CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Edat moderna - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"bc43d716-4d20-4382-b621-fc08d0e67dc7","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Edat_moderna","wgTitle":"Edat moderna","wgCurRevisionId":34289082,"wgRevisionId":34289082,"wgArticleId":29197,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb enllaços externs no actius","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","100 articles fonamentals","Llista d'articles de qualitat","Control d'autoritats","Articles de qualitat d'història","Edat moderna"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Edat_moderna","wgRelevantArticleId":29197,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[], "wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":90000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q5308718","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={ "ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups", "ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/59/Louis_XIV_1666_Charles_le_Brun.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1527"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Louis_XIV_1666_Charles_le_Brun.jpg/800px-Louis_XIV_1666_Charles_le_Brun.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1018"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Louis_XIV_1666_Charles_le_Brun.jpg/640px-Louis_XIV_1666_Charles_le_Brun.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="815"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Edat moderna - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Edat_moderna"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Edat_moderna"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Edat_moderna rootpage-Edat_moderna skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Edat+moderna" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Edat+moderna" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Edat+moderna" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Edat+moderna" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Delimitació_del_temps_i_l'espai" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Delimitació_del_temps_i_l'espai"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Delimitació del temps i l'espai</span> </div> </a> <ul id="toc-Delimitació_del_temps_i_l'espai-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Demografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Demografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Demografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Demografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Els_descobriments_i_l'expansió_comercial_del_segle_xvi" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_descobriments_i_l'expansió_comercial_del_segle_xvi"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Els descobriments i l'expansió comercial del segle <span>xvi</span></span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Els_descobriments_i_l'expansió_comercial_del_segle_xvi-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Els descobriments i l'expansió comercial del segle <span>xvi</span></span> </button> <ul id="toc-Els_descobriments_i_l'expansió_comercial_del_segle_xvi-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-L'ampliació_de_l'horitzó_geogràfic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'ampliació_de_l'horitzó_geogràfic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>L'ampliació de l'horitzó geogràfic</span> </div> </a> <ul id="toc-L'ampliació_de_l'horitzó_geogràfic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Explotació_econòmica_de_les_noves_terres" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Explotació_econòmica_de_les_noves_terres"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>Explotació econòmica de les noves terres</span> </div> </a> <ul id="toc-Explotació_econòmica_de_les_noves_terres-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'impuls_comercial,_l'expansió_de_les_finances_i_la_revolució_dels_preus" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'impuls_comercial,_l'expansió_de_les_finances_i_la_revolució_dels_preus"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.3</span> <span>L'impuls comercial, l'expansió de les finances i la revolució dels preus</span> </div> </a> <ul id="toc-L'impuls_comercial,_l'expansió_de_les_finances_i_la_revolució_dels_preus-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Les_primeres_societats_capitalistes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_primeres_societats_capitalistes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.4</span> <span>Les primeres societats capitalistes</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_primeres_societats_capitalistes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-La_transició_vers_l'absolutisme_monàrquic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#La_transició_vers_l'absolutisme_monàrquic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>La transició vers l'absolutisme monàrquic</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-La_transició_vers_l'absolutisme_monàrquic-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció La transició vers l'absolutisme monàrquic</span> </button> <ul id="toc-La_transició_vers_l'absolutisme_monàrquic-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Revolució_militar" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Revolució_militar"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Revolució militar</span> </div> </a> <ul id="toc-Revolució_militar-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-El_Renaixement_i_la_Reforma_protestant" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#El_Renaixement_i_la_Reforma_protestant"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>El Renaixement i la Reforma protestant</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-El_Renaixement_i_la_Reforma_protestant-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció El Renaixement i la Reforma protestant</span> </button> <ul id="toc-El_Renaixement_i_la_Reforma_protestant-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-El_pensament_humanista" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_pensament_humanista"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>El pensament humanista</span> </div> </a> <ul id="toc-El_pensament_humanista-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_ciència_moderna" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_ciència_moderna"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2</span> <span>La ciència moderna</span> </div> </a> <ul id="toc-La_ciència_moderna-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_reforma_protestant" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_reforma_protestant"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3</span> <span>La reforma protestant</span> </div> </a> <ul id="toc-La_reforma_protestant-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Contrareforma" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Contrareforma"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.4</span> <span>Contrareforma</span> </div> </a> <ul id="toc-Contrareforma-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-L'Europa_del_segle_xvii" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#L'Europa_del_segle_xvii"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>L'Europa del segle <span>xvii</span></span> </div> </a> <button aria-controls="toc-L'Europa_del_segle_xvii-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció L'Europa del segle <span>xvii</span></span> </button> <ul id="toc-L'Europa_del_segle_xvii-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_crisi_econòmica_i_l'alternativa_mercantilista" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_crisi_econòmica_i_l'alternativa_mercantilista"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span>La crisi econòmica i l'alternativa mercantilista</span> </div> </a> <ul id="toc-La_crisi_econòmica_i_l'alternativa_mercantilista-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Les_monarquies_absolutistes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_monarquies_absolutistes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2</span> <span>Les monarquies absolutistes</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_monarquies_absolutistes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Racionalisme_i_empirisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Racionalisme_i_empirisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3</span> <span>Racionalisme i empirisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Racionalisme_i_empirisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_barroc" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_barroc"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.4</span> <span>El barroc</span> </div> </a> <ul id="toc-El_barroc-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-L'Europa_il·lustrada_(segle_xviii)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#L'Europa_il·lustrada_(segle_xviii)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>L'Europa il·lustrada (segle <span>xviii</span>)</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-L'Europa_il·lustrada_(segle_xviii)-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció L'Europa il·lustrada (segle <span>xviii</span>)</span> </button> <ul id="toc-L'Europa_il·lustrada_(segle_xviii)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Transformació_econòmica_i_crisi_de_la_societat_estamental" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Transformació_econòmica_i_crisi_de_la_societat_estamental"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.1</span> <span>Transformació econòmica i crisi de la societat estamental</span> </div> </a> <ul id="toc-Transformació_econòmica_i_crisi_de_la_societat_estamental-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Despotisme_il·lustrat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Despotisme_il·lustrat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.2</span> <span>Despotisme il·lustrat</span> </div> </a> <ul id="toc-Despotisme_il·lustrat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Un_nou_concepte_religiós._El_deisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Un_nou_concepte_religiós._El_deisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.3</span> <span>Un nou concepte religiós. El deisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Un_nou_concepte_religiós._El_deisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_Il·lustració_i_els_avenços_científics" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_Il·lustració_i_els_avenços_científics"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.4</span> <span>La Il·lustració i els avenços científics</span> </div> </a> <ul id="toc-La_Il·lustració_i_els_avenços_científics-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Caracterització_social_de_l'edat_moderna" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Caracterització_social_de_l'edat_moderna"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Caracterització social de l'edat moderna</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Caracterització_social_de_l'edat_moderna-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Caracterització social de l'edat moderna</span> </button> <ul id="toc-Caracterització_social_de_l'edat_moderna-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Estaments_privilegiats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Estaments_privilegiats"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8.1</span> <span>Estaments privilegiats</span> </div> </a> <ul id="toc-Estaments_privilegiats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Estament_dels_no_privilegiats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Estament_dels_no_privilegiats"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8.2</span> <span>Estament dels no privilegiats</span> </div> </a> <ul id="toc-Estament_dels_no_privilegiats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Edat moderna</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 73 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-73" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">73 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Edat_Moderna" title="Edat Moderna - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Edat Moderna" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%D8%AD%D9%82%D8%A8%D8%A9_%D8%A7%D9%84%D8%AD%D8%AF%D9%8A%D8%AB%D8%A9_%D8%A7%D9%84%D9%85%D8%A8%D9%83%D8%B1%D8%A9" title="الحقبة الحديثة المبكرة - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="الحقبة الحديثة المبكرة" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Ed%C3%A1_Moderna" title="Edá Moderna - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Edá Moderna" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Friae_Neizeid" title="Friae Neizeid - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Friae Neizeid" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target"><span>Boarisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D0%BD%D0%BD%D1%96_%D0%9D%D0%BE%D0%B2%D1%8B_%D1%87%D0%B0%D1%81" title="Ранні Новы час - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Ранні Новы час" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AA%E0%A7%8D%E0%A6%B0%E0%A6%BE%E0%A6%B0%E0%A6%AE%E0%A7%8D%E0%A6%AD%E0%A6%BF%E0%A6%95_%E0%A6%86%E0%A6%A7%E0%A7%81%E0%A6%A8%E0%A6%BF%E0%A6%95_%E0%A6%AF%E0%A7%81%E0%A6%97" title="প্রারম্ভিক আধুনিক যুগ - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="প্রারম্ভিক আধুনিক যুগ" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Amzerio%C3%B9_modern" title="Amzerioù modern - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Amzerioù modern" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Ran%C3%BD_novov%C4%9Bk" title="Raný novověk - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Raný novověk" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Cyfnod_Modern_Cynnar" title="Cyfnod Modern Cynnar - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Cyfnod Modern Cynnar" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Tidlig_moderne_tid" title="Tidlig moderne tid - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Tidlig moderne tid" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Fr%C3%BChe_Neuzeit" title="Frühe Neuzeit - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Frühe Neuzeit" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A0%CF%81%CF%8E%CE%B9%CE%BC%CE%B7_%CE%BD%CE%B5%CF%8C%CF%84%CE%B5%CF%81%CE%B7_%CF%80%CE%B5%CF%81%CE%AF%CE%BF%CE%B4%CE%BF%CF%82" title="Πρώιμη νεότερη περίοδος - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Πρώιμη νεότερη περίοδος" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Early_modern_period" title="Early modern period - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Early modern period" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo badge-Q70894304 mw-list-item" title=""><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Frua_moderna_epoko" title="Frua moderna epoko - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Frua moderna epoko" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Edad_Moderna" title="Edad Moderna - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Edad Moderna" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Varauusaeg" title="Varauusaeg - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Varauusaeg" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Aro_Modernoa" title="Aro Modernoa - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Aro Modernoa" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%B9%D8%B5%D8%B1_%D8%AC%D8%AF%DB%8C%D8%AF_%D8%A7%D9%88%D9%84%DB%8C%D9%87" title="عصر جدید اولیه - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="عصر جدید اولیه" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Varhaismoderni" title="Varhaismoderni - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Varhaismoderni" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/%C3%89poque_moderne" title="Époque moderne - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Époque moderne" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Idade_Moderna" title="Idade Moderna - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Idade Moderna" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/%C3%81ra_Ko%27%C3%A3gagua" title="Ára Ko'ãgagua - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Ára Ko'ãgagua" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target"><span>Avañe'ẽ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%94%D7%A2%D7%AA_%D7%94%D7%97%D7%93%D7%A9%D7%94_%D7%94%D7%9E%D7%95%D7%A7%D7%93%D7%9E%D7%AA" title="העת החדשה המוקדמת - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="העת החדשה המוקדמת" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Korai_%C3%BAjkor" title="Korai újkor - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Korai újkor" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Etate_Moderne" title="Etate Moderne - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Etate Moderne" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Periode_modern_awal" title="Periode modern awal - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Periode modern awal" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Modern-epoko" title="Modern-epoko - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Modern-epoko" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Et%C3%A0_moderna" title="Età moderna - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Età moderna" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E8%BF%91%E4%B8%96" title="近世 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="近世" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbp mw-list-item"><a href="https://kbp.wikipedia.org/wiki/Al%C9%A9waat%CA%8A_k%C9%A9fat%CA%8A_(P%C3%A9riode_moderne)" title="Alɩwaatʊ kɩfatʊ (Période moderne) - Kabiye" lang="kbp" hreflang="kbp" data-title="Alɩwaatʊ kɩfatʊ (Période moderne)" data-language-autonym="Kabɩyɛ" data-language-local-name="Kabiye" class="interlanguage-link-target"><span>Kabɩyɛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EA%B7%BC%EC%84%B8" title="근세 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="근세" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Destp%C3%AAka_Dema_N%C3%BBjen" title="Destpêka Dema Nûjen - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Destpêka Dema Nûjen" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Oos_Arnowydh_A-Varr" title="Oos Arnowydh A-Varr - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Oos Arnowydh A-Varr" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target"><span>Kernowek</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Neiz%C3%A4it" title="Neizäit - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Neizäit" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Lëtzebuergesch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Eda_moderna" title="Eda moderna - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Eda moderna" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Vreugmodernen_Tied" title="Vreugmodernen Tied - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Vreugmodernen Tied" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Limburgs</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lij mw-list-item"><a href="https://lij.wikipedia.org/wiki/Et%C3%A6_Mod%C3%A8rna" title="Etæ Modèrna - lígur" lang="lij" hreflang="lij" data-title="Etæ Modèrna" data-language-autonym="Ligure" data-language-local-name="lígur" class="interlanguage-link-target"><span>Ligure</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lld mw-list-item"><a href="https://lld.wikipedia.org/wiki/Storia_moderna" title="Storia moderna - Ladin" lang="lld" hreflang="lld" data-title="Storia moderna" data-language-autonym="Ladin" data-language-local-name="Ladin" class="interlanguage-link-target"><span>Ladin</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Et%C3%A0_Mod%C3%A8rna" title="Età Modèrna - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Età Modèrna" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lo mw-list-item"><a href="https://lo.wikipedia.org/wiki/%E0%BA%8D%E0%BA%B8%E0%BA%81%E2%80%8B%E0%BA%AA%E0%BA%B0%E2%80%8B%E0%BB%84%E0%BA%AB%E0%BA%A1%E2%80%8B%E0%BA%95%E0%BA%BB%E0%BB%89%E0%BA%99%E2%80%8B" title="ຍຸກສະໄຫມຕົ້ນ - laosià" lang="lo" hreflang="lo" data-title="ຍຸກສະໄຫມຕົ້ນ" data-language-autonym="ລາວ" data-language-local-name="laosià" class="interlanguage-link-target"><span>ລາວ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Naujieji_am%C5%BEiai" title="Naujieji amžiai - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Naujieji amžiai" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Jaunie_laiki" title="Jaunie laiki - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Jaunie laiki" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Andro_Vaovao" title="Andro Vaovao - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Andro Vaovao" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target"><span>Malagasy</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D0%BD_%D0%BD%D0%BE%D0%B2_%D0%B2%D0%B5%D0%BA" title="Ран нов век - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Ран нов век" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Vroegmoderne_tijd" title="Vroegmoderne tijd - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Vroegmoderne tijd" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Tidleg_nytid" title="Tidleg nytid - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Tidleg nytid" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Tidlig_moderne_tid" title="Tidlig moderne tid - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Tidlig moderne tid" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Edat_Mod%C3%A8rna" title="Edat Modèrna - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Edat Modèrna" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pap mw-list-item"><a href="https://pap.wikipedia.org/wiki/Edad_Moderno" title="Edad Moderno - papiament" lang="pap" hreflang="pap" data-title="Edad Moderno" data-language-autonym="Papiamentu" data-language-local-name="papiament" class="interlanguage-link-target"><span>Papiamentu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pcd mw-list-item"><a href="https://pcd.wikipedia.org/wiki/Histo%C3%A8re_mod%C3%A9rne" title="Histoère modérne - picard" lang="pcd" hreflang="pcd" data-title="Histoère modérne" data-language-autonym="Picard" data-language-local-name="picard" class="interlanguage-link-target"><span>Picard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Nowo%C5%BCytno%C5%9B%C4%87" title="Nowożytność - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Nowożytność" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D9%84%D9%88%D9%85%DA%93%DB%8D_%D9%85%D8%B9%D8%A7%D8%B5%D8%B1%D9%87_%D8%AF%D9%88%D8%B1%D9%87" title="لومړۍ معاصره دوره - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="لومړۍ معاصره دوره" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Idade_Moderna" title="Idade Moderna - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Idade Moderna" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rm mw-list-item"><a href="https://rm.wikipedia.org/wiki/Temp_modern_tempriv" title="Temp modern tempriv - retoromànic" lang="rm" hreflang="rm" data-title="Temp modern tempriv" data-language-autonym="Rumantsch" data-language-local-name="retoromànic" class="interlanguage-link-target"><span>Rumantsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Epoca_modern%C4%83_timpurie" title="Epoca modernă timpurie - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Epoca modernă timpurie" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D0%BD%D0%BD%D0%B5%D0%B5_%D0%9D%D0%BE%D0%B2%D0%BE%D0%B5_%D0%B2%D1%80%D0%B5%D0%BC%D1%8F" title="Раннее Новое время - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Раннее Новое время" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Edade_moderna" title="Edade moderna - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Edade moderna" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target"><span>Sardu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Rani_novi_vijek" title="Rani novi vijek - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Rani novi vijek" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Early_modern_period" title="Early modern period - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Early modern period" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Periudha_e_hershme_moderne" title="Periudha e hershme moderne - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Periudha e hershme moderne" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/Rani_novi_vek" title="Rani novi vek - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Rani novi vek" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-stq mw-list-item"><a href="https://stq.wikipedia.org/wiki/Eermod%C3%A4rne_Tied" title="Eermodärne Tied - Saterland Frisian" lang="stq" hreflang="stq" data-title="Eermodärne Tied" data-language-autonym="Seeltersk" data-language-local-name="Saterland Frisian" class="interlanguage-link-target"><span>Seeltersk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Tidigmoderna_tiden" title="Tidigmoderna tiden - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Tidigmoderna tiden" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Makabagong_kasaysayan" title="Makabagong kasaysayan - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Makabagong kasaysayan" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Yeni_%C3%87a%C4%9F" title="Yeni Çağ - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Yeni Çağ" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%AF%D2%A3%D0%B0_%D0%B2%D0%B0%D0%BA%D1%8B%D1%82" title="Яңа вакыт - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Яңа вакыт" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target"><span>Татарча / tatarça</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D0%BD%D0%BD%D1%96%D0%B9_%D0%BD%D0%BE%D0%B2%D0%B8%D0%B9_%D0%BF%D0%B5%D1%80%D1%96%D0%BE%D0%B4" title="Ранній новий період - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Ранній новий період" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Th%E1%BB%9Di_k%E1%BB%B3_c%E1%BA%ADn_%C4%91%E1%BA%A1i" title="Thời kỳ cận đại - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Thời kỳ cận đại" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vls mw-list-item"><a href="https://vls.wikipedia.org/wiki/Nieuwn_tyd" title="Nieuwn tyd - flamenc occidental" lang="vls" hreflang="vls" data-title="Nieuwn tyd" data-language-autonym="West-Vlams" data-language-local-name="flamenc occidental" class="interlanguage-link-target"><span>West-Vlams</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E8%BF%91%E4%B8%96" title="近世 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="近世" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%A0%D7%99%D7%99%D7%A2_%D7%A6%D7%99%D7%99%D7%98" title="נייע צייט - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="נייע צייט" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E6%97%A9%E6%9C%9F%E7%8E%B0%E4%BB%A3" title="早期现代 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="早期现代" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E8%BF%91%E4%BB%A3%E5%8F%B2" title="近代史 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="近代史" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q5308718#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Edat_moderna" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Edat_moderna" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Edat_moderna"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Edat_moderna"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Edat_moderna" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Edat_moderna" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&oldid=34289082" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Edat_moderna&id=34289082&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FEdat_moderna"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FEdat_moderna"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Edat+moderna"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Edat_moderna&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Early_Modern_period" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q5308718" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-100" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Els_100_articles_fonamentals" title="Els 100 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 100 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_100_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Louis_XIV_1666_Charles_le_Brun.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Louis_XIV_1666_Charles_le_Brun.jpg/290px-Louis_XIV_1666_Charles_le_Brun.jpg" decoding="async" width="290" height="369" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Louis_XIV_1666_Charles_le_Brun.jpg/435px-Louis_XIV_1666_Charles_le_Brun.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Louis_XIV_1666_Charles_le_Brun.jpg/580px-Louis_XIV_1666_Charles_le_Brun.jpg 2x" data-file-width="920" data-file-height="1171" /></a><figcaption><i>Fundació de l'observatori de París per Lluís XIV de França</i> (1666). Pintura de <a href="/wiki/Charles_Le_Brun" title="Charles Le Brun">Charles Le Brun</a>. Més enllà de les preocupacions acadèmiques, observen un <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIV_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XIV de França">rei</a> protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <p>L'<b>edat moderna</b> és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria" title="Història">història</a> a Occident segons la historiografia <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">francesa</a>. L'inici de l'Edat moderna es pot fixar entre la <a href="/wiki/Caiguda_de_Constantinoble" title="Caiguda de Constantinoble">caiguda de Constantinoble</a> (any <a href="/wiki/1453" title="1453">1453</a>) i el <a href="/wiki/Descobriment_d%27Am%C3%A8rica" title="Descobriment d'Amèrica">Descobriment d'Amèrica</a> (any <a href="/wiki/1492" title="1492">1492</a>), i la seva fi en la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució Francesa</a> (any <a href="/wiki/1789" title="1789">1789</a>),<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> va començar a néixer un nou sistema econòmic, el <a href="/wiki/Mercantilisme" title="Mercantilisme">mercantilisme</a>. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la <a href="/wiki/Modernitat" title="Modernitat">modernitat</a> (el <a href="/wiki/Progr%C3%A9s" title="Progrés">progrés</a>, la <a href="/wiki/Comunicaci%C3%B3" title="Comunicació">comunicació</a>, la <a href="/wiki/Racionalitat" class="mw-redirect" title="Racionalitat">raó</a>) enfront del període anterior, l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme. L'esperit de l'edat moderna buscà el seu referent en un passat anterior, l'<a href="/wiki/Edat_antiga" title="Edat antiga">edat antiga</a>. Des d'una perspectiva més global, l'edat moderna va marcar el moment de la integració de dos mons humans que havien romàs completament aïllats durant més de 20.000 anys: <a href="/wiki/Am%C3%A8rica" title="Amèrica">Amèrica</a>, el <a href="/wiki/Nou_M%C3%B3n" title="Nou Món">Nou Món</a>, i <a href="/wiki/Eur%C3%A0sia" title="Euràsia">Euràsia</a> i <a href="/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica">Àfrica</a>, el <a href="/wiki/Vell_M%C3%B3n" title="Vell Món">Vell Món</a>.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El fraccionament polític característic del món medieval va anar deixant pas a l'aparició de poderosos estats regits per <a href="/wiki/Monarquia_autorit%C3%A0ria" title="Monarquia autoritària">monarquies autoritàries</a> i <a href="/wiki/Monarquia_absoluta" title="Monarquia absoluta">absolutes</a>. Finalment, la <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia" title="Ciència">ciència</a> i la <a href="/wiki/Tecnologia" title="Tecnologia">tecnologia</a> van començar a deslliurar-se dels antics prejudicis i, en conseqüència, van aconseguir un coneixement més profund de la naturalesa, per posar-la al servei del progrés. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Delimitació_del_temps_i_l'espai"><span id="Delimitaci.C3.B3_del_temps_i_l.27espai"></span>Delimitació del temps i l'espai</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Delimitació del temps i l'espai"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Albrecht_D%C3%BCrer_-_Adam_and_Eve_(Prado)_2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/Albrecht_D%C3%BCrer_-_Adam_and_Eve_%28Prado%29_2.jpg/220px-Albrecht_D%C3%BCrer_-_Adam_and_Eve_%28Prado%29_2.jpg" decoding="async" width="220" height="276" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/Albrecht_D%C3%BCrer_-_Adam_and_Eve_%28Prado%29_2.jpg/330px-Albrecht_D%C3%BCrer_-_Adam_and_Eve_%28Prado%29_2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/Albrecht_D%C3%BCrer_-_Adam_and_Eve_%28Prado%29_2.jpg/440px-Albrecht_D%C3%BCrer_-_Adam_and_Eve_%28Prado%29_2.jpg 2x" data-file-width="2337" data-file-height="2934" /></a><figcaption><i>Adam i Eva</i> d'<a href="/wiki/Albrecht_D%C3%BCrer" title="Albrecht Dürer">Albrecht Dürer</a>, al <a href="/wiki/Museu_del_Prado" title="Museu del Prado">Museu del Prado</a>. Un dels primers nus de grandària natural de la pintura alemanya; és un extraordinari estudi anatòmic. Els contorns fluids i les formes anatòmiques rítmicament assuaujades eviten la sensació escultòrica.</figcaption></figure> <p>Tradicionalment es considera que les dates que marquen el final de l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> i l'inici de l'edat moderna són la <a href="/wiki/Caiguda_de_Constantinoble" title="Caiguda de Constantinoble">caiguda de Constantinoble</a> (<a href="/wiki/1453" title="1453">1453</a><sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>) o bé el <a href="/wiki/Descobriment_d%27Am%C3%A8rica" title="Descobriment d'Amèrica">descobriment d'Amèrica</a> (<a href="/wiki/1492" title="1492">1492</a>). L'edat moderna acaba, al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, amb la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució Francesa</a> (<a href="/wiki/1789" title="1789">1789</a>) i obre una nova etapa en la història: l'<a href="/wiki/Edat_contempor%C3%A0nia" title="Edat contemporània">edat contemporània</a>. Les dates d'inici i de finalització cal prendre-les sempre a tall orientatiu i no pas d'una manera absoluta. Aquests fets puntuals marcaren grans moments històrics que canviarien la societat de l'època anterior vers noves formes socials que classifiquem a l'edat posterior. Aquests canvis de diversa índole (econòmics, ideològics, de comportaments, etc.) es produïren a mitjà i llarg termini, no d'un any per l'altre. </p><p>Per exemple, la <a href="/wiki/Caiguda_de_Constantinoble" title="Caiguda de Constantinoble">caiguda de Constantinoble</a> o el descobriment d'Amèrica formen part d'un mateix procés: l'obertura de noves rutes comercials a l'<a href="/wiki/Oce%C3%A0_Atl%C3%A0ntic" title="Oceà Atlàntic">oceà Atlàntic</a> substituirà el <a href="/wiki/Mediterrani" class="mw-redirect" title="Mediterrani">Mediterrani</a> com a centre comercial;<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> a mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> l'imperi turc controlava tots els centres comercials terminals de les rutes que tradicionalment havien enllaçat l'orient asiàtic amb l'Europa occidental. Barrat el camí cap a Orient, les possibles vies alternatives passaven per les difícils aigües de l'Atlàntic. </p><p>Pel que fa a la concepció d'una divisió del temps històric d'àmbit mundial, el període històric considerat com l'edat moderna sol ser criticat per presentar una perspectiva eurocèntrica.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Demografia">Demografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Demografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Des de finals de l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> coneix diverses fases de <b>creixement demogràfic</b> i de prosperitat econòmica. Tanmateix, aquesta expansió sempre és successivament interrompuda per crisis profundes marcades per les epidèmies, com la pesta, les guerres, a saber, les noves invencions militars i els moviments de soldats, i les caresties. Els soldats, en època de guerra, majoritàriament no residien en campaments, sinó en les cases de fronteres, on les famílies es veien obligades a donar més menjar als soldats que a si mateixos, a més els soldats contagiaven les malalties que portaven. A Catalunya una població de frontera era Perpinyà. </p><p>La mortalitat infantil és molt elevada, comparable a la d'un país del tercer món actual, cada 1000 naixements 150-350 morts, la <a href="/wiki/Higiene" title="Higiene">higiene</a> continua sent generalment desastrosa, fet que generava innombrables malalties, com ara infeccions pulmonars, febres de tifus, i l'alimentació continua centrada, essencialment, en els <a href="/wiki/Cereals" class="mw-redirect" title="Cereals">cereals</a>.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La quantitat de menjar no creix exponencialment, la població tampoc, però el gràfic de població i d'aliment es va separant cada cop més, a causa, en part, de l'elevada taxa de natalitat, de mitja 35/45 naixements per cada 1000 habitants, fet que provoca que la població pugui morir de desnutrició o que les seves defenses baixin, cosa que deixa la porta oberta a l'acció de les epidèmies. </p><p>L'esperança de vida no era gaire elevada: depenent de la regió d'Europa que sigui observada, generalment de 30/40 anys. </p><p>Segons els càlculs d'Angus Maddison, l'<a href="/wiki/Europa_occidental" class="mw-redirect" title="Europa occidental">Europa occidental</a> coneix des de l'any <a href="/wiki/1500" title="1500">1500</a> al <a href="/wiki/1800" title="1800">1800</a> un creixement demogràfic d'un 0,14%, una taxa feble però ja superior a altres regions del món (0,02%). Europa, doncs, comença a diferenciar-se econòmicament de la resta del món, però encara de forma limitada.<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Encara que la població europea representava un 18,2% sobre el total del món en 1500 i en 1800 un 20,4%, tal com explica Massimo Livi-Bacci, li faltava molt a Europa per arribar al 60% que representava el continent Asiàtic. La població a Europa viu al camp i no a les ciutats, el 1500 un 11% viu a les ciutats i el 1800 un 13%. Podríem estar parlant que a Europa el 1500 hi ha de 84 milions d'habitants i el 1800, 195 milions, segons Livi-Bacci. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Els_descobriments_i_l'expansió_comercial_del_segle_xvi"><span id="Els_descobriments_i_l.27expansi.C3.B3_comercial_del_segle_xvi"></span>Els descobriments i l'expansió comercial del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Els descobriments i l'expansió comercial del segle xvi"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El procés de transformació econòmica va començar amb el pas d'una economia agrària i rural a una altra de comercial i mercantil. Al final del <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a> es produeix a <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> la crisi del sistema econòmic vigent des del <a href="/wiki/Segle_XIII" title="Segle XIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></a>, basat en la producció feudal al camp, l'artesania i el comerç a escala local. Els esdeveniments que porten a aquest canvi són, fonamentalment, el descobriment d'Amèrica i els viatges dels portuguesos per Àfrica. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'ampliació_de_l'horitzó_geogràfic"><span id="L.27ampliaci.C3.B3_de_l.27horitz.C3.B3_geogr.C3.A0fic"></span>L'ampliació de l'horitzó geogràfic</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: L'ampliació de l'horitzó geogràfic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Era_dels_descobriments" class="mw-redirect" title="Era dels descobriments">Era dels descobriments</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Columbus_landing_on_Hispaniola.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/Columbus_landing_on_Hispaniola.JPG/290px-Columbus_landing_on_Hispaniola.JPG" decoding="async" width="290" height="242" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/Columbus_landing_on_Hispaniola.JPG/435px-Columbus_landing_on_Hispaniola.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/Columbus_landing_on_Hispaniola.JPG/580px-Columbus_landing_on_Hispaniola.JPG 2x" data-file-width="1216" data-file-height="1015" /></a><figcaption>Làmina que representa l'arribada de Colom a l'illa <a href="/wiki/Hispaniola" title="Hispaniola">Hispaniola</a>, del llibre <i>Americae de Theodor de Bry</i>, <a href="/wiki/1559" title="1559">1559</a>. <a href="/wiki/Crist%C3%B2for_Colom" title="Cristòfor Colom">Cristòfor Colom</a> va projectar seguir el camí de l'oest a través de l'<a href="/wiki/Oce%C3%A0_Atl%C3%A0ntic" title="Oceà Atlàntic">oceà Atlàntic</a> per arribar a les Índies. Seguidor del geògraf grec <a href="/wiki/Claudi_Ptolemeu" title="Claudi Ptolemeu">Claudi Ptolemeu</a> va creure que arribaria a l'Índia, i no a Amèrica, continent amb el qual no va comptar perquè Ptolemeu va suposar que la Terra era un terç més petita que la realitat. Va morir creient que havia arribat a unes illes properes a les Índies orientals, tot i que en els seus viatges no va trobar cap rastre de presència portuguesa ni tampoc de conreus d'espècies. En qualsevol cas, ja abans de la seva mort, era clar que les terres descobertes pertanyien a un nou continent.</figcaption></figure> <p>Durant els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> el comerç es fa encara a petita escala, en un àmbit mediterrani. Les ciutats comercials enviaven productes a <a href="/wiki/Regi%C3%B3_de_S%C3%ADria" title="Regió de Síria">Síria</a> i <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a>, i des d'aquests punts connectaven amb la ruta de les caravanes que importava la <a href="/wiki/Seda" title="Seda">seda</a> de la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a> i amb la ruta que importava les <a href="/wiki/Esp%C3%A8cies" class="mw-redirect" title="Espècies">espècies</a> de l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> a través del <a href="/wiki/Mar_Roig" class="mw-redirect" title="Mar Roig">mar Roig</a> i l'<a href="/wiki/Oce%C3%A0_%C3%8Dndic" title="Oceà Índic">oceà Índic</a>. En tots els casos, els àrabs actuaven d'intermediaris. </p><p>Des de començaments del <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a> els portuguesos, dirigits des de l'<a href="/wiki/Escola_de_Sagres" title="Escola de Sagres">escola de navegació de Sagres</a>, al sud de <a href="/wiki/Portugal" title="Portugal">Portugal</a>, pel príncep <a href="/wiki/Enric_el_Navegant" title="Enric el Navegant">Enric el Navegant</a>, van intentar arrabassar als àrabs aquest monopoli comercial. El seu projecte era fer la volta a l'<a href="/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica">Àfrica</a> i portar directament els gèneres des dels llocs d'origen, sense intermediaris. Després ho distribuirien ells mateixos i es beneficiarien del que cobraven del corretatge. De Sagres sortien cada any els combois de vaixells que anaven costejant <a href="/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica">Àfrica</a> i hi deixaven factories que servirien per anar més lluny l'any següent. El <a href="/wiki/1487" title="1487">1487</a> <a href="/wiki/Bartolom%C3%A9_Dias" class="mw-redirect" title="Bartolomé Dias">Bartolomé Dias</a> va assolir el cap de les Tempestes, posteriorment rebatejat amb el nom de <a href="/wiki/Cap_de_Bona_Esperan%C3%A7a" title="Cap de Bona Esperança">Bona Esperança</a>, ja que, després de gairebé un segle de navegar en direcció sud, la costa marcava una nova direcció cap al nord-est. Finalment, <a href="/wiki/Vasco_de_Gama" class="mw-redirect" title="Vasco de Gama">Vasco de Gama</a> va arribar a l'Índia l'any <a href="/wiki/1497" title="1497">1497</a>. </p><p>Un membre de l'equip de navegants reunit a Portugal, <a href="/wiki/Crist%C3%B2fol_Colom" class="mw-redirect" title="Cristòfol Colom">Cristòfol Colom</a>, va tenir la idea de seguir el camí de l'oest a través de l'<a href="/wiki/Oce%C3%A0_Atl%C3%A0ntic" title="Oceà Atlàntic">oceà Atlàntic</a> després d'haver llegit les obres del geògraf grec <a href="/wiki/Claudi_Ptolemeu" title="Claudi Ptolemeu">Claudi Ptolemeu</a>. Com que el projecte de Colom fou rebutjat a Portugal on ja tenien molt avançada la ruta africana, aquest va recórrer als <a href="/wiki/Reis_Cat%C3%B2lics" title="Reis Catòlics">reis Catòlics</a>. En aquell moment les possessions atlàntiques de Castella es limitaven a l'acabament de la <a href="/wiki/Conquesta_de_les_Illes_Can%C3%A0ries" title="Conquesta de les Illes Canàries">conquesta de les Illes Canàries</a>, iniciada per <a href="/wiki/Jean_de_Bethencourt" title="Jean de Bethencourt">Jean de Bethencourt</a> a principis del <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a> i no acabada fins al <a href="/wiki/1496" title="1496">1496</a>. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Caravela_Vera_Cruz_no_rio_Tejo.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/Caravela_Vera_Cruz_no_rio_Tejo.jpg/220px-Caravela_Vera_Cruz_no_rio_Tejo.jpg" decoding="async" width="220" height="318" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/Caravela_Vera_Cruz_no_rio_Tejo.jpg/330px-Caravela_Vera_Cruz_no_rio_Tejo.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/Caravela_Vera_Cruz_no_rio_Tejo.jpg/440px-Caravela_Vera_Cruz_no_rio_Tejo.jpg 2x" data-file-width="630" data-file-height="912" /></a><figcaption>La <a href="/wiki/Caravel%C2%B7la" title="Caravel·la">caravel·la</a> Vera Cruz en la commemoració dels 150 anys de l' <i>Associação Naval de Lisboa</i>. El contacte entre les tradicions constructives navals de la Mediterrània i les procedents de la mar del Nord va desembocar en la construcció d'una nau, la caravel·la, alta, resistent i capaç de navegar per mars oberts. A més a més, l'existència de grups socials desposseïts (baixa noblesa i camperols) van proporcionar el material humà (capitans i mariners) capaç de cercar la fama i l'enriquiment personal fora de les seves terres d'origen. Reblar el clau, la utilització de la <a href="/wiki/Br%C3%BAixola" title="Brúixola">brúixola</a> i del <a href="/wiki/Tim%C3%B3_(n%C3%A0utica)" class="mw-redirect" title="Timó (nàutica)">timó</a> i el desenvolupament dels estudis matemàtics, astronòmics i geogràfics que van permetre elaborar portolans i cartes marines que marcaven les rutes, la forma de les costes, els ports i la direcció dels vents. Aquestes tècniques de navegació, mitjançant l'<a href="/wiki/Astrolabi" title="Astrolabi">astrolabi</a> i el <a href="/wiki/Sextant_(instrument_de_mesura)" title="Sextant (instrument de mesura)">sextant</a> van permetre calcular la posició dels vaixells.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <p>Mentre que des del començament del <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a>, els portuguesos circumnavegaven <a href="/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica">Àfrica</a> cercant el camí de l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a>, <a href="/wiki/Indon%C3%A8sia" title="Indonèsia">Indonèsia</a>, la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a> i el <a href="/wiki/Jap%C3%B3" title="Japó">Japó</a>, <a href="/wiki/Crist%C3%B2fol_Colom" class="mw-redirect" title="Cristòfol Colom">Cristòfol Colom</a> va arribar al continent americà travessant per primer cop l'<a href="/wiki/Oce%C3%A0_Atl%C3%A0ntic" title="Oceà Atlàntic">oceà Atlàntic</a>. El <a href="/wiki/12_d%27octubre" title="12 d'octubre">12 d'octubre</a>, quan la tripulació ja estava inquieta per la llarga travessia, el grumet <a href="/wiki/Rodrigo_de_Triana" title="Rodrigo de Triana">Rodrigo de Triana</a>, des de <i>La Pinta</i>, va fer el famós crit de: <i>Terra a la vista</i>. Van arribar a una illa (<a href="/wiki/Guanahani" title="Guanahani">Guanahani</a>), rebatejada com a <a href="/wiki/San_Salvador_(Bahames)" class="mw-redirect mw-disambig" title="San Salvador (Bahames)">San Salvador</a>, a l'arxipèlag de les <a href="/wiki/Bahames" title="Bahames">Bahames</a>; en el mateix viatge van desembarcar a l'illa de <a href="/wiki/Cuba" title="Cuba">Cuba</a>, a la qual van donar el nom de Joana, i la de la <a href="/wiki/Hispaniola" title="Hispaniola">Hispaniola</a>, a <a href="/wiki/Hait%C3%AD" title="Haití">Haití</a>. Fins a la seva mort Colom va fer tres viatges més, en què va explorar i descobrir noves terres. </p><p>Pocs anys després ja era clar que les noves terres descobertes pertanyien a un nou continent i que calia cercar un passatge a través d'Amèrica per arribar a la terra de les espècies. El <a href="/wiki/1513" title="1513">1513</a>, <a href="/wiki/Vasco_N%C3%BA%C3%B1ez_de_Balboa" title="Vasco Núñez de Balboa">Vasco Núñez de Balboa</a> va travessar l'<a href="/wiki/Istme_de_Panam%C3%A0" title="Istme de Panamà">istme de Panamà</a> i va descobrir l'<a href="/wiki/Oce%C3%A0_Pac%C3%ADfic" title="Oceà Pacífic">oceà Pacífic</a>. El <a href="/wiki/1520" title="1520">1520</a>, <a href="/wiki/Fern%C3%A3o_Magalh%C3%A3es" class="mw-redirect" title="Fernão Magalhães">Fernão Magalhães</a>, al capdavant d'una expedició finançada per Castella, va vorejar el continent americà per l'extrem sud i, travessant el Pacífic, va arribar a les <a href="/wiki/Filipines" title="Filipines">Filipines</a> i a les <a href="/wiki/Illes_Mariannes_Septentrionals" title="Illes Mariannes Septentrionals">illes Mariannes Septentrionals</a>. En aquestes illes va morir Fernão Magalhães, però l'empresa va continuar fins a arribar a trobar-se amb els portuguesos a les <a href="/wiki/Moluques" title="Moluques">Moluques</a>. De les cinc naus inicials només la comandada per <a href="/wiki/Juan_Sebasti%C3%A1n_Elcano" title="Juan Sebastián Elcano">Juan Sebastián Elcano</a> va retornar el <a href="/wiki/1522" title="1522">1522</a> a la península Ibèrica. S'havia donat la <b>primera volta al món</b>, s'havia provat l'existència d'un nou continent i, a la vegada, s'havia demostrat l'esfericitat de la terra. </p><p>Per donar legalitat a l'ocupació de les descobertes, el <a href="/wiki/Regne_de_Portugal" title="Regne de Portugal">regne de Portugal</a> i la <a href="/wiki/Corona_de_Castella" class="mw-redirect" title="Corona de Castella">corona de Castella</a> van recórrer a l'arbitratge papal per tal d'assegurar-se la sobirania dels territoris que es descobrissin al sud de les illes <a href="/wiki/Can%C3%A0ries" class="mw-redirect" title="Canàries">Canàries</a>. El desconeixement del lloc on havia arribat Colom i la incertesa que encara fornia la ruta africana van facilitar l'entesa de les dues monarquies hispàniques, i el <a href="/wiki/1494" title="1494">1494</a> es va signar el <a href="/wiki/Tractat_de_Tordesillas" title="Tractat de Tordesillas">Tractat de Tordesillas</a>, posteriorment avalat per la <a href="/wiki/Santa_Seu" title="Santa Seu">Santa Seu</a>. El Tractat reservava a Castella la sobirania sobre els territoris descoberts a l'oest del meridià 46 i Portugal la dels situats a l'est. Així, les terres del <a href="/wiki/Brasil" title="Brasil">Brasil</a>, descobertes per <a href="/wiki/Pedro_%C3%81lvares_Cabral" title="Pedro Álvares Cabral">Pedro Álvares Cabral</a> (<a href="/wiki/1500" title="1500">1500</a>) i ubicades fora del domini castellà, asseguraven la presència portuguesa a Amèrica. Pel que fa a les Índies orientals, <a href="/wiki/Carles_V_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic">Carles V</a> va renunciar als drets sobre les <a href="/wiki/Moluques" title="Moluques">Moluques</a> (Tractat de Saragossa, <a href="/wiki/1529" title="1529">1529</a>) a canvi d'una suma de diners. Per error les <a href="/wiki/Filipines" title="Filipines">Filipines</a>, dins de la línia de demarcació portuguesa van quedar sota sobirania castellana. En resum, Portugal i Castella es van repartir pràcticament el món. Tanmateix, <a href="/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a" title="Regne de França">França</a>, <a href="/wiki/Regne_d%27Anglaterra" title="Regne d'Anglaterra">Anglaterra</a> i <a href="/wiki/Comtat_d%27Holanda" title="Comtat d'Holanda">Holanda</a> van reivindicar el dret de participar en el procés colonial. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Explotació_econòmica_de_les_noves_terres"><span id="Explotaci.C3.B3_econ.C3.B2mica_de_les_noves_terres"></span>Explotació econòmica de les noves terres</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Explotació econòmica de les noves terres"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Colonitzaci%C3%B3_europea_d%27Am%C3%A8rica" title="Colonització europea d'Amèrica">colonització europea d'Amèrica</a></div> <p>L'escàs potencial demogràfic del <a href="/wiki/Regne_de_Portugal" title="Regne de Portugal">regne de Portugal</a> no va permetre l'ocupació efectiva i l'explotació de les noves terres descobertes. En conseqüència, el <a href="/wiki/Regne_de_Portugal" title="Regne de Portugal">Regne de Portugal</a> es va limitar a establir factories comercials per realitzar els intercanvis a <a href="/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica">Àfrica</a> (a les costes de <a href="/wiki/Cap_Verd" title="Cap Verd">Cap Verd</a> i al <a href="/wiki/Golf_de_Guinea" title="Golf de Guinea">golf de Guinea</a>) i a les <a href="/wiki/%C3%8Dndies_orientals" class="mw-redirect" title="Índies orientals">Índies orientals</a> (<a href="/wiki/Diu" title="Diu">Diu</a>, <a href="/wiki/Goa" title="Goa">Goa</a>, <a href="/wiki/Calicut" class="mw-redirect" title="Calicut">Calicut</a>…) i a les illes de les espècies (<a href="/wiki/Illa_de_Timor" class="mw-redirect" title="Illa de Timor">Timor</a>, <a href="/wiki/Amboina" class="mw-redirect" title="Amboina">Amboina</a>…). Només a les costes del <a href="/wiki/Brasil" title="Brasil">Brasil</a> van controlar la producció de <a href="/wiki/Canya_de_sucre" title="Canya de sucre">canya de sucre</a> mitjançant l'explotació d'<a href="/wiki/Esclau" class="mw-redirect" title="Esclau">esclaus</a> negres procedents del golf de Guinea. </p><p>En canvi, quan els castellans van arribar a l'interior del continent americà, es van enfrontar a civilitzacions amb un gran nivell de desenvolupament que havien assolit una esplendor semblant a la de les grans civilitzacions d'Egipte o Mesopotàmia. <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_maia" title="Civilització maia">Maies</a>, <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_asteca" title="Civilització asteca">asteques</a>, <a href="/wiki/Imperi_Inca" title="Imperi Inca">inques</a> i altres <a href="/wiki/Civilitzacions_precolombines" class="mw-redirect" title="Civilitzacions precolombines">civilitzacions precolombines</a> van ser sotmeses a la depredació que va proporcionar el pillatge i els botins de guerra. Els enfrontaments de la <a href="/wiki/Corona_de_Castella" class="mw-redirect" title="Corona de Castella">corona de Castella</a> amb els grans imperis asteca (<a href="/wiki/Hern%C3%A1n_Cort%C3%A9s" title="Hernán Cortés">Hernán Cortés</a>, <a href="/wiki/1521" title="1521">1521</a>) i inca (<a href="/wiki/Francisco_Pizarro" class="mw-redirect" title="Francisco Pizarro">Francisco Pizarro</a>, <a href="/wiki/1531" title="1531">1531</a>-<a href="/wiki/1533" title="1533">1533</a>) en són paradigmàtics. El xoc va suposar el col·lapse de les <a href="/wiki/Civilitzacions_precolombines" class="mw-redirect" title="Civilitzacions precolombines">civilitzacions precolombines</a> i ha estat considerat com el més gran desastre demogràfic de la Història Universal.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> (diversos investigadors.<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> han estimat que més del 90% de la població americana va morir en el primer segle posterior a l'arribada dels europeus, representant entre 40 i 112 milions de persones).<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Esgotat el període de depredació i pillatge, va caldre organitzar la producció per treure un rendiment de les noves terres conquerides. Els indis no van ser mai sotmesos a l'esclavitud, ja que els <a href="/wiki/Reis_Cat%C3%B2lics" title="Reis Catòlics">Reis Catòlics</a> sempre van considerar els habitants de les noves terres súbdits directes de la monarquia, però la nova classe dominant va emprar-los en el treball de les plantacions (<a href="/wiki/Sucre" title="Sucre">sucre</a>, <a href="/wiki/Cacau" title="Cacau">cacau</a>, <a href="/wiki/Tabac" title="Tabac">tabac</a>, <a href="/wiki/Anyil" class="mw-redirect" title="Anyil">anyil</a>) i, sobretot, en l'explotació de les mines d'<a href="/wiki/Or" title="Or">or</a> i <a href="/wiki/Plata" class="mw-redirect" title="Plata">plata</a> que a mitjan <a href="/wiki/Segle_XVI" title="Segle XVI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></a> van ser descobertes a <a href="/wiki/Potos%C3%AD" title="Potosí">Potosí</a> (<a href="/wiki/Virregnat_del_Per%C3%BA" title="Virregnat del Perú">el Perú</a>) i <a href="/wiki/Zacatecas" title="Zacatecas">Zacatecas</a> (<a href="/wiki/Nova_Espanya" class="mw-redirect" title="Nova Espanya">Nova Espanya</a>).<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les dues formes d'aprofitament del treball indígena més habituals, com a mà d'obra barata i abundant, van ser la <a href="/wiki/Comanda" title="Comanda">comanda</a> i la <a href="/wiki/Mita" title="Mita">mita</a>. </p> <table cellpadding="2" style="font-size:95%; width:250px; -moz-border-radius-topleft:.8em; -moz-border-radius-topright:.8em; border:1px solid #c0c0c0; background:##f5f5f5; margin-top:9px; margin-bottom:7px; clear:right; float:right; margin-right:0; margin-left:10px;"> <tbody><tr> <td align="center" style="-moz-border-radius-topleft:.8em; -moz-border-radius-topright:.8em; background:#C3D0DF; color:#454A4F; font-size:120%; font-weight: bold;">L'augment de l'activitat comercial </td></tr> <tr> <td align="left" style="padding-left:6px; padding-right:6px;"> <p><a href="/wiki/Tom%C3%A0s_de_Mercado" class="mw-redirect" title="Tomàs de Mercado">Tomàs de Mercado</a> (<a href="/wiki/Sevilla" title="Sevilla">Sevilla</a>, 1523 o 1530 — <a href="/wiki/M%C3%A8xic" title="Mèxic">Mèxic</a>, 1575), economista, ens dona una visió de l'activitat comercial dels mercaders al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>, a <i>Suma de tratos y contratos</i> (1569): "Primer de tot tenen contractació en tots els racons de la cristiandat, i fins i tot, entre els berbers. A Flandes duen llanes, olis i bastards; d'allí porten tot gènere de <a href="/wiki/Merceria" title="Merceria">merceria</a>, tapisseria, llibreria. A Florència, hi envien cotxinilla, cuirs; hi porten or, brocats, sedes i, de tots aquells indrets, gran multitud de llenços. Al cap Verd, hi tenen el tracte de negres, negoci de gran cabal i molt d'interès. A totes les Índies, hi envien grans carregades de tota mena de roba, i d'allà porten or, plata, perles, grana i cuirs en grandíssima quantitat. Per tal d'assegurar el que embarquen (que són milions de valor) els cal assegurar a Lisboa, a Burgos, a Lleó de França, a Flandes, perquè és tal quantitat la que carreguen, que no basten els de Sevilla, ni els de vint Sevilles, per assegurar-ho (...) de manera que qualsevol mercader cabalós tracta actualment arreu del món, i a totes bandes té gent que el correspongui, doni crèdit i fe a les seves lletres i les pagui, perquè en totes calen diners".<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> </td></tr></tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'impuls_comercial,_l'expansió_de_les_finances_i_la_revolució_dels_preus"><span id="L.27impuls_comercial.2C_l.27expansi.C3.B3_de_les_finances_i_la_revoluci.C3.B3_dels_preus"></span>L'impuls comercial, l'expansió de les finances i la revolució dels preus</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: L'impuls comercial, l'expansió de les finances i la revolució dels preus"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Durant el <a href="/wiki/Segle_XVI" title="Segle XVI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></a> el tràfic comercial i el crèdit mercantil van experimentar una acceleració important en dues direccions. Per un costat els nous mercats colonials, l'abundància de metalls convertibles en moneda (<a href="/wiki/Or" title="Or">or</a> i <a href="/wiki/Plata" class="mw-redirect" title="Plata">plata</a>) i el progrés econòmic general d'Europa, van incrementar el volum dels negocis mercantils. De l'altre, s'obriren noves <a href="/wiki/Ruta_comercial" title="Ruta comercial">rutes</a> basades en el comerç de metalls i d'espècies. La <a href="/w/index.php?title=Ruta_dels_metalls&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ruta dels metalls (encara no existeix)">ruta dels metalls</a>, que des de les <a href="/wiki/Antilles" title="Antilles">Antilles</a> travessava l'Atlàntic en direcció a <a href="/wiki/Sevilla" title="Sevilla">Sevilla</a>, circulaven els <a href="/wiki/Gali%C3%B3" title="Galió">galions</a> castellans replets d'<a href="/wiki/Or" title="Or">or</a> i <a href="/wiki/Plata" class="mw-redirect" title="Plata">plata</a> americana que quadruplicaven el volum de metalls preciosos europeus. La <a href="/wiki/Ruta_de_les_esp%C3%A8cies" title="Ruta de les espècies">ruta de les espècies</a> sortia de les Índies orientals i a través de l'Índic, vorejant les costes atlàntiques d'Àfrica, arribava a <a href="/wiki/Lisboa" title="Lisboa">Lisboa</a>. </p><p>Paral·lelament a aquesta expansió comercial es va produir un increment del món financer. Aquesta època es caracteritza per l'aparició d'una burgesia capitalista que exerceix un paper cada vegada més preponderant en la societat i en la política. L'extensió dels mecanismes de crèdit i de les companyies financeres va ser propiciada per la creixent necessitat de capitals per finançar el comerç colonial i les despeses dels Estats moderns. La gran rendibilitat del comerç colonial va afavorir la proliferació de prestadors i banquers, i també un més gran desenvolupament de les companyies comercials i dels bancs. Moltes d'aquestes institucions estaven en mans de grans famílies europees (com els <a href="/wiki/Fugger" title="Fugger">Fugger</a>, els <a href="/wiki/Medici" class="mw-redirect" title="Medici">Medici</a>, els Welser, els Ruiz…). Signe de la importància financera és la creació de borses, primer a <a href="/wiki/Anvers" title="Anvers">Anvers</a> (<a href="/wiki/1531" title="1531">1531</a>) i més tard a <a href="/wiki/Londres" title="Londres">Londres</a> i a <a href="/wiki/Amsterdam" title="Amsterdam">Amsterdam</a>. </p><p>Les necessitats de numerari de les monarquies per afrontar les seves creixents despeses pels exèrcits, la burocràcia i la diplomàcia, i la pervivència d'una fiscalitat tradicional, deixava els Estats mancats de recursos. Això va obligar moltes monarquies a recórrer als emprèstits dels banquers. El cas més paradigmàtic va ser el de <a href="/wiki/Carles_V_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic">Carles V</a> amb el banquer <a href="/wiki/Jakob_Fugger" title="Jakob Fugger">Jakob Fugger</a>. </p><p>L'obertura de nous mercats colonials van provocar un augment important de la demanda de productes agrícoles i industrials, que va generar un augment de la producció. Al camp es va incrementar la superfície conreada i es va estendre el conreu del <a href="/wiki/Lli" title="Lli">lli</a>. Les activitats industrials van continuar sent <a href="/wiki/Gremi" title="Gremi">gremials</a>, però es va estendre el <a href="/w/index.php?title=Treball_a_domicili&action=edit&redlink=1" class="new" title="Treball a domicili (encara no existeix)">treball a domicili</a>, pel qual un pagès treballava unes primeres matèries proporcionades per un comerciant-empresari que s'encarrega de la comercialització del producte manufacturat. Tanmateix, l'expansió agrícola i industrial no va significar cap transformació radical en les estructures organitzatives: l'agricultura no va millorar els seus rendiments i les activitats industrials es van continuar realitzant (excepte en l'armament o la construcció naval) dins del marc organitzatiu gremial. </p><p>Els metalls preciosos eren aleshores l'únic signe monetari, i la seva sobtada incidència en el mercat va provocar, primer, un gran desenvolupament econòmic. Però, després, va provocar una crisi <a href="/wiki/Inflaci%C3%B3" title="Inflació">inflacionària</a>, amb una espectacular puja de preus (fins al 400% en alguns casos), a causa de l'augment de la demanda americana i l'arribada d'or i plata en quantitats enormes. L'historiador <a href="/wiki/Earl_Hamilton" class="mw-redirect" title="Earl Hamilton">Earl Hamilton</a> ho va anomenar <b>la revolució dels preus</b>.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta puja de preus va ser el signe més evident de la incapacitat de l'estructura agrària i industrial europea per afrontar el creixement de la demanda, i va obrir, a la segona meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>, un període de recessió econòmica que es va agreujar més durant el <a href="/wiki/Segle_XVII" title="Segle XVII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span></a>.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Les_primeres_societats_capitalistes">Les primeres societats capitalistes</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Les primeres societats capitalistes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A l'inici de l'edat moderna, la societat viu, gairebé, exclusivament de l'agricultura. Tanmateix, les primeres activitats del capitalisme comercial i financer apareixen des del <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a> a <a href="/wiki/Comtat_d%27Holanda" title="Comtat d'Holanda">Holanda</a> i al nord d'<a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> (Venècia). Per exemple, les grans companyies comercials marítimes, com la <a href="/wiki/Companyia_Holandesa_de_les_%C3%8Dndies_Orientals" class="mw-redirect" title="Companyia Holandesa de les Índies Orientals">Companyia Holandesa de les Índies Orientals</a> o bé la <a href="/wiki/Companyia_Neerlandesa_de_les_%C3%8Dndies_Orientals" title="Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals">Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals</a> (1602), prefiguren, des del <a href="/wiki/Segle_XVII" title="Segle XVII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span></a> les firmes capitalistes modernes. Constitueixen, en efecte, les primeres entitats que reuneixen capitals, mitjans materials (vaixells), progressos tecnològics (<a href="/wiki/Br%C3%BAixola" title="Brúixola">brúixola</a>, <a href="/wiki/Sextant_(instrument_de_mesura)" title="Sextant (instrument de mesura)">sextant</a>, etcètera) i recursos humans. Els seus objectius anuncien els de les empreses modernes: la recerca de benefici privat. Però l'economia de mercat, en sentit estricte, és encara marginal i el sistema fabril, en el sentit modern, és gairebé inexistent. Les manufactures establertes per l'Estat continuen sent una activitat marginal. Tanmateix, algunes activitats de producció domèstica anuncien la revolució industrial. Per exemple, els venedors subministren als pagesos les primeres matèries, de vegades fins i tot eines, per tal de crear un producte transformat que revendran a la <a href="/wiki/Ciutat" title="Ciutat">ciutat</a>. Així, els pagesos treuen un complement als ingressos de la seva activitat agrícola. Aquest estil de vida no és encara el dels treballadors assalariats; més aviat és una barreja inèdita d'agricultura i d'artesanat. L'economia moderna es troba a les beceroles i només certes regions, com <a href="/wiki/Flandes" title="Flandes">Flandes</a>, progressen cap a una <a href="/wiki/Agricultura" title="Agricultura">agricultura</a> productiva. És l'excepció a una pràctica agrícola tradicional fonamentada en la rotació de conreus triennal, els camps d'explotació col·lectiva i camps oberts que permetent el moviment del bestiar d'un terreny a l'altre. D'altra banda, a <a href="/wiki/Flandes" title="Flandes">Flandes</a>, al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>, apareixen formes embrionàries d'empreses per esquivar les regles corporatives. És, doncs, en aquesta època quan apareixen les primeres formes jurídiques d'empreses; és el cas de la <a href="/wiki/Societat_en_comandita" class="mw-redirect" title="Societat en comandita">societat en comandita</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="La_transició_vers_l'absolutisme_monàrquic"><span id="La_transici.C3.B3_vers_l.27absolutisme_mon.C3.A0rquic"></span>La transició vers l'absolutisme monàrquic</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: La transició vers l'absolutisme monàrquic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Monarquia_autorit%C3%A0ria" title="Monarquia autoritària">monarquia autoritària</a></div> <p>En l'aspecte polític, durant l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> el rei no sempre va tenir l'autoritat i la va haver de compatir amb els senyors feudals per manca de mitjans. A partir del <a href="/wiki/Segle_XIII" title="Segle XIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></a>, coincidint amb el renaixement de la burgesia comercial, va iniciar-se un lent procés d'afermament de l'autoritat del monarca sobre els nobles feudals, procés que es nodria dels impostos que li paguen els ajuntaments burgesos a canvi de protecció dels habitants de les ciutats dels abusos dels nobles. En arribar el <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a>, amb l'ampliació del comerç comercial, l'autoritat es va fer indiscutible. Sorgeix un estat nou, poderós econòmicament, fort militarment, extens territorialment, amb tot el poder concentrat a les mans del príncep:<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> és la <a href="/wiki/Monarquia_absoluta" title="Monarquia absoluta">monarquia absoluta</a> que se'ns presenta impetuosa a banda i banda dels Pirineus, en els dos estats francès i espanyol. <a href="/wiki/Enric_VIII_d%27Anglaterra" title="Enric VIII d'Anglaterra">Enric VIII d'Anglaterra</a>, <a href="/wiki/Ferran_el_Cat%C3%B2lic" title="Ferran el Catòlic">Ferran d'Aragó</a> i <a href="/wiki/Isabel_de_Castella" class="mw-redirect" title="Isabel de Castella">Isabel de Castella</a> i <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XI_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XI de França">Lluís XI de França</a> són els prototipus de nous monarques.<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En l'aspecte social és l'amansiment de la noblesa, i la incorporació de la burgesia i del poble en el projecte d'un estat basat en una realitat nacional com a plataforma per assegurar una política agressiva que crearà grans imperis territorials i comercials. És la transformació de la societat feudal-corporativa en el <a href="/wiki/Mercantilisme" title="Mercantilisme">mercantilisme</a> de la monarquia absoluta.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per primera vegada en l'organització econòmica mundial apareixen grans potències administrades centralment que disposen de territoris incomparablement més grans i més mitjans que desplacen als petits estats italians. Acaba l'època inicial del capitalisme i comença el capitalisme modern de nou estil fonamentat en la importació de metalls preciosos des d'Amèrica a Espanya i l'aliança entre l'Estat i el capital.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Isabel_de_Castella" class="mw-redirect" title="Isabel de Castella">Isabel de Castella</a> i <a href="/wiki/Ferran_el_Cat%C3%B2lic" title="Ferran el Catòlic">Ferran d'Aragó</a>, els <a href="/wiki/Reis_Cat%C3%B2lics" title="Reis Catòlics">Reis Catòlics</a>, representen un nou model de govern caracteritzat per la limitació del poder de la <a href="/wiki/Noblesa" title="Noblesa">noblesa</a>, la centralització del poder mitjançant una administració forta, i la creació d'un exèrcit. L'or i plata que arriba d'Amèrica hi contribuirà enormement. Els Reis Catòlics van conquerir el <a href="/wiki/Regne_de_Granada" class="mw-redirect" title="Regne de Granada">regne de Granada</a> (<a href="/wiki/1492" title="1492">1492</a>), <a href="/wiki/Navarra" title="Navarra">Navarra</a> (<a href="/wiki/1512" title="1512">1512</a>), les <a href="/wiki/Illes_Can%C3%A0ries" title="Illes Canàries">illes Canàries</a> (<a href="/wiki/1493" title="1493">1493</a>-<a href="/wiki/1495" title="1495">1495</a>), <a href="/wiki/Or%C3%A0" title="Orà">Orà</a> (<a href="/wiki/1509" title="1509">1509</a>) i <a href="/wiki/Melilla" title="Melilla">Melilla</a> (<a href="/wiki/1497" title="1497">1497</a>). També van contribuir a la unificació religiosa forçant la conversió dels musulmans i dels jueus, sota el control del <a href="/wiki/Inquisici%C3%B3_espanyola" title="Inquisició espanyola">Tribunal de la Inquisició</a> que s'imposa a tot el territori sense atendre a les particularitats dels diferents regnes.<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Carles_V_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic">Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic</a>, hereu de l'imperi, transforma els països que li corresponien per herència en una potència política sense precedents des dels temps de <a href="/wiki/Carlemany" title="Carlemany">Carlemany</a>. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Fortbourtange.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Fortbourtange.jpg/290px-Fortbourtange.jpg" decoding="async" width="290" height="215" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Fortbourtange.jpg/435px-Fortbourtange.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/6c/Fortbourtange.jpg 2x" data-file-width="548" data-file-height="407" /></a><figcaption><a href="/wiki/Fort_Bourtange" title="Fort Bourtange">Fort Bourtange</a> a <a href="/wiki/Groningen" title="Groningen">Groningen</a>, <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Països Baixos">Països Baixos</a>. Fortalesa de forma pentagonal, amb 5 bastions, un a cada un dels seus angles. <br />Entre 1530 i <a href="/wiki/1550" title="1550">1550</a>, el nou estil de fortificació es va anar estenent per la península Itàlica i per la resta d'Europa. Les guerres cada vegada són més costoses i requereixen una major planificació. Les noves fortaleses asseguraven que les guerres no s'estenguessin més enllà d'una sèrie de setges. Ja que les fortaleses podien allotjar fàcilment uns 10.000 homes; un exèrcit invasor no podia ignorar una posició poderosament fortificada, ja que suposava un risc molt alt de contraatac. Com a resultat, gairebé totes les ciutats havien de ser preses, la qual cosa suposava un llarg procés que podia durar mesos i fins i tot anys, fins que els ciutadans de la ciutat es rendien per gana. La majoria de les batalles d'aquesta època van ser entre exèrcits que mantenien el lloc a una posició, i els exèrcits de rescat que tractaven d'alliberar els assetjats.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Revolució_militar"><span id="Revoluci.C3.B3_militar"></span>Revolució militar</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Revolució militar"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Guerres_durant_l%27Edat_Moderna" title="Guerres durant l'Edat Moderna">guerres durant l'Edat Moderna</a></div> <p>L'estratègia militar va experimentar canvis profunds, correlatius als polítics. La introducció de les <a href="/wiki/Arma_de_foc" title="Arma de foc">armes de foc</a> va marcar el final de l'època dels cavallers feudals i l'inici del predomini de la <a href="/wiki/Infanteria" title="Infanteria">infanteria</a>. Encara que els primers usos de la <a href="/wiki/P%C3%B3lvora" title="Pólvora">pólvora</a> van ser a la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a>, el seu ús militar va ser, fonamentalment, europeu durant l'edat moderna. Va ser l'arma decisiva amb un cost que no podien assumir els nobles particulars. Només les monarquies autoritàries podran sufragar un exèrcit modern. Al mateix temps l'enginyeria va progressar perfeccionant les <a href="/wiki/Fortalesa" title="Fortalesa">fortaleses</a> amb finalitats defensives. En conseqüència, les campanyes medievals, com enfrontaments de tropes reclutades pels llaços del <a href="/wiki/Vassallatge" title="Vassallatge">vassallatge</a>, es van transformar en guerres de <a href="/wiki/Setge" title="Setge">setge</a> i desgast de l'enemic, utilitzant tropes professionals i mercenàries; fet que explica la immensa crueltat dels conflictes. A partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, les guerres són sotmeses a càlculs acadèmics i van experimentar un notable canvi, transformant-se en campanyes voluntàriament limitades i amb complexes maniobres. Per primera vegada des de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a>, les guerres europees es lliuraven amb una visió estratègica continental que posava al seu servei uns aparells estatals creixents: les guerres han de tenir en compte, a més del punt de vista tàctic, el punt de vista econòmic. I les batalles diplomàtiques seran igual de decisives que les reals.<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La <a href="/wiki/Guerra_naval" title="Guerra naval">guerra naval</a> també coneix un salt qualitatiu amb la incorporació de l'<a href="/wiki/Artilleria" title="Artilleria">artilleria</a> i de millores tècniques en la <a href="/wiki/Navegaci%C3%B3_mar%C3%ADtima" title="Navegació marítima">navegació</a>. La capacitat de maniobra ràpida i d'<a href="/wiki/Abordatge" title="Abordatge">abordatge</a> de la propulsió a rem (encara útil l'any <a href="/wiki/1571" title="1571">1571</a> en la <a href="/wiki/Batalla_de_Lepant_(1571)" title="Batalla de Lepant (1571)">batalla de Lepant</a>) quedarà obsoleta, en benefici de la planificació estratègica en un escenari planetari, on flotes oceàniques porten la presència militar a grans distàncies amb una agilitat creixent. Lepant va significar el manteniment de l'<i>statu quo</i> a la mar Mediterrània: la part oriental pels turcs i l'occidental per la Monarquia Hispànica. Tanmateix, el Mediterrani havia perdut la seva centralitat en benefici de l'<a href="/wiki/Oce%C3%A0_Atl%C3%A0ntic" title="Oceà Atlàntic">oceà Atlàntic</a>. Després de la derrota de l'<a href="/wiki/Armada_Invencible" title="Armada Invencible">Armada Invencible</a> (<a href="/wiki/1588" title="1588">1588</a>) s'inicia l'hegemonia naval anglesa davant la flota hispànica. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="El_Renaixement_i_la_Reforma_protestant">El Renaixement i la Reforma protestant</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: El Renaixement i la Reforma protestant"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'expansió econòmica del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> va renovar les activitats comercials i financers i va estimular la difusió del <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a>. A partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> hi ha una voluntat de tornar als orígens de la cultura grecoromana. Paral·lelament, va aparèixer la reforma religiosa: pensadors religiosos de caràcter humanístic van trencar amb l'Església i van deixar dividia l'Europa moderna en dos mons antagònics. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Presse_a_bras_en_bois_de_Gutemberg.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Presse_a_bras_en_bois_de_Gutemberg.jpg/220px-Presse_a_bras_en_bois_de_Gutemberg.jpg" decoding="async" width="220" height="310" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Presse_a_bras_en_bois_de_Gutemberg.jpg/330px-Presse_a_bras_en_bois_de_Gutemberg.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Presse_a_bras_en_bois_de_Gutemberg.jpg/440px-Presse_a_bras_en_bois_de_Gutemberg.jpg 2x" data-file-width="726" data-file-height="1024" /></a><figcaption>La impremta, desenvolupada a mitjans del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>, té una importància fonamental en el desenvolupament de l'alfabetització i la difusió de la cultura.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_pensament_humanista">El pensament humanista</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: El pensament humanista"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a> i <a href="/wiki/Renaixement_hisp%C3%A0nic" title="Renaixement hispànic">Renaixement hispànic</a></div> <p>El pensament humanista va ser un moviment intel·lectual destinat a transformar les estructures mentals medievals, per adaptar-les a un tipus de societat més oberta i dinàmica. Al marge de les veritats absolutes de la cultura medieval, els éssers humans van poder reivindicar la possibilitat de realitzar-se ells mateixos com a individus, ja que havien demostrat la seva capacitat per triomfar en les activitats comercials i artesanals. Els humanistes van cercar en l'antiguitat clàssica, en textos i en restes arqueològiques que van descobrir, el sentit profund del fet humà i el gust per la contemplació de la natura. Pel pensament humanista, l'home és el centre de l'univers i la màxima realització de la natura (<a href="/wiki/Antropocentrisme" title="Antropocentrisme">antropocentrisme</a>), i pot observar la realitat que l'envolta amb sentit crític, sense la rigidesa de la mentalitat <a href="/wiki/Escol%C3%A0stica" title="Escolàstica">escolàstica</a>. En qualsevol cas, l'<a href="/wiki/Humanisme" title="Humanisme">humanisme</a> era <a href="/wiki/La%C3%AFcista" class="mw-redirect" title="Laïcista">laïcista</a>, però no anticristià perquè defensava una religió més personal i directa, en què l'home adquirís una autonomia espiritual i fos més lliure de les institucions religioses. </p><p>L'expansió de l'humanisme va comptar amb la <a href="/wiki/Impremta" title="Impremta">impremta</a> (el <a href="/wiki/1455" title="1455">1455</a> ja existeix a <a href="/wiki/Mag%C3%BAncia" title="Magúncia">Magúncia</a> i <a href="/wiki/Estrasburg" title="Estrasburg">Estrasburg</a>, tot i que apareix lligada a (<a href="/wiki/Gutenberg" class="mw-redirect" title="Gutenberg">Gutenberg</a>, <a href="/wiki/1448" title="1448">1448</a>), que van facilitar la difusió dels escrits humanistes. A les corts renaixentistes, desitjoses d'obrir-se a un món nou, els humanistes són reclamats, i a les seves mans hi ha el progrés de la cultura i del pensament. Per primera vegada, l'obra d'art és analitzada racionalment des del punt de vista de l'espectador. Així neix la crítica d'art. </p><p>Alguns dels grans humanistes italians van ser <a href="/wiki/Marsilio_Ficino" title="Marsilio Ficino">Marsilio Ficino</a> (<a href="/wiki/1433" title="1433">1433</a>-<a href="/wiki/1499" title="1499">1499</a>), <a href="/wiki/Pico_della_Mirandola" class="mw-redirect" title="Pico della Mirandola">Pico della Mirandola</a> (1463-1494). Fora d'<a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>, el valencià <a href="/wiki/Joan_Llu%C3%ADs_Vives" class="mw-redirect" title="Joan Lluís Vives">Joan Lluís Vives</a> (<a href="/wiki/1492" title="1492">1492</a>-<a href="/wiki/1549" title="1549">1549</a>) va ser pioner en l'estudi de la <a href="/wiki/Psicologia" title="Psicologia">psicologia</a> i la teoria de l'<a href="/wiki/Educaci%C3%B3" title="Educació">educació</a>. A <a href="/wiki/Regne_d%27Anglaterra" title="Regne d'Anglaterra">Anglaterra</a>, <a href="/wiki/Thomas_More" title="Thomas More">Thomas More</a> va escriure<i> <a href="/wiki/Utopia" title="Utopia">Utopia</a></i> (<a href="/wiki/1516" title="1516">1516</a>), on descriu un Estat ideal basat en una organització comunitària, sense propietat privada. <a href="/wiki/Erasme_de_Rotterdam" title="Erasme de Rotterdam">Erasme de Rotterdam</a> (<a href="/wiki/1476" title="1476">1476</a>-<a href="/wiki/1536" title="1536">1536</a>) va ser el més representatiu dels humanistes europeus, i en el seu <i>Elogi de la follia</i> (<a href="/wiki/1508" title="1508">1508</a>) va atacar durament les institucions eclesiàstiques. </p><p>Paral·lel al desenvolupament de l'humanisme, va aparèixer precoçment a <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> una nova forma artística, el <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a>. Aquest nou estil buscava les arrels de l'antiguitat clàssica. L'art del Renaixement va exercir una funció d'exaltació del món i de l'home com a eixos centrals. Per aquesta raó, van tenir una important rellevància l'estudi del cos humà, els temes profans i els fons paisatgístics i arquitectònics enfront de l'abstracció daurada del <a href="/wiki/Art_g%C3%B2tic" title="Art gòtic">gòtic</a>. </p><p>L'origen de l'art renaixentista es troba a <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a>, ciutat dirigida per una potent burgesia mercantil. Els papes de Roma van protegir les arts i les van utilitzar per subratllar el seu poder. El florentí <a href="/wiki/Michelangelo" class="mw-redirect" title="Michelangelo">Michelangelo</a> Buonarrotti va aixecar la cúpula del <a href="/wiki/Vatic%C3%A0" class="mw-redirect" title="Vaticà">Vaticà</a> i va ornamentar la basílica amb nombroses escultures, com <i>la Pietat</i>, i va pintar al fresc el sostre de la <a href="/wiki/Capella_Sixtina" title="Capella Sixtina">capella Sixtina</a>. Venècia, ciutat burgesa i comercial, va viure una època artística esplendorosa amb l'anomenada <a href="/wiki/Escola_veneciana" title="Escola veneciana">escola veneciana</a>, amb compositors i pintors com <a href="/wiki/Tiziano" class="mw-redirect" title="Tiziano">Tiziano</a> Vercellio. Des d'aquests focus va passar a les corts dels reis europeus, substituint pertot arreu el <a href="/wiki/Art_g%C3%B2tic" title="Art gòtic">gòtic</a>. </p><p>Tant l'humanisme literari com el renaixement artístic es van basar en la concepció clàssica de l'home i van superar la concepció teocèntrica medieval. </p> <table align="center" width="100%" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; collapse; font-size: 90%; clear: both"> <tbody><tr align="center"> <td><b>El Renaixement. El retorn a la mesura humana</b> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-left" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:God2-Sistine_Chapel.png" class="mw-file-description" title="La creació d'Adam"><img alt="La creació d'Adam" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/God2-Sistine_Chapel.png/480px-God2-Sistine_Chapel.png" decoding="async" width="480" height="224" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/God2-Sistine_Chapel.png/720px-God2-Sistine_Chapel.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/God2-Sistine_Chapel.png/960px-God2-Sistine_Chapel.png 2x" data-file-width="3141" data-file-height="1463" /></a><figcaption>La creació d'Adam</figcaption></figure><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Michelangelo_Buonarroti_005.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Michelangelo_Buonarroti_005.jpg/220px-Michelangelo_Buonarroti_005.jpg" decoding="async" width="220" height="297" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Michelangelo_Buonarroti_005.jpg/330px-Michelangelo_Buonarroti_005.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Michelangelo_Buonarroti_005.jpg/440px-Michelangelo_Buonarroti_005.jpg 2x" data-file-width="2536" data-file-height="3426" /></a><figcaption>Detall de la Capella Sixtina</figcaption></figure> <a href="/wiki/Michelangelo" class="mw-redirect" title="Michelangelo">Michelangelo</a>, a <i><a href="/wiki/La_creaci%C3%B3_d%27Adam" title="La creació d'Adam">La creació d'Adam</a></i>, fresc de <a href="/wiki/Michelangelo" class="mw-redirect" title="Michelangelo">Michelangelo</a> que es troba al sostre de la <a href="/wiki/Capella_Sixtina" title="Capella Sixtina">Capella Sixtina</a> (1510). En els frescos que recobreixen la <a href="/wiki/Volta_de_la_Capella_Sixtina" title="Volta de la Capella Sixtina">volta de la Capella Sixtina</a>, Miquel Àngel va associar la pintura a la força escultòrica de les formes. La prepotència del dibuix anatòmic, les figures cargolant-se sobre elles mateixes i els músculs voluntàriament inflats mostren una tensió pròpia del <a href="/wiki/Manierisme" title="Manierisme">manierisme</a>. Aquesta escenografia sembla voler passar el testimoni des del teocentrisme medieval a l'antropocentrisme humanista, abans que la <a href="/wiki/Reforma_Protestant" title="Reforma Protestant">Reforma</a> i la <a href="/wiki/Contrareforma" title="Contrareforma">Contrareforma</a> tanquessin el pas a la <a href="/wiki/Utopia" title="Utopia">Utopia</a>. Tanmateix, d'ara endavant l'artista definirà amb la seva exclusiva personalitat la seva obra, i rarament hi apareixeran els noms dels col·laboradors. En el cas de Michelangelo, aquest treballarà sol, i això encara augmentarà més el mite. Per això, la història no podrà, des d'aleshores, escriure's a partir de l'obra d'art, sinó a partir dels artistes.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><br /> En canvi, <i><a href="/wiki/El_Judici_Final_(Capella_Sixtina)" class="mw-redirect" title="El Judici Final (Capella Sixtina)">El Judici Final</a></i> (<i>imatge de la dreta</i>), del mateix autor, en el mateix edifici –el <a href="/wiki/Vatic%C3%A0" class="mw-redirect" title="Vaticà">Vaticà</a>, al pany frontal de la capella Sixtina–, va ser pintat el 1541, al final de la seva vida, quasi trenta anys després d'haver-ne pintat el sostre. Miquel Àngel va pintar el pany frontal amb una grandiosa composició que és l'epíleg no tan sols de la seva obra, sinó de tot el <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a>. </td></tr></tbody></table> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:1660_engraving_Scenographia_Systematis_Copernicani.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/1660_engraving_Scenographia_Systematis_Copernicani.jpg/220px-1660_engraving_Scenographia_Systematis_Copernicani.jpg" decoding="async" width="220" height="197" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/1660_engraving_Scenographia_Systematis_Copernicani.jpg/330px-1660_engraving_Scenographia_Systematis_Copernicani.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/1660_engraving_Scenographia_Systematis_Copernicani.jpg/440px-1660_engraving_Scenographia_Systematis_Copernicani.jpg 2x" data-file-width="783" data-file-height="700" /></a><figcaption>Representació del sistema solar segons <a href="/wiki/Cop%C3%A8rnic" class="mw-redirect" title="Copèrnic">Copèrnic</a> vers <a href="/wiki/1660" title="1660">1660</a>. El nou <a href="/wiki/Model_helioc%C3%A8ntric" title="Model heliocèntric">model heliocèntric</a> va suposar la primera gran fissura en la concepció medieval que la Terra era el centre d'univers.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_ciència_moderna"><span id="La_ci.C3.A8ncia_moderna"></span>La ciència moderna</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: La ciència moderna"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_cient%C3%ADfica" title="Revolució científica">revolució científica</a></div> <p>L'observació, l'experiència i el sentit crític dels humanistes van preparar el camí de la ciència moderna, els avenços més importats de la qual es van realitzar en el camp de la <a href="/wiki/Geografia" title="Geografia">geografia</a>, l'<a href="/wiki/Anatomia" title="Anatomia">anatomia</a>, la <a href="/wiki/Navegaci%C3%B3_mar%C3%ADtima" title="Navegació marítima">navegació</a>, la <a href="/wiki/Impremta" title="Impremta">impremta</a>, la <a href="/wiki/Rellotge" title="Rellotge">rellotgeria</a> i els mètodes financers. En medicina va destacar <a href="/wiki/Andreas_Vesal" title="Andreas Vesal">Andreas Vesal</a> que va realitzar una detallada descripció del cos humà i per primer cop va unir la teorització i els ensenyaments mèdics amb la pràctica. L'aragonès <a href="/wiki/Miquel_Servet" title="Miquel Servet">Miquel Servet</a> va demostrar cap al <a href="/wiki/1553" title="1553">1553</a> l'existència de la circulació pulmonar. El <a href="/wiki/1543" title="1543">1543</a> es va publicar <i>De Revolutionibus orbium coelestium</i>, obra de <a href="/wiki/Nicolau_Cop%C3%A8rnic" title="Nicolau Copèrnic">Nicolau Copèrnic</a>, defensa que la Terra, com tota la resta de planetes, descriu «una revolució anual al voltant del Sol, on es troba el centre del món». </p><p>Durant el Renaixement, les facultats de <a href="/wiki/Medicina" title="Medicina">medicina</a> italianes van destacar pels seus estudis anatòmics. El cos humà va ser objecte de disseccions i exploracions que, malgrat no donar uns resultats concrets en la lluita contra les malalties, van posar les bases de l'<a href="/wiki/Anatomia" title="Anatomia">anatomia</a>, la <a href="/wiki/Fisiologia" title="Fisiologia">fisiologia</a> i la <a href="/wiki/Patologia" title="Patologia">patologia</a> modernes, tot començant a trencar l'autoritat clàssica i la tradició màgica de la medicina. </p><p>A casa nostra van destacar el mallorquí <a href="/wiki/Dami%C3%A0_Carb%C3%B3" title="Damià Carbó">Damià Carbó</a> qui va ser un dels primers metges que van tractar d'<a href="/wiki/Obstetr%C3%ADcia" title="Obstetrícia">obstetrícia</a>; el metge <a href="/wiki/Bernad%C3%AD_Muntanya_de_Montserrat" title="Bernadí Muntanya de Montserrat">Bernadí Muntanya de Montserrat</a>, autor d'<i>Anatomia</i> (1551), estudi que va servir molts anys de text als metges espanyols; <a href="/wiki/Pere_Gal%C3%A8s" class="mw-redirect" title="Pere Galès">Pere Galès</a> (1537-1559), nat a <a href="/wiki/Ulldecona" title="Ulldecona">Ulldecona</a>, filòsof, filòleg i jurisconsult, professor a la Universitat de Ginebra i <a href="/wiki/Cosme_Dami%C3%A0_Hortal%C3%A0" class="mw-redirect" title="Cosme Damià Hortalà">Cosme Damià Hortalà</a>, teòleg i humanista, rector de la Universitat de Barcelona.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En general, els humanistes van conrear tota mena d'obres descriptives que abraçaven els diversos camps de l'experiència humana. Però la ciència dels segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> no va crear cap gran innovació, excepte en el sistema <a href="/wiki/Cop%C3%A8rnic" class="mw-redirect" title="Copèrnic">copernicà</a>. Tanmateix, la descripció de la realitat immediata va obrir les portes a la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_cient%C3%ADfica" title="Revolució científica">revolució científica</a> del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:BullExurgeDomine.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/BullExurgeDomine.jpg/290px-BullExurgeDomine.jpg" decoding="async" width="290" height="390" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5d/BullExurgeDomine.jpg 1.5x" data-file-width="357" data-file-height="480" /></a><figcaption>Bula <i>Exurge Domine</i>, <b>Contra Errores Martine Lutheri et sequatium</b>: Butlla contra els errors de <a href="/wiki/Mart%C3%AD_Luter" title="Martí Luter">Martí Luter</a> i els seus seguidors (<a href="/wiki/15_de_juny" title="15 de juny">15 de juny</a> de <a href="/wiki/1520" title="1520">1520</a>), per la qual el papa <a href="/wiki/Lle%C3%B3_X" title="Lleó X">Lleó X</a> amenaça amb l'excomunió si no es retracta de 41 punts inclosos a les seves <a href="/wiki/Tesis_de_Wittenberg" class="mw-redirect" title="Tesis de Wittenberg">95 tesis</a> sobre les indulgències del <a href="/wiki/31_d%27octubre" title="31 d'octubre">31 d'octubre</a> de <a href="/wiki/1517" title="1517">1517</a>, en les quals Luter, indignat, atacava la idea que la compra de les butlles podia ser causa de perdó de penes espirituals; fet habitual a l'època i on la causa ocasional va ser que el papa Lleó X havia arrendat les butlles d'indulgències a la Banca Fugger per obtenir cabals per la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà. Luter va cremar públicament la butlla (<a href="/wiki/10_de_desembre" title="10 de desembre">10 de desembre</a> de <a href="/wiki/1520" title="1520">1520</a>) i l'excomunió es va fer efectiva (<a href="/wiki/3_de_gener" title="3 de gener">3 de gener</a> de <a href="/wiki/1521" title="1521">1521</a>). Aquestes dates són fites de l'edat moderna, però no haurien passat de ser una disputa teològica si no haguessin trobat el formidable ressò que la difusió de la <a href="/wiki/Impremta" title="Impremta">impremta</a> va permetre, i no haguessin estat acollits per una societat madura per rebre'ls i uns agents polítics disposats i capaços d'aprofitar el seu potencial.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_reforma_protestant">La reforma protestant</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: La reforma protestant"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Reforma_Protestant" title="Reforma Protestant">Reforma Protestant</a></div> <p>La reforma va ser un moviment religiós que durant el <a href="/wiki/Segle_XVI" title="Segle XVI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></a> va dividir l'Europa cristiana medieval en dues meitats irreconciliables, la protestant i la catòlica. Va ser a Alemanya, on el poder de l'emperador no era massa fort, que els defectes de l'Església van assolir característiques alarmants: compra de béns i dignitats eclesiàstiques, disciplina molt deteriorada, rendes costoses sobres els pagesos pobres, intransigència… Les crítiques es van generalitzar entre els humanistes més conscients, com ara <a href="/wiki/Erasme_de_Rotterdam" title="Erasme de Rotterdam">Erasme de Rotterdam</a>, però l'enfrontament definitiu es va produir arran de les predicacions del frare agustí <a href="/wiki/Mart%C3%AD_Luter" title="Martí Luter">Martí Luter</a> (1483-1546). Aquest monjo va iniciar, el <a href="/wiki/1517" title="1517">1517</a>, un procés de revolta contra el papat i l'autoritat dels clergues dins l'Església. Luter volia seguir només l'<a href="/wiki/Evangeli" title="Evangeli">Evangeli</a>; per aquest motiu els seus seguidors foren anomenats <i>evangèlics</i> o <b>luterans</b>. Excomunicat pel papa <a href="/wiki/Lle%C3%B3_X" title="Lleó X">Lleó X</a> el <a href="/wiki/1520" title="1520">1520</a>, Luter va ser protegit per alguns prínceps alemanys, especialment per <a href="/wiki/Frederic_III_de_Sax%C3%B2nia" title="Frederic III de Saxònia">Frederic III de Saxònia</a>, que el va acollir al seu castell de Wartburg, a <a href="/wiki/Eisenach" title="Eisenach">Eisenach</a>, on va poder continuar elaborant la nova doctrina fins a la seva mort. </p><p>La nova doctrina tenia tres principis fonamentals: la justificació per la fe, el sacerdoci universal i l'autoritat de la <a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">Bíblia</a>, dels quals el primer era de fet l'eix de tot el conjunt doctrinal. La justificació per la fe defensava, seguint la concepció individualista renaixentista, que la religió havia de basar-se en la relació directa amb <a href="/wiki/D%C3%A9u_en_el_cristianisme" title="Déu en el cristianisme">Déu</a>,<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> a través d'una fe intensa que no necessitava ni la intervenció de l'Església ni l'acumulació de «bones obres». Ara, per Luter, en línia amb una Europa en desenvolupament, les bones obres són les que es fan en benefici dels altres, a partir de l'ofici que cada un té determinat dins de la comunitat. És a dir, se serveix a Déu mitjançant el treball, concepció que va tenir una gran acceptació entre els artesans i la burgesia culta de les ciutats, ja que posaven en evidència l'ociositat dels eclesiàstics i de la noblesa feudal. Per altra banda, per al <a href="/wiki/Luteranisme" title="Luteranisme">luteranisme</a>, el creient pot salvar-se per la seva pròpia fe i esdevenir sacerdot d'ell mateix (teoria del sacerdoci universal); fet que rebutjava la intercessió dels sants i que les obres només tenien valor a través dels sagraments que imparteixen els sacerdots. Íntimament relacionat amb els dos principis anteriors es troba el de l'autoritat de la <a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">Bíblia</a>: es va rebutjar la tradició de l'Església i va quedar la lectura del llibre sagrat com a única font d'inspiració cristiana. La interpretació quedava, ara, a càrrec de la consciència individual de cada creient. </p><p>Per damunt de la confrontació ideològica, en la pràctica, aquests principis luterans van modificar profundament l'estructura de l'Església reformada car es va negar la sobirania del papa i de la jerarquia episcopal i van ser eliminats els ordes religiosos i el culte a les imatges, alhora que alguns sagraments van ser modificats i altres suprimits. </p><p>Posteriorment, a <a href="/wiki/Su%C3%AFssa" title="Suïssa">Suïssa</a>, es va propagar una doctrina més radical que el <a href="/wiki/Luteranisme" title="Luteranisme">luteranisme</a> encapçalada per <a href="/wiki/Joan_Calv%C3%AD" class="mw-redirect" title="Joan Calví">Joan Calví</a> (1509-1564) que va rebre el nom de <b>calvinisme</b>. Molts capitalistes van abraçar aquesta doctrina que autoritzava el préstec a interès (a diferència dels luterans i dels catòlics) i considerava l'enriquiment personal una benedicció de Déu perquè triomfar en l'ofici i multiplicar les riqueses eren senyals de ser escollit per la salvació, ja que Calví va defensar que, segons la doctrina de la predestinació, tots els homes tenen determinat el destí després de la mort. </p><p>El monarca <a href="/wiki/Enric_VIII_d%27Anglaterra" title="Enric VIII d'Anglaterra">Enric VIII d'Anglaterra</a> (<a href="/wiki/1497" title="1497">1497</a>-<a href="/wiki/1547" title="1547">1547</a>) es va separar també de Roma i es va proclamar ell mateix cap suprem de la nova <b>Església d'Anglaterra</b> o <a href="/wiki/Anglicanisme" title="Anglicanisme">anglicanisme</a> per mitjà de l'Acta de supremacia on es deslligava de l'obediència a Roma i es considerava l'única autoritat de l'Església a <a href="/wiki/Regne_d%27Anglaterra" title="Regne d'Anglaterra">Anglaterra</a>. Els ordes monàstics van ser abolits i les terres i béns dels monestirs van ser confiscats. En essència es van mantenir els dogmes catòlics, i es van conservar també el culte solemne i la jerarquia eclesiàstica dels bisbes i dels arquebisbes, etc. </p><p>Finalment, cal esmentar un aspecte <a href="/wiki/Sociologia" title="Sociologia">sociològic</a> de la <a href="/wiki/Reforma_protestant" class="mw-redirect" title="Reforma protestant">reforma protestant</a>. Segons <a href="/wiki/Max_Weber" title="Max Weber">Max Weber</a>, de retruc i sense pretendre-ho, el <a href="/wiki/Protestantisme" title="Protestantisme">protestantisme</a> va generar un canvi en la percepció del treball. Weber va demostrar que la reforma protestant, especialment el <a href="/wiki/Calvinisme" title="Calvinisme">calvinisme</a>, va canviar la concepció del <a href="/wiki/Treball_(economia)" title="Treball (economia)">treball</a>: aquest ja no és considerat com un càstig expiatori del <a href="/wiki/Pecat_original" title="Pecat original">pecat original</a> com proclama l'ètica catòlica; és un valor fonamental que serveix a cadascú per esforçar-se i acostar-se a Déu.<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per tant, des del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>, la <a href="/wiki/Reforma_Protestant" title="Reforma Protestant">Reforma Protestant</a> de <a href="/wiki/Mart%C3%AD_Luter" title="Martí Luter">Martí Luter</a> i el <a href="/wiki/Calvinisme" title="Calvinisme">calvinisme</a> porta els gèrmens de nous valors que revolucionen la concepció del <a href="/wiki/Treball_(economia)" title="Treball (economia)">treball</a> i de la vida. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Saint_Peter%27s_Square_from_the_dome_v2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/Saint_Peter%27s_Square_from_the_dome_v2.jpg/290px-Saint_Peter%27s_Square_from_the_dome_v2.jpg" decoding="async" width="290" height="290" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/Saint_Peter%27s_Square_from_the_dome_v2.jpg/435px-Saint_Peter%27s_Square_from_the_dome_v2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/Saint_Peter%27s_Square_from_the_dome_v2.jpg/580px-Saint_Peter%27s_Square_from_the_dome_v2.jpg 2x" data-file-width="1384" data-file-height="1384" /></a><figcaption><a href="/wiki/Pla%C3%A7a_de_Sant_Pere_(Ciutat_del_Vatic%C3%A0)" title="Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà)">Plaça de Sant Pere</a> a <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>, <a href="/wiki/1656" title="1656">1656</a>, vista des de la cúpula de la Basílica. Aquesta plaça, en la seva concepció profundament <a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">barroca</a>, és tot un símbol del paper rector de l'Església Catòlica i de la nova manera de valorar els espais arquitectònics. <a href="/wiki/Bernini" class="mw-redirect" title="Bernini">Bernini</a>, educat en l'esperit <a href="/wiki/Companyia_de_Jes%C3%BAs" title="Companyia de Jesús">jesuític</a>, va captar profundament el sentit de la <a href="/wiki/Contrareforma" title="Contrareforma">Contrareforma</a> i va reflectir les pretensions del poder de l'Església. En la seva obra més transcendental com a arquitecte, la columnata que tanca la plaça de Sant Pere, de planta eŀlíptica, parteix de la façana de la basílica com a dos grans braços que acullen la humanitat. De la idea universalista de <a href="/wiki/Bramante" title="Bramante">Bramante</a>, pròpia del <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a>, es passa a la idea <a href="/wiki/Paternalista" class="mw-redirect" title="Paternalista">paternalista</a> de la Contrareforma. En aquest punt, la intuïció de <a href="/wiki/Bernini" class="mw-redirect" title="Bernini">Bernini</a> és ajustada al pensament de l'època.<sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Contrareforma">Contrareforma</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Contrareforma"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Concili_de_Trento" title="Concili de Trento">Concili de Trento</a> i <a href="/wiki/Contrareforma" title="Contrareforma">Contrareforma</a></div> <p>El protestantisme havia causat molts perjudicis espirituals i materials a l'Església catòlica. Per atallar aquest perill va sorgir, de l'interior mateix de l'Església, un corrent renovador, que proposava de corregir els propis errors i defensar el dogma de la fe catòlica. Aquesta reacció va rebre el nom de <b><a href="/wiki/Contrareforma" title="Contrareforma">Contrareforma</a></b> i el pes major de la reforma va correspondre a un nou ordre, la <a href="/wiki/Companyia_de_Jes%C3%BAs" title="Companyia de Jesús">Companyia de Jesús</a>, fundada pel basc <a href="/wiki/Ignasi_de_Loiola" title="Ignasi de Loiola">Ignasi de Loiola</a> el <a href="/wiki/1535" title="1535">1535</a>. </p><p>La fixació dels dogmes catòlics va ésser realitzada al <a href="/wiki/Concili_de_Trento" title="Concili de Trento">Concili de Trento</a>. Les sessions, que s'iniciaren el <a href="/wiki/1545" title="1545">1545</a>, van durar 18 anys. El concili va establir que l'únic text de la <a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">Bíblia</a> era la <a href="/wiki/Vulgata" title="Vulgata">Vulgata</a>, versió en llatí de <a href="/wiki/Sant_Jeroni" class="mw-redirect" title="Sant Jeroni">sant Jeroni</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span>) i que la interpretació corresponia exclusivament a l'autoritat de l'Església. Es va afirmar igualment el valor de la tradició en l'establiment de la doctrina. Els set <a href="/wiki/Sagrament" title="Sagrament">sagraments</a> van ser definits i es van condemnar les tesis de la justificació per la fe i de la predestinació. Alhora es va establir una nova organització episcopal, i es va fomentar la formació del <a href="/wiki/Clergat" title="Clergat">clergat</a> als seminaris. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="L'Europa_del_segle_xvii"><span id="L.27Europa_del_segle_xvii"></span>L'Europa del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span></h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: L'Europa del segle xvii"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les transformacions econòmiques del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span> van fer que el centre de gravetat es traslladi d'Itàlia i Castella a França, Holanda i Anglaterra. A les esperances del <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a> succeeix una etapa de crisis, desequilibris i temors. L'estat d'ànim resultant dona lloc a l'estil artístic <a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">Barroc</a>. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pieter_Bruegel_the_Elder-_The_Corn_Harvest_(August)_-_detail_1.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Pieter_Bruegel_the_Elder-_The_Corn_Harvest_%28August%29_-_detail_1.JPG/290px-Pieter_Bruegel_the_Elder-_The_Corn_Harvest_%28August%29_-_detail_1.JPG" decoding="async" width="290" height="367" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Pieter_Bruegel_the_Elder-_The_Corn_Harvest_%28August%29_-_detail_1.JPG/435px-Pieter_Bruegel_the_Elder-_The_Corn_Harvest_%28August%29_-_detail_1.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/Pieter_Bruegel_the_Elder-_The_Corn_Harvest_%28August%29_-_detail_1.JPG/580px-Pieter_Bruegel_the_Elder-_The_Corn_Harvest_%28August%29_-_detail_1.JPG 2x" data-file-width="798" data-file-height="1011" /></a><figcaption>Detall d'una pintura de <a href="/wiki/Pieter_Brueghel_el_Vell" title="Pieter Brueghel el Vell">Pieter Brueghel el Vell</a> que ens mostra la manera en què els camperols realitzen la seva feina durant l'era moderna. Les tècniques de conreu no havien experimentat pràcticament cap renovació des de l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> i l'esgotament de les terres s'evitava pel vell sistema del <a href="/wiki/Guaret" title="Guaret">guaret</a>, o mitjançant el conreu de cereals secundaris, com l'<a href="/wiki/Ordi" title="Ordi">ordi</a> i el <a href="/wiki/S%C3%A8gol" title="Sègol">sègol</a>. L'agricultura va continuar, majoritàriament, dins el marc de l'economia senyorial, fins a arribar a un punt de saturació on a molts llocs la producció agrària va disminuir i molts camps van convertir-se en terres de pastura.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_crisi_econòmica_i_l'alternativa_mercantilista"><span id="La_crisi_econ.C3.B2mica_i_l.27alternativa_mercantilista"></span>La crisi econòmica i l'alternativa mercantilista</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: La crisi econòmica i l'alternativa mercantilista"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Mercantilisme" title="Mercantilisme">mercantilisme</a></div> <p>Després de la prosperitat econòmica dels inicis de l'edat moderna, el <a href="/wiki/Segle_XVII" title="Segle XVII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span></a> es va caracteritzar per una greu situació de recessió, de crisi econòmica i d'adequació davant els canvis que havia generat l'expansió del segle anterior. La crisi es va donar d'una manera intensa a estats com Castella, Portugal o França que mantenien una estructura senyorial més arcaica. En canvi, Anglaterra i Holanda no en van sentir els primers símptomes fins ben entrat el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>. </p><p>Els símptomes de la crisi va ser l'atur del creixement demogràfic europeu causat per les contínues epidèmies i les guerres que van assolar Europa, i les crisis agrícoles provocades per les adversitats climatològiques i unes tècniques de conreu que no havien experimentat pràcticament cap renovació des de l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> van produir una contínua successió de períodes de gran escassesa alimentària en Estats que vivien essencialment de l'agricultura. La fam constitueix una amenaça permanent (se citen sis grans fams a França entre <a href="/wiki/1629" title="1629">1629</a> i <a href="/wiki/1710" title="1710">1710</a>). En aquest context, la població minva alarmantment: la meitat dels infants moria abans de complir un any i els supervivents morien, sovint, entre els 30 i els 40 anys. La crisi també va afectar el comerç i la producció industrial: la inestabilitat dels preus repercuteix en el desenvolupament econòmic. Aquesta conjuntura econòmica de crisis cal cercar-la en les contradiccions internes en què el creixement del sector manufacturer i dels intercanvis comercials havien tingut lloc sense que, de forma paral·lela, es donessin ni una elevació de la <a href="/wiki/Productivitat" title="Productivitat">productivitat</a> agrícola, ni transformacions en l'estructura productiva agrícola i manufacturera.<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A partir de la segona meitat del <a href="/wiki/Segle_XVII" title="Segle XVII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span></a> es va desenvolupar la pràctica econòmica <a href="/wiki/Mercantilisme" title="Mercantilisme">mercantilista</a> basada, fonamentalment, en dos principis. El primer era que la riquesa d'un Estat depenia de la quantitat de metalls preciosos de què disposés. El segon que per aconseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantenir una balança de pagaments positiva. En aquesta conjuntura, molts Estats europeus van adoptar mesures per desenvolupar una producció industrial: privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc. Aquestes mesures pretenien facilitar l'exportació i frenar les importacions mitjançant els drets de duana, El comerç d'ultramar es va controlar a través de les grans companyies privades, les Companyies d'Índies, creades per primera vegada a Holanda.<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Count-Duke_of_Olivares.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/Count-Duke_of_Olivares.jpg/290px-Count-Duke_of_Olivares.jpg" decoding="async" width="290" height="383" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/Count-Duke_of_Olivares.jpg/435px-Count-Duke_of_Olivares.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/Count-Duke_of_Olivares.jpg/580px-Count-Duke_of_Olivares.jpg 2x" data-file-width="2311" data-file-height="3051" /></a><figcaption>Gaspar de Guzmán, comte de Sanlúcar i duc d'Olivares retratat a l'oli, vers <a href="/wiki/1634" title="1634">1634</a>, per <a href="/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez">Velázquez</a>. La unificació de la <a href="/wiki/Corona_de_Castella" class="mw-redirect" title="Corona de Castella">corona de Castella</a> i de la <a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">corona d'Aragó</a>, a finals del <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a>, inicialment, va significar que el rei era la clau de volta de la unitat, però que els diferents regnes gaudien d'una ampla autonomia. Ben aviat, Castella canviarà aquesta concepció per una de monarquia centralitzada, on els estats no castellans també contribuïssin militar i fiscalment a les grans despeses de la monarquia. En aquest sentit, és prou conegut el memorial que el <a href="/wiki/Comte-duc_d%27Olivares" class="mw-redirect" title="Comte-duc d'Olivares">comte-duc d'Olivares</a>, el <a href="/wiki/1625" title="1625">1625</a>, dirigeix al rei <a href="/wiki/Felip_IV_de_Castella" title="Felip IV de Castella">Felip IV de Castella</a> (<a href="/wiki/1621" title="1621">1621</a>-<a href="/wiki/1665" title="1665">1665</a>). L'any <a href="/wiki/1640" title="1640">1640</a> va provocar la revolta de Portugal i Catalunya.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Les_monarquies_absolutistes">Les monarquies absolutistes</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Les monarquies absolutistes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Monarquia_absoluta" title="Monarquia absoluta">monarquia absoluta</a></div> <p>Des de la <a href="/wiki/Baixa_edat_mitjana" title="Baixa edat mitjana">baixa edat mitjana</a> s'havia iniciat un procés d'enfortiment del poder dels reis que va culminar al <a href="/wiki/Segle_XVII" title="Segle XVII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span></a> amb les monarquies absolutes. Va ser un pas més en la centralització de tots els poders de l'Estat en mans del monarca, qui ja no reconeixia ni les institucions tradicionals (Parlaments, Consells…) ni les particularitats de les diverses regions del regne. Aquest sistema polític es va recolzar fonamentalment en la <a href="/wiki/Noblesa" title="Noblesa">noblesa</a>, que perdent com perdia privilegis jurisdiccionals, es va fer cada cop més cortesana; mentre la burgesia no tenia cap privilegi polític i era encara massa feble, malgrat el seu èxit econòmic, per obtenir el control de l'Estat.<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'<a href="/wiki/Absolutisme" title="Absolutisme">absolutisme</a> va anar vinculat a l'expansió territorial dels descobriments d'Amèrica i les noves rutes comercials i va tenir els seus teòrics: <a href="/wiki/Thomas_Hobbes" title="Thomas Hobbes">Thomas Hobbes</a> i <a href="/wiki/Jacques-B%C3%A9nigne_Bossuet" title="Jacques-Bénigne Bossuet">Jacques-Bénigne Bossuet</a>. <a href="/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a" title="Regne de França">França</a>, sota el regnat de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIV" class="mw-redirect" title="Lluís XIV">Lluís XIV</a> (<a href="/wiki/1665" title="1665">1665</a>-<a href="/wiki/1715" title="1715">1715</a>), encarna el nou model de <a href="/wiki/Monarquia_absoluta" title="Monarquia absoluta">monarquia absoluta</a>. </p><p>El model absolutista va tenir excepcions: <a href="/wiki/Regne_d%27Anglaterra" title="Regne d'Anglaterra">Anglaterra</a> i <a href="/wiki/Comtat_d%27Holanda" title="Comtat d'Holanda">Holanda</a> es van dotar d'un règim parlamentari, i <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Ven%C3%A8cia" title="República de Venècia">Venècia</a> que va ser dominada pels comerciants. La <b>República holandesa</b> havia suprimit l'<a href="/wiki/Antic_r%C3%A8gim" class="mw-redirect" title="Antic règim">antic règim</a> i havia portat als grans comerciants al govern de les ciutats i dels òrgans de la República. La <b>revolució anglesa</b> va ser encapçalada pels fabricants i els comerciants que es van sentir discriminats pels privilegis i monopolis de què gaudien les grans companyies comercials i la burgesia que va veure en els obstacles feudals un impediment a la seva expansió. Els errors del rei <a href="/wiki/Carles_I_d%27Anglaterra_i_d%27Esc%C3%B2cia" class="mw-redirect" title="Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia">Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia</a> (dissolució del Parlament, puja d'impostos sense la seva aprovació…) van accelerar la <a href="/wiki/Guerra_Civil_Anglesa" class="mw-redirect" title="Guerra Civil Anglesa">Guerra Civil Anglesa</a>. L'exèrcit parlamentari, dirigit per <a href="/wiki/Oliver_Cromwell" title="Oliver Cromwell">Oliver Cromwell</a> (<a href="/wiki/1559" title="1559">1559</a>-<a href="/wiki/1658" title="1658">1658</a>), va imposar la República, que posteriorment derivar en una <a href="/wiki/Monarquia_parlament%C3%A0ria" title="Monarquia parlamentària">monarquia parlamentària</a>, en què el rei quedava sotmès al control del Parlament. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Traite-Pyrenees.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Traite-Pyrenees.jpg/290px-Traite-Pyrenees.jpg" decoding="async" width="290" height="197" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Traite-Pyrenees.jpg/435px-Traite-Pyrenees.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Traite-Pyrenees.jpg/580px-Traite-Pyrenees.jpg 2x" data-file-width="1900" data-file-height="1293" /></a><figcaption><a href="/wiki/L%27entrevista_de_Llu%C3%ADs_XIV_i_Felip_IV_a_l%27illa_dels_Faisans" title="L'entrevista de Lluís XIV i Felip IV a l'illa dels Faisans">Retrat</a> del <a href="/wiki/Tractat_dels_Pirineus" title="Tractat dels Pirineus">Tractat dels Pirineus</a> (o Pau dels Pirineus) que va ser signat el 7 de novembre del <a href="/wiki/1659" title="1659">1659</a>, pels representants de <a href="/wiki/Felip_IV_de_Castella" title="Felip IV de Castella">Felip IV de Castella</a> i III d'Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIV" class="mw-redirect" title="Lluís XIV">Lluís XIV</a> de França, <a href="/wiki/Cardenal_Mazzarino" class="mw-redirect" title="Cardenal Mazzarino">Cardenal Mazzarino</a> i Hugues de Lionne, a l'<a href="/wiki/Illa_dels_Faisans" title="Illa dels Faisans">illa dels Faisans</a> (al riu <a href="/wiki/Bidasoa" title="Bidasoa">Bidasoa</a>, en els límits del País Basc Nord), i posà fi al litigi de la <a href="/wiki/Guerra_dels_Trenta_Anys" title="Guerra dels Trenta Anys">Guerra dels Trenta Anys</a>. Una de les conseqüències d'aquest tractat va ser la cessió a França del comtat del <a href="/wiki/Rossell%C3%B3" title="Rosselló">Rosselló</a> i part del de la <a href="/wiki/Cerdanya" title="Cerdanya">Cerdanya</a>.</figcaption></figure> <p>La <a href="/wiki/Reforma_protestant" class="mw-redirect" title="Reforma protestant">reforma protestant</a> i la consegüent <a href="/wiki/Contrareforma" title="Contrareforma">contrareforma</a> catòlica va donar lloc a una Església Catòlica que estableix una disciplina moral fèrria en les nacions que romanen en el si del <a href="/wiki/Catolicisme" title="Catolicisme">catolicisme</a>, alhora que la qüestió religiosa estarà al centre de la situació bèl·lica amb un paorós seguit de guerres de religió i de persecucions religioses que ensagnaren tota l'Europa occidental durant més de cent anys. Al <a href="/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a" title="Regne de França">regne de França</a> hi va haver més de vuit guerres de religió. La <a href="/wiki/Guerra_dels_Trenta_Anys" title="Guerra dels Trenta Anys">Guerra dels Trenta Anys</a> (1618-1648) va produir la transformació del mapa polític europeu: el centre neuràlgic del conflicte i escenari permanent dels enfrontaments va ser el territori del <a href="/wiki/Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Sacre Imperi Romanogermànic">Sacre Imperi Romanogermànic</a>, bressol des de la Reforma religiosa de profunds antagonismes, on va ser eliminada un terç de la població. La <a href="/wiki/Pau_de_Westf%C3%A0lia" title="Pau de Westfàlia">Pau de Westfàlia</a> (1648) va significar una recomposició del mapa polític amb l'ascens d'una nova potència, França, i l'esfondrament del vell Imperi dels <a href="/wiki/Dinastia_dels_Habsburg" title="Dinastia dels Habsburg">Àustries</a>. </p><p>A més a més, a Europa, les revoltes i la guerra civil estan a punt d'esclatar. A <b>França</b> es registren revoltes camperoles motivades per l'augment dels impostos o per la fam. La noblesa s'uneix a la burgesia en l'anomenada <a href="/wiki/Guerra_de_la_Fronda" class="mw-redirect" title="Guerra de la Fronda">guerra de la Fronda</a> contra la política absolutista de <a href="/wiki/Mazzarino" title="Mazzarino">Mazzarino</a>. Els <a href="/wiki/Hugonot" title="Hugonot">hugonots</a> continuen creant problemes i l'<a href="/wiki/Edicte_de_Nantes" title="Edicte de Nantes">Edicte de Nantes</a>, el 1685, va empitjorar encara més la situació: gairebé mig milió d'hugonots emigren en massa. A la <b>Monarquia dels Àustries</b>, la <a href="/wiki/Burgesia" title="Burgesia">burgesia</a> està arruïnada i la <a href="/wiki/Noblesa" title="Noblesa">noblesa</a> i el <a href="/wiki/Clergat" title="Clergat">clergat</a> són amos de la terra; s'expulsa als <a href="/wiki/Moriscos" title="Moriscos">moriscos</a>; hi ha motins a Biscaia (1630-31); el dia del <a href="/wiki/Corpus_de_Sang" title="Corpus de Sang">Corpus de Sang</a> de <a href="/wiki/1640" title="1640">1640</a> es revolta Catalunya i es desenvolupa la <a href="/wiki/Guerra_dels_Segadors" title="Guerra dels Segadors">Guerra dels Segadors</a>; rebel·lió de Portugal (1640); revoltes populars a Sevilla (1652), la <a href="/wiki/Inquisici%C3%B3" title="Inquisició">inquisició</a> o tribunal del Sant Ofici actua com a policia i tribunal religiós que s'ocupa d'<i>inquirir</i> o buscar els reformats, jutjar-los i castigar-los, sovint amb mort pública en els anomenats <i>actes de fe</i>… A <b>Anglaterra</b> es van desencadenar dues revolucions i una <a href="/wiki/Guerra_Civil_Anglesa" class="mw-redirect" title="Guerra Civil Anglesa">guerra civil</a> que va acabar amb l'execució del rei i el triomf del sistema parlamentari. </p><p>La reordenació europea va culminar amb el <a href="/wiki/Tractat_d%27Utrecht" title="Tractat d'Utrecht">Tractat d'Utrecht</a> (1713) que posava fi a la <a href="/wiki/Guerra_de_Successi%C3%B3_Espanyola" title="Guerra de Successió Espanyola">guerra de Successió</a> per la corona espanyola.<sup id="cite_ref-s1714_31-0" class="reference"><a href="#cite_note-s1714-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest tractat va significar la liquidació de les darreres places espanyoles a Europa la reducció de l'imperi a les colònies americanes. Per França va significar un enfortiment del seu predomini, car aconseguia que un Borbó, <a href="/wiki/Felip_V_d%27Espanya" title="Felip V d'Espanya">Felip V</a>, tingués el tron espanyol. Per Anglaterra va significar impedir que novament l'expansió d'una dinastia trenqués l'equilibri continental. Pels catalans i pels valencians va portar a l'anul·lació de les llibertats i les institucions pròpies, la repressió física, la prohibició de la llengua i la imposició del castellà en tots els àmbits. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Racionalisme_i_empirisme">Racionalisme i empirisme</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Racionalisme i empirisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Racionalisme_(filosofia)" title="Racionalisme (filosofia)">racionalisme (filosofia)</a> i <a href="/wiki/Empirisme" title="Empirisme">empirisme</a></div> <p>Els canvis que es produïen des del Renaixement van impulsar el rebuig a la concepció <a href="/wiki/Escol%C3%A0stica" title="Escolàstica">escolàstica</a> i l'intent de crear un nou mètode de coneixement, no sotmès a l'autoritat o a la tradició, més útil i adreçat a la consecució d'objectius pràctics. El coneixement partirà del plantejament de què és el mateix coneixement i quina és la seva causa. Les respostes donades a aquestes qüestions es troba la diferència entre el <a href="/wiki/Racionalisme_(filosofia)" title="Racionalisme (filosofia)">racionalisme</a> i l'<a href="/wiki/Empirisme" title="Empirisme">empirisme</a>. </p><p>Els <b>racionalistes</b> van plantejar un <a href="/wiki/M%C3%A8tode_deductiu" class="mw-redirect" title="Mètode deductiu">mètode deductiu</a> conceptualitzat en el <i>cogito, ergo sum</i> de <a href="/wiki/Ren%C3%A9_Descartes" title="René Descartes">René Descartes</a>. <a href="/wiki/Baruch_Spinoza" title="Baruch Spinoza">Baruch Spinoza</a> i <a href="/wiki/Gottfried_Wilhelm_Leibniz" title="Gottfried Wilhelm Leibniz">Gottfried Wilhelm Leibniz</a>, en una línia argumental semblant, desconfiaven del coneixement sensible i només atorgaven validesa al que la raó considerava indubtable. </p><p>Els <b>empiristes</b> representats a bastament entre els britànics <a href="/wiki/Francis_Bacon" title="Francis Bacon">Francis Bacon</a>, <a href="/wiki/John_Locke" title="John Locke">John Locke</a>, <a href="/wiki/George_Berkeley" title="George Berkeley">George Berkeley</a> i <a href="/wiki/David_Hume" title="David Hume">David Hume</a>, partien de la tesi que tot el coneixement pot ser percebut pels sentits, i negaven l'existència d'idees preconcebudes. Propugnaven un mètode inductiu i basat en l'experiència, seguint el model de les investigacions en ciències naturals. Però el mètode científic modern és el mètode que va plantejar <a href="/wiki/Galileo_Galilei" title="Galileo Galilei">Galileo Galilei</a>, l'anomenat <b>mètode hipotètico-deductiu</b> que uneix l'observació empírica i la demostració racional. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_barroc">El barroc</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: El barroc"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">Barroc</a></div> <p>L'art més representatiu de l'edat moderna potser no és el Renaixement sinó la seva continuació i antítesi: el <a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">Barroc</a>.<sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest estil es caracteritzava per ser visualment recarregat, i allunyat de la simplicitat i recerca de l'harmonia pròpies del Renaixement. Encara que es discuteix la seva etimologia, pot ser sinònim d'«estrany», «irregular». El Barroc va néixer com una reacció a la crisi de confiança humanista i renaixentista en l'ésser humà. Això explica el seu potent caràcter religiós i l'abandó de la simplicitat clàssica per expressar la grandesa de l'infinit, i la predilecció pels motius grotescos o «lletjos» que contradiu la recerca de la <a href="/wiki/Bellesa" title="Bellesa">bellesa</a>, ideal renaixentista. S'ha parlat també d'una cultura del barroc, de l'equívoc i de l'efímer, coincidint amb l'anomenada crisi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>, on es valorava més l'aparença que l'essència, l'escenografia que la solidesa.<sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="L'Europa_il·lustrada_(segle_xviii)"><span id="L.27Europa_il.C2.B7lustrada_.28segle_xviii.29"></span>L'Europa il·lustrada (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>)</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: L'Europa il·lustrada (segle xviii)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Real_f%C3%A1brica_de_tabacos_de_Sevilla.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d7/Real_f%C3%A1brica_de_tabacos_de_Sevilla.JPG/220px-Real_f%C3%A1brica_de_tabacos_de_Sevilla.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d7/Real_f%C3%A1brica_de_tabacos_de_Sevilla.JPG/330px-Real_f%C3%A1brica_de_tabacos_de_Sevilla.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d7/Real_f%C3%A1brica_de_tabacos_de_Sevilla.JPG/440px-Real_f%C3%A1brica_de_tabacos_de_Sevilla.JPG 2x" data-file-width="2304" data-file-height="1728" /></a><figcaption>Porta d'entrada a la <i>Real Fábrica de Tabacos</i> de <a href="/wiki/Sevilla" title="Sevilla">Sevilla</a>. Les mesures que van adoptar els governs europeus en relació amb les activitats industrials foren molt semblants a les adoptades respecte al comerç colonial. Van crear un nombre de fàbriques subvencionades per l'Estat per elaborar articles de luxe. La importància d'aquestes activitats industrials rau en la introducció d'una nova forma d'organitzar el treball encara que fonamentalment manual i van esdevenir un graó cabdal en la transició de la producció domèstica a la fabril. Sota la influència de <a href="/wiki/Jean-Baptiste_Colbert" title="Jean-Baptiste Colbert">Jean-Baptiste Colbert</a>, a Espanya, es va fundar la primera manufactura el <a href="/wiki/1718" title="1718">1718</a> dedicada a la fabricació de teixits de llana d'estil holandès i es va ubicar a <a href="/wiki/Guadalajara_(Castella-La_Manxa)" class="mw-redirect" title="Guadalajara (Castella-La Manxa)">Guadalajara</a>. El Govern va pensar que els seus guanys posarien fi a la humiliació d'haver de comprar a Anglaterra draps fabricats amb llana espanyola. No va assolir cap èxit econòmic per la manca d'administració i els excessius costos del transport a causa de la llunyania dels principals centres d'esquilada de la Mesta i de tots els grans centres comercials, tret de Madrid. Ni la fàbrica de Guadalajara ni les altres fàbriques reials no van donar el rendiment desitjat.<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <p>El segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, tot i mantenir-se les característiques fonamentals de l'<a href="/wiki/Antic_r%C3%A8gim" class="mw-redirect" title="Antic règim">antic règim</a>, l'intens impuls demogràfic i econòmic i el pensament <a href="/wiki/I%C5%80lustraci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Iŀlustració">il·lustrat</a> acabaran obrint les portes a una època revolucionària, marcades per les profundes mutacions de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució Francesa</a> i de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Industrial" title="Revolució Industrial">Revolució Industrial</a>. És, doncs, una època de trànsit, en el qual el ritme de l'evolució històrica s'accelera. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Transformació_econòmica_i_crisi_de_la_societat_estamental"><span id="Transformaci.C3.B3_econ.C3.B2mica_i_crisi_de_la_societat_estamental"></span>Transformació econòmica i crisi de la societat estamental</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Transformació econòmica i crisi de la societat estamental"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En el <a href="/wiki/Segle_XVIII" title="Segle XVIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span></a> es va produir un <b>creixement demogràfic</b> important: de 100-120 milions d'habitants el <a href="/wiki/1700" title="1700">1700</a> es va passar a 180 milions el <a href="/wiki/1800" title="1800">1800</a>.<sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Això explica que el <a href="/wiki/1798" title="1798">1798</a>, <a href="/wiki/Thomas_Malthus" title="Thomas Malthus">Thomas Malthus</a> publiqués el seu famós <i>Assaig sobre la població</i>. L'economia va continuar sent fonamentalment agrària i en algunes regions d'Europa (Gran Bretanya, Països Baixos, vall de Po…) va tenir lloc una revolució agrícola amb rotació de conreus i millores en les eines. A l'est de l'<a href="/wiki/Elba_(riu)" title="Elba (riu)">Elba</a> l'agricultura va continuar sent de grans latifundis i treball servil. </p><p>Els <b>mercats colonials</b> es van eixamplar molt més cap a <a href="/wiki/%C3%80sia" title="Àsia">Àsia</a>, <a href="/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica">Àfrica</a> i <a href="/wiki/Am%C3%A8rica" title="Amèrica">Amèrica</a>. Es van obrir noves rutes i nous ports. Els productes colonials (<a href="/wiki/Sucre" title="Sucre">sucre</a>, <a href="/wiki/Caf%C3%A8" title="Cafè">cafè</a>, <a href="/wiki/Cot%C3%B3" title="Cotó">cotó</a>, <a href="/wiki/Cacau" title="Cacau">cacau</a>, <a href="/wiki/Tabac" title="Tabac">tabac</a>…) es van fer d'ús habitual a Europa. A canvi, les colònies rebien de les metròpolis productes manufacturats. El sistema econòmic que en va derivar es va fonamentar en la <b>producció de manufactures</b> d'alt preu (generalment productes de luxe com tapissos, porcellana, etc.) amb destinació a l'exportació a costs molt baixos que produïen l'entrada de pagaments en metàl·lic, una part dels quals es va destinar a inversions en els obradors de manufactures, i va constituir una incipient industrialització, encara que premaquinista i on la indústria ocupa un lloc secundari en l'economia real i en les consciències. Aquest nou sistema es va inspirar en les doctrines del ministre francès <a href="/wiki/Jean-Baptiste_Colbert" title="Jean-Baptiste Colbert">Jean-Baptiste Colbert</a>, i va rebre el nom de colbertisme. Aquest nou sistema ja no es va basar en l'acumulació mecànica d'or i plata. En aquest sentit, va tenir molta importància la <a href="/wiki/Fisiocr%C3%A0cia" title="Fisiocràcia">fisiocràcia</a>, doctrina que donava una gran importància a una agricultura moderna. Per altra part, la necessitat de l'exportació va provocar l'aparició dels primers lliurecanvistes, o partidaris del lliure canvi dels productes, sense dificultats proteccionistes, que van començar a propugnar el lliure dret d'exportació i d'importació capaç de superar les barreres tancades del <a href="/wiki/Mercantilisme" title="Mercantilisme">mercantilisme</a> tradicional. </p><p>El <a href="/wiki/Segle_XVIII" title="Segle XVIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span></a> significa la <b>crisi de la societat estamental</b> de l'<a href="/wiki/Antic_r%C3%A8gim" class="mw-redirect" title="Antic règim">antic règim</a>. La societat és, fonamentalment, aristocràtica: la <a href="/wiki/Noblesa" title="Noblesa">noblesa</a> i l'alt <a href="/wiki/Clergat" title="Clergat">clergat</a> monopolitzen els alts càrrecs de l'Estat, l'Església i l'Exèrcit. L'aristocràcia anglesa gaudia de menys privilegis després de la <a href="/wiki/Guerra_Civil_Anglesa" class="mw-redirect" title="Guerra Civil Anglesa">revolució</a> del segle anterior, però va ser la més rica. A tota Europa, els burgesos més rics van procurar-se comprar títols nobiliaris. En resum, és una societat jeràrquica on no hi ha igualtat a l'hora de pagar impostos o obtenir càrrecs oficials. Malgrat tot, la societat estamental va entrar en crisi i una nova societat fonamentada en la importància de la propietat, els diners i el capital van soscavar al llarg de tot el segle els fonaments del sistema de l'<a href="/wiki/Antic_r%C3%A8gim" class="mw-redirect" title="Antic règim">antic règim</a>. Les burgesies europees, d'acord amb la seva força, van lluitar contra un sistema polític, la <a href="/wiki/Monarquia_absoluta" title="Monarquia absoluta">monarquia absoluta</a> de dret diví, que els negava la llibertat d'intervenir en el govern i contra el poder de l'Església. Alhora la noblesa s'empobreix per la nova organització de l'economia i l'absolutisme reial els afebleix. Contra aquesta situació la noblesa del <a href="/wiki/Segle_XVIII" title="Segle XVIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span></a> reacciona a la defensiva barrant l'accés dels burgesos als alts càrrecs i a l'Exèrcit i intenta restablir la servitud dels camperols. Només a <a href="/wiki/Gran_Bretanya" title="Gran Bretanya">Gran Bretanya</a> i els <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Països Baixos">Països Baixos</a> el poder econòmic era ja un criteri per determinar l'estament social. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Fragonard,_The_Swing.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/Fragonard%2C_The_Swing.jpg/290px-Fragonard%2C_The_Swing.jpg" decoding="async" width="290" height="364" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/Fragonard%2C_The_Swing.jpg/435px-Fragonard%2C_The_Swing.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/Fragonard%2C_The_Swing.jpg/580px-Fragonard%2C_The_Swing.jpg 2x" data-file-width="4280" data-file-height="5373" /></a><figcaption><i>El gronxador</i>, obra mestra representativa de l'art <a href="/wiki/Rococ%C3%B3" title="Rococó">rococó</a>. <a href="/wiki/Jean-Honor%C3%A9_Fragonard" title="Jean-Honoré Fragonard">Fragonard</a> (<a href="/wiki/1732" title="1732">1732</a>-<a href="/wiki/1806" title="1806">1806</a>) es mostra posseïdor d'una vivacitat irreprimible i aèria, i pren de la tradició italiana una plenitud sensual de color i forma. És una mostra exemplar de frescor i de recerca de felicitat, molt en consonància amb l'esperit burgès <a href="/wiki/I%C5%80lustraci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Iŀlustració">il·lustrat</a>. L'<a href="/wiki/Art" title="Art">art</a>, en el seu conjunt, va abandonar els temes religiosos i es va tornar burgès o pagà; l'home, el món i la natura van ser les grans passions del moment.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Despotisme_il·lustrat"><span id="Despotisme_il.C2.B7lustrat"></span>Despotisme il·lustrat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Despotisme il·lustrat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Despotisme_il%C2%B7lustrat" title="Despotisme il·lustrat">Despotisme il·lustrat</a></div> <p>Mentre Gran Bretanya era la mare de les llibertats i del parlamentarisme, al Vell Continent les monarquies absolutes van iniciar un procés reformador que pretenia agermanar l'autoritat i la idea de progrés de la <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">Il·lustració</a>. El lema «tot per al poble, però sense el poble» defineix el caràcter del <a href="/wiki/Despotisme_il%C2%B7lustrat" title="Despotisme il·lustrat">despotisme il·lustrat</a>. <a href="/wiki/Pr%C3%BAssia" title="Prússia">Prússia</a> (<a href="/wiki/Frederic_II_el_Gran" class="mw-redirect" title="Frederic II el Gran">Frederic II el Gran</a>, 1740-1786), l'<a href="/wiki/Arxiducat_d%27%C3%80ustria" title="Arxiducat d'Àustria">Arxiducat d'Àustria</a> (<a href="/wiki/Josep_II_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic">Josep II</a>, 1765-1790) i l'<a href="/wiki/Imperi_Rus" title="Imperi Rus">Imperi Rus</a> (<a href="/wiki/Caterina_II_de_R%C3%BAssia" title="Caterina II de Rússia">Caterina II la Gran</a>, <a href="/wiki/1762" title="1762">1762</a>-1796) encapçalen aquesta nova fórmula política. Es tracta d'estats amb una economia endarrerida, amb molt poca <a href="/wiki/Burgesia" title="Burgesia">burgesia</a>, on predomina l'absència de capitals i romanen els costums feudals: l'estat vol modernitzar el país i doblegar l'<a href="/wiki/Aristocr%C3%A0cia" title="Aristocràcia">aristocràcia</a>. </p><p>En l'ordre internacional, el <a href="/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a" title="Regne de França">Regne de França</a> i el <a href="/wiki/Regne_de_la_Gran_Bretanya" title="Regne de la Gran Bretanya">Regne de la Gran Bretanya</a> —nom sota el qual queden unificats el <a href="/wiki/Regne_d%27Anglaterra" title="Regne d'Anglaterra">Regne d'Anglaterra</a> i el <a href="/wiki/Regne_d%27Esc%C3%B2cia" title="Regne d'Escòcia">Regne d'Escòcia</a> en virtut de l'<a href="/wiki/Acta_d%27Uni%C3%B3_(1707)" title="Acta d'Unió (1707)">Acta d'Unió (1707)</a>— exerceixen el predomini a Europa, a la vegada que sorgeixen dues noves potències: Prússia i Rússia. La guerra contínua sent la forma de resoldre els conflictes. Els imperis colonials són la base del prestigi social i de l'economia dels Estats europeus. El <a href="/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a" title="Regne de França">regne de França</a> es va arruïnar en una guerra contra <a href="/wiki/Gran_Bretanya" title="Gran Bretanya">Gran Bretanya</a> i hi perd les seves colònies a Amèrica. Però Gran Bretanya també les perd el <a href="/wiki/1766" title="1766">1766</a>, quan tretze colònies de l'Amèrica del Nord, en <a href="/wiki/Guerra_d%27Independ%C3%A8ncia_dels_Estats_Units" class="mw-redirect" title="Guerra d'Independència dels Estats Units">guerra</a> amb la metròpoli, es declaren independents amb el suport de França i Espanya. L'any <a href="/wiki/1787" title="1787">1787</a> es proclama la <a href="/wiki/Constituci%C3%B3_dels_Estats_Units" title="Constitució dels Estats Units">Constitució dels Estats Units</a>, la primera de la història. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Un_nou_concepte_religiós._El_deisme"><span id="Un_nou_concepte_religi.C3.B3s._El_deisme"></span>Un nou concepte religiós. El deisme</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Un nou concepte religiós. El deisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Deisme" title="Deisme">deisme</a></div> <p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> apareix un nou concepte, el <a href="/wiki/Deisme" title="Deisme">deisme</a> que accepta un Déu com a motor de l'univers però sense tenir relació amb res que no depengui directament de la raó. Allò que no és racional en religió és, simplement, deixat de banda: tant la <a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">Bíblia</a> com el magisteri de l'Església eren conceptes superats. Si existeix un Déu, no és per defensar els uns o els altres, sinó per explicar racionalment l'univers, perquè no hi ha rellotge sense rellotger ni món sense creador. Fins i tot es parla de Déu com del «Suprem Arquitecte» o «Ésser Suprem», denominacions que defugen formulacions tradicionals. </p><p>Resta així superat l'antagonisme secular entre reformats i contrareformistes, perquè tots obeeixen la raó. Aquesta concepció va posar fi a les guerres de religió i va portar un nou concepte de tolerància que va influir molt en la represa econòmica i en l'anticlericalisme d'alguns il·lustrats. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_Il·lustració_i_els_avenços_científics"><span id="La_Il.C2.B7lustraci.C3.B3_i_els_aven.C3.A7os_cient.C3.ADfics"></span>La Il·lustració i els avenços científics</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: La Il·lustració i els avenços científics"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">Il·lustració</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Portrait_d%27homme,_anciennement_portrait_de_Denis_Diderot_par_Fragonard.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/08/Portrait_d%27homme%2C_anciennement_portrait_de_Denis_Diderot_par_Fragonard.jpg/290px-Portrait_d%27homme%2C_anciennement_portrait_de_Denis_Diderot_par_Fragonard.jpg" decoding="async" width="290" height="354" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/08/Portrait_d%27homme%2C_anciennement_portrait_de_Denis_Diderot_par_Fragonard.jpg/435px-Portrait_d%27homme%2C_anciennement_portrait_de_Denis_Diderot_par_Fragonard.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/08/Portrait_d%27homme%2C_anciennement_portrait_de_Denis_Diderot_par_Fragonard.jpg 2x" data-file-width="574" data-file-height="700" /></a><figcaption>Retrat de <a href="/wiki/Denis_Diderot" title="Denis Diderot">Denis Diderot</a>, per <a href="/wiki/Jean-Honor%C3%A9_Fragonard" title="Jean-Honoré Fragonard">Jean-Honoré Fragonard</a>, 1769, París, <a href="/wiki/Museu_del_Louvre" title="Museu del Louvre">Museu del Louvre</a>. Diderot va ser un inconformista que va exercir una crítica universal: «Cal examinar-ho tot, revisar-ho tot, sense excepció ni mirament». Cal enderrocar tot dogma: la raó mai no ha d'aturar-se ni reconèixer altres límits que els propis. Creu en el progrés de la humanitat gràcies al desenvolupament de la raó.</figcaption></figure> <p>Un element central de la voluntat de canvi de la realitat va ser l'elaboració d'un cos doctrinal (anomenat la <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">Il·lustració</a> pels alemanys del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>) que pretenia arrancar els homes de la tradició i de la superstició. És una nova cultura que té els seus orígens a Anglaterra i que es difon per tot Europa gràcies als francesos, la llengua dels quals esdevé la llengua culta. </p><p>Malgrat tot, el <a href="/wiki/Segle_XVIII" title="Segle XVIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span></a> no va ser una «edat d'or» de l'art i de la literatura, encara que sí una època de gran activitat en ambdós camps. L'art del <a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">Barroc</a> va ser un llenguatge artístic que parlava més als sentiments que a la raó i que intentava superar les possibilitats expressives del classicisme dominant durant el Renaixement. No va aportar innovacions tècniques, però va trencar amb els cànons d'equilibri, simetria i estabilitat, alhora que va manifestar una preferència pels contrastos de llum i ombra, per la barreja de les arts i per la teatralitat de les seves composicions. Després va derivar cap a l'art decoratiu del <a href="/wiki/Rococ%C3%B3" title="Rococó">Rococó</a>. La música va produir veritables genis: <a href="/wiki/Bach" class="mw-redirect" title="Bach">Bach</a>, <a href="/wiki/H%C3%A4ndel" class="mw-redirect" title="Händel">Händel</a>, <a href="/wiki/Mozart" class="mw-redirect" title="Mozart">Mozart</a>, <a href="/wiki/Haydn" class="mw-redirect" title="Haydn">Haydn</a> i <a href="/wiki/Gluck" class="mw-redirect" title="Gluck">Gluck</a>. En poesia destaquen <a href="/wiki/Alexander_Pope" title="Alexander Pope">Alexander Pope</a>, <a href="/wiki/H%C3%B6lderlin" class="mw-redirect" title="Hölderlin">Hölderlin</a> i <a href="/wiki/Goethe" class="mw-redirect" title="Goethe">Goethe</a>. La novel·la tendeix vers a la sàtira social com <a href="/wiki/Jonathan_Swift" title="Jonathan Swift">Swift</a>, i també <a href="/wiki/Daniel_Defoe" title="Daniel Defoe">Daniel Defoe</a>. En matemàtiques destaca <a href="/wiki/Leonhard_Euler" title="Leonhard Euler">Leonhard Euler</a>. En física, <a href="/wiki/Edme_Mariotte" title="Edme Mariotte">Edme Mariotte</a> i <a href="/wiki/Gay-Lussac" class="mw-redirect" title="Gay-Lussac">Gay-Lussac</a> van estudiar els gasos; <a href="/wiki/Luigi_Galvani" title="Luigi Galvani">Luigi Galvani</a> i <a href="/wiki/Alessandro_Volta" title="Alessandro Volta">Alessandro Volta</a>, l'electricitat; <a href="/wiki/Coulomb" title="Coulomb">Coulomb</a>, el magnetisme; <a href="/wiki/Ren%C3%A9_Antoine_Ferchault_de_R%C3%A9aumur" title="René Antoine Ferchault de Réaumur">René Antoine Ferchault de Réaumur</a>, <a href="/wiki/Daniel_Gabriel_Fahrenheit" title="Daniel Gabriel Fahrenheit">Gabriel Fahrenheit</a> i <a href="/wiki/Anders_Celsius" title="Anders Celsius">Anders Celsius</a> inventen el <a href="/wiki/Term%C3%B2metre" title="Termòmetre">termòmetre</a> i <a href="/wiki/Benjamin_Franklin" title="Benjamin Franklin">Benjamin Franklin</a> el <a href="/wiki/Parallamps" title="Parallamps">parallamps</a>. La <a href="/wiki/Qu%C3%ADmica" title="Química">química</a> moderna va ser creada per <a href="/wiki/Lavoisier" class="mw-redirect" title="Lavoisier">Lavoisier</a> donant l'impuls definitiu a la nomenclatura sistemàtica i la quantificació de la disciplina (<a href="/wiki/1789" title="1789">1789</a>).<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les sistematitzacions taxonòmiques de <a href="/wiki/Linn%C3%A9" class="mw-redirect" title="Linné">Linné</a> i <a href="/wiki/Buffon" class="mw-redirect" title="Buffon">Buffon</a> també van ser essencials, però va caldre esperar per desmentir teories com la <a href="/wiki/Generaci%C3%B3_espont%C3%A0nia" title="Generació espontània">generació espontània</a>. La secularització de la ciència no va arribar a produir-se mai del tot (com va comprovar més tard <a href="/wiki/Charles_Robert_Darwin" title="Charles Robert Darwin">Darwin</a>), però almenys <a href="/wiki/Laplace" class="mw-redirect" title="Laplace">Laplace</a> va poder atrevir-se a replicar a <a href="/wiki/Napole%C3%B3" class="mw-redirect" title="Napoleó">Napoleó</a>, quan aquest li va preguntar quin paper li reservava a Déu en l'Univers, «que no havia tingut necessitat de tal hipòtesi». En qualsevol cas una enorme activitat en tots els camps, alguns d'ells absolutament nous. </p><p>A França, entre <a href="/wiki/1751" title="1751">1751</a> i <a href="/wiki/1772" title="1772">1772</a>, es va publicar la primera <a href="/wiki/Enciclop%C3%A8dia" title="Enciclopèdia">Enciclopèdia</a>, dirigida per <a href="/wiki/Denis_Diderot" title="Denis Diderot">Denis Diderot</a> i <a href="/wiki/Jean_le_Rond_d%27Alembert" title="Jean le Rond d'Alembert">Jean le Rond d'Alembert</a>, que volia informar i sistematitzar els coneixements del seu temps, i a l'hora crear una polèmica ideològica, amb el seu rebuig de l'autoritat i el seu favor pel progrés. En la seva redacció van col·laborar altres pensadors il·lustrats com Montesquieu, Rousseau i Voltaire. Charles-Louis de Secondat, baró de <a href="/wiki/Montesquieu" title="Montesquieu">Montesquieu</a> (<a href="/wiki/1689" title="1689">1689</a>-<a href="/wiki/1755" title="1755">1755</a>), enormement influenciat per la revolució i la constitució angleses, va fer un gran elogi, en la seva obra <i>L'esperit de les lleis</i>, de la divisió de poders. François-Marie Arouet <a href="/wiki/Voltaire" title="Voltaire">Voltaire</a> (<a href="/wiki/1694" title="1694">1694</a>-<a href="/wiki/1788" title="1788">1788</a>), en la seva obra <i>Cartes angleses</i>, també va elogiar l'ambient de llibertat, de consciència i d'opinió de la Gran Bretanya del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> i es va mostrar un gran defensor de la tolerància i de la llibertat de pensament, mentre atacava la religió en nom del sentit comú. <a href="/wiki/Jean-Jacques_Rousseau" title="Jean-Jacques Rousseau">Jean-Jacques Rousseau</a> (<a href="/wiki/1713" title="1713">1713</a>-<a href="/wiki/1778" title="1778">1778</a>) a través d'<i>El contracte social</i> va trencar amb el liberalisme de <a href="/wiki/John_Locke" title="John Locke">John Locke</a>, ja que contra la idea de contracte individual va preconitzar el contracte social, el pacte entre tots els ciutadans i el respecte de les lleis com la millor garantia de llibertat, i va defensar el principi de la sobirania nacional, és a dir, que el poder emana del lliure consentiment de tots els homes, expressat mitjançant el sufragi. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Caracterització_social_de_l'edat_moderna"><span id="Caracteritzaci.C3.B3_social_de_l.27edat_moderna"></span>Caracterització social de l'edat moderna</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Caracterització social de l'edat moderna"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'edat moderna va consolidar una <a href="/wiki/Societat_estamental" class="mw-redirect" title="Societat estamental">societat estamental</a>, un tipus d'organització social basada en la desigualtat de condicions, sancionada pel sistema jurídic-polític i legitimada tradicionalment i teològicament pel costum i per una ideologia de base religiosa. En una societat estamental els individus romanen adscrits a diferents estaments, ordenats jeràrquicament, que prescriuen les activitats a què es poden dedicar i les seves limitacions polítiques, i que són en principi relativament inflexibles a les variacions i èxits (econòmics, polítics, militars, intel·lectuals) dels individus.<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A partir de l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> va quedar definida en els regnes de l'Europa Occidental una societat estamental, dividida en <a href="/wiki/Noblesa" title="Noblesa">noblesa</a>, <a href="/wiki/Clergat" title="Clergat">clergat</a> i <a href="/wiki/Tercer_estat" title="Tercer estat">tercer estat</a>. Va ser la forma típica d'organització social de l'<a href="/wiki/Antic_r%C3%A8gim" class="mw-redirect" title="Antic règim">antic règim</a> europeu fins a la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució Francesa</a>. A l'Europa Oriental (a l'est del riu Elba) el model social es va caracteritzar pel pes específic de la gran noblesa acompanyada per un increment de la <a href="/wiki/Servitud" title="Servitud">servitud</a>.<sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al llarg termini, l'economia de l'Europa Oriental fonamentada sobre la servitud va perjudicar l'economia interior per un excessiu pes de l'exportació, perquè va obstaculitzar l'expansió de les empreses urbanes, va impossibilitar el canvi social fixant barreres d'estatus i va concentrar la riquesa en mans d'una aristocràcia de tipus feudal. A l'Europa Occidental, en canvi, la <a href="/wiki/Burgesia" title="Burgesia">burgesia</a> i el capital comercial van créixer de forma paral·lela i els pagesos progressaren cap a una major llibertat i mobilitat.<sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La diferència entre els dos primers estaments, o estaments privilegiats (<a href="/wiki/Noblesa" title="Noblesa">noblesa</a> i <a href="/wiki/Clergat" title="Clergat">clergat</a>) i el tercer estament, <a href="/wiki/Tercer_estat" title="Tercer estat">tercer estat</a> o estat pla (equivalent a <a href="/w/index.php?title=Poble_pla&action=edit&redlink=1" class="new" title="Poble pla (encara no existeix)">poble pla</a>) estava en la situació de privilegi, que explicitava la condició desigual de les persones, tant jurídicament com socialment. Els individus que pertanyien a estaments superiors, es casaven entre ells, amb la fita de mantenir unides les herències i per no deixar-hi entrar membres del tercer estat (en l'evolució cap a la <a href="/wiki/Societat_de_classes" class="mw-redirect" title="Societat de classes">societat de classes</a>, els burgesos van tendir a cercar enllaços matrimonials amb nobles perquè la família adquirís títols, mentre els nobles, que tenien terres i títols, que en aquella època van deixar de tenir molt valor material, podien unir-se a una família rica, com eren les burgeses). Fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> van ser incompatibles els oficis manuals amb les activitats de la noblesa. El comerç, activitat sospitosa per la vinculació al pecat d'usura, es va relegar al tercer estat o fins i tot als jueus (que podien prestar a interès). </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Estaments_privilegiats">Estaments privilegiats</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Estaments privilegiats"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La noblesa i el clergat no pagaven impostos i ocupaven els principals càrrecs de l'Estat. Els nobles pertanyien a aquest estament per naixença i, generalment, vivien de les rendes que els donaven les seves terres. Mentre que dintre del <a href="/wiki/Clergat" title="Clergat">clergat</a> hi havia molta diferència entre l'alt clergat (bisbes i abats) i el baix clergat (monjos, frares i capellans). </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo_-_The_Young_Beggar.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo_-_The_Young_Beggar.JPG/290px-Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo_-_The_Young_Beggar.JPG" decoding="async" width="290" height="356" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo_-_The_Young_Beggar.JPG/435px-Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo_-_The_Young_Beggar.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo_-_The_Young_Beggar.JPG/580px-Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo_-_The_Young_Beggar.JPG 2x" data-file-width="1920" data-file-height="2357" /></a><figcaption><i>El pollós</i>, de <a href="/wiki/Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo" title="Bartolomé Esteban Murillo">Bartolomé Esteban Murillo</a> (1617-1682). En la seva joventut, el pintor va iniciar-se en la tendència <a href="/wiki/Tenebrisme" title="Tenebrisme">tenebrista</a>; pertanyen a aquesta època obres que reflecteixen l'ambient de trinxeraires i captaires dels barris baixos de <a href="/wiki/Sevilla" title="Sevilla">Sevilla</a>. La monarquia hispànica de l'antic règim va rebre unes rendes immenses d'Amèrica que va gastar en guerres a Europa i en el luxe de la cort, lluny però de cercar la modernització i el canvi social, valora la pobresa per la seva positiva dimensió teològica.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Estament_dels_no_privilegiats">Estament dels no privilegiats</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Estament dels no privilegiats"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En l'estament dels no privilegiats hi trobem la <a href="/w/index.php?title=Gran_burgesia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gran burgesia (encara no existeix)">gran burgesia</a> de les ciutats (banquers, mercaders), la <a href="/wiki/Petita_burgesia" title="Petita burgesia">petita burgesia</a> (artesans, artistes), els propietaris rurals, els pagesos amb contracte <a href="/wiki/Emfiteusi" title="Emfiteusi">emfitèutic</a> i els jornalers del camp, minyones i altra gent sense recursos ni ofici. És un grup molt divers econòmicament, però igualat per la seva condició social: no tenien privilegis i, per tant, vivien del seu treball, havien de pagar impostos i no podien accedir als principals càrrecs de l'Estat. La diferenciació entre burgesia i pagesia és encara més significativa, ja que fora de les ciutats és on vivia la immensa majoria de la població, dedicant-se a activitats agropecuàries de productivitat molt escassa, la qual cosa la condemnava a la invisibilitat històrica: per exemple, la producció documental, que floreix de forma extraordinària durant l'edat moderna (no només amb la impremta, sinó també amb la burocràcia d'Estat i dels particulars: registres econòmics, protocols notarials...) és essencialment urbana. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Rembrandt_Harmensz._van_Rijn_092.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Rembrandt_Harmensz._van_Rijn_092.jpg/290px-Rembrandt_Harmensz._van_Rijn_092.jpg" decoding="async" width="290" height="195" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Rembrandt_Harmensz._van_Rijn_092.jpg/435px-Rembrandt_Harmensz._van_Rijn_092.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Rembrandt_Harmensz._van_Rijn_092.jpg/580px-Rembrandt_Harmensz._van_Rijn_092.jpg 2x" data-file-width="2560" data-file-height="1717" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Els_s%C3%ADndics_dels_drapers" title="Els síndics dels drapers">Els síndics dels drapers</a></i>, <a href="/wiki/Rembrandt" class="mw-redirect" title="Rembrandt">Rembrandt</a>, <a href="/wiki/1662" title="1662">1662</a>. La burgesia holandesa, després de la <a href="/wiki/Guerra_dels_Vuitanta_anys" class="mw-redirect" title="Guerra dels Vuitanta anys">Guerra dels Vuitanta anys</a>, s'ha convertit per primera vegada a la Història en la classe dominant. Als seus interessos serveix un Estat de dimensions nacionals. Això és excepcional no només al món sinó a Europa, on fins i tot Anglaterra, en plena Restauració, encara no ha solucionat els seus conflictes socials i polítics, mentre que a la resta triomfa l'<a href="/wiki/Antic_r%C3%A8gim" class="mw-redirect" title="Antic règim">antic règim</a> en major o menor mesura.</figcaption></figure> <p>Els <a href="/wiki/Burgesia" title="Burgesia">burgesos</a> és el nom que es va donar durant l'edat mitjana europea als habitants dels <a href="/wiki/Burg" title="Burg">burgs</a> (els barris nous de les ciutats en expansió). Segons la historiografia van tenir una posició ambigua durant l'edat moderna, ja que per uns van ser un dissolvent del feudalisme i per altres, més aviat, un testimoni del seu dinamisme.<sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Durant l'edat moderna europea, hi va haver ciutats molt dinàmiques, com <a href="/wiki/Londres" title="Londres">Londres</a> i <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a>, que van arribar preparades pel creixement del <a href="/wiki/Segle_XVIII" title="Segle XVIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span></a>; pel camí van quedar endarrerides, sense capacitat d'articular una economia estatal de dimensions suficients per a l'enlairament industrial ciutats com <a href="/wiki/Lisboa" title="Lisboa">Lisboa</a>, <a href="/wiki/Sevilla" title="Sevilla">Sevilla</a>, <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a>, <a href="/wiki/N%C3%A0pols" title="Nàpols">Nàpols</a>, <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>, <a href="/wiki/Viena" title="Viena">Viena</a>… En un altre nivell funcional van restar <a href="/wiki/Ciutat_de_M%C3%A8xic" title="Ciutat de Mèxic">Ciutat de Mèxic</a>, <a href="/wiki/Moscou" title="Moscou">Moscou</a> o <a href="/wiki/Sant_Petersburg" title="Sant Petersburg">Sant Petersburg</a>, <a href="/wiki/Istanbul" title="Istanbul">Istanbul</a>, <a href="/wiki/Alexandria" title="Alexandria">Alexandria</a>, <a href="/wiki/El_Caire" title="El Caire">el Caire</a> o <a href="/wiki/Pequ%C3%ADn" title="Pequín">Pequín</a>.<sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Hi ha visions contraposades sobre el paper de la burgesia. Una visió que prengui com a punt d'arribada la Revolució Burgesa, els trobarà a ells mateixos citant-se fora del sistema feudal, com a homes lliures que, a <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a>, es van fer poderosos gràcies a la creació de xarxes urbanes comercials que anaven de nord a sud. Ciutats com <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a> i <a href="/wiki/G%C3%A8nova" title="Gènova">Gènova</a>, van aconseguir una existència lliure entre l'imperi i el papat. La <a href="/wiki/Hansa" class="mw-redirect" title="Hansa">Hansa</a> va dominar la vida econòmica del <a href="/wiki/Mar_B%C3%A0ltic" class="mw-redirect" title="Mar Bàltic">Mar Bàltic</a> fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>. També es pot veure la burgesia com un aliat de l'absolutisme, o com un agregat social sense verdadera consciència de classe, els individus de la qual prefereixen l'ennobliment per compra o matrimoni, sobretot quan la ideologia dominant persegueix el lucre i santifica la renda de la terra.<sup id="cite_ref-42" class="reference"><a href="#cite_note-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A l'edat mitjana el seu paper com a agent revolucionari va ocasionar les revoltes populars urbanes, i a l'edat moderna continuarà viu però erràtic: algunes revoltes van ser tenyides d'ideologia religiosa, altres de revolta antifiscal o fins i tot de <a href="/w/index.php?title=Motins_de_subsist%C3%A8ncia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Motins de subsistència (encara no existeix)">motins de subsistència</a>.<sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Finalment, és possible trobar la formació d'una burgesia a Amèrica durant l'edat moderna, en les <a href="/wiki/Nova_Anglaterra" title="Nova Anglaterra">colònies britàniques del nord</a>, i en els <a href="/wiki/Crioll" title="Crioll">criolls</a> hispanoamericans, que van impulsar els processos d'independència i van contribuir decisivament al final de l'<a href="/wiki/Antic_r%C3%A8gim" class="mw-redirect" title="Antic règim">antic règim</a> i a la plasmació dels valors de l'<a href="/wiki/Edat_contempor%C3%A0nia" title="Edat contemporània">edat contemporània</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Edat_moderna_de_Catalunya" title="Edat moderna de Catalunya">Edat moderna de Catalunya</a></li> <li><a href="/wiki/Edat_Moderna_als_Pa%C3%AFsos_Catalans" class="mw-redirect" title="Edat Moderna als Països Catalans">Edat Moderna als Països Catalans</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_a_l%27edat_moderna" class="mw-redirect" title="Literatura a l'edat moderna">Literatura a l'edat moderna</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text">ARIES, Philippe i DUBY, Georges. <i>Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII</i> (Volum 5). Obra citada. pàgina 197.</span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text">Són dues dates simbòliques que només serveixen de referent.</span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text">L'<a href="/wiki/Edat_contempor%C3%A0nia" title="Edat contemporània">edat contemporània</a> intensifica extraordinàriament la tendència a la <a href="/wiki/Modernitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Modernització">modernització</a>, però ho fa amb característiques sensiblement diferents, fonamentalment perquè significa el moment de triomf i desenvolupament espectacular de les forces econòmiques i socials que durant l'edat moderna s'estaven gestant lentament: el <a href="/wiki/Capitalisme" title="Capitalisme">capitalisme</a> i la <a href="/wiki/Burgesia" title="Burgesia">burgesia</a>; i de les entitats polítiques: la <a href="/wiki/Naci%C3%B3" title="Nació">nació</a> i l'<a href="/wiki/Estat" class="mw-redirect" title="Estat">Estat</a></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFPhilippidesHanak2011"><span style="font-variant: small-caps;">Philippides</span>, Marios; <span style="font-variant: small-caps;">Hanak</span>, Walter K. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=qvvdVXckfqQC&pg=PA266&dq=29+May+1453+Constantinople&hl=ca&sa=X&ei=n5LdUIigHM2KhQeZt4CYBg&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=29%20May%201453%20Constantinople&f=false"><i>The Siege and the Fall of Constantinople in 1453: Historiography, Topography, and Military Studies</i></a> (en anglès).  Ashgate Publishing, Ltd., 2011, p.xiii. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1409410641" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1409410641">ISBN 1409410641</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Siege+and+the+Fall+of+Constantinople+in+1453%3A+Historiography%2C+Topography%2C+and+Military+Studies&rft.aulast=Philippides&rft.aufirst=Marios&rft.date=2011&rft.pub=Ashgate+Publishing%2C+Ltd.&rft.pages=p.xiii&rft.isbn=1409410641&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DqvvdVXckfqQC%26pg%3DPA266%26dq%3D29%2BMay%2B1453%2BConstantinople%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ei%3Dn5LdUIigHM2KhQeZt4CYBg%26ved%3D0CDgQ6AEwAQ%23v%3Donepage%26q%3D29%2520May%25201453%2520Constantinople%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Fernand_Braudel" title="Fernand Braudel">Fernand Braudel</a> (1999) <i>El Mediterráneo y el Mundo Mediterráneo en la época de Felipe II</i>, FCE, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-375-0095-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-375-0095-8">ISBN 84-375-0095-8</a></span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text">En aquest article, s'ha optat per aquesta visió eurocèntrica i per la subdivisió "clàssica" en <i>segles llargs</i> i <i>segles curts</i>.</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text">Fernand Braudel (1985): <i>La Dynamique du capitalisme</i>.</span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text">Angus Maddison, «When and Why did the West get Richer than the Rest»</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text">Carlo Cipolla, <i>Guns and sails in early phase of european expansión, 1400-1700</i>. Londres 1965.</span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text">; Katz, S. T. (1994-2003). <i>The Holocaust in Historical Context</i>, (2 vols.), Nueva York, Oxford Universtity Press</span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text">Cook, S. F. y W. W. Borah (1963), <i>The indian population of Central Mexico</i>, Berkeley (Cal.), University of California Press; Dobyns, H. F. (1983). <i>Their number become thined: Native American population dynamics in Eastern North America</i>, Knoxville (Tenn.), University of Tennesee Press</span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text">Mann, Charles (2006). <i>1941: Una nueva historia de las Américas antes de Colón</i>, Taurus, Madrid, pag. 136,185</span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text">Bennasar, B. <i>La América española y la América portuguesa en los siglos XVI y XVII. Madrid: editorial Akal, 1980.</i></span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text">* <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hacer.org/pdf/Tratos.pdf">Suma de tratos y contratos</a>.</span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text">Earl J. Hamilton, <i>El tresor americà i la revolució dels preus a Espanya, 1501-1650</i>, taula I, pàgina 47</span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Kamem">Kamem (1984)</a>:p.251</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text">El florentí <a href="/wiki/Maquiavel" class="mw-redirect" title="Maquiavel">Niccolò Machiavelli</a> va convertir l'aparició d'un príncep, és a dir, d'un monarca autoritari que unifiqués Itàlia i donés a l'Estat un caràcter nacional, en un ideal polític. Maquiavel. <i>El príncep</i>. Barcelona:editorial Laia. 1988.</span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> i <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a> hauran d'esperar al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> per unificar els seus territoris</span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text">Jordi Monners, Introducció a l'obra de Maquiavel: <i>El príncep</i>. Barcelona: ed. Laia. 1988. 15.</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Arnold_Hauser" title="Arnold Hauser">Hauser, A.</a> <i>Historia social de la literatura y del arte</i> (Volum II). Madrid: ed. Labor. 1983. Pàgina 23.</span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text">Belenguer, Ernest. <i>Ferran el Catòlic</i>. Barcelona:Edicions 62, 1999.</span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text">Geoffry Parker. <i>El ejército de Flandes y el camino español, 1567-1659</i>, Madrid, Alianza. 2000. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-206-2933-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-206-2933-2">ISBN 84-206-2933-2</a>; del mateix autor: <i>La gran estrategia de Felipe II</i>, Madrid, Aliança. 1998. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-206-2902-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-206-2902-2">ISBN 84-206-2902-2</a></span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Arnold_Hauser" title="Arnold Hauser">Hauser, Arnold</a>. <i>Historia social de la literatura y del arte</i> (volum 1). Barcelona:ed. Labor. 1983. Pàgina 389.</span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text">Ferran Soldevila (1979): <i>Resum d'història dels Països Catalans', ed. Barcino, Barcelona, pàgines 140 i 141'</i></span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text">. La <a href="/wiki/Salvaci%C3%B3_en_el_cristianisme" title="Salvació en el cristianisme">salvació</a> per la fe directa i personal en Déu és el fet més destacat de la nova fe (en el <a href="/wiki/Catolicisme" title="Catolicisme">catolicisme</a>, en canvi, els <a href="/wiki/Crist" title="Crist">cristians</a> se salven perquè pertanyen a l'Església Catòlica. A Ariès, Ph. i Duby, G. <i>Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII.</i> (volum 5). Madrid: ed. Taurus. 1991. Pàgina 102 i 103.</span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text">Max Weber (1984): <i>L'Ètica protestant i l'esperit del capitalisme</i>, original de 1905. Traducció catalana a cura de Joan Estruch. Barcelona, Edicions 62 i la Diputació de Barcelona.</span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text">Férnadez, A. i alt. <i>Història de l'Art</i>. Pàg. 217. Barcelona, Vicens Vives. 1984.</span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Kamem">Kamem (1984)</a>:El capítol 9 està dedicat específicament a la crisi econòmica i política del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>. Pàgina 251 i ss.</span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Kamem">Kamem (1984)</a>:p.313 a 315</span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text">Ariès, Ph. i Duby, G. Obra citada. Pàgina 9 i ss.</span> </li> <li id="cite_note-s1714-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-s1714_31-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFAlcoberro2011"><a href="/wiki/Agust%C3%AD_Alcoberro" class="mw-redirect" title="Agustí Alcoberro"><span style="font-variant: small-caps;">Alcoberro</span>, Agustí</a> «El primer conflicte global». <i>Especial 1714. Monogràfic de la Revista <a href="/wiki/S%C3%A0piens" title="Sàpiens">Sàpiens</a></i> [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p.20-23. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1695-2014">1695-2014</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Heinrich_W%C3%B6lfflin" title="Heinrich Wölfflin">Heinrich Wölfflin</a>, deixeble de Burkhardt, historiador de l'art, va definir el Barroc com oposició al Renaixement des d'un punt de vista artístic, en la seva obra clàssica de 1888 <i>Renacimiento y Barroco</i> 1977, Madrid, Comunicación. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7053-181-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7053-181-6">ISBN 84-7053-181-6</a></span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Jos%C3%A9_Antonio_Maravall" class="mw-redirect" title="José Antonio Maravall">José Antonio Maravall</a> (1975) <i>La cultura del Barroco. Análisis de una estructura histórica</i>, Barcelona.</span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text">Herr, Richard: <i>España y la revolución del siglo XVIII</i>. Madrid. Aguilar, 1964.</span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFOsborne2006"><span style="font-variant: small-caps;">Osborne</span>, Roger. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=oFZ3M8N73b0C&pg=PA356&lpg=PA356&dq=180+million+people+1800&source=bl&ots=JbwudkKDBr&sig=IUvY59cqhLACd-EUKdReNr5G2Ro&hl=ca&sa=X&ei=tmpxUJyPOfOU0QXm4gE&ved=0CFEQ6AEwBg#v=onepage&q=180%20million%20people%201800&f=false"><i>Civilization: A New History of the Western World</i></a> (en anglès).  Pegasus Books, 2006, p.356. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1933648198" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1933648198">ISBN 1933648198</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Civilization%3A+A+New+History+of+the+Western+World&rft.aulast=Osborne&rft.aufirst=Roger&rft.date=2006&rft.pub=Pegasus+Books&rft.pages=p.356&rft.isbn=1933648198&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DoFZ3M8N73b0C%26pg%3DPA356%26lpg%3DPA356%26dq%3D180%2Bmillion%2Bpeople%2B1800%26source%3Dbl%26ots%3DJbwudkKDBr%26sig%3DIUvY59cqhLACd-EUKdReNr5G2Ro%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ei%3DtmpxUJyPOfOU0QXm4gE%26ved%3D0CFEQ6AEwBg%23v%3Donepage%26q%3D180%2520million%2520people%25201800%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Traité élémentaire de chimie</i>, <i>Tractat elemental de química</i>, publicat el mateix any de la Revolució Francesa</span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text">Fins i tot en els nuclis urbans es va desenvolupar un sistema bastant rígid d'<a href="/wiki/Estratificaci%C3%B3_social" title="Estratificació social">estratificació social</a> a través dels <a href="/wiki/Gremi" title="Gremi">gremis</a>, amb els seus reglaments i complexes sistemes de carrera professional i de relacions mútues. La rigidesa estamental, que prové del <a href="/wiki/Feudalisme" title="Feudalisme">feudalisme</a>, es disoldrà lentament fins a arribar al sistema de classes de la societat industrial. La plena utilització del terme de <a href="/wiki/Classe_social" title="Classe social">classe social</a>, en el sentit actual del terme, no arriba a ser d'ús habitual fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, amb la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Industrial" title="Revolució Industrial">Revolució Industrial</a>. Tezanos, José F.<i>la estratificación social: desigualdad y jerarquización</i>, a <i>Tratado de sociologia</i>. (Volum I) Madrid: ed. Taurus. 1985, pàgina 309.</span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Kamem">Kamem (1984)</a>:p.168</span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#Kamem">Kamem (1984)</a>:p.177</span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Henri_Pirenne" title="Henri Pirenne">Henri Pirenne</a>, <i>La ciudad medieval: del Occidente cristiano al Oriente musulmán (siglos V-XV)</i> Madrid. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-206-1401-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-206-1401-7">ISBN 84-206-1401-7</a>; <a href="/wiki/Rodney_Hilton" title="Rodney Hilton">Rodney Hilton</a> (ed.) <i>La transición del Feudalismo al Capitalismo</i></span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text">Jan de Vries (1984-1987): <i>La urbanización de Europa, 1500-1800</i>, Barcelona, Crítica. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7423-330-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7423-330-5">ISBN 84-7423-330-5</a>; David Ringrose (1985) <i>Madrid y la economía española, 1560-1850. Ciudad, Corte y País en el Antiguo Régimen</i>. Madrid:Alianza Universidad. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-206-2443-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-206-2443-8">ISBN 84-206-2443-8</a></span> </li> <li id="cite_note-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-42">↑</a></span> <span class="reference-text">Anderson, Perry <i>El estado absolutista</i></span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Christopher_Hill" title="Christopher Hill">Hill, C.</a> (1983) <i>El mundo trastornado. El ideario popular extremista en la Revolución inglesa del siglo XVII</i>. Madrid, Siglo XXI, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-323-0471-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-323-0471-9">ISBN 84-323-0471-9</a>. Charles Tilly (1993) <i>Las revoluciones europeas, 1492-1992</i> Barcelona, Crítica, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7423-685-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7423-685-1">ISBN 84-7423-685-1</a></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Edat_moderna&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Early_modern_period" class="extiw" title="commons:Category:Early modern period">Edat moderna</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal">ANDERSON, Perry. <i>El Estado absolutista</i>, 1979.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+Estado+absolutista&rft.au=ANDERSON%2C+Perry&rft.date=1979"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Kamem"><span style="font-variant: small-caps;">Kamem</span>, Henry. <i>La sociedad europea (1500-1700)</i> (en castellà).  Alianza Universidad, 1984.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+sociedad+europea+%281500-1700%29&rft.aulast=Kamem&rft.aufirst=Henry&rft.date=1984&rft.pub=Alianza+Universidad"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">ARIES, Philippe y DUBY, Georges. <i>Historia de la vida privada</i>.  Madrid, Taurus, 1992.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+de+la+vida+privada&rft.au=ARIES%2C+Philippe+y+DUBY%2C+Georges&rft.date=1992&rft.pub=Madrid%2C+Taurus"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">BRAUDEL, Fernand. <i>Civilización material, economía y capitalismo, siglos XV-XVIII</i>.  Madrid, Alianza, 1984.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Civilizaci%C3%B3n+material%2C+econom%C3%ADa+y+capitalismo%2C+siglos+XV-XVIII&rft.au=BRAUDEL%2C+Fernand&rft.date=1984&rft.pub=Madrid%2C+Alianza"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">DUBY, Georges. <i>Atlas Histórico,</i>.  Madrid, Debate, 1995.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Atlas+Hist%C3%B3rico%2C&rft.au=DUBY%2C+Georges&rft.date=1995&rft.pub=Madrid%2C+Debate"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li>LIVI-BACCI, Massimo. <i>Population and nutrition. An essay on European Demographic History.</i> Cambridge University Press, 1991.<i><b> </b></i></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Història_universal" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Hist%C3%B2ria_universal" title="Plantilla:Història universal"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Història_universal" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_universal" title="Història universal">Història universal</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Prehist%C3%B2ria" title="Prehistòria">Prehistòria</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Paleol%C3%ADtic" title="Paleolític">Paleolític</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Neol%C3%ADtic" title="Neolític">Neolític</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Eneol%C3%ADtic" title="Eneolític">Edat del coure</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Edat_del_bronze" title="Edat del bronze">Edat del bronze</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Edat_del_ferro" title="Edat del ferro">Edat del ferro</a></div></td><td class="navbox-image" rowspan="5" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:OrteliusWorldMap.jpeg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/OrteliusWorldMap.jpeg/182px-OrteliusWorldMap.jpeg" decoding="async" width="182" height="124" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/OrteliusWorldMap.jpeg/273px-OrteliusWorldMap.jpeg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/OrteliusWorldMap.jpeg/364px-OrteliusWorldMap.jpeg 2x" data-file-width="5788" data-file-height="3942" /></a></span></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Edat_antiga" title="Edat antiga">Edat antiga</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia" title="Mesopotàmia">Mesopotàmia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">Antic Egipte</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Antiguitat_cl%C3%A0ssica" title="Antiguitat clàssica">Antiguitat clàssica</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">Edat mitjana</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Alta_edat_mitjana" title="Alta edat mitjana">Alta edat mitjana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Baixa_edat_mitjana" title="Baixa edat mitjana">Baixa edat mitjana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a class="mw-selflink selflink">Edat moderna</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Era_de_l%27exploraci%C3%B3" title="Era de l'exploració">Era de l'exploració</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">Barroc</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">Il·lustració</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Edat_contempor%C3%A0nia" title="Edat contemporània">Edat contemporània</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució Francesa</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Industrial" title="Revolució Industrial">Revolució Industrial</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Primera_Guerra_Mundial" title="Primera Guerra Mundial">Primera Guerra Mundial</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerra_Freda" title="Guerra Freda">Guerra Freda</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/7503866-3">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1&useformat=desktop" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Edat_moderna&oldid=34289082">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Edat_moderna&oldid=34289082</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Edat_moderna" title="Categoria:Edat moderna">Edat moderna</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:100_articles_fonamentals" title="Categoria:100 articles fonamentals">100 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d'articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_d%27hist%C3%B2ria" title="Categoria:Articles de qualitat d'història">Articles de qualitat d'història</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 27 nov 2024 a les 22:28.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Edat_moderna&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-5c59558b9d-7vmb7","wgBackendResponseTime":164,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.361","walltime":"0.509","ppvisitednodes":{"value":5685,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":59611,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":7483,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":18,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":29524,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 316.242 1 -total"," 23.40% 74.008 1 Plantilla:Referències"," 18.71% 59.159 1 Plantilla:Commonscat"," 18.10% 57.239 13 Plantilla:Article_principal"," 16.23% 51.319 1 Plantilla:Sister"," 15.94% 50.423 7 Plantilla:Ref-llibre"," 15.57% 49.235 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 5.53% 17.491 49 Plantilla:Segle"," 5.34% 16.875 1 Plantilla:Autoritat"," 5.29% 16.739 1 Plantilla:100+AdQ"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.075","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2206204,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-565d46677b-kpnj4","timestamp":"20241128132532","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Edat moderna","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Edat_moderna","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q5308718","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q5308718","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2005-02-11T22:01:35Z","dateModified":"2024-11-27T21:28:49Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/5\/59\/Louis_XIV_1666_Charles_le_Brun.jpg","headline":"per\u00edode hist\u00f2ric entre 1492 i 1789 (aproximadament)"}</script> </body> </html>