CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Cultura del manuscrit - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"03e741f4-110f-4716-90b6-eb7ec127300e","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Cultura_del_manuscrit","wgTitle":"Cultura del manuscrit","wgCurRevisionId":34184515,"wgRevisionId":34184515,"wgArticleId":1492581,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Control d'autoritats","Història del llibre"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Cultura_del_manuscrit","wgRelevantArticleId":1492581,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault": true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":40000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q738327","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user": "ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents", "ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Cultura del manuscrit - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Cultura_del_manuscrit"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Cultura_del_manuscrit"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Cultura_del_manuscrit rootpage-Cultura_del_manuscrit skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Cultura+del+manuscrit" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Cultura+del+manuscrit" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Cultura+del+manuscrit" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Cultura+del+manuscrit" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Història_del_manuscrit" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història_del_manuscrit"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Història del manuscrit</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Història_del_manuscrit-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Història del manuscrit</span> </button> <ul id="toc-Història_del_manuscrit-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Inicis" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Inicis"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1</span> <span>Inicis</span> </div> </a> <ul id="toc-Inicis-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Comerç" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Comerç"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2</span> <span>Comerç</span> </div> </a> <ul id="toc-Comerç-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sistema_de_pècia_o_peça" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Sistema_de_pècia_o_peça"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.3</span> <span>Sistema de pècia o peça</span> </div> </a> <ul id="toc-Sistema_de_pècia_o_peça-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Manuscrit_tardà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Manuscrit_tardà"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Manuscrit tardà</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Manuscrit_tardà-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Manuscrit tardà</span> </button> <ul id="toc-Manuscrit_tardà-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Producció_de_manuscrits_a_començaments_del_segle_xv" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Producció_de_manuscrits_a_començaments_del_segle_xv"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Producció de manuscrits a començaments del segle <span>xv</span></span> </div> </a> <ul id="toc-Producció_de_manuscrits_a_començaments_del_segle_xv-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Uniformitat_enmig_de_la_varietat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Uniformitat_enmig_de_la_varietat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Uniformitat enmig de la varietat</span> </div> </a> <ul id="toc-Uniformitat_enmig_de_la_varietat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Regles_de_la_codificació_i_l'Opus_Pacis" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Regles_de_la_codificació_i_l'Opus_Pacis"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3</span> <span>Regles de la codificació i l'Opus Pacis</span> </div> </a> <ul id="toc-Regles_de_la_codificació_i_l'Opus_Pacis-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Statuta_Nova_de_1368" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Statuta_Nova_de_1368"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3.1</span> <span><i>Statuta Nova</i> de 1368</span> </div> </a> <ul id="toc-Statuta_Nova_de_1368-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Valde_Bonum" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Valde_Bonum"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3.2</span> <span>Valde Bonum</span> </div> </a> <ul id="toc-Valde_Bonum-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-El_manuscrit_com_un_vehicle_per_a_la_predicació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_manuscrit_com_un_vehicle_per_a_la_predicació"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.4</span> <span>El manuscrit com un vehicle per a la predicació</span> </div> </a> <ul id="toc-El_manuscrit_com_un_vehicle_per_a_la_predicació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Manuscrits_i_l'arribada_de_la_impremta" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Manuscrits_i_l'arribada_de_la_impremta"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.5</span> <span>Manuscrits i l'arribada de la impremta</span> </div> </a> <ul id="toc-Manuscrits_i_l'arribada_de_la_impremta-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Christine_de_Pizan_i_la_il·luminació_humanista" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Christine_de_Pizan_i_la_il·luminació_humanista"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.6</span> <span>Christine de Pizan i la il·luminació humanista</span> </div> </a> <ul id="toc-Christine_de_Pizan_i_la_il·luminació_humanista-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_construcció_d'un_autor_amb_Chaucer" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_construcció_d'un_autor_amb_Chaucer"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.7</span> <span>La construcció d'un autor amb Chaucer</span> </div> </a> <ul id="toc-La_construcció_d'un_autor_amb_Chaucer-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-William_Caxton" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#William_Caxton"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.7.1</span> <span>William Caxton</span> </div> </a> <ul id="toc-William_Caxton-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Chaucer_com_humanista" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Chaucer_com_humanista"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.7.2</span> <span>Chaucer com humanista</span> </div> </a> <ul id="toc-Chaucer_com_humanista-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Caxton_i_els_defectes_dels_llibres_antics" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Caxton_i_els_defectes_dels_llibres_antics"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.7.3</span> <span>Caxton i els defectes dels llibres antics</span> </div> </a> <ul id="toc-Caxton_i_els_defectes_dels_llibres_antics-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Canviar_les_percepcions_del_llibre" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Canviar_les_percepcions_del_llibre"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.7.4</span> <span>Canviar les percepcions del llibre</span> </div> </a> <ul id="toc-Canviar_les_percepcions_del_llibre-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Suposicions_populars_i_revisió_històrica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Suposicions_populars_i_revisió_històrica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.8</span> <span>Suposicions populars i revisió històrica</span> </div> </a> <ul id="toc-Suposicions_populars_i_revisió_històrica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Cultura del manuscrit</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 7 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-7" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">7 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D9%83%D8%AA%D8%A7%D8%A8%D8%A9_%D8%A7%D9%84%D9%85%D8%AE%D8%B7%D9%88%D8%B7%D8%A7%D8%AA" title="كتابة المخطوطات - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="كتابة المخطوطات" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D1%83%D0%BA%D0%B0%D0%BF%D1%96%D1%81%D0%BD%D0%B0%D1%8F_%D0%BA%D1%83%D0%BB%D1%8C%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0" title="Рукапісная культура - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Рукапісная культура" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Literalit%C3%A4t" title="Literalität - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Literalität" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Manuscript_culture" title="Manuscript culture - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Manuscript culture" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Cultura_del_manuscrito" title="Cultura del manuscrito - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Cultura del manuscrito" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dr%C3%A1sbelis%C3%A9g" title="Írásbeliség - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Írásbeliség" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Rokopisna_kultura" title="Rokopisna kultura - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Rokopisna kultura" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q738327#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Cultura_del_manuscrit" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Cultura_del_manuscrit" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Cultura_del_manuscrit"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Cultura_del_manuscrit"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Cultura_del_manuscrit" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Cultura_del_manuscrit" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&oldid=34184515" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Cultura_del_manuscrit&id=34184515&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FCultura_del_manuscrit"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FCultura_del_manuscrit"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Cultura+del+manuscrit"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Cultura_del_manuscrit&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q738327" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:SummaryDiagramVertical.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/95/SummaryDiagramVertical.png" decoding="async" width="130" height="454" class="mw-file-element" data-file-width="130" data-file-height="454" /></a><figcaption>La transició de la <a href="/wiki/Telecomunicaci%C3%B3" title="Telecomunicació">telecomunicació</a>: la <a href="/wiki/Transmissi%C3%B3_oral" title="Transmissió oral">transmissió oral</a>, la <b>cultura del manuscrit</b>, la <a href="/wiki/Impressi%C3%B3" title="Impressió">cultura impresa</a>, i l'era de la <a href="/wiki/Informaci%C3%B3" title="Informació">informació</a>. </figcaption></figure> <p>La <b>cultura del manuscrit</b> utilitza escrits a mà per emmagatzemar i difondre informació; a l'<a href="/wiki/Occident" title="Occident">Occident</a>, per regla general precedeix a l'edat d'impressió. En la cultura del manuscrit primerenca, els <a href="/wiki/Monjo" title="Monjo">monjos</a> van copiar els <a href="/wiki/Manuscrits" class="mw-redirect" title="Manuscrits">manuscrits</a> a mà. No solament copiaven obres religioses, sinó una gran varietat de textos incloent alguns sobre <a href="/wiki/Astronomia" title="Astronomia">astronomia</a>, d'<a href="/wiki/Herbari" title="Herbari">herbaris</a>, i <a href="/wiki/Bestiari_(llibre)" title="Bestiari (llibre)">bestiaris</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEVoigts1979251_1-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEVoigts1979251-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La cultura del manuscrit medieval s'ocupa de la transició del manuscrit dels monestirs al mercat en les ciutats i la creació de les <a href="/wiki/Universitat" title="Universitat">universitats</a>. En les ciutats va crear llocs de treball al voltant de la fabricació i comercialització de manuscrits, i per regla general estava regulat per les universitats. La cultura tardana del manuscrit es va caracteritzar per un desig d'uniformitat, ben ordenat i còmode accés al text contingut en el manuscrit, i la facilitat de lectura en veu alta. Aquesta cultura va sorgir del <a href="/wiki/Concili_del_Later%C3%A0_IV" title="Concili del Laterà IV">Concili del Laterà IV</a> (1215) i l'augment de la <i><a href="/wiki/Devotio_Moderna" title="Devotio Moderna">Devotio Moderna</a></i>. Va incloure també un canvi en els materials emprats del <a href="/wiki/Pergam%C3%AD" title="Pergamí">pergamí</a> al <a href="/wiki/Paper" title="Paper">paper</a>. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història_del_manuscrit"><span id="Hist.C3.B2ria_del_manuscrit"></span>Història del manuscrit</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Història del manuscrit"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Inicis">Inicis</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Inicis"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pythagore-chartres.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Pythagore-chartres.jpg/220px-Pythagore-chartres.jpg" decoding="async" width="220" height="287" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Pythagore-chartres.jpg/330px-Pythagore-chartres.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Pythagore-chartres.jpg/440px-Pythagore-chartres.jpg 2x" data-file-width="709" data-file-height="925" /></a><figcaption>Filòsof en una de les <a href="/wiki/Arquivolta" title="Arquivolta">arquivoltes</a> de la porta dreta del portal oest a la <a href="/wiki/Catedral_de_Chartres" title="Catedral de Chartres">catedral de Chartres</a>. </figcaption></figure> <p>La cultura del manuscrit es creu que va començar prop del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEVoigts1979250-268_2-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEVoigts1979250-268-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Això no vol dir, que els manuscrits i l'enregistrament de la informació no era important abans del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span>, però durant aquest segle, els historiadors han comprovat una gran feina i ús en aquests manuscrits. Aquest va ser un moment que els metges estaven avançant sobre els seus coneixements sobre el cos humà i la forma en la què unes certes substàncies interactuaven amb ell.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquests professionals de la medicina van documentar aquesta informació i la van transmetre a través dels medis de persones alfabetitzades. Els <a href="/wiki/Monestir" title="Monestir">monestirs</a> <a href="/wiki/Catolicisme" title="Catolicisme">catòlics</a> i les <a href="/wiki/Catedral" title="Catedral">catedrals</a> durant l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> eren <a href="/wiki/Escola_catedral%C3%ADcia" title="Escola catedralícia">centres d'aprenentatge</a>, per la qual cosa només va tenir sentit que aquests textos acabessin a les mans dels monjos. Aquests monjos van copiar meticulosament la informació presentada en els textos, però no sense sentit. En el cas de les herbes medicinals, per exemple, hi ha evidència que els monjos van millorar alguns textos, van retractar errades, i van fer que el text fora particularment rellevant per a la zona en què vivien. Alguns monestirs fins i tot van arribar a conrear algunes de les plantes incloses en els textos.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEVoigts1979250-252_4-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEVoigts1979250-252-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Això és important tenir-ho en compte, ja que demostra els usos pràctics d'aquests textos en la vida dels monjos. Tenien poques ocupacions o la paciència per a això, per difondre les plantes imaginàries i textos de fantasia que eren tan comunament imaginats en les ments dels pensadors d'aquesta època. Els escriptors es van restringir a només incloure informació pràctica.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest va ser un temps en què les plantes i la botànica es va vincular molt estretament amb la <a href="/wiki/Medicina" title="Medicina">medicina</a> i els <a href="/wiki/Herbologia" class="mw-redirect" title="Herbologia">remeis a base d'herbaris</a>.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En el cas dels bestiaris, de manera similar a la de les herbes, els monjos en general copien i citen textos anteriors per transmetre'ls. A diferència dels herbaris, els monjos no podien tenir animals en el seu jardí, per la qual cosa gran part de la informació presa dels bestiaris va ser realitzada en el seu valor d'origen. La conseqüència d'això és que els escriptors tenien llibertat per elaborar i embellir els textos. Aquest va ser un intent deliberat i definitiu per donar a l'animal en qüestió un cert significat moral o al·legòrica més enllà de l'aparença física.<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquests textos són molt semblants a la mitologia tradicional.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Comerç"><span id="Comer.C3.A7"></span>Comerç</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Comerç"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Gregory-IV_Raban-Maur.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/Gregory-IV_Raban-Maur.jpg/220px-Gregory-IV_Raban-Maur.jpg" decoding="async" width="220" height="228" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/Gregory-IV_Raban-Maur.jpg/330px-Gregory-IV_Raban-Maur.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/Gregory-IV_Raban-Maur.jpg/440px-Gregory-IV_Raban-Maur.jpg 2x" data-file-width="5897" data-file-height="6113" /></a><figcaption><a href="/wiki/Raban_Maur" title="Raban Maur">Raban Maur</a> (dreta) presenta una obra al <a href="/wiki/Papa_Gregori_IV" title="Papa Gregori IV">papa Gregori IV</a>, assegut; miniatura a <i>De laude crucis</i> copiat a Fulda (ca. 836) (Österreichische Nationalbibliothek Wien)</figcaption></figure> <p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a> va ser la primera ciutat en tenir un gran intercanvi comercial de manuscrits, amb els productors de manuscrits encarregats de fer llibres específics per a persones específiques. París tenia una gran població suficient de persones riques alfabetitzades per donar suport a les persones que produïen els manuscrits. Aquesta època medieval va marcar el canvi en la producció de manuscrits dels monjos en els monestirs als llibreters i escribes que vivien del seu treball en les ciutats.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBarker199345-52_10-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBarker199345-52-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els individus que van realitzar el treball d'<a href="/wiki/Escriba" title="Escriba">escriba</a>, encara que sovint ho feien, durant aquest temps, en llocs de treball amb la col·laboració de tallers comercials que es trobaven fora de París. La recerca de François Avril, Joan Diamond i d'altres ha confirmat que dos o més artistes s'alternaven o compartien en la <a href="/wiki/Il%C2%B7luminaci%C3%B3_(pintura)" title="Il·luminació (pintura)">il·luminació</a> d'un sol manuscrit; encara que, la logística detallada d'aquest treball continua sent confusa.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBarker199346_11-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBarker199346-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La majoria dels escribes medievals treballaven en grup, separant els llibres en seccions per copiar-los per parts. Anteriorment, en els monestirs, el treball estava dividit entre els escribes i els il·luminadors; existeixen exemples en què l'escriba deixava espai i escrivia una petita lletra en cursiva al començament d'un nou paràgraf, que després era pintat en un moment posterior per l'il·luminador.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Sistema_de_pècia_o_peça"><span id="Sistema_de_p.C3.A8cia_o_pe.C3.A7a"></span>Sistema de pècia o peça</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Sistema de pècia o peça"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La <a href="/wiki/Pe%C3%A7a_(c%C3%B2dex)" title="Peça (còdex)">peça</a> o pècia és la secció o quadern en què es dividia un manuscrit per facilitar-ne la còpia. Aquest sistema de producció va ser desenvolupat <i><a href="/wiki/In_situ" title="In situ">in situ</a></i>, a les universitats italianes a començaments del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, inicialment a la <a href="/wiki/Universitat_de_Bolonya" title="Universitat de Bolonya">Universitat de Bolonya</a>, i va arribar a ésser un procediment regulat a la <a href="/wiki/Universitat_de_Par%C3%ADs" title="Universitat de París">Universitat de París</a> en la segona meitat d'aquest mateix segle.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els particulars o estudiants les podien llogar, secció a secció, per copiar-les. Normalment constaven d'uns quaderns de quatre folis, cosa que permetia una ràpida còpia i intercanvi de rotació de cada pècia.<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Sota aquest sistema, es podien repartir les diverses pècies d'un llibre a diferents copistes, fet que permetia copiar un llibre sencer, unint les diferents pècies, en molt menys temps que si ho hagués hagut de fer una persona única. </p><p>La col·lecció original de pècies d'un llibre, en el qual es basaven totes les futures còpies, es deia <a href="/wiki/Exemplar" title="Exemplar">exemplar</a>. El procés per confeccionar un exemplar estava normalitzat: els professors dels estudis generals es reunien abans de començar el curs per decidir els textos que s'havien d'incloure en cada matèria. Una vegada aprovats, compilaven l'obra, l'editaven i la corregien. Una vegada obtingut el text final («l'exemplar»), el lliuraven en dipòsit a l'estacioner, que en copiava les diferents pècies, que calia corregir acuradament. Finalment, els delegats de la universitat les comprovaven, aprovaven i n'establien el preu del lloguer.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991303_15-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991303-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les funcions de l'estacioner continuaven amb el lloguer de les pècies i la recerca i oferta de treballs que pensava que serien més demandats. Aquesta pressió sobre els estacioners els portava a adquirir exemplars en bon estat i en el temps més curt possible. Al final, en molts casos, es feia més recalcament en la rapidesa de l'adquisició que en la qualitat del producte. Si un determinat treball semblava que podria convertir-se en un «supervendes», l'estacioner feia una còpia dels millors textos disponibles en aquest moment, i disposava en el temps més curt possible del seu exemplar-pècia corregit. De vegades, l'estacioner sol·licitava el text, fent d'editor, en altres ocasions, era el mateix autor el que oferia la seva obra recentment acabada a l'estacioner, però en aquest cas no era la universitat com a entitat oficial la que feia les peticions del que seria ofert.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991304-305_16-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991304-305-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Manuscrit_tardà"><span id="Manuscrit_tard.C3.A0"></span>Manuscrit tardà</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Manuscrit tardà"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Escribano.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Escribano.jpg/220px-Escribano.jpg" decoding="async" width="220" height="170" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Escribano.jpg/330px-Escribano.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Escribano.jpg/440px-Escribano.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="464" /></a><figcaption>Un retrat de l'autor <a href="/w/index.php?title=Jean_Mi%C3%A9lot&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jean Miélot (encara no existeix)">Jean Miélot</a> escrivint la compilació dels <i>Miracles de Nostra Senyora</i>, una de les seves obres mes populars.</figcaption></figure> <p>El període de la cultura del <a href="/wiki/Manuscrit" title="Manuscrit">manuscrit</a> tardà data aproximadament de mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>, precedent i existent al costat de la <a href="/wiki/Impremta" title="Impremta">impremta</a>. Incorpora tots els ideals i l'adhesió als reglaments de la <i><a href="/wiki/Devotio_Moderna" title="Devotio Moderna">Devotio Moderna</a></i>, hi ha moltes característiques clares de la cultura del manuscrit tardà. Per exemple, es va prestar atenció especial a la puntuació i el disseny dels textos, amb la facilitat de la lectura en concret per fer-ho en veu alta. El significat havia d'ésser clar en cada frase, amb tan poc espai d'interpretació com fos possible –en comparació amb la falta d'espais en el text i de qualsevol marca per tal d'ajudar en l'enunciació–, a causa de l'augment de les prèdiques populars després del <a href="/wiki/Concili_del_Later%C3%A0_IV" title="Concili del Laterà IV">Concili del Laterà IV</a>. La correcta <a href="/wiki/Ortografia" title="Ortografia">ortografia</a> es va intentar sempre en els nous exemplars copiats dels textos anteriors, de forma especial <a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">bíblies</a>, on aquesta correcció va fer que molts textos fossin uniformes. En aquest període, van ser creats els manuscrits que van combinar els textos supervivents dels exemplars més antics disponibles, amb els manuscrits que havien estat actualment acceptables i prominents.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991447-457_17-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991447-457-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les regles per trobar una forma per realitzar el text amb trets prominents, encara que cap va ser inventada únicament en el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>, es van utilitzar amb més freqüència i es van tornar més complexes. Aquestes característiques o regles incloïen: </p> <ul><li>taules de contingut</li> <li>llistes de <a href="/wiki/Cap%C3%ADtol_literari" title="Capítol literari">capítols</a>, ja sigui al principi de cada llibre o exposades al començament de tota l'obra -si es tracta d'una col·lecció d'obres-</li> <li><a href="/wiki/Titular" title="Titular">titulars</a> comuns</li> <li><a href="/wiki/Colof%C3%B3" title="Colofó">colofons</a> àmpliament detallats</li> <li>números de pàgina en <a href="/wiki/Numeraci%C3%B3_ar%C3%A0biga" title="Numeració aràbiga">numeració aràbiga</a>.</li> <li>aparició d'<a href="/wiki/%C3%8Dndex_alfab%C3%A8tic" title="Índex alfabètic">índexs</a> temàtics.<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991452-459_19-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991452-459-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <p>Altres canvis van incloure l'ampliació de la <a href="/wiki/R%C3%BAbrica" title="Rúbrica">rúbrica</a> d'una a dues línies i en el manuscrit de la universitat, de vuit a deu. La rúbrica també va canviar pel que fa a les categories d'informació incloses en ella. Una rúbrica de valoració més antiga podia haver contingut un títol de la secció o article en particular, i una descripció del final de la precedent. Una rúbrica del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> afegiria informació sobre el traductor o traductors, i l'escriptor original si no fossin particularment ben coneguts. Una breu descripció del seu contingut, o també informació detallada tenint en compte la data o les condicions de la creació de les obres també es poden veure ocasionalment, encara que no amb tanta de freqüència. Aquests canvis són exemple del desig d'uniformitat, facilitat d'accés, i de l'estricta regulació d'una determinada obra i la seva posterior correcció. Aquests són molts dels mateixos objectius atribuïts a la uniformitat exemplificat per la impremta.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991452-457_20-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991452-457-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Producció_de_manuscrits_a_començaments_del_segle_xv"><span id="Producci.C3.B3_de_manuscrits_a_comen.C3.A7aments_del_segle_xv"></span>Producció de manuscrits a començaments del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Producció de manuscrits a començaments del segle xv"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Medieval_writing_desk.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Medieval_writing_desk.jpg/220px-Medieval_writing_desk.jpg" decoding="async" width="220" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Medieval_writing_desk.jpg/330px-Medieval_writing_desk.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Medieval_writing_desk.jpg/440px-Medieval_writing_desk.jpg 2x" data-file-width="1352" data-file-height="1354" /></a><figcaption><a href="/wiki/Escriba" title="Escriba">Escriba</a> medieval </figcaption></figure> <p>L'aparició de noves normes en la producció de manuscrits, a partir dels <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Països Baixos">Països Baixos</a> a la fi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>, va marcar el començament d'una nova època en la cultura del manuscrit. La uniformitat tindria com a resultat del desig de claredat, tant en termes de precisió bibliogràfica com la reproducció i correcció del text en si. Es va fer necessària una més gran organització, específicament dintre dels <i><a href="/wiki/Scriptorium" title="Scriptorium">scriptorium</a></i> dels monestirs. Els quals havien perdut eminència en la cultura del manuscrit medieval, que es caracteritza per la universitat, però havien començat a experimentar un renaixement en el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>. Els historiadors han denominat aquest període de caòtic, amb els manuscrits en paper de molt baixa qualitat que es realitzaven amb tipus estàndard. Tanmateix, la qualitat variable dels materials no va afectar la qualitat del text continguda en ells, ja que la transició es va fer de pergamí a paper de tela. Per exemple, es va formar una nova norma, nomenada <i>hybrida</i>, que buscava combinar la tradicional <a href="/wiki/Cursiva" title="Cursiva">cursiva</a> amb la utilitzada en els llibres impresos. A més a més, en la primera meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>, la pràctica d'utilitzar una jerarquia de normes o seqüències per demarcar les diferents seccions d'un text va ser novament instituïda. Rúbriques i colofons es van diferenciar clarament de la resta del text, emprant la seva pròpia escriptura única. Tots aquests canvis es van deure a un desig de millorar la precisió, i va donar lloc a la creació de normes complexes de codificació.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991450-452_21-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991450-452-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Uniformitat_enmig_de_la_varietat">Uniformitat enmig de la varietat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Uniformitat enmig de la varietat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Es van produir molts manuscrits que mostraven diferències en termes de mida, disposició, escriptura, i il·luminació. Es basaven en el mateix text, encara que van ser creats per diferents <a href="/wiki/Escriba" title="Escriba">escribes</a>. Tanmateix, van ser meticulosament corregits, fins al punt que molt poques diferències en termes del propi text es poden observar entre ells. Això implicava no solament la presència d'una autoritat directa que mantenia algun tipus de direcció sobre els escribes, sinó també una nova recerca de precisió acadèmica que no havia estat present amb els antics venedors de llibres universitaris; es va realitzar de forma especial en els nous ordes religiosos que s'havien creat en el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>. La correcció i les esmenes es van fer amb la mateixa cura que les còpies.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991427-440_22-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991427-440-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Regles_de_la_codificació_i_l'Opus_Pacis"><span id="Regles_de_la_codificaci.C3.B3_i_l.27Opus_Pacis"></span>Regles de la codificació i l'Opus Pacis</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Regles de la codificació i l'Opus Pacis"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'<i>Opus Pacis</i>, escrit el 1428 pel cartoixà alemany Oswald de Corda, prior de la <a href="/wiki/Orde_de_la_Cartoixa" title="Orde de la Cartoixa">Gran Cartoixa</a>, constava de dues parts; es va ocupar principalment de l'ortografia i la correcció, Oswald va declarar que el seu motiu en la creació d'aquestes regles de codificació era la de dissipar l'ansietat dels seus companys cartoixans. Molts membres de l'orde estaven preocupats per l'omissió de lletres individuals, no solament frases, paraules o síl·labes dintre de còpies d'un text donat –cosa que demostra la nova preocupació portada a l'extrem per la uniformitat–. És clar que la seva audiència estava composta pels escribes, específicament aquells meticulosos «al caire de la neurosi». Es tractava de reforçar la importància dels estatuts més antics respecte de la producció de manuscrits, com els estatuts cartoixans, i la forma en la qual tracta de corregir-los.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991450-457_23-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991450-457-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Statuta_Nova_de_1368"><i>Statuta Nova</i> de 1368</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Statuta Nova de 1368"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Oswald específicament volia reformar la <i>Statuta Nova</i> del 1368, que declarava que ningú no podia esmenar còpies de l'Antic i Nou testament, llevat que ho fessin en contra d'exemplars que havien estat prescrits pel seu ordre. Qualsevol que corregís els textos de manera incompatible amb aquests exemplars va ser públicament reconegut per haver corromput el text, i posteriorment castigat. Oswald va respondre a això amb la seva <i>Opus Pacis</i>, i va declarar que els correctors no havien de participar en un treball sense sentit en un excés de correcció. A la seva obra, descriu la correcció no com una ordre, sinó com una indulgència. Es practicava per a la millora i la glorificació d'un text, i encara que seguia un conjunt de regles, no eren tan estrictes com per eliminar l'esmena. Aquesta va ser una transició de treballs antics amb grans quantitats de llistes i reglaments que ordenaven cada acció i un escriba podria prendre part en la correcció, i que havia estat àmpliament ignorats en la cultura impresa medieval. Oswald va rebutjar un sistema en què simplement s'havia d'escollir un sol exemplar i corregir d'acord amb ell, o reproduir parts de textos que l'escriba sabia que estaven equivocats perquè un exemplar adequat no estava a l'abast seu. Abans d'Oswald, molts van creure que aquestes eren les úniques opcions disponibles sota les regles antigues més estrictes.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991440-452_24-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991440-452-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Valde_Bonum">Valde Bonum</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Valde Bonum"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En el seu pròleg al <i>Opus Pacis</i>, Oswald contrasta el seu treball amb el <i>Valde Bonum</i>,<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> un manual anterior compilat durant el <a href="/wiki/Cisma_d%27Occident" title="Cisma d'Occident">Gran Cisma</a>. Havia intentat establir ortografies universals per a la <a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">Bíblia</a>, i afirmava que el corrector no ha d'esmenar per adaptar-se a un exemple d'una regió determinada a partir de considerar-ho superior, sinó que podria prendre la pràctica regional local com un estàndard. És reconegut que després de segles d'ús, i la transmissió de nació en nació, van tenir un efecte sobre diverses ortografies. Oswald va incorporar molts d'aquests elements en el seu <i>Opus Pacis</i>, que va ser copiada i posada en pràctica, i es va estendre des d'<a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a> fins al nord d'<a href="/wiki/Irlanda" title="Irlanda">Irlanda</a>. Per la dècada de 1480, s'havia convertit en un estàndard, específicament per a la <i><a href="/wiki/Devotio_Moderna" title="Devotio Moderna">Devotio Moderna</a></i> i els <a href="/wiki/Orde_de_Sant_Benet" title="Orde de Sant Benet">benedictins reformats</a>. <i>Opus Pacis</i> es va convertir en un terme genèric per a qualsevol treball d'aquest tipu. L'última còpia supervivent va ser escrita el 1514, cosa que indica que la correcció del manuscrit va continuar sent un tema important seixanta anys de l'era impresa.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991440-448_26-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991440-448-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_manuscrit_com_un_vehicle_per_a_la_predicació"><span id="El_manuscrit_com_un_vehicle_per_a_la_predicaci.C3.B3"></span>El manuscrit com un vehicle per a la predicació</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: El manuscrit com un vehicle per a la predicació"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Fou a la fi de la cultura del manuscrit que la pàgina escrita va adquirir un nou significat en les comunitats religioses. Els treballs de <i>scriptorium</i> de benedictins, cistercencs i cases d'agustinians s'havien reprès després d'haver estat suprimits per la producció de les universitats. En particular, aquests <i>scriptorium</i> exemplifica la idea que un viurà pel «fruit del seu treball». Escriure llibres sagrats era la tasca més apropiada, adequada i piadosa que un podia comprometre's a fer. A més a més, la còpia d'aquests llibres va ser equivalent a la predicació amb les mans. Els sermons només van tenir una importància moderada en el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>. En el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>, després de l'èmfasi posat en la predicació en el <a href="/wiki/Concili_del_Later%C3%A0_IV" title="Concili del Laterà IV">Concili del Laterà IV </a>, van ser de major importància. La formació i l'expansió de les ordres de predicació va aconseguir la proliferació de la <a href="/wiki/Teologia" title="Teologia">teologia</a> pastoral en les escoles, i la predicació va ser una part indispensable dels sagraments. Manuscrits uniformes amb moltes de normes fetes per facilitar la consulta, la lectura i l'enunciació es van fer necessaris.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991452-456_27-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991452-456-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La <i>Devotio Moderna</i> i els benedictins reformats es van basar en la lectura de textos de devoció per a la instrucció, i la paraula escrita es va elevar a un alt nivell d'importància no oferta pels moviments religiosos anteriors. L'escriptura era tan important com la paraula. De fet, molts monestirs van comprar molts llibres impresos, convertint-se en el principal mercat per a la primera época de la impremta, precisament a causa d'aquesta devoció a la predicació. Sense la <i>Devotio Moderna</i> i les ordes monàstics que van seguir el seu exemple, la necessitat dels textos i els impressors no hagués estat present. La imprenta havia sorgit a Alemanya i els Països Baixos, la llar de la <i>Devotio Moderna</i> i els reformats benedictins, a diferència d'Anglaterra i França. També van ser la llar dels inicis de la cultura del manuscrit tardà, a causa del desig comú de la uniformitat. Trimethius vva protestar per la invasió de la biblioteca per llibres impresos, i per l'aspecte de falta de la devoció, que havia estat present en la predicació amb les seves mans. Amb la predicació possible com escriba, els manuscrits tenien una funció que faltava en un llibre imprès, encara que tots dos posseïen un més alt grau d'uniformitat que els manuscrits més antics.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991452-456_27-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991452-456-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Manuscrits_i_l'arribada_de_la_impremta"><span id="Manuscrits_i_l.27arribada_de_la_impremta"></span>Manuscrits i l'arribada de la impremta</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Manuscrits i l'arribada de la impremta"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Aproximadament el 1470, la transició de manuscrits a llibres impresos havia començat. El comerç de llibres, en particular, va patir canvis dràstics. En aquest punt les màquines d'impremtes alemanyes havien arribat a les regions més al nord d'Europa, específicament <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a>. Per a l'any 1500, la impressió havia deixat d'imitar els manuscrits i els manuscrits estaven imitant la impremta. En el regnat de <a href="/wiki/Francesc_I_de_Fran%C3%A7a" title="Francesc I de França">Francesc I</a> (1515-1547), per exemple, els manuscrits del rei es basaven en el tipus romà. Mentre que el paper de tela havia aparegut abans de l'arribada de la impremta, va ser en aquest moment quan els pergamins van perdre la major part de la seva utilització. El paper no només era acceptable, era preferible, i tant els impressors com els escribes havia deixat d'utilitzar el <a href="/wiki/Pergam%C3%AD" title="Pergamí">pergamí</a> per complet. Moltes biblioteques van criticar aquests canvis, a causa de la pèrdua de la individualitat i la subtilesa que resultava. Molts dels llibres impresos i manuscrits van ser creats amb el mateix paper. Les mateixes <a href="/wiki/Marca_d%27aigua" class="mw-redirect" title="Marca d'aigua">marques d'aigua</a> s'observen sovint en ells.<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Alguns manuscrits encara es van escriure i van <a href="/wiki/Il%C2%B7luminaci%C3%B3_(pintura)" title="Il·luminació (pintura)">il·luminar</a> ben entrat el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>. Molts il·luminadors van continuar treballant en diversos manuscrits, en concret en els llibres d'hores, aquest tipus havia estat el manuscrit més comunament produït a partir de la dècada de 1450 en endavant, i va ser un dels últims manuscrits en desaparèixer. En el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>, tanmateix, els manuscrits estaven il·luminats en la seva majoria per artistes sota el <a href="/wiki/Mecenes" class="mw-redirect" title="Mecenes">mecenatge</a> dels nobles o membres de la reialesa. Es requeria el seu treball només per ocasions importants, com a naixements nobles o reials, noces o d'altres esdeveniments extraordinaris. El nombre de copistes havia disminuït sobre manera, ja que aquests tipus de manuscrits no estaven destinades per al poble en general ni per al consum dels estudiants.<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'organització tradicional de producció de llibres es va esfondrar; s'organitzaven biblioteques repartint fulls de paper als escribes i il·luminadors, que vivien en les proximitats. El nou sistema, especialitzat, basat en el patrocini, ja no els donava suport. Les biblioteques, es van convertir en impressors, i van servir d'enllaç entre la cultura del manuscrit tardà i la cultura de la impremta; tenien reserves de manuscrits, i lentament van ser complementats amb els llibres impresos, fins que van dominar les seves col·leccions. El cost i els riscs implicats en la fabricació de llibres van augmentar amb la transició a la impressió. Així i tot, París i les zones més septentrionals d'Europa que havien estat el principal centre de producció de manuscrits, es van mantenir amb el seu poder en el mercat del llibres impresos, només estant pel darrere de Venècia.<sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Christine_de_Pizan_i_la_il·luminació_humanista"><span id="Christine_de_Pizan_i_la_il.C2.B7luminaci.C3.B3_humanista"></span>Christine de Pizan i la il·luminació humanista</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Christine de Pizan i la il·luminació humanista"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ceyx_prenant_conge_d%27alcyone.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/Ceyx_prenant_conge_d%27alcyone.jpg/220px-Ceyx_prenant_conge_d%27alcyone.jpg" decoding="async" width="220" height="149" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/Ceyx_prenant_conge_d%27alcyone.jpg/330px-Ceyx_prenant_conge_d%27alcyone.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/Ceyx_prenant_conge_d%27alcyone.jpg/440px-Ceyx_prenant_conge_d%27alcyone.jpg 2x" data-file-width="672" data-file-height="456" /></a><figcaption>Il·lustració de l'<i>Epistre Othea</i> (1400) per <a href="/wiki/Christine_de_Pizan" class="mw-redirect" title="Christine de Pizan">Christine de Pizan</a>.</figcaption></figure> <p>L'<i>Epistre Othea</i> o <i>Carta d'Othea a Hèctor</i>, composta el 1400, va simbolitzar la transició fosca de la cultura del manuscrit a la cultura d'impressió <a href="/wiki/Humanisme" title="Humanisme">humanista</a> <a href="/wiki/Renaixentista" class="mw-redirect" title="Renaixentista">renaixentista</a>. Va ser un relat de la història clàssica d'Othea a través d'un manuscrit il·luminat, que va transmetre moltes idees humanistes del renaixement. Creat per <a href="/wiki/Christine_de_Pizan" class="mw-redirect" title="Christine de Pizan">Christine de Pizan</a>, el seu mecenes fou <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_I_d%27Orleans" title="Lluís I d'Orleans">Lluís I d'Orleans</a>, hereu del tron de França. Contenia més de cent imatges, i cada capítol començava amb la imatge d'una figura o esdeveniment mitològic. També contenia <a href="/wiki/Vers" title="Vers">versos</a> narratius curts i text dirigit a <a href="/wiki/H%C3%A8ctor" title="Hèctor">Hèctor</a>, cada passatge en <a href="/wiki/Prosa" title="Prosa">prosa</a> contenia una etiqueta brillant, on es tractava d'interpretar una lliçó humanística del <a href="/wiki/Mite" title="Mite">mite</a>, es tancava amb una cita d'un <a href="/wiki/Fil%C3%B2sof" title="Filòsof">filòsof</a>. Hi havia d'altres passatges curts de prosa nomenats <a href="/wiki/Al%C2%B7legoria" title="Al·legoria">al·legories</a> que concloïen una secció; en ells es transmetien lliçons aplicables a l'<a href="/wiki/%C3%80nima" title="Ànima">ànima</a>, i una citació en <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> de la <a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">Bíblia</a>.<sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Christine de Pizan va combinar amb imatges contemporànies pel mitjà de la <a href="/wiki/Il%C2%B7luminaci%C3%B3_(pintura)" title="Il·luminació (pintura)">il·luminació</a> els nous valors humanístics típicament associats amb la impressió. El seu treball es va basar en <a href="/wiki/Ovidi" title="Ovidi">Ovidi</a>, i molts dels mites ovidians que van ser tradicionalment il·luminats en el període medieval. També va incorporar l'<a href="/wiki/Astrologia" title="Astrologia">astrologia</a>, textos llatins, i una àmplia varietat de la mitologia clàssica en donar contingut als mites d'Ovidi, mantenint sempre les seves motivacions humanistes. Aquesta contradicció també va conduir a la utilització de la il·luminació, o la pràctica d'utilitzar el color. La seva obra <i>Othea</i> és un bricolatge, reestructurant la tradició, sense tractar de crear una nova obra mestra. Va ser fet a l'estil d'una <i>ordinatio</i> o disposició que va recalcar el significat de l'organització de les imatges.<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'Othea va reflectir una cultura del manuscrit tardà que es va definir per la violència, l'acció i els desafiaments de gènere dintre de la literatura. La ira es va representar en relació amb el gènere, i va marcar «una sortida de la tradició aristotèlica». Les dones ja no eren conduïdes a una frenesia sense sentit, però posseïen la ira que es va desenvolupar a partir d'interaccions de caràcter completament considerats. L'<i>Epistre Othea</i> va romandre estant l'obra més popular de Christine, encara que existien diverses versions. A causa de la naturalesa fluida de la reproducció del manuscrit, específicament en el cas de la il·luminació -en contraposició a la de text-, l'experiència visual no va ser uniforme. Cada exemplar va incorporar diversos elements culturals i molts amb diferents implicacions filosòfiques i teològiques. Solament més tard reproduccions que van utilitzar <a href="/wiki/Xilografia" title="Xilografia">xilografia</a> per reproduir les imatges van crear una versió veritable de l'autor del manuscrit. També va deure la seva existència a la impremta, en primer lloc, perquè les bíblies, en aquesta època, van ser relegades a la premsa, deixant els textos no religiosos disponibles per a la il·luminació detallada.<sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_construcció_d'un_autor_amb_Chaucer"><span id="La_construcci.C3.B3_d.27un_autor_amb_Chaucer"></span>La construcció d'un autor amb Chaucer</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: La construcció d'un autor amb Chaucer"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="William_Caxton">William Caxton</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: William Caxton"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Durant l'ús de manuscrits medievals com a exemplars, en moltes impremtes van intentar implantar valors humanístics en el text per tal de crear un treball uniforme, que mostrava moltes similituds en termes de motivació amb la <i><a href="/wiki/Devotio_Moderna" title="Devotio Moderna">Devotio Moderna</a></i>. Els primers editors necessitaven treballs definitius per definir una cultura. <a href="/wiki/William_Caxton" title="William Caxton">William Caxton</a> (1415 ~ 1424 - 1492), va tenir un paper decisiu en la formació de la cultura i la <a href="/wiki/Angl%C3%A8s" title="Anglès">llengua anglesa</a>, i ho va fer a través de les seves obres autoritzades de <a href="/wiki/Geoffrey_Chaucer" title="Geoffrey Chaucer">Geoffrey Chaucer</a>.<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Caxton va ser una figura de transició, que va tractar de tancar la bretxa entre la cultura del manuscrit i una cultura més humanística d'impressió mitjançant l'obra de Chaucer. Concretament, Caxton va intentar fer parer a Chaucer similar als escriptors i poetes clàssics continentals.<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Chaucer_com_humanista">Chaucer com humanista</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Chaucer com humanista"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Caxton va tractar de convertir a Chaucer en anglès com <a href="/wiki/Petrarca" class="mw-redirect" title="Petrarca">Petrarca</a> o <a href="/wiki/Virgili" title="Virgili">Virgili</a>, i es va adonar que les noves versions de les seves obres humanístiques del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> devien reconèixer versions del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>. El seu Chaucer va transcendir ideals medievals, i es va convertir en intemporal, de conformitat amb els ideals de l'<a href="/wiki/Humanisme" title="Humanisme">humanisme</a>. Això va requerir la construcció d'una genealogia literària referida a exemplars medievals més antics. A través de la seva edició, Chaucer va ser emmarcat com un promotor de principis del renaixement, que va desacreditar la cultura medieval i gòtica, i que va rescatar la llengua anglesa.<sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Caxton_i_els_defectes_dels_llibres_antics">Caxton i els defectes dels llibres antics</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Caxton i els defectes dels llibres antics"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Caxton volia descartar els «llibres antics» que eren característics de la cultura medieval. Per fer-ho, va modernitzar termes antics i va introduir grafies llatines. Va treure la influència de la cultura del manuscrit, que va permetre al lector tenir alguna autoritat textual. Caxton creia que els llibres impresos podrien establir una autoria definida, en la que el lector no consideraria apropiat canviar el text o afegir glosses –notes–. Creia que les versions barates d'aquest autor Chaucer permetrien a un grup divers de lectors desenvolupar ideals econòmiques i polítiques comuns, unificant la cultura d'Anglaterra. Es va convertir en un exemple per a l'estàndard anglès. La seva versió de Chaucer va ser molt benvolguda per <a href="/wiki/Enric_VII_d%27Anglaterra" title="Enric VII d'Anglaterra">Enric VII d'Anglaterra</a>, que va decidir difondre'l per ajudar a proporcionar a Anglaterra un fons cultural comú.<sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Canviar_les_percepcions_del_llibre">Canviar les percepcions del llibre</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Canviar les percepcions del llibre"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Per a la majoria de les persones de l'edat tardana de la cultura del manuscrit, els llibres eren <a href="/wiki/C%C3%B2dex" title="Còdex">còdexs</a> en primer lloc, els vehicles per al text, independentment d'esser impresos o escrits a mà. El cost de la seva obtenció va determinar la compra, i els llibres impresos van guanyar gradualment la preferència. William Caxton va declarar els seus lectors que podien tenir-los «bo i barat», i que la qualitat del text imprès fins i tot havia millorat o estava completament igualada. Molts catàlegs de l'època enumeren una llista dels dos tipus de forma indiscriminada. Tanmateix, en les subhastes es va fer una primmirada distinció entre els dos, ja que qualsevol llibre escrit a mà va assolir un preu més alt.<sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Suposicions_populars_i_revisió_històrica"><span id="Suposicions_populars_i_revisi.C3.B3_hist.C3.B2rica"></span>Suposicions populars i revisió històrica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Suposicions populars i revisió històrica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Molts estudiosos de la cultura impresa, així com els clàssics, han argumentat que existien inconsistències entre els manuscrits a causa de la còpia dels textos i a una cultura del manuscrit estàtica que -en concret la cultura del manuscrit medieval- existia durant la creació de la impremta. Així l'ho han manifestat, que una vegada que s'havia comès una errada, va ser repetida sense cessar i augmentaria amb més errades en negar-se a desviar-se del model anterior, exposant així un obvi avantatge de la impressió. El conegut classicista E.J. Kenney, el treball del qual va formar gran part de la història dels començaments sobre aquest tema, va declarar que «els autors, escribes, i els lectors no tenien noció d'esmenar un text, quan s'enfrontaven a una errada evident en els seus exemplars, que no sigui copiant servilment les lectures d'un altre text». N'hi va haver una gran diversitat entre ells en termes de canvis de l'estil i la voluntat d'apartar-se d'exemplars anteriors, com s'observa en la còpia de <a href="/wiki/Jeroni_d%27Estrid%C3%B3" title="Jeroni d'Estridó">Jeroni d'Estridó</a> <i>Epistolae Morale</i>, en comparació a la còpia de les epístoles de <a href="/wiki/Cicer%C3%B3" title="Ciceró">Ciceró</a>, totes dues del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>. Molts historiadors i específicament medievalistes sostenen que a la fi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> i XV es van mostrar reformes que van acomodar moltes de les funcions associades amb la impressió. Molts clàssics, naturalment, van buscar reproduccions de textos clàssics durant el període, que no eran característiques d'una altra obra que es considerava més important. La universalitat i uniformitat, segons els medievalistes, es va observar entre alguns manuscrits tardans, juntament amb altres canvis típicament associats amb el llibre imprès.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991427-429_41-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991427-429-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Gran part dels estudis recents sobre la cultura del manuscrit s'ha realitzat per <a href="/wiki/Elizabeth_Eisenstein" title="Elizabeth Eisenstein">Elizabeth Eisenstein</a>,<sup id="cite_ref-42" class="reference"><a href="#cite_note-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> una erudita de la cultura impresa, i podria dir-se que la creadora del model de «cultura de la impressió». Eisenstein va argumentar que la invenció de la impremta va conduir al renaixement, i les condicions socials necessàries per fer-ho. La impremta va permetre als lectors alliberar-se de moltes limitacions que tenien els manuscrits. Ella tanmateix, no va entrar en els detalls sobre l'estat de la cultura del manuscrit i dels escribes a la fi dels segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>. Va descriure en detall les condicions presents a Alemanya en aquell moment de la invenció de les impremtes a <a href="/wiki/Mainz" class="mw-redirect" title="Mainz">Mainz</a>, i va detallar la cultura de l'escriba a Anglaterra i França per tal de comparar la cultura impresa i la cultura del manuscrit. No va descriure els humanistes italians a Florència i els ordes religiosos reformades de la <i>Devotio Moderna</i> als Països Baixos i Alemanya. Molts medievalistes, específicament Mary A. Rouse i Richard H. Rouse, van respondre en intentar crear una relació més detallada de la cultura del manuscrit tardà, i van definir les seves característiques distintives. Això forma part de la creença que es van produir canvis durant el període que els estudiosos de la cultura d'impressió, com Eisenstein, han ignorat.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991465-466_43-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991465-466-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-FOOTNOTEVoigts1979251-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEVoigts1979251_1-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFVoigts1979">Voigts, 1979</a>, p. 251.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEVoigts1979250-268-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEVoigts1979250-268_2-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFVoigts1979">Voigts, 1979</a>, p. 250-268.</span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFLindberg1980"><span style="font-variant: small-caps;">Lindberg</span>, David. <i>Science in the Middle Ages</i>.  Chicago: The University of Chicago Press, 1980, p. 432-433. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-226-48233-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-226-48233-2">ISBN 0-226-48233-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Science+in+the+Middle+Ages&rft.aulast=Lindberg&rft.aufirst=David&rft.date=1980&rft.pub=The+University+of+Chicago+Press&rft.place=Chicago&rft.pages=432-433&rft.isbn=0-226-48233-2"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEVoigts1979250-252-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEVoigts1979250-252_4-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFVoigts1979">Voigts, 1979</a>, p. 250-252.</span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFThe_Beginnings_of_Western_Science2007"><span style="font-variant: small-caps;">The Beginnings of Western Science</span>, Lindberg. <i>David</i>.  Chicago: The University of Chicago Press, 2007, p. 351.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=David&rft.aulast=The+Beginnings+of+Western+Science&rft.aufirst=Lindberg&rft.date=2007&rft.pub=The+University+of+Chicago+Press&rft.place=Chicago&rft.pages=351"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFLindberg1978"><span style="font-variant: small-caps;">Lindberg</span>, David. <i>Science in the Middle Ages</i>.  Chicago: The University of Chicago Press, 1978, p. 430-431.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Science+in+the+Middle+Ages&rft.aulast=Lindberg&rft.aufirst=David&rft.date=1978&rft.pub=The+University+of+Chicago+Press&rft.place=Chicago&rft.pages=430-431"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFLindberg2007"><span style="font-variant: small-caps;">Lindberg</span>, David. <i>The Beginnings of Western Science</i>.  Chicago: The University of Chicago Press, 2007, p. 351.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Beginnings+of+Western+Science&rft.aulast=Lindberg&rft.aufirst=David&rft.date=2007&rft.pub=The+University+of+Chicago+Press&rft.place=Chicago&rft.pages=351"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFLindberg1978"><span style="font-variant: small-caps;">Lindberg</span>, David. <i>Science in the Middle Ages</i>.  Chicago: The University of Chicago Press, 1978, p. 432-433.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Science+in+the+Middle+Ages&rft.aulast=Lindberg&rft.aufirst=David&rft.date=1978&rft.pub=The+University+of+Chicago+Press&rft.place=Chicago&rft.pages=432-433"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFLindberg2007"><span style="font-variant: small-caps;">Lindberg</span>, David. <i>The Beginnings of Western Science</i>.  Chicago: The University of Chicago Press, 2007, p. 354-355.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Beginnings+of+Western+Science&rft.aulast=Lindberg&rft.aufirst=David&rft.date=2007&rft.pub=The+University+of+Chicago+Press&rft.place=Chicago&rft.pages=354-355"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBarker199345-52-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBarker199345-52_10-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBarker1993">Barker, 1993</a>, p. 45-52.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBarker199346-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBarker199346_11-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBarker1993">Barker, 1993</a>, p. 46.</span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text">de Hamel, Christopher. <i>The British Library Guide to Manuscript Illumination: History and Techniques.</i> Toronto: University of Toronto Press, 1988, pp. 41-52.</span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text">Rouse, Richard H., and Mary A. Rouse. <i>Manuscripts and Their Makers : Commercial Book Producers in Medieval Paris</i>, 1200–1500. 2 vols, Illiterati Et Uxorati. Turnhout, Belgium: Harvey Miller, 2000. p.85</span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text">Ullman, B. L., "La Pecia dans les manuscrits universitaires du XIII e et du XIV e siecle." Rev. of La Pecia, by Jean Destrez. <i>Classical Philology</i>, Vol. 33, No. 2. 1938: pp. 238-240</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991303-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991303_15-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRouseRouse1991">Rouse i Rouse, 1991</a>, p. 303.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991304-305-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991304-305_16-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRouseRouse1991">Rouse i Rouse, 1991</a>, p. 304-305.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991447-457-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991447-457_17-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRouseRouse1991">Rouse i Rouse, 1991</a>, p. 447-457.</span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text">Hellinga, Lotte. The Codex in the Fifteenth Century. Manuscript and Print. Barker, Nicolas, ed. and British Library. A Potencie of Life : Books in Society : The Clark Lectures 1986–1987, British Library Studies in the History of the Book. Londres: British Library, 1993. pp. 63-84</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991452-459-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991452-459_19-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRouseRouse1991">Rouse i Rouse, 1991</a>, p. 452-459.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991452-457-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991452-457_20-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRouseRouse1991">Rouse i Rouse, 1991</a>, p. 452-457.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991450-452-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991450-452_21-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRouseRouse1991">Rouse i Rouse, 1991</a>, p. 450-452.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991427-440-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991427-440_22-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRouseRouse1991">Rouse i Rouse, 1991</a>, p. 427-440.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991450-457-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991450-457_23-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRouseRouse1991">Rouse i Rouse, 1991</a>, p. 450-457.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991440-452-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991440-452_24-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRouseRouse1991">Rouse i Rouse, 1991</a>, p. 440-452.</span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070927213323/http://www.hmml.org/research06/catalogue/detail.asp?MSID=76416">A 14th/15th century, German Valde Bonum</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hmml.org/research06/catalogue/detail.asp?MSID=76416">original</a> el 2007-09-27. [Consulta: 7 maig 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991440-448-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991440-448_26-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRouseRouse1991">Rouse i Rouse, 1991</a>, p. 440-448.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991452-456-27"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991452-456_27-0">27,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991452-456_27-1">27,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRouseRouse1991">Rouse i Rouse, 1991</a>, p. 452-456.</span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text">Lotte, p. 63–81 Rouse, Richard H., and Mary A. Rouse. <i>Manuscripts and Their Makers : Commercial Book Producers in Medieval Paris, 1200–1500</i>. 2 vols, Illiterati Et Uxorati. Turnhout, Belgium: Harvey Miller, 2000. p. 328-329</span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Hellinga, Lotte. pp. 63-79</i></span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text">Rouse 2000, p. 329-331</span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text">Hellinga, Lotte. p. 63-72</span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text">Rouse 2000, p. 329–332</span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text">Desmond, Marilynn and Pamela Sheingorn. Myth, montage, & visuality in late medieval manuscript culture : Christine de Pizan's Epistre Othea. Ann Arbor, MI: University of Michigan Press, 2003. pp. 1-5</span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text">Desmond and Sheingorn, pp.1-192</span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text">Desmond and Sheingorn, pp. 192-241</span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070927213202/http://www.hmml.org/research06/catalogue/detail.asp?MSID=111051">A 14th/15th century, Caxton era Works of Chaucer</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hmml.org/research06/catalogue/detail.asp?MSID=111051">original</a> el 2007-09-27. [Consulta: 8 maig 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text">Mayer, Lauryn S. Words made flesh: reading medieval manuscript culture. Nova York: Routledge, 2004. pp. 121-145</span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text">Mayer, pp. 121-148</span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text">Mayer, pp. 132-148</span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text">Lotte, p. 64-84</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991427-429-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991427-429_41-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRouseRouse1991">Rouse i Rouse, 1991</a>, p. 427-429.</span> </li> <li id="cite_note-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-42">↑</a></span> <span class="reference-text">Elizabeth Eisenstein, Print as an Agent of Change, 2 vols.(Cambridge: University Press, 1979). pp. 328-329</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERouseRouse1991465-466-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERouseRouse1991465-466_43-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRouseRouse1991">Rouse i Rouse, 1991</a>, p. 465-466.</span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBarker1993"><span style="font-variant: small-caps;">Barker</span>, Nicolas i British Library. <i>A Potencie of Life : Books in Society : The Clark Lectures 1986–1987, British Library Studies in the History of the Book</i>.  Londres: British Library, 1993.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Potencie+of+Life+%3A+Books+in+Society+%3A+The+Clark+Lectures+1986%E2%80%931987%2C+British+Library+Studies+in+the+History+of+the+Book&rft.aulast=Barker&rft.aufirst=Nicolas+i+British+Library&rft.date=1993&rft.pub=British+Library&rft.place=Londres"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFRouseRouse1991"><span style="font-variant: small-caps;">Rouse</span>, Mary A.; <span style="font-variant: small-caps;">Rouse</span>, Richard H. «Authentic Witnesses. Approaches to Medieval Texts and Manuscripts» (en anglès). <i>Publications in Medieval Studies</i>. University of Notre Dame Press, 1991.</span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFVoigts1979"><span style="font-variant: small-caps;">Voigts</span>, Linda «Anglo-Saxon Plant Remedies and the Anglo Saxons» (en anglès). <i>Isis</i>, 70, 1979. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F352199">10.1086/352199</a>.</span></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://manuscripts.kb.nl/">Medieval Illuminated Manuscripts</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gutenberg.org/etext/19870">Illuminated Manuscripts</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.bodley.ox.ac.uk/dept/scwmss/wmss/medieval/browse.htm">Bodleian Library Collection of Manuscripts</a></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Llibres" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Llibres" title="Plantilla:Llibres"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Llibres" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Llibre" title="Llibre">Llibres</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Disseny</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Estructura física</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Coberta" title="Coberta">Coberta</a></li> <li><a href="/wiki/Guardes" title="Guardes">Guarda</a></li> <li><a href="/wiki/Folre_(coberta)" title="Folre (coberta)">Folre</a></li> <li><a href="/wiki/Quadern_(plegat)" class="mw-redirect" title="Quadern (plegat)">Quadern</a></li> <li><a href="/wiki/Tom" title="Tom">Tom</a></li> <li><a href="/wiki/Volum_(llibre)" title="Volum (llibre)">Volum</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Parts inicials</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Agra%C3%AFments_(gest_de_cortesia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Agraïments (gest de cortesia) (encara no existeix)">Agraiments</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Dedicat%C3%B2ria_(arts_gr%C3%A0fiques)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dedicatòria (arts gràfiques) (encara no existeix)">Dedicatòria</a></li> <li><a href="/wiki/Ep%C3%ADgraf_(literatura)" class="mw-redirect" title="Epígraf (literatura)">Epígraf</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Fals_t%C3%ADtol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fals títol (encara no existeix)">Fals títol</a></li> <li><a href="/wiki/Frontispici_(arts_gr%C3%A0fiques)" title="Frontispici (arts gràfiques)">Frontispici (arts gràfiques)</a></li> <li><a href="/wiki/Introducci%C3%B3" title="Introducció">Introducció</a></li> <li><a href="/wiki/Portada_(llibre)" title="Portada (llibre)">Portada</a></li> <li><a href="/wiki/Prefaci" title="Prefaci">Prefaci</a></li> <li><a href="/wiki/Pr%C3%B2leg" title="Pròleg">Pròleg</a></li> <li><a href="/wiki/Sumari" title="Sumari">Sumari</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Parts centrals</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Anotaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Anotació">Anotació</a></li> <li><a href="/wiki/Cap%C3%ADtol_literari" title="Capítol literari">Capítol</a></li> <li><a href="/wiki/Citaci%C3%B3" title="Citació">Citació</a></li> <li><a href="/wiki/Llibre_d%27estil" title="Llibre d'estil">Llibre d'estil</a></li> <li><a href="/wiki/Nota_(tipografia)" title="Nota (tipografia)">Nota (tipografia)</a></li> <li><a href="/wiki/Par%C3%A0graf" title="Paràgraf">Paràgraf</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Secci%C3%B3_(tipografia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Secció (tipografia) (encara no existeix)">Secció (tipografia)</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Parts finals</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Addenda" title="Addenda">Addenda</a></li> <li><a href="/wiki/Bibliografia" title="Bibliografia">Bibliografia</a></li> <li><a href="/wiki/Colof%C3%B3" title="Colofó">Colofó</a></li> <li><a href="/wiki/Ep%C3%ADleg" title="Epíleg">Epíleg</a></li> <li><a href="/wiki/Glossari" title="Glossari">Glossari</a></li> <li><a href="/wiki/%C3%8Dndex_alfab%C3%A8tic" title="Índex alfabètic">Índex alfabètic</a></li> <li><a href="/wiki/Post_scriptum" title="Post scriptum">Post scriptum</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Enquadernaci%C3%B3" title="Enquadernació">Enquadernació</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Buckram&action=edit&redlink=1" class="new" title="Buckram (encara no existeix)">Buckram</a></li> <li><a href="/wiki/Enquadernaci%C3%B3_en_pell" title="Enquadernació en pell">En pell</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Enquadernaci%C3%B3_Antropod%C3%A8rmica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Enquadernació Antropodèrmica (encara no existeix)">Antropodèrmica</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Enquadernaci%C3%B3_d%27Orfebreria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Enquadernació d'Orfebreria (encara no existeix)">d'Orbrebreria</a></li> <li><a href="/wiki/Enquadernaci%C3%B3_carton%C3%A9" title="Enquadernació cartoné">Cartoné</a></li> <li><a href="/wiki/Enquadernaci%C3%B3_en_r%C3%BAstica" title="Enquadernació en rústica">Rústica</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Enquadernadors" title="Categoria:Enquadernadors">Enquadernadors</a></li> <li><a href="/wiki/Gofrar" title="Gofrar">Gofrar</a></li> <li><a href="/wiki/Intons" title="Intons">Intons</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td><td class="navbox-image" rowspan="7" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><figure class="mw-halign-right" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Gutenberg_Bible,_Lenox_Copy,_New_York_Public_Library,_2009._Pic_01.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Gutenberg_Bible%2C_Lenox_Copy%2C_New_York_Public_Library%2C_2009._Pic_01.jpg/150px-Gutenberg_Bible%2C_Lenox_Copy%2C_New_York_Public_Library%2C_2009._Pic_01.jpg" decoding="async" width="150" height="94" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Gutenberg_Bible%2C_Lenox_Copy%2C_New_York_Public_Library%2C_2009._Pic_01.jpg/225px-Gutenberg_Bible%2C_Lenox_Copy%2C_New_York_Public_Library%2C_2009._Pic_01.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Gutenberg_Bible%2C_Lenox_Copy%2C_New_York_Public_Library%2C_2009._Pic_01.jpg/300px-Gutenberg_Bible%2C_Lenox_Copy%2C_New_York_Public_Library%2C_2009._Pic_01.jpg 2x" data-file-width="1920" data-file-height="1200" /></a><figcaption></figcaption></figure></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Producció</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/w/index.php?title=Edici%C3%B3_(proc%C3%A9s)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edició (procés) (encara no existeix)">Edició (procés)</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Consell_de_redacci%C3%B3" title="Consell de redacció">Consell de redacció</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Correcci%C3%B3_de_text&action=edit&redlink=1" class="new" title="Correcció de text (encara no existeix)">Correcció de text</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Edici%C3%B3_col%C2%B7laborativa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edició col·laborativa (encara no existeix)">Edició col·laborativa</a></li> <li><a href="/wiki/Edici%C3%B3_(llibre)" title="Edició (llibre)">Edició</a> (<a href="/wiki/Categoria:Editors" title="Categoria:Editors">Editors per continent</a>)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Il%C2%B7lustraci%C3%B3_de_llibres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Il·lustració de llibres (encara no existeix)">Il·lustració de llibres</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Resum_(edici%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Resum (edició) (encara no existeix)">Resum (edició)</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Categoria:Software_d%27edici%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Categoria:Software d'edició (encara no existeix)">Programari d'edició</a></li> <li><a href="/wiki/Redacci%C3%B3" title="Redacció">Redacció</a></li> <li><a href="/wiki/Tiratge" title="Tiratge">Tiratge</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=T%C3%ADtol_del_treball&action=edit&redlink=1" class="new" title="Títol del treball (encara no existeix)">Títol del treball</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Impressi%C3%B3" title="Impressió">Impressió</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Tipografia" title="Tipografia">Tipografia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Composici%C3%B3_tipogr%C3%A0fica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Composició tipogràfica (encara no existeix)">Composició tipogràfica</a></li> <li><a href="/wiki/Linotip" title="Linotip">Linotip</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=T%C3%A8cnica_d%27impressi%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tècnica d'impressió (encara no existeix)">Tècnica d'impressió</a></li> <li><a href="/wiki/Rotogravat" title="Rotogravat">Rotogravat</a></li> <li><a href="/wiki/Serigrafia" title="Serigrafia">Serigrafia</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia" title="Història de la tipografia">Història de la tipografia</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Maquetaci%C3%B3" title="Maquetació">Maquetació</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Font_(tipografia)" title="Font (tipografia)">Font (tipografia)</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Gr%C3%A0fic_(disseny)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gràfic (disseny) (encara no existeix)">Gràfic (disseny)</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Mesures_del_llibre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mesures del llibre (encara no existeix)">Mesures</a> (<a href="/wiki/Infoli" title="Infoli">Infoli</a> - <a href="/wiki/Octau_(llibre)" title="Octau (llibre)">Octau</a> - <a href="/wiki/Quart_(llibre)" title="Quart (llibre)">Quart</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Edici%C3%B3" title="Edició">Edició</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Acc%C3%A9s_obert" title="Accés obert">Accés obert</a></li> <li><a href="/wiki/Autoedici%C3%B3" title="Autoedició">Autoedició</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Autopublicaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Autopublicació (encara no existeix)">Autopublicació</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=C%C3%B2pia_de_revisi%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Còpia de revisió (encara no existeix)">Còpia de revisió</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Col%C2%B7lecci%C3%B3_(edici%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Col·lecció (edició) (encara no existeix)">Col·lecció (edició)</a></li> <li><a href="/wiki/Dip%C3%B2sit_legal" title="Dipòsit legal">Dipòsit legal</a></li> <li><a href="/wiki/Drets_d%27autor" title="Drets d'autor">Drets d'autor</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Edici%C3%B3_limitada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edició limitada (encara no existeix)">Edició limitada</a></li> <li><a href="/wiki/Edici%C3%B3_electr%C3%B2nica" class="mw-redirect" title="Edició electrònica">Edició electrònica</a></li> <li><a href="/wiki/Galerada" title="Galerada">Galerada</a></li> <li><a href="/wiki/International_Standard_Book_Number" class="mw-redirect" title="International Standard Book Number">ISBN</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_cient%C3%ADfica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura científica (encara no existeix)">Literatura científica</a></li> <li><a href="/wiki/Propietat_intel%C2%B7lectual" title="Propietat intel·lectual">Propietat intel·lectual</a></li> <li><a href="/wiki/Publicaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Publicació">Publicació</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Publicaci%C3%B3_acad%C3%A8mica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Publicació acadèmica (encara no existeix)">Publicació acadèmica</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=S%C3%A8rie_de_llibres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sèrie de llibres (encara no existeix)">Sèrie de llibres</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Consum</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/w/index.php?title=Comer%C3%A7_del_llibre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comerç del llibre (encara no existeix)">Comerç del llibre</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Fires_de_llibres" title="Categoria:Fires de llibres">Fires del llibre</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_comer%C3%A7_del_llibre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història del comerç del llibre (encara no existeix)">Història del comerç del llibre</a></li> <li><a href="/wiki/Llibre_de_vell" title="Llibre de vell">Llibre de vell</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Llibreries" title="Categoria:Llibreries">Llibreries</a></li> <li><a href="/wiki/Vila_del_llibre" title="Vila del llibre">Vila del llibre</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Premi_literari" title="Premi literari">Premis literaris</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Premis_literaris_de_Catalunya" title="Categoria:Premis literaris de Catalunya">Premis (Catalunya)</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Premis_literaris_d%27Espanya" title="Categoria:Premis literaris d'Espanya">Premis (Espanya)</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Premis_Nobel_de_Literatura" title="Categoria:Premis Nobel de Literatura">(Nobel)</a></li> <li><a href="/wiki/Best-seller" title="Best-seller">Best-sellers</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Llibres i persones</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Bibliodiversitat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bibliodiversitat (encara no existeix)">Bibliodiversitat</a></li> <li><a href="/wiki/Bibliof%C3%A0gia" title="Bibliofàgia">Bibliofàgia</a> (<a href="/w/index.php?title=Cuc_dels_llibres_(insecte)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cuc dels llibres (insecte) (encara no existeix)">Cucs dels llibres</a>)</li> <li><a href="/wiki/Bibliof%C3%ADlia" title="Bibliofília">Bibliofília</a> (<a href="/wiki/Categoria:Bibli%C3%B2fils" title="Categoria:Bibliòfils">Bibliòfils</a>)</li> <li><a href="/wiki/Bibliologia" title="Bibliologia">Bibliologia</a></li> <li><a href="/wiki/Bibliomania" title="Bibliomania">Bibliomania</a></li> <li><a href="/wiki/Bibliometria" title="Bibliometria">Bibliometria</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Biblioter%C3%A0pia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Biblioteràpia (encara no existeix)">Biblioteràpia</a></li> <li><a href="/wiki/BookTube" title="BookTube">BookTube</a></li> <li><a href="/wiki/Ciutat_de_la_Literatura" title="Ciutat de la Literatura">Ciutat de la Literatura</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Col%C2%B7leccionisme_de_llibres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Col·leccionisme de llibres (encara no existeix)">Col·leccionisme</a></li> <li><a href="/wiki/Cr%C3%ADtica_liter%C3%A0ria" title="Crítica literària">Crítica literària</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Digitalitzaci%C3%B3_de_llibres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Digitalització de llibres (encara no existeix)">Digitalització</a></li> <li><a href="/wiki/Exlibris" title="Exlibris">Exlibris</a></li> <li><a href="/wiki/Passallibres" title="Passallibres">Passallibres</a></li> <li><a href="/wiki/Punt_de_llibre" title="Punt de llibre">Punt de llibre</a></li> <li><a href="/wiki/Teixell" title="Teixell">Teixell</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Lectura" title="Lectura">Lectura</a> i <a href="/wiki/Sistema_d%27escriptura" title="Sistema d'escriptura">escriptura</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Alfabetisme" title="Alfabetisme">Alfabetització</a></li> <li><a href="/wiki/Alfabet" title="Alfabet">Alfabets i escriptures del món</a></li> <li><a href="/wiki/Aprenentatge_lectoescriptor" title="Aprenentatge lectoescriptor">Aprenentatge lectura</a></li> <li><a href="/wiki/Cal%C2%B7ligrafia" title="Cal·ligrafia">Cal·ligrafia</a></li> <li><a href="/wiki/Club_de_lectura" title="Club de lectura">Clubs</a></li> <li><a href="/wiki/Comprensi%C3%B3_lectora" title="Comprensió lectora">Comprensió lectora</a></li> <li><a href="/wiki/Facilitat_de_lectura" title="Facilitat de lectura">Facilitat de lectura</a></li> <li><a href="/wiki/Llegibilitat" title="Llegibilitat">Llegibilitat</a></li> <li><a href="/wiki/Llenguatge_escrit" title="Llenguatge escrit">Llenguatge escrit</a></li> <li><a href="/wiki/Llenguatge_formal" title="Llenguatge formal">Llenguatge formal</a></li> <li><a href="/wiki/Transliteraci%C3%B3" title="Transliteració">Transliteració</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27escriptura" title="Història de l'escriptura">Història de l'escriptura</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Bibliografia" title="Bibliografia">Bibliografies</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Article_cient%C3%ADfic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Article científic (encara no existeix)">Article científic</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Base_de_dades_documental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Base de dades documental (encara no existeix)">Base de dades documental</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Bibli%C3%B2grafs" title="Categoria:Bibliògrafs">Bibliògrafs</a></li> <li><a href="/wiki/Cat%C3%A0leg_de_biblioteca" title="Catàleg de biblioteca">Catàleg</a></li> <li><a href="/wiki/Citaci%C3%B3" title="Citació">Citació</a></li> <li><a href="/wiki/Passarel%C2%B7la_tem%C3%A0tica" title="Passarel·la temàtica">Directori temàtic</a></li> <li><a href="/wiki/Font_documental" title="Font documental">Font documental</a></li> <li><a href="/wiki/Programari_de_gesti%C3%B3_de_refer%C3%A8ncies" title="Programari de gestió de referències">Gestor de referències</a></li> <li><a href="/wiki/%C3%8Dndex_de_cites" title="Índex de cites">Índex de cites</a></li> <li><a href="/wiki/Indexaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Indexació">Indexació</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Metabibliograf%C3%ADa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Metabibliografía (encara no existeix)">Metabibliografía</a></li> <li><a href="/wiki/Refer%C3%A8ncia_bibliogr%C3%A0fica" title="Referència bibliogràfica">Referència bibliogràfica</a></li> <li><a href="/wiki/Dip%C3%B2sit_institucional" title="Dipòsit institucional">Repositori</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Equipament</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Llibreria" title="Llibreria">Llibreries</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Subjectallibres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Subjectallibres (encara no existeix)">Subjectallibres</a></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca" title="Biblioteca">Biblioteca</a> - (<a href="/wiki/Bibliobusos" class="mw-redirect" title="Bibliobusos">Bibliobusos</a> - <a href="/wiki/Biblioteca_lliure" title="Biblioteca lliure">Biblioteca lliure</a> - <a href="/wiki/Bibliotecari" title="Bibliotecari">Bibliotecari</a> - <a href="/wiki/Biblioteconomia" title="Biblioteconomia">Biblioteconomia</a> - <a href="/wiki/Categoria:Biblioteques_per_tipus" title="Categoria:Biblioteques per tipus">Tipus de biblioteques</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/G%C3%A8nere_literari" title="Gènere literari">Gèneres literaris</a></th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Narrativa" title="Narrativa">Narrativa</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Ap%C3%B2leg" title="Apòleg">Apòleg</a></li> <li><a href="/wiki/Apologia" class="mw-redirect" title="Apologia">Apologia</a></li> <li><a href="/wiki/Assaig_(literatura)" title="Assaig (literatura)">Assaig</a></li> <li><a href="/wiki/C%C3%B2mic" title="Còmic">Còmic</a></li> <li><a href="/wiki/Conte" title="Conte">Conte</a></li> <li><a href="/wiki/Dietari" class="mw-redirect" title="Dietari">Dietari</a></li> <li><a href="/wiki/Conte" title="Conte">Conte</a></li> <li><a href="/wiki/Cr%C3%ADtica" title="Crítica">Crítica</a></li> <li><a href="/wiki/Docuficci%C3%B3" title="Docuficció">Docuficció</a></li> <li><a href="/wiki/Drama" title="Drama">Drama</a></li> <li><a href="/wiki/Ep%C3%ADstola" title="Epístola">Epístola</a></li> <li><a href="/wiki/Faula" title="Faula">Faula</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ficci%C3%B3_g%C3%B2tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ficció gòtica (encara no existeix)">Ficció gòtica</a></li> <li><a href="/wiki/Libel" title="Libel">Libel</a></li> <li><a href="/wiki/Novel%C2%B7la" title="Novel·la">Novel·la</a> - <a href="/wiki/Categoria:G%C3%A8neres_de_novel%C2%B7la" title="Categoria:Gèneres de novel·la">Novel·la (gèneres)</a></li> <li><a href="/wiki/Pamflet" title="Pamflet">Pamflet</a></li> <li><a href="/wiki/Paneg%C3%ADric" title="Panegíric">Panegíric</a></li> <li><a href="/wiki/Par%C3%B2dia" title="Paròdia">Paròdia</a></li> <li><a href="/wiki/Quadre_de_costums" class="mw-redirect" title="Quadre de costums">Quadre de costums</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_de_viatges" title="Literatura de viatges">Viatges</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_infantil" title="Literatura infantil">Literatura infantil</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_juvenil" title="Literatura juvenil">Literatura juvenil</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_religiosa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura religiosa (encara no existeix)">Literatura religiosa</a></li> <li><a href="/wiki/Manga" title="Manga">Manga</a></li> <li><a href="/wiki/Mem%C3%B2ries" title="Memòries">Memòries</a></li> <li><a href="/wiki/Saga_(literatura)" title="Saga (literatura)">Saga</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Poesia" title="Poesia">Poesia</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Categoria:G%C3%A8neres_po%C3%A8tics" title="Categoria:Gèneres poètics">Poesia (gèneres)</a></li> <li><a href="/wiki/L%C3%ADrica" title="Lírica">Lírica</a> (<a href="/wiki/Balada" title="Balada">Balada</a> - <a href="/wiki/Can%C3%A7%C3%B3" title="Cançó">Cançó</a> - <a href="/wiki/Elegia" title="Elegia">Elegia</a> - <a href="/wiki/%C3%88gloga" title="Ègloga">Ègloga</a> - <a href="/wiki/Epigrama" title="Epigrama">Epigrama</a> - <a href="/wiki/S%C3%A0tira" title="Sàtira">Sàtira</a>)</li> <li><a href="/wiki/%C3%88pica" title="Èpica">Èpica</a> - (<a href="/wiki/Epopeia" class="mw-redirect" title="Epopeia">Epopeia</a> - <a href="/wiki/Roman%C3%A7_(poesia)" title="Romanç (poesia)">Romanç</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Teatre" title="Teatre">Teatre</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Categoria:G%C3%A8neres_teatrals" title="Categoria:Gèneres teatrals">Teatre (gèneres)</a> - <a href="/wiki/Com%C3%A8dia" title="Comèdia">Comèdia</a> - <a href="/wiki/Drama" title="Drama">Drama</a> - <a href="/wiki/Farsa_(obra_teatral)" title="Farsa (obra teatral)">Farsa (obra teatral)</a> - <a href="/wiki/Melodrama" title="Melodrama">Melodrama</a> - <a href="/wiki/Trag%C3%A8dia" title="Tragèdia">Tragèdia</a> - <a href="/wiki/Tragicom%C3%A8dia" title="Tragicomèdia">Tragicomèdia</a> - <a href="/wiki/Vodevil" title="Vodevil">Vodevil</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Tipologies</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th id="Tipus_de_llibre" scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Tipus de llibre</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/%C3%80lbum_il%C2%B7lustrat" title="Àlbum il·lustrat">Àlbum il·lustrat</a></li> <li><a href="/wiki/Almanac" title="Almanac">Almanac</a></li> <li><a href="/wiki/Antologia" title="Antologia">Antologia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Anuari&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anuari (encara no existeix)">Anuari</a></li> <li><a href="/wiki/Armorial" title="Armorial">Armorial</a></li> <li><a href="/wiki/Atles_(cartografia)" title="Atles (cartografia)">Atles</a></li> <li><a href="/wiki/Beceroles" title="Beceroles">Beceroles</a></li> <li><a href="/wiki/Cartulari" title="Cartulari">Cartulari</a></li> <li><a href="/wiki/Dietari" class="mw-redirect" title="Dietari">Dietari</a></li> <li><a href="/wiki/Diccionari" title="Diccionari">Diccionari</a> (<a href="/wiki/Categoria:Diccionaris" title="Categoria:Diccionaris">Diccionaris</a> - <a href="/wiki/Diccionari_ideol%C3%B2gic" title="Diccionari ideològic">Ideològic</a> - <a href="/wiki/Diccionari_etimol%C3%B2gic" class="mw-redirect" title="Diccionari etimològic">Etimològic</a> - <a href="/wiki/Nomencl%C3%A0tor" title="Nomenclàtor">Nomenclàtor</a> - <a href="/wiki/Tesaurus" title="Tesaurus">Tesaurus</a>)</li> <li><a href="/wiki/Enciclop%C3%A8dia" title="Enciclopèdia">Enciclopèdia</a> (<a href="/wiki/Categoria:Enciclop%C3%A8dies" title="Categoria:Enciclopèdies">Enciclopèdies</a> - <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_les_enciclop%C3%A8dies" title="Història de les enciclopèdies">Història de les enciclopèdies</a> - <a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica" title="Encyclopædia Britannica">Encyclopædia Britannica</a> - <a href="/wiki/Enciclop%C3%A8dia_Espasa" title="Enciclopèdia Espasa">Enciclopèdia Espasa</a> - <a href="/wiki/Enciclop%C3%A8dia_Larousse" title="Enciclopèdia Larousse">Enciclopèdia Larousse</a>)</li> <li><a href="/wiki/Facs%C3%ADmil" title="Facsímil">Facsímil</a></li> <li><a href="/wiki/Foliscopi" title="Foliscopi">Foliscopi</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Fotollibres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fotollibres (encara no existeix)">Fotollibres</a></li> <li><a href="/wiki/Grimori" title="Grimori">Grimoris</a></li> <li><a href="/wiki/Llibre_d%27artista" title="Llibre d'artista">Llibre d'artista</a></li> <li><a href="/wiki/Llibre_de_butxaca" title="Llibre de butxaca">Llibre de butxaca</a></li> <li><a href="/wiki/Llibre_de_cuina" title="Llibre de cuina">Llibre de cuina</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llibre_miniatura&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llibre miniatura (encara no existeix)">Llibre miniatura</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llibre_de_sobretaula&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llibre de sobretaula (encara no existeix)">Llibre de sobretaula</a></li> <li><a href="/wiki/Llibre_de_text" title="Llibre de text">Llibre de text</a></li> <li><a href="/wiki/Llibre_desplegable" title="Llibre desplegable">Llibre desplegable</a></li> <li>Formats (<a href="/wiki/Audiollibre" title="Audiollibre">Audiollibre</a> - <a href="/wiki/Llibre_electr%C3%B2nic" title="Llibre electrònic">Llibre electrònic</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Història</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_del_llibre" title="Història del llibre">Història del llibre</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Arxiv%C3%ADstica" title="Arxivística">Arxivística</a> (<a href="/wiki/Categoria:Arxivers" title="Categoria:Arxivers">Arxivers</a>)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Cabinet_de_lectura&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cabinet de lectura (encara no existeix)">Cabinet de lectura</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Cultura_impresa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cultura impresa (encara no existeix)">Cultura impresa</a></li> <li><a href="/wiki/Encyclop%C3%A9die" title="Encyclopédie">Encyclopédie</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Historiadors_del_llibre" title="Categoria:Historiadors del llibre">Historiadors del lllibre</a></li> <li><a href="/wiki/Impremta" title="Impremta">Història de la Impremta</a></li> <li><a href="/wiki/Incunable" title="Incunable">Incunables</a></li> <li><a href="/wiki/Paleografia" title="Paleografia">Paleografia</a> (<a href="/wiki/Categoria:Pale%C3%B2grafs" title="Categoria:Paleògrafs">Paleògrafs</a>)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Preservaci%C3%B3_(biblioteconomia_i_arxivistica)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Preservació (biblioteconomia i arxivistica) (encara no existeix)">Preservació</a> (<a href="/wiki/Preservaci%C3%B3_digital" title="Preservació digital">Preservació digital</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Manuscrits" class="mw-redirect" title="Manuscrits">Manuscrits</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Manuscrits_il%C2%B7luminats_del_Beatus" title="Categoria:Manuscrits il·luminats del Beatus">Beatus</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Bestiaris" title="Categoria:Bestiaris">Bestiaris</a></li> <li><a class="mw-selflink selflink">Cultura manuscrita</a> (<a href="/wiki/Amanuense" title="Amanuense">Copista</a> - <a href="/wiki/Margin%C3%A0lia" title="Marginàlia">Marginàlia</a> - <a href="/wiki/Scriptorium" title="Scriptorium">Scriptorium</a>)</li> <li><a href="/wiki/Categoria:Llibres_d%27hores" title="Categoria:Llibres d'hores">Llibres d'hores</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Llibres_verds" title="Categoria:Llibres verds">Llibres verds</a></li> <li><a href="/wiki/Manuscrits_il%C2%B7luminats" class="mw-redirect" title="Manuscrits il·luminats">Manuscrits il·luminats</a></li> <li><a href="/wiki/Manuscrit_Voynich" title="Manuscrit Voynich">Manuscrit Voynich</a></li> <li><a href="/wiki/Rotlle_(manuscrit)" title="Rotlle (manuscrit)">Rotlles</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/C%C3%B2dex" title="Còdex">Còdex</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Codicologia" title="Codicologia">Codicologia</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:C%C3%B2dexs_b%C3%ADblics" title="Categoria:Còdexs bíblics">Còdex bíblics</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:C%C3%B2dexs_de_Leonardo_da_Vinci" title="Categoria:Còdexs de Leonardo da Vinci">Còdex Leonardo</a></li> <li><a href="/wiki/C%C3%B2dex_mesoameric%C3%A0" title="Còdex mesoamericà">Còdex mesoamericà</a> (<a href="/wiki/Sistemes_d%27escriptura_de_Mesoam%C3%A8rica" title="Sistemes d'escriptura de Mesoamèrica">Sistemes d'escriptura de Mesoamèrica</a>)</li> <li><a href="/wiki/C%C3%B2dexs_maies" title="Còdexs maies">Còdexs maies</a></li> <li><a href="/wiki/C%C3%B2dexs_mexiques" title="Còdexs mexiques">Còdexs mexiques</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Papir" title="Papir">Papirs</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Escriba" title="Escriba">Escriba</a> (<a href="/wiki/Escriba_de_l%27antic_Egipte" class="mw-redirect" title="Escriba de l'antic Egipte">Escriba de l'antic Egipte</a>)</li> <li><a href="/wiki/Literatura_de_l%27antic_Egipte" title="Literatura de l'antic Egipte">Literatura de l'antic Egipte</a></li> <li><a href="/wiki/Jerogl%C3%ADfic_egipci" title="Jeroglífic egipci">Jeroglífic egipci</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Papirs_de_l%27antic_Egipte" title="Categoria:Papirs de l'antic Egipte">Papirs de l'antic Egipte</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Papirs_del_Nou_Testament" title="Categoria:Papirs del Nou Testament">Papirs del Nou Testament</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/w/index.php?title=Censura_de_llibres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Censura de llibres (encara no existeix)">Censura</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Crema_de_llibres" title="Crema de llibres">Crema de llibres</a> (<a href="/wiki/Crema_de_llibres_a_l%27Alemanya_nazi" title="Crema de llibres a l'Alemanya nazi">Crema de llibres a l'Alemanya nazi</a>)</li> <li><a href="/wiki/Index_Librorum_Prohibitorum" title="Index Librorum Prohibitorum">Index Librorum Prohibitorum</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=%C3%8Dndice_de_libros_prohibidos_de_la_Inquisici%C3%B3_espanyola&action=edit&redlink=1" class="new" title="Índice de libros prohibidos de la Inquisició espanyola (encara no existeix)">Índice de libros prohibidos de la Inquisició espanyola</a></li> <li><a href="/wiki/Infern_de_les_biblioteques" title="Infern de les biblioteques">Infern de les biblioteques</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Llistes i col·leccions</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Col·leccions</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioteca_d%27Autors_Valencians" title="Biblioteca d'Autors Valencians">Biblioteca d'Autors Valencians</a></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Catalana" title="Biblioteca Catalana">Biblioteca Catalana</a></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Cl%C3%A1sica_Gredos" title="Biblioteca Clásica Gredos">Biblioteca Clásica Gredos</a></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_de_autores_griegos_y_latinos" title="Biblioteca de autores griegos y latinos">Biblioteca de autores griegos y latinos</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Biblioteca_de_Grandes_Pensadores&action=edit&redlink=1" class="new" title="Biblioteca de Grandes Pensadores (encara no existeix)">Biblioteca de Grandes Pensadores</a></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Liter%C3%A0ria" title="Biblioteca Literària">Biblioteca Literària</a></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Popular_de_L%27Aven%C3%A7" title="Biblioteca Popular de L'Avenç">Biblioteca Popular de L'Avenç</a></li> <li><a href="/wiki/Col%C2%B7lecci%C3%B3_Cl%C3%A0ssics_del_Cristianisme" title="Col·lecció Clàssics del Cristianisme">Col·lecció Clàssics del Cristianisme</a></li> <li><a href="/wiki/Col%C2%B7lecci%C3%B3_Fundaci%C3%B3_Bernat_Metge" title="Col·lecció Fundació Bernat Metge">Col·lecció Fundació Bernat Metge</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Colecci%C3%B3n_Austral&action=edit&redlink=1" class="new" title="Colección Austral (encara no existeix)">Colección Austral</a></li> <li><a href="/wiki/D%C3%A9couvertes_Gallimard" title="Découvertes Gallimard">Découvertes Gallimard</a></li> <li><a href="/wiki/Les_millors_obres_de_la_literatura_catalana" title="Les millors obres de la literatura catalana">Les millors obres de la literatura catalana</a></li> <li><a href="/wiki/Les_millors_obres_de_la_literatura_universal" title="Les millors obres de la literatura universal">Les millors obres de la literatura universal</a></li> <li><a href="/wiki/Les_millors_obres_de_la_literatura_universal_/_Segle_XX" title="Les millors obres de la literatura universal / Segle XX">Les millors obres de la literatura universal / Segle XX</a></li> <li><a href="/wiki/Patrologia_Graeca" title="Patrologia Graeca">Patrologia Graeca</a></li> <li><a href="/wiki/Patrologia_Latina" title="Patrologia Latina">Patrologia Latina</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Que_sais-je%3F&action=edit&redlink=1" class="new" title="Que sais-je? (encara no existeix)">Que sais-je?</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Llistes</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Llista_dels_llibres_m%C3%A9s_venuts" title="Llista dels llibres més venuts">Llista dels llibres més venuts</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_llibres_prohibits_pels_governs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de llibres prohibits pels governs (encara no existeix)">Llista de llibres prohibits pels governs</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_d%27autors_i_obres_en_el_Index_Librorum_Prohibitorum&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista d'autors i obres en el Index Librorum Prohibitorum (encara no existeix)">Llista d'autors i obres en el Index Librorum Prohibitorum</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_d%27autors_prohibits_a_l%27Alemanya_Nazi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista d'autors prohibits a l'Alemanya Nazi (encara no existeix)">Llista d'autors prohibits a l'Alemanya Nazi</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_d%27incidents_en_crema_de_llibres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista d'incidents en crema de llibres (encara no existeix)">Llista d'incidents en crema de llibres</a></li> <li><a href="/wiki/Llibres_cl%C3%A0ssics_de_la_ci%C3%A8ncia" title="Llibres clàssics de la ciència">Llibres clàssics de la ciència</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Llibres_per_llengua" title="Categoria:Llibres per llengua">Llibres per llengua</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Llibres_per_segle" title="Categoria:Llibres per segle">Llibres per segle</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Llibres_per_tema" title="Categoria:Llibres per tema">Llibres per tema</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Pel%C2%B7l%C3%ADcules_basades_en_llibres" title="Categoria:Pel·lícules basades en llibres">Pel·lícules basades en llibres</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="3"><div><span typeof="mw:File"><span><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Symbol_question.svg/16px-Symbol_question.svg.png" decoding="async" width="16" height="16" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Symbol_question.svg/24px-Symbol_question.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Symbol_question.svg/32px-Symbol_question.svg.png 2x" data-file-width="180" data-file-height="185" /></span></span> <a href="/wiki/Categoria:Llibres" title="Categoria:Llibres">Categoria</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4481193-7">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Diccionari_Hist%C3%B2ric_de_Su%C3%AFssa" title="Diccionari Històric de Suïssa">HDS</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hls-dhs-dss.ch/textes/f/F025628.php">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&oldid=34184515">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&oldid=34184515</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Hist%C3%B2ria_del_llibre" title="Categoria:Història del llibre">Història del llibre</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categoria oculta: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 2 nov 2024 a les 02:03.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Cultura_del_manuscrit&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-k5cx6","wgBackendResponseTime":152,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.308","walltime":"0.406","ppvisitednodes":{"value":4757,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":113792,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":5681,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":0,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":22744,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 254.793 1 -total"," 31.97% 81.450 1 Plantilla:Referències"," 18.17% 46.288 8 Plantilla:Navbox"," 17.01% 43.339 6 Plantilla:Ref-llibre"," 16.35% 41.660 1 Plantilla:Llibres"," 15.92% 40.563 19 Plantilla:Sfn"," 12.18% 31.032 2 Plantilla:Ref_publicació"," 9.70% 24.713 1 Plantilla:Autoritat"," 8.04% 20.481 2 Plantilla:Ref-web"," 7.02% 17.898 11 Plantilla:If_both"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.069","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2241081,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-api-ext.codfw.main-6846948ccd-5qtdr","timestamp":"20241102010327","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Cultura del manuscrit","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cultura_del_manuscrit","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q738327","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q738327","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2017-05-06T08:24:17Z","dateModified":"2024-11-02T01:03:27Z"}</script> </body> </html>