució_primerenca-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Morfologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Morfologia"> <div class="vector-toc-text"> 3 Morfologia </div> </a> <ul id="toc-Morfologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Estructura_cel·lular" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Estructura_cel·lular"> <div class="vector-toc-text"> 4 Estructura cel·lular </div> </a> <button aria-controls="toc-Estructura_cel·lular-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Estructura cel·lular </button> <ul id="toc-Estructura_cel·lular-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Estructures_intracel·lulars" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Estructures_intracel·lulars"> <div class="vector-toc-text"> 4.1 Estructures intracel·lulars </div> </a> <ul id="toc-Estructures_intracel·lulars-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Estructures_extracel·lulars" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Estructures_extracel·lulars"> <div class="vector-toc-text"> 4.2 Estructures extracel·lulars </div> </a> <ul id="toc-Estructures_extracel·lulars-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Endòspores" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Endòspores"> <div class="vector-toc-text"> 4.3 Endòspores </div> </a> <ul id="toc-Endòspores-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Metabolisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Metabolisme"> <div class="vector-toc-text"> 5 Metabolisme </div> </a> <ul id="toc-Metabolisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Creixement_i_reproducció" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Creixement_i_reproducció"> <div class="vector-toc-text"> 6 Creixement i reproducció </div> </a> <ul id="toc-Creixement_i_reproducció-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Genètica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Genètica"> <div class="vector-toc-text"> 7 Genètica </div> </a> <button aria-controls="toc-Genètica-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Genètica </button> <ul id="toc-Genètica-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Bacteriòfags" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Bacteriòfags"> <div class="vector-toc-text"> 7.1 Bacteriòfags </div> </a> <ul id="toc-Bacteriòfags-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Moviment" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Moviment"> <div class="vector-toc-text"> 8 Moviment </div> </a> <ul id="toc-Moviment-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Classificació_i_identificació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Classificació_i_identificació"> <div class="vector-toc-text"> 9 Classificació i identificació </div> </a> <ul id="toc-Classificació_i_identificació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Interaccions_amb_altres_organismes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Interaccions_amb_altres_organismes"> <div class="vector-toc-text"> 10 Interaccions amb altres organismes </div> </a> <button aria-controls="toc-Interaccions_amb_altres_organismes-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Interaccions amb altres organismes </button> <ul id="toc-Interaccions_amb_altres_organismes-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Depredadors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Depredadors"> <div class="vector-toc-text"> 10.1 Depredadors </div> </a> <ul id="toc-Depredadors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mutualistes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Mutualistes"> <div class="vector-toc-text"> 10.2 Mutualistes </div> </a> <ul id="toc-Mutualistes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Patògens" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Patògens"> <div class="vector-toc-text"> 10.3 Patògens </div> </a> <ul id="toc-Patògens-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Importància_en_la_tecnologia_i_la_indústria" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Importància_en_la_tecnologia_i_la_indústria"> <div class="vector-toc-text"> 11 Importància en la tecnologia i la indústria </div> </a> <ul id="toc-Importància_en_la_tecnologia_i_la_indústria-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> 12 Referències </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> 13 Bibliografia </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">Bacteris</h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 170 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-170" aria-hidden="true" > 170 llengües </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ace mw-list-item"><a href="https://ace.wikipedia.org/wiki/Bakteri" title="Bakteri - atjeh" lang="ace" hreflang="ace" data-title="Bakteri" data-language-autonym="Acèh" data-language-local-name="atjeh" class="interlanguage-link-target">Acèh</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Bakterie" title="Bakterie - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Bakterie" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Bakterien" title="Bakterien - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Bakterien" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target">Alemannisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%89%A3%E1%8A%AD%E1%89%B4%E1%88%AA%E1%8B%AB" title="ባክቴሪያ - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="ባክቴሪያ" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target">አማርኛ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Eubacteria" title="Eubacteria - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Eubacteria" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target">Aragonés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-anp mw-list-item"><a href="https://anp.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%9C%E0%A5%80%E0%A4%B5%E0%A4%BE%E0%A4%A3%E0%A5%81" title="जीवाणु - angika" lang="anp" hreflang="anp" data-title="जीवाणु" data-language-autonym="अंगिका" data-language-local-name="angika" class="interlanguage-link-target">अंगिका</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D9%83%D8%AA%D9%8A%D8%B1%D9%8A%D8%A7" title="بكتيريا - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="بكتيريا" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arc mw-list-item"><a href="https://arc.wikipedia.org/wiki/%DC%92%DC%A9%DC%9B%DC%9D%DC%AA%DC%9D%DC%90" title="ܒܩܛܝܪܝܐ - arameu" lang="arc" hreflang="arc" data-title="ܒܩܛܝܪܝܐ" data-language-autonym="ܐܪܡܝܐ" data-language-local-name="arameu" class="interlanguage-link-target">ܐܪܡܝܐ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ary mw-list-item"><a href="https://ary.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D8%A7%D9%83%D8%AA%D9%8A%D8%B1%D9%8A%D8%A9" title="باكتيرية - Moroccan Arabic" lang="ary" hreflang="ary" data-title="باكتيرية" data-language-autonym="الدارجة" data-language-local-name="Moroccan Arabic" class="interlanguage-link-target">الدارجة</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D9%83%D8%AA%D9%8A%D8%B1%D9%8A%D8%A7" title="بكتيريا - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="بكتيريا" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target">مصرى</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AC%E0%A7%87%E0%A6%95%E0%A7%8D%E0%A6%9F%E0%A7%87%E0%A7%B0%E0%A6%BF%E0%A6%AF%E0%A6%BC%E0%A6%BE" title="বেক্টেৰিয়া - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="বেক্টেৰিয়া" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target">অসমীয়া</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Bacteria" title="Bacteria - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Bacteria" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ay mw-list-item"><a href="https://ay.wikipedia.org/wiki/Jisk%27a_laq%27u" title="Jisk'a laq'u - aimara" lang="ay" hreflang="ay" data-title="Jisk'a laq'u" data-language-autonym="Aymar aru" data-language-local-name="aimara" class="interlanguage-link-target">Aymar aru</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Bakteriyalar" title="Bakteriyalar - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Bakteriyalar" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D8%A7%DA%A9%D8%AA%D8%B1%DB%8C" title="باکتری - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="باکتری" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target">تۆرکجه</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%B8%D1%8F%D0%BB%D0%B0%D1%80" title="Бактериялар - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Бактериялар" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target">Башҡортса</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Bakter%C4%97j%C4%97s" title="Bakterėjės - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Bakterėjės" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target">Žemaitėška</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bcl mw-list-item"><a href="https://bcl.wikipedia.org/wiki/Bakterya" title="Bakterya - Central Bikol" lang="bcl" hreflang="bcl" data-title="Bakterya" data-language-autonym="Bikol Central" data-language-local-name="Central Bikol" class="interlanguage-link-target">Bikol Central</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%82%D1%8D%D1%80%D1%8B%D1%96" title="Бактэрыі - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Бактэрыі" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target">Беларуская</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%82%D1%8D%D1%80%D1%8B%D1%96" title="Бактэрыі - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Бактэрыі" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target">Беларуская (тарашкевіца)</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%B8%D0%B8" title="Бактерии - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Бактерии" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AC%E0%A7%8D%E0%A6%AF%E0%A6%BE%E0%A6%95%E0%A6%9F%E0%A7%87%E0%A6%B0%E0%A6%BF%E0%A6%AF%E0%A6%BC%E0%A6%BE" title="ব্যাকটেরিয়া - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="ব্যাকটেরিয়া" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target">বাংলা</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Bakteri" title="Bakteri - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Bakteri" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target">Brezhoneg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Bakterija" title="Bakterija - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Bakterija" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target">Bosanski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bxr mw-list-item"><a href="https://bxr.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%B8" title="Бактери - Russia Buriat" lang="bxr" hreflang="bxr" data-title="Бактери" data-language-autonym="Буряад" data-language-local-name="Russia Buriat" class="interlanguage-link-target">Буряад</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/S%C3%A1%CC%A4-k%E1%B9%B3%CC%84ng" title="Sá̤-kṳ̄ng - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Sá̤-kṳ̄ng" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target">閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Bakterya" title="Bakterya - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Bakterya" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target">Cebuano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-chr mw-list-item"><a href="https://chr.wikipedia.org/wiki/%E1%8E%A5%E1%8F%B3%E1%8E%A9_%E1%8F%97%E1%8F%B1%E1%8F%99%E1%8E%AF" title="ᎥᏳᎩ ᏗᏱᏙᎯ - cherokee" lang="chr" hreflang="chr" data-title="ᎥᏳᎩ ᏗᏱᏙᎯ" data-language-autonym="ᏣᎳᎩ" data-language-local-name="cherokee" class="interlanguage-link-target">ᏣᎳᎩ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%DB%95%DA%A9%D8%AA%D8%B1%DB%8C%D8%A7" title="بەکتریا - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="بەکتریا" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target">کوردی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Bakterie" title="Bakterie - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Bakterie" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%B8" title="Бактери - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Бактери" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target">Чӑвашла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Bacteria" title="Bacteria - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Bacteria" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target">Cymraeg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Bakterier" title="Bakterier - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Bakterier" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target">Dansk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Bakterien" title="Bakterien - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Bakterien" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dv mw-list-item"><a href="https://dv.wikipedia.org/wiki/%DE%84%DE%AC%DE%86%DE%B0%DE%93%DE%A9%DE%83%DE%A8%DE%94%DE%A7" title="ބެކްޓީރިޔާ - divehi" lang="dv" hreflang="dv" data-title="ބެކްޓީރިޔާ" data-language-autonym="ދިވެހިބަސް" data-language-local-name="divehi" class="interlanguage-link-target">ދިވެހިބަސް</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%92%CE%B1%CE%BA%CF%84%CE%AE%CF%81%CE%B9%CE%BF" title="Βακτήριο - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Βακτήριο" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Bacteria" title="Bacteria - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Bacteria" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Bakterioj" title="Bakterioj - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Bakterioj" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Bacteria" title="Bacteria - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Bacteria" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Bakterid" title="Bakterid - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Bakterid" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target">Eesti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Bakterio" title="Bakterio - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Bakterio" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ext mw-list-item"><a href="https://ext.wikipedia.org/wiki/Bateria" title="Bateria - extremeny" lang="ext" hreflang="ext" data-title="Bateria" data-language-autonym="Estremeñu" data-language-local-name="extremeny" class="interlanguage-link-target">Estremeñu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D8%A7%DA%A9%D8%AA%D8%B1%DB%8C" title="باکتری - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="باکتری" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Bakteerit" title="Bakteerit - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Bakteerit" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Pisil%C3%A4ne" title="Pisiläne - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Pisiläne" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target">Võro</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Bakteria" title="Bakteria - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Bakteria" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target">Føroyskt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Bact%C3%A9rie" title="Bactérie - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Bactérie" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Bakteerien" title="Bakteerien - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Bakteerien" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target">Nordfriisk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Baktearje" title="Baktearje - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Baktearje" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target">Frysk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Baict%C3%A9ir" title="Baictéir - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Baictéir" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target">Gaeilge</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/Bakt%C3%A9ri" title="Baktéri - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Baktéri" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target">Kriyòl gwiyannen</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/Bacteria" title="Bacteria - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Bacteria" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target">Gàidhlig</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Bacterias" title="Bacterias - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Bacterias" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Pokoka%27i" title="Pokoka'i - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Pokoka'i" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target">Avañe'ẽ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gv mw-list-item"><a href="https://gv.wikipedia.org/wiki/Bacteria" title="Bacteria - manx" lang="gv" hreflang="gv" data-title="Bacteria" data-language-autonym="Gaelg" data-language-local-name="manx" class="interlanguage-link-target">Gaelg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Kwayar_cutar_Bakteriya" title="Kwayar cutar Bakteriya - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Kwayar cutar Bakteriya" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target">Hausa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/Se-khi%C3%BBn" title="Se-khiûn - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Se-khiûn" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target">客家語 / Hak-kâ-ngî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%97%D7%99%D7%99%D7%93%D7%A7%D7%99%D7%9D" title="חיידקים - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="חיידקים" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%9C%E0%A5%80%E0%A4%B5%E0%A4%BE%E0%A4%A3%E0%A5%81" title="जीवाणु - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="जीवाणु" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target">हिन्दी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Bacteria" title="Bacteria - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Bacteria" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target">Fiji Hindi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Bakterije" title="Bakterije - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Bakterije" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hsb mw-list-item"><a href="https://hsb.wikipedia.org/wiki/Bakterije" title="Bakterije - alt sòrab" lang="hsb" hreflang="hsb" data-title="Bakterije" data-language-autonym="Hornjoserbsce" data-language-local-name="alt sòrab" class="interlanguage-link-target">Hornjoserbsce</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Bakteri" title="Bakteri - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Bakteri" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target">Kreyòl ayisyen</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Bakt%C3%A9riumok" title="Baktériumok - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Baktériumok" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%B2%D5%A1%D5%AF%D5%BF%D5%A5%D6%80%D5%AB%D5%A1%D5%B6%D5%A5%D6%80" title="Բակտերիաներ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Բակտերիաներ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target">Հայերեն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Bacterio" title="Bacterio - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Bacterio" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target">Interlingua</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Bakteri" title="Bakteri - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Bakteri" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Bakteria" title="Bakteria - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Bakteria" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target">Ilokano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-inh mw-list-item"><a href="https://inh.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D3%80%D0%B0%D0%BD%D0%BA%D3%80%D0%B8%D0%B3%D0%B0%D1%88" title="НӀанкӀигаш - ingúix" lang="inh" hreflang="inh" data-title="НӀанкӀигаш" data-language-autonym="ГӀалгӀай" data-language-local-name="ingúix" class="interlanguage-link-target">ГӀалгӀай</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Bakterio" title="Bakterio - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Bakterio" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target">Ido</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Gerlar" title="Gerlar - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Gerlar" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target">Íslenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Bacteria" title="Bacteria - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Bacteria" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E7%B4%B0%E8%8F%8C" title="細菌 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="細菌" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Baktiiria" title="Baktiiria - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Baktiiria" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target">Patois</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Bakt%C3%A8ri" title="Baktèri - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Baktèri" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target">Jawa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%91%E1%83%90%E1%83%A5%E1%83%A2%E1%83%94%E1%83%A0%E1%83%98%E1%83%94%E1%83%91%E1%83%98" title="ბაქტერიები - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ბაქტერიები" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target">ქართული</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kaa mw-list-item"><a href="https://kaa.wikipedia.org/wiki/Bakteriya" title="Bakteriya - karakalpak" lang="kaa" hreflang="kaa" data-title="Bakteriya" data-language-autonym="Qaraqalpaqsha" data-language-local-name="karakalpak" class="interlanguage-link-target">Qaraqalpaqsha</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ki mw-list-item"><a href="https://ki.wikipedia.org/wiki/Bacteria" title="Bacteria - kikuiu" lang="ki" hreflang="ki" data-title="Bacteria" data-language-autonym="Gĩkũyũ" data-language-local-name="kikuiu" class="interlanguage-link-target">Gĩkũyũ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%B8%D1%8F%D0%BB%D0%B0%D1%80" title="Бактериялар - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Бактериялар" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target">Қазақша</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%AC%E0%B3%8D%E0%B2%AF%E0%B2%BE%E0%B2%95%E0%B3%8D%E0%B2%9F%E0%B3%80%E0%B2%B0%E0%B2%BF%E0%B2%AF" title="ಬ್ಯಾಕ್ಟೀರಿಯ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಬ್ಯಾಕ್ಟೀರಿಯ" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target">ಕನ್ನಡ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%84%B8%EA%B7%A0" title="세균 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="세균" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Bakter%C3%AE" title="Bakterî - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Bakterî" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target">Kurdî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Bakteria" title="Bakteria - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Bakteria" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target">Kernowek</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%B8%D1%8F" title="Бактерия - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Бактерия" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target">Кыргызча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Bacteria" title="Bacteria - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Bacteria" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target">Latina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Bakteerien" title="Bakteerien - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Bakteerien" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target">Lëtzebuergesch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lez mw-list-item"><a href="https://lez.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%B8%D1%8F%D1%80" title="Бактерияр - lesguià" lang="lez" hreflang="lez" data-title="Бактерияр" data-language-autonym="Лезги" data-language-local-name="lesguià" class="interlanguage-link-target">Лезги</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Bateria" title="Bateria - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Bateria" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target">Lingua Franca Nova</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lg mw-list-item"><a href="https://lg.wikipedia.org/wiki/Bakitiiriya" title="Bakitiiriya - ganda" lang="lg" hreflang="lg" data-title="Bakitiiriya" data-language-autonym="Luganda" data-language-local-name="ganda" class="interlanguage-link-target">Luganda</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Bacteri%C3%AB" title="Bacterië - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Bacterië" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target">Limburgs</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lij mw-list-item"><a href="https://lij.wikipedia.org/wiki/Bacteria" title="Bacteria - lígur" lang="lij" hreflang="lij" data-title="Bacteria" data-language-autonym="Ligure" data-language-local-name="lígur" class="interlanguage-link-target">Ligure</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lld mw-list-item"><a href="https://lld.wikipedia.org/wiki/Batere" title="Batere - Ladin" lang="lld" hreflang="lld" data-title="Batere" data-language-autonym="Ladin" data-language-local-name="Ladin" class="interlanguage-link-target">Ladin</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Bacteria" title="Bacteria - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Bacteria" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target">Lombard</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lo mw-list-item"><a href="https://lo.wikipedia.org/wiki/%E0%BB%80%E0%BA%8A%E0%BA%B7%E0%BB%89%E0%BA%AD%E0%BB%81%E0%BA%9A%E0%BA%B1%E0%BA%81%E0%BA%97%E0%BA%B5%E0%BB%80%E0%BA%A3%E0%BA%B1%E0%BA%8D" title="ເຊື້ອແບັກທີເຣັຍ - laosià" lang="lo" hreflang="lo" data-title="ເຊື້ອແບັກທີເຣັຍ" data-language-autonym="ລາວ" data-language-local-name="laosià" class="interlanguage-link-target">ລາວ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Bakterijos" title="Bakterijos - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Bakterijos" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Bakt%C4%93rijas" title="Baktērijas - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Baktērijas" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Bakteria" title="Bakteria - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Bakteria" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target">Malagasy</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-min mw-list-item"><a href="https://min.wikipedia.org/wiki/Bakteri" title="Bakteri - minangkabau" lang="min" hreflang="min" data-title="Bakteri" data-language-autonym="Minangkabau" data-language-local-name="minangkabau" class="interlanguage-link-target">Minangkabau</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%B8%D0%B8" title="Бактерии - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Бактерии" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target">Македонски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%AC%E0%B4%BE%E0%B4%95%E0%B5%8D%E0%B4%B1%E0%B5%8D%E0%B4%B1%E0%B5%80%E0%B4%B0%E0%B4%BF%E0%B4%AF" title="ബാക്റ്റീരിയ - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="ബാക്റ്റീരിയ" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target">മലയാളം</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D1%8F%D0%BD" title="Нян - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Нян" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target">Монгол</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%9C%E0%A5%80%E0%A4%B5%E0%A4%BE%E0%A4%A3%E0%A5%82" title="जीवाणू - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="जीवाणू" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target">मराठी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Bakteria" title="Bakteria - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Bakteria" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target">Bahasa Melayu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%98%E1%80%80%E1%80%BA%E1%80%90%E1%80%AE%E1%80%B8%E1%80%9B%E1%80%AE%E1%80%B8%E1%80%9A%E1%80%AC%E1%80%B8" title="ဘက်တီးရီးယား - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="ဘက်တီးရီးယား" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target">မြန်မာဘာသာ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D8%A7%DA%A9%D8%AA%D8%B1%DB%8C" title="باکتری - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="باکتری" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target">مازِرونی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nap mw-list-item"><a href="https://nap.wikipedia.org/wiki/Bacteria" title="Bacteria - napolità" lang="nap" hreflang="nap" data-title="Bacteria" data-language-autonym="Napulitano" data-language-local-name="napolità" class="interlanguage-link-target">Napulitano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Bakterien" title="Bakterien - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Bakterien" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target">Plattdüütsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%9C%E0%A5%80%E0%A4%B5%E0%A4%BE%E0%A4%A3%E0%A5%81" title="जीवाणु - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="जीवाणु" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target">नेपाली</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AC%E0%A5%8D%E0%A4%AF%E0%A4%BE%E0%A4%95%E0%A5%8D%E0%A4%9F%E0%A5%87%E0%A4%B0%E0%A4%BF%E0%A4%AF%E0%A4%BE" title="ब्याक्टेरिया - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="ब्याक्टेरिया" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target">नेपाल भाषा</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Bacteri%C3%ABn" title="Bacteriën - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Bacteriën" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Bakteriar" title="Bakteriar - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Bakteriar" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target">Norsk nynorsk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Bakterier" title="Bakterier - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Bakterier" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nrm mw-list-item"><a href="https://nrm.wikipedia.org/wiki/Bact%C3%A9thie" title="Bactéthie - Norman" lang="nrf" hreflang="nrf" data-title="Bactéthie" data-language-autonym="Nouormand" data-language-local-name="Norman" class="interlanguage-link-target">Nouormand</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Bact%C3%A8ri" title="Bactèri - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Bactèri" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target">Occitan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-om mw-list-item"><a href="https://om.wikipedia.org/wiki/Baakteeriyaa(Bacteria)" title="Baakteeriyaa(Bacteria) - oromo" lang="om" hreflang="om" data-title="Baakteeriyaa(Bacteria)" data-language-autonym="Oromoo" data-language-local-name="oromo" class="interlanguage-link-target">Oromoo</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-or mw-list-item"><a href="https://or.wikipedia.org/wiki/%E0%AC%AC%E0%AD%80%E0%AC%9C%E0%AC%BE%E0%AC%A3%E0%AD%81" title="ବୀଜାଣୁ - oriya" lang="or" hreflang="or" data-title="ବୀଜାଣୁ" data-language-autonym="ଓଡ଼ିଆ" data-language-local-name="oriya" class="interlanguage-link-target">ଓଡ଼ିଆ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%AC%E0%A9%88%E0%A8%95%E0%A8%9F%E0%A9%80%E0%A8%B0%E0%A9%80%E0%A8%86" title="ਬੈਕਟੀਰੀਆ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਬੈਕਟੀਰੀਆ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target">ਪੰਜਾਬੀ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pap mw-list-item"><a href="https://pap.wikipedia.org/wiki/Bakteria" title="Bakteria - papiament" lang="pap" hreflang="pap" data-title="Bakteria" data-language-autonym="Papiamentu" data-language-local-name="papiament" class="interlanguage-link-target">Papiamentu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Bakterie" title="Bakterie - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Bakterie" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%DB%8C%DA%A9%D9%B9%DB%8C%D8%B1%DB%8C%D8%A7" title="بیکٹیریا - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="بیکٹیریا" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target">پنجابی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D8%A7%DA%A9%D9%BC%D8%B1%D9%8A%D8%A7" title="باکټريا - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="باکټريا" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target">پښتو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Bact%C3%A9ria" title="Bactéria - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Bactéria" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/A%C3%B1aki" title="Añaki - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Añaki" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target">Runa Simi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Bacterie" title="Bacterie - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Bacterie" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%B8%D0%B8" title="Бактерии - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Бактерии" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%82%D0%B5%D1%80%D1%96%D1%97" title="Бактерії - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Бактерії" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target">Русиньскый</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rw mw-list-item"><a href="https://rw.wikipedia.org/wiki/Bagiteri" title="Bagiteri - ruandès" lang="rw" hreflang="rw" data-title="Bagiteri" data-language-autonym="Ikinyarwanda" data-language-local-name="ruandès" class="interlanguage-link-target">Ikinyarwanda</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sa mw-list-item"><a href="https://sa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%9C%E0%A5%80%E0%A4%B5%E0%A4%BE%E0%A4%A3%E0%A5%81%E0%A4%83" title="जीवाणुः - sànscrit" lang="sa" hreflang="sa" data-title="जीवाणुः" data-language-autonym="संस्कृतम्" data-language-local-name="sànscrit" class="interlanguage-link-target">संस्कृतम्</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%B8%D1%8F%D0%BB%D0%B0%D1%80" title="Бактериялар - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Бактериялар" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target">Саха тыла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Bacteria" title="Bacteria - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Bacteria" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target">Sardu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Batteriu" title="Batteriu - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Batteriu" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target">Sicilianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Bacteria" title="Bacteria - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Bacteria" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target">Scots</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D8%A6%DA%AA%D9%BD%D9%8A%D8%B1%D9%8A%D8%A7" title="بئڪٽيريا - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="بئڪٽيريا" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target">سنڌي</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Bakterija" title="Bakterija - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Bakterija" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target">Srpskohrvatski / српскохрватски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%B6%E0%B7%90%E0%B6%9A%E0%B7%8A%E0%B6%A7%E0%B7%93%E0%B6%BB%E0%B7%92%E0%B6%BA%E0%B7%8F" title="බැක්ටීරියා - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="බැක්ටීරියා" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target">සිංහල</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Bacteria" title="Bacteria - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Bacteria" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Bakt%C3%A9rie" title="Baktérie - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Baktérie" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Bakterije" title="Bakterije - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Bakterije" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target">Slovenščina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Bakteriya" title="Bakteriya - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Bakteriya" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target">Soomaaliga</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Bakteri" title="Bakteri - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Bakteri" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target">Shqip</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%B8%D1%98%D0%B5" title="Бактерије - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Бактерије" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/Bakt%C3%A9ri" title="Baktéri - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Baktéri" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target">Sunda</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Bakterier" title="Bakterier - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Bakterier" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Vijasumu" title="Vijasumu - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Vijasumu" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target">Kiswahili</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%AA%E0%AE%BE%E0%AE%95%E0%AF%8D%E0%AE%9F%E0%AF%80%E0%AE%B0%E0%AE%BF%E0%AE%AF%E0%AE%BE" title="பாக்டீரியா - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="பாக்டீரியா" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target">தமிழ்</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%AC%E0%B0%BE%E0%B0%95%E0%B1%8D%E0%B0%9F%E0%B1%80%E0%B0%B0%E0%B0%BF%E0%B0%AF%E0%B0%BE" title="బాక్టీరియా - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="బాక్టీరియా" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target">తెలుగు</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%B8%D1%8F%D2%B3%D0%BE" title="Бактерияҳо - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Бактерияҳо" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target">Тоҷикӣ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B9%81%E0%B8%9A%E0%B8%84%E0%B8%97%E0%B8%B5%E0%B9%80%E0%B8%A3%E0%B8%B5%E0%B8%A2" title="แบคทีเรีย - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="แบคทีเรีย" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target">ไทย</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Bakterya" title="Bakterya - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Bakterya" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target">Tagalog</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Bakteri" title="Bakteri - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Bakteri" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%B8%D1%8F%D0%BB%D3%99%D1%80" title="Бактерияләр - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Бактерияләр" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target">Татарча / tatarça</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%82%D0%B5%D1%80%D1%96%D1%97" title="Бактерії - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Бактерії" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%DB%8C%DA%A9%D9%B9%DB%8C%D8%B1%DB%8C%D8%A7" title="بیکٹیریا - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="بیکٹیریا" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target">اردو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Bakteriyalar" title="Bakteriyalar - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Bakteriyalar" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target">Oʻzbekcha / ўзбекча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Bacteria" title="Bacteria - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Bacteria" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target">Vèneto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/Bakterijad" title="Bakterijad - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Bakterijad" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target">Vepsän kel’</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Vi_khu%E1%BA%A9n" title="Vi khuẩn - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Vi khuẩn" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vo mw-list-item"><a href="https://vo.wikipedia.org/wiki/Bakter" title="Bakter - volapük" lang="vo" hreflang="vo" data-title="Bakter" data-language-autonym="Volapük" data-language-local-name="volapük" class="interlanguage-link-target">Volapük</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/Bactereye" title="Bactereye - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Bactereye" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target">Walon</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Bakterya" title="Bakterya - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Bakterya" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target">Winaray</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E7%B4%B0%E8%8F%8C" title="細菌 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="細菌" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%91%E1%83%90%E1%83%A5%E1%83%A2%E1%83%94%E1%83%A0%E1%83%98%E1%83%94%E1%83%A4%E1%83%98" title="ბაქტერიეფი - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="ბაქტერიეფი" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target">მარგალური</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%91%D7%90%D7%A7%D7%98%D7%A2%D7%A8%D7%99%D7%A2" title="באקטעריע - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="באקטעריע" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target">ייִדיש</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/Bakit%C3%A9r%C3%AD%C3%A0" title="Bakitéríà - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Bakitéríà" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target">Yorùbá</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-za mw-list-item"><a href="https://za.wikipedia.org/wiki/Sigin" title="Sigin - zhuang" lang="za" hreflang="za" data-title="Sigin" data-language-autonym="Vahcuengh" data-language-local-name="zhuang" class="interlanguage-link-target">Vahcuengh</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E7%BB%86%E8%8F%8C" title="细菌 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="细菌" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E7%B4%B0%E8%8F%8C" title="細菌 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="細菌" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target">文言</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/S%C3%A8-kh%C3%BAn" title="Sè-khún - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Sè-khún" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target">閩南語 / Bân-lâm-gú</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E7%B4%B0%E8%8F%8C" title="細菌 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="細菌" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zu mw-list-item"><a href="https://zu.wikipedia.org/wiki/Izinungwana" title="Izinungwana - zulu" lang="zu" hreflang="zu" data-title="Izinungwana" data-language-autonym="IsiZulu" data-language-local-name="zulu" class="interlanguage-link-target">IsiZulu</a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q10876#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Bacteris" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c">Pàgina</a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Bacteris" rel="discussion" class="mw-redirect" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t">Discussió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >català </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Bacteris">Mostra</a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >Eines </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Bacteris">Mostra</a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=history">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Bacteris" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j">Què hi enllaça</a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Bacteris" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k">Canvis relacionats</a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q">Pàgines especials</a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Bacteris&oldid=34266731" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina">Enllaç permanent</a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina">Informació de la pàgina</a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Bacteris&id=34266731&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina">Citau aquest article</a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FBacteris">Obtén una URL abreujada</a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FBacteris">Descarrega el codi QR</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Bacteris">Crea un llibre</a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Bacteris&action=show-download-screen">Baixa com a PDF</a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Bacteris&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p">Versió per a impressora</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Bacteria" hreflang="en">Commons</a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-species mw-list-item"><a href="https://species.wikimedia.org/wiki/Bacteria" hreflang="en">Viquiespècies</a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q10876" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g">Element a Wikidata</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-1000" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_dels_1000_articles_fonamentals" title="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></div></div> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle">(S'ha redirigit des de: <a href="/w/index.php?title=Eubacteria&redirect=no" class="mw-redirect" title="Eubacteria">Eubacteria</a>)</div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em"><caption style="font-weight:bold;color: #202122; background-color: gold; text-align: center; font-size: 1.35em;"><a href="/wiki/Fitxer:Butterfly_icon_(Noun_Project).svg" class="mw-file-description" title="Infotaula d'ésser viu"><img alt="Infotaula d'ésser viu" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg/25px-Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg.png" decoding="async" width="25" height="25" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg/38px-Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg/50px-Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg.png 2x" data-file-width="100" data-file-height="100" /></a>Bacteris</caption><tbody><tr><th colspan="2" style="text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold;color: #202122; background-color: gold; valign: center; padding: 1px;">Bacteria <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q10876?uselang=ca#P225" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><a href="/wiki/Fitxer:E._coli_Bacteria_(7316101966).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/E._coli_Bacteria_%287316101966%29.jpg/300px-E._coli_Bacteria_%287316101966%29.jpg" decoding="async" width="300" height="252" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/E._coli_Bacteria_%287316101966%29.jpg/450px-E._coli_Bacteria_%287316101966%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/E._coli_Bacteria_%287316101966%29.jpg/600px-E._coli_Bacteria_%287316101966%29.jpg 2x" data-file-width="2100" data-file-height="1766" /></a> Escheríchia coli, 10.000× <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q10876?uselang=ca#P18" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Enregistrament</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"><div class="center"><video id="mwe_player_0" poster="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/A-Microscope-Automated-Fluidic-System-to-Study-Bacterial-Processes-in-Real-Time-pone.0007282.s003.ogv/300px--A-Microscope-Automated-Fluidic-System-to-Study-Bacterial-Processes-in-Real-Time-pone.0007282.s003.ogv.jpg" controls="" preload="none" data-mw-tmh="" class="mw-file-element" width="300" height="201" data-durationhint="26" data-mwtitle="A-Microscope-Automated-Fluidic-System-to-Study-Bacterial-Processes-in-Real-Time-pone.0007282.s003.ogv" data-mwprovider="wikimediacommons"><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/8/80/A-Microscope-Automated-Fluidic-System-to-Study-Bacterial-Processes-in-Real-Time-pone.0007282.s003.ogv/A-Microscope-Automated-Fluidic-System-to-Study-Bacterial-Processes-in-Real-Time-pone.0007282.s003.ogv.480p.vp9.webm" type="video/webm; codecs="vp9, opus"" data-transcodekey="480p.vp9.webm" data-width="718" data-height="480" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/80/A-Microscope-Automated-Fluidic-System-to-Study-Bacterial-Processes-in-Real-Time-pone.0007282.s003.ogv" type="video/ogg; codecs="theora"" data-width="745" data-height="498" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/8/80/A-Microscope-Automated-Fluidic-System-to-Study-Bacterial-Processes-in-Real-Time-pone.0007282.s003.ogv/A-Microscope-Automated-Fluidic-System-to-Study-Bacterial-Processes-in-Real-Time-pone.0007282.s003.ogv.144p.mjpeg.mov" type="video/quicktime" data-transcodekey="144p.mjpeg.mov" data-width="216" data-height="144" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/8/80/A-Microscope-Automated-Fluidic-System-to-Study-Bacterial-Processes-in-Real-Time-pone.0007282.s003.ogv/A-Microscope-Automated-Fluidic-System-to-Study-Bacterial-Processes-in-Real-Time-pone.0007282.s003.ogv.240p.vp9.webm" type="video/webm; codecs="vp9, opus"" data-transcodekey="240p.vp9.webm" data-width="360" data-height="240" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/8/80/A-Microscope-Automated-Fluidic-System-to-Study-Bacterial-Processes-in-Real-Time-pone.0007282.s003.ogv/A-Microscope-Automated-Fluidic-System-to-Study-Bacterial-Processes-in-Real-Time-pone.0007282.s003.ogv.360p.vp9.webm" type="video/webm; codecs="vp9, opus"" data-transcodekey="360p.vp9.webm" data-width="538" data-height="360" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/8/80/A-Microscope-Automated-Fluidic-System-to-Study-Bacterial-Processes-in-Real-Time-pone.0007282.s003.ogv/A-Microscope-Automated-Fluidic-System-to-Study-Bacterial-Processes-in-Real-Time-pone.0007282.s003.ogv.360p.webm" type="video/webm; codecs="vp8, vorbis"" data-transcodekey="360p.webm" data-width="538" data-height="360" /></video> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q10876?uselang=ca#P10" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Dades</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right: 1.2em; color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start; width: 40%;">Malaltia</th><td class="infobox-data" style="text-align: start;"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q727028" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q727028">malaltia bacteriana</a> i <a href="/wiki/Pneum%C3%B2nia_bacteriana" title="Pneumònia bacteriana">pneumònia bacteriana</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q10876?uselang=ca#P1542" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Període</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"><div class="center" style="width:auto; margin-left:auto; margin-right:auto;"><a href="/wiki/Arque%C3%A0" title="Arqueà">Arqueà</a> o abans - <a href="/wiki/Holoc%C3%A8" title="Holocè">recent</a> </div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Taxonomia</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"></td></tr><tr><td style="background:#eeeeee;">Domini</td><td>Bacteria <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q10876?uselang=ca#P225" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Carl_Richard_Woese" title="Carl Richard Woese">Woese</a>, <a href="/wiki/Otto_Kandler" title="Otto Kandler">Kandler</a> i <a href="/wiki/Mark_Wheelis" title="Mark Wheelis">Wheelis</a>, 2024</td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right: 1.2em; color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start; width: 40%;">Tipus taxonòmic</th><td class="infobox-data" style="text-align: start;"><a href="/wiki/Bacillus" title="Bacillus">Bacillus</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q10876?uselang=ca#P427" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"><div class="center" style="width:auto; margin-left:auto; margin-right:auto;"> </div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Nomenclatura</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right: 1.2em; color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start; width: 40%;">Sinònims</th><td class="infobox-data" style="text-align: start;"><div style="text-align:start;"> <ul><li>Eubacteria</li></ul> </div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Fílums</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"> <ul><li><a href="/wiki/Acidobacteria" class="mw-redirect" title="Acidobacteria">Acidobacteria</a></li> <li><a href="/wiki/Actinobacteria" class="mw-redirect" title="Actinobacteria">Actinobacteria</a></li> <li><a href="/wiki/Aquificae" class="mw-redirect" title="Aquificae">Aquificae</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Armatimonadetes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Armatimonadetes (encara no existeix)">Armatimonadetes</a></li> <li><a href="/wiki/Bacteroidetes" class="mw-redirect" title="Bacteroidetes">Bacteroidetes</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Caldiserica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Caldiserica (encara no existeix)">Caldiserica</a></li> <li><a href="/wiki/Chlamydiae" class="mw-redirect" title="Chlamydiae">Chlamydiae</a></li> <li><a href="/wiki/Chlorobi" class="mw-redirect" title="Chlorobi">Chlorobi</a></li> <li><a href="/wiki/Chloroflexi" class="mw-redirect" title="Chloroflexi">Chloroflexi</a></li> <li><a href="/wiki/Chrysiogenetes" class="mw-redirect" title="Chrysiogenetes">Chrysiogenetes</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Coprothermobacterota&action=edit&redlink=1" class="new" title="Coprothermobacterota (encara no existeix)">Coprothermobacterota</a></li> <li><a href="/wiki/Cyanobacteria" class="mw-redirect" title="Cyanobacteria">Cyanobacteria</a></li> <li><a href="/wiki/Deferribacteres" class="mw-redirect" title="Deferribacteres">Deferribacteres</a></li> <li><a href="/wiki/Deinococcus-Thermus" class="mw-redirect" title="Deinococcus-Thermus">Deinococcus-Thermus</a></li> <li><a href="/wiki/Dictyoglomi" class="mw-redirect" title="Dictyoglomi">Dictyoglomi</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Elusimicrobia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Elusimicrobia (encara no existeix)">Elusimicrobia</a></li> <li><a href="/wiki/Fibrobacteres" class="mw-redirect" title="Fibrobacteres">Fibrobacteres</a></li> <li><a href="/wiki/Firmicutes" class="mw-redirect" title="Firmicutes">Firmicutes</a></li> <li><a href="/wiki/Fusobacteria" class="mw-redirect" title="Fusobacteria">Fusobacteria</a></li> <li><a href="/wiki/Gemmatimonadetes" class="mw-redirect" title="Gemmatimonadetes">Gemmatimonadetes</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Lentisphaerae&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lentisphaerae (encara no existeix)">Lentisphaerae</a></li> <li><a href="/wiki/Nitrospirae" class="mw-redirect" title="Nitrospirae">Nitrospirae</a></li> <li><a href="/wiki/Planctomycetes" class="mw-redirect" title="Planctomycetes">Planctomycetes</a></li> <li><a href="/wiki/Proteobacteria" class="mw-redirect" title="Proteobacteria">Proteobacteria</a></li> <li><a href="/wiki/Spirochaetes" class="mw-redirect" title="Spirochaetes">Spirochaetes</a></li> <li><a href="/wiki/Synergistetes" class="mw-redirect" title="Synergistetes">Synergistetes</a></li> <li><a href="/wiki/Tenericutes" class="mw-redirect" title="Tenericutes">Tenericutes</a></li> <li><a href="/wiki/Thermodesulfobacteria" class="mw-redirect" title="Thermodesulfobacteria">Thermodesulfobacteria</a></li> <li><a href="/wiki/Thermotogae" class="mw-redirect" title="Thermotogae">Thermotogae</a></li> <li><a href="/wiki/Verrucomicrobia" class="mw-redirect" title="Verrucomicrobia">Verrucomicrobia</a></li></ul> </td></tr></tbody></table> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Phylogenetic_tree.svg" title="Fitxer:Phylogenetic tree.svg"><img resource="/wiki/Fitxer:Phylogenetic_tree.svg?lang=ca" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Phylogenetic_tree.svg/langca-220px-Phylogenetic_tree.svg.png" decoding="async" width="220" height="119" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Phylogenetic_tree.svg/langca-330px-Phylogenetic_tree.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Phylogenetic_tree.svg/langca-440px-Phylogenetic_tree.svg.png 2x" data-file-width="1860" data-file-height="1010" /></a><figcaption><a href="/wiki/Arbre_filogen%C3%A8tic" title="Arbre filogenètic">Arbre filogenètic</a>. Els bacteris apareixen en blau, a l'esquerra. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva.</figcaption></figure> Els bacteris (Bacteria) són un gran <a href="/wiki/Domini_(biologia)" class="mw-redirect" title="Domini (biologia)">domini</a> de <a href="/wiki/Microorganismes" class="mw-redirect" title="Microorganismes">microorganismes</a> <a href="/wiki/Procariotes" title="Procariotes">procariotes</a>. Tenen una mida de l'ordre de <a href="/wiki/Micr%C3%B2metre_(unitat)" class="mw-redirect" title="Micròmetre (unitat)">micròmetres</a> i presenten una gran varietat de formes, que van des d'<a href="/wiki/Esferes" class="mw-redirect" title="Esferes">esferes</a> fins a barres i espirals. Foren uns dels primers <a href="/wiki/Organismes" class="mw-redirect" title="Organismes">organismes</a> a aparèixer a la <a href="/wiki/Terra" title="Terra">Terra</a> i estan presents a la majoria d'<a href="/wiki/H%C3%A0bitats" class="mw-redirect" title="Hàbitats">hàbitats</a>. Viuen al <a href="/wiki/S%C3%B2l" title="Sòl">sòl</a>, l'<a href="/wiki/Aigua" title="Aigua">aigua</a>, les <a href="/wiki/Font_termal" title="Font termal">fonts termals àcides</a>, els <a href="/wiki/Residus_radioactius" class="mw-redirect" title="Residus radioactius">residus radioactius</a> i la <a href="/w/index.php?title=Biosfera_profunda&action=edit&redlink=1" class="new" title="Biosfera profunda (encara no existeix)">biosfera profunda</a> de l'<a href="/wiki/Escor%C3%A7a_terrestre" title="Escorça terrestre">escorça terrestre</a>. La seva capacitat de reciclar nutrients fa que tinguin un paper clau en moltes etapes del <a href="/wiki/Cicle_biogeoqu%C3%ADmic" title="Cicle biogeoquímic">cicle dels nutrients</a>; en són exemples la <a href="/wiki/Fixaci%C3%B3_del_nitrogen" title="Fixació del nitrogen">fixació del nitrogen</a> de l'<a href="/wiki/Atmosfera_terrestre" title="Atmosfera terrestre">atmosfera</a> i la <a href="/wiki/Putrefacci%C3%B3" title="Putrefacció">putrefacció</a> dels <a href="/wiki/Cad%C3%A0vers" class="mw-redirect" title="Cadàvers">cadàvers</a>. En les comunitats biològiques que envolten les <a href="/wiki/Fumaroles_hidrotermals" class="mw-redirect" title="Fumaroles hidrotermals">fumaroles hidrotermals</a> i les <a href="/wiki/Emanacions_fredes" class="mw-redirect" title="Emanacions fredes">emanacions fredes</a>, els bacteris <a href="/wiki/Extrem%C3%B2fils" class="mw-redirect" title="Extremòfils">extremòfils</a> produeixen els nutrients essencials per a la vida mitjançant la conversió de compostos dissolts en l'aigua, com ara l'<a href="/wiki/%C3%80cid_sulfh%C3%ADdric" title="Àcid sulfhídric">àcid sulfhídric</a> i el <a href="/wiki/Met%C3%A0" title="Metà">metà</a>, en energia. Els bacteris també mantenen relacions <a href="/wiki/Simbi%C3%B2tiques" class="mw-redirect" title="Simbiòtiques">simbiòtiques</a> i <a href="/wiki/Parasit%C3%A0ries" class="mw-redirect" title="Parasitàries">parasitàries</a> amb les <a href="/wiki/Plantes" title="Plantes">plantes</a> i els <a href="/wiki/Animals" title="Animals">animals</a>. La majoria dels bacteris encara no han estat <a href="/wiki/Descripci%C3%B3_d%27un_t%C3%A0xon" class="mw-redirect" title="Descripció d'un tàxon">descrits</a> i n'hi ha moltes espècies que no es poden <a href="/wiki/Cultiu_microbiol%C3%B2gic" title="Cultiu microbiològic">cultivar</a> en un laboratori. La ciència que estudia els bacteris es diu «<a href="/wiki/Bacteriologia" title="Bacteriologia">bacteriologia</a>» i és una branca de la <a href="/wiki/Microbiologia" title="Microbiologia">microbiologia</a>. Els <a href="/wiki/%C3%89ssers_humans" class="mw-redirect" title="Éssers humans">éssers humans</a> i la majoria dels altres <a href="/wiki/Animals" title="Animals">animals</a> porten milions de bacteris, la major part dels quals es troben a l'<a href="/wiki/Microbiota_intestinal" title="Microbiota intestinal">intestí</a>. La <a href="/wiki/Pell" title="Pell">pell</a> és una altra part del cos amb una alta concentració. La majoria d'aquests bacteris són inofensius o controlats pel <a href="/wiki/Sistema_immunitari" title="Sistema immunitari">sistema immunitari</a>, encara que també n'hi ha que tenen <a href="/wiki/Probi%C3%B2tic" title="Probiòtic">efectes beneficiosos</a>, especialment en la població intestinal. Així i tot, diverses espècies de bacteris són <a href="/wiki/Bacteris_pat%C3%B2gens" class="mw-redirect" title="Bacteris patògens">patògenes</a> i causen <a href="/wiki/Malalties_infeccioses" class="mw-redirect" title="Malalties infeccioses">malalties infeccioses</a> com ara el <a href="/wiki/C%C3%B2lera" title="Còlera">còlera</a>, la <a href="/wiki/S%C3%ADfilis" title="Sífilis">sífilis</a>, el <a href="/wiki/Carboncle_(malaltia)" title="Carboncle (malaltia)">carboncle</a>, la <a href="/wiki/Lepra" title="Lepra">lepra</a> i la <a href="/wiki/Pesta_bub%C3%B2nica" title="Pesta bubònica">pesta bubònica</a>. Les malalties bacterianes mortals més comunes són les <a href="/wiki/Infeccions_respirat%C3%B2ries" class="mw-redirect" title="Infeccions respiratòries">infeccions respiratòries</a>. Els <a href="/wiki/Antibi%C3%B2tics" class="mw-redirect" title="Antibiòtics">antibiòtics</a>, que serveixen per tractar les <a href="/wiki/Infeccions" class="mw-redirect" title="Infeccions">infeccions</a> bacterianes, també es fan servir en la ramaderia, cosa que contribueix a l'expansió de la <a href="/wiki/Resist%C3%A8ncia_als_antibi%C3%B2tics" title="Resistència als antibiòtics">resistència als antibiòtics</a>. Els bacteris tenen un paper important en el <a href="/wiki/Tractament_d%27aig%C3%BCes_residuals" title="Tractament d'aigües residuals">tractament d'aigües residuals</a> i la degradació dels <a href="/wiki/Vessaments_de_petroli" class="mw-redirect" title="Vessaments de petroli">vessaments de petroli</a> per mitjà de la <a href="/wiki/Fermentaci%C3%B3_(bioqu%C3%ADmica)" class="mw-redirect" title="Fermentació (bioquímica)">fermentació</a>, l'extracció d'<a href="/wiki/Or" title="Or">or</a>, <a href="/wiki/Pal%C2%B7ladi_(element)" title="Pal·ladi (element)">pal·ladi</a>, <a href="/wiki/Coure" title="Coure">coure</a> i altres metalls en la <a href="/wiki/Mineria" title="Mineria">mineria</a>, la <a href="/wiki/Biotecnologia" title="Biotecnologia">biotecnologia</a> i la producció d'antibiòtics i altres substàncies químiques. Antigament considerats <a href="/wiki/Plantes" title="Plantes">plantes</a> de la <a href="/wiki/Classe_(biologia)" title="Classe (biologia)">classe</a> dels esquizomicets, avui en dia són inclosos en els <a href="/wiki/Procariotes" title="Procariotes">procariotes</a>. A diferència de les cèl·lules dels animals i dels altres <a href="/wiki/Eucariotes" title="Eucariotes">eucariotes</a>, les cèl·lules bacterianes manquen de <a href="/wiki/Nucli_cel%C2%B7lular" title="Nucli cel·lular">nucli</a> i gairebé mai no contenen <a href="/wiki/Org%C3%A0nuls" class="mw-redirect" title="Orgànuls">orgànuls</a> units a una <a href="/wiki/Membrana_cel%C2%B7lular" class="mw-redirect" title="Membrana cel·lular">membrana</a>. Tot i que el terme «bacteri» es referia tradicionalment a tots els procariotes, la <a href="/wiki/Classificaci%C3%B3_cient%C3%ADfica" title="Classificació científica">classificació científica</a> canvià després del descobriment a la dècada del 1990 que la vida procariota es compon de dos grups d'organismes molt diferents que <a href="/wiki/Evoluci%C3%B3" title="Evolució">evolucionaren</a> independentment a partir d'un avantpassat comú ancestral. Aquests <a href="/wiki/Domini_taxon%C3%B2mic" class="mw-redirect" title="Domini taxonòmic">dominis evolutius</a> són els bacteris i els <a href="/wiki/Arqueus" title="Arqueus">arqueus</a>.<a href="#cite_note-autogenerated2-1">[1]</a> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història_de_la_bacteriologia">Història de la bacteriologia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Història de la bacteriologia">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Microbiologia" title="Microbiologia">Microbiologia</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Jan_Verkolje_-_Antonie_van_Leeuwenhoek.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Jan_Verkolje_-_Antonie_van_Leeuwenhoek.jpg/220px-Jan_Verkolje_-_Antonie_van_Leeuwenhoek.jpg" decoding="async" width="220" height="261" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Jan_Verkolje_-_Antonie_van_Leeuwenhoek.jpg/330px-Jan_Verkolje_-_Antonie_van_Leeuwenhoek.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Jan_Verkolje_-_Antonie_van_Leeuwenhoek.jpg/440px-Jan_Verkolje_-_Antonie_van_Leeuwenhoek.jpg 2x" data-file-width="2662" data-file-height="3156" /></a><figcaption><a href="/wiki/Antonie_van_Leeuwenhoek" title="Antonie van Leeuwenhoek">Antonie van Leeuwenhoek</a>, el primer <a href="/wiki/Microbi%C3%B2leg" class="mw-redirect" title="Microbiòleg">microbiòleg</a> i la primera persona a observar bacteris per mitjà d'un <a href="/wiki/Microscopi" title="Microscopi">microscopi</a>.</figcaption></figure> Els bacteris foren observats per primer cop per <a href="/wiki/Antonie_van_Leeuwenhoek" title="Antonie van Leeuwenhoek">Antonie van Leeuwenhoek</a> el <a href="/wiki/1676" title="1676">1676</a>, per mitjà d'un <a href="/wiki/Microscopi" title="Microscopi">microscopi</a> monolenticular dissenyat per ell mateix.<a href="#cite_note-2">[2]</a> Els anomenà «animàlculs» i publicà les seves observacions en una sèrie de cartes a la <a href="/wiki/Royal_Society" title="Royal Society">Royal Society</a>.<a href="#cite_note-3">[3]</a><a href="#cite_note-4">[4]</a><a href="#cite_note-5">[5]</a> El terme «bacteri» fou encunyat molt més tard, el <a href="/wiki/1838" title="1838">1838</a>, per <a href="/wiki/Christian_Gottfried_Ehrenberg" title="Christian Gottfried Ehrenberg">Christian Gottfried Ehrenberg</a>, i deriva del mot <a href="/wiki/Grec_antic" title="Grec antic">grec</a> βακτήριον -α, baktērion -a, que significa 'bastonet'.<a href="#cite_note-6">[6]</a> <a href="/wiki/Louis_Pasteur" title="Louis Pasteur">Louis Pasteur</a> demostrà el <a href="/wiki/1859" title="1859">1859</a> que el procés de <a href="/wiki/Fermentaci%C3%B3" title="Fermentació">fermentació</a> és causat pel creixement de <a href="/wiki/Microorganismes" class="mw-redirect" title="Microorganismes">microorganismes</a>, i que aquest creixement no es deu a una <a href="/wiki/Generaci%C3%B3_espont%C3%A0nia" title="Generació espontània">generació espontània</a>; els <a href="/wiki/Llevat" class="mw-redirect" title="Llevat">llevats</a> i <a href="/wiki/Floridures" class="mw-redirect" title="Floridures">floridures</a>, habitualment associats amb la fermentació, no són bacteris sinó <a href="/wiki/Fongs" title="Fongs">fongs</a>. Juntament amb el seu contemporani <a href="/wiki/Robert_Koch" title="Robert Koch">Robert Koch</a>, Pasteur fou un dels primers defensors de la <a href="/wiki/Teoria_microbiana_de_la_malaltia" title="Teoria microbiana de la malaltia">teoria microbiana de la malaltia</a>.<a href="#cite_note-7">[7]</a> Robert Koch fou un pioner de la microbiologia mèdica i treballà en el <a href="/wiki/C%C3%B2lera" title="Còlera">còlera</a> (malaltia per la qual descobrí una vacuna el metge català <a href="/wiki/Jaume_Ferran_i_Clua" title="Jaume Ferran i Clua">Jaume Ferran i Clua</a>), l'<a href="/wiki/%C3%80ntrax" class="mw-redirect" title="Àntrax">àntrax</a> i la <a href="/wiki/Tuberculosi" title="Tuberculosi">tuberculosi</a>. Finalment, Koch demostrà la teoria microbiana, cosa que li valgué el <a href="/wiki/Premi_Nobel_de_Fisiologia_o_Medicina" title="Premi Nobel de Fisiologia o Medicina">Premi Nobel</a> el <a href="/wiki/1905" title="1905">1905</a>.<a href="#cite_note-8">[8]</a> En els <a href="/wiki/Postulats_de_Koch" title="Postulats de Koch">seus postulats</a>, establí criteris per determinar si un organisme és la causa d'una <a href="/wiki/Malaltia" title="Malaltia">malaltia</a>; aquests postulats encara s'utilitzen avui en dia.<a href="#cite_note-9">[9]</a> Tot i que al segle xix ja se sabia que els bacteris causen moltes malalties, no es disposava de cap tractament <a href="/wiki/Antis%C3%A8ptic" title="Antisèptic">antibacterià</a> eficaç.<a href="#cite_note-10">[10]</a> El <a href="/wiki/1910" title="1910">1910</a>, <a href="/wiki/Paul_Ehrlich" title="Paul Ehrlich">Paul Ehrlich</a> desenvolupà el primer antibiòtic, canviant substàncies que tenyien selectivament <a href="/wiki/Treponema_pallidum" class="mw-redirect" title="Treponema pallidum">Treponema pallidum</a> (l'<a href="/wiki/Espiroqueta" class="mw-redirect" title="Espiroqueta">espiroqueta</a> que provoca la <a href="/wiki/S%C3%ADfilis" title="Sífilis">sífilis</a>) en compostos que mataven selectivament el patogen.<a href="#cite_note-11">[11]</a> Ehrlich havia estat guardonat amb el Premi Nobel del 1908 pel seu treball en <a href="/wiki/Immunologia" title="Immunologia">immunologia</a> i fou un pioner de l'ús de tincions per detectar i identificar bacteris; el seu treball fou la base de les <a href="/wiki/Tinci%C3%B3_Gram" class="mw-redirect" title="Tinció Gram">tincions grams</a> i <a href="/wiki/Tinci%C3%B3_Ziehl-Neelsen" class="mw-redirect" title="Tinció Ziehl-Neelsen">Ziehl-Neelsen</a>.<a href="#cite_note-12">[12]</a> El descobriment de <a href="/wiki/Carl_Woese" class="mw-redirect" title="Carl Woese">Carl Woese</a> el 1977 que els <a href="/wiki/Arqueus" title="Arqueus">arqueus</a> representen un llinatge evolutiu diferent del dels bacteris suposà un gran pas endavant en l'estudi dels bacteris.<a href="#cite_note-13">[13]</a> Aquesta nova <a href="/wiki/Taxonomia" title="Taxonomia">taxonomia</a> <a href="/wiki/Filogen%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Filogenètica">filogenètica</a> es basava en la <a href="/wiki/Seq%C3%BCenciaci%C3%B3" title="Seqüenciació">seqüenciació</a> d'<a href="/wiki/ARN_ribos%C3%B2mic_16S" title="ARN ribosòmic 16S">ARN ribosòmic 16S</a>, i dividia els procariotes en dos dominis evolutius, com a part del <a href="/wiki/Sistema_de_tres_dominis" title="Sistema de tres dominis">sistema de tres dominis</a>.<a href="#cite_note-Woese-14">[14]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Origen_i_evolució_primerenca">Origen i evolució primerenca</h2>[<a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Origen i evolució primerenca">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Taula_cronol%C3%B2gica_de_l%27evoluci%C3%B3" title="Taula cronològica de l'evolució">Taula cronològica de l'evolució</a></div> Els avantpassats dels bacteris moderns foren <a href="/wiki/Microorganismes" class="mw-redirect" title="Microorganismes">microorganismes</a> unicel·lulars que eren les <a href="/wiki/Abiog%C3%A8nesi" title="Abiogènesi">primeres formes de vida</a> a desenvolupar-se a la <a href="/wiki/Terra" title="Terra">Terra</a>, fa uns 4.000 milions d'anys. Durant uns 3.000 milions d'anys, tots els organismes foren microscòpics, i els bacteris i arqueus foren les formes de vida dominants.<a href="#cite_note-15">[15]</a><a href="#cite_note-16">[16]</a> Tot i que existeixen <a href="/wiki/F%C3%B2ssils" class="mw-redirect" title="Fòssils">fòssils</a> bacterians, com ara els <a href="/wiki/Estromat%C3%B2lit" title="Estromatòlit">estromatòlits</a>, la seva manca de <a href="/wiki/Morfologia_(biologia)" title="Morfologia (biologia)">morfologia</a> distinta evita que es puguin utilitzar per examinar la història passada de l'evolució bacteriana, o per datar el temps d'origen d'una determinada espècie bacteriana. Tanmateix, es poden utilitzar seqüències gèniques per reconstruir la <a href="/wiki/Filog%C3%A8nesi" class="mw-redirect" title="Filogènesi">filogènesi</a> bacteriana, i aquests estudis indiquen que els bacteris foren els primers a separar-se del llinatge que menaria als arqueus i eucariotes.<a href="#cite_note-17">[17]</a> L'<a href="/wiki/Avantpassat_com%C3%BA_m%C3%A9s_recent" class="mw-redirect" title="Avantpassat comú més recent">avantpassat comú més recent</a> dels bacteris i els arqueus fou probablement un <a href="/wiki/Term%C3%B2fil" class="mw-redirect" title="Termòfil">hipertermòfil</a> que visqué fa uns 3.200-2.500 milions d'anys.<a href="#cite_note-18">[18]</a><a href="#cite_note-19">[19]</a> Els bacteris també estigueren implicats en la segona gran divergència evolutiva, la dels arqueus i eucariotes. En aquest cas, els eucariotes foren el resultat de l'entrada de bacteris antics en associacions <a href="/wiki/Endosimbiosi" title="Endosimbiosi">endosimbiòtiques</a> amb els avantpassats de les cèl·lules eucariotes, que possiblement estaven emparentats amb els arqueus.<a href="#cite_note-20">[20]</a><a href="#cite_note-Dyall-21">[21]</a> Això implicà l'absorció de simbionts alfaproteobacterians per les cèl·lules protoeucariotes per formar o bé <a href="/wiki/Mitocondri" title="Mitocondri">mitocondris</a> o bé <a href="/wiki/Hidrogenosoma" title="Hidrogenosoma">hidrogenosomes</a>, que encara existeixen en tots els eucariotes coneguts, a vegades en forma molt reduïda, com per exemple en antics <a href="/wiki/Protozous" title="Protozous">protozous</a> «amitocòndrics». Més endavant, una segona absorció independent per eucariotes dotats de mitocondris d'organismes semblants als cianobacteris dugué a la formació dels <a href="/wiki/Cloroplast" title="Cloroplast">cloroplasts</a> de les algues i les plantes. Fins i tot hi ha alguns grups d'algues que s'originaren clarament a partir d'esdeveniments posteriors d'endosimbiosi quan hostes eucariotes heteròtrofs absorbiren una alga eucariota i es desenvoluparen en plàstids de «segona generació».<a href="#cite_note-22">[22]</a><a href="#cite_note-23">[23]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Morfologia">Morfologia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Morfologia">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bacterial_morphology_diagram-ca.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Bacterial_morphology_diagram-ca.png/220px-Bacterial_morphology_diagram-ca.png" decoding="async" width="220" height="203" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Bacterial_morphology_diagram-ca.png/330px-Bacterial_morphology_diagram-ca.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Bacterial_morphology_diagram-ca.png/440px-Bacterial_morphology_diagram-ca.png 2x" data-file-width="649" data-file-height="599" /></a><figcaption>Els bacteris presenten una gran diversitat de <a href="/wiki/Morfologia_(biologia)" title="Morfologia (biologia)">morfologies</a> i arranjaments <a href="/wiki/Cel%C2%B7lular" class="mw-redirect" title="Cel·lular">cel·lulars</a>.</figcaption></figure> Els bacteris presenten una gran varietat de <a href="/wiki/Morfologia_(biologia)" title="Morfologia (biologia)">formes i mides</a>. Les cèl·lules bacterianes són aproximadament deu vegades més petites que les cèl·lules eucariotes i mesuren típicament 0,5-5,0 <a href="/wiki/Micr%C3%B2metre_(unitat)" class="mw-redirect" title="Micròmetre (unitat)">micròmetres</a> de llarg. Tanmateix, algunes espècies són visibles a ull nu.<a href="#cite_note-24">[24]</a> La més grossa és <a href="/w/index.php?title=Thiomargarita_magnifica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Thiomargarita magnifica (encara no existeix)">Thiomargarita magnifica</a>, que passa de 9 mm.<a href="#cite_note-25">[25]</a> Entre els bacteris més petits hi ha els membres del gènere <a href="/wiki/Mycoplasma" title="Mycoplasma">Mycoplasma</a>, que només mesuren 0,3 micròmetres, tan petits com els <a href="/wiki/Virus" title="Virus">virus</a> més grans.<a href="#cite_note-26">[26]</a> Alguns bacteris podrien ser encara més petits, però aquests <a href="/wiki/Ultramicrobacteri" title="Ultramicrobacteri">ultramicrobacteris</a> no estan ben estudiats.<a href="#cite_note-Velimirov2001-27">[27]</a> La majoria d'espècies bacterianes són o bé esfèriques, denominades <a href="/wiki/Coc_(bacteri)" title="Coc (bacteri)">cocs</a> (del <a href="/wiki/Grec" title="Grec">grec</a> kókkos, 'gra', 'llavor'), o bé en forma de vara, anomenats <a href="/wiki/Bacil" title="Bacil">bacils</a> (del <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> baculus, 'bastó'). Alguns bacteris en forma de vara, anomenats <a href="/wiki/Vibri%C3%B3" title="Vibrió">vibrions</a>, són lleugerament corbats o tenen forma de coma; d'altres poden tenir forma d'espiral, anomenats <a href="/wiki/Spirillum" class="mw-redirect" title="Spirillum">espirils</a>, o fermament enrotllats, anomenats <a href="/wiki/Espiroquetes" title="Espiroquetes">espiroquetes</a>. Un nombre reduït d'espècies tenen fins i tot formes tetraèdriques o cuboïdals.<a href="#cite_note-28">[28]</a> Més recentment, s'han descobert bacteris que viuen en sòls profunds i que creixen en forma de vares llargues amb un tall en secció en forma d'estel. L'elevat ràtio d'àrea de superfície-volum proporcionat per aquesta morfologia podria donar un avantatge a aquests bacteris en medis pobres en nutrients.<a href="#cite_note-29">[29]</a> Aquesta àmplia varietat de formes és determinada per la <a href="/wiki/Paret_cel%C2%B7lular" title="Paret cel·lular">paret cel·lular</a> i el <a href="/wiki/Citoesquelet" title="Citoesquelet">citoesquelet</a> bacterians, i és important perquè pot afectar la capacitat dels bacteris d'adquirir nutrients, adherir-se a superfícies, nedar per líquids i fugir de <a href="/wiki/Depredadors" class="mw-redirect" title="Depredadors">depredadors</a>.<a href="#cite_note-30">[30]</a><a href="#cite_note-31">[31]</a> Moltes espècies bacterianes existeixen simplement com a cèl·lules úniques, mentre que d'altres s'associen en patrons característics: les <a href="/wiki/Neiss%C3%A8ries" class="mw-redirect" title="Neissèries">neissèries</a> formen diploides (parells), els <a href="/wiki/Estreptococs" class="mw-redirect" title="Estreptococs">estreptococs</a> formen cadenes, i els <a href="/wiki/Estafilococs" class="mw-redirect" title="Estafilococs">estafilococs</a> s'agrupen en conglomerats que recorden a <a href="/wiki/Ra%C3%AFm_(fruit)" class="mw-redirect" title="Raïm (fruit)">raïms</a>. Els bacteris també es poden allargar, formant filaments, com ho fan els <a href="/wiki/Actinobacteri" class="mw-redirect" title="Actinobacteri">actinobacteris</a>. Els bacteris filamentosos sovint estan envoltats per una beina que conté moltes cèl·lules individuals; determinats tipus, com ara espècies del gènere <a href="/wiki/Nocardia" title="Nocardia">Nocardia</a>, fins i tot formen filaments complexos ramificats, semblants en aparença als <a href="/wiki/Miceli" title="Miceli">micelis</a> dels <a href="/wiki/Fongs" title="Fongs">fongs</a>.<a href="#cite_note-32">[32]</a> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Relative_scale.ca.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Relative_scale.ca.svg/220px-Relative_scale.ca.svg.png" decoding="async" width="220" height="179" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Relative_scale.ca.svg/330px-Relative_scale.ca.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Relative_scale.ca.svg/440px-Relative_scale.ca.svg.png 2x" data-file-width="936" data-file-height="762" /></a><figcaption>La varietat de mida dels <a href="/wiki/Procariotes" title="Procariotes">procariotes</a>, comparada amb la d'altres organismes i <a href="/wiki/Biomol%C3%A8cula" title="Biomolècula">biomolècules</a>.</figcaption></figure> Els bacteris s'adhereixen sovint a superfícies i formes agregacions denses anomenades <a href="/wiki/Biofilm" title="Biofilm">biofilms</a> o <a href="/wiki/Catifa_bacteriana" class="mw-redirect" title="Catifa bacteriana">catifes bacterianes</a>. Aquests films tenen un gruix que va d'uns pocs micròmetres fins a mig metre, i poden contenir múltiples espècies de bacteris, <a href="/wiki/Protists" title="Protists">protists</a> i <a href="/wiki/Arqueus" title="Arqueus">arqueus</a>. Els bacteris que viuen en biofilms presenten un arranjament complex de cèl·lules i components extracel·lulars, formant estructures secundàries com ara microcolònies, a través de les quals hi ha xarxes de canals per permetre una millor difusió dels nutrients.<a href="#cite_note-33">[33]</a><a href="#cite_note-34">[34]</a> En medis naturals, com ara el sòl o la superfície de plantes, la majoria de bacteris s'adhereixen a la superfície per biofilms.<a href="#cite_note-Davey-35">[35]</a> Els biofilms també tenen importància mèdica, car aquestes estructures solen estar presents en infeccions bacterianes cròniques o en infeccions de dispositius mèdics <a href="/wiki/Implant_(medicina)" title="Implant (medicina)">implantats</a>, i els bacteris protegits per biofilms són molt més difícils de matar que bacteris individuals aïllats.<a href="#cite_note-36">[36]</a> A vegades són possibles canvis morfològics encara més complexos. Per exemple, quan els manquen aminoàcids, els <a href="/wiki/Mixobacteri" class="mw-redirect" title="Mixobacteri">mixobacteris</a> detecten cèl·lules col·lindants en un procés anomenat <a href="/wiki/Percepci%C3%B3_de_qu%C3%B2rum" title="Percepció de quòrum">percepció de quòrum</a>, migren els uns vers els altres, i s'agreguen per formar cossos de fructificació de fins a 500 micròmetres de llarg i aproximadament 100.000 cèl·lules bacterianes.<a href="#cite_note-37">[37]</a> En aquests cossos de fructificació, els bacteris compleixen tasques diferenciades; aquest tipus de cooperació és un tipus senzill d'organització <a href="/wiki/Pluricel%C2%B7lular" class="mw-redirect" title="Pluricel·lular">pluricel·lular</a>. Per exemple, aproximadament un 10% de les cèl·lules migren a la part superior dels cossos de fructificació i es <a href="/wiki/Diferenciaci%C3%B3_cel%C2%B7lular" title="Diferenciació cel·lular">diferencien</a> en un estat dorment especialitzat anomenat mixòspores, que són més resistents a la dessecació i altres condicions ambientals adverses que les cèl·lules normals.<a href="#cite_note-autogenerated1-38">[38]</a> <div style="clear:both;"></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Estructura_cel·lular">Estructura cel·lular</h2>[<a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Estructura cel·lular">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Estructura_cel%C2%B7lular_bacteriana" title="Estructura cel·lular bacteriana">Estructura cel·lular bacteriana</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Diagrama_d%27una_c%C3%A8l%C2%B7lula_procariota.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/Diagrama_d%27una_c%C3%A8l%C2%B7lula_procariota.svg/220px-Diagrama_d%27una_c%C3%A8l%C2%B7lula_procariota.svg.png" decoding="async" width="220" height="170" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/Diagrama_d%27una_c%C3%A8l%C2%B7lula_procariota.svg/330px-Diagrama_d%27una_c%C3%A8l%C2%B7lula_procariota.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/Diagrama_d%27una_c%C3%A8l%C2%B7lula_procariota.svg/440px-Diagrama_d%27una_c%C3%A8l%C2%B7lula_procariota.svg.png 2x" data-file-width="573" data-file-height="444" /></a><figcaption>Estructura i continguts d'una cèl·lula bacteriana típica.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Estructures_intracel·lulars">Estructures intracel·lulars</h3>[<a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Estructures intracel·lulars">modifica</a>]</div> La cèl·lula bacteriana està envoltada per una membrana <a href="/wiki/Lip%C3%ADdic" class="mw-redirect" title="Lipídic">lipídica</a>, o <a href="/wiki/Membrana_cel%C2%B7lular" class="mw-redirect" title="Membrana cel·lular">membrana cel·lular</a>, que protegeix els continguts de la cèl·lula i serveix de barrera per retenir nutrients, <a href="/wiki/Prote%C3%AFnes" class="mw-redirect" title="Proteïnes">proteïnes</a> i altres components essencials del <a href="/wiki/Citoplasma" title="Citoplasma">citoplasma</a> dins la cèl·lula. Com que són <a href="/wiki/Procariotes" title="Procariotes">procariotes</a>, els bacteris no tendeixen a tenir <a href="/wiki/Org%C3%A0nul" title="Orgànul">orgànuls</a> limitats per la membrana al citoplasma, de manera que contenen poques estructures intracel·lulars gran. Per tant, manquen de <a href="/wiki/Nucli_cel%C2%B7lular" title="Nucli cel·lular">nucli</a>, <a href="/wiki/Mitocondris" class="mw-redirect" title="Mitocondris">mitocondris</a>, <a href="/wiki/Cloroplast" title="Cloroplast">cloroplasts</a> i la resta d'orgànuls presents a les cèl·lules eucariotes, com ara l'<a href="/wiki/Aparell_de_Golgi" title="Aparell de Golgi">aparell de Golgi</a> i el <a href="/wiki/Reticle_endoplasm%C3%A0tic" title="Reticle endoplasmàtic">reticle endoplasmàtic</a>.<a href="#cite_note-Stryer-39">[39]</a> Els bacteris foren vistos antigament com a simples bosses de citoplasma, però elements com ara el <a href="/wiki/Citoesquelet_procariota" title="Citoesquelet procariota">citoesquelet procariota</a><a href="#cite_note-40">[40]</a><a href="#cite_note-41">[41]</a> i la localització de proteïnes en punts específics del citoplasma<a href="#cite_note-42">[42]</a> han estat revelats com a proves de certa complexitat. Aquests compartiments subcel·lulars han estat denominats «hiperestructures bacterianes».<a href="#cite_note-43">[43]</a> Els <a href="/wiki/Microcompartiment_bacteri%C3%A0" title="Microcompartiment bacterià">microcompartiments</a>, com ara el <a href="/wiki/Carboxisoma" title="Carboxisoma">carboxisoma</a>,<a href="#cite_note-44">[44]</a> són compartiments situats dins dels bacteris envoltats per carcasses proteiques polièdriques, en lloc de membranes lipídiques, i representen un altre nivell d'organització.<a href="#cite_note-Bobik2007-45">[45]</a> Aquests «orgànuls polièdrics» localitzen i compartimentalitzen el metabolisme bacterià, una funció que en els eucariotes és complida pels orgànuls envoltats per membranes.<a href="#cite_note-Bobik2006-46">[46]</a><a href="#cite_note-47">[47]</a> Moltes reaccions <a href="/wiki/Bioqu%C3%ADmica" title="Bioquímica">bioquímiques</a> importants, com ara la generació d'<a href="/wiki/Energia" title="Energia">energia</a>, es produeixen mitjançant <a href="/wiki/Difusi%C3%B3" title="Difusió">gradients de concentració</a> a través de membranes, una diferència de potencial que també es troba en les <a href="/wiki/Bateria_el%C3%A8ctrica" title="Bateria elèctrica">bateries</a>. La manca general de membranes internes en els bacteris implica que reaccions com ara el <a href="/wiki/Cadena_de_transport_d%27electrons" title="Cadena de transport d'electrons">transport d'electrons</a> es produeixen a través de la membrana cel·lular i l'<a href="/wiki/Espai_periplasm%C3%A0tic" title="Espai periplasmàtic">espai periplasmàtic</a>.<a href="#cite_note-48">[48]</a> Tanmateix, en molts bacteris fotosintètics la membrana plasmàtica està molt plegada i omple gran part de la cèl·lula amb una membrana que capta la llum.<a href="#cite_note-bryantfrigaard-49">[49]</a> Aquests complexos captadors de llum poden fins i tot formar estructures limitades per lípids anomenades <a href="/wiki/Clorosoma" title="Clorosoma">clorosomes</a> en els <a href="/wiki/Bacteris_verds_del_sofre" title="Bacteris verds del sofre">bacteris verds del sofre</a>.<a href="#cite_note-50">[50]</a> Altres proteïnes importen nutrients a través de la membrana cel·lular, o expulsen molècules no desitjades del citoplasma. <figure class="mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Carboxysome_3_images-ca.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Carboxysome_3_images-ca.png/450px-Carboxysome_3_images-ca.png" decoding="async" width="450" height="207" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Carboxysome_3_images-ca.png/675px-Carboxysome_3_images-ca.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Carboxysome_3_images-ca.png/900px-Carboxysome_3_images-ca.png 2x" data-file-width="2943" data-file-height="1356" /></a><figcaption>Els <a href="/wiki/Carboxisoma" title="Carboxisoma">carboxisomes</a> són orgànuls bacterians tancats dins de proteïnes. A dalt a l'esquerra, imatge al <a href="/wiki/Microscopi_electr%C3%B2nic" title="Microscopi electrònic">microscopi electrònic</a> de carboxisomes en <a href="/wiki/Halothiobacillus" title="Halothiobacillus">Halothiobacillus neapolitanus</a>; a sota, imatge de carboxisomes purificats. A la dreta, un model de la seva estructura. La barra d'escala mesura 100 nm.<a href="#cite_note-51">[51]</a></figcaption></figure> Els bacteris no tenen un nucli limitat per membranes, i el seu <a href="/wiki/Material_gen%C3%A8tic" title="Material genètic">material genètic</a> és generalment un únic <a href="/wiki/Cromosoma" title="Cromosoma">cromosoma</a> circular situat al citoplasma en un cos de forma irregular anomenat <a href="/wiki/Nucleoide" title="Nucleoide">nucleoide</a>.<a href="#cite_note-52">[52]</a> El nucleoide conté el cromosoma amb les proteïnes i l'ARN associats. El fílum dels <a href="/wiki/Planctomicet" class="mw-redirect" title="Planctomicet">planctomicets</a> són una excepció a l'absència general de membranes internes en els bacteris, car tenen una membrana que envolta el seu nucleoide i contenen altres estructures cel·lulars limitades per membranes.<a href="#cite_note-53">[53]</a> Com tots els éssers vius, els bacteris contenen <a href="/wiki/Ribosoma" title="Ribosoma">ribosomes</a> per produir proteïnes, però l'estructura del ribosoma bacterià és diferent de la dels <a href="/wiki/Eucariotes" title="Eucariotes">eucariotes</a> i <a href="/wiki/Arqueus" title="Arqueus">arqueus</a>.<a href="#cite_note-54">[54]</a> Alguns bacteris produeixen grànuls intracel·lulars d'emmagatzemament de nutrients, com ara <a href="/wiki/Glicogen" title="Glicogen">glicogen</a>,<a href="#cite_note-55">[55]</a> <a href="/wiki/Polifosfat" title="Polifosfat">polifosfat</a>,<a href="#cite_note-56">[56]</a> <a href="/wiki/Sofre" title="Sofre">sofre</a><a href="#cite_note-57">[57]</a> o <a href="/wiki/Polihidroxialcanoat" title="Polihidroxialcanoat">polihidroxialcanoats</a>.<a href="#cite_note-58">[58]</a> Aquests grànuls permeten als bacteris emmagatzemar compostos per utilitzar-los més tard. Determinades espècies bacterianes, com ara els <a href="/wiki/Cianobacteris" title="Cianobacteris">cianobacteris</a> <a href="/wiki/Fotosint%C3%A8tic" class="mw-redirect" title="Fotosintètic">fotosintètics</a>, produeixen vesícules de gas internes, que utilitzen per regular la seva flotabilitat, permetent-los moure's amunt i avall en capes d'aigua amb diferents intensitats lluminoses i nivells de nutrients.<a href="#cite_note-59">[59]</a> <div style="clear:both;"></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Estructures_extracel·lulars">Estructures extracel·lulars</h3>[<a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Estructures extracel·lulars">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Embolcall_cel%C2%B7lular" title="Embolcall cel·lular">Embolcall cel·lular</a></div> La <a href="/wiki/Paret_cel%C2%B7lular" title="Paret cel·lular">paret cel·lular</a> bacteriana envolta la part exterior de la membrana cel·lular. Les parets cel·lulars bacterianes es componen de <a href="/wiki/Peptidoglic%C3%A0" title="Peptidoglicà">peptidoglicà</a>, anomenat «mureïna» en antics documents, que està constituït per cadenes de <a href="/wiki/Polisac%C3%A0rid" title="Polisacàrid">polisacàrid</a> reticulades amb <a href="/wiki/P%C3%A8ptid" title="Pèptid">pèptids</a> inusuals que contenen D-<a href="/wiki/Amino%C3%A0cids" class="mw-redirect" title="Aminoàcids">aminoàcids</a>.<a href="#cite_note-60">[60]</a> Les parets cel·lulars bacterianes difereixen de les de les <a href="/wiki/Plantes" title="Plantes">plantes</a> i els <a href="/wiki/Fongs" title="Fongs">fongs</a>, que es componen de <a href="/wiki/Cel%C2%B7lulosa" title="Cel·lulosa">cel·lulosa</a> i <a href="/wiki/Quitina" title="Quitina">quitina</a>, respectivament.<a href="#cite_note-Koch-61">[61]</a> La paret cel·lular dels bacteris també és diferent de la dels arqueus, que no conté peptidoglicà. La paret cel·lular és essencial per a la supervivència de molts bacteris, i l'antibiòtic <a href="/wiki/Penicil%C2%B7lina" title="Penicil·lina">penicil·lina</a> és capaç de matar-los inhibint un pas en la síntesi de peptidoglicà.<a href="#cite_note-Koch-61">[61]</a> A grans trets, hi ha dos tipus diferents de paret cel·lular en els bacteris: les <a href="/wiki/Grampositives" class="mw-redirect" title="Grampositives">grampositives</a> i les <a href="/wiki/Gramnegatives" class="mw-redirect" title="Gramnegatives">gramnegatives</a>. Aquest nom deriva de la reacció de les cèl·lules a la <a href="/wiki/Tinci%C3%B3_de_Gram" title="Tinció de Gram">tinció de Gram</a>, una prova utilitzada des de fa molt de temps per classificar espècies bacterianes.<a href="#cite_note-Gram-62">[62]</a> Els bacteris grampositius tenen una paret cel·lular espessa amb moltes capes de peptidoglicà i <a href="/wiki/%C3%80cids_teicoics" class="mw-redirect" title="Àcids teicoics">àcids teicoics</a>. En canvi, els bacteris gramnegatius tenen una paret cel·lular relativament prima que es compon d'unes poques capes de peptidoglicà envoltades per una segona membrana lipídica que conté <a href="/wiki/Lipopolisac%C3%A0rid" title="Lipopolisacàrid">lipopolisacàrids</a> i <a href="/wiki/Lipoprote%C3%AFna" title="Lipoproteïna">lipoproteïnes</a>. La majoria de bacteris tenen una paret cel·lular gramnegativa, i només els <a href="/wiki/Firmicut" class="mw-redirect" title="Firmicut">firmicuts</a> i els <a href="/wiki/Actinobacteri" class="mw-redirect" title="Actinobacteri">actinobacteris</a> (antigament coneguts com a bacteris grampositius de baix G+C i alt G+C, respectivament) tenen la configuració alternativa grampositiva.<a href="#cite_note-63">[63]</a> Aquestes diferències en l'estructura poden causar diferències en la susceptibilitat als antibiòtics; per exemple, la <a href="/wiki/Vancomicina" title="Vancomicina">vancomicina</a> només pot matar bacteris grampositius i és inefectiva contra <a href="/wiki/Pat%C3%B2gens" class="mw-redirect" title="Patògens">patògens</a> gramnegatius, com ara <a href="/wiki/Haemophilus_influenzae" title="Haemophilus influenzae">Haemophilus influenzae</a> o <a href="/wiki/Pseudomonas_aeruginosa" title="Pseudomonas aeruginosa">Pseudomonas aeruginosa</a>.<a href="#cite_note-64">[64]</a> En molts bacteris, una <a href="/wiki/Capa_S" title="Capa S">capa S</a> de molècules proteiques arranjades rígidament cobreix l'exterior de la cèl·lula.<a href="#cite_note-65">[65]</a> Aquesta capa proporciona una protecció química i física a la superfície de la cèl·lula i pot servir de barrera de difusió <a href="/wiki/Macromol%C3%A8cula" title="Macromolècula">macromolecular</a>. Les capes S tenen funcions diverses però en gran part mal compreses, però se sap que funcionen com a factors virulents en <a href="/wiki/Campylobacter" class="mw-redirect" title="Campylobacter">Campylobacter</a> i contenen <a href="/wiki/Enzims" class="mw-redirect" title="Enzims">enzims</a> de superfície en <a href="/wiki/Bacillus_stearothermophilus" class="mw-redirect" title="Bacillus stearothermophilus">Bacillus stearothermophilus</a>.<a href="#cite_note-66">[66]</a> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:EMpylori.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/EMpylori.jpg/220px-EMpylori.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/EMpylori.jpg/330px-EMpylori.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/EMpylori.jpg/440px-EMpylori.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="400" /></a><figcaption>Micrografia electrònica del bacteri <a href="/wiki/Helicobacter_pylori" title="Helicobacter pylori">Helicobacter pylori</a>, mostrant múltiples flagels a la superfície cel·lular.</figcaption></figure> Els <a href="/wiki/Flagels" class="mw-redirect" title="Flagels">flagels</a> són estructures proteiques rígides, d'uns 20 <a href="/wiki/Nan%C3%B2metre" title="Nanòmetre">nanòmetres</a> de diàmetre i fins a 20 micròmetres de llarg, que són utilitzades per moure's. Els flagels són impulsats per l'energia alliberada per la transferència d'<a href="/wiki/I%C3%B3_(%C3%A0tom)" title="Ió (àtom)">ions</a> al llarg d'un <a href="/wiki/Gradient_electroqu%C3%ADmic" title="Gradient electroquímic">gradient electroquímic</a> a través de la membrana cel·lular.<a href="#cite_note-67">[67]</a> Les <a href="/wiki/F%C3%ADmbria_(biologia)" title="Fímbria (biologia)">fímbries</a> són filaments fins de proteïna, de només 2-10 nanòmetres de diàmetre i fins a diversos micròmetres de llarg. Estan distribuïdes per la superfície de la cèl·lula, i sota el <a href="/wiki/Microscopi_electr%C3%B2nic" title="Microscopi electrònic">microscopi electrònic</a> semblen pèls fins. Es creu que les fímbries estan implicades en l'ancoratge a superfícies sòlides o altres cèl·lules i són essencials per la virulència d'alguns patògens bacterians.<a href="#cite_note-68">[68]</a> Els pili són apèndixs cel·lulars, lleugerament més grans que les fímbries, que poden transferir material genètic entre cèl·lules bacterianes en un procés anomenat <a href="/wiki/Conjugaci%C3%B3_bacteriana" title="Conjugació bacteriana">conjugació</a> (vegeu <a href="#Genètica">Genètica</a> més avall).<a href="#cite_note-69">[69]</a> Molts bacteris produeixen càpsules o capes viscoses per envoltar la cèl·lula, que varien en complexitat estructural; des d'una capa viscosa desorganitzada de <a href="/wiki/Pol%C3%ADmer" title="Polímer">polímer</a> extracel·lular fins a una <a href="/wiki/C%C3%A0psula_(microbiologia)" class="mw-redirect" title="Càpsula (microbiologia)">càpsula</a> altament estructurada o <a href="/wiki/Glicoc%C3%A0lix" title="Glicocàlix">glicocàlix</a>. Aquestes estructures poden protegir les cèl·lules de ser embolicades per cèl·lules eucariotes, com ara <a href="/wiki/Macr%C3%B2fags" class="mw-redirect" title="Macròfags">macròfags</a>.<a href="#cite_note-70">[70]</a> També poden funcionar com antígens i estar implicades en el reconeixement de cèl·lules, a més de contribuir a l'ancoratge a superfícies i la formació de <a href="/wiki/Biofilm" title="Biofilm">biofilms</a>.<a href="#cite_note-71">[71]</a> L'assemblatge d'aquestes estructures extracel·lulars depèn de <a href="/wiki/Secreci%C3%B3" title="Secreció">sistemes de secreció</a> bacterians. Aquests sistemes transfereixen proteïnes del citoplasma al periplasma o al medi que envolta la cèl·lula. Es coneixen molts tipus de sistemes de secreció i aquestes estructures sovint són essencials per la <a href="/wiki/Virul%C3%A8ncia" title="Virulència">virulència</a> dels patògens, motiu per les quals se les estudia intensament.<a href="#cite_note-72">[72]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Endòspores">Endòspores</h3>[<a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Endòspores">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/End%C3%B2spora" title="Endòspora">Endòspora</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Gram_Stain_Anthrax.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Gram_Stain_Anthrax.jpg/220px-Gram_Stain_Anthrax.jpg" decoding="async" width="220" height="149" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Gram_Stain_Anthrax.jpg/330px-Gram_Stain_Anthrax.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Gram_Stain_Anthrax.jpg/440px-Gram_Stain_Anthrax.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="405" /></a><figcaption><a href="/wiki/Bacillus_anthracis" title="Bacillus anthracis">Bacillus anthracis</a> (tenyit en lila) creixent en <a href="/wiki/L%C3%ADquid_cefalorraquidi" title="Líquid cefalorraquidi">líquid cefalorraquidi</a>.</figcaption></figure> Determinats <a href="/wiki/G%C3%A8neres" class="mw-redirect" title="Gèneres">gèneres</a> de bacteris grampositius, com ara <a href="/wiki/Bacillus" title="Bacillus">Bacillus</a>, <a href="/wiki/Clostridium" class="mw-redirect" title="Clostridium">Clostridium</a>, <a href="/wiki/Sporohalobacter" class="mw-redirect" title="Sporohalobacter">Sporohalobacter</a>, <a href="/wiki/Anaerobacter" class="mw-redirect" title="Anaerobacter">Anaerobacter</a> i <a href="/wiki/Heliobacterium" class="mw-redirect" title="Heliobacterium">Heliobacterium</a>, poden formar estructures dorments altament resistents anomenades <a href="/wiki/End%C3%B2spores" class="mw-redirect" title="Endòspores">endòspores</a>.<a href="#cite_note-73">[73]</a> En gairebé tots els casos, es forma una única endòspora, i no es tracta d'un procés reproductiu, tot i que <a href="/wiki/Anaerobacter" class="mw-redirect" title="Anaerobacter">Anaerobacter</a> pot formar fins a set endòspores en una sola cèl·lula.<a href="#cite_note-74">[74]</a> Les endòspores tenen un nucli central de <a href="/wiki/Citoplasma" title="Citoplasma">citoplasma</a> que conté <a href="/wiki/ADN" class="mw-redirect" title="ADN">ADN</a> i <a href="/wiki/Ribosoma" title="Ribosoma">ribosomes</a>, envoltat per una capa cortical i protegit per una capa impermeable i rígida. Les endòspores no presenten un <a href="/wiki/Metabolisme" title="Metabolisme">metabolisme</a> detectable, i poden sobreviure a condicions físiques i químiques extremes, com ara nivells elevats de <a href="/wiki/Ultraviolat" title="Ultraviolat">llum ultraviolada</a>, <a href="/wiki/Raig_gamma" class="mw-redirect" title="Raig gamma">radiació gamma</a>, <a href="/wiki/Detergent" title="Detergent">detergents</a>, <a href="/wiki/Desinfectant" title="Desinfectant">desinfectants</a>, calor, pressió i <a href="/wiki/Dessecaci%C3%B3" title="Dessecació">dessecació</a>.<a href="#cite_note-75">[75]</a> En aquest estat dorment, aquests organismes poden romandre viables durant milions d'anys,<a href="#cite_note-76">[76]</a><a href="#cite_note-77">[77]</a> i les endòspores fins i tot permeten als bacteris resistir al <a href="/wiki/Buit" title="Buit">buit</a> i la radiació de l'espai exterior.<a href="#cite_note-78">[78]</a> Els bacteris formadors d'endòspores també poden causar malalties: per exemple, l'<a href="/wiki/%C3%80ntrax" class="mw-redirect" title="Àntrax">àntrax</a> pot ser contret per inhalació d'endòspores de <a href="/wiki/Bacillus_anthracis" title="Bacillus anthracis">Bacillus anthracis</a>, i la contaminació de ferides profundes per punció amb endòspores de <a href="/wiki/Clostridium_tetani" title="Clostridium tetani">Clostridium tetani</a> causa <a href="/wiki/T%C3%A8tanus" title="Tètanus">tètanus</a>.<a href="#cite_note-79">[79]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Metabolisme">Metabolisme</h2>[<a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Metabolisme">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Metabolisme_microbi%C3%A0" title="Metabolisme microbià">Metabolisme microbià</a></div> En contrast amb els organismes superiors, els bacteris presenten una varietat extremament àmplia de tipus <a href="/wiki/Metab%C3%B2lic" class="mw-redirect" title="Metabòlic">metabòlics</a>.<a href="#cite_note-80">[80]</a> La distribució dels trets metabòlics dins un grup de bacteris ha estat utilitzada tradicionalment per definir-ne la <a href="/wiki/Taxonomia" title="Taxonomia">taxonomia</a>, però aquests trets sovint no es corresponen amb les classificacions genètiques modernes.<a href="#cite_note-81">[81]</a> El metabolisme bacterià es classifica en <a href="/wiki/Classificaci%C3%B3_nutricional_b%C3%A0sica" title="Classificació nutricional bàsica">grups nutricionals</a> basant-se en tres criteris principals: el tipus d'<a href="/wiki/Energia" title="Energia">energia</a> que s'utilitza per créixer, la font de <a href="/wiki/Carboni" title="Carboni">carboni</a> i els <a href="/wiki/Donador_d%27electrons" title="Donador d'electrons">donadors d'electrons</a> utilitzats per créixer. Un criteri addicional dels microorganismes respiratoris són els <a href="/wiki/Acceptor_d%27electrons" class="mw-redirect" title="Acceptor d'electrons">acceptors d'electrons</a> utilitzats per la respiració aeròbica o <a href="/wiki/Respiraci%C3%B3_anaer%C3%B2bica" title="Respiració anaeròbica">anaeròbica</a>.<a href="#cite_note-82">[82]</a> <table class="wikitable" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"> <caption>Tipus nutricionals del metabolisme bacterià </caption> <tbody><tr> <th>Tipus nutricional </th> <th>Font d'energia </th> <th>Font de carboni </th> <th>Exemples </th></tr> <tr> <td> <a href="/wiki/Fot%C3%B2trof" class="mw-redirect" title="Fotòtrof">Fotòtrofs</a>  </td> <td align="center">Llum solar </td> <td align="center"> Compostos orgànics (fotoheteròtrofs) o fixació del carboni (fotoautòtrofs) </td> <td> <a href="/wiki/Cianobacteris" title="Cianobacteris">Cianobacteris</a>, <a href="/wiki/Bacteris_verds_del_sofre" title="Bacteris verds del sofre">bacteris verds del sofre</a>, <a href="/wiki/Bacteris_verds_no_del_sofre" title="Bacteris verds no del sofre">bacteris verds no del sofre</a>, o <a href="/wiki/Bacteri_porpra" class="mw-redirect" title="Bacteri porpra">bacteris porpres</a>  </td></tr> <tr> <td> <a href="/wiki/Lit%C3%B2trof" title="Litòtrof">Litòtrofs</a> </td> <td align="center">Compostos inorgànics </td> <td align="center"> Compostos orgànics (litoheteròtrofs) o fixació del carboni (litoautòtrofs) </td> <td> <a href="/wiki/Termodesulfobacteri" class="mw-redirect" title="Termodesulfobacteri">Termodesulfobacteris</a>, <a href="/wiki/Hidrogenofil%C3%A0cia" class="mw-redirect" title="Hidrogenofilàcia">hidrogenofilàcies</a>, o <a href="/wiki/Nitrospir" class="mw-redirect" title="Nitrospir">nitrospirs</a>  </td></tr> <tr> <td> <a href="/wiki/Organ%C3%B2trof" title="Organòtrof">Organòtrofs</a> </td> <td align="center">Compostos orgànics </td> <td align="center"> Compostos orgànics (quimioheteròtrofs) o fixació del carboni (quimioautòtrofs)   </td> <td> <a href="/wiki/Bacillus" title="Bacillus">Bacillus</a>, <a href="/wiki/Clostridium" class="mw-redirect" title="Clostridium">Clostridium</a> o <a href="/wiki/Enterobacteri%C3%A0cia" class="mw-redirect" title="Enterobacteriàcia">enterobacteriàcies</a>  </td></tr> </tbody></table> El metabolisme del carboni en els bacteris és o bé <a href="/wiki/Heter%C3%B2trof" class="mw-redirect" title="Heteròtrof">heteròtrof</a>, en què s'utilitzen compostos de <a href="/wiki/Compost_org%C3%A0nic" title="Compost orgànic">carboni orgànic</a> com a font de carboni, o <a href="/wiki/Aut%C3%B2trof" title="Autòtrof">autòtrof</a>, en què s'obté carboni cel·lular mitjançant la <a href="/wiki/Fixaci%C3%B3_del_carboni" title="Fixació del carboni">fixació</a> del <a href="/wiki/Di%C3%B2xid_de_carboni" title="Diòxid de carboni">diòxid de carboni</a>. Els bacteris heteròtrofs inclouen tipus paràsits. Els bacteris autòtrofs típics són <a href="/wiki/Cianobacteris" title="Cianobacteris">cianobacteris</a> fotòtrofs, bacteris verds del sofre i alguns <a href="/wiki/Bacteri_porpra" class="mw-redirect" title="Bacteri porpra">bacteris porpres</a>, però també moltes espècies quimiolitòtrofes, com ara els bacteris oxidadors del sofre o nitrificants.<a href="#cite_note-83">[83]</a> El metabolisme de l'energia en els bacteris es basa o bé en la <a href="/wiki/Fototr%C3%B2fia" title="Fototròfia">fototròfia</a> (l'ús de llum mitjançant la <a href="/wiki/Fotos%C3%ADntesi" title="Fotosíntesi">fotosíntesi</a>) o bé en la <a href="/wiki/Quimiotr%C3%B2fia" title="Quimiotròfia">quimiotròfia</a> (l'ús de substàncies químiques per obtenir energia, oxidant-les a través d'oxigen o acceptors d'electrons alternatius (respiració aeròbica/anaeròbica). <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bluegreen_algae.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fe/Bluegreen_algae.jpg" decoding="async" width="185" height="160" class="mw-file-element" data-file-width="185" data-file-height="160" /></a><figcaption>Filaments de <a href="/wiki/Cianobacteris" title="Cianobacteris">cianobacteris</a> <a href="/wiki/Fotosint%C3%A8tics" class="mw-redirect" title="Fotosintètics">fotosintètics</a>.</figcaption></figure> Finalment, els bacteris estan subdividits en <a href="/wiki/Lit%C3%B2trof" title="Litòtrof">litòtrofs</a>, que utilitzen donadors d'electrons inorgànics, i <a href="/wiki/Organ%C3%B2trof" title="Organòtrof">organòtrofs</a>, que utilitzen compostos orgànics com a donadors d'electrons. Els organismes quimiòtrofs utilitzen els donadors d'electrons respectius per la conservació de l'energia (mitjançant respiració aeròbica/anaeròbica o fermentació) i les reaccions biosintètiques (com ara la fixació del diòxid de carboni), mentre que els organismes fotòtrofs només els utilitzen amb fins biosintètics. Els organismes respiratoris utilitzen <a href="/wiki/Compost_qu%C3%ADmic" title="Compost químic">compostos químics</a> com a font d'energia, traient electrons del substrat <a href="/wiki/Redox" class="mw-redirect" title="Redox">reduït</a> i transferint-los a un <a href="/wiki/Acceptor_terminal_d%27electrons" class="mw-redirect" title="Acceptor terminal d'electrons">acceptor terminal d'electrons</a> en una <a href="/wiki/Redox" class="mw-redirect" title="Redox">reacció redox</a>. Aquesta reacció allibera energia que es pot utilitzar per sintetitzar <a href="/wiki/Adenosina_trifosfat" class="mw-redirect" title="Adenosina trifosfat">ATP</a> i alimentar el metabolisme. En els organismes aeròbics, l'<a href="/wiki/Oxigen" title="Oxigen">oxigen</a> serveix d'acceptor d'electrons. En els organismes anaeròbics, aquest rol és jugat per altres <a href="/wiki/Compost_inorg%C3%A0nic" title="Compost inorgànic">compostos inorgànics</a>, com ara <a href="/wiki/Nitrat" title="Nitrat">nitrats</a>, <a href="/wiki/Sulfat" title="Sulfat">sulfats</a> o diòxid de carboni. Això condueix als processos ecològicament importants de la <a href="/wiki/Desnitrificaci%C3%B3" title="Desnitrificació">desnitrificació</a>, la reducció dels sulfats i l'<a href="/wiki/Acetog%C3%A8nesi" title="Acetogènesi">acetogènesi</a>, respectivament. Un altre estil de vida dels quimiòtrofs en absència de possibles acceptors d'electrons és la fermentació, en què els electrons trets dels substrats reduïts són transferits a intermedis oxidats per generar productes fermentats reduïts (com ara <a href="/wiki/%C3%80cid_l%C3%A0ctic" title="Àcid làctic">lactat</a>, <a href="/wiki/Etanol" title="Etanol">etanol</a>, <a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a> o <a href="/wiki/%C3%80cid_but%C3%ADric" class="mw-redirect" title="Àcid butíric">àcid butíric</a>). La fermentació és possible perquè el contingut energètic dels substrats és superior al dels productes, cosa que permet als organismes sintetitzar ATP i alimentar el seu metabolisme.<a href="#cite_note-84">[84]</a><a href="#cite_note-85">[85]</a> Aquests processos també són importants en les respostes biològiques a la <a href="/wiki/Contaminaci%C3%B3" title="Contaminació">contaminació</a>; per exemple, els <a href="/wiki/Bacteri_reductor_de_sulfat" class="mw-redirect" title="Bacteri reductor de sulfat">bacteris reductors de sulfat</a> són els principals responsables de la producció de les formes altament tòxiques de <a href="/wiki/Mercuri_(element)" title="Mercuri (element)">mercuri</a> <a href="/wiki/Metilmercuri" title="Metilmercuri">metil</a> i <a href="/wiki/Dimetilmercuri" title="Dimetilmercuri">dimetilmercuri</a> a l'ambient.<a href="#cite_note-86">[86]</a> Els anaerobis no respiratoris utilitzen la <a href="/wiki/Fermentaci%C3%B3" title="Fermentació">fermentació</a> per generar energia i poder reductor, secretant productes metabòlics residuals (com ara l'<a href="/wiki/Etanol" title="Etanol">etanol</a> en l'elaboració de productes alcohòlics). Els <a href="/wiki/Anaerobi_facultatiu" title="Anaerobi facultatiu">anaerobis facultatius</a> poden canviar entre fermentació i diferents acceptors terminals d'electrons segons les condicions ambientals en què es trobin. Els bacteris litòtrofs poden utilitzar compostos inorgànics com a font d'energia. Alguns donadors d'electrons inorgànics comuns són l'<a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a>, el <a href="/wiki/Mon%C3%B2xid_de_carboni" title="Monòxid de carboni">monòxid de carboni</a>, l'<a href="/wiki/Amon%C3%ADac" title="Amoníac">amoníac</a> (que condueix a la <a href="/wiki/Nitrificaci%C3%B3" title="Nitrificació">nitrificació</a>), l'<a href="/wiki/%C3%92xid_de_ferro_(II)" class="mw-redirect" title="Òxid de ferro (II)">òxid de ferro (II)</a> i altres ions metàl·lics reduïts, així com diversos compostos de <a href="/wiki/Sofre" title="Sofre">sofre</a> reduïts. Cosa inusual, el gas <a href="/wiki/Met%C3%A0" title="Metà">metà</a> pot ser utilitzat pels bacteris <a href="/w/index.php?title=Metan%C3%B2trof&action=edit&redlink=1" class="new" title="Metanòtrof (encara no existeix)">metanòtrofs</a> com a font d'<a href="/wiki/Electrons" class="mw-redirect" title="Electrons">electrons</a> i com a substrat per l'<a href="/wiki/Anabolisme" title="Anabolisme">anabolisme</a> del carboni.<a href="#cite_note-87">[87]</a> Tant en la fototròfia com en la <a href="/w/index.php?title=Quimiolitotr%C3%B2fia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Quimiolitotròfia (encara no existeix)">quimiolitotròfia</a> aeròbiques, l'oxigen serveix d'acceptor terminal d'electrons, mentre que en condicions anaeròbiques s'utilitzen compostos inorgànics. La majoria d'organismes litòtrofs són autòtrofs, mentre que els organismes organòtrofs són heteròtrofs. A més de fixar diòxid de carboni en la fotosíntesi, alguns bacteris també fixen gas <a href="/wiki/Nitrogen" title="Nitrogen">nitrogen</a> (<a href="/wiki/Fixaci%C3%B3_del_nitrogen" title="Fixació del nitrogen">fixació del nitrogen</a>) mitjançant l'enzim <a href="/wiki/Nitrogenasa" title="Nitrogenasa">nitrogenasa</a>. Aquest tret ambientalment important es pot observar en bacteris de gairebé tots els tipus metabòlics llistats més amunt, però no és universal.<a href="#cite_note-88">[88]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Creixement_i_reproducció">Creixement i reproducció</h2>[<a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Creixement i reproducció">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Binary_fission_anim.gif" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Binary_fission_anim.gif/220px-Binary_fission_anim.gif" decoding="async" width="220" height="193" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Binary_fission_anim.gif/330px-Binary_fission_anim.gif 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d2/Binary_fission_anim.gif 2x" data-file-width="400" data-file-height="350" /></a><figcaption>Molts bacteris es reprodueixen per <a href="/wiki/Fissi%C3%B3_bin%C3%A0ria" class="mw-redirect" title="Fissió binària">fissió binària</a>.</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Creixement_bacteri%C3%A0" class="mw-redirect" title="Creixement bacterià">Creixement bacterià</a></div> A diferència dels organismes pluricel·lulars, l'augment de la mida dels bacteris (<a href="/wiki/Creixement_cel%C2%B7lular" class="mw-redirect" title="Creixement cel·lular">creixement cel·lular</a>) i la seva reproducció per <a href="/wiki/Divisi%C3%B3_cel%C2%B7lular" title="Divisió cel·lular">divisió cel·lular</a> estan estretament relacionats. Els bacteris creixen fins a una mida fixa i aleshores es reprodueixen per <a href="/wiki/Fissi%C3%B3_bin%C3%A0ria" class="mw-redirect" title="Fissió binària">fissió binària</a>, una forma de <a href="/wiki/Reproducci%C3%B3_asexual" title="Reproducció asexual">reproducció asexual</a>.<a href="#cite_note-89">[89]</a> En condicions òptimes, els bacteris poden créixer i multiplicar-se molt ràpidament, i les poblacions bacterianes poden doblar-se en només 9,8 minuts.<a href="#cite_note-90">[90]</a> En la divisió cel·lular, es produeixen dues cèl·lules filles <a href="/wiki/Clonaci%C3%B3" title="Clonació">clòniques</a> idèntiques. Alguns bacteris, tot i reproduir-se asexualment, formen estructures reproductives més complexes que contribueixen a dispersar les cèl·lules filles acabades de formar. En són exemples la formació de fructificacions per part dels <a href="/wiki/Mixobacteri" class="mw-redirect" title="Mixobacteri">mixobacteris</a>, la formació d'<a href="/wiki/Hifes" class="mw-redirect" title="Hifes">hifes</a> aèries per part de <a href="/wiki/Streptomyces" class="mw-redirect" title="Streptomyces">Streptomyces</a>, o la gemmació. La gemmació és quan una cèl·lula forma una protrusió que se separa i forma una cèl·lula filla. <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Growing_colony_of_E._coli.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/06/Growing_colony_of_E._coli.jpg/220px-Growing_colony_of_E._coli.jpg" decoding="async" width="220" height="203" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/06/Growing_colony_of_E._coli.jpg/330px-Growing_colony_of_E._coli.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/06/Growing_colony_of_E._coli.jpg/440px-Growing_colony_of_E._coli.jpg 2x" data-file-width="650" data-file-height="600" /></a><figcaption>Colònia de cèl·lules d'<a href="/wiki/Escherichia_coli" class="mw-redirect" title="Escherichia coli">Escherichia coli</a> en creixement.<a href="#cite_note-91">[91]</a></figcaption></figure> Al laboratori, els bacteris solen ser cultivats en medis sòlids o líquids. S'utilitzen <a href="/wiki/Medi_de_cultiu" title="Medi de cultiu">medis de cultiu</a> sòlids com ara <a href="/wiki/Agarosa" title="Agarosa">plaques d'agar</a> per aïllar cultius purs d'una soca bacteriana. En canvi, s'utilitzen medis de cultiu líquids quan és necessari mesurar el creixement o calen grans quantitats de cèl·lules. El creixement en medis líquids remoguts és en forma de suspensió cel·lular homogènia, fent que els cultius siguin fàcil de dividir i transferir, tot i que resulta difícil aïllar bacteris individuals d'un medi líquid. L'ús de medis selectius (medis amb una major o menor quantitat de certs nutrients, o amb l'afegit d'antibiòtics) pot ajudar a identificar organismes específics.<a href="#cite_note-Thomson-92">[92]</a> La majoria de tècniques de laboratori per cultivar bacteris utilitzen nivells elevats de nutrients per produir grans quantitats de cèl·lules de manera ràpida i barata. Tanmateix, als medis naturals els nutrients són limitats, cosa que significa que els bacteris no poden continuar reproduint-se indefinidament. Aquesta limitació de nutrients ha comportat l'evolució de diferents estratègies de creixement (vegeu <a href="/wiki/Teoria_de_la_selecci%C3%B3_r/K" title="Teoria de la selecció r/K">Teoria de la selecció r/K</a>). Alguns organismes poden créixer extremament ràpidament quan hi ha nutrients disponibles, com en el cas de la formació de <a href="/wiki/Flor_d%27aigua" title="Flor d'aigua">flors algals</a> i cianobacterianes que sovint es produeix a llacs durant l'estiu.<a href="#cite_note-93">[93]</a> Altres organismes tenen adaptacions a medis severs, com ara la producció de múltiples <a href="/wiki/Antibi%C3%B2tic" title="Antibiòtic">antibiòtics</a> per part de <a href="/wiki/Streptomyces" class="mw-redirect" title="Streptomyces">Streptomyces</a> que inhibeixen el creixement de microorganismes competidors.<a href="#cite_note-94">[94]</a> A la natura, molts organismes viuen en comunitats (com ara <a href="/wiki/Biofilm" title="Biofilm">biofilms</a>) que poden permetre un major subministrament de nutrients i protecció de pressions ambientals.<a href="#cite_note-Davey-35">[35]</a> Aquestes relacions poden ser essencials pel creixement d'un organisme determinat o un grup d'organismes (<a href="/w/index.php?title=Sintr%C3%B2fia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sintròfia (encara no existeix)">sintròfia</a>).<a href="#cite_note-95">[95]</a> El <a href="/wiki/Creixement_bacteri%C3%A0" class="mw-redirect" title="Creixement bacterià">creixement bacterià</a> segueix tres fases. Quan una població de bacteris entra en un medi d'alt contingut en nutrients que permet el creixement, les cèl·lules han d'adaptar-se al nou medi. La primera fase del creixement és la <a href="/w/index.php?title=Fase_retard%C3%A0ria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fase retardària (encara no existeix)">fase retardària</a>, un període de creixement lent en què les cèl·lules s'estan adaptant al medi d'alt contingut en nutrient i es preparen per un creixement ràpid. La fase retardària presenta una elevada velocitat de biosíntesi, a mesura que es produeixen les proteïnes necessàries per un creixement ràpid.<a href="#cite_note-96">[96]</a> La segona fase del creixement és la <a href="/w/index.php?title=Fase_logar%C3%ADtmica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fase logarítmica (encara no existeix)">fase logarítmica</a>, també coneguda com a fase exponencial. La fase logarítmica està marcada per un ràpid <a href="/wiki/Creixement_exponencial" title="Creixement exponencial">creixement exponencial</a>. La velocitat a la qual creixen les cèl·lules durant aquesta fase és denominada «velocitat de creixement» (k), i el temps que triga a doblar-se la població de cèl·lules és conegut com a temps de generació (g). Durant la fase exponencial, els nutrients són metabolitzats a la velocitat màxima fins que un d'ells s'exhaureix i comença a limitar el creixement. La fase final del creixement és la <a href="/w/index.php?title=Fase_estacion%C3%A0ria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fase estacionària (encara no existeix)">fase estacionària</a>, i és provocada per la depleció dels nutrients. Les cèl·lules redueixen la seva activitat metabòlica i consumeix proteïnes cel·lulars no essencials. La fase estacionària és una transició d'un creixement ràpid a un estat de resposta a l'estrès, i hi ha una expressió augmentada dels gens implicats en la <a href="/wiki/Reparaci%C3%B3_de_l%27ADN" title="Reparació de l'ADN">reparació de l'ADN</a>, el <a href="/wiki/Antioxidant" title="Antioxidant">metabolisme dels antioxidants</a> i el <a href="/wiki/Transport_actiu" title="Transport actiu">transport de nutrients</a>.<a href="#cite_note-97">[97]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Genètica">Genètica</h2>[<a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Genètica">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Plasmidi" title="Plasmidi">Plasmidi</a> i <a href="/wiki/Genoma" title="Genoma">Genoma</a></div> La majoria de bacteris tenen un únic <a href="/wiki/Cromosoma" title="Cromosoma">cromosoma</a> singular la mida del qual pot variar entre nomé 160.000 <a href="/wiki/Parell_de_bases" title="Parell de bases">parells de bases</a> en el bacteri <a href="/wiki/Endosimbiosi" title="Endosimbiosi">endosimbiont</a> <a href="/w/index.php?title=Candidatus_Carsonella_ruddii&action=edit&redlink=1" class="new" title="Candidatus Carsonella ruddii (encara no existeix)">Candidatus Carsonella ruddii</a>,<a href="#cite_note-98">[98]</a> fins a 12.200.000 de parells de bases en el bacteri del sòl <a href="/w/index.php?title=Sorangium_cellulosum&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sorangium cellulosum (encara no existeix)">Sorangium cellulosum</a>.<a href="#cite_note-99">[99]</a> Les <a href="/wiki/Espiroquetes" title="Espiroquetes">espiroquetes</a> del gènere Borrelia són una excepció notable a aquest arranjament, amb bacteris com ara <a href="/wiki/Borrelia_burgdorferi" title="Borrelia burgdorferi">Borrelia burgdorferi</a>, la causa de la <a href="/wiki/Malaltia_de_Lyme" title="Malaltia de Lyme">malaltia de Lyme</a>, que contenen un únic cromosoma lineal.<a href="#cite_note-100">[100]</a> Els gens del genoma bacterià són habitualment una única extensió contínua d'ADN i, tot i que existeixen diversos tipus d'<a href="/wiki/Introns" class="mw-redirect" title="Introns">introns</a> en els bacteris, són molt més rars que en els eucariotes.<a href="#cite_note-101">[101]</a> Els bacteris també poden contenir <a href="/wiki/Plasmidi" title="Plasmidi">plasmidis</a>, que són petits fragments d'<a href="/wiki/ADN" class="mw-redirect" title="ADN">ADN</a> extracromosòmic que poden contenir gens de <a href="/wiki/Resist%C3%A8ncia_als_antibi%C3%B2tics" title="Resistència als antibiòtics">resistència als antibiòtics</a> o <a href="/wiki/Virul%C3%A8ncia" title="Virulència">factors de virulència</a>. Els bacteris, com a organismes asexuals que són, hereten còpies idèntiques dels gens de la seva cèl·lula mare (és a dir, són <a href="/wiki/Clonaci%C3%B3" title="Clonació">clonals</a>). Tanmateix, tots els bacteris poden evolucionar per selecció sobre els canvis a l'ADN del seu material genètic causats per <a href="/wiki/Recombinaci%C3%B3_gen%C3%A8tica" title="Recombinació genètica">recombinació genètica</a> o <a href="/wiki/Mutacions" class="mw-redirect" title="Mutacions">mutacions</a>. Les mutacions troben el seu origen en errors comesos durant la <a href="/wiki/Replicaci%C3%B3_de_l%27ADN" title="Replicació de l'ADN">replicació de l'ADN</a> o en l'exposició a <a href="/wiki/Mutagen" title="Mutagen">mutàgens</a>. La velocitat de mutació varia significativament entre diferents espècies de bacteris i fins i tot entre diferents clons d'una mateixa espècie.<a href="#cite_note-102">[102]</a> Els canvis genètics en el genoma bacterià es produeixen o bé per mutacions aleatòries durant la replicació o bé per «mutacions dirigides per l'estrès», en què el gens implicats en un determinat procés limitador del creixement tenen una velocitat de mutació superior.<a href="#cite_note-103">[103]</a> Alguns bacteris també transfereixen material genètic entre cèl·lules. Això pot passar de tres maneres principals. Primerament, els bacteris poden assumir ADN exogen del seu medi, en un procés anomenat <a href="/wiki/Transformaci%C3%B3_(gen%C3%A8tica)" class="mw-redirect" title="Transformació (genètica)">transformació</a>. Els gens també es poden transferir pel procés de <a href="/w/index.php?title=Transducci%C3%B3_(gen%C3%A8tica)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Transducció (genètica) (encara no existeix)">transducció</a>, en què la integració d'un bacteriòfag introdueix ADN aliè al cromosoma. El tercer mètode és la <a href="/wiki/Conjugaci%C3%B3_bacteriana" title="Conjugació bacteriana">conjugació bacteriana</a>, en què l'ADN es transfereix mitjançant contacte cel·lular directe. Aquesta adquisició de gens d'altres bacteris o del medi rep el nom de <a href="/wiki/Transfer%C3%A8ncia_horitzontal_de_gens" title="Transferència horitzontal de gens">transferència horitzontal de gens</a> i podria ser habitual en condicions naturals.<a href="#cite_note-104">[104]</a> La transferència de gens és especialment important per la <a href="/wiki/Resist%C3%A8ncia_als_antibi%C3%B2tics" title="Resistència als antibiòtics">resistència als antibiòtics</a>, car permet una transferència ràpida de gens resistents entre diferents patògens.<a href="#cite_note-105">[105]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Bacteriòfags">Bacteriòfags</h3>[<a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Bacteriòfags">modifica</a>]</div> Els <a href="/wiki/Bacteri%C3%B2fags" class="mw-redirect" title="Bacteriòfags">bacteriòfags</a> són virus que canvien l'ADN bacterià. N'existeixen molts tipus; alguns simplement infecten i <a href="/wiki/Lisi" title="Lisi">destrueixen</a> el seu <a href="/wiki/Hoste_(biologia)" class="mw-redirect" title="Hoste (biologia)">hoste</a>, mentre que d'altres afegeixen material al cromosoma bacterià. Un bacteriòfag pot contenir gens que contribueixin al <a href="/wiki/Fenotip" title="Fenotip">fenotip</a> del seu hoste: per exemple, en l'evolució d'<a href="/wiki/Escherichia_coli_O157:H7" title="Escherichia coli O157:H7">Escherichia coli O157:H7</a> i <a href="/wiki/Clostridium_botulinum" title="Clostridium botulinum">Clostridium botulinum</a>, els gens de les <a href="/wiki/Toxines" class="mw-redirect" title="Toxines">toxines</a> continguts en un fag integrat convertiren un bacteri ancestral inofensiu en un patogen letal.<a href="#cite_note-106">[106]</a> Els bacteris resisteixen a la infecció per fags mitjançant <a href="/wiki/Sistema_de_restricci%C3%B3-modificaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Sistema de restricció-modificació">sistemes de restricció-modificació</a> que degraden l'ADN aliè,<a href="#cite_note-107">[107]</a> i un sistema que utilitza seqüències <a href="/wiki/CRISPR" title="CRISPR">CRISPR</a> per conservar fragments del genoma dels fags que els bacteris s'han trobat en el passat, cosa que els permet blocar la replicació del virus mitjançant una forma d'<a href="/wiki/Interfer%C3%A8ncia_de_l%27ARN" class="mw-redirect" title="Interferència de l'ARN">interferència de l'ARN</a>.<a href="#cite_note-108">[108]</a><a href="#cite_note-109">[109]</a> Aquest sistema CRISPR proporciona als bacteris una <a href="/wiki/Immunitat_adquirida" class="mw-redirect" title="Immunitat adquirida">immunitat adquirida</a> a les infeccions. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Moviment">Moviment</h2>[<a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Moviment">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Quimiotaxi" title="Quimiotaxi">Quimiotaxi</a>, <a href="/wiki/Flagel" title="Flagel">Flagel</a>, i <a href="/wiki/F%C3%ADmbria_(biologia)" title="Fímbria (biologia)">Fímbria (biologia)</a></div> Els bacteris mòbils poden desplaçar-se mitjançant <a href="/wiki/Flagels" class="mw-redirect" title="Flagels">flagels</a>, <a href="/wiki/Lliscament_bacteri%C3%A0" title="Lliscament bacterià">lliscament bacterià</a>, mobilitat palpitant o canvis de flotabilitat.<a href="#cite_note-Bardy-110">[110]</a> En la mobilitat palpitant, els bacteris utilitzen els seus <a href="/wiki/F%C3%ADmbria_(biologia)" title="Fímbria (biologia)">pili</a> de tipus IV com a ganxos, estenent-los repetidament, ancorant-los i després retractant-los amb una força remarcable (>80 p<a href="/wiki/Newton_(unitat)" title="Newton (unitat)">N</a>).<a href="#cite_note-111">[111]</a> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/w/index.php?title=Fitxer:Flagellum_base_diagram-es.svg&lang=ca" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Flagellum_base_diagram-es.svg/langca-220px-Flagellum_base_diagram-es.svg.png" decoding="async" width="220" height="196" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Flagellum_base_diagram-es.svg/langca-330px-Flagellum_base_diagram-es.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Flagellum_base_diagram-es.svg/langca-440px-Flagellum_base_diagram-es.svg.png 2x" data-file-width="629" data-file-height="561" /></a><figcaption>El flagel d'un bacteri gramnegatiu. La base impulsa la rotació del ganxo i el filament.</figcaption></figure> Les espècies de bacteris difereixen en el nombre i la configuració dels flagels a la seva superfície; alguns tenen un únic flagel (monotrics), un flagel a cada banda (amfitrics) o aglomeracions de flagels als pols de la cèl·lula (lofotrics), mentre que d'altres tenen flagels distribuïts per tota la superfície de la cèl·lula (peritrics). Els flagels bacterians són l'estructura de moviment més ben compresa de qualsevol organisme, i es componen d'unes vint proteïnes, amb unes altres trenta proteïnes necessàries per la seva regulació i el seu assemblatge.<a href="#cite_note-Bardy-110">[110]</a> El flagel és una estructura rotativa impulsada per un motor reversible situat a la base, que utilitza el <a href="/wiki/Gradient_electroqu%C3%ADmic" title="Gradient electroquímic">gradient electroquímic</a> al llarg de la membrana com a font d'energia.<a href="#cite_note-112">[112]</a> Aquest motor impulsa el moviment del filament, que serveix de propulsor. Molts bacteris (com ara <a href="/wiki/Escherichia_coli" class="mw-redirect" title="Escherichia coli">E. coli</a>) tenen dos modes diferents de moviment: el moviment anterior (natació) i les volteretes. Les volteretes els permeten reorientar-se i fa que el seu moviment sigui un <a href="/w/index.php?title=Passeig_aleatori&action=edit&redlink=1" class="new" title="Passeig aleatori (encara no existeix)">passeig aleatori</a> tridimensional<a href="#cite_note-113">[113]</a> (vegeu els enllaços externs per trobar un enllaç a vídeos). Els flagels d'un grup únic de bacteris, les <a href="/wiki/Espiroquetes" title="Espiroquetes">espiroquetes</a>, es troben entre dues membranes a l'espai periplasmàtic. Tenen un cos <a href="/wiki/H%C3%A8lix" class="mw-redirect mw-disambig" title="Hèlix">helicoidal</a> distintiu que es cargola mentre es mou.<a href="#cite_note-Bardy-110">[110]</a> Els bacteris mòbils són atrets o repel·lits per certs <a href="/wiki/Est%C3%ADmul" title="Estímul">estímuls</a> en comportaments anomenats «taxis»: inclouen la <a href="/wiki/Quimiotaxi" title="Quimiotaxi">quimiotaxi</a>, la <a href="/wiki/Fototaxi" class="mw-redirect" title="Fototaxi">fototaxi</a> i la <a href="/wiki/Magnetotaxi" title="Magnetotaxi">magnetotaxi</a>.<a href="#cite_note-114">[114]</a><a href="#cite_note-115">[115]</a> En un grup peculiar, els <a href="/wiki/Mixobacteri" class="mw-redirect" title="Mixobacteri">mixobacteris</a>, els bacteris individuals es mouen junts per formar ones de cèl·lules que després es diferencien per formar cossos fructificants amb espores.<a href="#cite_note-autogenerated1-38">[38]</a> Els mixobacteris només es mouen quan es troben en superfícies sòlides, a diferència d'E. coli, que és mòbil en medis líquids o sòlids. Diverses espècies de <a href="/wiki/Listeria" class="mw-redirect" title="Listeria">Listeria</a> i <a href="/wiki/Shigella" class="mw-redirect" title="Shigella">Shigella</a> es mouen dins les cèl·lules hoste usurpant el <a href="/wiki/Citoesquelet" title="Citoesquelet">citoesquelet</a>, que normalment serveix per moure <a href="/wiki/Org%C3%A0nul" title="Orgànul">orgànuls</a> dins la cèl·lula. Promovent la <a href="/wiki/Biopol%C3%ADmer" title="Biopolímer">biopolimerització</a> d'<a href="/wiki/Actina" title="Actina">actina</a> a un pol de la seva cèl·lula, poden formar una mena de cua que els impulsa a través del citoplasma de la cèl·lula hoste.<a href="#cite_note-116">[116]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Classificació_i_identificació">Classificació i identificació</h2>[<a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Classificació i identificació">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Streptococcus_mutans_Gram.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Streptococcus_mutans_Gram.jpg/220px-Streptococcus_mutans_Gram.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Streptococcus_mutans_Gram.jpg/330px-Streptococcus_mutans_Gram.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Streptococcus_mutans_Gram.jpg/440px-Streptococcus_mutans_Gram.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="450" /></a><figcaption>Streptococcus mutans visualitzat amb una tinció de Gram.</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Classificaci%C3%B3_cient%C3%ADfica" title="Classificació científica">Classificació científica</a>, <a href="/wiki/Sistem%C3%A0tica" title="Sistemàtica">Sistemàtica</a>, i <a href="/wiki/Patologia_cl%C3%ADnica" title="Patologia clínica">Patologia clínica</a></div> La <a href="/wiki/Classificaci%C3%B3_cient%C3%ADfica" title="Classificació científica">classificació científica</a> intenta descriure la diversitat d'espècies bacterianes anomenant i agrupant organismes basant-se en similituds. Els bacteris es poden classificar segons l'estructura cel·lular, el <a href="/wiki/Metabolisme_cel%C2%B7lular" class="mw-redirect" title="Metabolisme cel·lular">metabolisme cel·lular</a>, o diferències en components cel·lulars com l'<a href="/wiki/ADN" class="mw-redirect" title="ADN">ADN</a>, els <a href="/wiki/%C3%80cids_grassos" class="mw-redirect" title="Àcids grassos">àcids grassos</a>, els pigments, els <a href="/wiki/Ant%C3%ADgens" class="mw-redirect" title="Antígens">antígens</a> i les <a href="/wiki/Quinona" title="Quinona">quinones</a>.<a href="#cite_note-Thomson-92">[92]</a> Tot i que aquests sistemes permetien identificar i classificar soques bacterianes, no era cert si aquestes diferències representaven una variació entre espècies diferents o entre soques d'una mateixa espècie. Aquesta incertesa es devia a la manca d'estructures distintives en la majoria de bacteris, així com l'ocurrència de la <a href="/wiki/Transfer%C3%A8ncia_horitzontal_de_gens" title="Transferència horitzontal de gens">transferència horitzontal de gens</a> entre espècies no relacionades.<a href="#cite_note-117">[117]</a> A causa de la transferència horitzontal de gens, alguns bacteris estretament relacionats poden tenir una morfologia i un metabolisme molt diferent. Per superar aquesta incertesa, la classificació moderna dels bacteris es basa en la <a href="/wiki/Sistem%C3%A0tica_molecular" class="mw-redirect" title="Sistemàtica molecular">sistemàtica molecular</a>, utilitzant tècniques genètiques com ara la determinació del <a href="/wiki/Contingut_GC" title="Contingut GC">ràtio</a> <a href="/wiki/Guanina" title="Guanina">guanina</a>-<a href="/wiki/Citosina" title="Citosina">citosina</a>, la hibridació genoma-genoma, i la <a href="/wiki/Seq%C3%BCenciaci%C3%B3_d%27ADN" title="Seqüenciació d'ADN">seqüenciació</a> de gens que ho han experimentat una marcada transferència horitzontal de gens, com ara el <a href="/wiki/ADN_ribos%C3%B2mic" title="ADN ribosòmic">gen rRNA</a>.<a href="#cite_note-118">[118]</a> La classificació dels bacteris és determinada per la publicació a l'International Journal of Systematic Bacteriology,<a href="#cite_note-119">[119]</a> i el Bergey's Manual of Systematic Bacteriology.<a href="#cite_note-120">[120]</a> El <a href="/w/index.php?title=Comit%C3%A9_Internacional_de_Bacteriologia_Sistem%C3%A0tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comité Internacional de Bacteriologia Sistemàtica (encara no existeix)">Comité Internacional de Bacteriologia Sistemàtica</a> (ICSB) manté les normes internacionals per la nomenclatura dels bacteris i els rangs taxonòmics, així com de la seva classificació al <a href="/wiki/Codi_Internacional_de_Nomenclatura_de_Bacteris" class="mw-redirect" title="Codi Internacional de Nomenclatura de Bacteris">Codi Internacional de Nomenclatura de Bacteris</a>. El terme «bacteri» s'empra de manera informal per referir-se a tots els procariotes microscòpics i unicel·lulars. Tanmateix, la sistemàtica molecular ha demostrat que la vida procariota consisteix en dos <a href="/wiki/Domini_(biologia)" class="mw-redirect" title="Domini (biologia)">dominis</a> diferents, els bacteris i els <a href="/wiki/Arqueus" title="Arqueus">arqueus</a>, que evolucionaren independentment d'un avantpassat comú ancestral.<a href="#cite_note-autogenerated2-1">[1]</a> Els arqueus i els eucariotes tenen una relació més estreta entre ells que amb els bacteris. Aquests dos dominis, juntament amb els eucariotes, són la base del <a href="/wiki/Sistema_de_tres_dominis" title="Sistema de tres dominis">sistema de tres dominis</a>, que és actualment el sistema de classificació més àmpliament utilitzat en la microbiologia.<a href="#cite_note-Gupta-121">[121]</a> Tanmateix, a causa de la introducció relativament recent de la sistemàtica moderna i l'augment ràpid en el nombre de seqüències genòmiques disponibles, la classificació dels bacteris continua sent un camp en procés de canvi i d'expansió.<a href="#cite_note-Rappe-122">[122]</a><a href="#cite_note-123">[123]</a> Per exemple, alguns biòlegs sostenen que els arqueus i els eucariotes evolucionaren de bacteris grampositius.<a href="#cite_note-Cavalier-Smith2002-124">[124]</a> La identificació dels bacteris al laboratori és especialment rellevant en la <a href="/wiki/Medicina" title="Medicina">medicina</a>, en què el tractament correcte ve determinat per l'espècie de bacteri que causa una infecció. Per consegüent, la necessitat d'identificar els patògens humans fou un impuls important en el desenvolupament de tècniques per identificar bacteris. <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Collapsed_tree_labels_simplified.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Collapsed_tree_labels_simplified.png/220px-Collapsed_tree_labels_simplified.png" decoding="async" width="220" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Collapsed_tree_labels_simplified.png/330px-Collapsed_tree_labels_simplified.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Collapsed_tree_labels_simplified.png/440px-Collapsed_tree_labels_simplified.png 2x" data-file-width="1122" data-file-height="741" /></a><figcaption>Aquest <a href="/wiki/Arbre_filogen%C3%A8tic" title="Arbre filogenètic">arbre filogenètic</a> mostra la relació entre els arqueus i la resta de formes de vida. Els <a href="/wiki/Eucariotes" title="Eucariotes">eucariotes</a> estan en vermell, els arqueus en verd i els bacteris en blau. Adaptat de Ciccarelli et al.<a href="#cite_note-125">[125]</a></figcaption></figure> La <a href="/wiki/Tinci%C3%B3_de_Gram" title="Tinció de Gram">tinció de Gram</a>, desenvolupada el 1884 per <a href="/wiki/Hans_Christian_Gram" title="Hans Christian Gram">Hans Christian Gram</a>, caracteritza els bacteris segons les característiques estructurals de la seva paret cel·lular.<a href="#cite_note-Gram-62">[62]</a> Les capes gruixudes de peptidoglicà de les cèl·lules grampositives es tenyeixen de violat, mentre que la prima paret cel·lular gramnegativa apareix rosa. Combinant les dades morfològiques i la tinció de Gram, la majoria de bacteris es poden classificar dins un d'entre quatre grups (cocs grampositius, bacils grampositius, cocs gramnegatius i bacils gramnegatius). Alguns bacteris són més fàcils d'identificar amb tincions que no siguin la tinció de Gram, especialment els <a href="/wiki/Micobacteri" class="mw-redirect" title="Micobacteri">micobacteris</a> o <a href="/wiki/Nocardia" title="Nocardia">Nocardia</a>, que presenten <a href="/wiki/Acidoresist%C3%A8ncia" class="mw-redirect" title="Acidoresistència">acidoresistència</a> amb la <a href="/wiki/Tinci%C3%B3_de_Ziehl-Neelsen" title="Tinció de Ziehl-Neelsen">tinció de Ziehl-Neelsen</a> o altres de similars.<a href="#cite_note-126">[126]</a> Altres organismes poden haver de ser identificats pel seu creixement en medis especials, o mitjançant altres tècniques, com ara la <a href="/wiki/Serologia" title="Serologia">serologia</a>. Les tècniques de <a href="/wiki/Cultiu_microbiol%C3%B2gic" title="Cultiu microbiològic">cultiu</a> estan dissenyades per promoure el creixement i identificar bacteris determinats, tot limitant el creixement d'altres bacteris a la mostra. Sovint, aquestes tècniques estan dissenyades per mostres específiques; per exemple, una mostra d'<a href="/wiki/Esput" title="Esput">esput</a> serà tractada per identificar organismes que provoquin <a href="/wiki/Pneum%C3%B2nia" title="Pneumònia">pneumònia</a>, mentre que les mostres de <a href="/wiki/Fems" class="mw-redirect" title="Fems">femta</a> seran cultivades en <a href="/w/index.php?title=Medi_selectiu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Medi selectiu (encara no existeix)">medis selectius</a> per identificar organismes que causin <a href="/wiki/Diarrea" title="Diarrea">diarrea</a>, tot evitant el creixement de bacteris no patògens. Les mostres que normalment són estèrils, com ara la <a href="/wiki/Sang" title="Sang">sang</a>, l'<a href="/wiki/Orina" title="Orina">orina</a> o el <a href="/wiki/L%C3%ADquid_cefalorraquidi" title="Líquid cefalorraquidi">líquid cefalorraquidi</a>, són cultivades en condicions dissenyades per permetre el creixement de tots els organismes possibles.<a href="#cite_note-127">[127]</a><a href="#cite_note-Thomson-92">[92]</a> Una vegada s'ha aïllat un organisme patogen, se'l pot caracteritzar per la morfologia, el patró de creixement (<a href="/wiki/Aer%C3%B2bic" title="Aeròbic">aeròbic</a> o <a href="/wiki/Anaer%C3%B2bic" class="mw-redirect" title="Anaeròbic">anaeròbic</a>), els <a href="/w/index.php?title=Hem%C3%B2lisi_(microbiologia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hemòlisi (microbiologia) (encara no existeix)">patrons hemolítics</a> i la tinció. Com en la classificació dels bacteris, cada vegada s'utilitzen més els mètodes moleculars per identificar-los. Els diagnòstics que utilitzen aquestes tècniques basades en l'ADN, com ara la <a href="/wiki/Reacci%C3%B3_en_cadena_de_la_polimerasa" title="Reacció en cadena de la polimerasa">reacció en cadena de la polimerasa</a>, guanyen en popularitat gràcies a la seva especificitat i rapidesa en comparació amb mètodes basats en els cultius.<a href="#cite_note-128">[128]</a> Aquests mètodes també permeten detectar i identificar cèl·lules «viables però no cultivables» que presenten activitat metabòlica, però no es divideixen.<a href="#cite_note-129">[129]</a> Tanmateix, fins i tot utilitzant aquests mètodes millorats, el nombre total d'espècies bacterianes és desconegut i no es pot estimar amb cap mena de certesa. Segons la classificació actual, hi ha menys de 9.000 espècies conegudes de bacteris (incloent-hi els cianobacteris),<a href="#cite_note-130">[130]</a> però els intents d'estimar la diversitat bacteriana varien de 107 fins a 10⁹ espècies en total - i fins i tot aquestes estimacions diverses podrien ser errònies per ordres de magnitud.<a href="#cite_note-131">[131]</a><a href="#cite_note-132">[132]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Interaccions_amb_altres_organismes">Interaccions amb altres organismes</h2>[<a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Interaccions amb altres organismes">modifica</a>]</div> Malgrat la seva aparent simplicitat, els bacteris poden formar associacions complexes amb altres organismes. Aquestes associacions <a href="/wiki/Simbiosi" title="Simbiosi">simbiòtiques</a> es poden dividir en <a href="/wiki/Parasitisme" title="Parasitisme">parasitisme</a>, <a href="/wiki/Mutualisme_(biologia)" title="Mutualisme (biologia)">mutualisme</a> i <a href="/wiki/Comensalisme" title="Comensalisme">comensalisme</a>. A causa de la seva petitesa, els bacteris comensals són omnipresents i creixen en els animals i les plantes igual que creixerien en qualsevol altra superfície. Tanmateix, el seu creixement pot ser incrementat per la calor i la <a href="/wiki/Suor" title="Suor">suor</a>, i poblacions grans d'aquests organismes en humans són la causa de l'<a href="/w/index.php?title=Olor_corporal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Olor corporal (encara no existeix)">olor corporal</a>. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Depredadors">Depredadors</h3>[<a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Depredadors">modifica</a>]</div> Algunes espècies de bacteris maten i consumeixen altres microogranismes; se'ls denomina «bacteris depredadors».<a href="#cite_note-133">[133]</a> Inclouen microorganismes com ara <a href="/w/index.php?title=Myxococcus_xanthus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Myxococcus xanthus (encara no existeix)">Myxococcus xanthus</a>, que forma eixams de cèl·lules que maten i digereixen tots els bacteris que es troben.<a href="#cite_note-134">[134]</a> Altres depredadors bacterians s'ancoren a la seva presa per digerir-la i absorbir-ne els nutrients, com <a href="/w/index.php?title=Vampirococcus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vampirococcus (encara no existeix)">Vampirococcus</a>, o envaeixen una altra cèl·lula i es multipliquen dins el <a href="/wiki/Citosol" title="Citosol">citosol</a>, com <a href="/w/index.php?title=Daptobacter&action=edit&redlink=1" class="new" title="Daptobacter (encara no existeix)">Daptobacter</a>.<a href="#cite_note-135">[135]</a> Es creu que aquests bacteris depredadors evolucionaren a partir de <a href="/wiki/Detritivorisme" class="mw-redirect" title="Detritivorisme">sapròfags</a> que consumien microorganismes morts, a través d'adaptacions que els han permès capturar i matar altres organismes.<a href="#cite_note-136">[136]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Mutualistes">Mutualistes</h3>[<a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Mutualistes">modifica</a>]</div> Alguns bacteris formen associacions espacials estretes que són essencials per la seva supervivència. Una d'aquestes associacions mutualistes, anomenada transferència interespecífica d'hidrogen, es produeix entre aglomeracions de <a href="/w/index.php?title=Bacteri_aner%C3%B2bic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bacteri aneròbic (encara no existeix)">bacteris anaeròbics</a> que consumeixen <a href="/wiki/%C3%80cid_org%C3%A0nic" title="Àcid orgànic">àcids orgànics</a> com ara <a href="/wiki/%C3%80cid_but%C3%ADric" class="mw-redirect" title="Àcid butíric">àcid butíric</a> o <a href="/wiki/%C3%80cid_propi%C3%B2nic" class="mw-redirect" title="Àcid propiònic">àcid propiònic</a> i produeixen <a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a>, i arqueus <a href="/wiki/Metanogen" title="Metanogen">metanògens</a> que consumeixen hidrogen.<a href="#cite_note-137">[137]</a> Els bacteris d'aquesta associació són incapaços de consumir àcids orgànics car aquesta reacció produeix hidrogen que s'acumula al seu voltant, i només l'íntima associació amb els arqueus consumidors d'hidrogen manté la concentració d'aquest element prou baixa com per permetre el creixement dels bacteris. Al sòl, els microorganismes que resideixen a la <a href="/wiki/Rizosfera" title="Rizosfera">rizosfera</a> (una zona que inclou la superfície de les <a href="/wiki/Arrel_(bot%C3%A0nica)" title="Arrel (botànica)">arrels</a> i el sòl que s'hi adhereix després d'un sacseig suau) duen a terme la <a href="/wiki/Fixaci%C3%B3_del_nitrogen" title="Fixació del nitrogen">fixació del nitrogen</a>, convertint gas nitrogen en compostos nitrogenats.<a href="#cite_note-138">[138]</a> Això serveix per proporcionar una forma de nitrogen fàcil d'absorbir per moltes plantes, que no són capaces de fixar el nitrogen per si soles. Molts altres bacteris viuen com a <a href="/wiki/Simbiosi" title="Simbiosi">simbionts</a> en els humans i en altres organismes. Per exemple, es creu que la presència de més de mil espècies bacterianes a la <a href="/wiki/Microbiota_intestinal" title="Microbiota intestinal">microbiota intestinal</a> humana normal pot contribuir a la immunitat intestinal, sintetitzar <a href="/wiki/Vitamines" class="mw-redirect" title="Vitamines">vitamines</a> com l'<a href="/wiki/%C3%80cid_f%C3%B2lic" title="Àcid fòlic">àcid fòlic</a>, la <a href="/wiki/Vitamina_K" title="Vitamina K">vitamina K</a> i la <a href="/wiki/Biotina" title="Biotina">biotina</a>, transformar la <a href="/wiki/Llet#Propietats_químiques" title="Llet">proteïna de la llet</a> en <a href="/wiki/%C3%80cid_l%C3%A0ctic" title="Àcid làctic">àcid làctic</a> (vegeu <a href="/wiki/Lactobacillus" class="mw-redirect" title="Lactobacillus">Lactobacillus</a>) i fermentar <a href="/wiki/Gl%C3%BAcid" title="Glúcid">glúcids</a> complexos no digeribles.<a href="#cite_note-139">[139]</a><a href="#cite_note-140">[140]</a><a href="#cite_note-141">[141]</a> La presència d'aquesta microbiota intestinal també inhibeix el creixement de bacteris potencialment patògens (habitualment per <a href="/wiki/Exclusi%C3%B3_competitiva" class="mw-redirect" title="Exclusió competitiva">exclusió competitiva</a>), per la qual cosa aquests bacteris beneficiosos són venuts com a <a href="/wiki/Suplement_diet%C3%A8tic" class="mw-redirect" title="Suplement dietètic">suplement dietètic</a> <a href="/wiki/Probi%C3%B2tic" title="Probiòtic">probiòtic</a>.<a href="#cite_note-142">[142]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:SalmonellaNIAID.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/SalmonellaNIAID.jpg/220px-SalmonellaNIAID.jpg" decoding="async" width="220" height="184" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/SalmonellaNIAID.jpg/330px-SalmonellaNIAID.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/SalmonellaNIAID.jpg/440px-SalmonellaNIAID.jpg 2x" data-file-width="2100" data-file-height="1761" /></a><figcaption>Micrografia electrònica de rastreig amb millora de color de <a href="/w/index.php?title=Salmonella_typhimurium&action=edit&redlink=1" class="new" title="Salmonella typhimurium (encara no existeix)">Salmonella typhimurium</a> (en vermell) envaint cèl·lules humanes cultivades.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Patògens">Patògens</h3>[<a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Patògens">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Bacteri_patogen" title="Bacteri patogen">Bacteri patogen</a></div> Si els bacteris formen una associació parasitària amb altres organismes, se'ls classifica com a <a href="/wiki/Pat%C3%B2gens" class="mw-redirect" title="Patògens">patògens</a>. Els bacteris patògens són una causa important de morts i malalties d'humans i provoquen malalties com ara el <a href="/wiki/T%C3%A8tanus" title="Tètanus">tètanus</a>, la <a href="/wiki/Febre_tifoide" title="Febre tifoide">febre tifoide</a>, la <a href="/wiki/Dift%C3%A8ria" title="Diftèria">diftèria</a>, la <a href="/wiki/S%C3%ADfilis" title="Sífilis">sífilis</a>, el <a href="/wiki/C%C3%B2lera" title="Còlera">còlera</a>, <a href="/wiki/Intoxicaci%C3%B3_aliment%C3%A0ria" class="mw-redirect" title="Intoxicació alimentària">intoxicacions alimentàries</a>, la <a href="/wiki/Lepra" title="Lepra">lepra</a> i la <a href="/wiki/Tuberculosi" title="Tuberculosi">tuberculosi</a>. La causa patògena d'una malaltia coneguda pot ser que sigui descoberta molts anys després, com fou el cas del bacteri <a href="/wiki/Helicobacter_pylori" title="Helicobacter pylori">Helicobacter pylori</a> i l'<a href="/wiki/%C3%9Alcera_p%C3%A8ptica" title="Úlcera pèptica">úlcera pèptica</a>. Les malalties bacterianes també són importants en l'<a href="/wiki/Agricultura" title="Agricultura">agricultura</a>, car els bacteris causen malalties com <a href="/w/index.php?title=Taques_foliars&action=edit&redlink=1" class="new" title="Taques foliars (encara no existeix)">taques foliars</a>, el <a href="/wiki/Foc_bacteri%C3%A0" title="Foc bacterià">foc bacterià</a> i <a href="/wiki/Marciment" title="Marciment">marciment</a> en les plantes, així com la <a href="/w/index.php?title=Paratuberculosi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paratuberculosi (encara no existeix)">paratuberculosi</a>, la <a href="/wiki/Mastitis" title="Mastitis">mastitis</a>, la <a href="/wiki/Salmonel%C2%B7losi" title="Salmonel·losi">salmonel·losi</a> i <a href="/wiki/%C3%80ntrax" class="mw-redirect" title="Àntrax">àntrax</a> en el bestiar. Cada espècie de patogen té un espectre característic d'interaccions amb els seus <a href="/wiki/Hoste_(biologia)" class="mw-redirect" title="Hoste (biologia)">hostes</a> humans. Alguns organismes, com els <a href="/wiki/Estreptococs" class="mw-redirect" title="Estreptococs">estreptococs</a> o els <a href="/wiki/Estafilococs" class="mw-redirect" title="Estafilococs">estafilococs</a>, poden provocar infeccions cutànies, <a href="/wiki/Pneum%C3%B2nia" title="Pneumònia">pneumònia</a>, <a href="/wiki/Meningitis" title="Meningitis">meningitis</a> i fins i tot una <a href="/wiki/S%C3%A8psia" title="Sèpsia">sèpsia</a> aclaparadora, una <a href="/wiki/Inflamaci%C3%B3" title="Inflamació">resposta inflamatòria</a> sistèmica que produeix <a href="/wiki/Xoc_s%C3%A8ptic" title="Xoc sèptic">xoc</a>, una <a href="/wiki/Vasodilataci%C3%B3" title="Vasodilatació">vasodilatació</a> massiva i finalment la mort.<a href="#cite_note-143">[143]</a> Emperò, aquests organismes també formen part de la mictrobiota humana normal i habitualment viuen a la pell o al <a href="/wiki/Nas" title="Nas">nas</a> sense provocar cap malaltia. Altres organismes sempre causen malaltia als humans, com ara <a href="/wiki/Rickettsia" class="mw-redirect" title="Rickettsia">Rickettsia</a>, que són <a href="/w/index.php?title=Par%C3%A0sit_intracel%C2%B7lular_obligat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paràsit intracel·lular obligat (encara no existeix)">paràsits intracel·lulars obligats</a> que només poden créixer i reproduir-se dins les cèl·lules d'altres organismes. Una espècie de Rickettsia provoca <a href="/wiki/Tifus" title="Tifus">tifus</a>, mentre que una altra provoca la <a href="/w/index.php?title=Febre_maculosa_de_les_muntanyes_Rocoses&action=edit&redlink=1" class="new" title="Febre maculosa de les muntanyes Rocoses (encara no existeix)">febre maculosa de les muntanyes Rocoses</a>. <a href="/wiki/Chlamydia" class="mw-redirect" title="Chlamydia">Chlamydia</a>, un altre grup de paràsits intracel·lulars obligats, conté espècies que poden provocar pneumònia o <a href="/wiki/Infecci%C3%B3_del_tracte_urinari" class="mw-redirect" title="Infecció del tracte urinari">infecció del tracte urinari</a>, i podrien estar implicades en les <a href="/wiki/Malaltia_coron%C3%A0ria" class="mw-redirect" title="Malaltia coronària">malalties coronàries</a>.<a href="#cite_note-144">[144]</a> Finalment, algunes espècies, com ara <a href="/wiki/Pseudomonas_aeruginosa" title="Pseudomonas aeruginosa">Pseudomonas aeruginosa</a>, <a href="/w/index.php?title=Burkholderia_cenocepacia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Burkholderia cenocepacia (encara no existeix)">Burkholderia cenocepacia</a>, i <a href="/w/index.php?title=Mycobacterium_avium&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mycobacterium avium (encara no existeix)">Mycobacterium avium</a>, són <a href="/wiki/Infecci%C3%B3_oportunista" title="Infecció oportunista">patògens oportunistes</a> i provoquen malalties principalment a la gent que pateix <a href="/wiki/Immunosupressi%C3%B3" title="Immunosupressió">immunosupressió</a> o <a href="/wiki/Fibrosi_qu%C3%ADstica" title="Fibrosi quística">fibrosi quística</a>.<a href="#cite_note-145">[145]</a><a href="#cite_note-Saiman-146">[146]</a> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bacterial_infections_and_involved_species.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Bacterial_infections_and_involved_species.png/220px-Bacterial_infections_and_involved_species.png" decoding="async" width="220" height="217" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Bacterial_infections_and_involved_species.png/330px-Bacterial_infections_and_involved_species.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Bacterial_infections_and_involved_species.png/440px-Bacterial_infections_and_involved_species.png 2x" data-file-width="2746" data-file-height="2709" /></a><figcaption>Vista general de les infeccions bacterianes i les principals espècies implicades.<a href="#cite_note-Microbiology33-147">[147]</a><a href="#cite_note-148">[148]</a></figcaption></figure> Les infeccions bacterianes es poden tractar amb <a href="/wiki/Antibi%C3%B2tic" title="Antibiòtic">antibiòtics</a>, que es classifiquen com a <a href="/wiki/Bactericida" title="Bactericida">bactericides</a>, si maten els bacteris, o <a href="/wiki/Bacteriost%C3%A0tic" title="Bacteriostàtic">bacteriostàtics</a> si només en prevenen el creixement. Hi ha moltes tipus d'antibiòtics i cada classe <a href="/wiki/Inhibidor_enzim%C3%A0tic" title="Inhibidor enzimàtic">inhibeix</a> un procés que és diferent en el patogen que en l'hoste. Un exemple de com els antibiòtics tenen una toxicitat selectiva són el <a href="/wiki/Cloramfenicol" title="Cloramfenicol">cloramfenicol</a> i la <a href="/wiki/Puromicina" title="Puromicina">puromicina</a>, que inhibeixen el <a href="/wiki/Ribosoma" title="Ribosoma">ribosoma</a> bacterià, però no l'eucariota, estructuralment diferent.<a href="#cite_note-149">[149]</a> Els antibiòtics s'utilitzen tant en el tractament de les malalties humanes com en la <a href="/wiki/Ramaderia_intensiva" title="Ramaderia intensiva">ramaderia intensiva</a> per promoure el creixement dels animals, on podrien ser un factor contribuïdor al desenvolupament ràpid de <a href="/wiki/Resist%C3%A8ncia_als_antibi%C3%B2tics" title="Resistència als antibiòtics">resistència als antibiòtics</a> en les poblacions bacterianes.<a href="#cite_note-150">[150]</a> Es poden prevenir les infeccions mitjançant <a href="/wiki/Antis%C3%A8ptic" title="Antisèptic">mesures antisèptiques</a> com ara esterilitzar la pell abans de punxar-la amb l'agulla d'una xeringa, o un manteniment correcte dels catèters. Els instruments quirúrgics i dentals també s'han d'<a href="/wiki/Esterilitzaci%C3%B3_(microbiologia)" title="Esterilització (microbiologia)">esterilitzar</a> per evitar que es contaminin amb bacteris. Es fan servir <a href="/wiki/Desinfectant" title="Desinfectant">desinfectants</a> com ara el <a href="/wiki/Lleixiu" title="Lleixiu">lleixiu</a> per matar bacteris o altres patògens de les superfícies per evitar-ne la contaminació i reduir el risc d'infecció. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Importància_en_la_tecnologia_i_la_indústria">Importància en la tecnologia i la indústria</h2>[<a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Importància en la tecnologia i la indústria">modifica</a>]</div> Els bacteris, sovint <a href="/w/index.php?title=Cultiu_l%C3%A0ctic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cultiu làctic (encara no existeix)">cultius làctics</a> com <a href="/wiki/Lactobacillus" class="mw-redirect" title="Lactobacillus">Lactobacillus</a> i <a href="/wiki/Lactococcus" class="mw-redirect" title="Lactococcus">Lactococcus</a>, en combinació amb els <a href="/wiki/Llevat" class="mw-redirect" title="Llevat">llevats</a> i les <a href="/wiki/Floridura" title="Floridura">floridures</a>, han estat utilitzats des de fa mil·lennis per preparar aliments <a href="/wiki/Fermentaci%C3%B3" title="Fermentació">fermentats</a> com ara <a href="/wiki/Formatges" class="mw-redirect" title="Formatges">formatges</a>, <a href="/wiki/Escabetx" title="Escabetx">escabetxos</a>, <a href="/wiki/Salsa_de_soia" title="Salsa de soia">salsa de soia</a>, <a href="/wiki/Xucrut" title="Xucrut">xucruts</a>, <a href="/wiki/Vinagre" title="Vinagre">vinagres</a>, <a href="/wiki/Vi" title="Vi">vins</a> i <a href="/wiki/Iogurt" title="Iogurt">iogurts</a>.<a href="#cite_note-151">[151]</a><a href="#cite_note-152">[152]</a> La capacitat dels bacteris de degradar una varietat de compostos orgànics és destacable i ha estat utilitzada en el processament de residus i la <a href="/wiki/Bioremediaci%C3%B3" title="Bioremediació">bioremediació</a>. Els bacteris capaços de digerir els <a href="/wiki/Hidrocarbur" title="Hidrocarbur">hidrocarburs</a> del <a href="/wiki/Petroli" title="Petroli">petroli</a> s'utilitzen sovint per netejar <a href="/wiki/Vessament_de_petroli" title="Vessament de petroli">vessaments de petroli</a>.<a href="#cite_note-153">[153]</a> S'afegí fertilitzants a algunes de les platges de l'<a href="/wiki/Estret_del_Princep_Guillem" class="mw-redirect" title="Estret del Princep Guillem">estret del Princep Guillem</a> en un intent d'afavorir el creixement d'aquests bacteris, que ja hi vivien en estat natural, després de l'infame vessament de petroli de l'<a href="/wiki/Exxon_Valdez" title="Exxon Valdez">Exxon Valdez</a> del 1989. Aquests esforços foren efectius a les platges que no estaven massa cobertes d'oli. També s'utilitzen bacteris per la bioremediació de <a href="/w/index.php?title=Residu_t%C3%B2xic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Residu tòxic (encara no existeix)">residus tòxics</a>.<a href="#cite_note-154">[154]</a> A la <a href="/wiki/Ind%C3%BAstria_qu%C3%ADmica" title="Indústria química">indústria química</a>, els bacteris tenen un paper important en la producció de productes químics <a href="/wiki/Enanti%C3%B2mer" title="Enantiòmer">enantiomèricament</a> purs per ser utilitzats com a <a href="/wiki/Ind%C3%BAstria_farmac%C3%A8utica" title="Indústria farmacèutica">fàrmacs</a> o <a href="/wiki/Agroqu%C3%ADmic" title="Agroquímic">agroquímics</a>.<a href="#cite_note-155">[155]</a> També es poden fer servir bacteris en lloc de <a href="/wiki/Pesticida" class="mw-redirect" title="Pesticida">pesticides</a> en el <a href="/wiki/Control_biol%C3%B2gic" class="mw-redirect" title="Control biològic">control biològic</a> de les plagues. Això sol concernir <a href="/wiki/Bacillus_thuringiensis" title="Bacillus thuringiensis">Bacillus thuringiensis</a> (anomenat també BT), un bacteri grampositiu que viu al sòl. S'utilitzen subespècies d'aquest bacteri com a <a href="/wiki/Insecticida" title="Insecticida">insecticida</a> <a href="/wiki/Lepid%C3%B2pter" class="mw-redirect" title="Lepidòpter">lepidòpter</a>-específic amb marques com Dipel i Thuricide.<a href="#cite_note-156">[156]</a> A causa de la seva especificitat, aquests pesticides són considerats respectuosos amb el medi ambient, amb poc o cap efecte sobre els humans, la vida salvatge, els <a href="/wiki/Pol%C2%B7linitzaci%C3%B3" title="Pol·linització">pol·linitzadors</a> i la majoria d'altres insectes beneficiosos.<a href="#cite_note-157">[157]</a><a href="#cite_note-158">[158]</a> Gràcies a la seva capacitat de créixer ràpidament i la relativa facilitat amb què se'ls pot manipular, els bacteris tenen un paper destacat en els camps de la <a href="/wiki/Biologia_molecular" title="Biologia molecular">biologia molecular</a>, la <a href="/wiki/Gen%C3%A8tica" title="Genètica">genètica</a> i la <a href="/wiki/Bioqu%C3%ADmica" title="Bioquímica">bioquímica</a>. Creant mutacions a l'ADN bacterià i observant els fenotips que en resulten, els científics poden determinar el funcionament dels gens, els <a href="/wiki/Enzims" class="mw-redirect" title="Enzims">enzims</a> i les <a href="/wiki/Rutes_metab%C3%B2liques" class="mw-redirect" title="Rutes metabòliques">rutes metabòliques</a> en els bacteris, i després aplicar aquests coneixements a organismes més complexos.<a href="#cite_note-159">[159]</a> Aquest objectiu de comprendre la bioquímica d'una cèl·lula assoleix la màxima expressió en la síntesi d'immenses quantitats de dades de <a href="/wiki/Cin%C3%A8tica_enzim%C3%A0tica" title="Cinètica enzimàtica">cinètica enzimàtica</a> i <a href="/wiki/Expressi%C3%B3_g%C3%A8nica" title="Expressió gènica">expressió gènica</a> en <a href="/wiki/Model_matem%C3%A0tic" title="Model matemàtic">models matemàtics</a> d'organismes sencers. Això es pot fer en alguns bacteris ben estudiats, i ara es produeixen i es posen a prova models del metabolisme de l'escheríchia coli.<a href="#cite_note-160">[160]</a><a href="#cite_note-161">[161]</a> Aquesta comprensió del metabolisme i la genètica bacterians permet l'ús de <a href="/wiki/Biotecnologia" title="Biotecnologia">biotecnologia</a> per <a href="/wiki/Bioenginyeria" class="mw-redirect" title="Bioenginyeria">crear</a> bacteris per la producció de proteïnes terapèutiques, om ara <a href="/wiki/Insulina" title="Insulina">insulina</a>, <a href="/wiki/Factor_de_creixement" title="Factor de creixement">factors de creixement</a> o <a href="/wiki/Anticossos" class="mw-redirect" title="Anticossos">anticossos</a>.<a href="#cite_note-162">[162]</a><a href="#cite_note-163">[163]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències">Referències</h2>[<a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Referències">modifica</a>]</div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-autogenerated2-1">↑ <a href="#cite_ref-autogenerated2_1-0">1,0</a> <a href="#cite_ref-autogenerated2_1-1">1,1</a> Woese, C.; Kandler, O.; Wheelis, M «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080627233102/http://www.pnas.org/cgi/reprint/87/12/4576">Towards a natural system of organisms: proposal for the domains Archaea, Bacteria, and Eucarya</a>». Proc Natl Acad Sci U S a, 87, 12, 1990, pàg. 4576-9. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pnas.org/cgi/reprint/87/12/4576">original</a> el 2008-06-27. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.87.12.4576">10.1073/pnas.87.12.4576</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/2112744?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:2112744">2112744</a> [Consulta: 10 novembre 2008]. </li> <li id="cite_note-2"><a href="#cite_ref-2">↑</a> Porter, J.R «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://mmbr.asm.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=786250">Antony van Leeuwenhoek: Tercentenary of his discovery of bacteria</a>». Bacteriological reviews, 40, 2, 1976, pàg. 260-269. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC413956">413956</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/786250?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:786250">786250</a>. </li> <li id="cite_note-3"><a href="#cite_ref-3">↑</a> van Leeuwenhoek, A «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.journals.royalsoc.ac.uk/content/120136/?k=Sep.+17%2c+1683">An abstract of a letter from Mr. Anthony Leevvenhoek at Delft, dated Sep. 17, 1683, Containing Some Microscopical Observations, about Animals in the Scurf of the Teeth, the Substance Call'd Worms in the Nose, the Cuticula Consisting of Scales</a>». Philosophical Transactions (1683–1775), 14, 1684, pàg. 568-574 [Consulta: 19 agost 2007].[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-4"><a href="#cite_ref-4">↑</a> van Leeuwenhoek, A «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.journals.royalsoc.ac.uk/link.asp?id=4j53731651310230">Part of a Letter from Mr Antony van Leeuwenhoek, concerning the Worms in Sheeps Livers, Gnats, and Animalcula in the Excrements of Frogs</a>». Philosophical Transactions (1683–1775), 22, 1700, pàg. 509-518 [Consulta: 19 agost 2007].[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-5"><a href="#cite_ref-5">↑</a> van Leeuwenhoek, A. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.journals.royalsoc.ac.uk/link.asp?id=fl73121jk4150280">Part of a Letter from Mr Antony van Leeuwenhoek, F. R. S. concerning Green Weeds Growing in Water, and Some Animalcula Found about Them</a>». Philosophical Transactions (1683-1775), 23, 1702, pàg. 1304–11. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frstl.1702.0042">10.1098/rstl.1702.0042</a> [Consulta: 19 agost 2007].[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-6"><a href="#cite_ref-6">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.etymonline.com/index.php?term=bacteria">Etymology of the word "bacteria"</a>». Online Etymology dictionary. [Consulta: 23 novembre 2006]. </li> <li id="cite_note-7"><a href="#cite_ref-7">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://biotech.law.lsu.edu/cphl/history/articles/pasteur.htm#paperII">Pasteur's Papers on the Germ Theory</a>». LSU Law Center's Medical and Public Health Law Site, Historic Public Health Articles. [Consulta: 23 novembre 2006]. </li> <li id="cite_note-8"><a href="#cite_ref-8">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1905/">The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1905</a>». Nobelprize.org. [Consulta: 22 novembre 2006]. </li> <li id="cite_note-9"><a href="#cite_ref-9">↑</a> O'Brien, S.; Goedert, J. «HIV causes AIDS: Koch's postulates fulfilled». Curr Opin Immunol, 8, 5, 1996, pàg. 613–618. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0952-7915%2896%2980075-6">10.1016/S0952-7915(96)80075-6</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8902385?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:8902385">8902385</a>. </li> <li id="cite_note-10"><a href="#cite_ref-10">↑</a> Thurston, A. «Of blood, inflammation and gunshot wounds: the history of the control of sepsis». Aust N Z J Surg, 70, 12, 2000, pàg. 855–61. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1046%2Fj.1440-1622.2000.01983.x">10.1046/j.1440-1622.2000.01983.x</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11167573?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11167573">11167573</a>. </li> <li id="cite_note-11"><a href="#cite_ref-11">↑</a> Schwartz, R. «Paul Ehrlich's magic bullets». N Engl J Med, 350, 11, 2004, pàg. 1079–80. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1056%2FNEJMp048021">10.1056/NEJMp048021</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15014180?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15014180">15014180</a>. </li> <li id="cite_note-12"><a href="#cite_ref-12">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1908/ehrlich-bio.html">Biography of Paul Ehrlich</a>». Nobelprize.org. [Consulta: 26 novembre 2006]. </li> <li id="cite_note-13"><a href="#cite_ref-13">↑</a> Woese, C.; Fox, G. «Phylogenetic structure of the prokaryotic domain: the primary kingdoms». Proc Natl Acad Sci U S a, 74, 11, 1977, pàg. 5088–5090. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.74.11.5088">10.1073/pnas.74.11.5088</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/270744?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:270744">270744</a>. </li> <li id="cite_note-Woese-14"><a href="#cite_ref-Woese_14-0">↑</a> Woese C.; Kandler O.; Wheelis M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080627233102/http://www.pnas.org/cgi/reprint/87/12/4576">Towards a natural system of organisms: proposal for the domains Archaea, Bacteria, and Eucarya</a>». Proc Natl Acad Sci U S a, 87, 12, 1990, pàg. 4576–9. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pnas.org/cgi/reprint/87/12/4576">original</a> el 2008-06-27. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.87.12.4576">10.1073/pnas.87.12.4576</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/2112744?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:2112744">2112744</a> [Consulta: 10 novembre 2008]. </li> <li id="cite_note-15"><a href="#cite_ref-15">↑</a> Schopf J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pnas.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=8041691">Disparate rates, differing fates: tempo and mode of evolution changed from the Precambrian to the Phanerozoic</a>». Proc Natl Acad Sci U S a, 91, 15, 1994, pàg. 6735–42. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.91.15.6735">10.1073/pnas.91.15.6735</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC44277">44277</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8041691?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:8041691">8041691</a>. </li> <li id="cite_note-16"><a href="#cite_ref-16">↑</a> DeLong, E.; Pace, N. «Environmental diversity of bacteria and archaea». Syst Biol, 50, 4, 2001, pàg. 470–78. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1080%2F106351501750435040">10.1080/106351501750435040</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12116647?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12116647">12116647</a>. </li> <li id="cite_note-17"><a href="#cite_ref-17">↑</a> Brown, J.R.; Doolittle, W.F. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=9409149">Archaea and the prokaryote-to-eukaryote transition</a>». Microbiol. Mol. Biol. Rev., 61, 4, 1997, pàg. 456–502. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9409149?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9409149">9409149</a>. </li> <li id="cite_note-18"><a href="#cite_ref-18">↑</a> Di Giulio M. «The universal ancestor and the ancestor of bacteria were hyperthermophiles». J Mol Evol, 57, 6, 2003, pàg. 721–30. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs00239-003-2522-6">10.1007/s00239-003-2522-6</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14745541?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14745541">14745541</a>. </li> <li id="cite_note-19"><a href="#cite_ref-19">↑</a> Battistuzzi, F.; Feijao, A.; Hedges, S. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=15535883">A genomic timescale of prokaryote evolution: insights into the origin of methanogenesis, phototrophy, and the colonization of land</a>». BMC Evol Biol, 4, 2004, pàg. 44. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1186%2F1471-2148-4-44">10.1186/1471-2148-4-44</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15535883?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15535883">15535883</a>. </li> <li id="cite_note-20"><a href="#cite_ref-20">↑</a> Poole, A.; Penny D. «Evaluating hypotheses for the origin of eukaryotes». Bioessays, 29, 1, 2007, pàg. 74–84. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fbies.20516">10.1002/bies.20516</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17187354?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17187354">17187354</a>. </li> <li id="cite_note-Dyall-21"><a href="#cite_ref-Dyall_21-0">↑</a> Dyall, S.; Brown, M.; Johnson, P. «Ancient invasions: from endosymbionts to organelles». Science, 304, 5668, 2004, pàg. 253–7. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1094884">10.1126/science.1094884</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15073369?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15073369">15073369</a>. </li> <li id="cite_note-22"><a href="#cite_ref-22">↑</a> Lang, B.; Gray, M.; Burger, G. «Mitochondrial genome evolution and the origin of eukaryotes». Annu Rev Genet, 33, 1999, pàg. 351–97. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.genet.33.1.351">10.1146/annurev.genet.33.1.351</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10690412?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10690412">10690412</a>. </li> <li id="cite_note-23"><a href="#cite_ref-23">↑</a> McFadden, G. «Endosymbiosis and evolution of the plant cell». Curr Opin Plant Biol, 2, 6, 1999, pàg. 513–9. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS1369-5266%2899%2900025-4">10.1016/S1369-5266(99)00025-4</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10607659?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10607659">10607659</a>. </li> <li id="cite_note-24"><a href="#cite_ref-24">↑</a> Schulz, H.; Jorgensen, B. «Big bacteria». Annu Rev Microbiol, 55, 2001, pàg. 105–37. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.micro.55.1.105">10.1146/annurev.micro.55.1.105</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11544351?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11544351">11544351</a>. </li> <li id="cite_note-25"><a href="#cite_ref-25">↑</a> Duran, X. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.ccma.cat/324/descobreixen-un-bacteri-gairebe-tan-gros-com-una-moneda-dun-centim-deuro/noticia/3171914/">Descobreixen un bacteri gairebé tan gros com una moneda d'un cèntim d'euro</a>». <a href="/wiki/324_(publicaci%C3%B3_digital)" title="324 (publicació digital)">324</a>, 26 juny 2022. [Consulta: 27 juny 2022]. </li> <li id="cite_note-26"><a href="#cite_ref-26">↑</a> Robertson, J.; Gomersall, M.; Gill, P «Mycoplasma hominis: growth, reproduction, and isolation of small viable cells». J Bacteriol., 124, 2, 1975, pàg. 1007–18. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1102522?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:1102522">1102522</a>. </li> <li id="cite_note-Velimirov2001-27"><a href="#cite_ref-Velimirov2001_27-0">↑</a> Velimirov, B. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090113011403/http://www.jstage.jst.go.jp/article/jsme2/16/2/67/_pdf">Nanobacteria, Ultramicrobacteria and Starvation Forms: A Search for the Smallest Metabolizing Bacterium</a>». Microbes and Environments, 16, 2, 2001, pàg. 67–77. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstage.jst.go.jp/article/jsme2/16/2/67/_pdf">original</a> el 2009-01-13. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1264%2Fjsme2.2001.67">10.1264/jsme2.2001.67</a> [Consulta: 23 juny 2008]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090113011403/http://www.jstage.jst.go.jp/article/jsme2/16/2/67/_pdf">Arxivat</a> 2009-01-13 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-28"><a href="#cite_ref-28">↑</a> Fritz, I.; Strömpl, C.; Abraham, W. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081010212929/http://ijs.sgmjournals.org/cgi/content/full/54/3/651">Phylogenetic relationships of the genera Stella, Labrys and Angulomicrobium within the 'Alphaproteobacteria' and description of Angulomicrobium amanitiforme sp. nov</a>». Int J Syst Evol Microbiol, 54, Pt 3, 2004, pàg. 651–7. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ijs.sgmjournals.org/cgi/content/full/54/3/651">original</a> el 2008-10-10. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1099%2Fijs.0.02746-0">10.1099/ijs.0.02746-0</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15143003?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15143003">15143003</a> [Consulta: 26 febrer 2009]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081010212929/http://ijs.sgmjournals.org/cgi/content/full/54/3/651">Arxivat</a> 2008-10-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-29"><a href="#cite_ref-29">↑</a> Wanger Onstott Southam «Stars of the terrestrial deep subsurface: A novel 'star-shaped' bacterial morphotype from a South African platinum mine». Geobiology, 6, 3, 2008, pàg. 325–330. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1472-4669.2008.00163.x">10.1111/j.1472-4669.2008.00163.x</a>. </li> <li id="cite_note-30"><a href="#cite_ref-30">↑</a> Cabeen, M.; Jacobs-Wagner, C. «Bacterial cell shape». Nat Rev Microbiol, 3, 8, 2005, pàg. 601–10. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnrmicro1205">10.1038/nrmicro1205</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16012516?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16012516">16012516</a>. </li> <li id="cite_note-31"><a href="#cite_ref-31">↑</a> Young K «The selective value of bacterial shape». Microbiol Mol Biol Rev, 70, 3, 2006, pàg. 660–703. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1128%2FMMBR.00001-06">10.1128/MMBR.00001-06</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16959965?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16959965">16959965</a>. </li> <li id="cite_note-32"><a href="#cite_ref-32">↑</a> Douwes, K.; Schmalzbauer, E.; Linde, H.; Reisberger, E.; Fleischer, K.; Lehn, N.; Landthaler, M.; Vogt, T. «Branched filaments no fungus, ovoid bodies no bacteria: Two unusual cases of mycetoma». J Am Acad Dermatol, 49, 2 Suppl Case Reports, 2003, pàg. S170–3. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1067%2Fmjd.2003.302">10.1067/mjd.2003.302</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12894113?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12894113">12894113</a>. </li> <li id="cite_note-33"><a href="#cite_ref-33">↑</a> Donlan, R. «Biofilms: microbial life on surfaces». Emerg Infect Dis, 8, 9, 2002, pàg. 881–90. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12194761?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12194761">12194761</a>. </li> <li id="cite_note-34"><a href="#cite_ref-34">↑</a> Branda, S.; Vik, S.; Friedman, L.; Kolter, R. «Biofilms: the matrix revisited». Trends Microbiol, 13, 1, 2005, pàg. 20–26. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.tim.2004.11.006">10.1016/j.tim.2004.11.006</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15639628?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15639628">15639628</a>. </li> <li id="cite_note-Davey-35">↑ <a href="#cite_ref-Davey_35-0">35,0</a> <a href="#cite_ref-Davey_35-1">35,1</a> Davey M, O'toole G «Microbial biofilms: from ecology to molecular genetics». Microbiol Mol Biol Rev, 64, 4, 2000, pàg. 847–67. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1128%2FMMBR.64.4.847-867.2000">10.1128/MMBR.64.4.847-867.2000</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11104821?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11104821">11104821</a>. </li> <li id="cite_note-36"><a href="#cite_ref-36">↑</a> Donlan, R.M.; Costerton, J.W. «Biofilms: survival mechanisms of clinically relevant microorganisms». Clin Microbiol Rev, 15, 2, 2002, pàg. 167–93. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1128%2FCMR.15.2.167-193.2002">10.1128/CMR.15.2.167-193.2002</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11932229?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11932229">11932229</a>. </li> <li id="cite_note-37"><a href="#cite_ref-37">↑</a> Shimkets, L. «Intercellular signaling during fruiting-body development of Myxococcus xanthus». Annu Rev Microbiol, 53, 1999, pàg. 525–49. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.micro.53.1.525">10.1146/annurev.micro.53.1.525</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10547700?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10547700">10547700</a>. </li> <li id="cite_note-autogenerated1-38">↑ <a href="#cite_ref-autogenerated1_38-0">38,0</a> <a href="#cite_ref-autogenerated1_38-1">38,1</a> Kaiser, D. «Signaling in myxobacteria». Annu Rev Microbiol, 58, 2004, pàg. 75–98. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.micro.58.030603.123620">10.1146/annurev.micro.58.030603.123620</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15487930?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15487930">15487930</a>. </li> <li id="cite_note-Stryer-39"><a href="#cite_ref-Stryer_39-0">↑</a> Berg, J.M.; Tymoczko, J.L.; Stryer L.. Molecular Cell Biology. 5a edició. WH Freeman, 2002. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7167-4955-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7167-4955-6">ISBN 0-7167-4955-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Molecular+Cell+Biology&rft.au=Berg%2C+J.M.%3B+Tymoczko%2C+J.L.%3B+Stryer+L.&rft.date=2002&rft.edition=5a+edici%C3%B3&rft.pub=WH+Freeman&rft.isbn=0-7167-4955-6">  </li> <li id="cite_note-40"><a href="#cite_ref-40">↑</a> Gitai, Z. «The new bacterial cell biology: moving parts and subcellular architecture». Cell, 120, 5, 2005, pàg. 577–86. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.cell.2005.02.026">10.1016/j.cell.2005.02.026</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15766522?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15766522">15766522</a>. </li> <li id="cite_note-41"><a href="#cite_ref-41">↑</a> Shih, Y.L.; Rothfield, L. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=16959967">The bacterial cytoskeleton</a>». Microbiol. Mol. Biol. Rev., 70, 3, 2006, pàg. 729–54. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1128%2FMMBR.00017-06">10.1128/MMBR.00017-06</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16959967?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16959967">16959967</a>. </li> <li id="cite_note-42"><a href="#cite_ref-42">↑</a> Gitai, Z. «The new bacterial cell biology: moving parts and subcellular architecture». Cell, 120, 5, Març 2005, pàg. 577–86. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.cell.2005.02.026">10.1016/j.cell.2005.02.026</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15766522?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15766522">15766522</a>. </li> <li id="cite_note-43"><a href="#cite_ref-43">↑</a> Norris V.; den Blaauwen, T.; Cabin-Flaman, A. et al «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://mmbr.asm.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=17347523">Functional taxonomy of bacterial hyperstructures</a>». Microbiol. Mol. Biol. Rev., 71, 1, Març 2007, pàg. 230-53. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1128%2FMMBR.00035-06">10.1128/MMBR.00035-06</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1847379">1847379</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17347523?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17347523">17347523</a>. </li> <li id="cite_note-44"><a href="#cite_ref-44">↑</a> Kerfeld C.A.; Sawaya M.R.; Tanaka S. et al. «Protein structures forming the shell of primitive bacterial organelles». Science, 309, 5736, Agost 2005, pàg. 936–8. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1113397">10.1126/science.1113397</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16081736?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16081736">16081736</a>. </li> <li id="cite_note-Bobik2007-45"><a href="#cite_ref-Bobik2007_45-0">↑</a> Bobik, T.A. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080802025916/http://www.asm.org/ASM/files/ccLibraryFiles/Filename/000000002765/znw00107000025.pdf">Bacterial Microcompartments</a>» (PDF). Microbe. Am Soc Microbiol, 2, 2007, pàg. 25–31. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.asm.org/ASM/files/ccLibraryFiles/Filename/000000002765/znw00107000025.pdf">original</a> el 2008-08-02 [Consulta: 14 març 2009]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080802025916/http://www.asm.org/ASM/files/ccLibraryFiles/Filename/000000002765/znw00107000025.pdf">Arxivat</a> 2008-08-02 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-Bobik2006-46"><a href="#cite_ref-Bobik2006_46-0">↑</a> Bobik, T.A. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.springerlink.com/index/EM21R3556222521H.pdf">Polyhedral organelles compartmenting bacterial metabolic processes</a>» (PDF). Applied Microbiology and Biotechnology, 70, 5, 2006, pàg. 517–525. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs00253-005-0295-0">10.1007/s00253-005-0295-0</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-47"><a href="#cite_ref-47">↑</a> Yeates, T.O.; Kerfeld, C.A.; Heinhorst, S.; Cannon, G.C.; Shively, J.M. «Protein-based organelles in bacteria: carboxysomes and related microcompartments». Nat. Rev. Microbiol., 6, Agost 2008, pàg. 681-691. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnrmicro1913">10.1038/nrmicro1913</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18679172?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:18679172">18679172</a>. </li> <li id="cite_note-48"><a href="#cite_ref-48">↑</a> Harold, F. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=4261111">Conservation and transformation of energy by bacterial membranes</a>». Bacteriol Rev, 36, 2, 1972, pàg. 172–230. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/4261111?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:4261111">4261111</a>. </li> <li id="cite_note-bryantfrigaard-49"><a href="#cite_ref-bryantfrigaard_49-0">↑</a> Bryant, D.A.; Frigaard, N.U. «Prokaryotic photosynthesis and phototrophy illuminated». Trends Microbiol., 14, 11, 2006, pàg. 488. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.tim.2006.09.001">10.1016/j.tim.2006.09.001</a>. </li> <li id="cite_note-50"><a href="#cite_ref-50">↑</a> Psencík, J.; Ikonen, T.P.; Laurinmäki, P. et al. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200510024136/https://www.cell.com/biophysj/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=15298919">Lamellar organization of pigments in chlorosomes, the light harvesting complexes of green photosynthetic bacteria</a>». Biophys. J., 87, 2, Agost 2004, pàg. 1165–72. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biophysj.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=15298919">original</a> el 2020-05-10. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1529%2Fbiophysj.104.040956">10.1529/biophysj.104.040956</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1304455">1304455</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15298919?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15298919">15298919</a> [Consulta: 26 març 2009]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200510024136/https://www.cell.com/biophysj/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=15298919">Arxivat</a> 2020-05-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-51"><a href="#cite_ref-51">↑</a> Tanaka, S.; Kerfeld, C.A.; Sawaya, M.R. et al. «Atomic-level models of the bacterial carboxysome shell». Science (journal), 319, 5866, Febrer 2008, pàg. 1083–6. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1151458">10.1126/science.1151458</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18292340?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:18292340">18292340</a>. </li> <li id="cite_note-52"><a href="#cite_ref-52">↑</a> Thanbichler, M.; Wang, S.; Shapiro, L. «The bacterial nucleoid: a highly organized and dynamic structure». J Cell Biochem, 96, 3, 2005, pàg. 506–21. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fjcb.20519">10.1002/jcb.20519</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15988757?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15988757">15988757</a>. </li> <li id="cite_note-53"><a href="#cite_ref-53">↑</a> Fuerst, J. «Intracellular compartmentation in planctomycetes». Annu Rev Microbiol, 59, 2005, pàg. 299–328. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.micro.59.030804.121258">10.1146/annurev.micro.59.030804.121258</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15910279?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15910279">15910279</a>. </li> <li id="cite_note-54"><a href="#cite_ref-54">↑</a> Poehlsgaard, J.; Douthwaite, S. «The bacterial ribosome as a target for antibiotics». Nat Rev Microbiol, 3, 11, 2005, pàg. 870–81. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnrmicro1265">10.1038/nrmicro1265</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16261170?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16261170">16261170</a>. </li> <li id="cite_note-55"><a href="#cite_ref-55">↑</a> Yeo, M.; Chater, K. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070929092242/http://mic.sgmjournals.org/cgi/content/full/151/3/855?view=long&pmid=15758231">The interplay of glycogen metabolism and differentiation provides an insight into the developmental biology of Streptomyces coelicolor</a>». Microbiology, 151, Pt 3, 2005, pàg. 855–61. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://mic.sgmjournals.org/cgi/content/full/151/3/855?view=long&pmid=15758231">original</a> el 2007-09-29. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1099%2Fmic.0.27428-0">10.1099/mic.0.27428-0</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15758231?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15758231">15758231</a> [Consulta: 26 març 2009]. </li> <li id="cite_note-56"><a href="#cite_ref-56">↑</a> Shiba, T.; Tsutsumi, K.; Ishige, K.; Noguchi, T. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://protein.bio.msu.ru/biokhimiya/contents/v65/full/65030375.html">Inorganic polyphosphate and polyphosphate kinase: their novel biological functions and applications</a>». Biochemistry (Mosc), 65, 3, 2000, pàg. 315-23. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10739474?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10739474">10739474</a>. </li> <li id="cite_note-57"><a href="#cite_ref-57">↑</a> Brune, D.C. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?cmd=retrieve&db=pubmed&list_uids=7575095&dopt=Abstract">Isolation and characterization of sulfur globule proteins from Chromatium vinosum and Thiocapsa roseopersicina</a>». Arch Microbiol, 163, 6, 1995, pàg. 391–99. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2FBF00272127">10.1007/BF00272127</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7575095?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:7575095">7575095</a>. </li> <li id="cite_note-58"><a href="#cite_ref-58">↑</a> Kadouri, D.; Jurkevitch, E.; Okon, Y.; Castro-Sowinski, S. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?db=pubmed&cmd=Retrieve&dopt=AbstractPlus&list_uids=15986831&query_hl=13&itool=pubmed_DocSum">Ecological and agricultural significance of bacterial polyhydroxyalkanoates</a>». Crit Rev Microbiol, 31, 2, 2005, pàg. 55–67. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1080%2F10408410590899228">10.1080/10408410590899228</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15986831?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15986831">15986831</a>. </li> <li id="cite_note-59"><a href="#cite_ref-59">↑</a> Walsby, A. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=8177173">Gas vesicles</a>». Microbiol Rev, 58, 1, 1994, pàg. 94–144. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8177173?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:8177173">8177173</a>. </li> <li id="cite_note-60"><a href="#cite_ref-60">↑</a> van Heijenoort, J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://glycob.oxfordjournals.org/cgi/content/full/11/3/25R">Formation of the glycan chains in the synthesis of bacterial peptidoglycan</a>». Glycobiology, 11, 3, 2001, pàg. 25R–36R. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fglycob%2F11.3.25R">10.1093/glycob/11.3.25R</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11320055?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11320055">11320055</a>. </li> <li id="cite_note-Koch-61">↑ <a href="#cite_ref-Koch_61-0">61,0</a> <a href="#cite_ref-Koch_61-1">61,1</a> Koch, A. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080928093055/http://cmr.asm.org/cgi/content/full/16/4/673?view=long&pmid=14557293">Bacterial wall as target for attack: past, present, and future research</a>». Clin Microbiol Rev, 16, 4, 2003, pàg. 673–87. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://cmr.asm.org/cgi/content/full/16/4/673?view=long&pmid=14557293">original</a> el 2008-09-28. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1128%2FCMR.16.4.673-687.2003">10.1128/CMR.16.4.673-687.2003</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14557293?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14557293">14557293</a> [Consulta: 26 març 2009]. </li> <li id="cite_note-Gram-62">↑ <a href="#cite_ref-Gram_62-0">62,0</a> <a href="#cite_ref-Gram_62-1">62,1</a> <a href="/wiki/Hans_Christian_Gram" title="Hans Christian Gram">Gram, H.C.</a> «Über die isolierte Färbung der Schizomyceten in Schnitt- und Trockenpräparaten». Fortschr. Med., 2, 1884, pàg. 185–189. </li> <li id="cite_note-63"><a href="#cite_ref-63">↑</a> Hugenholtz, P. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=11864374">Exploring prokaryotic diversity in the genomic era</a>». Genome Biol, 3, 2, 2002, pàg. REVIEWS0003. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1186%2Fgb-2002-3-2-reviews0003">10.1186/gb-2002-3-2-reviews0003</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11864374?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11864374">11864374</a>. </li> <li id="cite_note-64"><a href="#cite_ref-64">↑</a> Walsh, F.; Amyes, S. «Microbiology and drug resistance mechanisms of fully resistant pathogens». Curr Opin Microbiol, 7, 5, 2004, pàg. 439–44. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.mib.2004.08.007">10.1016/j.mib.2004.08.007</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15451497?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15451497">15451497</a>. </li> <li id="cite_note-65"><a href="#cite_ref-65">↑</a> Engelhardt, H.; Peters, J. «Structural research on surface layers: a focus on stability, surface layer homology domains, and surface layer-cell wall interactions». J Struct Biol, 124, 2–3, 1998, pàg. 276–302. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1006%2Fjsbi.1998.4070">10.1006/jsbi.1998.4070</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10049812?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10049812">10049812</a>. </li> <li id="cite_note-66"><a href="#cite_ref-66">↑</a> Beveridge, T.; Pouwels, P.; Sára, M.; Kotiranta, A.; Lounatmaa, K.; Kari, K.; Kerosuo, E.; Haapasalo, M.; Egelseer, E.; Schocher, I.; Sleytr, U.; Morelli, L.; Callegari, M.; Nomellini, J.; Bingle, W.; Smit, J.; Leibovitz, E.; Lemaire, M.; Miras, I.; Salamitou, S.; Béguin, P.; Ohayon, H.; Gounon, P.; Matuschek, M.; Koval, S. «Functions of S-layers». FEMS Microbiol Rev, 20, 1-2, 1997, pàg. 99–149. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9276929?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9276929">9276929</a>. </li> <li id="cite_note-67"><a href="#cite_ref-67">↑</a> Kojima, S.; Blair, D. «The bacterial flagellar motor: structure and function of a complex molecular machine». Int Rev Cytol, 233, 2004, pàg. 93–134. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0074-7696%2804%2933003-2">10.1016/S0074-7696(04)33003-2</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15037363?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15037363">15037363</a>. </li> <li id="cite_note-68"><a href="#cite_ref-68">↑</a> Beachey, E. «Bacterial adherence: adhesin-receptor interactions mediating the attachment of bacteria to mucosal surface». J Infect Dis, 143, 3, 1981, pàg. 325–45. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7014727?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:7014727">7014727</a>. </li> <li id="cite_note-69"><a href="#cite_ref-69">↑</a> Silverman, P. «Towards a structural biology of bacterial conjugation». Mol Microbiol, 23, 3, 1997, pàg. 423–9. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1046%2Fj.1365-2958.1997.2411604.x">10.1046/j.1365-2958.1997.2411604.x</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9044277?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9044277">9044277</a>. </li> <li id="cite_note-70"><a href="#cite_ref-70">↑</a> Stokes, R.; Norris-Jones, R.; Brooks, D.; Beveridge, T.; Doxsee, D.; Thorson, L. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080929082456/http://iai.asm.org/cgi/content/full/72/10/5676?view=long&pmid=15385466">The glycan-rich outer layer of the cell wall of Mycobacterium tuberculosis acts as an antiphagocytic capsule limiting the association of the bacterium with macrophages</a>». Infect Immun, 72, 10, 2004, pàg. 5676–86. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://iai.asm.org/cgi/content/full/72/10/5676?view=long&pmid=15385466">original</a> el 2008-09-29. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1128%2FIAI.72.10.5676-5686.2004">10.1128/IAI.72.10.5676-5686.2004</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15385466?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15385466">15385466</a> [Consulta: 26 març 2009]. </li> <li id="cite_note-71"><a href="#cite_ref-71">↑</a> Daffé, M.; Etienne, G. «The capsule of Mycobacterium tuberculosis and its implications for pathogenicity». Tuber Lung Dis, 79, 3, 1999, pàg. 153–69. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1054%2Ftuld.1998.0200">10.1054/tuld.1998.0200</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10656114?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10656114">10656114</a>. </li> <li id="cite_note-72"><a href="#cite_ref-72">↑</a> Finlay, B.; Falkow, S. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=9184008">Common themes in microbial pathogenicity revisited</a>». Microbiol Mol Biol Rev, 61, 2, 01-06-1997, pàg. 136–69. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9184008?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9184008">9184008</a>. </li> <li id="cite_note-73"><a href="#cite_ref-73">↑</a> Nicholson, W.; Munakata, N.; Horneck, G.; Melosh, H.; Setlow, P. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=10974126">Resistance of Bacillus endospores to extreme terrestrial and extraterrestrial environments</a>». Microbiol Mol Biol Rev, 64, 3, 2000, pàg. 548–72. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1128%2FMMBR.64.3.548-572.2000">10.1128/MMBR.64.3.548-572.2000</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10974126?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10974126">10974126</a>. </li> <li id="cite_note-74"><a href="#cite_ref-74">↑</a> Siunov, A.; Nikitin, D.; Suzina, N.; Dmitriev, V.; Kuzmin, N.; Duda, V. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070616050314/http://ijs.sgmjournals.org/cgi/reprint/49/3/1119.pdf">Phylogenetic status of Anaerobacter polyendosporus, an anaerobic, polysporogenic bacterium</a>» (PDF). Int J Syst Bacteriol, 49 Pt 3, pàg. 1119–24. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ijs.sgmjournals.org/cgi/reprint/49/3/1119.pdf">original</a> el 2007-06-16. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10425769?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10425769">10425769</a> [Consulta: 17 abril 2009]. </li> <li id="cite_note-75"><a href="#cite_ref-75">↑</a> Nicholson, W.; Fajardo-Cavazos, P.; Rebeil, R.; Slieman, T.; Riesenman, P.; Law, J.; Xue, Y. «Bacterial endospores and their significance in stress resistance». Antonie Van Leeuwenhoek, 81, 1–4, 2002, pàg. 27–32. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1023%2FA%3A1020561122764">10.1023/A:1020561122764</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12448702?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12448702">12448702</a>. </li> <li id="cite_note-76"><a href="#cite_ref-76">↑</a> Vreeland, R.; Rosenzweig, W.; Powers, D. «Isolation of a 250 million-year-old halotolerant bacterium from a primary salt crystal». Nature, 407, 6806, 2000, pàg. 897–900. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F35038060">10.1038/35038060</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11057666?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11057666">11057666</a>. </li> <li id="cite_note-77"><a href="#cite_ref-77">↑</a> Cano, R.; Borucki, M. «Revival and identification of bacterial spores in 25- to 40-million-year-old Dominican amber». Science, 268, 5213, 1995, pàg. 1060–4. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.7538699">10.1126/science.7538699</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7538699?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:7538699">7538699</a>. </li> <li id="cite_note-78"><a href="#cite_ref-78">↑</a> Nicholson, W.; Schuerger, A.; Setlow, P. «The solar UV environment and bacterial spore UV resistance: considerations for Earth-to-Mars transport by natural processes and human spaceflight». Mutat Res, 571, 1-2, 2005, pàg. 249–64. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15748651?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15748651">15748651</a>. </li> <li id="cite_note-79"><a href="#cite_ref-79">↑</a> Hatheway, C. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=2404569">Toxigenic clostridia</a>». Clin Microbiol Rev, 3, 1, 01-01-1990, pàg. 66–98. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/2404569?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:2404569">2404569</a>. </li> <li id="cite_note-80"><a href="#cite_ref-80">↑</a> Nealson K. «Post-Viking microbiology: new approaches, new data, new insights». Orig Life Evol Biosph, 29, 1, 1999, pàg. 73–93. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1023%2FA%3A1006515817767">10.1023/A:1006515817767</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11536899?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11536899">11536899</a>. </li> <li id="cite_note-81"><a href="#cite_ref-81">↑</a> Xu J. «Microbial ecology in the age of genomics and metagenomics: concepts, tools, and recent advances». Mol Ecol, 15, 7, 2006, pàg. 1713–31. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1365-294X.2006.02882.x">10.1111/j.1365-294X.2006.02882.x</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16689892?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16689892">16689892</a>. </li> <li id="cite_note-82"><a href="#cite_ref-82">↑</a> Zillig W. «Comparative biochemistry of Archaea and Bacteria». Curr Opin Genet Dev, 1, 4, 1991, pàg. 544–51. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0959-437X%2805%2980206-0">10.1016/S0959-437X(05)80206-0</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1822288?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:1822288">1822288</a>. </li> <li id="cite_note-83"><a href="#cite_ref-83">↑</a> Hellingwerf K., Crielaard W., Hoff W., Matthijs H-, Mur L-, van Rotterdam B. «Photobiology of bacteria». Antonie Van Leeuwenhoek, 65, 4, 1994, pàg. 331-47. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2FBF00872217">10.1007/BF00872217</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7832590?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:7832590">7832590</a>. </li> <li id="cite_note-84"><a href="#cite_ref-84">↑</a> Zumft W. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://mmbr.asm.org/cgi/reprint/61/4/533?view=long&pmid=9409151">Cell biology and molecular basis of denitrification</a>». Microbiol Mol Biol Rev, 61, 4, 01-12-1997, pàg. 533–616. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9409151?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9409151">9409151</a>. </li> <li id="cite_note-85"><a href="#cite_ref-85">↑</a> Drake H., Daniel S., Küsel K., Matthies C., Kuhner C., Braus-Stromeyer S. «Acetogenic bacteria: what are the in situ consequences of their diverse metabolic versatilities?». Biofactors, 6, 1, 1997, pàg. 13–24. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fbiof.5520060103">10.1002/biof.5520060103</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9233536?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9233536">9233536</a>. </li> <li id="cite_note-86"><a href="#cite_ref-86">↑</a> Morel, F. M. M.; Kraepiel A. M. L., Amyot M. «The chemical cycle and bioaccumulation of mercury». Annual Review of Ecological Systems, 29, 1998, pàg. 543–566. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.ecolsys.29.1.543">10.1146/annurev.ecolsys.29.1.543</a>. </li> <li id="cite_note-87"><a href="#cite_ref-87">↑</a> Dalton H. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200401112813/http://www.journals.royalsoc.ac.uk/content/yl6umjthf30e4a59/">The Leeuwenhoek Lecture 2000 the natural and unnatural history of methane-oxidizing bacteria</a>». Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci, 360, 1458, 2005, pàg. 1207–22. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.journals.royalsoc.ac.uk/content/yl6umjthf30e4a59/">original</a> el 2020-04-01. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frstb.2005.1657">10.1098/rstb.2005.1657</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16147517?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16147517">16147517</a> [Consulta: 19 abril 2009]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200401112813/http://www.journals.royalsoc.ac.uk/content/yl6umjthf30e4a59/">Arxivat</a> 2020-04-01 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-88"><a href="#cite_ref-88">↑</a> Zehr J., Jenkins B., Short S, Steward G. «Nitrogenase gene diversity and microbial community structure: a cross-system comparison». Environ Microbiol, 5, 7, 2003, pàg. 539–54. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1046%2Fj.1462-2920.2003.00451.x">10.1046/j.1462-2920.2003.00451.x</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12823187?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12823187">12823187</a>. </li> <li id="cite_note-89"><a href="#cite_ref-89">↑</a> Koch A. «Control of the bacterial cell cycle by cytoplasmic growth». Crit Rev Microbiol, 28, 1, 2002, pàg. 61–77. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1080%2F1040-840291046696">10.1080/1040-840291046696</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12003041?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12003041">12003041</a>. </li> <li id="cite_note-90"><a href="#cite_ref-90">↑</a> Eagon R. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=13888946">Pseudomonas natriegens, a marine bacterium with a generation time of less than 10 minutes</a>». J Bacteriol, 83, 4, 01-04-1962, pàg. 736–7. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/13888946?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:13888946">13888946</a>. </li> <li id="cite_note-91"><a href="#cite_ref-91">↑</a> Stewart E. J., Madden R., Paul G., Taddei F. «Aging and death in an organism that reproduces by morphologically symmetric division». PLoS Biol., 3, 2, 2005, pàg. e45. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1371%2Fjournal.pbio.0030045">10.1371/journal.pbio.0030045</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15685293?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15685293">15685293</a>. </li> <li id="cite_note-Thomson-92">↑ <a href="#cite_ref-Thomson_92-0">92,0</a> <a href="#cite_ref-Thomson_92-1">92,1</a> <a href="#cite_ref-Thomson_92-2">92,2</a> Thomson R., Bertram H. «Laboratory diagnosis of central nervous system infections». Infect Dis Clin North Am, 15, 4, 2001, pàg. 1047–71. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0891-5520%2805%2970186-0">10.1016/S0891-5520(05)70186-0</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11780267?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11780267">11780267</a>. </li> <li id="cite_note-93"><a href="#cite_ref-93">↑</a> Paerl H., Fulton R., Moisander P., Dyble J. «Harmful freshwater algal blooms, with an emphasis on cyanobacteria». ScientificWorldJournal, 1, 2001, pàg. 76–113. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1100%2Ftsw.2001.16">10.1100/tsw.2001.16</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12805693?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12805693">12805693</a>. </li> <li id="cite_note-94"><a href="#cite_ref-94">↑</a> Challis G., Hopwood D. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080725001504/http://www.pnas.org/cgi/content/full/100/suppl_2/14555">Synergy and contingency as driving forces for the evolution of multiple secondary metabolite production by Streptomyces species</a>». Proc Natl Acad Sci U S a, 100 Suppl 2, 2003, pàg. 14555–61. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pnas.org/cgi/content/full/100/suppl_2/14555">original</a> el 2008-07-25. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.1934677100">10.1073/pnas.1934677100</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12970466?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12970466">12970466</a> [Consulta: 20 abril 2009]. </li> <li id="cite_note-95"><a href="#cite_ref-95">↑</a> Kooijman S., Auger P., Poggiale J., Kooi B. «Quantitative steps in symbiogenesis and the evolution of homeostasis». Biol Rev Camb Philos Soc, 78, 3, 2003, pàg. 435–63. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1017%2FS1464793102006127">10.1017/S1464793102006127</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14558592?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14558592">14558592</a>. </li> <li id="cite_note-96"><a href="#cite_ref-96">↑</a> Prats C., López D., Giró A., Ferrer J., Valls J. «Individual-based modelling of bacterial cultures to study the microscopic causes of the lag phase». J Theor Biol, 241, 4, 2006, pàg. 939–53. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16524598?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16524598">16524598</a>. </li> <li id="cite_note-97"><a href="#cite_ref-97">↑</a> Hecker M., Völker U. «General stress response of Bacillus subtilis and other bacteria». Adv Microb Physiol, 44, 2001, pàg. 35–91. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0065-2911%2801%2944011-2">10.1016/S0065-2911(01)44011-2</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11407115?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11407115">11407115</a>. </li> <li id="cite_note-98"><a href="#cite_ref-98">↑</a> Nakabachi A., Yamashita A., Toh H., Ishikawa H., Dunbar H., Moran N., Hattori M. «The 160-kilobase genome of the bacterial endosymbiont Carsonella». Science, 314, 5797, 2006, pàg. 267. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1134196">10.1126/science.1134196</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17038615?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17038615">17038615</a>. </li> <li id="cite_note-99"><a href="#cite_ref-99">↑</a> Pradella S., Hans A., Spröer C., Reichenbach H., Gerth K., Beyer S «Characterisation, genome size and genetic manipulation of the myxobacterium Sorangium cellulosum So ce56». Arch Microbiol, 178, 6, 2002, pàg. 484–92. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs00203-002-0479-2">10.1007/s00203-002-0479-2</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12420170?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12420170">12420170</a>. </li> <li id="cite_note-100"><a href="#cite_ref-100">↑</a> Hinnebusch J., Tilly K. «Linear plasmids and chromosomes in bacteria». Mol Microbiol, 10, 5, 1993, pàg. 917–22. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1365-2958.1993.tb00963.x">10.1111/j.1365-2958.1993.tb00963.x</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7934868?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:7934868">7934868</a>. </li> <li id="cite_note-101"><a href="#cite_ref-101">↑</a> Belfort M., Reaban M. E., Coetzee T., Dalgaard J. Z. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jb.asm.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=7608058">Prokaryotic introns and inteins: a panoply of form and function</a>». J. Bacteriol., 177, 14, 01-07-1995, pàg. 3897–903. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7608058?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:7608058">7608058</a>. </li> <li id="cite_note-102"><a href="#cite_ref-102">↑</a> Denamur E., Matic I. «Evolution of mutation rates in bacteria». Mol Microbiol, 60, 4, 2006, pàg. 820–7. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1365-2958.2006.05150.x">10.1111/j.1365-2958.2006.05150.x</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16677295?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16677295">16677295</a>. </li> <li id="cite_note-103"><a href="#cite_ref-103">↑</a> Wright B. «Stress-directed adaptive mutations and evolution». Mol Microbiol, 52, 3, 2004, pàg. 643–50. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1365-2958.2004.04012.x">10.1111/j.1365-2958.2004.04012.x</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15101972?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15101972">15101972</a>. </li> <li id="cite_note-104"><a href="#cite_ref-104">↑</a> Davison J. «Genetic exchange between bacteria in the environment». Plasmid, 42, 2, 1999, pàg. 73–91. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1006%2Fplas.1999.1421">10.1006/plas.1999.1421</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10489325?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10489325">10489325</a>. </li> <li id="cite_note-105"><a href="#cite_ref-105">↑</a> Hastings P., Rosenberg S., Slack A. «Antibiotic-induced lateral transfer of antibiotic resistance». Trends Microbiol, 12, 9, 2004, pàg. 401–4. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.tim.2004.07.003">10.1016/j.tim.2004.07.003</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15337159?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15337159">15337159</a>. </li> <li id="cite_note-106"><a href="#cite_ref-106">↑</a> Brüssow H., Canchaya C., Hardt W. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=15353570">Phages and the evolution of bacterial pathogens: from genomic rearrangements to lysogenic conversion</a>». Microbiol Mol Biol Rev, 68, 3, 2004, pàg. 560–602. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1128%2FMMBR.68.3.560-602.2004">10.1128/MMBR.68.3.560-602.2004</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15353570?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15353570">15353570</a>. </li> <li id="cite_note-107"><a href="#cite_ref-107">↑</a> Bickle T. A., Krüger D. H. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://mmbr.asm.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=8336674">Biology of DNA restriction</a>». Microbiol. Rev., 57, 2, 01-06-1993, pàg. 434–50. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC372918">372918</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8336674?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:8336674">8336674</a>. </li> <li id="cite_note-108"><a href="#cite_ref-108">↑</a> Barrangou R., Fremaux C., Deveau H., et al. «CRISPR provides acquired resistance against viruses in prokaryotes». Science, 315, 5819, Març 2007, pàg. 1709–12. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1138140">10.1126/science.1138140</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17379808?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17379808">17379808</a>. </li> <li id="cite_note-109"><a href="#cite_ref-109">↑</a> Brouns S. J., Jore M. M., Lundgren M., et al. «Small CRISPR RNAs guide antiviral defense in prokaryotes». Science, 321, 5891, Agost 2008, pàg. 960–4. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1159689">10.1126/science.1159689</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18703739?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:18703739">18703739</a>. </li> <li id="cite_note-Bardy-110">↑ <a href="#cite_ref-Bardy_110-0">110,0</a> <a href="#cite_ref-Bardy_110-1">110,1</a> <a href="#cite_ref-Bardy_110-2">110,2</a> Bardy S., Ng S., Jarrell K. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070914013532/http://mic.sgmjournals.org/cgi/content/full/149/2/295?view=long&pmid=12624192">Prokaryotic motility structures</a>». Microbiology, 149, Pt 2, 2003, pàg. 295–304. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://mic.sgmjournals.org/cgi/content/full/149/2/295?view=long&pmid=12624192">original</a> el 2007-09-14. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1099%2Fmic.0.25948-0">10.1099/mic.0.25948-0</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12624192?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12624192">12624192</a> [Consulta: 21 abril 2009]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070914013532/http://mic.sgmjournals.org/cgi/content/full/149/2/295?view=long&pmid=12624192">Arxivat</a> 2007-09-14 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-111"><a href="#cite_ref-111">↑</a> Merz A., So M., Sheetz M. «Pilus retraction powers bacterial twitching motility». Nature, 407, 6800, 2000, pàg. 98–102. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F35024105">10.1038/35024105</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10993081?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10993081">10993081</a>. </li> <li id="cite_note-112"><a href="#cite_ref-112">↑</a> Macnab R. M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jb.asm.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=10572114">The bacterial flagellum: reversible rotary propellor and type III export apparatus</a>». J. Bacteriol., 181, 23, 01-12-1999, pàg. 7149–53. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC103673">103673</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10572114?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10572114">10572114</a>. </li> <li id="cite_note-113"><a href="#cite_ref-113">↑</a> Wu M., Roberts J., Kim S., Koch D., DeLisa M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080929074829/http://aem.asm.org/cgi/content/full/72/7/4987?view=long&pmid=16820497">Collective bacterial dynamics revealed using a three-dimensional population-scale defocused particle tracking technique</a>». Appl Environ Microbiol, 72, 7, 2006, pàg. 4987–94. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aem.asm.org/cgi/content/full/72/7/4987?view=long&pmid=16820497">original</a> el 2008-09-29. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1128%2FAEM.00158-06">10.1128/AEM.00158-06</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16820497?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16820497">16820497</a> [Consulta: 21 abril 2009]. </li> <li id="cite_note-114"><a href="#cite_ref-114">↑</a> Lux R., Shi W. «Chemotaxis-guided movements in bacteria». Crit Rev Oral Biol Med, 15, 4, 2004, pàg. 207–20. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1177%2F154411130401500404">10.1177/154411130401500404</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15284186?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15284186">15284186</a>. </li> <li id="cite_note-115"><a href="#cite_ref-115">↑</a> Frankel R., Bazylinski D., Johnson M., Taylor B. «Magneto-aerotaxis in marine coccoid bacteria». Biophys J, 73, 2, 1997, pàg. 994–1000. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0006-3495%2897%2978132-3">10.1016/S0006-3495(97)78132-3</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9251816?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9251816">9251816</a>. </li> <li id="cite_note-116"><a href="#cite_ref-116">↑</a> Goldberg M. B. «Actin-based motility of intracellular microbial pathogens». Microbiol Mol Biol Rev, 65, 4, 2001, pàg. 595–626. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1128%2FMMBR.65.4.595-626.2001">10.1128/MMBR.65.4.595-626.2001</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11729265?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11729265">11729265</a>. </li> <li id="cite_note-117"><a href="#cite_ref-117">↑</a> Boucher Y., Douady C. J., Papke R. T., Walsh D. A., Boudreau M. E., Nesbo C. L., Case R. J., Doolittle W. F. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://arjournals.annualreviews.org/doi/abs/10.1146/annurev.genet.37.050503.084247">Lateral gene transfer and the origins of prokaryotic groups</a>». Annu Rev Genet, 37, 2003, pàg. 283–328. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.genet.37.050503.084247">10.1146/annurev.genet.37.050503.084247</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14616063?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14616063">14616063</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-118"><a href="#cite_ref-118">↑</a> Olsen G., Woese C., Overbeek R. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/picrender.fcgi?artid=205007&blobtype=pdf">The winds of (evolutionary) change: breathing new life into microbiology</a>». J Bacteriol, 176, 1, 1994, pàg. 1-6. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8282683?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:8282683">8282683</a>. </li> <li id="cite_note-119"><a href="#cite_ref-119">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111019160924/http://ijs.sgmjournals.org/">IJSEM - Home</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ijs.sgmjournals.org/">original</a> el 2011-10-19. [Consulta: 26 febrer 2009]. </li> <li id="cite_note-120"><a href="#cite_ref-120">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.bergeys.org/">Bergey's Manual Trust</a> </li> <li id="cite_note-Gupta-121"><a href="#cite_ref-Gupta_121-0">↑</a> Gupta R. «The natural evolutionary relationships among prokaryotes». Crit Rev Microbiol, 26, 2, 2000, pàg. 111–31. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1080%2F10408410091154219">10.1080/10408410091154219</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10890353?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10890353">10890353</a>. </li> <li id="cite_note-Rappe-122"><a href="#cite_ref-Rappe_122-0">↑</a> Rappé, M.S.; Giovannoni, S.J «The uncultured microbial majority». Annu. Rev. Microbiol., 57, 2003, pàg. 369–94. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.micro.57.030502.090759">10.1146/annurev.micro.57.030502.090759</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14527284?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14527284">14527284</a>. </li> <li id="cite_note-123"><a href="#cite_ref-123">↑</a> Doolittle R. F. «Evolutionary aspects of whole-genome biology». Curr Opin Struct Biol, 15, 3, 2005, pàg. 248–253. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.sbi.2005.04.001">10.1016/j.sbi.2005.04.001</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11837318?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11837318">11837318</a>. </li> <li id="cite_note-Cavalier-Smith2002-124"><a href="#cite_ref-Cavalier-Smith2002_124-0">↑</a> Cavalier-Smith T. «The neomuran origin of archaebacteria, the negibacterial root of the universal tree and bacterial megaclassification». Int J Syst Evol Microbiol, 52, Pt 1, 2002, pàg. 7–76. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11837318?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11837318">11837318</a>. </li> <li id="cite_note-125"><a href="#cite_ref-125">↑</a> Ciccarelli FD, Doerks T, von Mering C, Creevey CJ, Snel B, Bork P «Toward automatic reconstruction of a highly resolved tree of life». Science, 311, 5765, 2006, pàg. 1283–7. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1123061">10.1126/science.1123061</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16513982?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16513982">16513982</a>. </li> <li id="cite_note-126"><a href="#cite_ref-126">↑</a> Woods G., Walker D. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/picrender.fcgi?artid=172900&blobtype=pdf">Detection of infection or infectious agents by use of cytologic and histologic stains</a>». Clin Microbiol Rev, 9, 3, 1996, pàg. 382–404. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8809467?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:8809467">8809467</a>. </li> <li id="cite_note-127"><a href="#cite_ref-127">↑</a> Weinstein M. «Clinical importance of blood cultures». Clin Lab Med, 14, 1, 1994, pàg. 9–16. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8181237?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:8181237">8181237</a>. </li> <li id="cite_note-128"><a href="#cite_ref-128">↑</a> Louie M., Louie L., Simor A. E. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cmaj.ca/cgi/content/full/163/3/301">The role of DNA amplification technology in the diagnosis of infectious diseases</a>». CMAJ, 163, 3, 08-08-2000, pàg. 301–309. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10951731?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10951731">10951731</a>. </li> <li id="cite_note-129"><a href="#cite_ref-129">↑</a> Oliver J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130404021821/http://www.msk.or.kr/jsp/view_old_journalD.jsp?paperSeq=2134">The viable but nonculturable state in bacteria</a>». J Microbiol, 43 Spec No, pàg. 93–100. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.msk.or.kr/jsp/view_old_journalD.jsp?paperSeq=2134">original</a> el 2013-04-04. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15765062?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15765062">15765062</a> [Consulta: 24 abril 2009]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130404021821/http://www.msk.or.kr/jsp/view_old_journalD.jsp?paperSeq=2134">Arxivat</a> 2013-04-04 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-130"><a href="#cite_ref-130">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.environment.gov.au/biodiversity/abrs/publications/other/species-numbers/02-exec-summary.html#allspecies">ABRS - Numbers of living species in Australia and the World Report - Excutive Summary</a> </li> <li id="cite_note-131"><a href="#cite_ref-131">↑</a> Curtis T., Sloan W., Scannell J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=12097644">Estimating prokaryotic diversity and its limits</a>». Proc Natl Acad Sci U S a, 99, 16, 2002, pàg. 10494–9. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.142680199">10.1073/pnas.142680199</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12097644?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12097644">12097644</a>. </li> <li id="cite_note-132"><a href="#cite_ref-132">↑</a> Schloss P., Handelsman J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=15590780#r6">Status of the microbial census</a>». Microbiol Mol Biol Rev, 68, 4, 2004, pàg. 686–91. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1128%2FMMBR.68.4.686-691.2004">10.1128/MMBR.68.4.686-691.2004</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15590780?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15590780">15590780</a>. </li> <li id="cite_note-133"><a href="#cite_ref-133">↑</a> Martin M. O. «Predatory prokaryotes: an emerging research opportunity». J. Mol. Microbiol. Biotechnol., 4, 5, Setembre 2002, pàg. 467–77. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12432957?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12432957">12432957</a>. </li> <li id="cite_note-134"><a href="#cite_ref-134">↑</a> Velicer G. J., Stredwick K. L. «Experimental social evolution with Myxococcus xanthus». Antonie Van Leeuwenhoek, 81, 1-4, Agost 2002, pàg. 155–64. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1023%2FA%3A1020546130033">10.1023/A:1020546130033</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12448714?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12448714">12448714</a>. </li> <li id="cite_note-135"><a href="#cite_ref-135">↑</a> Guerrero R., Pedros-Alio C., Esteve I., Mas J., Chase D., Margulis L. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pnas.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=11542073">Predatory prokaryotes: predation and primary consumption evolved in bacteria</a>». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 83, abril 1986, pàg. 2138–42. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.83.7.2138">10.1073/pnas.83.7.2138</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC323246">323246</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11542073?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11542073">11542073</a>. </li> <li id="cite_note-136"><a href="#cite_ref-136">↑</a> Velicer G. J., Mendes-Soares H. «Bacterial predators». Current Biology, 19, 2, 2009, pàg. R55–R56. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.cub.2008.10.043">10.1016/j.cub.2008.10.043</a>. </li> <li id="cite_note-137"><a href="#cite_ref-137">↑</a> Stams A., de Bok F., Plugge C., van Eekert M., Dolfing J., Schraa G. «Exocellular electron transfer in anaerobic microbial communities». Environ Microbiol, 8, 3, 2006, pàg. 371–82. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1462-2920.2006.00989.x">10.1111/j.1462-2920.2006.00989.x</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16478444?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16478444">16478444</a>. </li> <li id="cite_note-138"><a href="#cite_ref-138">↑</a> Barea J., Pozo M., Azcón R., Azcón-Aguilar C. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070216133241/http://jxb.oxfordjournals.org/cgi/content/full/56/417/1761">Microbial co-operation in the rhizosphere</a>». J Exp Bot, 56, 417, 2005, pàg. 1761–78. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jxb.oxfordjournals.org/cgi/content/full/56/417/1761">original</a> el 2007-02-16. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fjxb%2Feri197">10.1093/jxb/eri197</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15911555?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15911555">15911555</a> [Consulta: 24 abril 2009]. </li> <li id="cite_note-139"><a href="#cite_ref-139">↑</a> O'Hara A., Shanahan F. «The gut flora as a forgotten organ». EMBO Rep, 7, 7, 2006, pàg. 688–93. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fsj.embor.7400731">10.1038/sj.embor.7400731</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16819463?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16819463">16819463</a>. </li> <li id="cite_note-140"><a href="#cite_ref-140">↑</a> Zoetendal E., Vaughan E., de Vos W. «A microbial world within us». Mol Microbiol, 59, 6, 2006, pàg. 1639–50. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1365-2958.2006.05056.x">10.1111/j.1365-2958.2006.05056.x</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16553872?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16553872">16553872</a>. </li> <li id="cite_note-141"><a href="#cite_ref-141">↑</a> Gorbach S «Lactic acid bacteria and human health». Ann Med, 22, 1, 1990, pàg. 37–41. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.3109%2F07853899009147239">10.3109/07853899009147239</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/2109988?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:2109988">2109988</a>. </li> <li id="cite_note-142"><a href="#cite_ref-142">↑</a> Salminen S., Gueimonde M., Isolauri E. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jn.nutrition.org/cgi/content/full/135/5/1294">Probiotics that modify disease risk</a>». J Nutr, 135, 5, 01-05-2005, pàg. 1294–8. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15867327?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15867327">15867327</a>. </li> <li id="cite_note-143"><a href="#cite_ref-143">↑</a> Fish D. «Optimal antimicrobial therapy for sepsis». Am J Health Syst Pharm, 59 Suppl 1, pàg. S13–9. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11885408?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11885408">11885408</a>. </li> <li id="cite_note-144"><a href="#cite_ref-144">↑</a> Belland R., Ouellette S., Gieffers J., Byrne G. «Chlamydia pneumoniae and atherosclerosis». Cell Microbiol, 6, 2, 2004, pàg. 117–27. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1046%2Fj.1462-5822.2003.00352.x">10.1046/j.1462-5822.2003.00352.x</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14706098?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14706098">14706098</a>. </li> <li id="cite_note-145"><a href="#cite_ref-145">↑</a> Heise E. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/picrender.fcgi?artid=1568899&blobtype=pdf">Diseases associated with immunosuppression</a>». Environ Health Perspect, 43, 1982, pàg. 9–19. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F3429162">10.2307/3429162</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7037390?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:7037390">7037390</a>. </li> <li id="cite_note-Saiman-146"><a href="#cite_ref-Saiman_146-0">↑</a> Saiman, L. «Microbiology of early CF lung disease». Paediatr Respir Rev.volume=5 Suppl a, pàg. S367–369. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14980298?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14980298">14980298</a> </li> <li id="cite_note-Microbiology33-147"><a href="#cite_ref-Microbiology33_147-0">↑</a> Fisher, Bruce; Harvey, Richard P.; Champe, Pamela C.. Lippincott's Illustrated Reviews: Microbiology (Lippincott's Illustrated Reviews Series). Hagerstwon, MD: Lippincott Williams & Wilkins, p. Chapter 33, pages 367-392. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7817-8215-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7817-8215-5">ISBN 0-7817-8215-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Lippincott%27s+Illustrated+Reviews%3A+Microbiology+%28Lippincott%27s+Illustrated+Reviews+Series%29&rft.au=Fisher%2C+Bruce%3B+Harvey%2C+Richard+P.%3B+Champe%2C+Pamela+C.&rft.pub=Lippincott+Williams+%26+Wilkins&rft.place=Hagerstwon%2C+MD&rft.pages=Chapter+33%2C+pages+367-392&rft.isbn=0-7817-8215-5">  </li> <li id="cite_note-148"><a href="#cite_ref-148">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lef.org/protocols/infections/bacterial_infection_01.htm">LEF.org > Bacterial Infections</a> Actualitzat: 01-19-2006. Consultat l'11 abril 2009 </li> <li id="cite_note-149"><a href="#cite_ref-149">↑</a> Yonath A., Bashan A. «Ribosomal crystallography: initiation, peptide bond formation, and amino acid polymerization are hampered by antibiotics». Annu Rev Microbiol, 58, 2004, pàg. 233–51. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.micro.58.030603.123822">10.1146/annurev.micro.58.030603.123822</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15487937?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15487937">15487937</a>. </li> <li id="cite_note-150"><a href="#cite_ref-150">↑</a> Khachatourians G. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=9835883">Agricultural use of antibiotics and the evolution and transfer of antibiotic-resistant bacteria</a>». CMAJ, 159, 9, 01-01-1998, pàg. 1129–36. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9835883?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9835883">9835883</a>. </li> <li id="cite_note-151"><a href="#cite_ref-151">↑</a> Johnson M., Lucey J. «Major technological advances and trends in cheese». J Dairy Sci, 89, 4, 2006, pàg. 1174–8. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16537950?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16537950">16537950</a>. </li> <li id="cite_note-152"><a href="#cite_ref-152">↑</a> Hagedorn S., Kaphammer B. «Microbial biocatalysis in the generation of flavor and fragrance chemicals». Annu. Rev. Microbiol., 48, 1994, pàg. 773–800. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.mi.48.100194.004013">10.1146/annurev.mi.48.100194.004013</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7826026?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:7826026">7826026</a>. </li> <li id="cite_note-153"><a href="#cite_ref-153">↑</a> Cohen, Y «Bioremediation of oil by marine microbial mats». Int Microbiol, 5, 4, 2002, pàg. 189–93. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs10123-002-0089-5">10.1007/s10123-002-0089-5</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12497184?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12497184">12497184</a>. </li> <li id="cite_note-154"><a href="#cite_ref-154">↑</a> Neves, L.C.; Miyamura, T.T.; Moraes, D.A.; Penna, T.C.; Converti, A «Biofiltration methods for the removal of phenolic residues». Appl. Biochem. Biotechnol., 129-132, 2006, pàg. 130-52. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1385%2FABAB%3A129%3A1%3A130">10.1385/ABAB:129:1:130</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16915636?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16915636">16915636</a>. </li> <li id="cite_note-155"><a href="#cite_ref-155">↑</a> Liese, A.; Filho, M «Production of fine chemicals using biocatalysis». Curr Opin Biotechnol, 10, 6, 1999, pàg. 595–603. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0958-1669%2899%2900040-3">10.1016/S0958-1669(99)00040-3</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10600695?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10600695">10600695</a>. </li> <li id="cite_note-156"><a href="#cite_ref-156">↑</a> Aronson, A.I.; Shai, Y «Why Bacillus thuringiensis insecticidal toxins are so effective: unique features of their mode of action». FEMS Microbiol. Lett., 195, 1, 2001, pàg. 1–8. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1574-6968.2001.tb10489.x">10.1111/j.1574-6968.2001.tb10489.x</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11166987?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11166987">11166987</a>. </li> <li id="cite_note-157"><a href="#cite_ref-157">↑</a> Bozsik, A «Susceptibility of adult Coccinella septempunctata (Coleoptera: Coccinellidae) to insecticides with different modes of action». Pest Manag Sci, 62, 7, 2006, pàg. 651–4. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fps.1221">10.1002/ps.1221</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16649191?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16649191">16649191</a>. </li> <li id="cite_note-158"><a href="#cite_ref-158">↑</a> Chattopadhyay, A.; Bhatnagar, N.; Bhatnagar, R «Bacterial insecticidal toxins». Crit Rev Microbiol, 30, 1, 2004, pàg. 33–54. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1080%2F10408410490270712">10.1080/10408410490270712</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15116762?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15116762">15116762</a>. </li> <li id="cite_note-159"><a href="#cite_ref-159">↑</a> Serres, M.; Gopal, S.; Nahum, L.; Liang, P.; Gaasterland, T.; Riley, M «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=11574054">A functional update of the Escherichia coli K-12 genome</a>». Genome Biol, 2, 9, 2001, pàg. RESEARCH0035. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1186%2Fgb-2001-2-9-research0035">10.1186/gb-2001-2-9-research0035</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11574054?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11574054">11574054</a>. </li> <li id="cite_note-160"><a href="#cite_ref-160">↑</a> Almaas, E.; Kovács, B.; Vicsek, T.; Oltvai, Z.; Barabási, A «Global organization of metabolic fluxes in the bacterium Escherichia coli». Nature, 427, 6977, 2004, pàg. 839–43. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnature02289">10.1038/nature02289</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14985762?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14985762">14985762</a>. </li> <li id="cite_note-161"><a href="#cite_ref-161">↑</a> Reed, J.L.; Vo, T.D.; Schilling, C.H.; Palsson, B.O «An expanded genome-scale model of Escherichia coli K-12 (iJR904 GSM/GPR)». Genome Biol., 4, 9, 2003, pàg. R54. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1186%2Fgb-2003-4-9-r54">10.1186/gb-2003-4-9-r54</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12952533?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12952533">12952533</a>. </li> <li id="cite_note-162"><a href="#cite_ref-162">↑</a> Walsh G. «Therapeutic insulins and their large-scale manufacture». Appl Microbiol Biotechnol, 67, 2, 2005, pàg. 151–9. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs00253-004-1809-x">10.1007/s00253-004-1809-x</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15580495?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15580495">15580495</a>. </li> <li id="cite_note-163"><a href="#cite_ref-163">↑</a> Graumann, K.; Premstaller, A «Manufacturing of recombinant therapeutic proteins in microbial systems». Biotechnol J, 1, 2, 2006, pàg. 164–86. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fbiot.200500051">10.1002/biot.200500051</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16892246?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16892246">16892246</a>. </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Bacteris&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Bibliografia">modifica</a>]</div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Bacteria" class="extiw" title="commons:Bacteria">Commons</a> (Galeria) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q10876?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Bacteria" class="extiw" title="commons:Category:Bacteria">Commons</a> (Categoria) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q10876?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikispecies-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquiespècies"><img alt="Viquiespècies" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Wikispecies-logo.svg/17px-Wikispecies-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Wikispecies-logo.svg/26px-Wikispecies-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Wikispecies-logo.svg/34px-Wikispecies-logo.svg.png 2x" data-file-width="941" data-file-height="1103" /></a><figcaption>Viquiespècies</figcaption></figure></td> <td><a class="external text" href="https://species.wikimedia.org/wiki/Bacteria?uselang=ca">Viquiespècies</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q10876?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> </tbody></table> <ul><li>Alcamo, I. E. Fundamentals of microbiology. Boston: Jones and Bartlett, 2001. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7637-1067-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7637-1067-9">ISBN 0-7637-1067-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Fundamentals+of+microbiology&rft.au=Alcamo%2C+I.%C2%A0E&rft.date=2001&rft.pub=Jones+and+Bartlett&rft.place=Boston&rft.isbn=0-7637-1067-9"> </li> <li>Atlas, R.M. Principles of microbiology. St. Louis: Mosby, 1995. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8016-7790-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8016-7790-4">ISBN 0-8016-7790-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Principles+of+microbiology&rft.au=Atlas%2C+R.M&rft.date=1995&rft.pub=Mosby&rft.place=St.+Louis&rft.isbn=0-8016-7790-4"> </li> <li>Martinko, J.M.; Madigan, M.T. Brock Biology of Microorganisms. 11a ed.. Englewood Cliffs, N.J: Prentice Hall, 2005. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-13-144329-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-13-144329-1">ISBN 0-13-144329-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Brock+Biology+of+Microorganisms&rft.au=Martinko%2C+J.M.%3B+Madigan%2C+M.T&rft.date=2005&rft.edition=11a+ed.&rft.pub=Prentice+Hall&rft.place=Englewood+Cliffs%2C+N.J&rft.isbn=0-13-144329-1"> </li> <li>Holt, J.C.; Bergey, D.H. Bergey's manual of determinative bacteriology. 9a ed.. Baltimore: Williams & Wilkins, 1994. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-683-00603-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-683-00603-7">ISBN 0-683-00603-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Bergey%27s+manual+of+determinative+bacteriology&rft.au=Holt%2C+J.C.%3B+Bergey%2C+D.H&rft.date=1994&rft.edition=9a+ed.&rft.pub=Williams+%26+Wilkins&rft.place=Baltimore&rft.isbn=0-683-00603-7"> </li> <li>Hugenholtz, P.; Goebel, B.M.; Pace, N.R «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080914121802/http://jb.asm.org/cgi/content/full/180/18/4765?view=full&pmid=9733676">Impact of culture-independent studies on the emerging phylogenetic view of bacterial diversity</a>». J Bacteriol, 180, 18, 15-09-1998, pàg. 4765–74. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jb.asm.org/cgi/content/full/180/18/4765?view=full&pmid=9733676">original</a> el 2008-09-14. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9733676?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9733676">9733676</a> [Consulta: 24 abril 2009].</li> <li>Funke, B.R.; Tortora, G.J.; Case, C.L. Microbiology: an introduction. 8a ed.. San Francisco: Benjamin Cummings, 2004. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8053-7614-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8053-7614-3">ISBN 0-8053-7614-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Microbiology%3A+an+introduction&rft.au=Funke%2C+B.R.%3B+Tortora%2C+G.J.%3B+Case%2C+C.L&rft.date=2004&rft.edition=8a+ed.&rft.pub=Benjamin+Cummings&rft.place=San+Francisco&rft.isbn=0-8053-7614-3"> </li> <li>Shively, Jessup M. Complex Intracellular Structures in Prokaryotes (Microbiology Monographs). Berlín: Springer, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/3-540-32524-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/3-540-32524-7">ISBN 3-540-32524-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Complex+Intracellular+Structures+in+Prokaryotes+%28Microbiology+Monographs%29&rft.au=Shively%2C+Jessup+M&rft.date=2006&rft.pub=Springer&rft.place=Berl%C3%ADn&rft.isbn=3-540-32524-7"> </li> <li>Witzany, G «Bio-Communication of Bacteria and their Evolutionary Roots in Natural Genome Editing Competences of Viruses». Open Evol J, 2, 2008, pàg. 44–54. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2174%2F1874404400802010044">10.2174/1874404400802010044</a>.</li></ul> <table class="plainlinks ambox ambox-notice" style="" data-severity="0"> <tbody><tr> <td class="mbox-image" style="width: 52px;"> <a href="/wiki/Fitxer:Translation_arrow.svg" class="mw-file-description" title="Traducció"><img alt="Traducció" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Translation_arrow.svg/50px-Translation_arrow.svg.png" decoding="async" width="50" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Translation_arrow.svg/75px-Translation_arrow.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Translation_arrow.svg/100px-Translation_arrow.svg.png 2x" data-file-width="60" data-file-height="20" /></a></td> <td class="mbox-text" style=""> Aquest article conté una o més imatges PNG amb text que pot ser traduït al català. <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Commons:Translation_possible/Ajuda" class="extiw" title="commons:Commons:Translation possible/Ajuda">(ajuda)</a> </td> </tr> </tbody></table> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Bases_de_dades_taxonòmiques" style="padding:3px"><table class="nowraplinks navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th id="Bases_de_dades_taxonòmiques" scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases de dades taxonòmiques</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biolib.cz/en/taxon/id14778">BioLib</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.catalogueoflife.org/data/taxon/B">COL</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.dyntaxa.se/taxon/info/5000052">Dyntaxa</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.eol.org/pages/288">EOL</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gbif.org/species/3">GBIF</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.inaturalist.org/taxa/67333">IN</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=50">ITIS</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.mycobank.org/BioloMICS.aspx?Table=Mycobank&Rec=562108&Fields=All">MycoBank</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/Taxonomy/Browser/wwwtax.cgi?mode=Info&id=2">NCBI</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://tree.opentreeoflife.org/taxonomy/browse?id=844192">OTL</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.marinespecies.org/aphia.php?p=taxdetails&id=6">WoRMS</a> </div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX525557">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4004296-0">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85010813">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00570000">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph114113&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/bacteris-0">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bacteris&oldid=34266731">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bacteris&oldid=34266731</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Bacteris" title="Categoria:Bacteris">Bacteris</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_imatges_PNG_per_traduir" title="Categoria:Articles amb imatges PNG per traduir">Articles amb imatges PNG per traduir</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:1.000_articles_fonamentals" title="Categoria:1.000 articles fonamentals">1.000 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d'articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_de_bases_de_dades_taxon%C3%B2miques" title="Categoria:Control de bases de dades taxonòmiques">Control de bases de dades taxonòmiques</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Traduccions_que_s%C3%B3n_articles_de_qualitat" title="Categoria:Traduccions que són articles de qualitat">Traduccions que són articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_de_ci%C3%A8ncies_de_la_vida" title="Categoria:Articles de qualitat de ciències de la vida">Articles de qualitat de ciències de la vida</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_dels_1000" title="Categoria:Articles de qualitat dels 1000">Articles de qualitat dels 1000</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 21 nov 2024 a les 09:28.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>. </li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Bacteris&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-6df7948d6c-25mv4","wgBackendResponseTime":216,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.266","walltime":"1.623","ppvisitednodes":{"value":44514,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":236194,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":94611,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":17,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":16,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":136264,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":6,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 1352.422 1 -total"," 36.00% 486.851 1 Plantilla:Infotaula_ésser_viu"," 34.75% 470.004 1 Plantilla:Referències"," 31.73% 429.093 1 Plantilla:Infotaula"," 26.07% 352.618 154 Plantilla:Ref-publicació"," 8.16% 110.297 1 Plantilla:Infotaula_ésser_viu/Taxonomia"," 6.65% 89.954 1 Plantilla:Infotaula_d'ésser_viu/Autoritat"," 5.94% 80.271 1 Plantilla:Projectes_germans"," 5.06% 68.386 1 Plantilla:Bases_de_dades_taxonòmiques"," 4.79% 64.758 1 Plantilla:Caixa_de_navegació"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.286","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":3304977,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-7649cfcddd-kh75x","timestamp":"20241127123746","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Bacteris","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Bacteris","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q10876","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q10876","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2006-07-26T18:29:54Z","dateModified":"2024-11-21T08:28:54Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/3\/3a\/E._coli_Bacteria_%287316101966%29.jpg","headline":"microorganismes"}</script> </body> </html>