CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Papa - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""],"wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"46c9e5c7-d08d-446e-b5d3-764603f8f814","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Papa","wgTitle":"Papa","wgCurRevisionId":34880997,"wgRevisionId":34880997,"wgArticleId":2228,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles amb enllaços externs no actius","Articles que incorporen una citació de l'Enciclopèdia Catòlica de 1913 amb referència a Wikisource","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Papes de Roma","Jerarquia eclesiàstica"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Papa","wgRelevantArticleId":2228,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":100000,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q19546","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false}; RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.quicksurveys.init","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.24"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d5/Pope_Francis_in_March_2013.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1200"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/Pope_Francis_in_March_2013.jpg/960px-Pope_Francis_in_March_2013.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="800"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="640"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Papa - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Papa"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Papa&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Papa"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="auth.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Papa rootpage-Papa skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" title="Menú principal" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Menú principal </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z">Portada</a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x">Article a l'atzar</a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat">Articles de qualitat</a></li><li id="n-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials">Pàgines especials</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses">Portal viquipedista</a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades">Agenda d'actes</a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r">Canvis recents</a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna">La taverna</a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte">Contacte</a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC">Xat</a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses">Ajuda</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> Cerca </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Modificar la dimension, la largor e la color del tèxte." > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Aparença </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca" class="">Donatius</a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Papa" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class="">Crea un compte</a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Papa" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class="">Inicia la sessió</a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Eines personals </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca">Donatius</a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Papa" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"> Crea un compte</a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Papa" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"> Inicia la sessió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició">més informació</a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y">Contribucions</a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n">Discussió per aquest IP</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> 1 Història </div> </a> <button aria-controls="toc-Història-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Història </button> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Títol_i_etimologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Títol_i_etimologia"> <div class="vector-toc-text"> 1.1 Títol i etimologia </div> </a> <ul id="toc-Títol_i_etimologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Episcopat_monàrquic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Episcopat_monàrquic"> <div class="vector-toc-text"> 1.2 Episcopat monàrquic </div> </a> <ul id="toc-Episcopat_monàrquic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Inicis_del_cristianisme_(c._30-325)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Inicis_del_cristianisme_(c._30-325)"> <div class="vector-toc-text"> 1.3 Inicis del cristianisme (c. 30-325) </div> </a> <ul id="toc-Inicis_del_cristianisme_(c._30-325)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-De_Nicea_fins_al_Cisma_d'Orient_(325-1054)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#De_Nicea_fins_al_Cisma_d'Orient_(325-1054)"> <div class="vector-toc-text"> 1.4 De Nicea fins al Cisma d'Orient (325-1054) </div> </a> <ul id="toc-De_Nicea_fins_al_Cisma_d'Orient_(325-1054)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Edat_mitjana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Edat_mitjana"> <div class="vector-toc-text"> 1.4.1 Edat mitjana </div> </a> <ul id="toc-Edat_mitjana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Del_Cisma_d'Orient_fins_a_la_Reforma_(1054-1517)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Del_Cisma_d'Orient_fins_a_la_Reforma_(1054-1517)"> <div class="vector-toc-text"> 1.5 Del Cisma d'Orient fins a la Reforma (1054-1517) </div> </a> <ul id="toc-Del_Cisma_d'Orient_fins_a_la_Reforma_(1054-1517)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-De_la_Reforma_fins_al_present_(1517_fins_avui)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#De_la_Reforma_fins_al_present_(1517_fins_avui)"> <div class="vector-toc-text"> 1.6 De la Reforma fins al present (1517 fins avui) </div> </a> <ul id="toc-De_la_Reforma_fins_al_present_(1517_fins_avui)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Sant_Pere_i_l'origen_del_càrrec" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Sant_Pere_i_l'origen_del_càrrec"> <div class="vector-toc-text"> 2 Sant Pere i l'origen del càrrec </div> </a> <ul id="toc-Sant_Pere_i_l'origen_del_càrrec-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Els_set_punts_que_ha_de_seguir_un_nou_Papa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_set_punts_que_ha_de_seguir_un_nou_Papa"> <div class="vector-toc-text"> 3 Els set punts que ha de seguir un nou Papa </div> </a> <ul id="toc-Els_set_punts_que_ha_de_seguir_un_nou_Papa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Privilegis_d'un_nou_Papa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Privilegis_d'un_nou_Papa"> <div class="vector-toc-text"> 4 Privilegis d'un nou Papa </div> </a> <ul id="toc-Privilegis_d'un_nou_Papa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Els_símbols_del_Papa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_símbols_del_Papa"> <div class="vector-toc-text"> 5 Els símbols del Papa </div> </a> <ul id="toc-Els_símbols_del_Papa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Estatus_i_autoritat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Estatus_i_autoritat"> <div class="vector-toc-text"> 6 Estatus i autoritat </div> </a> <button aria-controls="toc-Estatus_i_autoritat-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Estatus i autoritat </button> <ul id="toc-Estatus_i_autoritat-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Primer_Concili_Vaticà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Primer_Concili_Vaticà"> <div class="vector-toc-text"> 6.1 Primer Concili Vaticà </div> </a> <ul id="toc-Primer_Concili_Vaticà-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Segon_Concili_Vaticà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Segon_Concili_Vaticà"> <div class="vector-toc-text"> 6.2 Segon Concili Vaticà </div> </a> <ul id="toc-Segon_Concili_Vaticà-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Elecció,_mort_i_dimissió" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Elecció,_mort_i_dimissió"> <div class="vector-toc-text"> 7 Elecció, mort i dimissió </div> </a> <button aria-controls="toc-Elecció,_mort_i_dimissió-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Elecció, mort i dimissió </button> <ul id="toc-Elecció,_mort_i_dimissió-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Elecció_del_Papa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Elecció_del_Papa"> <div class="vector-toc-text"> 7.1 Elecció del Papa </div> </a> <ul id="toc-Elecció_del_Papa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mort" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Mort"> <div class="vector-toc-text"> 7.2 Mort </div> </a> <ul id="toc-Mort-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Dimissió" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Dimissió"> <div class="vector-toc-text"> 7.3 Dimissió </div> </a> <ul id="toc-Dimissió-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Títols" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Títols"> <div class="vector-toc-text"> 8 Títols </div> </a> <button aria-controls="toc-Títols-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Títols </button> <ul id="toc-Títols-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Papa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Papa"> <div class="vector-toc-text"> 8.1 Papa </div> </a> <ul id="toc-Papa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vicari_de_Jesucrist" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Vicari_de_Jesucrist"> <div class="vector-toc-text"> 8.2 Vicari de Jesucrist </div> </a> <ul id="toc-Vicari_de_Jesucrist-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Pontífex" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Pontífex"> <div class="vector-toc-text"> 8.3 Pontífex </div> </a> <ul id="toc-Pontífex-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Servent_dels_Servents_de_Déu" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Servent_dels_Servents_de_Déu"> <div class="vector-toc-text"> 8.4 Servent dels Servents de Déu </div> </a> <ul id="toc-Servent_dels_Servents_de_Déu-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Patriarca_d'Occident" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Patriarca_d'Occident"> <div class="vector-toc-text"> 8.5 Patriarca d'Occident </div> </a> <ul id="toc-Patriarca_d'Occident-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-D'altres_títols" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#D'altres_títols"> <div class="vector-toc-text"> 8.6 D'altres títols </div> </a> <ul id="toc-D'altres_títols-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Signatura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Signatura"> <div class="vector-toc-text"> 8.7 Signatura </div> </a> <ul id="toc-Signatura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Política_de_la_Santa_Seu" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Política_de_la_Santa_Seu"> <div class="vector-toc-text"> 9 Política de la Santa Seu </div> </a> <button aria-controls="toc-Política_de_la_Santa_Seu-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Política de la Santa Seu </button> <ul id="toc-Política_de_la_Santa_Seu-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Residència_i_jurisdicció" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Residència_i_jurisdicció"> <div class="vector-toc-text"> 9.1 Residència i jurisdicció </div> </a> <ul id="toc-Residència_i_jurisdicció-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Paper_polític" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Paper_polític"> <div class="vector-toc-text"> 9.2 Paper polític </div> </a> <ul id="toc-Paper_polític-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Posició_internacional" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Posició_internacional"> <div class="vector-toc-text"> 9.3 Posició internacional </div> </a> <ul id="toc-Posició_internacional-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Objeccions_al_papat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Objeccions_al_papat"> <div class="vector-toc-text"> 10 Objeccions al papat </div> </a> <ul id="toc-Objeccions_al_papat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Antipapa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Antipapa"> <div class="vector-toc-text"> 11 Antipapa </div> </a> <ul id="toc-Antipapa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Altres_usos_del_títol_"Papa"" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Altres_usos_del_títol_"Papa""> <div class="vector-toc-text"> 12 Altres usos del títol "Papa" </div> </a> <button aria-controls="toc-Altres_usos_del_títol_"Papa"-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Altres usos del títol "Papa" </button> <ul id="toc-Altres_usos_del_títol_"Papa"-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-A_l'Església_Catòlica_Romana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#A_l'Església_Catòlica_Romana"> <div class="vector-toc-text"> 12.1 A l'Església Catòlica Romana </div> </a> <ul id="toc-A_l'Església_Catòlica_Romana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-A_les_Esglésies_Orientals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#A_les_Esglésies_Orientals"> <div class="vector-toc-text"> 12.2 A les Esglésies Orientals </div> </a> <ul id="toc-A_les_Esglésies_Orientals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-A_nous_moviments_religiosos" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#A_nous_moviments_religiosos"> <div class="vector-toc-text"> 12.3 A nous moviments religiosos </div> </a> <ul id="toc-A_nous_moviments_religiosos-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Durada_dels_regnats_papals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Durada_dels_regnats_papals"> <div class="vector-toc-text"> 13 Durada dels regnats papals </div> </a> <button aria-controls="toc-Durada_dels_regnats_papals-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Durada dels regnats papals </button> <ul id="toc-Durada_dels_regnats_papals-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Regnats_més_longeus" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Regnats_més_longeus"> <div class="vector-toc-text"> 13.1 Regnats més longeus </div> </a> <ul id="toc-Regnats_més_longeus-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Regnats_més_breus" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Regnats_més_breus"> <div class="vector-toc-text"> 13.2 Regnats més breus </div> </a> <ul id="toc-Regnats_més_breus-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> 14 Notes </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> 15 Referències </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> 16 Vegeu també </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> 17 Bibliografia </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> 18 Enllaços externs </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" title="Taula de continguts" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">Papa</h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 168 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-168" aria-hidden="true" > 168 llengües </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Pous" title="Pous - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Pous" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Papst" title="Papst - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Papst" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target">Alemannisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%8B%A8%E1%88%AE%E1%88%9C_%E1%8D%93%E1%8D%93" title="የሮሜ ፓፓ - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="የሮሜ ፓፓ" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target">አማርኛ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Papa" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target">Aragonés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ang mw-list-item"><a href="https://ang.wikipedia.org/wiki/P%C4%81pa" title="Pāpa - anglès antic" lang="ang" hreflang="ang" data-title="Pāpa" data-language-autonym="Ænglisc" data-language-local-name="anglès antic" class="interlanguage-link-target">Ænglisc</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-anp mw-list-item"><a href="https://anp.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%8B%E0%A4%AA" title="पोप - angika" lang="anp" hreflang="anp" data-title="पोप" data-language-autonym="अंगिका" data-language-local-name="angika" class="interlanguage-link-target">अंगिका</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D8%A7%D8%A8%D9%88%D9%8A%D8%A9_%D9%83%D8%A7%D8%AB%D9%88%D9%84%D9%8A%D9%83%D9%8A%D8%A9" title="بابوية كاثوليكية - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="بابوية كاثوليكية" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arc mw-list-item"><a href="https://arc.wikipedia.org/wiki/%DC%A6%DC%90%DC%A6%DC%90" title="ܦܐܦܐ - arameu" lang="arc" hreflang="arc" data-title="ܦܐܦܐ" data-language-autonym="ܐܪܡܝܐ" data-language-local-name="arameu" class="interlanguage-link-target">ܐܪܡܝܐ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D8%A7%D8%A8%D8%A7_%D8%A7%D9%84%D9%81%D8%A7%D8%AA%D9%8A%D9%83%D8%A7%D9%86" title="بابا الفاتيكان - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="بابا الفاتيكان" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target">مصرى</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Papa" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Papa" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%A7%D9%BE" title="پاپ - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="پاپ" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target">تۆرکجه</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Popst" title="Popst - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Popst" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target">Boarisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Puop%C4%97%C5%BEios" title="Puopėžios - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Puopėžios" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target">Žemaitėška</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bcl mw-list-item"><a href="https://bcl.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - Central Bikol" lang="bcl" hreflang="bcl" data-title="Papa" data-language-autonym="Bikol Central" data-language-local-name="Central Bikol" class="interlanguage-link-target">Bikol Central</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B0%D0%BF%D0%B0_%D0%A0%D1%8B%D0%BC%D1%81%D0%BA%D1%96" title="Папа Рымскі - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Папа Рымскі" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target">Беларуская</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B0%D0%BF%D0%B0" title="Папа - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Папа" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target">Беларуская (тарашкевіца)</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bew mw-list-item"><a href="https://bew.wikipedia.org/wiki/Paus" title="Paus - betawi" lang="bew" hreflang="bew" data-title="Paus" data-language-autonym="Betawi" data-language-local-name="betawi" class="interlanguage-link-target">Betawi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B0%D0%BF%D0%B0" title="Папа - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Папа" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AA%E0%A7%8B%E0%A6%AA" title="পোপ - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="পোপ" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target">বাংলা</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Pab" title="Pab - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Pab" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target">Brezhoneg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Papa" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target">Bosanski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/G%C3%A1u-hu%C3%B2ng" title="Gáu-huòng - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Gáu-huòng" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target">閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D1%83%D0%BC%D0%B5%D1%80%D0%B0_%D0%9F%D0%B0%D0%BF%D0%B0" title="Румера Папа - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="Румера Папа" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target">Нохчийн</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Papa" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target">Cebuano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%A7%D9%BE%D8%A7" title="پاپا - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="پاپا" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target">کوردی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-co mw-list-item"><a href="https://co.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - cors" lang="co" hreflang="co" data-title="Papa" data-language-autonym="Corsu" data-language-local-name="cors" class="interlanguage-link-target">Corsu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-crh mw-list-item"><a href="https://crh.wikipedia.org/wiki/Roma_Papas%C4%B1" title="Roma Papası - tàtar de Crimea" lang="crh" hreflang="crh" data-title="Roma Papası" data-language-autonym="Qırımtatarca" data-language-local-name="tàtar de Crimea" class="interlanguage-link-target">Qırımtatarca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Pape%C5%BE" title="Papež - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Papež" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B8%D0%BC_%D0%BF%D0%BE%D0%BF%C4%95" title="Рим попĕ - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Рим попĕ" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target">Чӑвашла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Pab" title="Pab - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Pab" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target">Cymraeg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Pave" title="Pave - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Pave" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target">Dansk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Papst" title="Papst - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Papst" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - Dimli" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Papa" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Dimli" class="interlanguage-link-target">Zazaki</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dsb mw-list-item"><a href="https://dsb.wikipedia.org/wiki/Bam%C5%BE" title="Bamž - baix sòrab" lang="dsb" hreflang="dsb" data-title="Bamž" data-language-autonym="Dolnoserbski" data-language-local-name="baix sòrab" class="interlanguage-link-target">Dolnoserbski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A0%CE%AC%CF%80%CE%B1%CF%82" title="Πάπας - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Πάπας" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eml mw-list-item"><a href="https://eml.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - Emiliano-Romagnolo" lang="egl" hreflang="egl" data-title="Papa" data-language-autonym="Emiliàn e rumagnòl" data-language-local-name="Emiliano-Romagnolo" class="interlanguage-link-target">Emiliàn e rumagnòl</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Pope" title="Pope - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Pope" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Papo" title="Papo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Papo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Papa" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Paavst" title="Paavst - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Paavst" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target">Eesti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Aita_santu" title="Aita santu - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Aita santu" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%A7%D9%BE" title="پاپ - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="پاپ" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Paavi" title="Paavi - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Paavi" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Paast_(Rooma)" title="Paast (Rooma) - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Paast (Rooma)" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target">Võro</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/P%C3%A1vin" title="Pávin - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Pávin" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target">Føroyskt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Pape" title="Pape - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Pape" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frp mw-list-item"><a href="https://frp.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - Arpitan" lang="frp" hreflang="frp" data-title="Papa" data-language-autonym="Arpetan" data-language-local-name="Arpitan" class="interlanguage-link-target">Arpetan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Paap" title="Paap - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Paap" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target">Nordfriisk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fur mw-list-item"><a href="https://fur.wikipedia.org/wiki/Pape" title="Pape - friülà" lang="fur" hreflang="fur" data-title="Pape" data-language-autonym="Furlan" data-language-local-name="friülà" class="interlanguage-link-target">Furlan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Paus" title="Paus - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Paus" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target">Frysk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/P%C3%A1pa" title="Pápa - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Pápa" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target">Gaeilge</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/P%C3%A0pa" title="Pàpa - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Pàpa" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target">Gàidhlig</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Papa" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/Kau-f%C3%B2ng" title="Kau-fòng - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Kau-fòng" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target">客家語 / Hak-kâ-ngî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%90%D7%A4%D7%99%D7%A4%D7%99%D7%95%D7%A8" title="אפיפיור - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="אפיפיור" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%8B%E0%A4%AA" title="पोप - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="पोप" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target">हिन्दी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Papa" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hsb mw-list-item"><a href="https://hsb.wikipedia.org/wiki/Bam%C5%BE" title="Bamž - alt sòrab" lang="hsb" hreflang="hsb" data-title="Bamž" data-language-autonym="Hornjoserbsce" data-language-local-name="alt sòrab" class="interlanguage-link-target">Hornjoserbsce</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Pap" title="Pap - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Pap" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target">Kreyòl ayisyen</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/P%C3%A1pa_(egyh%C3%A1zf%C5%91)" title="Pápa (egyházfő) - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Pápa (egyházfő)" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%80%D5%BC%D5%B8%D5%B4%D5%AB_%D5%BA%D5%A1%D5%BA" title="Հռոմի պապ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Հռոմի պապ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target">Հայերեն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D5%80%D5%BC%D5%B8%D5%B4%D5%AB_%D5%8A%D5%A1%D5%BA" title="Հռոմի Պապ - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Հռոմի Պապ" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target">Արեւմտահայերէն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Papa" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target">Interlingua</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Paus_(Gereja_Katolik)" title="Paus (Gereja Katolik) - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Paus (Gereja Katolik)" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ie mw-list-item"><a href="https://ie.wikipedia.org/wiki/P%C3%A1pa" title="Pápa - interlingue" lang="ie" hreflang="ie" data-title="Pápa" data-language-autonym="Interlingue" data-language-local-name="interlingue" class="interlanguage-link-target">Interlingue</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Papa" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target">Ilokano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Papo" title="Papo - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Papo" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target">Ido</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/P%C3%A1fi" title="Páfi - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Páfi" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target">Íslenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Papa" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E6%95%99%E7%9A%87" title="教皇 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="教皇" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Puop" title="Puop - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Puop" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target">Patois</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Paus" title="Paus - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Paus" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target">Jawa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A0%E1%83%9D%E1%83%9B%E1%83%98%E1%83%A1_%E1%83%9E%E1%83%90%E1%83%9E%E1%83%98" title="რომის პაპი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="რომის პაპი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target">ქართული</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbp mw-list-item"><a href="https://kbp.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - Kabiye" lang="kbp" hreflang="kbp" data-title="Papa" data-language-autonym="Kabɩyɛ" data-language-local-name="Kabiye" class="interlanguage-link-target">Kabɩyɛ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kcg mw-list-item"><a href="https://kcg.wikipedia.org/wiki/Pop" title="Pop - tyap" lang="kcg" hreflang="kcg" data-title="Pop" data-language-autonym="Tyap" data-language-local-name="tyap" class="interlanguage-link-target">Tyap</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B0%D0%BF%D0%B0%D0%BB%D1%8B%D2%9B" title="Папалық - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Папалық" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target">Қазақша</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-km mw-list-item"><a href="https://km.wikipedia.org/wiki/%E1%9E%9F%E1%9E%98%E1%9F%92%E1%9E%8A%E1%9F%81%E1%9E%85%E1%9E%94%E1%9F%89%E1%9E%B6%E1%9E%94" title="សម្ដេចប៉ាប - khmer" lang="km" hreflang="km" data-title="សម្ដេចប៉ាប" data-language-autonym="ភាសាខ្មែរ" data-language-local-name="khmer" class="interlanguage-link-target">ភាសាខ្មែរ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%AA%E0%B3%8B%E0%B2%AA%E0%B3%8D" title="ಪೋಪ್ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಪೋಪ್" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target">ಕನ್ನಡ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EA%B5%90%ED%99%A9" title="교황 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="교황" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Papa" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target">Kurdî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Pab" title="Pab - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Pab" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target">Kernowek</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B8%D0%BC_%D0%BF%D0%B0%D0%BF%D0%B0%D1%81%D1%8B" title="Рим папасы - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Рим папасы" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target">Кыргызча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Papa" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target">Latina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lad mw-list-item"><a href="https://lad.wikipedia.org/wiki/Pap%C3%A1s" title="Papás - judeocastellà" lang="lad" hreflang="lad" data-title="Papás" data-language-autonym="Ladino" data-language-local-name="judeocastellà" class="interlanguage-link-target">Ladino</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Poopst" title="Poopst - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Poopst" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target">Lëtzebuergesch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Pape" title="Pape - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Pape" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target">Lingua Franca Nova</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Paus" title="Paus - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Paus" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target">Limburgs</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Papa" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target">Lombard</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ln mw-list-item"><a href="https://ln.wikipedia.org/wiki/P%C3%A1pa" title="Pápa - lingala" lang="ln" hreflang="ln" data-title="Pápa" data-language-autonym="Lingála" data-language-local-name="lingala" class="interlanguage-link-target">Lingála</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lo mw-list-item"><a href="https://lo.wikipedia.org/wiki/%E0%BA%9E%E0%BA%B0%E0%BA%AA%E0%BA%B1%E0%BA%99%E0%BA%95%E0%BA%B0%E0%BA%9B%E0%BA%B2%E0%BA%9B%E0%BA%B2" title="ພະສັນຕະປາປາ - laosià" lang="lo" hreflang="lo" data-title="ພະສັນຕະປາປາ" data-language-autonym="ລາວ" data-language-local-name="laosià" class="interlanguage-link-target">ລາວ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Popie%C5%BEius" title="Popiežius - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Popiežius" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Romas_p%C4%81vests" title="Romas pāvests - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Romas pāvests" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Papa" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target">Malagasy</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-min mw-list-item"><a href="https://min.wikipedia.org/wiki/Paus_(Katolik_Roma)" title="Paus (Katolik Roma) - minangkabau" lang="min" hreflang="min" data-title="Paus (Katolik Roma)" data-language-autonym="Minangkabau" data-language-local-name="minangkabau" class="interlanguage-link-target">Minangkabau</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B0%D0%BF%D0%B0" title="Папа - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Папа" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target">Македонски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%AE%E0%B4%BE%E0%B5%BC%E0%B4%AA%E0%B5%8D%E0%B4%AA%E0%B4%BE%E0%B4%AA%E0%B5%8D%E0%B4%AA" title="മാർപ്പാപ്പ - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="മാർപ്പാപ്പ" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target">മലയാളം</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B0%D0%BF" title="Пап - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Пап" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target">Монгол</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%8B%E0%A4%AA" title="पोप - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="पोप" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target">मराठी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Paus_(Katolik)" title="Paus (Katolik) - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Paus (Katolik)" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target">Bahasa Melayu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mt mw-list-item"><a href="https://mt.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - maltès" lang="mt" hreflang="mt" data-title="Papa" data-language-autonym="Malti" data-language-local-name="maltès" class="interlanguage-link-target">Malti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Papa" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target">Mirandés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%A7%D9%BE" title="پاپ - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="پاپ" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target">مازِرونی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nah mw-list-item"><a href="https://nah.wikipedia.org/wiki/Hueyiteopixcatlahtoani" title="Hueyiteopixcatlahtoani - Nahuatl" lang="nah" hreflang="nah" data-title="Hueyiteopixcatlahtoani" data-language-autonym="Nāhuatl" data-language-local-name="Nahuatl" class="interlanguage-link-target">Nāhuatl</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nap mw-list-item"><a href="https://nap.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - napolità" lang="nap" hreflang="nap" data-title="Papa" data-language-autonym="Napulitano" data-language-local-name="napolità" class="interlanguage-link-target">Napulitano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Paapst" title="Paapst - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Paapst" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target">Plattdüütsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds-nl mw-list-item"><a href="https://nds-nl.wikipedia.org/wiki/Paus" title="Paus - baix saxó" lang="nds-NL" hreflang="nds-NL" data-title="Paus" data-language-autonym="Nedersaksies" data-language-local-name="baix saxó" class="interlanguage-link-target">Nedersaksies</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new badge-Q70893996 mw-list-item" title=""><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%8B%E0%A4%AA" title="पोप - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="पोप" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target">नेपाल भाषा</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Paus" title="Paus - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Paus" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Pave" title="Pave - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Pave" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target">Norsk nynorsk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Pave" title="Pave - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Pave" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nrm mw-list-item"><a href="https://nrm.wikipedia.org/wiki/Pape" title="Pape - Norman" lang="nrf" hreflang="nrf" data-title="Pape" data-language-autonym="Nouormand" data-language-local-name="Norman" class="interlanguage-link-target">Nouormand</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Papa" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target">Occitan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%AA%E0%A9%8B%E0%A8%AA" title="ਪੋਪ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਪੋਪ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target">ਪੰਜਾਬੀ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pap mw-list-item"><a href="https://pap.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - papiament" lang="pap" hreflang="pap" data-title="Papa" data-language-autonym="Papiamentu" data-language-local-name="papiament" class="interlanguage-link-target">Papiamentu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pcd mw-list-item"><a href="https://pcd.wikipedia.org/wiki/Pape" title="Pape - picard" lang="pcd" hreflang="pcd" data-title="Pape" data-language-autonym="Picard" data-language-local-name="picard" class="interlanguage-link-target">Picard</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pdc mw-list-item"><a href="https://pdc.wikipedia.org/wiki/Baapscht" title="Baapscht - alemany pennsilvanià" lang="pdc" hreflang="pdc" data-title="Baapscht" data-language-autonym="Deitsch" data-language-local-name="alemany pennsilvanià" class="interlanguage-link-target">Deitsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Papie%C5%BC" title="Papież - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Papież" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D9%88%D9%BE" title="پوپ - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="پوپ" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target">پنجابی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%A7%D9%BE" title="پاپ - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="پاپ" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target">پښتو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Papa" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/P%C3%A1pa_(chakariq)" title="Pápa (chakariq) - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Pápa (chakariq)" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target">Runa Simi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rm mw-list-item"><a href="https://rm.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - retoromànic" lang="rm" hreflang="rm" data-title="Papa" data-language-autonym="Rumantsch" data-language-local-name="retoromànic" class="interlanguage-link-target">Rumantsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Pap%C4%83" title="Papă - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Papă" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-roa-rup mw-list-item"><a href="https://roa-rup.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - aromanès" lang="rup" hreflang="rup" data-title="Papa" data-language-autonym="Armãneashti" data-language-local-name="aromanès" class="interlanguage-link-target">Armãneashti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B0%D0%BF%D1%81%D1%82%D0%B2%D0%BE" title="Папство - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Папство" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B0%D0%BF%D0%B0_%D1%80%D0%B8%D0%BC%D1%81%D0%BA%D1%8B%D0%B9" title="Папа римскый - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Папа римскый" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target">Русиньскый</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B0%D0%B0%D0%BF%D0%B0" title="Паапа - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Паапа" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target">Саха тыла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Paba" title="Paba - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Paba" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target">Sardu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Papa" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target">Sicilianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Pape" title="Pape - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Pape" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target">Scots</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Papa" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target">Srpskohrvatski / српскохрватски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%B4%E0%B7%8F%E0%B6%B4%E0%B7%8A%E0%B7%80%E0%B7%84%E0%B6%B1%E0%B7%8A%E0%B7%83%E0%B7%9A" title="පාප්වහන්සේ - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="පාප්වහන්සේ" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target">සිංහල</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Pope" title="Pope - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Pope" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/P%C3%A1pe%C5%BE" title="Pápež - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Pápež" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-skr mw-list-item"><a href="https://skr.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%A7%D9%BE%D8%A7%D8%A6%DB%92_%D8%B1%D9%88%D9%85" title="پاپائے روم - Saraiki" lang="skr" hreflang="skr" data-title="پاپائے روم" data-language-autonym="سرائیکی" data-language-local-name="Saraiki" class="interlanguage-link-target">سرائیکی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Pape%C5%BE" title="Papež - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Papež" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target">Slovenščina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Papa" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target">Shqip</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B0%D0%BF%D0%B0" title="Папа - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Папа" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/P%C3%A5ve" title="Påve - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Påve" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Papa" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target">Kiswahili</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szl mw-list-item"><a href="https://szl.wikipedia.org/wiki/Papjy%C5%BC" title="Papjyż - silesià" lang="szl" hreflang="szl" data-title="Papjyż" data-language-autonym="Ślůnski" data-language-local-name="silesià" class="interlanguage-link-target">Ślůnski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%A4%E0%AE%BF%E0%AE%B0%E0%AF%81%E0%AE%A4%E0%AF%8D%E0%AE%A4%E0%AE%A8%E0%AF%8D%E0%AE%A4%E0%AF%88" title="திருத்தந்தை - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="திருத்தந்தை" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target">தமிழ்</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%AA%E0%B1%8B%E0%B0%AA%E0%B1%8D" title="పోప్ - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="పోప్" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target">తెలుగు</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%BE%D0%BF" title="Поп - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Поп" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target">Тоҷикӣ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%9E%E0%B8%A3%E0%B8%B0%E0%B8%AA%E0%B8%B1%E0%B8%99%E0%B8%95%E0%B8%B0%E0%B8%9B%E0%B8%B2%E0%B8%9B%E0%B8%B2" title="พระสันตะปาปา - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="พระสันตะปาปา" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target">ไทย</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Papa" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target">Tagalog</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tpi mw-list-item"><a href="https://tpi.wikipedia.org/wiki/Pop" title="Pop - tok pisin" lang="tpi" hreflang="tpi" data-title="Pop" data-language-autonym="Tok Pisin" data-language-local-name="tok pisin" class="interlanguage-link-target">Tok Pisin</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Papa" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B8%D0%BC_%D0%BF%D0%B0%D0%BF%D0%B0%D1%81%D1%8B" title="Рим папасы - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Рим папасы" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target">Татарча / tatarça</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ug mw-list-item"><a href="https://ug.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%89%D9%85_%D9%BE%D8%A7%D9%BE%D8%A7%D8%B3%D9%89" title="رىم پاپاسى - uigur" lang="ug" hreflang="ug" data-title="رىم پاپاسى" data-language-autonym="ئۇيغۇرچە / Uyghurche" data-language-local-name="uigur" class="interlanguage-link-target">ئۇيغۇرچە / Uyghurche</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B0%D0%BF%D0%B0_%D0%A0%D0%B8%D0%BC%D1%81%D1%8C%D0%BA%D0%B8%D0%B9" title="Папа Римський - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Папа Римський" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D9%88%D9%BE" title="پوپ - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="پوپ" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target">اردو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Rim_Papasi" title="Rim Papasi - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Rim Papasi" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target">Oʻzbekcha / ўзбекча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Papa" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target">Vèneto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Gi%C3%A1o_ho%C3%A0ng" title="Giáo hoàng - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Giáo hoàng" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vls mw-list-item"><a href="https://vls.wikipedia.org/wiki/Paus" title="Paus - flamenc occidental" lang="vls" hreflang="vls" data-title="Paus" data-language-autonym="West-Vlams" data-language-local-name="flamenc occidental" class="interlanguage-link-target">West-Vlams</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/P%C3%A5pe" title="Påpe - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Påpe" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target">Walon</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Papa" title="Papa - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Papa" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target">Winaray</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E6%95%99%E5%AE%97" title="教宗 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="教宗" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A0%E1%83%9D%E1%83%9B%E1%83%98%E1%83%A8_%E1%83%9E%E1%83%90%E1%83%9E%E1%83%98" title="რომიშ პაპი - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="რომიშ პაპი" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target">მარგალური</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%A4%D7%95%D7%99%D7%91%D7%A1%D7%98" title="פויבסט - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="פויבסט" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target">ייִדיש</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/P%C3%B3p%C3%B9" title="Pópù - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Pópù" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target">Yorùbá</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zea mw-list-item"><a href="https://zea.wikipedia.org/wiki/Paus" title="Paus - zelandès" lang="zea" hreflang="zea" data-title="Paus" data-language-autonym="Zeêuws" data-language-local-name="zelandès" class="interlanguage-link-target">Zeêuws</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E6%95%99%E5%AE%97" title="教宗 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="教宗" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E6%95%99%E5%AE%97" title="教宗 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="教宗" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target">文言</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/K%C3%A0u-h%C3%B4ng" title="Kàu-hông - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Kàu-hông" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target">閩南語 / Bân-lâm-gú</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E6%95%99%E5%AE%97" title="教宗 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="教宗" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q19546#sitelinks-wikipedia" title="Modificau enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Papa" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c">Pàgina</a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Papa" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t">Discussió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >català </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Papa">Mostra</a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Papa&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >Eines </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Papa">Mostra</a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Papa&action=history">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Papa" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j">Què hi enllaça</a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Papa" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k">Canvis relacionats</a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Papa&oldid=34880997" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina">Enllaç permanent</a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Papa&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina">Informació de la pàgina</a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Papa&id=34880997&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina">Citau aquest article</a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FPapa">Obtén una URL abreujada</a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FPapa">Descarrega el codi QR</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Papa">Crea un llibre</a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Papa&action=show-download-screen">Baixa com a PDF</a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Papa&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p">Versió per a impressora</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Papae" hreflang="en">Commons</a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q19546" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g">Element a Wikidata</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em"><caption style="font-weight:bold;background-color:LightSalmon"><img alt="Infotaula de càrrec polític" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/FP_Interior_icon.svg/40px-FP_Interior_icon.svg.png" decoding="async" width="22" height="22" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/FP_Interior_icon.svg/60px-FP_Interior_icon.svg.png 2x" data-file-width="400" data-file-height="400" /><a href="/wiki/Papat" class="mw-redirect" title="Papat">Bisbe de Roma</a> </caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"></td></tr><tr class="mergedtoprow"> <td class="maptable" colspan="2" align="center" style="padding:0.5em 0;"><table align="center" style="width: 100%; display: table;"><tbody><tr> <td align="center" style="width:auto; vertical-align:middle;"></td> <td align="center" style="width:auto; vertical-align:middle;"><a href="/w/index.php?title=Fitxer:Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg&lang=ca" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg/langca-120px-Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg.png" decoding="async" width="73" height="100" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg/langca-250px-Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg.png 2x" data-file-width="673" data-file-height="918" /></a></td></tr><tr> <td align="center" style="width:auto; vertical-align:middle;"></td> <td align="center"></td> </tr></tbody></table> </td> </tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><a href="/wiki/Fitxer:Pope_Francis_in_March_2013.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/Pope_Francis_in_March_2013.jpg/300px-Pope_Francis_in_March_2013.jpg" decoding="async" width="300" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/Pope_Francis_in_March_2013.jpg/450px-Pope_Francis_in_March_2013.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/Pope_Francis_in_March_2013.jpg/600px-Pope_Francis_in_March_2013.jpg 2x" data-file-width="996" data-file-height="996" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">Titular</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Papa_Francesc" class="mw-redirect" title="Papa Francesc">Francesc</a> des del 13 de març de 2013 a les 20 h.</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">Tractament</th><td class="infobox-data">Sa Santedat</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">Residència</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Joan_del_Later%C3%A0" class="mw-redirect" title="Basílica de Sant Joan del Laterà">Basílica de Sant Joan del Laterà</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">Designat per</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Conclave" title="Conclave">Conclave</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">Jurisdicció</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica_Romana" title="Església Catòlica Romana">Església Catòlica</a>, <a href="/wiki/Ciutat_del_Vatic%C3%A0" title="Ciutat del Vaticà">Ciutat del Vaticà</a> i <a href="/wiki/Estats_Pontificis" title="Estats Pontificis">Estats Pontificis</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19546?uselang=ca#P1001" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">Institució</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica_Romana" title="Església Catòlica Romana">Església Catòlica</a>, <a href="/wiki/Santa_Seu" title="Santa Seu">Santa Seu</a>, <a href="/wiki/Bisbat_de_Roma" title="Bisbat de Roma">bisbat de Roma</a> i <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1743216" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1743216">província eclesiàstica de Roma</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19546?uselang=ca#P2389" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">Estat</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Ciutat_del_Vatic%C3%A0" title="Ciutat del Vaticà">Ciutat del Vaticà</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19546?uselang=ca#P17" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">Creació</th><td class="infobox-data">D'acord amb la tradició cristiana, al segle I</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">Primer titular</th><td class="infobox-data">D'acord amb la tradició cristiana, <a href="/wiki/Sant_Pere" title="Sant Pere">sant Pere</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">Precedit per</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Benet_XVI" title="Benet XVI">Benet XVI</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">Llista</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Llista_de_papes_de_Roma" title="Llista de papes de Roma">llista de papes de Roma</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19546?uselang=ca#P2354" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee">Lloc web</th><td class="infobox-data"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vatican.va/holy_father/index_sp.htm">El Papa a la web del vaticà</a></td></tr></tbody></table> El papa (del <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>: papa i del <a href="/wiki/Grec" title="Grec">grec</a>: πάππας, papas,<a href="#cite_note-1">[1]</a> una fórmula infantil per anomenar el «pare»)<a href="#cite_note-2">[2]</a> és el <a href="/wiki/Bisbe" title="Bisbe">bisbe</a> de <a href="/wiki/Di%C3%B2cesi_de_Roma" class="mw-redirect" title="Diòcesi de Roma">Roma</a> i el cap de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església Catòlica">Església Catòlica</a>.<a href="#cite_note-3">[3]</a> En l'Església Catòlica, el papa és considerat el successor de <a href="/wiki/Sant_Pere" title="Sant Pere">Sant Pere</a>. Actualment el Papa és l'argentí <a href="/wiki/Jorge_Mario_Bergoglio" class="mw-redirect" title="Jorge Mario Bergoglio">Jorge Mario Bergoglio</a>, que regna sota el nom de <a href="/wiki/Papa_Francesc" class="mw-redirect" title="Papa Francesc">Francesc</a>. A més del títol de bisbe de Roma, el Papa també ostenta els següents títols: Pontífex de l'Església Universal, Servent dels Servents de Déu, <a href="/wiki/Patriarca" title="Patriarca">Patriarca</a> d'<a href="/wiki/Occident" title="Occident">Occident</a>, <a href="/wiki/Arquebisbe" title="Arquebisbe">Arquebisbe</a> de la diòcesi romana, Primat d'<a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>, Vicari de <a href="/wiki/Crist" title="Crist">Crist</a>, Sobirà de la Ciutat Estat del Vaticà, successor del Primat dels <a href="/wiki/Ap%C3%B2stol" title="Apòstol">Apòstols</a>. Extraoficialment també és pontífex màxim i Pare dels Prínceps i Reis. El càrrec del papa és conegut com el «Papat». La seva <a href="/w/index.php?title=Jurisdicci%C3%B3_eclesi%C3%A0stica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jurisdicció eclesiàstica (encara no existeix)">jurisdicció eclesiàstica</a> és sovint anomenada la «<a href="/wiki/Santa_Seu" title="Santa Seu">Santa Seu</a>» (en llatí Sancta Sedes), o la «Seu apostòlica», basant-se en la tradició que els apòstols Pere i <a href="/wiki/Sant_Pau_Ap%C3%B2stol" class="mw-redirect" title="Sant Pau Apòstol">Pau</a> van ser <a href="/wiki/M%C3%A0rtir" title="Màrtir">martiritzats</a> a Roma. El Papa és també el <a href="/wiki/Cap_d%27estat" title="Cap d'estat">cap d'estat</a> de la <a href="/wiki/Ciutat_del_Vatic%C3%A0" title="Ciutat del Vaticà">Ciutat del Vaticà</a>,<a href="#cite_note-4">[4]</a> sobirà d'una ciutat estat situada a <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>. El govern del Papa s'anomena Pontificat, derivat del llatí Pontifex Maximus, el màxim càrrec religiós en l'antiga <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Roma</a>. El papat és una de les institucions més antigues del món i ha tingut un paper preeminent a la història.<a href="#cite_note-5">[5]</a> Antigament els papes ajudaren a la propagació del cristianisme i a la resolució de diverses disputes doctrinals.<a href="#cite_note-World_History-6">[6]</a> Durant l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> van tenir un paper d'importància secular a l'Europa occidental, sovint actuant com a àrbitres entre els diferents monarques cristians.<a href="#cite_note-Faus-7">[7]</a><a href="#cite_note-Papal_Arbitration-8">[8]</a><a href="#cite_note-9">[9]</a> Actualment, a més de l'expansió de la fe cristiana i de la seva <a href="/wiki/Doctrina_de_l%27Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" title="Doctrina de l'Església Catòlica">doctrina</a>, els papes estan dedicats a l'<a href="/wiki/Ecumenisme" title="Ecumenisme">ecumenisme</a> i el <a href="/wiki/Di%C3%A0leg_interreligi%C3%B3s" title="Diàleg interreligiós">diàleg interreligiós</a>, la caritat i la defensa dels <a href="/wiki/Drets_humans" title="Drets humans">drets humans</a>.<a href="#cite_note-10">[10]</a><a href="#cite_note-11">[11]</a> Gradualment els papes s'han vist forçats a cedir la seva autoritat terrenal, i l'autoritat papal actualment queda exclusivament restringida a matèries de religió.<a href="#cite_note-World_History-6">[6]</a> Durant els segles, les afirmacions papals sobre l'autoritat espiritual han estat expressades cada cop més fermament, culminant el 1870 en la proclama del <a href="/w/index.php?title=Dogma_cat%C3%B2lic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dogma catòlic (encara no existeix)">dogma</a> de la <a href="/wiki/Infal%C2%B7libilitat_pontifical" title="Infal·libilitat pontifical">infal·libilitat papal</a> per aquelles rares ocasions en què el papa parla <a href="/wiki/Ex_cathedra" class="mw-redirect" title="Ex cathedra">ex cathedra</a> (literalment "des de la cadira de Sant Pere") per fer pública una definició formal sobre fe o <a href="/wiki/Moral" title="Moral">moral</a>.<a href="#cite_note-World_History-6">[6]</a> L'única ocasió en què s'ha emprat explícitament aquest dogma va ser per la definició del dogma de l'<a href="/wiki/Assumpci%C3%B3_de_Maria" title="Assumpció de Maria">Assumpció de Maria</a> el 1950. <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història">Història</h2>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Història">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_del_papat" title="Història del papat">Història del papat</a> i <a href="/wiki/Llista_de_papes_de_Roma" title="Llista de papes de Roma">Llista de papes de Roma</a></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Títol_i_etimologia">Títol i etimologia</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Títol i etimologia">modifica</a>]</div> Popularment hom creu que el terme «Papa» és un acrònim del <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> Petri Apostoli Potestatem Accipiens, el que succeeix a l'apòstol Pere; però, en realitat, el terme «papa» prové del <a href="/wiki/Grec" title="Grec">grec</a> πάππας (papas), que significa 'Pare'. Als primers segles del cristianisme, aquest títol s'aplicava, especialment a l'est, a tots els bisbes i al clergat superior, i finalment a l'oest quedà reservat pel bisbe de Roma, reserva que no es va fer oficial fins al segle xi.<a href="#cite_note-12">[12]</a><a href="#cite_note-13">[13]</a><a href="#cite_note-14">[14]</a><a href="#cite_note-15">[15]</a><a href="#cite_note-16">[16]</a> El registre més antic de l'ús d'aquest títol va ser en record del llavors traspassat <a href="/wiki/Patriarca_d%27Antioquia" title="Patriarca d'Antioquia">Patriarca d'Antioquia</a>, <a href="/w/index.php?title=Heraclas_d%27Alexandria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Heraclas d'Alexandria (encara no existeix)">Heraclas d'Alexandria</a> (232-248).<a href="#cite_note-17">[17]</a> A partir del <a href="/wiki/Segle_III" title="Segle III">segle iii</a> el títol esdevingué un terme general per referir-se a tots els bisbes,<a href="#cite_note-ODCC-18">[18]</a> en especial als metropolitans o als bisbes de les diòcesis majors en extensió o importància. Així, per exemple <a href="/wiki/Cebri%C3%A0_de_Cartago" title="Cebrià de Cartago">Cebrià de Cartago</a> és anomenat "papa" (cf. Epist. 8, 23, 30, etc.). La primera vegada que es tingui constància que s'emprà aquest terme per referir-se al bisbe de Roma és una carta de <a href="/wiki/Sirici_I" class="mw-redirect" title="Sirici I">Sirici</a> (cf. Carta VI a PL 13, 1164), a finals del segle iv. Des del segle de de Julio Cesar el títol començà a ser emprat de manera particular del Bisbe de Roma, i a finals del segle xi el Papa <a href="/wiki/Gregori_VII" title="Gregori VII">Gregori VII</a> publicà una declaració que ha estat àmpliament interpretada com la constatació d'aquest fet a occident.<a href="#cite_note-ODCC-18">[18]</a> També al mateix segle vi era la pràctica habitual a la cancelleria imperial de Constantinoble.<a href="#cite_note-ODCC-18">[18]</a> També es pot veure l'ús reverencial de l'expressió llatina "pene" per referir-se als <a href="/w/index.php?title=Pope_(sacerdot)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pope (sacerdot) (encara no existeix)">popes</a>, els sacerdots de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa_Russa" title="Església Ortodoxa Russa">Església Ortodoxa Russa</a>. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Episcopat_monàrquic">Episcopat monàrquic</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Episcopat monàrquic">modifica</a>]</div> Els catòlics reconeixen el Papa com el successor de <a href="/wiki/Sant_Pere" title="Sant Pere">sant Pere</a> qui, d'acord amb el magisteri catòlic, <a href="/wiki/Jes%C3%BAs" class="mw-redirect" title="Jesús">Jesús</a> el nomenà com a "pastor" i "roca" de l'Església Catòlica, que d'acord amb el dogma catòlic és l'<a href="/w/index.php?title=Fe_veritable&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fe veritable (encara no existeix)">única Església veritable</a> fundada per Crist.<a href="#cite_note-19">[19]</a><a href="#cite_note-20">[20]</a> Pere mai no emprà el "títol" de "Papa", que es començaria a fer servir tres segles després, però els catòlics el reconeixen com el primer Papa,<a href="#cite_note-21">[21]</a> mentre que les declaracions oficials de l'Església només parlen dels papes com a dins del col·legi de bisbes, en un paper anàleg al que Pere tenia al col·legi dels apòstols, del qual el col·legi de bisbes és successor.<a href="#cite_note-22">[22]</a><a href="#cite_note-23">[23]</a><a href="#cite_note-24">[24]</a> L'Església Catòlica ensenya que Jesús personalment nomenà a Pere com a cap de l'Església i a la seva constitució dogmàtica <a href="/wiki/Lumen_Gentium" title="Lumen Gentium">Lumen Gentium</a> fa una clara distinció entre els apòstols i els bisbes, presentant els darrers com a successors dels primers, amb el Papa com el successor de Pere en què ell és el cap dels bisbes com Pere era el cap dels apòstols.<a href="#cite_note-25">[25]</a> Alguns historiadors han afirmat que la noció que Pere va ser el primer bisbe de Roma i fundà allà la seu apostòlica no es pot rastrejar abans del segle iv.<a href="#cite_note-O'Grady_146-26">[26]</a> Els escrits d'<a href="/wiki/Ireneu_de_Li%C3%B3" title="Ireneu de Lió">Ireneu</a>, <a href="/wiki/Pare_de_l%27Esgl%C3%A9sia" title="Pare de l'Església">Pare de l'Església</a>, que va escriure vers el 180, mostren la creença que va ser Pere qui "fundà i organitzà" l'Església a Roma.<a href="#cite_note-27">[27]</a> A més, no va ser el primer a escriure sobre la presència de Pere a l'església romana. <a href="/wiki/Climent_de_Roma" class="mw-redirect" title="Climent de Roma">Climent de Roma</a> va escriure en una carta als Corintis c. 96<a href="#cite_note-fn_2-28">[28]</a> sobre la persecució dels cristians a Roma com la "lluita del nostre temps", i presentava als corintis els seus herois, "primer, les majors i més justes columnes, els bons apòstols" Pere i Pau.<a href="#cite_note-Gröber,_510-29">[29]</a> <a href="/wiki/Ignasi_d%27Antioquia" title="Ignasi d'Antioquia">Ignasi d'Antioquia</a> escrivia poc després de Clement, i en una carta a la ciutat de Esmirna deia que no els manaria, com Pere i Pau van fer.<a href="#cite_note-fn_3-30">[30]</a> Donades aquestes i d'altres proves, els investigadors acorden que Pere va ser martiritzat a Roma en temps de <a href="/wiki/Ner%C3%B3" title="Neró">Neró</a>, encara que diversos investigadors afirmen que podria haver estat martiritzat a Palestina.<a href="#cite_note-31">[31]</a><a href="#cite_note-32">[32]</a><a href="#cite_note-33">[33]</a> Els <a href="/wiki/Protestantisme" title="Protestantisme">Protestants</a> generalment accepten que Jesús senyalà a Pere com el centre de l'església del segle i. Malgrat això, afirmen que el <a href="/wiki/Nou_Testament" title="Nou Testament">Nou Testament</a> no dona proves que Jesús establís el papat ni que senyalés a Pere com el primer bisbe de Roma.<a href="#cite_note-34">[34]</a> D'altres, usant les mateixes paraules de Pere, afirmen que Crist és el fonament mateix de l'Església i no Pere.<a href="#cite_note-35">[35]</a><a href="#cite_note-36">[36]</a> D'altres afirmen que l'església realment és construïda a partir de Jesús i la fe, però també sobre els deixebles com arrels i l'església sobre la base de les ensenyances de Pau a Romans i a Efesis, encara no primàriament a Pere.<a href="#cite_note-37">[37]</a><a href="#cite_note-38">[38]</a> Les comunitats cristianes del primer segle tindrien un grup de preveres-bisbes funcionant com a caps de les seves esglésies locals. Gradualment, aquests episcopats s'anirien establint en zones metropolitanes.<a href="#cite_note-O'Grady_140-39">[39]</a> Antioquia podria haver desenvolupat una estructura abans i tot que Roma.<a href="#cite_note-O'Grady_140-39">[39]</a> A Roma hi ha diversos que afirmaren ser el bisbe legítim, encara que Irineu insistí en la validesa d'una genealogia de bisbes des dels temps de Pere fins al seu contemporani, <a href="/wiki/V%C3%ADctor_I" title="Víctor I">Víctor</a>, relacionant-los.<a href="#cite_note-40">[40]</a> Algunes fonts indiquen que l'emergència d'un únic bisbe a Roma probablement no va tenir lloc fins a mitjans del segle ii. Així, Linus, Cletus i Climent possiblement van ser preveres-bisbes preeminents, però no necessàriament bisbes monàrquics.<a href="#cite_note-O'Grady_146-26">[26]</a> Durant el segle I i inicis del II la <a href="/wiki/Santa_Seu" title="Santa Seu">Santa Seu</a> tenia preeminència i prominència a l'Església en conjunt.<a href="#cite_note-41">[41]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Inicis_del_cristianisme_(c._30-325)">Inicis del cristianisme (c. 30-325)</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Inicis del cristianisme (c. 30-325)">modifica</a>]</div> Sembla que en un inici els termes "episcopos" i "prevere" s'empraven indistintament.<a href="#cite_note-42">[42]</a> El consens entre els estudiosos ha estat que, entre els segles I i II, les congregacions locals estaven encapçalades pels bisbes i preveres les funcions dels quals se superposaven o eren indistingibles.<a href="#cite_note-43">[43]</a> És possible que potser no hi havia un únic bisbe "monàrquic" a Roma abans de mitjans de segle ii... i potser fins després.<a href="#cite_note-44">[44]</a> D'altres investigadors i historiadors es mostren en desacord, citant els registres d'<a href="/wiki/Ignasi_d%27Antioquia" title="Ignasi d'Antioquia">Ignasi d'Antioquia</a> i d'<a href="/wiki/Ireneu_de_Li%C3%B3" title="Ireneu de Lió">Ireneu de Lió</a> que realitzaren la successió dels Bisbes de Roma (els papes) fins als seus dies. També citen la importància acordada als papes als <a href="/w/index.php?title=Consell_ecum%C3%A8nic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Consell ecumènic (encara no existeix)">consells ecumènics</a>, incloent-hi els primers.<a href="#cite_note-45">[45]</a> Als inicis de l'era cristiana, Roma i diverses ciutats més reclamaren el lideratge de l'Església mundial. <a href="/wiki/Jaume_el_Just_(sant)" title="Jaume el Just (sant)">Jaume el Just</a>, conegut com "el germà del Senyor", serví com a cap de l'Església de <a href="/wiki/Jerusalem" title="Jerusalem">Jerusalem</a> (que encara és honorada com la "Mare Església" a la tradició ortodoxa). <a href="/wiki/Alexandria" title="Alexandria">Alexandria</a> havia estat un centre d'estudiosos jueus i esdevingué un centre d'estudis cristians. <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> va tenir una gran concentració de fidels ja en el període apostòlic, als quals l'<a href="/wiki/Pau_de_Tars" title="Pau de Tars">apòstol Pau</a> es dirigí a la seva <a href="/wiki/Ep%C3%ADstola_als_Romans" class="mw-redirect" title="Epístola als Romans">Epístola als Romans</a>, i d'acord amb la tradició, Pau va ser executat allà. Durant el primer segle de l'Església (30-130), Roma seria reconeguda com un centre cristià d'importància excepcional. <a href="/wiki/Climent_I" title="Climent I">Climent I</a>, a finals del segle i, va escriure una epístola a l'església de <a href="/wiki/Corint" title="Corint">Corint</a>, intervenint en una gran disputa, i disculpant-se per no haver intervingut abans. Malgrat això, hi ha poques referències més d'aquells moments on es reconegui la <a href="/wiki/Primacia_del_bisbe_de_Roma" title="Primacia del bisbe de Roma">primacia</a> de la <a href="/wiki/Santa_Seu" title="Santa Seu">seu romana</a> més enllà de la mateixa Roma.<a href="#cite_note-46">[46]</a> Al document del 13 d'octubre de 2007<a href="#cite_note-47">[47]</a> els teòlegs triats per les esglésies Catòlica i Ortodoxa Oriental afirmaren: «41. Ambdues parts acorden... que Roma, com l'Església que "presideix en amor" d'acord amb la sentència de Sant <a href="/wiki/Ignasi_d%27Antioquia" title="Ignasi d'Antioquia">Ignasi d'Antioquia</a>,<a href="#cite_note-48">[48]</a> ocupa el primer lloc als "taxis", i que el <a href="/wiki/Bisbe" title="Bisbe">bisbe</a> de Roma era el "protos" entre els patriarques. Mostren desacord, en canvi, sobre la interpretació de les proves històriques d'aquells temps pel que fa a les prerrogatives del Bisbe de Roma com a "protos", una qüestió que s'ha entès de maneres diferents durant el primer mil·lenni.» A finals del <a href="/wiki/Segle_II" title="Segle II">segle ii</a> va haver-hi més manifestacions de l'autoritat de Roma sobre d'altres esglésies. L'any 189, l'afirmació de la primacia de l'església romana podria estar indicada en <a href="/wiki/Adversus_haereses" title="Adversus haereses">Contra de les heretgies</a> d'<a href="/wiki/Ireneu_de_Li%C3%B3" title="Ireneu de Lió">Ireneu de Lió</a> (3:3:2): «Amb (l'Església de Roma), degut el seu origen superior, totes les esglésies han d'estar d'acord... i és en ella que els fidels d'arreu han mantingut la tradició apostòlica.» Al 195 el Papa <a href="/wiki/V%C3%ADctor_I" title="Víctor I">Víctor I</a>, en el que es veu com un exercici de l'autoritat romana sobre les altres esglésies, excomunicà els <a href="/w/index.php?title=Quartodecimanisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Quartodecimanisme (encara no existeix)">quartodecimans</a> per celebrar la Pasqua el 14 de <a href="/wiki/Nisan" class="mw-redirect" title="Nisan">nisan</a>, la data de la <a href="/wiki/Pasqua_jueva" class="mw-redirect" title="Pasqua jueva">Pasqua jueva</a>, una tradició transmesa per <a href="/wiki/Joan_l%27Evangelista" class="mw-redirect" title="Joan l'Evangelista">Joan l'Evangelista</a>. La celebració de la Pasqua el diumenge, com insistí el Papa, és la manera que ha prevalgut. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="De_Nicea_fins_al_Cisma_d'Orient_(325-1054)">De Nicea fins al Cisma d'Orient (325-1054)</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: De Nicea fins al Cisma d'Orient (325-1054)">modifica</a>]</div> L'<a href="/wiki/Edicte_de_Mil%C3%A0" title="Edicte de Milà">Edicte de Milà</a> del 313 atorgà llibertat a totes les religions a l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a>,<a href="#cite_note-49">[49]</a> iniciant-se la <a href="/w/index.php?title=Pau_de_l%27Esgl%C3%A9sia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pau de l'Església (encara no existeix)">Pau de l'Església</a>. Al 325, el <a href="/wiki/Primer_Concili_de_Nicea" title="Primer Concili de Nicea">Primer Concili de Nicea</a> condemnà l'<a href="/wiki/Arrianisme" class="mw-redirect" title="Arrianisme">arrianisme</a>, declarant <a href="/wiki/Heretgia" title="Heretgia">herètic</a> el <a href="/wiki/Trinitarianisme" class="mw-redirect" title="Trinitarianisme">trinitarianisme</a>, i al seu sisè cànon reconegué el paper especial de les seus de Roma, Alexandria i Antioquia.<a href="#cite_note-50">[50]</a> Els grans defensors de la fe trinitària incloïa els Papes, especialment el Papa <a href="/wiki/Liberi_I" class="mw-redirect" title="Liberi I">Liberi</a>, que va ser exiliat a <a href="/wiki/Tr%C3%A0cia" title="Tràcia">Tràcia</a><a href="#cite_note-51">[51]</a> per <a href="/wiki/Flavi_Claudi_Constant%C3%AD" title="Flavi Claudi Constantí">Flavi Claudi Constantí</a> a causa de la seva fe trinitària,<a href="#cite_note-52">[52]</a> <a href="/wiki/Damas_I" title="Damas I">Damas I</a> i diversos bisbes més.<a href="#cite_note-Alves_J.-53">[53]</a> Al 380, el <a href="/wiki/Primer_Concili_de_Nicea" title="Primer Concili de Nicea">cristianisme de Nicea</a> va ser declarat la religió estatal de l'Imperi Romà, amb el nom de "Cristians Catòlics" reservat a aquells que acceptaven aquesta fe.<a href="#cite_note-54">[54]</a><a href="#cite_note-55">[55]</a> Mentre que el poder civil a Orient controlava l'església i el <a href="/w/index.php?title=Bisbat_de_Constantinoble&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bisbat de Constantinoble (encara no existeix)">bisbat de Constantinoble</a>, la capital,<a href="#cite_note-GAETA-56">[56]</a> a Occident els Bisbes de Roma consolidaven la influència i el poder que posseïen.<a href="#cite_note-GAETA-56">[56]</a> Després de la caiguda de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Imperi Romà d'Occident">Imperi Romà d'Occident</a>, les tribus bàrbares es convertien a l'arrianisme o al catolicisme.<a href="#cite_note-Le_Goff-57">[57]</a> <a href="/wiki/Clovis_I" class="mw-redirect" title="Clovis I">Clovis I</a>, rei dels <a href="/wiki/Francs" title="Francs">francs</a>, va ser el primer governant bàrbar d'importància que es convertí al catolicisme, aliant-se ell mateix amb el papat. D'altres tribus, com els <a href="/wiki/Visigots" title="Visigots">visigots</a>, posteriorment abandonarien l'arrianisme per abraçar el catolicisme.<a href="#cite_note-Le_Goff-57">[57]</a> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Edat_mitjana">Edat mitjana</h4>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Edat mitjana">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Gregorythegreat.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Gregorythegreat.jpg/250px-Gregorythegreat.jpg" decoding="async" width="170" height="238" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Gregorythegreat.jpg/330px-Gregorythegreat.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Gregorythegreat.jpg/500px-Gregorythegreat.jpg 2x" data-file-width="770" data-file-height="1080" /></a><figcaption><a href="/wiki/Gregori_el_Gran" title="Gregori el Gran">Gregori el Gran</a> (540-604), que establí els temes medievals a l'Església, en una pintura de <a href="/w/index.php?title=Carlo_Saraceni&action=edit&redlink=1" class="new" title="Carlo Saraceni (encara no existeix)">Carlo Saraceni</a>, c. 1610, Roma </figcaption></figure> Després de la caiguda de Roma, el Papa serví com una font d'autoritat i continuïtat. <a href="/wiki/Gregori_el_Gran" title="Gregori el Gran">Gregori el Gran</a> (540-604) administrà l'Església amb una estricta reforma. Provinent d'una antiga família senatorial, Gregori treballà amb el judici sever i la disciplina típics dels antics governants romans. Teològicament, representa el pas de la visió clàssica a la medieval; els seus escrits populars estan farcits de miracles dramàtics, relíquies potents, dimonis, àngels, esperits, i el final del món que s'aproxima.<a href="#cite_note-AF:CC-58">[58]</a> Els successors de Gregori van estar enormement dominats per l'<a href="/wiki/Exarcat_de_Ravenna" title="Exarcat de Ravenna">Exarca de Ravenna</a>, el representant a Itàlia de l'emperador romà d'Orient. Aquestes humiliacions, l'afebliment de l'imperi davant de l'expansió musulmana, i la incapacitat de l'emperador per protegir els estats papals contra els <a href="/wiki/Llombards" class="mw-redirect" title="Llombards">llombards</a>, van fer que el <a href="/wiki/Papa_Esteve_II" class="mw-redirect" title="Papa Esteve II">papa Esteve II</a> abandonés l'emperador <a href="/wiki/Constant%C3%AD_V_Copr%C3%B2nim" title="Constantí V Coprònim">Constantí V</a> i demanés ajut als francs per protegir les seves terres- <a href="/wiki/Pip%C3%AD_el_Breu" class="mw-redirect" title="Pipí el Breu">Pipí el Breu</a> subjugà els llombards i donà les terres italianes al papat. Quan el <a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_III" class="mw-redirect" title="Papa Lleó III">Papa Lleó III</a> coronà a <a href="/wiki/Carlemany" title="Carlemany">Carlemany</a> (800) establí el precedent que, a l'oest, ningú no podria ser <a href="/wiki/Emperador" title="Emperador">emperador</a> sense el nomenament papal.<a href="#cite_note-AF:CC-58">[58]</a> A partir del segle vii esdevingué habitual per a les monarquies i la noblesa europees fundar esglésies i realitzar <a href="/wiki/Investidura" title="Investidura">investidures</a> o deposicions del clergat als seus estats i feus, i els seus interessos personals causà una gran corrupció entre el clergat.<a href="#cite_note-H.G.B-59">[59]</a><a href="#cite_note-Missão_Jovem-60">[60]</a> Aquesta pràctica esdevingué habitual perquè sovint els prelats i els governants seculars eren també participants de la vida pública.<a href="#cite_note-61">[61]</a> Per combatre-ho, a més d'altres pràctiques que havien corromput l'Església entre el 900 i el 1050, emergiren centres que urgien a què es produís una reforma eclesiàstica, sent el més important d'ells l'<a href="/wiki/Abadia_de_Cluny" title="Abadia de Cluny">abadia de Cluny</a>, que estengué les seves idees per tot Europa.<a href="#cite_note-Missão_Jovem-60">[60]</a> Aquest moviment reformista guanyà força amb l'elecció del papa <a href="/wiki/Gregori_VII" title="Gregori VII">Gregori VII</a> el 1073, qui adoptà una sèrie de mesures al moviment conegut com la <a href="/wiki/Reforma_Gregoriana" class="mw-redirect" title="Reforma Gregoriana">Reforma Gregoriana</a>, per tal de lluitar fortament contra la <a href="/wiki/Simonia" title="Simonia">simonia</a> i l'abús del poder civil i intentar restaurar la disciplina eclesiàstica, incloent-hi el <a href="/wiki/Celibat" title="Celibat">celibat</a>.<a href="#cite_note-Alves_J.-53">[53]</a> El conflicte entre els papes i els governants seculars autocràtics, com l'<a href="/wiki/Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Sacre Imperi Romanogermànic">emperador alemany</a> <a href="/wiki/Enric_IV_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic">Enric IV</a> i <a href="/wiki/Enric_I_d%27Anglaterra" title="Enric I d'Anglaterra">Enric I d'Anglaterra</a>, conegut com la Qüestió de les Investidures, només es resolgué el 1122 amb el <a href="/wiki/Concordat_de_Worms" title="Concordat de Worms">Concordat de Worms</a>, on el papa decretà que els clergues havien de ser investits pels caps religiosos, i els governants temporals per la investidura laica.<a href="#cite_note-H.G.B-59">[59]</a> Poc després, <a href="/wiki/Alexandre_III_(papa)" title="Alexandre III (papa)">Alexandre III</a> començà les reformes que comportarien l'establiment del <a href="/wiki/Dret_can%C3%B2nic" title="Dret canònic">dret canònic</a>.<a href="#cite_note-AF:CC-58">[58]</a> Des de l'inici del segle vii el <a href="/wiki/Califat" title="Califat">califat</a> islàmic havia conquerit gran part de la mediterrània meridional, convertint-se en una amenaça per la cristiandat.<a href="#cite_note-62">[62]</a> El 1095, l'emperador romà d'Orient <a href="/wiki/Aleix_I_Comn%C3%A8" title="Aleix I Comnè">Aleix I</a> demanà ajut militar al papa <a href="/wiki/Urb%C3%A0_II" title="Urbà II">Urbà II</a> contra les invasions musulmanes.<a href="#cite_note-63">[63]</a> Urbà, al <a href="/wiki/Concili_de_Clermont" class="mw-redirect" title="Concili de Clermont">concili de Clermont</a>, proclamà la <a href="/wiki/Primera_Croada" title="Primera Croada">Primera Croada</a> per ajudar l'emperador romà d'Orient a reconquerir els antics territoris cristians, especialment <a href="/wiki/Jerusalem" title="Jerusalem">Jerusalem</a>.<a href="#cite_note-Bokenkotter-64">[64]</a> El moment més baix del papat va ser entre 867 i 1049,<a href="#cite_note-AF-65">[65]</a> en una època coneguda com la "<a href="/wiki/Pornocr%C3%A0cia" title="Pornocràcia">Pornocràcia</a>". El papat va caure sota el control de les diverses grans famílies de Roma. Els papes van ser empresonats, morts de fam, assassinats i deposats a la força, i un terç van morir en circumstàncies sospitoses.<a href="#cite_note-66">[n. 1]</a><a href="#cite_note-67">[66]</a> La família Teofilactes va posar i treure papes durant 50 anys. <a href="/wiki/Joan_XII" class="mw-disambig" title="Joan XII">Joan XII</a> celebrà orgies al palau del Laterà. L'emperador <a href="/wiki/Ot%C3%B3_I_d%27Alemanya" class="mw-redirect" title="Otó I d'Alemanya">Otó I d'Alemanya</a> va acusar Joan a un tribunal eclesiàstic, que el deposà i elegí un laic com <a href="/wiki/Lle%C3%B3_VIII" class="mw-redirect" title="Lleó VIII">Lleó VIII</a>. Joan mutilà els representants imperials a Roma i ell mateix es reinstaurà com a Papa. El conflicte entre l'emperador i el papat continuà, i finalment els <a href="/wiki/Ducs" class="mw-redirect" title="Ducs">ducs</a>, aliats amb l'emperador, estaven comprant bisbes i papes gairebé de manera oberta.<a href="#cite_note-AF-65">[65]</a> El 1049, <a href="/wiki/Lle%C3%B3_IX" title="Lleó IX">Lleó IX</a> esdevingué papa, sent algú amb caràcter per fer front als problemes del papat. Viatjà a les principals ciutats d'Europa per fer front als problemes morals de l'Església de primera mà, notablement la <a href="/wiki/Simonia" title="Simonia">simonia</a> i el concubinatge clerical. Amb aquest llarg viatge, restaurà el prestigi del papat al nord.<a href="#cite_note-AF-65">[65]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Del_Cisma_d'Orient_fins_a_la_Reforma_(1054-1517)">Del Cisma d'Orient fins a la Reforma (1054-1517)</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Del Cisma d'Orient fins a la Reforma (1054-1517)">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Mediterranean1400.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/Mediterranean1400.png/220px-Mediterranean1400.png" decoding="async" width="220" height="99" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/Mediterranean1400.png/330px-Mediterranean1400.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/Mediterranean1400.png/440px-Mediterranean1400.png 2x" data-file-width="1215" data-file-height="549" /></a><figcaption>Un mapa històric dels estats de la Mediterrània el 1400. El <a href="/wiki/Cisma_d%27Occident" title="Cisma d'Occident">Cisma d'Occident</a> s'estengué entre 1378 i 1417.</figcaption></figure> Les esglésies oriental i occidental se separaren definitivament el 1054. Aquesta fractura causà més pels successos polítics que per les lleus diversitats teològiques. Els papes havien irritat els <a href="/wiki/Emperador_rom%C3%A0_d%27Orient" title="Emperador romà d'Orient">emperadors</a> en aliar-se amb els <a href="/wiki/Regne_Franc" title="Regne Franc">reis francs</a>, coronant un <a href="/wiki/Llista_d%27emperadors_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic">emperador romà</a> rival, apropiant-se de l'<a href="/wiki/Exarcat_de_Ravenna" title="Exarcat de Ravenna">Exarcat de Ravenna</a>, i endinsant-se a la Itàlia grega.<a href="#cite_note-AF-65">[65]</a> Durant l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>, els Papes lluitaren amb els reis pel poder.<a href="#cite_note-World_History-6">[6]</a> Entre 1309 i 1377 el Papa deixà de residir a Roma per fer-ho a <a href="/wiki/Aviny%C3%B3_(Valclusa)" title="Avinyó (Valclusa)">Avinyó</a>. El <a href="/wiki/Papat_d%27Aviny%C3%B3" title="Papat d'Avinyó">Papat d'Avinyó</a> va ser notori per la cobdícia i la corrupció.<a href="#cite_note-R:RCC-68">[67]</a> Durant aquest període, el Papa va ser un ferm aliat de <a href="/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a" title="Regne de França">França</a>, alineant els enemics de França, com <a href="/wiki/Regne_d%27Anglaterra" title="Regne d'Anglaterra">Anglaterra</a>.<a href="#cite_note-R:EWCGR-69">[68]</a> S'entenia que el papat tenia el poder d'atraure el "tresor" dels mèrits acumulats per Crist i els sants, de manera que podien concedir <a href="/wiki/Indulg%C3%A8ncia" title="Indulgència">indulgències</a>, reduint el temps a passar al <a href="/wiki/Purgatori" title="Purgatori">purgatori</a>. El concepte d'una donació monetària acompanyada de la contrició, la confessió i la pregària van donar pas a l'assumpció comuna que les indulgències depenien simplement de la contribució monetària. Els papes condemnaren malentesos i abusos, però també van rebre grans pressions perquè exercissin un control efectiu sobre les indulgències.<a href="#cite_note-R:RCC-68">[67]</a> Els papes també lluitaren contra els <a href="/wiki/Cardenal" title="Cardenal">cardenals</a>, els quals en diverses ocasions intentaren posar l'autoritat dels consells per damunt del poder del Papa. La teoria conciliar sosté que l'autoritat suprema de l'Església descansa en un Consell General, no en el Papa. La seva fundació va ser a inicis del segle xiii, culminant al segle xv. El fracàs de la teoria conciliar per adquirir una acceptació més ample després del segle xv es veu com un dels factors de la <a href="/wiki/Protestantisme" title="Protestantisme">Reforma Protestant</a>.<a href="#cite_note-ReferenceA-70">[69]</a> Diversos <a href="/wiki/Antipapa" title="Antipapa">antipapes</a> desafiaren l'autoritat papal, especialment durant el <a href="/wiki/Cisma_d%27Occident" title="Cisma d'Occident">Cisma d'Occident</a> (1378-1417). Durant aquest cisma, el papat tornà a Roma d'Avinyó, però a Avinyó s'instal·là un antipapa, com per estendre el papat allà. L'Església Oriental continuà declinant amb l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a>, menystenint les peticions d'igualtat entre Constantinoble i Roma. En dues ocasions l'<a href="/wiki/Emperador_rom%C3%A0_d%27Orient" title="Emperador romà d'Orient">Emperador Oriental</a> intentà forçar l'Església Oriental per reunificar-se amb l'oest. Les exigències papals de superioritat van ser un entrebanc per a la reunificació, no aconseguint-se en cap dels intents. El 1453, els <a href="/wiki/Imperi_Otom%C3%A0" title="Imperi Otomà">turcs otomans</a> <a href="/wiki/Caiguda_de_Constantinoble" title="Caiguda de Constantinoble">conqueriren Constantinoble</a>. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="De_la_Reforma_fins_al_present_(1517_fins_avui)">De la Reforma fins al present (1517 fins avui)</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: De la Reforma fins al present (1517 fins avui)">modifica</a>]</div> Com a part de la <a href="/wiki/Contrarreforma" class="mw-redirect" title="Contrarreforma">reforma catòlica</a>, el Papa <a href="/wiki/Pau_III" title="Pau III">Pau III</a> (1534-49) inicià el <a href="/wiki/Concili_de_Trento" title="Concili de Trento">Concili de Trento</a> (1545-63), que establí el triomf del papat sobre aquells que buscaven la reconciliació amb els protestants o oposar-se a les reclamacions papals. Els <a href="/wiki/Protestantisme" title="Protestantisme">reformadors protestants</a> criticaren el papat com a corrupte i caracteritzaren el Papa com l'<a href="/wiki/Anticrist" title="Anticrist">Anticrist</a>.<a href="#cite_note-71">[70]</a><a href="#cite_note-72">[71]</a><a href="#cite_note-73">[72]</a><a href="#cite_note-74">[73]</a> Per fer-hi front, els papes instituïren la <a href="/wiki/Contrareforma" title="Contrareforma">Contra-Reforma Catòlica</a><a href="#cite_note-World_History-6">[6]</a> (1560-1648) que es dirigí a desafiar la Reforma Protestant i a instituir reformes internes. <a href="/wiki/Pau_III" title="Pau III">Pau III</a> inicià al <a href="/wiki/Concili_de_Trento" title="Concili de Trento">Concili de Trento</a>, les definicions doctrinals i les reformes que assolí segellaren el triomf del papat sobre els elements de l'Església que cercaven la conciliació amb els protestants i s'oposaven a les exigències papals.<a href="#cite_note-75">[74]</a> En veure's gradualment forçats a lliurar el poder secular, a poc a poc els papes se centraren en qüestions merament espirituals.<a href="#cite_note-World_History-6">[6]</a> El 1870 el <a href="/wiki/Concili_Vatic%C3%A0_I" title="Concili Vaticà I">Concili Vaticà I</a> proclamà el <a href="/wiki/Dogma" title="Dogma">dogma</a> de la <a href="/wiki/Infabilitat_papal" class="mw-redirect" title="Infabilitat papal">infabilitat papal</a> per aquelles rares ocasions en què el Papa parla <a href="/wiki/Ex_cathedra" class="mw-redirect" title="Ex cathedra">ex cathedra</a> quan publica una definició solemne sobre fe o <a href="/wiki/Moral" title="Moral">moral</a>.<a href="#cite_note-World_History-6">[6]</a> Aquell mateix any, <a href="/wiki/V%C3%ADctor_Manuel_II_d%27It%C3%A0lia" class="mw-redirect" title="Víctor Manuel II d'Itàlia">Víctor Manuel II d'Itàlia</a> <a href="/wiki/Unificaci%C3%B3_italiana#Conquesta_de_Roma_(1870)" title="Unificació italiana">conquerí Roma</a>, prenent-la del control papal i completà la <a href="/wiki/Unificaci%C3%B3_italiana" title="Unificació italiana">unificació d'Itàlia</a> i iniciant-se el període de la <a href="/wiki/Q%C3%BCesti%C3%B3_Romana" title="Qüestió Romana">Qüestió Romana</a>.<a href="#cite_note-World_History-6">[6]</a> Davant d'aquest fet, el Papa <a href="/wiki/Pius_IX" title="Pius IX">Pius IX</a> es declararia "presoner al Vaticà". El 1929, els <a href="/wiki/Pactes_del_Later%C3%A0" title="Pactes del Laterà">Pactes del Laterà</a> entre <a href="/wiki/Regne_d%27It%C3%A0lia_(1861-1946)" title="Regne d'Itàlia (1861-1946)">Itàlia</a> i la Santa Seu establiren la creació de l'<a href="/wiki/Estat_de_la_Ciutat_del_Vatic%C3%A0" class="mw-redirect" title="Estat de la Ciutat del Vaticà">estat de la Ciutat del Vaticà</a>, garantint la independència papal del poder secular.<a href="#cite_note-World_History-6">[6]</a> El 1950, el papa <a href="/wiki/Pius_XII" title="Pius XII">Pius XII</a> definí l'<a href="/wiki/Assumpci%C3%B3_de_Maria" title="Assumpció de Maria">Assumpció de Maria</a> com a dogma, sent l'única ocasió en què un papa ha parlat ex cathedra des que la infabilitat papal va ser declarada explícitament. El 1978 va ser escollit papa l'<a href="/wiki/Arquebisbat_de_Crac%C3%B2via" title="Arquebisbat de Cracòvia">arquebisbe de Cracòvia</a>, el polonès <a href="/wiki/Karol_Wojty%C5%82a" class="mw-redirect" title="Karol Wojtyła">Karol Wojtyła</a>, posant final a 500 anys de papes italians (des d'<a href="/wiki/Adri%C3%A0_VI" title="Adrià VI">Adrià VI</a>, traspassat el 1523, que tots els papes eren italians). El seu successor tampoc va ser <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">italià</a>, sinó que va ser l'alemany <a href="/wiki/Joseph_Ratzinger" class="mw-redirect" title="Joseph Ratzinger">Joseph Ratzinger</a>. El successor va ser el primer papa no europeu en més de mil anys, l'argentí <a href="/wiki/Jorge_Mario_Bergoglio" class="mw-redirect" title="Jorge Mario Bergoglio">Jorge Mario Bergoglio</a>.<a href="#cite_note-76">[75]</a> El 23 de març va tenir lloc un acte inèdit a la història del papat, en trobar-se el Papa en actiu, <a href="/wiki/Papa_Francesc" class="mw-redirect" title="Papa Francesc">Francesc</a>, amb el Papa emèrit, <a href="/wiki/Benet_XVI" title="Benet XVI">Benet XVI</a>.<a href="#cite_note-77">[76]</a> Actualment, la <a href="/w/index.php?title=Doctrina_Petrina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Doctrina Petrina (encara no existeix)">Doctrina Petrina</a> encara crea controvèrsia i és una de les qüestions que fan que continuí la divisió entre les esglésies oriental i occidental, i la separació dels Protestants vers Roma. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Sant_Pere_i_l'origen_del_càrrec">Sant Pere i l'origen del càrrec</h2>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Sant Pere i l'origen del càrrec">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Entrega_de_las_llaves_a_San_Pedro_(Perugino).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Entrega_de_las_llaves_a_San_Pedro_%28Perugino%29.jpg/220px-Entrega_de_las_llaves_a_San_Pedro_%28Perugino%29.jpg" decoding="async" width="220" height="133" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Entrega_de_las_llaves_a_San_Pedro_%28Perugino%29.jpg/330px-Entrega_de_las_llaves_a_San_Pedro_%28Perugino%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Entrega_de_las_llaves_a_San_Pedro_%28Perugino%29.jpg/440px-Entrega_de_las_llaves_a_San_Pedro_%28Perugino%29.jpg 2x" data-file-width="3187" data-file-height="1923" /></a><figcaption><a href="/w/index.php?title=Crist_lliurant_les_claus_a_Sant_Pere&action=edit&redlink=1" class="new" title="Crist lliurant les claus a Sant Pere (encara no existeix)">Crist lliurant les claus a Sant Pere</a>, de <a href="/wiki/Pietro_Perugino" class="mw-redirect" title="Pietro Perugino">Pietro Perugino</a>, a la <a href="/wiki/Capella_Sixtina" title="Capella Sixtina">Capella Sixtina</a>. (1492)</figcaption></figure> L'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església Catòlica">Església Catòlica</a> ensenya que, dins de la comunitat cristiana, els bisbes com a col·lectiu han succeït el cos dels <a href="/wiki/Ap%C3%B2stol" title="Apòstol">apòstols</a> i el bisbe de Roma és el successor de <a href="/wiki/Sant_Pere" title="Sant Pere">Sant Pere</a>.<a href="#cite_note-78">[77]</a> Entre els texts evangèlics que proposen la posició especial de Pere en relació a l'església inclouen les paraules de Jesús: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel. <a href="#cite_note-79">[78]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com es garbella el blat, 32 però jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t'hauràs penedit, enforteix els teus germans.<a href="#cite_note-80">[79]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Pastura les meves ovelles.<a href="#cite_note-81">[80]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> Les simbòliques claus que apareixen als <a href="/wiki/Escuts_d%27armes_papals" title="Escuts d'armes papals">escuts d'armes papals</a> són una referència a la frase <a href="/wiki/Claus_del_Cel" title="Claus del Cel">les claus del Regne dels Cels</a>. Alguns escriptors protestants mantenen que la "roca" de la que Jesús parla en aquest text és el mateix Jesús o la fe expressada per Pere.<a href="#cite_note-82">[81]</a><a href="#cite_note-83">[82]</a><a href="#cite_note-84">[83]</a><a href="#cite_note-85">[84]</a><a href="#cite_note-86">[85]</a><a href="#cite_note-87">[86]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Els_set_punts_que_ha_de_seguir_un_nou_Papa">Els set punts que ha de seguir un nou Papa</h2>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Els set punts que ha de seguir un nou Papa">modifica</a>]</div> <ol><li>Adopció d'un <a href="/wiki/Nom_papal" title="Nom papal">nom nou</a> en el moment en què és escollit.</li> <li>Pèrdua de qualsevol connexió amb el seu país d'origen: li és retirada la nacionalitat i el passaport.</li> <li>La seva labor diària és supervisada.</li> <li>Assignació d'un <a href="/wiki/Confessor" title="Confessor">confessor</a> privat; serà l'única persona que pugui absoldre el Papa dels seus pecats.</li> <li>Ostentació del poder absolut sobre l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església Catòlica">Església Catòlica</a>.</li> <li>Té poder absolut per a modificar normes i lleis de l'Església.</li> <li>No pot ser jutjat per cap tribunal. Excepte la <a href="/wiki/Cort_Penal_Internacional" class="mw-redirect" title="Cort Penal Internacional">Cort Penal Internacional</a>.</li></ol> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Privilegis_d'un_nou_Papa">Privilegis d'un nou Papa</h2>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Privilegis d'un nou Papa">modifica</a>]</div> <ol><li>Aprova o suprimeix <a href="/wiki/Orde_religi%C3%B3s" class="mw-redirect" title="Orde religiós">ordes religiosos</a>.</li> <li>Concedeix indulgències.</li> <li>Beatifica o canonitza.</li> <li>Nomena <a href="/wiki/Bisbes" class="mw-redirect" title="Bisbes">bisbes</a> i <a href="/wiki/Cardenal" title="Cardenal">cardenals</a>.</li> <li>Crea <a href="/wiki/Di%C3%B2cesi" title="Diòcesi">diòcesis</a>.</li> <li>Funda universitats pontifícies i en decreta normes.</li> <li>Pot publicar obres litúrgiques.</li> <li>Administra els béns de les fundacions dependents del <a href="/wiki/Vatic%C3%A0" class="mw-redirect" title="Vaticà">Vaticà</a>.</li> <li>Regenta i presideix totes les missions vinculades al Vaticà.</li> <li>Té potestat per a convocar <a href="/wiki/Concili" title="Concili">concilis</a>.</li> <li>Regula les festivitats catòliques.</li> <li>Publica <a href="/wiki/Enc%C3%ADclica" title="Encíclica">encícliques</a> sobre qüestions de fe.</li> <li>Pot promulgar, modificar o eliminar lleis eclesiàstiques.</li> <li>Té poder per a dispensar dels vots a aquells religiosos que vulguin secularitzar-se.</li> <li>Dicta sentències. El Papa ostenta la infal·libilitat en algunes de les sentències, però no en totes.</li> <li>Pot constituir tribunals per a l'estudi de causes religioses o assumptes de fe concrets.</li> <li>Té potestat per a escollir personalment els membres de cada tribunal.</li></ol> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Els_símbols_del_Papa">Els símbols del Papa</h2>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Els símbols del Papa">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Emblem_of_the_Papacy_SE.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/250px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png" decoding="async" width="220" height="298" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/330px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/500px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png 2x" data-file-width="815" data-file-height="1105" /></a><figcaption>L'escut del Papa de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església Catòlica">Església Catòlica</a>. </figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Reg%C3%A0lia_i_ins%C3%ADgnies_papals" title="Regàlia i insígnies papals">Regàlia i insígnies papals</a></div> <ul><li>El <a href="/wiki/Tiara_papal" class="mw-redirect" title="Tiara papal">Triregnum</a> (una corona amb tres nivells). També se la coneix com a tiara papal, tiara triple<a href="#cite_note-88">[87]</a> o triple corona. Tiara és el nom del barret, fins i tot en les formes anteriors al fet que se li afegís una tercera corona. Representa les tres funcions del Papa, com a "pastor suprem", "mestre suprem" i "summe sacerdot". Ha caigut en desús, tot i que segueix sent el símbol del papat i no ha estat abolida.</li> <li>La <a href="/w/index.php?title=Creu_Papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Creu Papal (encara no existeix)">Creu Papal</a> (usada en comptes del <a href="/wiki/B%C3%A0cul_pastoral" title="Bàcul pastoral">bàcul pastoral</a>). Es tracta d'un bastó coronat amb un <a href="/wiki/Crucifix" title="Crucifix">crucifix</a>. L'ús de la creu papal és un costum antic, establert abans del segle xiii, tot i que alguns papes, notablement <a href="/wiki/Lle%C3%B3_XIII" title="Lleó XIII">Lleó XIII</a>, han fet servir el bàcul.</li> <li>El <a href="/wiki/Pal%C2%B7li" title="Pal·li">Pal·li</a>: el pal·li és una banda circular que porta sobre la <a href="/wiki/Casulla" title="Casulla">casulla</a>. Forma una banda al voltant del coll, pit i espatlla, de la que pengen dues tires davant i darrere, ornamentat amb sis creus. Inicialment era igual al que es concedeix als metropolitans, però <a href="/wiki/Benet_XVI" title="Benet XVI">Benet XVI</a> introduí un tipus especial de pal·li que només és lluït pel papa, molt més ample i molt més llarg que el pal·li ordinari, i les creus són vermelles en comptes de negres.</li> <li>Les <a href="/wiki/Claus_del_Cel" title="Claus del Cel">Claus del Cel</a>, una d'<a href="/wiki/Or" title="Or">or</a> i l'altre d'<a href="/wiki/Argent_(element)" class="mw-redirect" title="Argent (element)">argent</a>, lligades amb un cordó vermell; que simbolitzen el poder de lligar i deslligar al Cel i a la terra.</li> <li>L'<a href="/wiki/Anell_del_Pescador" title="Anell del Pescador">Anell del Pescador</a>, un anell d'or decorat amb una imatge de <a href="/wiki/Sant_Pere" title="Sant Pere">Sant Pere</a> a una barca llançant la xarxa, amb el nom del Papa regnat al voltant.</li> <li>L'<a href="/wiki/Umbraculum" title="Umbraculum">Umbraculum</a> (o ombrellino) una ombrel·la de franges vermelles i or, que es portava sobre el Papa a les processons.</li> <li>La <a href="/wiki/Cadira_gestat%C3%B2ria" title="Cadira gestatòria">Cadira gestatòria</a> (Sedia gestatoria), un tron portàtil o cadira de braços portat per 12 homes (palafrenieri), vestits amb uniformes vermells. La sedia gestatoria és acompanyada per dos assistents que porten la <a href="/w/index.php?title=Flabella&action=edit&redlink=1" class="new" title="Flabella (encara no existeix)">Flabella</a>, uns <a href="/wiki/Ventall" title="Ventall">ventalls</a> cerimonials grans amb mànec, fets de plomes d'estruç, i de vegades un gran <a href="/wiki/Baldaqu%C3%AD" title="Baldaquí">baldaquí</a>, portat per 8 persones. L'ús de la flabella va ser abandonat per <a href="/wiki/Joan_Pau_I" title="Joan Pau I">Joan Pau I</a>, mentre que el de la cadira va ser-ho per <a href="/wiki/Joan_Pau_II" title="Joan Pau II">Joan Pau II</a>.</li></ul> En <a href="/wiki/Her%C3%A0ldica" title="Heràldica">heràldica</a>, cada papa té el seu propi <a href="/wiki/Escuts_d%27armes_papals" title="Escuts d'armes papals">escut d'armes personal</a>. Encara que únic per a cada Papa, els escuts sempre estan sobre dues claus en <a href="/wiki/Sautor" title="Sautor">sautor</a> (és a dir, creuades una sobre l'altre en forma de "X") darrere de l'<a href="/wiki/Escuss%C3%B3" title="Escussó">escussó</a> (una clau d'or i una altra d'argent, lligades amb un cordó vermell), i sobre d'ells un triregnum en plata amb tres corones d'or i infulae en vermell. <a href="/wiki/Benet_XVI" title="Benet XVI">Benet XVI</a>, però, substituí la tiara papal per una <a href="/wiki/Mitra" title="Mitra">mitra</a> amb tres <a href="/wiki/Faixa_(her%C3%A0ldica)" title="Faixa (heràldica)">faixes</a> daurades al seu lloc, juntament amb el pallium, un símbol papal d'autoritat més antic que la tiara, l'ús del qual és donat als <a href="/wiki/Arquebisbes" class="mw-redirect" title="Arquebisbes">arquebisbes</a> metropolitans com a signe de comunió amb la Seu Romana. L'omissió de la tiara a l'escut personal del Papa, però, no significà que desaparegués de l'heràldica papal, car l'escut d'armes de la Santa Seu es manté sense alteracions. La bandera més habitualment associada amb el papa és la <a href="/wiki/Bandera_de_la_Ciutat_del_Vatic%C3%A0" title="Bandera de la Ciutat del Vaticà">bandera de la Ciutat del Vaticà</a> blanc-i-groga, amb l'escut de la Santa Seu al costat dret, sobre la meitat blanca de la bandera (el costat esquerre, el que va lligat al pal, és groc). L'escut personal del Papa no apareix a la bandera. La bandera va ser adoptada el 1808, i l'antiga bandera era vermell i or, els colors tradicionals del papat. Tot i que Benet XVI substituí amb una mitra el triregnum del seu escut d'armes personal, aquest va continuar a la bandera. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Estatus_i_autoritat">Estatus i autoritat</h2>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Estatus i autoritat">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Kruisheren_uden_bij_paus_pius_xii_Crosiers_from_Uden_Holland_with_PiusXII.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Kruisheren_uden_bij_paus_pius_xii_Crosiers_from_Uden_Holland_with_PiusXII.jpg/250px-Kruisheren_uden_bij_paus_pius_xii_Crosiers_from_Uden_Holland_with_PiusXII.jpg" decoding="async" width="220" height="167" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Kruisheren_uden_bij_paus_pius_xii_Crosiers_from_Uden_Holland_with_PiusXII.jpg/330px-Kruisheren_uden_bij_paus_pius_xii_Crosiers_from_Uden_Holland_with_PiusXII.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Kruisheren_uden_bij_paus_pius_xii_Crosiers_from_Uden_Holland_with_PiusXII.jpg/500px-Kruisheren_uden_bij_paus_pius_xii_Crosiers_from_Uden_Holland_with_PiusXII.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="455" /></a><figcaption>Per mantenir el contacte amb els clergues locals i les comunitats catòliques, els Papes concedeixen audiències tant privades com públiques. Aquí, els <a href="/wiki/Canonges_Regulars_de_la_Santa_Creu" class="mw-redirect" title="Canonges Regulars de la Santa Creu">Canonges Regulars de la Santa Creu</a> d'<a href="/wiki/Uden" title="Uden">Uden</a> (Països Baixos) són rebuts pel papa <a href="/wiki/Pius_XII" title="Pius XII">Pius XII</a>. </figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Primer_Concili_Vaticà">Primer Concili Vaticà</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Primer Concili Vaticà">modifica</a>]</div> L'estatus i l'autoritat del Papa a l'Església Catòlica va ser <a href="/w/index.php?title=Definici%C3%B3_dogm%C3%A0tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Definició dogmàtica (encara no existeix)">definit dogmàticament</a> pel <a href="/wiki/Concili_Vatic%C3%A0_I" title="Concili Vaticà I">Concili Vaticà I</a> el 18 de juliol de 1870. A la seva Constitució Dogmàtica sobre l'Església de Crist, el Concili establí els següents canons:<a href="#cite_note-89">[88]</a> <dl><dd>Si hom digués que el benaurat Apòstol Pere no va ser establert pel mateix Senyor Crist com el cap dels <a href="/wiki/Ap%C3%B2stol" title="Apòstol">apòstols</a>, i el cap visible de tota l'Església militant, o, que el mateix rebé gran honor però que no el rebé del mateix Nostre Senyor Jesucrist directament i immediatament la primacia i certa jurisdicció, sigui <a href="/wiki/Anatema" title="Anatema">anatema</a>.<a href="#cite_note-90">[89]</a></dd></dl> <dl><dd>Per tant, si hom digués que no és per institució del mateix Crist el Senyor, és a dir per dret diví, que el benaurat Pere tingui perpetus successors en el seu primat sobre tota l'Església, o que el Romà Pontífex no és el successor del benaurat Pere en aquesta mateixa primacia, sigui anatema<a href="#cite_note-91">[90]</a></dd></dl> <dl><dd>Així doncs, si hom digués que el Romà Pontífex només té un ofici de supervisió o direcció, però no la plena i suprema potestat de jurisdicció sobre l'Església universal, no només en qüestió de fe i costums, sinó que també pel que fa a la disciplina i al govern de l'Església estesa per tot el món; o que té les principals parts, però no tota la plenitud d'aquesta suprema potestat; o que aquesta potestat seva no és ordinària i immediata tant sobre totes i cadascuna de les Esglésies, sinó que sobre tots i cadascun dels pastors i fidels: sigui anatema.<a href="#cite_note-92">[91]</a></dd></dl> <dl><dd>Per això, unint-nos fidelment a la tradició rebuda des de l'inici de la fe cristiana, per a Glòria de Déu, Salvador nostre, exaltació de la religió catòlica i la salvació dels pobles cristians, amb l'aprovació del Concili Sagrat, ensenyem i definim com a dogma divinament revelat: que el Romà Pontífex, quan parla ex cathedra, això és, quan durant l'exercici del seu ofici de pastor i mestre de tots els cristians, en virtut de la seva suprema autoritat apostòlica, defineix una doctrina de fe o costums com que ha de ser sostinguda per tota l'Església, posseeix, per l'assistència divina que li va ser promesa en el benaurat Pere, aquella infal·libilitat de la qual el diví Redemptor va voler que gaudís la seva Església, en la definició de la doctrina de fe i costums. Per això, aquestes definicions del Romà Pontífex són en si mateixes, i no pel consentiment de l'Església, irreformables. D'aquesta manera si hom, no ho permetés Déu, tingués la temeritat de contradir aquesta nostra definició: sigui anatema.<a href="#cite_note-93">[92]</a></dd></dl> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Segon_Concili_Vaticà">Segon Concili Vaticà</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Segon Concili Vaticà">modifica</a>]</div> A la seva <a href="/wiki/Lumen_Gentium" title="Lumen Gentium">Constitució Dogmàtica sobre l'Església</a> (la <a href="/wiki/Lumen_Gentium" title="Lumen Gentium">Lumen Gentium</a>), el <a href="/wiki/Concili_Vatic%C3%A0_II" title="Concili Vaticà II">Concili Vaticà II</a> declarà que: <dl><dd>D'entre els ministeris principals dels Bisbes destaca la predicació de l'Evangeli. Els Bisbes són, en efecte, proclamadors de la fe, que porten deixebles nous a Crist, i doctors autèntics o dotats de l'autoritat de Crist, que prediquen al poble a ells encomanat la fe que aquest ha de creure i d'aplicar als costums, i l'il·luminen sota la llum de l'<a href="/wiki/Esperit_Sant_en_el_cristianisme" title="Esperit Sant en el cristianisme">Esperit Sant</a>, traient del tresor de la Revelació el nou i el vell, la fan fructificar i vetllen a fi d'allunyar els errors que amenacen llur ramat. Ensenyant en comunió amb el Romà Pontífex, els Bisbes han d'ésser venerats per tothom com a testimonis de la veritat divina i catòlica; i els fidels han d'acceptar la doctrina de llur Bisbe sobre fe i costums exposada en nom de Crist i s'hi ha d'adherir amb submissió religiosa de l'esperit. De manera particular, cal oferir aquesta submissió religiosa de la voluntat i de l'enteniment al magisteri autèntic del Romà Pontífex, àdhuc quan no parla "ex cathedra"; de forma que sigui reconegut amb reverència el seu magisteri suprem i sincerament acceptades les seves ensenyances, d'acord amb el sentit i la voluntat per ell manifestats, coneguts sobretot tant per la característica del document, com per la repetició freqüent de la mateixa doctrina o per la forma d'expressar-se.</dd> <dd>... Aquesta infal·libilitat, de la qual el Diví Redemptor volgué que estigués dotada la seva Església en definir doctrina de fe i de costums, s'estén tant com l'obligació de conservar santament i d'exposar fidelment el dipòsit de la Revelació divina. El Pontífex Romà, Cap del Col·legi Episcopal, en virtut del seu càrrec frueix d'aquesta infal·libilitat quan, com a pastor i mestre suprem de tots els fidels cristians, que confirma els seus germans en la fe, proclama amb acte definitiu doctrina de fe i costums. Per això, les seves definicions, d'elles mateixes i no pas pel consentiment de l'Església, són amb raó dites irreformables pel fet d'haver estat pronunciades sota l'assistència de l'Esperit Sant, a ell promesa en sant Pere i, per tant, no necessiten cap aprovació d'altri ni admeten cap apel·lació a un altre judici. Perquè aleshores el Pontífex Romà no formula una tesi com a persona privada, ans exposa o defensa doctrina de fe catòlica com a mestre suprem de l'Església universal, en el qual individualment resideix el carisma d'infal·libilitat de la mateixa Església.<a href="#cite_note-94">[93]</a></dd></dl> L'11 d'octubre de 2012, en ocasió del 50è aniversari de la inauguració del Concili Vaticà II, 60 preeminents teòlegs (entre ells <a href="/wiki/Hans_K%C3%BCng" title="Hans Küng">Hans Küng</a>), publicaren una Declaració, afirmant que la intenció del Vaticà II per equilibrar l'autoritat a l'Església no havia tingut lloc. "Molts dels punts claus del Vaticà II no han estat, o només ho han estat parcialment, implementats... Una font principal de la fam actual resideix en la poca comprensió i en l'abús referent a l'exercici de l'autoritat a la nostra Església."<a href="#cite_note-95">[94]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Elecció,_mort_i_dimissió">Elecció, mort i dimissió</h2>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Elecció, mort i dimissió">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Conclave" title="Conclave">Conclave</a></div> El papa inicialment era escollit pels clergues superiors a o als voltants de Roma. El 1059 l'electorat va quedar restringit als <a href="/wiki/Cardenal" title="Cardenal">cardenals</a> de l'Església Romana, i els vots individuals de tots els cardenals electors van quedar igualats el 1189. El Papa <a href="/wiki/Urb%C3%A0_VII" title="Urbà VII">Urbà VII</a>, elegit el 1378, va ser el darrer Papa que no era un cardenal en el moment de ser elegit. El <a href="/wiki/Codi_de_dret_can%C3%B2nic" title="Codi de dret canònic">codi de dret canònic</a> requereix que si un laic o un no-bisbe és elegit, rep la <a href="/w/index.php?title=Consagraci%C3%B3_episcopal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Consagració episcopal (encara no existeix)">consagració episcopal</a> del <a href="/wiki/Deg%C3%A0_del_Col%C2%B7legi_de_Cardenals" class="mw-redirect" title="Degà del Col·legi de Cardenals">Degà del Col·legi de Cardenals</a> abans d'assumir el pontificat. D'acord amb el codi actual, el Papa és elegit pels cardenals electors, que són tots aquells cardenals menors de 80 anys. El <a href="/wiki/Segon_Concili_de_Li%C3%B3" class="mw-redirect" title="Segon Concili de Lió">Segon Concili de Lió</a> es reuní el 7 de maig de 1274 per regular l'elecció del Papa. Aquest consell decretà que els cardenals electors havien de reunir-se 10 dies després de la mort del papa, i que han de quedar en reclusió fins que un nou papa hagi estat elegit; això sorgí derivat dels 3 anys de <a href="/wiki/Sede_vacante" class="mw-redirect" title="Sede vacante">Sede vacante</a> que seguiren la mort del papa <a href="/wiki/Climent_IV" title="Climent IV">Climent IV</a> el 1268. A mitjans del segle xvi, el procés electoral adquirí la seva forma actual, permetent la variació temporal entre la mort del papa i la reunió dels cardenals electors. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Elecció_del_Papa">Elecció del Papa</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Elecció del Papa">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Conclave" title="Conclave">Conclave</a> i <a href="/wiki/Nom_papal" title="Nom papal">Nom papal</a></div> Tradicionalment, el vot era per <a href="/wiki/Aclamaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Aclamació">aclamació</a>, per selecció (per comitè) o per un vot plenari. L'aclamació era el procediment més simple, consistent enterament en un vot a veu alçada, i va ser emprat per darrera vegada el 1621. El papa <a href="/wiki/Joan_Pau_II" title="Joan Pau II">Joan Pau II</a> abolí el vot per aclamació i per selecció de comitè, i a partir d'aquell moment l'elecció haurà de ser per votació de la totalitat de les <a href="/wiki/Papereta_electoral" title="Papereta electoral">paperetes</a> del <a href="/wiki/Col%C2%B7legi_Cardenalici" title="Col·legi Cardenalici">Sacre Col·legi Cardenalici</a>. <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Konklave_Konzilsgebaude_Konstanz.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/Konklave_Konzilsgebaude_Konstanz.jpg/250px-Konklave_Konzilsgebaude_Konstanz.jpg" decoding="async" width="220" height="139" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/Konklave_Konzilsgebaude_Konstanz.jpg/330px-Konklave_Konzilsgebaude_Konstanz.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/Konklave_Konzilsgebaude_Konstanz.jpg/440px-Konklave_Konzilsgebaude_Konstanz.jpg 2x" data-file-width="478" data-file-height="302" /></a><figcaption>El conclave de <a href="/wiki/Constan%C3%A7a" class="mw-disambig" title="Constança">Constança</a>, on s'elegí al Papa <a href="/wiki/Mart%C3%AD_V" title="Martí V">Martí V</a>.</figcaption></figure> L'elecció del papa gairebé sempre té lloc a la <a href="/wiki/Capella_Sixtina" title="Capella Sixtina">Capella Sixtina</a>, en una trobada anomenada el "<a href="/wiki/Conclave_papal" class="mw-redirect" title="Conclave papal">conclave</a>" (anomenat així a causa que els cardenals electors estan tancats cum clave, amb clau, fins a l'elecció d'un nou papa). Tres cardenals són escollits per sorteig per recollir els vots dels cardenals absents (per motiu de malaltia), tres són escollits per comptar els vots, i tres més són escollits per revisar el recompte dels vots. Les paperetes són distribuïdes i cada cardenal elector escriu el nom de la seva tria i es compromet a què ha votat per «un que està sota Déu i crec que ha de ser elegit» abans de dipositar el seu vot doblegat sobre una safata que hi ha a sobre d'un calze, fent molt difícil que hom pugui posar diverses paperetes. Abans de ser llegides, les paperetes són comptades mentre que estan doblegades; si la quantitat de paperetes no coincideix amb el nombre d'electors, les paperetes es cremen sense ser obertes i es procedeix a realitzar una nova votació. Un cop feta aquesta comprovació, el Cardenal President procedeix a llegir en veu alta cadascuna de les paperetes, que travessa la papereta amb una agulla i fil, enfilant totes les paperetes i lligant els extrems del fil per assegurar l'exactitud i l'honestedat. Les votacions segueixen fins que un cardenal és elegit amb una majoria de dos terços.<a href="#cite_note-96">[95]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Habemus_Papam_1415.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Habemus_Papam_1415.jpg/250px-Habemus_Papam_1415.jpg" decoding="async" width="220" height="292" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Habemus_Papam_1415.jpg/330px-Habemus_Papam_1415.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Habemus_Papam_1415.jpg/440px-Habemus_Papam_1415.jpg 2x" data-file-width="469" data-file-height="622" /></a><figcaption>La declaració formal de "<a href="/wiki/Habemus_Papam" class="mw-redirect" title="Habemus Papam">Habemus Papam</a>", després de l'elecció del papa <a href="/wiki/Mart%C3%AD_V" title="Martí V">Martí V</a></figcaption></figure> Una part del Vaticà, incloent-hi la <a href="/wiki/Capella_Sixtina" title="Capella Sixtina">Capella Sixtina</a>, queda tancada, deixant només una porta oberta sotmesa a constant vigilància. Les habitacions que envolten la capella estan dividides en petits apartaments per proveir una casa a cada cardenal, el seu secretari i un ajudant. El menjar es prepara a l'interior i els cardenals no es poden comunicar amb ningú de l'exterior fins que un Papa sigui escollit. Només els cardenals poden votar, i encara que qualsevol catòlic pot, en teoria, ser designat per a l'elecció, els candidats són seleccionats de forma invariable entre els cardenals. A la Capella Sixtina s'hi realitzen de dues a quatre votacions secretes cada dia, fins que un candidat rep almenys dues terceres parts del <a href="/wiki/Sufragi" title="Sufragi">sufragi</a>, i tothom pot saber el resultat de cadascuna de les votacions. Un dels aspectes més visibles del procés de l'elecció papal és com els resultats de les votacions són anunciats al món. Un cop les paperetes són comptades i cosides, són cremades en una estufa especial a la Capella Sixtina, el fum de la qual surt per una xemeneia visible des de la <a href="/wiki/Pla%C3%A7a_de_Sant_Pere_(Ciutat_del_Vatic%C3%A0)" title="Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà)">plaça de Sant Pere</a>. Les paperetes d'una elecció sense èxit són cremades amb un component químic perquè surti fum negre, la "fumata nera" (tradicionalment es cremava palla humida per aconseguir el fum negre, però no sempre sortia bé). Quan l'elecció té èxit, les paperetes es cremen soles, de manera que surt fum blanc ("<a href="/wiki/Fumata_blanca_i_fumata_negra" title="Fumata blanca i fumata negra">fumata bianca</a>) de la xemeneia anunciant al món l'elecció d'un nou papa. A partir del conclave del 2005<a href="#cite_note-press-97">[96]</a> les campanes de les esglésies també sonen com a senyal que s'ha escollit un nou papa. Abans d'anunciar-ho al món, amb el fum blanc, el Degà del Col·legi de Cardenals li fa dues preguntes solemnes a l'elegit. Primer li pregunta «Acceptes lliurement la teva elecció?». Si respon amb el mot «Accepto», el seu regnat comença en aquell instant, no pas a la cerimònia d'inauguració que se celebra uns dies després. Llavors del Degà li pregunta «Amb quin nom vols ser anomenat?», i el nou papa anuncia el <a href="/wiki/Nom_de_regnat" title="Nom de regnat">nom de regnat</a> que ha escollit (si l'escollit resulta ser el Degà, llavors seria el vicedegà qui realitzés tota aquesta tasca.) Llavors, el nou papa és portat per la "Porta de les Llàgrimes" a un vestidor on hi ha tres jocs de vestimentes papals blanques (immantatio). Després de vestir-se i de tornar a la Capella Sixtina, el nou papa rep l'<a href="/wiki/Anell_del_Pescador" title="Anell del Pescador">Anell del Pescador</a> de mans del <a href="/wiki/Camarlenc_(esgl%C3%A9sia_cat%C3%B2lica)" title="Camarlenc (església catòlica)">Cardenal Camarlenc</a>. Llavors el papa se situa en un lloc d'honor mentre que la resta de cardenals esperen per oferir-li la seva primera "obediència" (adoratio) i per rebre la benedicció. El <a href="/wiki/Cardenal_protodiaca" title="Cardenal protodiaca">cardenal protodiaca</a> llavors proclama des d'un balcó sobre la plaça de Sant Pere: «<a href="/wiki/Habemus_Papam" class="mw-redirect" title="Habemus Papam">Annuntio vobis gaudium magnum: habemus Papam</a>» («Us anuncio una gran joia! Tenim Papa!»). Llavors anuncia el nom de regnat del nou papa. Segons la litúrgia catòlica, el canvi de nom significa l'inici de la nova vida i té l'origen a la Bíblia, on <a href="/wiki/Abraham" title="Abraham">Abraham</a> canvia de nom i igualment Jesús bateja els seus deixebles amb nous noms. El nom més comú entre els papes és Joan. Fins al 1978 l'elecció papal anava seguida uns dies després de la <a href="/wiki/Coronaci%C3%B3_papal" title="Coronació papal">coronació papal</a>. Una processó amb una gran pompa i circumstància que sortia de la Capella Sixtina fins a la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere" title="Basílica de Sant Pere">basílica de Sant Pere</a>, en la qual el nou papa era portat en la <a href="/wiki/Cadira_gestat%C3%B2ria" title="Cadira gestatòria">cadira gestatòria</a>. Allà, després d'una <a href="/w/index.php?title=Missa_Papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Missa Papal (encara no existeix)">Missa Papal</a> solemne, era coronat amb el <a href="/wiki/Tiara_papal" class="mw-redirect" title="Tiara papal">triregnum</a> i donava per primera vegada com a papa la benedicció <a href="/wiki/Urbi_et_orbi" title="Urbi et orbi">Urbi et orbi</a> (per a la Ciutat [Roma] i pel Món). Una altra part abolida de la coronació era l'encesa d'un feix de <a href="/wiki/Lli" title="Lli">lli</a> a la part superior d'un pal daurat, el que esclatava brillant per un moment i després s'apagava immediatament, amb l'advertència <a href="/wiki/Sic_transit_gloria_mundi" title="Sic transit gloria mundi">Sic transit gloria mundi</a> (així passa la glòria terrenal). Una advertència semblant contra la vanitat papal era l'exclamació tradicional "Annos Petri non videbis", recordant al papa just coronat que podria no viure prou per a veure que el seu mandat és tan llarg com el de sant Pere, que d'acord amb la tradició encapçalà l'església durant trenta-cinc anys, el regnat papal més llarg de la història de l'Església Catòlica.<a href="#cite_note-98">[97]</a> La creença tradicionalista afirma l'existència d'un <a href="/w/index.php?title=Jurament_papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jurament papal (encara no existeix)">jurament papal</a> fet per tots els papes en el moment de la seva coronació des d'<a href="/wiki/Agat%C3%B3_I" class="mw-redirect" title="Agató I">Agató I</a> fins a <a href="/wiki/Pau_VI" title="Pau VI">Pau VI</a>, però des de l'abolició de la cerimònia de coronació ja no es fa. No hi ha cap constància sobre aquesta afirmació. El terme llatí <a href="/wiki/Seu_vacant" title="Seu vacant">sede vacante</a> (mentre la seu està vacant),<a href="#cite_note-99">[98]</a> es refereix a l'<a href="/wiki/Interregne" title="Interregne">interregne</a> papal, el període entre la mort d'un papa i l'elecció d'un successor. D'aquest terme es deriva el mot <a href="/w/index.php?title=Sedevacantisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sedevacantisme (encara no existeix)">sedevacantisme</a>, que designa els catòlics dissidents que mantenen que no hi ha un papa elegit canònicament i legítimament, i que hi ha per tant una sede vacante.<a href="#cite_note-100">[99]</a> Un dels motius d'aquesta creença és que les reformes del <a href="/wiki/Concili_Vatic%C3%A0_II" title="Concili Vaticà II">Concili Vaticà II</a> i, especialment, la substitució de la <a href="/wiki/Missa_Tridentina" class="mw-redirect" title="Missa Tridentina">Missa Tridentina</a> per la <a href="/w/index.php?title=Missa_de_Pau_VI&action=edit&redlink=1" class="new" title="Missa de Pau VI (encara no existeix)">Missa de Pau VI</a> és herètica, i aquells responsables d'iniciar i mantenir aquests canvis són herètics i no són papes autèntics.<a href="#cite_note-101">[100]</a><a href="#cite_note-102">[101]</a><a href="#cite_note-103">[102]</a> Els sedevacantistes són considerats com a cismàtics per l'Església Catòlica. Des de 1378, els papes elegits van ser sobretot italians. Abans de l'elecció del polonès <a href="/wiki/Karol_Wojtyla" class="mw-redirect" title="Karol Wojtyla">Karol Wojtyla</a> com a papa Joan Pau II el 1978, el darrer papa no <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">italià</a> va ser <a href="/wiki/Adri%C3%A0_VI" title="Adrià VI">Adrià VI</a>, originari dels Països Baixos, elegit el 1522. Joan Pau II va ser succeït per l'alemany <a href="/wiki/Joseph_Ratzinger" class="mw-redirect" title="Joseph Ratzinger">Joseph Ratzinger</a>, que regnà amb el nom de Benet XVI, succeït per l'argentí <a href="/wiki/Jorge_Mario_Bergoglio" class="mw-redirect" title="Jorge Mario Bergoglio">Jorge Mario Bergoglio</a> (Francesc), fent que hom pensi que, tot i que Roma està a Itàlia, la dominació italiana sobre el papat s'ha acabat. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Mort">Mort</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Mort">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pope_John_Paul_II_funeral.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7e/Pope_John_Paul_II_funeral.jpg/250px-Pope_John_Paul_II_funeral.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7e/Pope_John_Paul_II_funeral.jpg/330px-Pope_John_Paul_II_funeral.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7e/Pope_John_Paul_II_funeral.jpg/500px-Pope_John_Paul_II_funeral.jpg 2x" data-file-width="2480" data-file-height="1654" /></a><figcaption>Funeral del Papa <a href="/wiki/Joan_Pau_II" title="Joan Pau II">Joan Pau II</a> al Vaticà el 2005, presidit pel cardenal Ratzinger, el futur papa Benet XVI</figcaption></figure> Les normes vigents sobre l'<a href="/wiki/Interregne" title="Interregne">interregne</a> papal, el període de <a href="/wiki/Sede_vacante" class="mw-redirect" title="Sede vacante">sede vacante</a> van ser promulgades el 1996 per Joan Pau II al document <a href="/w/index.php?title=Universi_Dominici_Gregis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Universi Dominici Gregis (encara no existeix)">Universi Dominici Gregis</a>. Durant el període de sede vacante, el <a href="/wiki/Col%C2%B7legi_de_Cardenals" class="mw-redirect" title="Col·legi de Cardenals">Col·legi de Cardenals</a> és responsable col·lectiu pel govern de l'Església i del mateix <a href="/wiki/Camarlenc" title="Camarlenc">Camarlenc de la Santa Església Romana</a>; malgrat això, el dret canònic prohibeix específicament als cardenals d'introduir cap innovació al govern de l'Església durant el període. Qualsevol decisió que requereixi el vistiplau del papa ha d'esperar fins que el nou papa accepti el càrrec. Als darrers segles, quan un papa es considera que ha mort, tradicionalment, el <a href="/wiki/Camarlenc_(esgl%C3%A9sia_cat%C3%B2lica)" title="Camarlenc (església catòlica)">camarlenc</a> colpeja el cap del papa mort tres vegades amb un martellet d'argent, cridant-lo pel seu nom de naixement en cada ocasió, per certificar-ne la mort. Aquest ritual no es va fer en les morts de Joan Pau I<a href="#cite_note-104">[103]</a> ni de Joan Pau II.<a href="#cite_note-105">[104]</a> Llavors, el camarlenc agafa l'<a href="/wiki/Anell_del_Pescador" title="Anell del Pescador">Anell del Pescador</a> i el trenca en presència dels cardenals. Els segells del papa són destruïts, per evitar que no es puguin tornar a fer servir de nou, i el seu apartament personal és segellat. El cadàver llavors està durant diversos dies abans de ser enterrat a la <a href="/wiki/Cripta" title="Cripta">cripta</a> d'una gran església o catedral; tots els que han mort als segles xx-xxi van ser sebollits a la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere" title="Basílica de Sant Pere">Basílica de Sant Pere</a>. Després de l'enterrament hi ha un període de nou dies de dol (novendialis). <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Dimissió">Dimissió</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Dimissió">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Ren%C3%BAncia_papal" title="Renúncia papal">renúncia papal</a></div> El <a href="/wiki/Codi_de_Dret_Can%C3%B2nic" class="mw-redirect" title="Codi de Dret Canònic">codi de Dret Canònic</a> afirma que "Si succeeix que el Romà Pontífex dimiteix del seu càrrec, cal per la validesa que la dimissió sigui feta lliurement i manifestada apropiadament però que no sigui acceptada per ningú."<a href="#cite_note-106">[105]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Títols">Títols</h2>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Títols">modifica</a>]</div> <table class="toccolours" style="float: right; margin-left: 1em; margin-right: 0em; font-size: 100%; color:black; width:30em; max-width: 15%;" cellspacing="0"> <tbody><tr> <td style="text-align: left; font-family:'Times New Roman',serif; font-weight:bold; padding:0px 5px; vertical-align: top; font-size: large; color: grey;"> </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align: center;">Estils </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align: center;"><a href="/wiki/Fitxer:Emblem_of_the_Papacy_SE.svg" class="mw-file-description" title="Estats Pontificis"><img alt="Estats Pontificis" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/40px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png" decoding="async" width="35" height="47" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/60px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/120px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png 2x" data-file-width="815" data-file-height="1105" /></a> </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align: center;">Estil: <a href="/wiki/Sa_Santedat" class="mw-redirect" title="Sa Santedat">Sa Santedat</a> </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align: center;">Estil oral: Sa Santedat </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align: center;">Estil religiós: Sant Pare </td></tr></tbody></table> La llista oficial dels títols del papa, seguint l'ordre en què apareixen a l'<a href="/wiki/Annuario_Pontificio" title="Annuario Pontificio">Annuario Pontificio</a> és: <a href="/wiki/Bisbat_de_Roma" title="Bisbat de Roma">Bisbe de Roma</a>, <a href="/w/index.php?title=Vicari_de_Crist&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vicari de Crist (encara no existeix)">Vicari de Jesucrist</a>, Successor del <a href="/w/index.php?title=Pr%C3%ADncep_dels_Ap%C3%B2stols&action=edit&redlink=1" class="new" title="Príncep dels Apòstols (encara no existeix)">Príncep dels Apòstols</a>, Suprem Pontífex de l'Església Universal, <a href="/wiki/Primat_(eclesi%C3%A0stic)" title="Primat (eclesiàstic)">Primat</a> d'Itàlia, Arquebisbe i <a href="/wiki/Metropolit%C3%A0" title="Metropolità">Metropolità</a> de la província Romana, Sobirà de l'Estat de la <a href="/wiki/Ciutat_del_Vatic%C3%A0" title="Ciutat del Vaticà">Ciutat del Vaticà</a> i <a href="/w/index.php?title=Servus_Servorum_Dei&action=edit&redlink=1" class="new" title="Servus Servorum Dei (encara no existeix)">Servent dels Servents de Déu</a>.<a href="#cite_note-107">[106]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Papa">Papa</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Papa">modifica</a>]</div> El títol de papa, tot i que el més conegut, no apareix a la llista oficial, però és habitualment emprat als títols dels documents, apareixent de forma abreujada a les seves signatures. Així, <a href="/wiki/Pau_VI" title="Pau VI">Pau VI</a> signava com «Paulus PP. VI».<a href="#cite_note-108">[107]</a><a href="#cite_note-109">[108]</a><a href="#cite_note-110">[109]</a><a href="#cite_note-111">[110]</a><a href="#cite_note-112">[111]</a> El títol de papa era una forma honorífica que data de la primeria del segle iii emprada per a qualsevol bisbe a l'oest.<a href="#cite_note-ODCC:Pope-113">[112]</a> A Orient només s'emprava per al bisbe d'Alexandria.<a href="#cite_note-ODCC:Pope-113">[112]</a> El papa <a href="/wiki/Marcel%C2%B7l%C3%AD_I" class="mw-redirect" title="Marcel·lí I">Marcel·lí</a> († 304) és el primer bisbe de Roma que hi ha fonts on se l'anomena papa. A partir del segle vi la cancelleria imperial de <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Constantinoble</a> reservà aquesta designació habitualment pel bisbe de Roma.<a href="#cite_note-ODCC:Pope-113">[112]</a> Des de la primeria del segle iv començà a ser reservada a l'oest per referir-se al bisbe de Roma, una pràctica que queda legislada al segle xi quan <a href="/wiki/Gregori_VII" title="Gregori VII">Gregori VII</a> la reservà per a si mateix.<a href="#cite_note-ODCC:Pope-113">[112]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Vicari_de_Jesucrist">Vicari de Jesucrist</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Vicari de Jesucrist">modifica</a>]</div> Vicari de Jesucrist (Vicarius Iesu Christi) és un dels títols oficials que ostenta el papa al Annuario Pontificio. És habitualment emprat en la forma abreujada de "Vicari de Crist" (Vicarius Christi). Mentre que és només un dels termes amb el qual el papa és referit com a vicari, és «molt més expressiu del seu lideratge suprem de l'Església a la terra, que ostenta en virtut del mandat de Crist i amb poder vicarial derivat d'Ell», un poder vicarial que es considera que va ser conferit a Sant Pere per Jesús quan li digué: "Pastura els meus anyells... Pastura les meves ovelles" (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+21:16-17&l=ca">Jn 21:16-17</a>).<a href="#cite_note-New_Advent_-_Vicar_of_Christ-114">[113]</a> El primer registre de l'aplicació d'aquest títol dirigit a un bisbe de Roma apareix a un sínode del 495 en referència a <a href="/wiki/Gelasi_I" title="Gelasi I">Gelasi I</a>;<a href="#cite_note-Macbrien-115">[114]</a> però en aquells moments, i fins al segle ix, d'altres bisbes també rebrien el títol de vicaris de Crist, i durant quatre segles més aquest títol va ser emprat de vegades per reis i fins i tot per jutges,<a href="#cite_note-116">[115]</a> de la mateixa manera que durant els segles v i vi el va fer servir l'<a href="/wiki/Emperador_rom%C3%A0_d%27Orient" title="Emperador romà d'Orient">emperador romà d'Orient</a>.<a href="#cite_note-New_Commentary-117">[116]</a> Encara abans, al segle iii, <a href="/wiki/Tertul%C2%B7li%C3%A0" title="Tertul·lià">Tertul·lià</a> va fer servir el terme de vicari de Crist per referir-se a l'<a href="/wiki/Esperit_Sant_en_el_cristianisme" title="Esperit Sant en el cristianisme">Esperit Sant</a><a href="#cite_note-118">[117]</a><a href="#cite_note-119">[118]</a> enviat per Jesús.<a href="#cite_note-120">[119]</a> El seu ús, reservat específicament pel papa, apareix al segle xiii en connexió amb les reformes d'<a href="/wiki/Innocenci_III" title="Innocenci III">Innocenci III</a><a href="#cite_note-New_Commentary-117">[116]</a> com es pot observar a la lletra del 1199 a <a href="/wiki/Lle%C3%B3_I_d%27Arm%C3%A8nia" title="Lleó I d'Armènia">Lleó I d'Armènia</a>.<a href="#cite_note-121">[120]</a> D'altres historiadors han suggerit que aquest títol ja s'emprava així durant el pontificat d'<a href="/wiki/Eugeni_III" class="mw-redirect" title="Eugeni III">Eugeni III</a> (1145-1153).<a href="#cite_note-Macbrien-115">[114]</a> Aquest títol de vicari de Crist no és emprat només pel papa, sinó que ho és per tots els bisbes des dels primers temps.<a href="#cite_note-122">[121]</a> El <a href="/wiki/Concili_Vatic%C3%A0_II" title="Concili Vaticà II">Concili Vaticà II</a> es referí a tots els bisbes com a vicaris i ambaixadors de Crist<a href="#cite_note-123">[122]</a> i <a href="/wiki/Joan_Pau_II" title="Joan Pau II">Joan Pau II</a> repetí aquesta descripció a l'encíclica Ut unum sint.<a href="#cite_note-124">[123]</a> La diferència és que els altres bisbes són vicaris de Crist per a les seves esglésies locals, mentre que el Papa és vicari de Crist per tota l'Església.<a href="#cite_note-125">[124]</a> Com a mínim en una ocasió el títol vicari de Déu (una referència a Crist com Déu) ha estat emprat pel papa.<a href="#cite_note-New_Advent_-_Vicar_of_Christ-114">[113]</a> El títol vicari de Pere (Vicarius Petri) només és emprat pel papa, no pas per la resta de bisbes. Entre les variacions inclou: vicari del príncep dels zpòstols (vicarius principis apostolorum) i vicari de la seu apostòlica (vicarius sedis apostolicae).<a href="#cite_note-New_Advent_-_Vicar_of_Christ-114">[113]</a> <a href="/wiki/Sant_Bonifaci" class="mw-disambig" title="Sant Bonifaci">Sant Bonifaci</a> va descriure el Gregori II com a vicari de Pere en el jurament de fidelitat que li va prendre al 722.<a href="#cite_note-126">[125]</a> Al <a href="/wiki/Missal_Rom%C3%A0" title="Missal Romà">Missal Romà</a> actual, la descripció de vicari de Pere es troba a l'<a href="/w/index.php?title=Col%C2%B7lecta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Col·lecta (encara no existeix)">oració col·lecta</a> de la <a href="/wiki/Missa" title="Missa">missa</a> per un sant que va ser papa.<a href="#cite_note-127">[126]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Pontífex">Pontífex</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Pontífex">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Benedictus_XVI_Pont_Max_Pontif_I.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Benedictus_XVI_Pont_Max_Pontif_I.jpg/220px-Benedictus_XVI_Pont_Max_Pontif_I.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Benedictus_XVI_Pont_Max_Pontif_I.jpg/330px-Benedictus_XVI_Pont_Max_Pontif_I.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Benedictus_XVI_Pont_Max_Pontif_I.jpg/440px-Benedictus_XVI_Pont_Max_Pontif_I.jpg 2x" data-file-width="2592" data-file-height="1944" /></a><figcaption>Entrada a la <a href="/wiki/Ciutat_del_Vatic%C3%A0" title="Ciutat del Vaticà">Ciutat del Vaticà</a>, amb la inscripció (<a href="/wiki/Benet_XVI" title="Benet XVI">Benet XVI</a>, pontífex màxim, a l'any de Nostre Senyor 2005, primer any del seu pontificat.</figcaption></figure> El terme pontífex en <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> significa constructor de ponts (pons + facere), i designava un membre del <a href="/w/index.php?title=Col%C2%B7legi_de_Pont%C3%ADfexs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Col·legi de Pontífexs (encara no existeix)">principal col·legi de sacerdots</a> de l'<a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">antiga Roma</a>.<a href="#cite_note-128">[127]</a><a href="#cite_note-129">[128]</a> El terme llatí va ser traduït de diverses maneres al grec, com ἱεροδιδάσκαλος, ἱερονόμος, ἱεροφύλαξ, ἱεροφάντης,<a href="#cite_note-130">[129]</a> o ἀρχιερεύς (summe sacerdot).<a href="#cite_note-L&S-131">[130]</a><a href="#cite_note-132">[131]</a> El cap del col·legi era conegut com a <a href="/wiki/Pontifex_Maximus" class="mw-redirect" title="Pontifex Maximus">Pontifex Maximus</a> (pontífex màxim).<a href="#cite_note-133">[132]</a> A l'ús cristià, pontífex apareix a la traducció del <a href="/wiki/Nou_Testament" title="Nou Testament">Nou Testament</a> de la <a href="/wiki/Vulgata" title="Vulgata">Vulgata</a> per indicar el Summe Sacerdot jueu (a l'original, ἀρχιερεύς).<a href="#cite_note-134">[133]</a> El terme passà a aplicar-se a qualsevol <a href="/wiki/Bisbe" title="Bisbe">bisbe</a> cristià,<a href="#cite_note-New_Advent_-_Pope-135">[134]</a> però des del segle xi passà a referir-se específicament al bisbe de Roma,<a href="#cite_note-136">[135]</a> qui és anomenat de manera més restrictiva el "Pontífex Romà". L'ús del terme per referir-se als bisbes en general apareix al "<a href="/w/index.php?title=Roman_Pontifical&action=edit&redlink=1" class="new" title="Roman Pontifical (encara no existeix)">Roman Pontifical</a>" (un llibre que conté els ritus reservats als bisbes, com la <a href="/wiki/Confirmaci%C3%B3" title="Confirmació">confirmació</a> o l'<a href="/wiki/Ordenaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Ordenació">ordenació</a>)<a href="#cite_note-137">[136]</a> i els "pontificals" (les insígnies dels bisbes).<a href="#cite_note-138">[137]</a> L'Annuario Pontificio senyala el títol com (en llatí: Summus Pontifex Ecclesiae Universalis).<a href="#cite_note-139">[138]</a> ' També és anomenat habitualment Pontífex Suprem o el Pontífex Sobirà (en llatí: Summus Pontifex). Pontifex Maximus, de significat semblant a Summus Pontifex, és el que es troba habitualment a les inscripcions sobre els edificis, pintures, estàtues i monedes papals, normalment abreujat com a "Pont. Max" o "P.M.". El càrrec de <a href="/wiki/Pont%C3%ADfex_m%C3%A0xim" title="Pontífex màxim">pontifex maximus</a>, o cap del <a href="/wiki/Col%C2%B7legi_de_pont%C3%ADfexs" class="mw-redirect" title="Col·legi de pontífexs">col·legi de pontífexs</a>, va ser ostentat per <a href="/wiki/Juli_C%C3%A8sar" title="Juli Cèsar">Juli Cèsar</a> i després el van tenir tots els emperadors romans fins a <a href="/wiki/Flavi_Graci%C3%A0" title="Flavi Gracià">Flavi Gracià</a> (375-383).<a href="#cite_note-140">[139]</a><a href="#cite_note-141">[140]</a><a href="#cite_note-142">[141]</a> <a href="/wiki/Tertul%C2%B7li%C3%A0" title="Tertul·lià">Tertul·lià</a>, quan havia esdevingut, usà indistintament els títols de Papa o de <a href="/w/index.php?title=Bisbe_de_Cartago&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bisbe de Cartago (encara no existeix)">bisbe de Cartago</a>.<a href="#cite_note-ODCC:PM-143">[142]</a> No va ser fins al segle xv quan els Papes empraren regularment aquest títol.<a href="#cite_note-ODCC:PM-143">[142]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Servent_dels_Servents_de_Déu">Servent dels Servents de Déu</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Servent dels Servents de Déu">modifica</a>]</div> Encara que la descripció <a href="/w/index.php?title=Servent_dels_servents_de_D%C3%A9u&action=edit&redlink=1" class="new" title="Servent dels servents de Déu (encara no existeix)">Servent dels servents de Déu</a> va ser emprat també per altres caps de l'Església, incloent-hi <a href="/wiki/Agust%C3%AD_d%27Hipona" title="Agustí d'Hipona">Sant Agustí</a> o <a href="/wiki/Benet_de_N%C3%BArsia" title="Benet de Núrsia">Sant Benet</a>, va ser emprat per primera vegada de manera extensiva com a títol papal per <a href="/wiki/Gregori_el_Gran" title="Gregori el Gran">Gregori el Gran</a>, segons es diu com a lliçó d'humilitat per al <a href="/wiki/Patriarca_de_Constantinoble" title="Patriarca de Constantinoble">Patriarca de Constantinoble</a> <a href="/wiki/Joan_IV_de_Constantinoble" title="Joan IV de Constantinoble">Joan Jejunator</a>, qui assumí el títol de <a href="/w/index.php?title=Patriarca_Ecum%C3%A8nic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Patriarca Ecumènic (encara no existeix)">Patriarca Ecumènic</a>. Quedà reservat pel papa durant el segle xii i és emprat a les <a href="/wiki/Butlla_papal" class="mw-redirect" title="Butlla papal">butlles papals</a> i documents papals d'importància semblant.<a href="#cite_note-144">[143]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Patriarca_d'Occident">Patriarca d'Occident</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Patriarca d'Occident">modifica</a>]</div> Entre 1863 i 2005, l'Annuario Pontificio incloïa també el títol de <a href="/wiki/Patriarca" title="Patriarca">Patriarca</a> d'Occident. Va ser emprat per primera vegada pel <a href="/wiki/Papa_Teodor_I" title="Papa Teodor I">papa Teodor I</a> al 642, però només s'emprava ocasionalment. En canvi, no va començar a aparèixer a l'anuari pontifici fins al 1863. El 22 de març de 2006, el Vaticà publicà una nota explicant l'omissió basant-se en l'expressió d'una "realitat històrica i teològica" i per "ser útil pel diàleg ecumènic". El títol de Patriarca de l'Oest simbolitza la relació especial del Papa amb, i jurisdicció sobre, l'Església Llatina, tot i que l'omissió del títol no simbolitza en cap mena un canvi en aquesta relació, no deforma la relació entre la Santa Seu i les <a href="/wiki/Cristianisme_oriental" title="Cristianisme oriental">Esglésies Orientals</a>, com solemnement proclamà el <a href="/wiki/Concili_Vatic%C3%A0_Segon" class="mw-redirect" title="Concili Vaticà Segon">Concili Vaticà Segon</a>.<a href="#cite_note-145">[144]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="D'altres_títols">D'altres títols</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: D'altres títols">modifica</a>]</div> D'altres títols habituals són "Sa Santedat" i "Sant Pare". Durant el període medieval també existien els apel·latius de "Dominus Apostolicus" ("Senyor Apostòlic"). <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Signatura">Signatura</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Signatura">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pope_Benedict_XVI_Signature.svg" class="mw-file-description"><img alt="The signature of Pope Benedict XVI" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/Pope_Benedict_XVI_Signature.svg/220px-Pope_Benedict_XVI_Signature.svg.png" decoding="async" width="220" height="67" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/Pope_Benedict_XVI_Signature.svg/330px-Pope_Benedict_XVI_Signature.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/Pope_Benedict_XVI_Signature.svg/440px-Pope_Benedict_XVI_Signature.svg.png 2x" data-file-width="324" data-file-height="99" /></a><figcaption>Signatura de Benet XVI</figcaption></figure> Com ja s'ha indicat anteriorment, el Papa normalment signa els documents usant el títol de "Papa" en la forma abreujada "PP" i el seu numeral, com per exemple, "Benedictus PP. XVI". Les excepcions són les <a href="/wiki/Butlla_papal" class="mw-redirect" title="Butlla papal">butlles</a> de canonització i decrets de consells ecumènics, on el Papa signa amb la fórmula "Ego N. Episcopus Ecclesiae catholicae", sense numeral ("Ego Benedictus Episcopus Ecclesiae catholicae"; Jo Benet, Bisbe de l'Església Catòlica/Universal).<a href="#cite_note-146">[145]</a> La signatura del Papa, a les butlles de canonització, és seguida per les dels cardenals residents a Roma; i als decrets dels consells econòmics, per les signatures dels altres bisbes participants en el concili, cadascun d'ells signant com a bisbe d'una seu particular. Les <a href="/wiki/Butlla_papal" class="mw-redirect" title="Butlla papal">butlles papals</a> estan encapçalades N. Episcopus <a href="/w/index.php?title=Servus_Servorum_Dei&action=edit&redlink=1" class="new" title="Servus Servorum Dei (encara no existeix)">Servus Servorum Dei</a> (Nom, Bisbe, Servent dels Servents de Déu). En general, no estan signades pel papa, però <a href="/wiki/Joan_Pau_II" title="Joan Pau II">Joan Pau II</a> introduí a mitjans de la dècada de 1980 el costum que el Papa signi no només les butlles de canonització, sinó que també, usant la seva pròpia signatura normal, les butlles de nominació dels bisbes. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Política_de_la_Santa_Seu">Política de la Santa Seu</h2>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Política de la Santa Seu">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Residència_i_jurisdicció">Residència i jurisdicció</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Residència i jurisdicció">modifica</a>]</div> La <a href="/wiki/C%C3%A0tedra" title="Càtedra">seu oficial</a> o <a href="/wiki/Catedral" title="Catedral">catedral</a> del Papa és la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Joan_del_Later%C3%A0" class="mw-redirect" title="Basílica de Sant Joan del Laterà">Basílica de Sant Joan del Laterà</a>, i la seva residència oficial és el <a href="/wiki/Palau_Vatic%C3%A0" title="Palau Vaticà">Palau Vaticà</a>. A més, posseeix una <a href="/w/index.php?title=Palau_Papal_de_Castel_Gandolfo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Palau Papal de Castel Gandolfo (encara no existeix)">residència estiuenca</a> a <a href="/wiki/Castel_Gandolfo" title="Castel Gandolfo">Castel Gandolfo</a>, situada a l'antiga ciutat d'<a href="/wiki/Alba_Longa" title="Alba Longa">Alba Longa</a>. Fins a l'època dels <a href="/wiki/Papes_d%27Aviny%C3%B3" class="mw-redirect" title="Papes d'Avinyó">Papes d'Avinyó</a>, la residència del Papa era el <a href="/wiki/Palau_del_Later%C3%A0" title="Palau del Laterà">Palau del Laterà</a>, donat per l'<a href="/wiki/Emperador_rom%C3%A0" title="Emperador romà">emperador romà</a> <a href="/wiki/Constant%C3%AD_I_el_Gran" title="Constantí I el Gran">Constantí I el Gran</a>. La jurisdicció eclesiàstica del Papa (la <a href="/wiki/Santa_Seu" title="Santa Seu">Santa Seu</a>) és distinta de la seva jurisdicció secular (la <a href="/wiki/Ciutat_del_Vatic%C3%A0" title="Ciutat del Vaticà">Ciutat del Vaticà</a>). És la Santa Seu qui condueix les relacions internacionals; durant centenars d'anys, la cort papal (la <a href="/wiki/C%C3%BAria_romana" title="Cúria romana">Cúria romana</a>) ha funcionat com el govern de l'Església Catòlica. Els noms de "Santa Seu" i "Seu Apostòlica" són la terminologia eclesiàstica per la <a href="/w/index.php?title=Jurisdicci%C3%B3_ordin%C3%A0ria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jurisdicció ordinària (encara no existeix)">jurisdicció ordinària</a> del bisbe de Roma (incloent-hi la Cúria Romana); els diversos honors, poders i privilegis del Papa a l'Església Catòlica i a la comunitat internacional deriven del seu episcopat a Roma en successió lineal de l'<a href="/wiki/Ap%C3%B2stol" title="Apòstol">Apòstol</a> <a href="/wiki/Sant_Pere" title="Sant Pere">Sant Pere</a> (veure <a href="/wiki/Successi%C3%B3_apost%C3%B2lica" title="Successió apostòlica">successió apostòlica</a>). Consegüentment, Roma ha ocupat tradicionalment una posició central a l'Església Catòlica, tot i que no és així necessàriament. El Papa deriva el seu pontificat de ser bisbe de Roma, però no cal que visqui allà; d'acord amb la fórmula llatina ubi Papa, ibi Curia, allà on el Papa resideix està el govern central de l'Església, car el papa és el Bisbe de Roma. Així, entre 1309 i 1378, els papes van viure a <a href="/wiki/Aviny%C3%B3_(Valclusa)" title="Avinyó (Valclusa)">Avinyó</a>, un període sovint anomenat la <a href="/w/index.php?title=Captivitat_de_Babil%C3%B2nia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Captivitat de Babilònia (encara no existeix)">captivitat de Babilònia</a>, en al·lusió a l'exili babilònic del poble d'Israel. Encara que el papa és el bisbe diocesà de la <a href="/wiki/Di%C3%B2cesi_de_Roma" class="mw-redirect" title="Diòcesi de Roma">diòcesi de Roma</a>, delega la major part del treball del dia a dia de direcció de la diòcesi al <a href="/wiki/Cardenal_vicari" title="Cardenal vicari">cardenal vicari</a>, que assegura la supervisió episcopal directa de les necessitats pastorals de la diòcesi, no en el seu propi nom sinó en el del Papa. L'actual Cardenal Vicari <a href="/wiki/Agostino_Vallini" title="Agostino Vallini">Agostino Vallini</a>, que va ser nomenat pel càrrec el juny del 2008. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Paper_polític">Paper polític</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Paper polític">modifica</a>]</div> Durant la progressiva cristianització de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a> al segle iv els bisbes no adquiriren una autoritat civil a l'estat, però la gradual erosió de l'autoritat imperial durant el segle v deixà al Papa com a màxima autoritat civil imperial a Roma, mentre que els bisbes s'implicaven cada cop més en la direcció dels afers civils a la resta de ciutats de l'Imperi Occidental. Aquest estatus com a governant civil i secular va quedar àmpliament mostrat en la confrontació entre el <a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_I" title="Papa Lleó I">Papa Lleó I</a> i <a href="/wiki/%C3%80tila" title="Àtila">Àtila</a> al 452. La primera expansió del mandat papal més enllà de Roma va ser al 728 amb la <a href="/wiki/Donaci%C3%B3_de_Sutri" title="Donació de Sutri">Donació de Sutri</a>, que posteriorment quedà incrementada al 754, quan el <a href="/wiki/Regne_franc" class="mw-redirect" title="Regne franc">rei dels francs</a> <a href="/wiki/Pip%C3%AD_el_Jove" class="mw-redirect" title="Pipí el Jove">Pipí el Jove</a> donà al Papa les terres fruit de la seva conquesta als <a href="/wiki/Llombards" class="mw-redirect" title="Llombards">llombards</a>. El Papa podria haver emprat la falsificada <a href="/wiki/Donaci%C3%B3_de_Constant%C3%AD" title="Donació de Constantí">Donació de Constantí</a> per adquirir aquestes terres, que formarien el nucli dels <a href="/wiki/Estats_Pontificis" title="Estats Pontificis">Estats Pontificis</a>. Aquest document, acceptat com a genuí fins al segle xv, afirma que <a href="/wiki/Constant%C3%AD_I_el_Gran" title="Constantí I el Gran">Constantí I el Gran</a> havia posat tot l'Imperi Romà Occidental sota el mandat del Papa. Al 800 el <a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_III" class="mw-redirect" title="Papa Lleó III">papa Lleó III</a> <a href="/wiki/Coronaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Coronació">coronà</a> el governant franc <a href="/wiki/Carlemany" title="Carlemany">Carlemany</a> com a <a href="/wiki/Emperador_Rom%C3%A0" class="mw-redirect" title="Emperador Romà">Emperador Romà</a>, un gran pas per establir el que es coneixeria com a <a href="/wiki/Sacre_Imperi_Rom%C3%A0" class="mw-redirect" title="Sacre Imperi Romà">Sacre Imperi Romà</a>; a partir d'aquell moment els papes reclamarien la prerrogativa de coronar l'emperador, tot i aquest dret caigué en desús després de la coronació de <a href="/wiki/Carles_I_d%27Espanya" class="mw-redirect" title="Carles I d'Espanya">Carles V</a> el 1530. <a href="/wiki/Pius_VII" title="Pius VII">Pius VII</a> va estar present a la coronació de <a href="/wiki/Napole%C3%B3_Bonaparte" title="Napoleó Bonaparte">Napoleó I</a>, però no la realitzà. Com ja s'ha mencionat, la sobirania del Papa sobre els Estats Pontificis acabà el 1870 amb la seva annexió a <a href="/wiki/Regne_d%27It%C3%A0lia_(1861-1946)" title="Regne d'Itàlia (1861-1946)">Itàlia</a>. Papes com <a href="/wiki/Alexandre_VI" title="Alexandre VI">Alexandre VI</a>, un polític ambiciós tot i que espectacularment corrupte; o <a href="/wiki/Juli_II" title="Juli II">Juli II</a>, un formidable general i estadista, no van tenir por de fer servir el poder per obtenir els seus propis objectius, que incloïen l'augment del poder del papat. Aquesta autoritat política i temporal es va fer palesa pel paper papal al <a href="/wiki/Sacre_Imperi_Rom%C3%A0" class="mw-redirect" title="Sacre Imperi Romà">Sacre Imperi Romà</a>, especialment en períodes de contenció amb els emperadors, com succeí durant els pontificats de <a href="/wiki/Gregori_VII" title="Gregori VII">Gregori VII</a> i <a href="/wiki/Papa_Alexandre_III" class="mw-redirect" title="Papa Alexandre III">Alexandre III</a>. Les <a href="/wiki/Butlla_papal" class="mw-redirect" title="Butlla papal">butlles papals</a>, els <a href="/w/index.php?title=Entredit&action=edit&redlink=1" class="new" title="Entredit (encara no existeix)">entredits</a> i les <a href="/wiki/Excomuni%C3%B3" title="Excomunió">excomunions</a> (o la mera amenaça de fer-ho) es van fer servir per incrementar el poder papal. La butlla <a href="/w/index.php?title=Laudabiliter&action=edit&redlink=1" class="new" title="Laudabiliter (encara no existeix)">Laudabiliter</a> del 1155 autoritzà a <a href="/wiki/Enric_II_d%27Anglaterra" title="Enric II d'Anglaterra">Enric II d'Anglaterra</a> a envair Irlanda; el 1207 <a href="/wiki/Innocenci_II" title="Innocenci II">Innocenci II</a> va posar <a href="/wiki/Regne_d%27Anglaterra" title="Regne d'Anglaterra">Anglaterra</a> en dubte fins que el <a href="/wiki/Joan_d%27Anglaterra" class="mw-redirect" title="Joan d'Anglaterra">rei Joan</a> no fes del seu regne un <a href="/wiki/Feu" title="Feu">feu</a> del Papa, completant-ho amb un <a href="/wiki/Tribut" title="Tribut">tribut</a> anual, dient «oferim i produïm lliurement... al nostre senyor Papa Innocenci III i als seus successors catòlics, tot el regne d'Anglaterra i tot el regne d'Irlanda amb tots els seus drets i dependències per la remissió dels nostres pecats.»<a href="#cite_note-147">[146]</a> La butlla <a href="/wiki/Inter_caetera" class="mw-redirect" title="Inter caetera">Inter caetera</a> de 1493 portà al <a href="/wiki/Tractat_de_Tordesillas" title="Tractat de Tordesillas">Tractat de Tordesillas</a> de 1494, que dividí el món en zones sota el mandat castellà i portuguès. La butlla <a href="/w/index.php?title=Regnans_en_Excelsis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Regnans en Excelsis (encara no existeix)">Regnans en Excelsis</a> de 1570 excomunicà <a href="/wiki/Elisabet_I_d%27Anglaterra" title="Elisabet I d'Anglaterra">Elisabet I d'Anglaterra</a> i declarà que tots quedaven alliberats de tota lleialtat cap a ella. La butlla <a href="/w/index.php?title=Inter_Gravissimas&action=edit&redlink=1" class="new" title="Inter Gravissimas (encara no existeix)">Inter Gravissimas</a> del 1582 establí el <a href="/wiki/Calendari_Gregori%C3%A0" class="mw-redirect" title="Calendari Gregorià">calendari Gregorià</a>.<a href="#cite_note-148">[147]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Posició_internacional">Posició internacional</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Posició internacional">modifica</a>]</div> Sota la llei internacional, un <a href="/wiki/Cap_d%27estat" title="Cap d'estat">cap d'estat</a> en actiu té <a href="/w/index.php?title=Immunitat_sobirana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Immunitat sobirana (encara no existeix)">immunitat sobirana</a> de la jurisdicció dels tribunals d'altres països, ni d'altres tribunals internacionals.<a href="#cite_note-149">[148]</a><a href="#cite_note-150">[149]</a> Aquesta immunitat sovint és anomenada "<a href="/wiki/Immunitat_diplom%C3%A0tica" title="Immunitat diplomàtica">immunitat diplomàtica</a>" que és, estrictament parlant, la immunitat de la qual gaudeixen els representants diplomàtics d'un cap d'estat. En <a href="/wiki/Dret_internacional" title="Dret internacional">dret internacional</a> es considera la <a href="/wiki/Santa_Seu" title="Santa Seu">Santa Seu</a>, essencialment el govern central de l'Església Catòlica Romana, com un equivalent jurídic a un <a href="/wiki/Estat" class="mw-redirect" title="Estat">estat</a>. És distint de l'estat de la <a href="/wiki/Ciutat_del_Vatic%C3%A0" title="Ciutat del Vaticà">Ciutat del Vaticà</a>, existent durant diversos segles abans de la fundació del darrer (per <a href="/wiki/Meton%C3%ADmia" title="Metonímia">metonímia</a>, tanmateix és habitual que se citi a les publicacions amb els termes "Santa Seu", "Vaticà", "Ciutat del Vaticà" o "Roma" indistintament, encara que sigui imprecís). La majoria dels països mantenen la mateixa forma de relacions diplomàtiques amb la Santa Seu que mantenen amb altres estats. Fins i tot aquells països sense aquestes relacions internacionals participen en organitzacions internacionals, de les quals la Santa Seu n'és membre de ple dret. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Objeccions_al_papat">Objeccions al papat</h2>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Objeccions al papat">modifica</a>]</div> La posició del papa com a Pontífex Suprem de l'Església Universal és dogmàtica, és a dir, no està oberta al debat ni al qüestionament en l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església Catòlica">Església Catòlica</a>. El <a href="/wiki/Concili_Vatic%C3%A0_I" title="Concili Vaticà I">Primer Concili Vaticà</a> va declarar <a href="/wiki/Anatema" title="Anatema">anatema</a> qualsevol disputa sobre la primacia d'honor i jurisdicció del papa. No obstant això, l'autoritat del papa sí que és debatuda fora de l'Església Catòlica; les objeccions difereixen entre les denominacions, però, es poden dividir en (1) objeccions a l'extensió de la primacia del papa i (2) objeccions a la institució del papat. Algunes comunitats cristianes no catòliques, com l'Església Assíria de l'Est, l'Església Ortodoxa Oriental, l'Església Ortodoxa de l'Est, i la Comunió Anglicana, accepten la doctrina de la Successió Apostòlica, i per això, accepten (en diferents graus) la primacia papal d'honor. Però, aquestes esglésies neguen que el papa sigui el successor de <a href="/wiki/Sant_Pere" title="Sant Pere">sant Pere</a>, ja que qualsevol bisbe és el successor de Sant Pere, i neguen que Sant Pere hagi estat bisbe de Roma. La primacia, doncs, és el resultat de la posició del papa com a bisbe de la capital original de l'Imperi Romà, una definició explícita del <a href="/wiki/Concili_de_Calced%C3%B2nia" title="Concili de Calcedònia">Concili de Calcedònia</a>. Aquestes esglésies no accepten, però, la jurisdicció universal del papa ni la seva infal·libilitat. Altres esglésies cristianes no catòliques no accepten la doctrina de la Successió Apostòlica, o els termes jeràrquics d'aquesta, i per això, no accepten la supremacia d'honor en relació amb Sant Pere. Les relacions complexes dels imperis Romà i Bizantí, i altres estats seculars, i els territoris històrics papals d'Itàlia, són el centre de les objeccions, així com el caràcter monàrquic de l'ofici del papa. En el <a href="/wiki/Cristianisme_occidental" title="Cristianisme occidental">cristianisme occidental</a>, aquestes objeccions, estan relacionades amb la <a href="/wiki/Reforma_Protestant" title="Reforma Protestant">Reforma Protestant</a>, i no accepten l'autoritat del papa. Algunes confessions protestants, fins i tot, consideren que el papa és l'Anticrist. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Antipapa">Antipapa</h2>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Antipapa">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Antipapa" title="Antipapa">Antipapa</a> i <a href="/wiki/Cisma_d%27Occident" title="Cisma d'Occident">Cisma d'Occident</a></div> En algunes ocasions es formen grups al voltant d'un <a href="/wiki/Antipapa" title="Antipapa">antipapa</a>, que reclama el Pontificat sense ser canònic i haver estat pròpiament elegit. Tradicionalment, aquest terme es reserva pels reclamants que tenen un seguiment significatiu de cardenals o altres membres del clergat. L'existència d'un antipapa és normalment deguda tant a una controvèrsia doctrinal amb l'Església (una <a href="/wiki/Heretgia" title="Heretgia">heretgia</a>) o per una confusió sobre qui és el papa legítim en aquell moment. Durant algun temps al segle xv van arribar a haver 3 línies separades de papes que reclamaven l'autenticitat. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Altres_usos_del_títol_"Papa"">Altres usos del títol "Papa"</h2>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Altres usos del títol "Papa"">modifica</a>]</div> Als primers segles del cristianisme, el títol "Papa", que significa "pare", havia estat emprat per tots els bisbes. Alguns dels primers papes van emprar el títol, mentre que d'altres no. Finalment, el terme quedà associat especialment al de Bisbe de Roma. En alguns casos, el terme és emprat per altres autoritats clericals. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="A_l'Església_Catòlica_Romana">A l'Església Catòlica Romana</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: A l'Església Catòlica Romana">modifica</a>]</div> El Papa Negre és el nom que, popularment però no oficialment, rep el <a href="/wiki/Superior_General_de_la_Companyia_de_Jes%C3%BAs" class="mw-redirect" title="Superior General de la Companyia de Jesús">Superior General de la Companyia de Jesús</a> a causa de la importància dels <a href="/wiki/Companyia_de_Jes%C3%BAs" title="Companyia de Jesús">jesuïtes</a> a l'Església. Aquest nom, que es basa en el color negre de la <a href="/wiki/Sotana" title="Sotana">sotana</a>, va emprar-se per suggerir un paral·lelisme entre ell i el "Papa Blanc", car des de <a href="/wiki/Pius_V" title="Pius V">Pius V</a> els Papes vesteixen de blanc. El Cardenal Prefecte de la <a href="/wiki/Congregaci%C3%B3_per_a_l%27evangelitzaci%C3%B3_dels_pobles" class="mw-redirect" title="Congregació per a l'evangelització dels pobles">Congregació per a l'Evangelització dels Pobles</a>, antigament anomenada la "Sagrada Congregació per a la Propagació de la Fe", rep el nom de Papa Vermell pel color vermell de les robes de cardenal, car és la màxima autoritat sobre aquells territoris que no es consideren catòlics. Actualment aquest cardenal té poder sobre els territoris de missió catòlics, essencialment les esglésies d'Àfrica i Àsia,<a href="#cite_note-Magister-151">[150]</a> però en el passat les seves competències també s'estenien a les terres <a href="/wiki/Protestantisme" title="Protestantisme">protestants</a> o del <a href="/wiki/Cristianisme_oriental" title="Cristianisme oriental">Cristianisme oriental</a>. Encara queden vestigis d'aquesta situació, amb el resultat que, per exemple, Nova Zelanda encara està a cura de la Congregació. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="A_les_Esglésies_Orientals">A les Esglésies Orientals</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: A les Esglésies Orientals">modifica</a>]</div> Des del papat d'<a href="/wiki/H%C3%A8racles_d%27Alexandria" title="Hèracles d'Alexandria">Hèracles</a> al segle iii, el bisbe <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa_d%27Alexandria" title="Església Ortodoxa d'Alexandria">Ortodox</a> i <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa_Copta" title="Església Ortodoxa Copta">Copte</a> d'<a href="/wiki/Alexandria" title="Alexandria">Alexandria</a> segueix sent anomenat el "Papa", pròpiament <a href="/w/index.php?title=Papa_de_l%27Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa_Copta_d%27Alexandria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Papa de l'Església Ortodoxa Copta d'Alexandria (encara no existeix)">Papa i Patriarca de Tota Àfrica en el Sant Ortodox i Apostòlic Tron de Sant Marc l'Evangelista i Sant Apòstol</a> i <a href="/w/index.php?title=Patriarca_Ortodox_Grec_d%27Alexandria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Patriarca Ortodox Grec d'Alexandria (encara no existeix)">Papa i Patriarca d'Alexandria i Tota Àfrica</a>. A les esglésies ortodoxes <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa_B%C3%BAlgara" title="Església Ortodoxa Búlgara">búlgara</a>, <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa_Russa" title="Església Ortodoxa Russa">russa</a> i <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa_S%C3%A8rbia" title="Església Ortodoxa Sèrbia">sèrbia</a> no és estrany que el capellà de poble sigui anomenat "pope" ("поп" pop). Malgrat tot, cal diferenciar-ho dels termes emprats per referir-se al cap de l'Església Catòlica ("папа" papa en búlgar; "папа римский" papa rimskiy en rus). <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="A_nous_moviments_religiosos">A nous moviments religiosos</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: A nous moviments religiosos">modifica</a>]</div> Alguns nous moviments religiosos, especialment aquells que s'han separat de l'Església Catòlica però que han mantingut una certa jerarquia catòlica, encara fan servir el terme "papa" pel fundador del moviment o pel seu líder. Un exemple a l'Àfrica és l'<a href="/w/index.php?title=Legio_Maria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Legio Maria (encara no existeix)">Església d'Àfrica Legió de Maria</a> o el <a href="/wiki/Cao_Dai" class="mw-redirect" title="Cao Dai">Cao Dai</a>, una fe vietnamita que duplica la jerarquia catòlica. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Durada_dels_regnats_papals">Durada dels regnats papals</h2>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Durada dels regnats papals">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Regnats_més_longeus">Regnats més longeus</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: Regnats més longeus">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:G.P.A.Healy,_Portrait_of_Pope_Pius_IX_(1871).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/G.P.A.Healy%2C_Portrait_of_Pope_Pius_IX_%281871%29.jpg/250px-G.P.A.Healy%2C_Portrait_of_Pope_Pius_IX_%281871%29.jpg" decoding="async" width="170" height="240" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/G.P.A.Healy%2C_Portrait_of_Pope_Pius_IX_%281871%29.jpg/330px-G.P.A.Healy%2C_Portrait_of_Pope_Pius_IX_%281871%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/G.P.A.Healy%2C_Portrait_of_Pope_Pius_IX_%281871%29.jpg/500px-G.P.A.Healy%2C_Portrait_of_Pope_Pius_IX_%281871%29.jpg 2x" data-file-width="736" data-file-height="1038" /></a><figcaption>El Papa <a href="/wiki/Pius_IX" title="Pius IX">Pius IX</a>, el Papa amb el regnat més longeu</figcaption></figure> Tot i que la mitjana del regnat d'un papa durant l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> era d'una dècada, la durada de diversos d'aquests regnats pot establir-se a partir de dates contemporànies: <ol><li><a href="/wiki/Pius_IX" title="Pius IX">Pius IX</a> (1846-1878): 31 anys, 7 mesos i 23 dies (11,560 dies).</li> <li><a href="/wiki/Joan_Pau_II" title="Joan Pau II">Joan Pau II</a> (1978-2005): 26 anys, 5 mesos i 18 dies (9,665 dies).</li> <li><a href="/wiki/Lle%C3%B3_XIII" title="Lleó XIII">Lleó XIII</a> (1878-1903): 25 anys, 5 mesos i 1 dia (9,281 dies).</li> <li><a href="/wiki/Pius_VI" title="Pius VI">Pius VI</a> (1775-1799): 24 anys, 6 mesos i 15 dies (8,962 dies).</li> <li><a href="/wiki/Adri%C3%A0_I" title="Adrià I">Adrià I</a> (772-795): 23 anys, 10 mesos i 25 dies (8,729 dies).</li> <li><a href="/wiki/Pius_VII" title="Pius VII">Pius VII</a> (1800-1823): 23 anys, 5 mesos i 7 dies (8,560 dies).</li> <li><a href="/wiki/Papa_Alexandre_III" class="mw-redirect" title="Papa Alexandre III">Alexandre III</a> (1159-1181): 21 anys, 11 mesos i 24 dies (8.029 dies).</li> <li><a href="/wiki/Silvestre_I" title="Silvestre I">Sant Silvestre</a> (314-335): 21 anys, 11 mesos i 1 dia (8,005 dies).</li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_I" title="Papa Lleó I">Sant Lleó I</a> (440-461): 21 anys, 1 mes i 13 dies (7.713 dies).</li> <li><a href="/wiki/Urb%C3%A0_VIII" title="Urbà VIII">Urbà VIII</a> (1623-1644): 20 anys, 11 mesos i 24 dies (7.664 dies).</li></ol> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Regnats_més_breus">Regnats més breus</h3>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: Regnats més breus">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Urban_VII.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Urban_VII.jpg/170px-Urban_VII.jpg" decoding="async" width="170" height="239" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Urban_VII.jpg/255px-Urban_VII.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2c/Urban_VII.jpg 2x" data-file-width="302" data-file-height="424" /></a><figcaption><a href="/wiki/Urb%C3%A0_VII" title="Urbà VII">Urbà VII</a>, el Papa més breu</figcaption></figure> En controvèrsia, hi ha diversos papes el regnat dels quals ha durat menys d'un mes. Els pontificats més breus han estat: <ol><li><a href="/wiki/Urb%C3%A0_VII" title="Urbà VII">Urbà VII</a> (15-27 de setembre de 1590): regnà durant 13 dies, morint abans de la <a href="/wiki/Coronaci%C3%B3_papal" title="Coronació papal">coronació</a>.</li> <li><a href="/wiki/Bonifaci_VI" title="Bonifaci VI">Bonifaci VI</a> (abril de 896): regnà durant 16 dies</li> <li><a href="/wiki/Celest%C3%AD_IV" title="Celestí IV">Celestí IV</a> (25 d'octubre – 10 de novembre de 1241): regnà durant 17 dies, morint abans de la consagració</li> <li><a href="/wiki/Papa_Teodor_II" title="Papa Teodor II">Teodor II</a> (desembre de 897): regnà durant 20 dies</li> <li><a href="/wiki/Sisini_I" class="mw-redirect" title="Sisini I">Sisini</a> (15 de gener – 4 de febrer del 708): regnà durant 21 dies</li> <li><a href="/wiki/Marcel_II" class="mw-redirect" title="Marcel II">Marcel II</a> (9 d'abril – 1 de maig de 1555): regnà durant 22 dies</li> <li><a href="/wiki/Damas_II" class="mw-redirect" title="Damas II">Damas II</a> (17 de juliol – 9 d'agost de 1048): regnà durant 24 dies</li> <li><a href="/wiki/Pius_III" title="Pius III">Pius III</a> (22 de setembre – 18 d'octubre de 1503): regnà durant 27 dies</li> <li><a href="/wiki/Lle%C3%B3_XI" class="mw-redirect" title="Lleó XI">Lleó XI</a> (1-27 d'abril de 1605): regnà durant 27 dies</li> <li><a href="/wiki/Benet_V" class="mw-redirect" title="Benet V">Benet V</a> (22 de maig - 23 de juny de 964): regnà durant 33 dies</li> <li class="mw-empty-elt"></li><li value="10"><a href="/wiki/Joan_Pau_I" title="Joan Pau I">Joan Pau I</a> (26 d'agost – 28 de setembre de 1978): regnà durant 33 dies.</li></ol> <a href="/wiki/Papa_Esteve" class="mw-disambig" title="Papa Esteve">Esteve</a> (23-26 de març del 752) va morir d'un infart tres dies després de la seva elecció, i abans de la seva <a href="/wiki/Consagraci%C3%B3" title="Consagració">consagració</a> com a <a href="/wiki/Bisbe" title="Bisbe">bisbe</a>. No se'l reconeix com un Papa vàlid, però durant el segle xv va ser inclòs a la llista dels papes com a "Esteve II", ocasionant problemes en enumerar els papes posteriors que s'anomenaren Esteve. L’<a href="/wiki/Annuario_Pontificio" title="Annuario Pontificio">Annuario Pontificio</a> de la <a href="/wiki/Santa_Seu" title="Santa Seu">Santa Seu</a>, a la seva llista de papes i antipapes, adjunta una nota a peu de pàgina en la seva menció d'<a href="/wiki/Papa_Esteve_II" class="mw-redirect" title="Papa Esteve II">Esteve II (III)</a>: "En morir <a href="/wiki/Papa_Zacaries" title="Papa Zacaries">Zacaries</a>, el <a href="/wiki/Prevere" title="Prevere">prevere</a> romà Esteve va ser elegit; però, va morir quatre dies després, abans de la seva <a href="/w/index.php?title=Consagraci%C3%B3_episcopal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Consagració episcopal (encara no existeix)">consecratio</a>, que d'acord al <a href="/wiki/Dret_can%C3%B2nic" title="Dret canònic">dret canònic</a> del moment era el començament veritable del seu pontificat, i el seu nom no està registrat al Liber Pontificalis ni a altres llistes dels Papes."<a href="#cite_note-152">[151]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: Notes">modifica</a>]</div> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-66"><a href="#cite_ref-66">↑</a> <a href="/wiki/Papa_Joan_VIII" title="Papa Joan VIII">Papa Joan VIII</a> (872-882), bastonejat fins a la mort per membres del seu propi seguici; <a href="/wiki/Esteve_VI" title="Esteve VI">Esteve VI</a> (896-897), estrangulat; <a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_V" title="Papa Lleó V">Lleó V</a> (803), assassinat pel seu successor, <a href="/wiki/Sergi_III" title="Sergi III">Sergi III</a>; <a href="/wiki/Joan_X" class="mw-disambig" title="Joan X">Joan X</a> (914-928), asfixiat; <a href="/wiki/Esteve_VIII" class="mw-redirect" title="Esteve VIII">Esteve VIII</a>, (939-942), mutilat. </li> </ol></div></div> Pare <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències">Referències</h2>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=42" title="Modifica la secció: Referències">modifica</a>]</div> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><a href="#cite_ref-1">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110606061848/http://education.yahoo.com/reference/dictionary/entry/pope">American Heritage Dictionary of the English Language</a>». Education.yahoo.com. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://education.yahoo.com/reference/dictionary/entry/pope">original</a> el 2011-06-06. [Consulta: 11 agost 2010]. </li> <li id="cite_note-2"><a href="#cite_ref-2">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nlp.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus:text:1999.04.0057:entry=pa/ppas">Liddell and Scott</a>». Oxford University Press. [Consulta: 18 febrer 2013]. </li> <li id="cite_note-3"><a href="#cite_ref-3">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vatican.va/archive/ccc_css/archive/catechism/p123a9p4.htm#880">Catechism of the Catholic Church - Christ's Faithful - Hierarchy, Laity, Consecrated Life</a>». Vatican.va, 20-02-1946. [Consulta: 18 febrer 2013]. </li> <li id="cite_note-4"><a href="#cite_ref-4">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100722082631/http://www.vaticanstate.va/EN/State_and_Government/">Vatican City State - State and Government</a>». Vaticanstate.va. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vaticanstate.va/EN/State_and_Government/">original</a> el 2010-07-22. [Consulta: 11 agost 2010]. </li> <li id="cite_note-5"><a href="#cite_ref-5">↑</a> Collins, Roger. Keepers of the keys of heaven: a history of the papacy. Introduction (One of the most enduring and influential of all human institutions, (...) No one who seeks to make sense of modern issues within Christendom - or, indeed, world history - can neglect the vital shaping role of the popes.) Basic Books. 2009. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-465-01195-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-465-01195-7">ISBN 978-0-465-01195-7</a> </li> <li id="cite_note-World_History-6">↑ <a href="#cite_ref-World_History_6-0">6,0</a> <a href="#cite_ref-World_History_6-1">6,1</a> <a href="#cite_ref-World_History_6-2">6,2</a> <a href="#cite_ref-World_History_6-3">6,3</a> <a href="#cite_ref-World_History_6-4">6,4</a> <a href="#cite_ref-World_History_6-5">6,5</a> <a href="#cite_ref-World_History_6-6">6,6</a> <a href="#cite_ref-World_History_6-7">6,7</a> <a href="#cite_ref-World_History_6-8">6,8</a> Wetterau, Bruce. World history. Nova York: Henry Holt & co. 1994 </li> <li id="cite_note-Faus-7"><a href="#cite_ref-Faus_7-0">↑</a> Faus, José Ignacio Gonzáles. "Autoridade da Verdade - Momentos Obscuros do Magistério Eclesiástico". Capítulo VIII: Os papas repartem terras - Pág.: 64-65 e Capítulo VI: O papa tem poder temporal absoluto – Pág.: 49-55. Edições Loyola. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/85-15-01750-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/85-15-01750-4">ISBN 85-15-01750-4</a>. Embora Faus critique profundamente o poder temporal dos papas ("Mais uma vez isso salienta um dos maiores inconvenientes do status político dos sucessores de Pedro" - pág.: 64), ele também admite um papel secular positivo por parte dos papas ("Não podemos negar que intervenções papais desse gênero evitaram mais de uma guerra na Europa" - pág.: 65). </li> <li id="cite_note-Papal_Arbitration-8"><a href="#cite_ref-Papal_Arbitration_8-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/cathen/11452a.htm">Papal Arbitration</a>». Newadvent.org, 01-02-1911. [Consulta: 18 febrer 2013]. </li> <li id="cite_note-9"><a href="#cite_ref-9">↑</a> Com en la regulació de la <a href="/wiki/Colonitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Colonització">colonització</a> del <a href="/w/index.php?title=Nou_Mon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nou Mon (encara no existeix)">Nou Mon</a>. Veure <a href="/wiki/Tractat_de_Tordesillas" title="Tractat de Tordesillas">Tractat de Tordesillas</a> i <a href="/wiki/Inter_caetera" class="mw-redirect" title="Inter caetera">Inter caetera</a>. </li> <li id="cite_note-10"><a href="#cite_ref-10">↑</a> História das Religiões. Crenças e práticas religiosas do século XII aos nossos dias. Grandes Livros da Religião. Editora Folio. 2008. Pág.: 89, 156-157. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-413-2489-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-413-2489-3">ISBN 978-84-413-2489-3</a> </li> <li id="cite_note-11"><a href="#cite_ref-11">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.suapesquisa.com/pesquisa/papa.htm">último Papa - Funções, eleição, o que representa, vestimentas, conclave, primeiro papa</a>». Suapesquisa.com. [Consulta: 18 febrer 2013]. </li> <li id="cite_note-12"><a href="#cite_ref-12">↑</a> Elwell, Walter A. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.google.cat/search?tbm=bks&hl=ca&q=Elwell+%22term+pappa%22">''Evangelical Dictionary of Theology''</a>. Baker Academic, 2001, p. 888. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780801020759" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780801020759">ISBN 9780801020759</a> [Consulta: 18 febrer 2013].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%27%26%2339%3BEvangelical+Dictionary+of+Theology%27%26%2339%3B&rft.aulast=Elwell&rft.aufirst=Walter+A.&rft.date=2001&rft.pub=Baker+Academic&rft.pages=888&rft.isbn=9780801020759&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.google.cat%2Fsearch%3Ftbm%3Dbks%26hl%3Dca%26q%3DElwell%2B%2522term%2Bpappa%2522">  </li> <li id="cite_note-13"><a href="#cite_ref-13">↑</a> Greer, Thomas H.; Gavin Lewis. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.google.cat/search?tbm=bks&hl=ca&q=Greer+Lewis+%22any+bishop+or%22">A Brief History of the Western World</a>. Cengage Learning, 2004, p. 172. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780534642365" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780534642365">ISBN 9780534642365</a> [Consulta: 18 febrer 2013].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Brief+History+of+the+Western+World&rft.aulast=Greer&rft.aufirst=Thomas+H.&rft.date=2004&rft.pub=Cengage+Learning&rft.pages=172&rft.isbn=9780534642365&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.google.cat%2Fsearch%3Ftbm%3Dbks%26hl%3Dca%26q%3DGreer%2BLewis%2B%2522any%2Bbishop%2Bor%2522">  </li> <li id="cite_note-14"><a href="#cite_ref-14">↑</a> Mazza, Enrico. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.google.cat/search?tbm=bks&hl=ca&q=Mazza+%22synonymous+with+bishop%22">The Eucharistic Prayers of the Roman Rite</a>. Liturgical Press, 2004, p. 63. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780814660782" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780814660782">ISBN 9780814660782</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Eucharistic+Prayers+of+the+Roman+Rite&rft.aulast=Mazza&rft.aufirst=Enrico&rft.date=2004&rft.pub=Liturgical+Press&rft.pages=63&rft.isbn=9780814660782&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.google.cat%2Fsearch%3Ftbm%3Dbks%26hl%3Dca%26q%3DMazza%2B%2522synonymous%2Bwith%2Bbishop%2522">  </li> <li id="cite_note-15"><a href="#cite_ref-15">↑</a> O'Malley, John W. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.google.cat/search?tbm=bks&hl=ca&q=O%27Malley+%22term+was+applied+to+all+bishops%22">A History of the Popes</a>. Government Institutes, 2009, p. xv. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781580512275)" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781580512275)">ISBN 9781580512275)</a> [Consulta: 18 febrer 2013].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+History+of+the+Popes&rft.aulast=O%27Malley&rft.aufirst=John+W.&rft.date=2009&rft.pub=Government+Institutes&rft.pages=xv&rft.isbn=9781580512275)&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.google.cat%2Fsearch%3Ftbm%3Dbks%26hl%3Dca%26q%3DO%2527Malley%2B%2522term%2Bwas%2Bapplied%2Bto%2Ball%2Bbishops%2522">  </li> <li id="cite_note-16"><a href="#cite_ref-16">↑</a> Schatz, Klaus. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.google.cat/search?tbm=bks&hl=ca&q=Schatz+%22number+of+individual+bishops%22">Papal Primacy</a>. Liturgical Press, 1996, p. 28-29. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780814655221" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780814655221">ISBN 9780814655221</a> [Consulta: 18 febrer 2013].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Papal+Primacy&rft.aulast=Schatz&rft.aufirst=Klaus&rft.date=1996&rft.pub=Liturgical+Press&rft.pages=28-29&rft.isbn=9780814655221&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.google.cat%2Fsearch%3Ftbm%3Dbks%26hl%3Dca%26q%3DSchatz%2B%2522number%2Bof%2Bindividual%2Bbishops%2522">  </li> <li id="cite_note-17"><a href="#cite_ref-17">↑</a> Eusebius, Historia Ecclesiastica Book VII, chapter 7.7 </li> <li id="cite_note-ODCC-18">↑ <a href="#cite_ref-ODCC_18-0">18,0</a> <a href="#cite_ref-ODCC_18-1">18,1</a> <a href="#cite_ref-ODCC_18-2">18,2</a> Oxford Dictionary of the Christian Church. Oxford University Press, 2005. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-280290-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-280290-3">ISBN 978-0-19-280290-3</a>. «Pope»<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Oxford+Dictionary+of+the+Christian+Church&rft.date=2005&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.isbn=978-0-19-280290-3">  </li> <li id="cite_note-19"><a href="#cite_ref-19">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vatican.va/archive/ENG0015/__P2A.HTM">Catechism of the Catholic Church</a>». [Consulta: 18 febrer 2013]. </li> <li id="cite_note-20"><a href="#cite_ref-20">↑</a> "St. Peter", <a href="/w/index.php?title=The_Catholic_Encyclopedia&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Catholic Encyclopedia (encara no existeix)">The Catholic Encyclopedia</a> </li> <li id="cite_note-21"><a href="#cite_ref-21">↑</a> Wilken, p. 281: "Some (Christian communities) had been founded by Peter, the disciple Jesus designated as the founder of his church. ...Once the position was institutionalized, historians looked back and recognized Peter as the first pope of the Christian church in Rome" </li> <li id="cite_note-22"><a href="#cite_ref-22">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19641121_lumen-gentium_sp.html">Concili Vaticà II, ''Lumen Gentium'', 22</a>». Roma: Vaticà. [Consulta: 6 març 2013]. </li> <li id="cite_note-23"><a href="#cite_ref-23">↑</a> Pope John Paul II. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/audiences/alpha/data/aud19921007en.html">Talk</a>. Vatican, 7 octubre 1992.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Talk&rft.au=Pope+John+Paul+II&rft.date=7+octubre+1992&rft.pub=Vatican&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.vatican.va%2Fholy_father%2Fjohn_paul_ii%2Faudiences%2Falpha%2Fdata%2Faud19921007en.html">  </li> <li id="cite_note-24"><a href="#cite_ref-24">↑</a> <a href="/wiki/Avery_Dulles" title="Avery Dulles">Avery Dulles</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=j8-GHiYUSX8C&printsec=frontcover&dq=Dulles+catholicity#v=onepage&q=episcopal%20college&f=false">The Catholicity of the Church</a>. Oxford University Press, 1987, p. 140. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-826695-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-826695-2">ISBN 0-19-826695-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Catholicity+of+the+Church&rft.au=%5B%5BAvery+Dulles%5D%5D&rft.date=1987&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.pages=p.%26nbsp%3B140&rft.isbn=0-19-826695-2&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dj8-GHiYUSX8C%26printsec%3Dfrontcover%26dq%3DDulles%2Bcatholicity%23v%3Donepage%26q%3Depiscopal%2520college%26f%3Dfalse">  </li> <li id="cite_note-25"><a href="#cite_ref-25">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19641121_lumen-gentium_en.html">''Lumen gentium'', 22</a>». Vatican.va. [Consulta: 11 agost 2010]. </li> <li id="cite_note-O'Grady_146-26">↑ <a href="#cite_ref-O'Grady_146_26-0">26,0</a> <a href="#cite_ref-O'Grady_146_26-1">26,1</a> O'Grady, John. The Roman Catholic church: its origins and nature, p. 146. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8091-3740-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8091-3740-2">ISBN 0-8091-3740-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Roman+Catholic+church%3A+its+origins+and+nature&rft.aulast=O%27Grady&rft.aufirst=John&rft.pages=146&rft.isbn=0-8091-3740-2">  </li> <li id="cite_note-27"><a href="#cite_ref-27">↑</a> Stevenson, J. A New Eusebius, p. 114. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-281-00802-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-281-00802-7">ISBN 0-281-00802-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+New+Eusebius&rft.aulast=Stevenson&rft.aufirst=J&rft.pages=114&rft.isbn=0-281-00802-7">  </li> <li id="cite_note-fn_2-28"><a href="#cite_ref-fn_2_28-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/1010.htm">Letter of Clement to the Corinthians</a>». Fathers. New Advent. </li> <li id="cite_note-Gröber,_510-29"><a href="#cite_ref-Gröber,_510_29-0">↑</a> Gröber, 510 </li> <li id="cite_note-fn_3-30"><a href="#cite_ref-fn_3_30-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110708205615/http://www.crossroadsinitiative.com/library_article/244/Letter_of_Ignatius_of_Antioch_to_the_Romans.html">Letter of Ignatius of Antioch to the Romans</a>». Crossroads Initiative. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.crossroadsinitiative.com/library_article/244/Letter_of_Ignatius_of_Antioch_to_the_Romans.html">original</a> el 2011-07-08. [Consulta: 6 març 2013]. </li> <li id="cite_note-31"><a href="#cite_ref-31">↑</a> O'Connor, Daniel William. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.britannica.com/EBchecked/topic/453832/Saint-Peter-the-Apostle">Encyclopædia Britannica</a>, 25 novembre 2009. «Saint Peter the Apostle»<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclop%C3%A6dia+Britannica&rft.aulast=O%27Connor&rft.aufirst=Daniel+William&rft.date=25+novembre+2009&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.britannica.com%2FEBchecked%2Ftopic%2F453832%2FSaint-Peter-the-Apostle">  </li> <li id="cite_note-32"><a href="#cite_ref-32">↑</a> Zeitschr. fur Kirchengesch. (en alemany), 1901, p. 1 sqq., 161 sqq..  </li> <li id="cite_note-33"><a href="#cite_ref-33">↑</a> The Secrets of the 12 Disciples, <a href="/wiki/Channel_4" title="Channel 4">Channel 4</a>, transmitted on 23 March 2008. </li> <li id="cite_note-34"><a href="#cite_ref-34">↑</a> O'Grady, John. The Roman Catholic church: its origins and nature, p. 143. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8091-3740-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8091-3740-2">ISBN 0-8091-3740-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Roman+Catholic+church%3A+its+origins+and+nature&rft.aulast=O%27Grady&rft.aufirst=John&rft.pages=143&rft.isbn=0-8091-3740-2">  </li> <li id="cite_note-35"><a href="#cite_ref-35">↑</a> Was Peter in Rome, Catholic Answers. <a rel="nofollow" class="external free" href="http://www.catholic.com/tracts/was-peter-in-rome">http://www.catholic.com/tracts/was-peter-in-rome</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131207211426/http://www.catholic.com/tracts/was-peter-in-rome">Arxivat</a> 2013-12-07 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-36"><a href="#cite_ref-36">↑</a> Scofield. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://studylight.org/com/srn/view.cgi?book=mt&chapter=16&verse=18#Mt16_18">Scofield Reference Notes on Matthew 16</a>». Scofield Reference Notes (1917 Edition). [Consulta: 1r agost 2011]. </li> <li id="cite_note-37"><a href="#cite_ref-37">↑</a> Proof and Reason for the Papal Office, About Catholics. <a rel="nofollow" class="external free" href="http://www.aboutcatholics.com/worship/proof_reason_papal_office/">http://www.aboutcatholics.com/worship/proof_reason_papal_office/</a> </li> <li id="cite_note-38"><a href="#cite_ref-38">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://studylight.org/com/mhc-com/view.cgi?book=mt&chapter=16&verse=18#Mt16_18">Matthew 16:18 - Matthew Henry's Complete Commentary on the Bible - Commentaries</a>». StudyLight.org. [Consulta: 18 febrer 2013]. </li> <li id="cite_note-O'Grady_140-39">↑ <a href="#cite_ref-O'Grady_140_39-0">39,0</a> <a href="#cite_ref-O'Grady_140_39-1">39,1</a> O'Grady, John. The Roman Catholic church: its origins and nature, p. 140. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8091-3740-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8091-3740-2">ISBN 0-8091-3740-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Roman+Catholic+church%3A+its+origins+and+nature&rft.aulast=O%27Grady&rft.aufirst=John&rft.pages=140&rft.isbn=0-8091-3740-2">  </li> <li id="cite_note-40"><a href="#cite_ref-40">↑</a> Stevenson, J. A New Eusebius, p. 114-115. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-281-00802-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-281-00802-7">ISBN 0-281-00802-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+New+Eusebius&rft.aulast=Stevenson&rft.aufirst=J&rft.pages=114-115&rft.isbn=0-281-00802-7">  </li> <li id="cite_note-41"><a href="#cite_ref-41">↑</a> "From an historical perspective, there is no conclusive documentary evidence from the 1st century or the early decades of the second of the exercise of, or even the claim to, a primacy of the Roman bishop or to a connection with Peter, although documents from this period accord the church at Rome some kind of pre‑eminence" (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.goarch.org/ourfaith/ourfaith8523">Emmanuel Clapsis, Papal Primacy</a>, extract from Orthodoxy in Conversation (2000), p. 110); and "The see of Rome, whose prominence was associated with the deaths of Peter and Paul, became the principle center in matters concerning the universal Church" (Clapsis, p. 102). The same writer quotes with approval the words of <a href="/wiki/Joseph_Ratzinger" class="mw-redirect" title="Joseph Ratzinger">Joseph Ratzinger</a>: "In Phanar, on 25 July 1976, when <a href="/w/index.php?title=Athenagoras_I_of_Constantinople&action=edit&redlink=1" class="new" title="Athenagoras I of Constantinople (encara no existeix)">Patriarch Athenegoras</a> addressed <a href="/wiki/Pau_VI" title="Pau VI">the visiting pope</a> as Peter's successor, the first in honor among us, and the presider over charity, this great church leader was expressing the essential content of the declarations of the primacy of the first millennium" (Clapsis, p. 113). </li> <li id="cite_note-42"><a href="#cite_ref-42">↑</a> Oxford Dictionary of the Christian Church, 1997 edition revised 2005, page 211: "It seems that at first the terms 'episcopos' and 'presbyter' were used interchangeably..." </li> <li id="cite_note-43"><a href="#cite_ref-43">↑</a> Cambridge History of Christianity, volume 1, 2006, "The general consensus among scholars has been that, at the turn of the first and second centuries, local congregations were led by bishops and presbyters whose offices were overlapping or indistinguishable." </li> <li id="cite_note-44"><a href="#cite_ref-44">↑</a> Cambridge History of Christianity, volume 1, 2006, page 418: "Probably there was no single 'monarchical' bishop in Rome before the middle of the 2nd century...and likely later </li> <li id="cite_note-45"><a href="#cite_ref-45">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110629002305/http://www.catholic.com/thisrock/1991/9101fea2.asp">PAPAL AUTHORITY AT THE EARLIEST COUNCILS (This Rock: January 1991)</a>». Catholic.com. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.catholic.com/thisrock/1991/9101fea2.asp">original</a> el 2011-06-29. </li> <li id="cite_note-46"><a href="#cite_ref-46">↑</a> Chadwick, Henry, Oxford History of Christianity, OUP, quote: "Towards the latter part of the 1st century, Rome's presiding cleric named Clement wrote on behalf of his church to remonstrate with the Corinthian Christians who had ejected clergy without either financial or charismatic endowment in favor of a fresh lot; Clement apologized not for intervening but for not having acted sooner. Moreover, during the 2nd century the Roman community's leadership was evident in its generous alms to poorer churches. About 165 they erected monuments to their martyred apostles, to Peter in a necropolis on the Vatican Hill, to Paul on the road to Ostia, at the traditional sites of their burial. Roman bishops were already conscious of being custodians of the authentic tradition of true interpretation of the apostolic writings. In the conflict with Gnosticism Rome played a decisive role, and likewise in the deep division in Asia Minor created by the claims of the Montanist prophets." </li> <li id="cite_note-47"><a href="#cite_ref-47">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/chrstuni/ch_orthodox_docs/rc_pc_chrstuni_doc_20071013_documento-ravenna_en.html">Ravenna Document</a> </li> <li id="cite_note-48"><a href="#cite_ref-48">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110708205615/http://www.crossroadsinitiative.com/library_article/244/Letter_of_Ignatius_of_Antioch_to_the_Romans.html">Pròleg a la carta als romans</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.crossroadsinitiative.com/library_article/244/Letter_of_Ignatius_of_Antioch_to_the_Romans.html">original</a> el 2011-07-08. [Consulta: 27 febrer 2010]. <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style>(anglès) </li> <li id="cite_note-49"><a href="#cite_ref-49">↑</a> Davidson, Ivor (2005). The Birth of the Church. Monarch. pàg. 341. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-85424-658-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-85424-658-5">ISBN 1-85424-658-5</a> </li> <li id="cite_note-50"><a href="#cite_ref-50">↑</a> "Let the ancient customs in Egypt, Libya and Pentapolis prevail, that the Bishop of Alexandria has jurisdiction over them all, since a similar arrangement is the custom for the Bishop of Rome. Likewise let the churches in Antioch and the other provinces retain their privileges" (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fourthcentury.com/index.php/nicaea-325-canons">Cànons del Concili de Nicea</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417" />(anglès)) </li> <li id="cite_note-51"><a href="#cite_ref-51">↑</a> Duffy, Eamon. «1 Sobre esta piedra». A: Santos y pecadores – Una historia de los papas (en castellà). Madrid: Acento editorial, 1998, p. 25. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-483-0364-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-483-0364-4">ISBN 84-483-0364-4</a> [Consulta: 6 març 2013].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Santos+y+pecadores+%E2%80%93+Una+historia+de+los+papas&rft.atitle=1+%27%27Sobre+esta+piedra%27%27&rft.aulast=Duffy&rft.aufirst=Eamon&rft.date=1998&rft.pub=Acento+editorial&rft.place=Madrid&rft.pages=25&rft.isbn=84-483-0364-4">  </li> <li id="cite_note-52"><a href="#cite_ref-52">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/cathen/09217a.htm">Pope Liberius</a>». Catholic Encyclopedia; New Advent. [Consulta: 24 maig 2010]. </li> <li id="cite_note-Alves_J.-53">↑ <a href="#cite_ref-Alves_J._53-0">53,0</a> <a href="#cite_ref-Alves_J._53-1">53,1</a> Alves J. Os Santos de Cada Dia (10 edição). Editora Paulinas. pàgs. 296, 696, 736. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-85-356-0648-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-85-356-0648-5">ISBN 978-85-356-0648-5</a> </li> <li id="cite_note-54"><a href="#cite_ref-54">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fordham.edu/halsall/source/theodcodeXVI.html">Theodosian Code</a> XVI.i.2, Medieval Sourcebook: Banning of Other Religions by Paul Halsall, June 1997, Fordham University, retrieved 2007-09-04 </li> <li id="cite_note-55"><a href="#cite_ref-55">↑</a> Wilken, Robert (2004). "Christianity". in Hitchcock, Susan Tyler; Esposito, John. Geography of Religion. National Geographic Society. pág. 286. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7922-7317-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7922-7317-6">ISBN 0-7922-7317-6</a> </li> <li id="cite_note-GAETA-56">↑ <a href="#cite_ref-GAETA_56-0">56,0</a> <a href="#cite_ref-GAETA_56-1">56,1</a> GAETA, Franco; VILLANI, Pasquale. Corso di Storia, per le scuole medie superiori. Milão. Editora Principato. 1986 </li> <li id="cite_note-Le_Goff-57">↑ <a href="#cite_ref-Le_Goff_57-0">57,0</a> <a href="#cite_ref-Le_Goff_57-1">57,1</a> Le Goff, Jacques (2000). Medieval Civilization. Barnes & Noble. p. 14, 21. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-631-17566-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-631-17566-0">ISBN 0-631-17566-0</a> </li> <li id="cite_note-AF:CC-58">↑ <a href="#cite_ref-AF:CC_58-0">58,0</a> <a href="#cite_ref-AF:CC_58-1">58,1</a> <a href="#cite_ref-AF:CC_58-2">58,2</a> Durant, Will. The Age of Faith. Nova York: Simon and Schuster. 1972. Chapter XXI: Christianity in Conflict 529-1085. p. 517-551 </li> <li id="cite_note-H.G.B-59">↑ <a href="#cite_ref-H.G.B_59-0">59,0</a> <a href="#cite_ref-H.G.B_59-1">59,1</a> História Global Brasil e Geral. pàgs. 101, 130, 149, 151 i 159. Volum únic. Gilberto Cotrim. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-85-02-05256-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-85-02-05256-7">ISBN 978-85-02-05256-7</a> </li> <li id="cite_note-Missão_Jovem-60">↑ <a href="#cite_ref-Missão_Jovem_60-0">60,0</a> <a href="#cite_ref-Missão_Jovem_60-1">60,1</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pime.org.br/missaojovem/mjhistdaigrejareforma.htm">MOVIMENTOS DE RENOVAÇÃO E REFORMA</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120116233149/http://www.pime.org.br/missaojovem/mjhistdaigrejareforma.htm">Arxivat</a> 2012-01-16 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. 2009-10-01 </li> <li id="cite_note-61"><a href="#cite_ref-61">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.portalsaofrancisco.com.br/alfa/feudalismo/feudalismo.php">Feudalismo</a>». Portalsaofrancisco.com.br. [Consulta: 18 febrer 2013]. </li> <li id="cite_note-62"><a href="#cite_ref-62">↑</a> Vidmar, John (2005). The Catholic Church Through the Ages. Paulist Press. p. 94. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8091-4234-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8091-4234-1">ISBN 0-8091-4234-1</a> </li> <li id="cite_note-63"><a href="#cite_ref-63">↑</a> Riley-Smith, Jonathan (1997). The First Crusaders. Cambridge University Press. P. 6. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-511-00308-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-511-00308-0">ISBN 978-0-511-00308-0</a> </li> <li id="cite_note-Bokenkotter-64"><a href="#cite_ref-Bokenkotter_64-0">↑</a> Bokenkotter, Thomas (2004). A Concise History of the Catholic Church. Doubleday. pp. 140-141, 192. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-385-50584-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-385-50584-1">ISBN 0-385-50584-1</a> </li> <li id="cite_note-AF-65">↑ <a href="#cite_ref-AF_65-0">65,0</a> <a href="#cite_ref-AF_65-1">65,1</a> <a href="#cite_ref-AF_65-2">65,2</a> <a href="#cite_ref-AF_65-3">65,3</a> Durant, Will. The Age of Faith. Nova York: Simon and Schuster. 1972 </li> <li id="cite_note-67"><a href="#cite_ref-67">↑</a> Duffy, p. 82 </li> <li id="cite_note-R:RCC-68">↑ <a href="#cite_ref-R:RCC_68-0">67,0</a> <a href="#cite_ref-R:RCC_68-1">67,1</a> <a href="/wiki/Will_Durant" title="Will Durant">Durant, Will</a>. «I. The Roman Catholic Church. 1300-1517». A: The Reformation. Simon and Schuster, 1957, p. 3-25.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Reformation&rft.atitle=I.+The+Roman+Catholic+Church.+1300-1517&rft.aulast=Durant&rft.aufirst=Will&rft.date=1957&rft.pub=Simon+and+Schuster&rft.pages=p.%26nbsp%3B3-25">  </li> <li id="cite_note-R:EWCGR-69"><a href="#cite_ref-R:EWCGR_69-0">↑</a> <a href="/wiki/Will_Durant" title="Will Durant">Durant, Will</a>. «II. England: Wyclif, Chaucer, and the Great Revolt. 1308-1400». A: The Reformation. Simon and Schuster, 1957, p. 26-57.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Reformation&rft.atitle=II.+England%3A+Wyclif%2C+Chaucer%2C+and+the+Great+Revolt.+1308-1400&rft.aulast=Durant&rft.aufirst=Will&rft.date=1957&rft.pub=Simon+and+Schuster&rft.pages=p.%26nbsp%3B26-57">  </li> <li id="cite_note-ReferenceA-70"><a href="#cite_ref-ReferenceA_70-0">↑</a> "Conciliar theory". Cross, FL, ed. The Oxford Dictionary of the Christian Church. Nova York: Oxford University Press. 2005. </li> <li id="cite_note-71"><a href="#cite_ref-71">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=FyTeW7vQ8K4C&pg=PA61&dq=%22made+the+Pope/Antichrist+connection%22&hl=ca&sa=X&ei=33UaUfSaI4bBhAfo5YGwCg&redir_esc=y#v=onepage&q=%22made%20the%20Pope%2FAntichrist%20connection%22&f=false">Paul S. Boyer, When Time Shall Be No More (Harvard University Press 1992</a> <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-67402861-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-67402861-6">ISBN 978-0-67402861-6</a>), p. 61; cf. pp. 62, 274 </li> <li id="cite_note-72"><a href="#cite_ref-72">↑</a> Edwards, Jr, Mark U. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=toXLsJ28BvAC&pg=PA90&dq=Edwards+%22devil+and+Antichrist%22&hl=ca&sa=X&ei=K3IaUZTPNMyRhQe1yIHoDw&redir_esc=y#v=onepage&q=Edwards%20%22devil%20and%20Antichrist%22&f=false">Printing, Propaganda and Martin Luther</a>. Fortress Press, 2004, p. 90. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-45141399-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-45141399-1">ISBN 978-1-45141399-1</a> [Consulta: 18 febrer 2013].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Printing%2C+Propaganda+and+Martin+Luther&rft.aulast=Edwards%2C+Jr&rft.aufirst=Mark+U.&rft.date=2004&rft.pub=Fortress+Press&rft.pages=90&rft.isbn=978-1-45141399-1&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DtoXLsJ28BvAC%26pg%3DPA90%26dq%3DEdwards%2B%2522devil%2Band%2BAntichrist%2522%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ei%3DK3IaUZTPNMyRhQe1yIHoDw%26redir_esc%3Dy%23v%3Donepage%26q%3DEdwards%2520%2522devil%2520and%2520Antichrist%2522%26f%3Dfalse">  </li> <li id="cite_note-73"><a href="#cite_ref-73">↑</a> Hillerbrand, Hans Joachim. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.google.cat/search?tbm=bks&hl=ca&q=Hillerbrand+%22identified+the+Pope%22">Encyclopedia of Protestantism</a>» p. 124. Taylor & Francis, 2004. [Consulta: 18 febrer 2013]. </li> <li id="cite_note-74"><a href="#cite_ref-74">↑</a> Osborne, John. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=1lMOAAAAQAAJ&pg=PA301&dq=Osborne+%22Pope+was+Antichrist%22&hl=ca&sa=X&ei=EXEaUZTpHIuJhQfszYD4Ag&redir_esc=y#v=onepage&q=Osborne%20%22Pope%20was%20Antichrist%22&f=false">Luther</a>» p. 301. Taylor & Francis, 1967. [Consulta: 18 febrer 2013]. </li> <li id="cite_note-75"><a href="#cite_ref-75">↑</a> "Counter-Reformation". Cross, FL, ed., The Oxford Dictionary of the Christian Church. Nova York: Oxford University Press. 2005 </li> <li id="cite_note-76"><a href="#cite_ref-76">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.324.cat/noticia/2080393/societat/Fumata-blanca">Fumata Blanca: el conclave escull el successor de Benet XVI</a>». 324.cat, 13-03-2013. [Consulta: 13 març 2013]. </li> <li id="cite_note-77"><a href="#cite_ref-77">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ara.cat/premium/societat/Francesc-Benet-XVI-Resem-germans_0_888511253.html">Francesc a Benet XVI: "Resem junts, som germans"</a>». ara.cat, 24-03-2013. [Consulta: 24 març 2013]. </li> <li id="cite_note-78"><a href="#cite_ref-78">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vatican.va/archive/ENG0015/__P2A.HTM">Catechism of the Catholic Church, 880-883</a>». Vatican.va, 20-02-1946. [Consulta: 18 febrer 2013]. </li> <li id="cite_note-79"><a href="#cite_ref-79">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+16:18:19&l=ca">Mt 16:18:19</a> </li> <li id="cite_note-80"><a href="#cite_ref-80">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lc+22:31-32&l=ca">Lc 22:31-32</a> </li> <li id="cite_note-81"><a href="#cite_ref-81">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+21:17&l=ca">Jn 21:17</a> </li> <li id="cite_note-82"><a href="#cite_ref-82">↑</a> Lightfoot (1602-1675), John. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://studylight.org/com/jlc/view.cgi?book=mt&chapter=16&verse=18#Mt16_18">Commentary on Matthew 16</a>». John Lightfoot Commentary on the Gospels. [Consulta: 1r agost 2011]. «It is readily answered by the Papists, that "Peter was the rock." But let them tell me why Matthew used not the same word in Greek, if our Saviour used the same word in Syriac. If he had intimated that the church should be built upon Peter, it had been plainer and more agreeable to be the vulgar idiom to have said, "Thou art Peter, and upon thee I will build my church."» </li> <li id="cite_note-83"><a href="#cite_ref-83">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://studylight.org/com/rwp/view.cgi?book=mt&chapter=16&verse=18">Matthew - Chapter 16 - Verse 18 - Robertson's [A.T. Robertson (1863-1934)</a> Word Pictures of the New Testament on]». Studylight.org. </li> <li id="cite_note-84"><a href="#cite_ref-84">↑</a> John Gill (1697-1771), Gill's Exposition of the Bible "by the rock, is meant, either the confession of faith made by Peter; not the act, nor form, but the matter of it, it containing the prime articles of Christianity, and which are as immoveable as a rock; or rather Christ himself, who points, as it were, with his finger to himself, and whom Peter had made such a glorious confession of; and who was prefigured by the rock the Israelites drank water out of in the wilderness; and is comparable to any rock for height, shelter, strength, firmness, and duration; and is the one and only foundation of his church and people, and on whom their security, salvation, and happiness entirely depend." <a rel="nofollow" class="external free" href="http://studylight.org/com/geb/view.cgi?book=mt&chapter=016&verse=018">http://studylight.org/com/geb/view.cgi?book=mt&chapter=016&verse=018</a> </li> <li id="cite_note-85"><a href="#cite_ref-85">↑</a> Wesley (1703-1791), John. "Commentary on Matthew 16". "John Wesley's Explanatory Notes on the Whole Bible". "Verse 18. On this rock - Alluding to his name, which signifies a rock, namely, the faith which thou hast now professed; I will build my Church - But perhaps when our Lord uttered these words, he pointed to himself, in like manner as when he said, Destroy this temple, John 2:19; meaning the temple of his body. And it is certain, that as he is spoken of in Scripture, as the only foundation of the Church, so this is that which the apostles and evangelists laid in their preaching. It is in respect of laying this, that the names of the twelve apostles (not of St. Peter only) were equally inscribed on the twelve foundations of the city of God, Revelation 21:14. The gates of hell - As gates and walls were the strength of cities, and as courts of judicature were held in their gates, this phrase properly signifies the power and policy of Satan and his instruments. Shall not prevail against it - Not against the Church universal, so as to destroy it. And they never did. There hath been a small remnant in all ages." <a rel="nofollow" class="external free" href="http://studylight.org/com/wen/view.cgi?book=mt&chapter=16&verse=18#Mt16_18">http://studylight.org/com/wen/view.cgi?book=mt&chapter=16&verse=18#Mt16_18</a> </li> <li id="cite_note-86"><a href="#cite_ref-86">↑</a> Scofield (1843-1921). «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://studylight.org/com/srn/view.cgi?book=mt&chapter=16&verse=18#Mt16_18">Scofield Reference Notes on Matthew 16</a>». Scofield Reference Notes (1917 Edition). [Consulta: 1r agost 2011]. «There is the Greek a play upon the words, "thou art Peter petros-- literally 'a little rock', and upon this rock Petra I will build my church." He does not promise to build His church upon Peter, but upon Himself, as Peter is careful to tell us (1 Peter 2:4-9)» </li> <li id="cite_note-87"><a href="#cite_ref-87">↑</a> Matthew Henry (1662-1714): "First, Some by this rock understand Peter himself as an apostle, the chief, though not the prince, of the twelve, senior among them, but not superior over them. The church is built upon the foundation of the apostles, Ephesians 2:20. The first stones of that building were laid in and by their ministry; hence their names are said to be written in the foundations of the new Jerusalem, Revelation 21:14...First, Some by this rock understand Peter himself as an apostle, the chief, though not the prince, of the twelve, senior among them, but not superior over them. The church is built upon the foundation of the apostles, Ephesians 2:20. The first stones of that building were laid in and by their ministry; hence their names are said to be written in the foundations of the new Jerusalem, Revelation 21:14. ... Thirdly, Others by this rock understand this confession which Peter made of Christ, and this comes all to one with understanding it of Christ himself. It was a good confession which Peter witnessed, Thou art the Christ, the Son of the living God; the rest concurred with him in it. "Now", saith Christ, "this is that great truth upon which I will build my church." 1. Take away this truth itself, and the universal church falls to the ground. If Christ be not the Son of God, Christianity is a cheat, and the church is a mere chimera; our preaching is vain, your faith is vain, and you are yet in your sins, 1 Corinthians 15:14-17. If Jesus be not the Christ, those that own him are not of the church, but deceivers and deceived. 2. Take away the faith and confession of this truth from any particular church, and it ceases to be a part of Christ's church, and relapses to the state and character of infidelity. This is articulus stantis et cadentis ecclesia--that article, with the admission or the denial of which the church either rises or falls; "the main hinge on which the door of salvation turns;" those who let go this, do not hold the foundation; and though they may call themselves Christians, they give themselves the lie; for the church is a sacred society, incorporated upon the certainty and assurance of this great truth; and great it is, and has prevailed." <a rel="nofollow" class="external free" href="http://studylight.org/com/mhc-com/view.cgi?book=mt&chapter=16&verse=18#Mt16_18">http://studylight.org/com/mhc-com/view.cgi?book=mt&chapter=16&verse=18#Mt16_18</a> </li> <li id="cite_note-88"><a href="#cite_ref-88">↑</a> In books such as <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=gyuqCdm4SRsC&pg=PA216&dq=%22triple+tiara%22&hl=ca&sa=X&ei=Vj8sT5_uKoLIhAeNoan_Cg&redir_esc=y#v=onepage&q=%22triple%20tiara%22&f=false">this</a> and <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=3orG2yZ9mBkC&pg=PA285&dq=%22triple+tiara%22&hl=ca&sa=X&ei=Vj8sT5_uKoLIhAeNoan_Cg&redir_esc=y#v=onepage&q=%22triple%20tiara%22&f=false">this</a> and <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.ie/books?id=CxucHPqvy5cC&pg=PA257&dq=%22triple+tiara%22&hl=ca&sa=X&ei=PkMsT9u1Dcm6hAfVxvnmCg&redir_esc=y#v=onepage&q=%22triple%20tiara%22&f=false">this</a> and <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=-WQ9AAAAIAAJ&pg=PA97&dq=%22triple+tiara%22&hl=ca&sa=X&ei=PkMsT9u1Dcm6hAfVxvnmCg&redir_esc=y#v=onepage&q=%22triple%20tiara%22&f=false">this</a> and <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=fEmaqHANzXsC&pg=PA381&dq=%22triple+tiara%22&hl=ca&sa=X&ei=C0QsT8iNFYGXhQf81fDsCg&ved=0CFoQ6AEwBzgU#v=onepage&q=%22triple%20tiara%22&f=false">this</a> </li> <li id="cite_note-89"><a href="#cite_ref-89">↑</a> El text dels canons es pot trobar a <a href="/w/index.php?title=Denzinger&action=edit&redlink=1" class="new" title="Denzinger (encara no existeix)">Denzinger</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://catho.org/9.php?d=byj#dez">Latin original;</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://denzinger.patristica.net/"><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417" />(anglès) i a [http://multimedios.org/docs/d000443/ multimedios.org</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130817042325/http://multimedios.org/docs/d000443/">Arxivat</a> 2013-08-17 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417" />(castellà) </li> <li id="cite_note-90"><a href="#cite_ref-90">↑</a> Denzinger 3055 (old numbering, 1823) </li> <li id="cite_note-91"><a href="#cite_ref-91">↑</a> Denzinger 3058 (old numbering, 1825) </li> <li id="cite_note-92"><a href="#cite_ref-92">↑</a> Denzinger 3064 (old numbering, 1831) </li> <li id="cite_note-93"><a href="#cite_ref-93">↑</a> Denzinger 3073-3075 (old numbering, 1839-1840) </li> <li id="cite_note-94"><a href="#cite_ref-94">↑</a> Concili Ecumènic Vaticà II – Constitució Dogmàtica sobre l'Església (Lumen Gentium. Barcelona: Claret, 1993. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7263-839-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7263-839-1">ISBN 84-7263-839-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Concili+Ecum%C3%A8nic+Vatic%C3%A0+II+%E2%80%93+Constituci%C3%B3+Dogm%C3%A0tica+sobre+l%27Esgl%C3%A9sia+%28%27%27Lumen+Gentium%27%27&rft.date=1993&rft.pub=Claret&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-7263-839-1">  punt 25 </li> <li id="cite_note-95"><a href="#cite_ref-95">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.churchauthority.org/index.asp">''the JUBILEE DECLARATION''</a>». </li> <li id="cite_note-96"><a href="#cite_ref-96">↑</a> Amb la promulgació de <a href="/w/index.php?title=Universi_Dominici_Gregis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Universi Dominici Gregis (encara no existeix)">Universi Dominici Gregis</a> al 1996, es permetia la majoria simple després d'arribar a un punt mort de 12 dies de durada, però el Papa <a href="/wiki/Benet_XVI" title="Benet XVI">Benet XVI</a> ho revocà mitjançant un <a href="/wiki/Motu_proprio" title="Motu proprio">motu proprio</a> al 2007. </li> <li id="cite_note-press-97"><a href="#cite_ref-press_97-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.today/20130505172837/http://press.catholica.va/news_services/bulletin/news/30611.php?index=30611&lang=en">Press Conference on the Tenth General Congregations of the College of Cardinals (11 March) and Regarding Events of the Coming Days: Tenth and Last General Congregation</a>». Holy See Press Office. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://press.catholica.va/news_services/bulletin/news/30611.php?index=30611&lang=en">original</a> el 5 de maig 2013. [Consulta: 15 abril 2013]. </li> <li id="cite_note-98"><a href="#cite_ref-98">↑</a> St Augustine, speaking of the honours paid to bishops in his time, mentions the absides gradatae (apses with steps, a reference to the seating arrangement for the presbyters in the apse of the church, with the bishop in the middle (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=LTb6zWm5PMcC&pg=PA186&dq=%22cathedrae+velatae%22&hl=ca&ei=3ZR8Te7EM8fOhAeA3uHeBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC4Q6AEwAQ#v=onepage&q=%22cathedrae%20velatae%22&f=false">William Smith, Samuel Cheetham, Encyclopaedic Dictionary of Christian Antiquities</a>, "elevated stalls" in the <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.scribd.com/doc/2512021/Letters-of-Augustine-of-Hippo">Sparrow-Simpson translation</a> (p. 83), and appearing as "thrones ascended by flights of steps" in <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ccel.org/ccel/schaff/npnf101.vii.1.XXIII.html">the Cunningham translation</a>), and cathedrae velatae (canopied thrones, appearing as "canopied pulpits" in both those translations) - <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=_Ms7AAAAcAAJ&printsec=frontcover&dq=Augustinus+epistolae&hl=ca&ei=knJ8TYm5Hc26hAeE5Yz4Bg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&sqi=2&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=maximino&f=false">Letter 203 in the old arrangement</a>, 23 in the chronological rearrangement </li> <li id="cite_note-99"><a href="#cite_ref-99">↑</a> <a href="/wiki/Ablatiu_absolut" title="Ablatiu absolut">Ablatiu absolut</a>, equivalent a una clàusula temporal </li> <li id="cite_note-100"><a href="#cite_ref-100">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/sedevacantisme">sedevacantisme</a>». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 25 febrer 2023]. </li> <li id="cite_note-101"><a href="#cite_ref-101">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111125235354/http://www.cmri.org/theolog.htm">Theological Position: Sede Vacante</a>». Cmri.org. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cmri.org/theolog.htm">original</a> el 2011-11-25. [Consulta: 21 novembre 2011]. </li> <li id="cite_note-102"><a href="#cite_ref-102">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120323074948/http://www.popemichael.com/homepage-2/errors-of-the-novus-ordo/">"Pope Michael I"</a>». Popemichael.com. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.popemichael.com/homepage-2/errors-of-the-novus-ordo">original</a> el 2012-03-23. [Consulta: 18 febrer 2013]. </li> <li id="cite_note-103"><a href="#cite_ref-103">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.novusordowatch.org/benedict.htm">Exposing the Vatican II Pseudo-Catholic Church</a>». Novusordowatch.org. [Consulta: 21 novembre 2011]. </li> <li id="cite_note-104"><a href="#cite_ref-104">↑</a> Sullivan, George E. Pope John Paul II: The People's Pope. Boston: Walker & Company, 1984 </li> <li id="cite_note-105"><a href="#cite_ref-105">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.time.com/time/covers/1101050411/path.html">''The Path to a New Pontiff''</a>». Time.com, 03-04-2005 [Consulta: 11 agost 2010]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090830132138/http://www.time.com/time/covers/1101050411/path.html">Arxivat</a> 2009-08-30 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090830132138/http://www.time.com/time/covers/1101050411/path.html">Còpia arxivada</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.time.com/time/covers/1101050411/path.html">original</a> el 2009-08-30. [Consulta: 12 març 2013]. </li> <li id="cite_note-106"><a href="#cite_ref-106">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vatican.va/archive/ESL0020/__P15.HTM">Codi de Dret Canònic – Llibre II – Sobre el Romà Pontífex 332 §2</a>» (en castellà). vatican.va. [Consulta: 7 febrer 2013]. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417" />(castellà) </li> <li id="cite_note-107"><a href="#cite_ref-107">↑</a> Annuario Pontificio, published annually by Libreria Editrice Vaticana, p. 23*. ISBN of the 2012 edition: 978-88-209-8722-0. </li> <li id="cite_note-108"><a href="#cite_ref-108">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120117141912/http://oce.catholic.com/index.php?title=Ecclesiastical_Abbreviations">Catholic Encyclopedia: "Ecclesiastical Abbreviations"</a>». Oce.catholic.com, 21-07-2010. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://oce.catholic.com/index.php?title=Ecclesiastical_Abbreviations">original</a> el 2012-01-17. </li> <li id="cite_note-109"><a href="#cite_ref-109">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?ei=8f2yTaOQFtO0hAff8ojkDw&ct=result&id=T__iAAAAMAAJ&dq=%2Bpp+papa+%22new+encyclopaedia+britannica%22+-papua&q=%22abbreviated+pp%22#search_anchor">The New Encyclopædia Britannica 2004, vol. 9</a>. Books.google.com, 2009-09-18, p. 604. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-85229-961-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-85229-961-6">ISBN 978-0-85229-961-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+New+Encyclop%C3%A6dia+Britannica+2004%2C+vol.+9&rft.date=2009-09-18&rft.pub=Books.google.com&rft.pages=p.+604&rft.isbn=978-0-85229-961-6&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fei%3D8f2yTaOQFtO0hAff8ojkDw%26ct%3Dresult%26id%3DT__iAAAAMAAJ%26dq%3D%252Bpp%2Bpapa%2B%2522new%2Bencyclopaedia%2Bbritannica%2522%2B-papua%26q%3D%2522abbreviated%2Bpp%2522%23search_anchor">  </li> <li id="cite_note-110"><a href="#cite_ref-110">↑</a> Adriano Cappelli. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130725080258/http://inkunabeln.ub.uni-koeln.de/vdibDevelop/handapparat/nachs_w/cappelli/cappelli.html">Lexicon Abbreviaturarum</a>» p. 283. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://inkunabeln.ub.uni-koeln.de/vdibDevelop/handapparat/nachs_w/cappelli/cappelli.html">original</a> el 2013-07-25. [Consulta: 18 febrer 2013]. </li> <li id="cite_note-111"><a href="#cite_ref-111">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111210050234/http://www.ndl.go.jp/incunabula/e/glossary/glo_11.html">Contractions and Abbreviations</a>». Ndl.go.jp, 04-08-2005. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ndl.go.jp/incunabula/e/glossary/glo_11.html">original</a> el 2011-12-10. </li> <li id="cite_note-112"><a href="#cite_ref-112">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://acronyms.thefreedictionary.com/Papa+Pontifex">What Does PP Stand For?</a>». Acronyms.thefreedictionary.com. </li> <li id="cite_note-ODCC:Pope-113">↑ <a href="#cite_ref-ODCC:Pope_113-0">112,0</a> <a href="#cite_ref-ODCC:Pope_113-1">112,1</a> <a href="#cite_ref-ODCC:Pope_113-2">112,2</a> <a href="#cite_ref-ODCC:Pope_113-3">112,3</a> Oxford Dictionary of the Christian Church (<a href="/wiki/Oxford_University_Press" title="Oxford University Press">Oxford University Press</a> 2005 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-280290-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-280290-3">ISBN 978-0-19-280290-3</a>), article Pope </li> <li id="cite_note-New_Advent_-_Vicar_of_Christ-114">↑ <a href="#cite_ref-New_Advent_-_Vicar_of_Christ_114-0">113,0</a> <a href="#cite_ref-New_Advent_-_Vicar_of_Christ_114-1">113,1</a> <a href="#cite_ref-New_Advent_-_Vicar_of_Christ_114-2">113,2</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/cathen/15403b.htm">Vicar of Christ</a>». Catholic Encyclopedia; New Advent. [Consulta: 27 gener 2010]. </li> <li id="cite_note-Macbrien-115">↑ <a href="#cite_ref-Macbrien_115-0">114,0</a> <a href="#cite_ref-Macbrien_115-1">114,1</a> McBrien, Richard P. Os Papas. Os Pontífices de São Pedro a João Paulo II (original title: Lives of the Popes. The Pontiffs from St. Peter to John Paul II 1997. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-06-065303-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-06-065303-5">ISBN 0-06-065303-5</a>), pp. 37, 85 </li> <li id="cite_note-116"><a href="#cite_ref-116">↑</a> Oxford Dictionary of the Christian Church (Oxford University Press 2005 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-280290-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-280290-3">ISBN 978-0-19-280290-3</a>), article Vicar of Christ </li> <li id="cite_note-New_Commentary-117">↑ <a href="#cite_ref-New_Commentary_117-0">116,0</a> <a href="#cite_ref-New_Commentary_117-1">116,1</a> John P. Beal, James A. Coriden, Thomas J. (Thomas Joseph) Green, Thomas J. Green. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/?id=JKgZEjvB5cEC&printsec=frontcover&dq=New+commentary+on+the+Code+of+Canon+Law&cd=1#v=onepage&q=&f=false">New Commentary on the Code of Canon Law (p. 432)</a>, 2002-06-27. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8091-4066-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8091-4066-4">ISBN 978-0-8091-4066-4</a> [Consulta: 18 febrer 2010].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=New+Commentary+on+the+Code+of+Canon+Law+%28p.+432%29&rft.aulast=John+P.+Beal%2C+James+A.+Coriden%2C+Thomas+J.+%28Thomas+Joseph%29+Green%2C+Thomas+J.+Green&rft.date=2002-06-27&rft.isbn=978-0-8091-4066-4&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2F%3Fid%3DJKgZEjvB5cEC%26printsec%3Dfrontcover%26dq%3DNew%2Bcommentary%2Bon%2Bthe%2BCode%2Bof%2BCanon%2BLaw%26cd%3D1%23v%3Donepage%26q%3D%26f%3Dfalse">  </li> <li id="cite_note-118"><a href="#cite_ref-118">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0311.htm">Prescription against Heretics (Chapter 28)</a>». Catholic Encyclopedia; New Advent. [Consulta: 27 gener 2010]. </li> <li id="cite_note-119"><a href="#cite_ref-119">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/fathers/0403.htm">On the Veiling of Virgins (Chapter 1)</a>». Catholic Encyclopedia; New Advent. [Consulta: 27 gener 2010]. </li> <li id="cite_note-120"><a href="#cite_ref-120">↑</a> Cf. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+16:7-14&l=ca">Jn 16:7-14</a> </li> <li id="cite_note-121"><a href="#cite_ref-121">↑</a> Faus, José Ignacio Gonzáles. "Autoridade da Verdade - Momentos Obscuros do Magistério Eclesiástico" (Edições Loyola. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/85-15-01750-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/85-15-01750-4">ISBN 85-15-01750-4</a>), p. 33 </li> <li id="cite_note-122"><a href="#cite_ref-122">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=7bjDsZHPiSYC&pg=PA264&dq=%22vicar+of+Christ%22+title&hl=ca&ei=QaULTYnzN4bLhAf3vfjuCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CFYQ6AEwCA#v=onepage&q=%22vicar%20of%20Christ%22%20title&f=false">Ken Untener, Elizabeth Picken, ''The Practical Prophet: Pastoral Writings'', p. 264</a>. Books.google.com [Consulta: 21 novembre 2011].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ken+Untener%2C+Elizabeth+Picken%2C+%27%26%2339%3BThe+Practical+Prophet%3A+Pastoral+Writings%27%26%2339%3B%2C+p.+264&rft.pub=Books.google.com&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D7bjDsZHPiSYC%26pg%3DPA264%26dq%3D%2522vicar%2Bof%2BChrist%2522%2Btitle%26hl%3Dca%26ei%3DQaULTYnzN4bLhAf3vfjuCw%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D9%26ved%3D0CFYQ6AEwCA%23v%3Donepage%26q%3D%2522vicar%2520of%2520Christ%2522%2520title%26f%3Dfalse">  </li> <li id="cite_note-123"><a href="#cite_ref-123">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19641121_lumen-gentium_sp.html">Second Concili Vaticà II, Constitució Dogmàtica Lumen gentium, 27</a>». [Consulta: 12 març 2013]. </li> <li id="cite_note-124"><a href="#cite_ref-124">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/encyclicals/documents/hf_jp-ii_enc_25051995_ut-unum-sint_sp.html">Ut Unum Sint, punt 95</a>». [Consulta: 12 març 2013]. </li> <li id="cite_note-125"><a href="#cite_ref-125">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=vJ78Vd4O9d4C&pg=PA991&dq=%22vicar+of+Christ%22+%22all+bishops%22&hl=ca&ei=2LoLTf29L9G4hAeCw-jpCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CD4Q6AEwBA#v=onepage&q=%22vicar%20of%20Christ%22%20%22all%20bishops%22&f=false">Peter M. J. Stravinskas, ''Our Sunday Visitor's Catholic Encyclopedia'', p. 991</a>. Books.google.com, 1995-05-18 [Consulta: 21 novembre 2011].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Peter+M.+J.+Stravinskas%2C+%27%26%2339%3BOur+Sunday+Visitor%27s+Catholic+Encyclopedia%27%26%2339%3B%2C+p.+991&rft.date=1995-05-18&rft.pub=Books.google.com&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DvJ78Vd4O9d4C%26pg%3DPA991%26dq%3D%2522vicar%2Bof%2BChrist%2522%2B%2522all%2Bbishops%2522%26hl%3Dca%26ei%3D2LoLTf29L9G4hAeCw-jpCw%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D5%26ved%3D0CD4Q6AEwBA%23v%3Donepage%26q%3D%2522vicar%2520of%2520Christ%2522%2520%2522all%2520bishops%2522%26f%3Dfalse"> [<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-126"><a href="#cite_ref-126">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fordham.edu/halsall/source/boniface1.html">Medieval Sourcebook</a>». Fordham.edu. [Consulta: 21 novembre 2011]. </li> <li id="cite_note-127"><a href="#cite_ref-127">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.clerus.org/bibliaclerusonline/en/end.htm#cml">''Missale Romanum'', Vatican City, 2008, p. 928</a>». Clerus.org. [Consulta: 21 novembre 2011]. </li> <li id="cite_note-128"><a href="#cite_ref-128">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.britannica.com/EBchecked/topic/469745/pontifex">Encyclopaedia Britannica</a> </li> <li id="cite_note-129"><a href="#cite_ref-129">↑</a> El "constructor de ponts" s'interpreta entre en termes de "qui allisa el camí pels déus i als déus" (Van Haeperen, Françoise, 2002. Le collège pontifical: 3ème s. a. C. - 4ème s. p. C. in series Études de Philologie, d'Archéologie et d'Histoire Anciennes, no. 39. (Brussels: Brepols) <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/90-74461-49-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/90-74461-49-2">ISBN 90-74461-49-2</a>, reviewed in <a rel="nofollow" class="external text" href="http://ccat.sas.upenn.edu/bmcr/2003/2003-10-16.html">Bryn Mawr Classical review, 2003</a>) </li> <li id="cite_note-130"><a href="#cite_ref-130">↑</a> [William Smith, A Dictionary of Greek and Roman Antiquities] </li> <li id="cite_note-L&S-131"><a href="#cite_ref-L&S_131-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130521153349/http://perseus.uchicago.edu/cgi-bin/philologic/getobject.pl?c.8:10:135.LSJ">A Greek English Lexicon</a>». Oxford University Press. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://perseus.uchicago.edu/cgi-bin/philologic/getobject.pl?c.8:10:135.LSJ">original</a> el 2013-05-21. [Consulta: 18 febrer 2013]. </li> <li id="cite_note-132"><a href="#cite_ref-132">↑</a> <a href="/wiki/Polibi" title="Polibi">Polibi</a> 23.1.2 i 32.22.5; Corpus Inscriptionum Atticarum 3.43, 3.428 i 3.458 </li> <li id="cite_note-133"><a href="#cite_ref-133">↑</a> Traduït literalment al grec com a ἀρχιερεὺς μέγιστος (Màxim Summe Sacerdot) al Corpus Inscriptionum Graecarum 2.2696 i 3.346; <a href="/wiki/Plutarc" class="mw-redirect" title="Plutarc">Plutarc</a> Numa 9.4 – <a rel="nofollow" class="external text" href="http://perseus.uchicago.edu/cgi-bin/philologic/getobject.pl?c.8:10:135.LSJ">Liddell and Scott: ἀρχιερεύς</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130521153349/http://perseus.uchicago.edu/cgi-bin/philologic/getobject.pl?c.8:10:135.LSJ">Arxivat</a> 2013-05-21 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-134"><a href="#cite_ref-134">↑</a> Hi ha 35 exemples de l'ús d'aquest terme a la Vulgata: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mc+15:11&l=ca">Mc 15:11</a>; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+7:45&l=ca">Jn 7:45</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+11:47&l=ca">Jn 11:47</a>,<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+11:49&l=ca">Jn 11:49</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+11:51&l=ca">Jn 11:51</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+11:57&l=ca">Jn 11:57</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+18:3&l=ca">Jn 18:3</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+18:10&l=ca">Jn 18:10</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+18:13&l=ca">Jn 18:13</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+18:15-16&l=ca">Jn 18:15-16</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+18:22&l=ca">Jn 18:22</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+18:24&l=ca">Jn 18:24</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+18:26&l=ca">Jn 18:26</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+18:35&l=ca">Jn 18:35</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+19:6&l=ca">Jn 19:6</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+19:15&l=ca">Jn 19:15</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+19:21&l=ca">Jn 19:21</a>; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Hb+2:17&l=ca">Hb 2:17</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Hb+3:1&l=ca">Hb 3:1</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Hb+4:14-15&l=ca">Hb 4:14-15</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Hb+5:1&l=ca">Hb 5:1</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Hb+5:5&l=ca">Hb 5:5</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Hb+5:10&l=ca">Hb 5:10</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Hb+6:20&l=ca">Hb 6:20</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Hb+7:26&l=ca">Hb 7:26</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Hb+8:1&l=ca">Hb 8:1</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Hb+8:3&l=ca">Hb 8:3</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Hb+9:7&l=ca">Hb 9:7</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Hb+9:11&l=ca">Hb 9:11</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Hb+9:25&l=ca">Hb 9:25</a>, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Hb+13:11&l=ca">Hb 13:11</a> </li> <li id="cite_note-New_Advent_-_Pope-135"><a href="#cite_ref-New_Advent_-_Pope_135-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/cathen/12260a.htm">Pope</a>». Catholic Encyclopedia; New Advent. [Consulta: 21 febrer 2010]. </li> <li id="cite_note-136"><a href="#cite_ref-136">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://dictionary.reference.com/browse/Pontiff">Dictionary definition</a>». Dictionary.reference.com. </li> <li id="cite_note-137"><a href="#cite_ref-137">↑</a> The Oxford Dictionary of the Christian Church (Oxford University Press 2005 </li> <li id="cite_note-138"><a href="#cite_ref-138">↑</a> The Oxford Dictionary of the Christian Church (Oxford University Press 2005 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-280290-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-280290-3">ISBN 978-0-19-280290-3</a>), article pontificals </li> <li id="cite_note-139"><a href="#cite_ref-139">↑</a> Annuario Pontificio 2008 (Libreria Editrice Vaticana <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-88-209-8021-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-88-209-8021-4">ISBN 978-88-209-8021-4</a>), p. 23* </li> <li id="cite_note-140"><a href="#cite_ref-140">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/secondary/SMIGRA*/Pontifex.html">Pontifex Maximus</a> LacusCurtius retrieved 15 August 2006 </li> <li id="cite_note-141"><a href="#cite_ref-141">↑</a> "<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.britannica.com/eb/article-9037772">Gratian</a>." Encyclopædia Britannica. 2008. Encyclopædia Britannica Online </li> <li id="cite_note-142"><a href="#cite_ref-142">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.livius.org/pn-po/pontifex/maximus.html">Pontifex Maximus</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120112143929/http://www.livius.org/pn-po/pontifex/maximus.html">Arxivat</a> 2012-01-12 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. Livius.org article by Jona Lendering </li> <li id="cite_note-ODCC:PM-143">↑ <a href="#cite_ref-ODCC:PM_143-0">142,0</a> <a href="#cite_ref-ODCC:PM_143-1">142,1</a> Oxford Dictionary of the Christian Church (Oxford University Press 2005 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-280290-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-280290-3">ISBN 978-0-19-280290-3</a>), article Pontifex Maximus </li> <li id="cite_note-144"><a href="#cite_ref-144">↑</a> «<a href="https://ca.wikisource.org/wiki/Catholic_Encyclopedia_(1913)/Servus_servorum_Dei" class="extiw" title="s:Catholic Encyclopedia (1913)/Servus servorum Dei">Servus servorum Dei</a>». A: Charles Herbermann. <a href="/wiki/Catholic_Encyclopedia" class="mw-redirect" title="Catholic Encyclopedia">Catholic Encyclopedia</a>. Nova York: Robert Appleton Company, 1913.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BCatholic+Encyclopedia%5D%5D&rft.atitle=%5B%5Bs%3ACatholic+Encyclopedia+%281913%29%2FServus+servorum+Dei%7CServus+servorum+Dei%5D%5D&rft.date=1913&rft.pub=Robert+Appleton+Company&rft.place=Nova+York">  </li> <li id="cite_note-145"><a href="#cite_ref-145">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/chrstuni/general-docs/rc_pc_chrstuni_doc_20060322_patriarca-occidente_fr.html">Communiqué concernant la suppression du titre "Patriarche d'Occident" dans l'Annuaire pontifical 2006</a>». Vatican.va. [Consulta: 11 agost 2010]. </li> <li id="cite_note-146"><a href="#cite_ref-146">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.1911encyclopedia.org/Curia_Romana">Classic Encyclopedia: ''Curia Romana''</a>». 1911encyclopedia.org, 06-10-2006. [Consulta: 11 agost 2010]. </li> <li id="cite_note-147"><a href="#cite_ref-147">↑</a> Quoted from the <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fordham.edu/halsall/source/innIII-policies.html">Medieval Sourcebook</a> </li> <li id="cite_note-148"><a href="#cite_ref-148">↑</a> See <a rel="nofollow" class="external text" href="http://tera-3.ul.cs.cmu.edu/cgi-bin/getImage.pl?target=/data/www/NASD/4a7f1db4-5792-415c-be79-266f41eef20a/009/499/PTIFF/00000673.tif&rs=2">selection from Concordia Cyclopedia: Roman Catholic Church, History of</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110716144949/http://tera-3.ul.cs.cmu.edu/cgi-bin/getImage.pl?target=%2Fdata%2Fwww%2FNASD%2F4a7f1db4-5792-415c-be79-266f41eef20a%2F009%2F499%2FPTIFF%2F00000673.tif&rs=2">Arxivat</a> 2011-07-16 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-149"><a href="#cite_ref-149">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110809081228/http://www.crimesofwar.org/commentary/the-icc-bashir-and-the-immunity-of-heads-of-state/">Anthony Dworkin and Katherine Iliopoulos, ''The International Criminal Court, Bashir, and the Immunity of Heads of State''</a>». Crimesofwar.org. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.crimesofwar.org/commentary/the-icc-bashir-and-the-immunity-of-heads-of-state/">original</a> el 2011-08-09. [Consulta: 11 agost 2010]. </li> <li id="cite_note-150"><a href="#cite_ref-150">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.ie/books?id=fZNZ7r4hYL8C&dq=%22head+of+state%22+%22diplomatic+immunity%22&source=gbs_navlinks_s">Yitiha Simbeye, Immunity and International Criminal Law</a>, p. 94 </li> <li id="cite_note-Magister-151"><a href="#cite_ref-Magister_151-0">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.chiesa.espressonline.it/dettaglio.jsp?id=7049&eng=ylink">Sandro Magister</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060621082856/http://www.chiesa.espressonline.it/dettaglio.jsp?id=7049">Arxivat</a> 2006-06-21 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., Espresso Online. </li> <li id="cite_note-152"><a href="#cite_ref-152">↑</a> Annuario Pontificio 2012 (Libreria Editrice Vaticana 2012 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-88-209-8722-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-88-209-8722-0">ISBN 978-88-209-8722-0</a>), p. 11 </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també">Vegeu també</h2>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=43" title="Modifica la secció: Vegeu també">modifica</a>]</div> <ul><li><a href="/wiki/Llista_de_papes_de_Roma" title="Llista de papes de Roma">Llista de papes de Roma</a></li> <li><a href="/wiki/Llista_alfab%C3%A8tica_de_Papes_de_Roma" class="mw-redirect" title="Llista alfabètica de Papes de Roma">Llista alfabètica de Papes de Roma</a></li> <li><a href="/wiki/Llista_de_cardenals_actuals" title="Llista de cardenals actuals">Llista de cardenals actuals</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=44" title="Modifica la secció: Bibliografia">modifica</a>]</div> <div class="refbegin" style="margin-left:1.5em;-moz-column-count:30em; -webkit-column-count:30em; column-count:30em;"> <ul><li>Eric Frattini: Secretos vaticanos, Ed. Edaf, 2003. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417" />(castellà)</li> <li>Barry, Rev. Msgr. John F. One Faith, One Lord: A Study of Basic Catholic Belief. Gerard F. Baumbach, Ed.D, 2001. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8215-2207-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8215-2207-8">ISBN 0-8215-2207-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=One+Faith%2C+One+Lord%3A+A+Study+of+Basic+Catholic+Belief&rft.aulast=Barry&rft.aufirst=Rev.+Msgr.+John+F&rft.date=2001&rft.pub=Gerard+F.+Baumbach%2C+Ed.D&rft.isbn=0-8215-2207-8"> </li> <li>Bokenkotter, Thomas. A Concise History of the Catholic Church. Doubleday, 2004. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-385-50584-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-385-50584-1">ISBN 0-385-50584-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Concise+History+of+the+Catholic+Church&rft.aulast=Bokenkotter&rft.aufirst=Thomas&rft.date=2004&rft.pub=Doubleday&rft.isbn=0-385-50584-1"> </li> <li>Chadwick, Henry. «The Early Christian Community». A: John McManners. The Oxford Illustrated History of Christianity. Oxford University Press, 1990. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-822928-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-822928-3">ISBN 0-19-822928-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Oxford+Illustrated+History+of+Christianity&rft.atitle=The+Early+Christian+Community&rft.aulast=Chadwick&rft.aufirst=Henry&rft.date=1990&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.isbn=0-19-822928-3"> </li> <li>Duffy, Eamon. Santos y pecadores – Una historia de los papas (en castellà). Madrid: Acento editorial, 1998. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-483-0364-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-483-0364-4">ISBN 84-483-0364-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Santos+y+pecadores+%E2%80%93+Una+historia+de+los+papas&rft.aulast=Duffy&rft.aufirst=Eamon&rft.date=1998&rft.pub=Acento+editorial&rft.place=Madrid&rft.isbn=84-483-0364-4"> </li> <li>Franzen, August; John Dolan. A History of the Church. Herder and Herder, 1969.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+History+of+the+Church&rft.aulast=Franzen&rft.aufirst=August&rft.date=1969&rft.pub=Herder+and+Herder"> </li> <li>Hartmann Grisar (1845-1932), History of Rome and the Popes in the Middle Ages, AMS Press; Reprint edition (1912). <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-404-09370-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-404-09370-1">ISBN 0-404-09370-1</a></li> <li>Kelly, J. N.. Oxford Dictionary of the Popes. Prentice Hall, 1986. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-190935-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-190935-1">ISBN 978-0-19-190935-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Oxford+Dictionary+of+the+Popes&rft.aulast=Kelly&rft.aufirst=J.+N.&rft.date=1986&rft.pub=Prentice+Hall&rft.isbn=978-0-19-190935-1"> </li> <li><a href="/wiki/Hans_K%C3%BCng" title="Hans Küng">Küng, Hans</a>. The Catholic Church: A Short History. Random House, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8129-6762-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8129-6762-3">ISBN 978-0-8129-6762-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Catholic+Church%3A+A+Short+History&rft.aulast=K%C3%BCng&rft.aufirst=Hans&rft.date=2003&rft.pub=Random+House&rft.isbn=978-0-8129-6762-3"> </li> <li>Loomis, Louise Ropes. The Book of the Popes (Liber Pontificalis): To the Pontificate of Gregory I. Merchantville, Nova Jersey: Evolution Publishing, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-889758-86-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-889758-86-8">ISBN 1-889758-86-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Book+of+the+Popes+%28Liber+Pontificalis%29%3A+To+the+Pontificate+of+Gregory+I&rft.au=Loomis%2C+Louise+Ropes&rft.date=2006&rft.pub=Evolution+Publishing&rft.place=Merchantville%2C+Nova+Jersey&rft.isbn=1-889758-86-8"> . Reprint of an English translation originally published in 1916.</li> <li>Ludwig von Pastor, History of the Popes from the Close of the Middle Ages; Drawn from the Secret Archives of the Vatican and other original sources, 40 vols. St. Louis, B. Herder 1898 – (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.worldcatlibraries.org/wcpa/ow/b92040657d7c02f6.html">World Cat entry</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070929110815/http://www.worldcatlibraries.org/wcpa/ow/b92040657d7c02f6.html">Arxivat</a> 2007-09-29 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.)</li> <li>Noble, Thomas; Strauss, Barry. Western Civilization. Houghton Mifflin Company, 2005. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-618-43277-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-618-43277-9">ISBN 0-618-43277-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Western+Civilization&rft.aulast=Noble&rft.aufirst=Thomas&rft.date=2005&rft.pub=Houghton+Mifflin+Company&rft.isbn=0-618-43277-9"> </li> <li>Orlandis, Jose. A Short History of the Catholic Church. Scepter Publishers, 1993. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-85182-125-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-85182-125-2">ISBN 1-85182-125-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Short+History+of+the+Catholic+Church&rft.aulast=Orlandis&rft.aufirst=Jose&rft.date=1993&rft.pub=Scepter+Publishers&rft.isbn=1-85182-125-2"> </li> <li>James Joseph Walsh, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?vid=OCLC22760194&id=B-cQAAAAIAAJ&printsec=titlepage&dq=%22popes+and+science%22">The Popes and Science; the History of the Papal Relations to Science During the Middle Ages and Down to Our Own Time</a>, Fordam University Press, 1908, reprinted 2003, Kessinger Publishing. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7661-3646-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7661-3646-9">ISBN 0-7661-3646-9</a></li> <li>Brusher, Joseph H. Popes Through The Ages. Princeton: D. Van Nostland Company, Inc., 1959.</li> <li>Chamberlin, E.R. The Bad Popes. 1969. Reprint: Barnes and Noble, 1993. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-88029-116-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-88029-116-3">ISBN 978-0-88029-116-3</a>.</li> <li>Dollison, John Pope-pourri. Nova York: Simon & Schuster, 1994. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-671-88615-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-671-88615-8">ISBN 978-0-671-88615-8</a>.</li> <li>Kelly, J.N.D. The Oxford Dictionary of Popes. Oxford: University Press, 1986. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-213964-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-213964-9">ISBN 0-19-213964-9</a>.</li> <li>Maxwell-Stuart, P.G. Chronicle of the Popes: The Reign-by-Reign Record of the Papacy from St. Peter to the Present; with 308 Illustrations, 105 in Color. London: Thames and Hudson, 1997. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-500-01798-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-500-01798-0">ISBN 0-500-01798-0</a>.</li> <li>Norwich, John Julius. The Popes: a History. Chatto and Windus, 2011.</li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs">Enllaços externs</h2>[<a href="/w/index.php?title=Papa&action=edit&section=45" title="Modifica la secció: Enllaços externs">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/40px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/60px-Commons-logo.svg.png 1.5x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></div> <div class="side-box-text plainlist">A <a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Popes" class="extiw" title="commons:Category:Popes">Papa</a></div></div> </div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vatican.va/holy_father/index.htm">The Holy See - The Holy Father</a>—website pels darrers papes al web del Vaticà</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/cathen/12260a.htm">Catholic Encyclopedia entry</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://kolonisera.rymden.nu/pope/popes.php?l=1">Pope Endurance League - Sortable list of Popes</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.documentacatholicaomnia.eu/01_01_Magisterium_Paparum.html">Data Base of more than 23,000 documents of the Popes in latin and modern languages</a></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Papes_de_l&#039;Església_Catòlica" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3" style="background:gold"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Papes" title="Plantilla:Papes"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/20px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/40px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Papes_de_l&#039;Església_Catòlica" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a class="mw-selflink selflink">Papes</a> de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església Catòlica">Església Catòlica</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_de_l&#039;establiment_de_l&#039;Església_(30)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des de l'establiment de l'Església (<a href="/wiki/30" title="30">30</a>)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Sant_Pere" title="Sant Pere">Pere</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lli" title="Papa Lli">Lli</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anaclet" class="mw-redirect" title="Papa Anaclet">Anaclet</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_I" title="Climent I">Climent I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Evarist" title="Papa Evarist">Evarist</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Alexandre_I" title="Papa Alexandre I">Alexandre I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sixt_I" title="Papa Sixt I">Sixt I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Tel%C3%A8sfor" title="Papa Telèsfor">Telèsfor</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Higini" title="Papa Higini">Higini</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pius_I" title="Papa Pius I">Pius I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anicet" title="Papa Anicet">Anicet I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Soter" title="Papa Soter">Soter</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eleuteri" title="Papa Eleuteri">Eleuteri</a></li> <li><a href="/wiki/V%C3%ADctor_I" title="Víctor I">Víctor I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Zefer%C3%AD" title="Papa Zeferí">Zeferí</a></li> <li><a href="/wiki/Calixt_I" title="Calixt I">Calixt I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Urb%C3%A0_I" title="Papa Urbà I">Urbà I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Ponci%C3%A0" title="Papa Poncià">Poncià</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anter" title="Papa Anter">Anter</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Fabi%C3%A0" title="Papa Fabià">Fabià</a></li> <li><a href="/wiki/Corneli_(papa)" title="Corneli (papa)">Corneli</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Luci_I" title="Papa Luci I">Luci I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Esteve_I" title="Papa Esteve I">Esteve I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sixt_II" title="Papa Sixt II">Sixt II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Dion%C3%ADs" title="Papa Dionís">Dionís</a></li> <li><a href="/wiki/F%C3%A8lix_I" title="Fèlix I">Fèlix I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eutiqui%C3%A0" title="Papa Eutiquià">Eutiquià</a></li> <li><a href="/wiki/Gai_(papa)" title="Gai (papa)">Gai</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Marcel%C2%B7l%C3%AD" title="Papa Marcel·lí">Marcel·lí</a></li> <li><a href="/wiki/Marcel_I" title="Marcel I">Marcel I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eusebi" title="Papa Eusebi">Eusebi</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Melqu%C3%ADades" title="Papa Melquíades">Melquíades</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td><td class="navbox-image" rowspan="6" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><figure class="mw-halign-left" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Emblem_of_the_Papacy_SE.svg" class="mw-file-description" title="Escut d'armes del Papat"><img alt="Escut d'armes del Papat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/40px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png" decoding="async" width="40" height="54" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/60px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Emblem_of_the_Papacy_SE.svg/120px-Emblem_of_the_Papacy_SE.svg.png 2x" data-file-width="815" data-file-height="1105" /></a><figcaption>Escut d'armes del Papat</figcaption></figure></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_de_l&#039;Edicte_de_Milà_(313)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des de l'<a href="/wiki/Edicte_de_Mil%C3%A0" title="Edicte de Milà">Edicte de Milà</a> (<a href="/wiki/313" title="313">313</a>)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Silvestre_I" title="Silvestre I">Silvestre I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Marc" class="mw-redirect" title="Papa Marc">Marc I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Juli_I" title="Papa Juli I">Juli I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Liberi" title="Papa Liberi">Liberi I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Damas_I" class="mw-redirect" title="Papa Damas I">Damas I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sirici" title="Papa Sirici">Sirici I</a></li> <li><a href="/wiki/Anastasi_I_de_Roma" class="mw-redirect" title="Anastasi I de Roma">Anastasi I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_I" class="mw-redirect" title="Papa Innocenci I">Innocenci I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Z%C3%B2sim" title="Papa Zòsim">Zòsim I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_I" title="Papa Bonifaci I">Bonifaci I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Celest%C3%AD_I" title="Papa Celestí I">Celestí I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sixt_III" class="mw-redirect" title="Papa Sixt III">Sixt III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_I" title="Papa Lleó I">Lleó I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Hilari" title="Papa Hilari">Hilari I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Simplici" title="Papa Simplici">Simplici I</a></li> <li><a href="/wiki/F%C3%A8lix_III" title="Fèlix III">Fèlix III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gelasi_I" class="mw-redirect" title="Papa Gelasi I">Gelasi I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anastasi_II" title="Papa Anastasi II">Anastasi II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_S%C3%ADmmac" title="Papa Símmac">Símmac I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Hormisdes" title="Papa Hormisdes">Hormisdes</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_I" title="Papa Joan I">Joan I</a></li> <li><a href="/wiki/F%C3%A8lix_IV" title="Fèlix IV">Fèlix IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_II" title="Papa Bonifaci II">Bonifaci II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_II" title="Papa Joan II">Joan II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Agapit_I" title="Papa Agapit I">Agapit I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Silveri" title="Papa Silveri">Silveri</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Vigili" title="Papa Vigili">Vigili I</a></li> <li><a href="/wiki/Pelagi_I" title="Pelagi I">Pelagi I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_III" title="Papa Joan III">Joan III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Benet_I" title="Papa Benet I">Benet I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pelagi_II" class="mw-redirect" title="Papa Pelagi II">Pelagi II</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_el_Gran" title="Gregori el Gran">Gregori I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sabini%C3%A0" title="Papa Sabinià">Sabinià I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_III" title="Papa Bonifaci III">Bonifaci III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_IV" title="Papa Bonifaci IV">Bonifaci IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Deodat_I" class="mw-redirect" title="Papa Deodat I">Deodat I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_V" title="Papa Bonifaci V">Bonifaci V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Honori_I" title="Papa Honori I">Honori I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sever%C3%AD" title="Papa Severí">Severí I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_IV" title="Papa Joan IV">Joan IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Teodor_I" title="Papa Teodor I">Teodor I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Mart%C3%AD_I" title="Papa Martí I">Martí I</a></li> <li><a href="/wiki/Eugeni_I" title="Eugeni I">Eugeni I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Vitali%C3%A0" title="Papa Vitalià">Vitalià I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Deodat_II" title="Papa Deodat II">Deodat II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Donus" title="Papa Donus">Donus I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Agat%C3%B3" title="Papa Agató">Agató I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_II" title="Papa Lleó II">Lleó II</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_II" title="Benet II">Benet II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_V" title="Papa Joan V">Joan V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Con%C3%B3" title="Papa Conó">Conó I</a></li> <li><a href="/wiki/Sant_Sergi_I" title="Sant Sergi I">Sergi I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_VI" title="Papa Joan VI">Joan VI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_VII" title="Papa Joan VII">Joan VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sisini" title="Papa Sisini">Sisini</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Constant%C3%AD_I" class="mw-redirect" title="Papa Constantí I">Constantí I</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_II_(papa)" title="Gregori II (papa)">Gregori II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_III" title="Papa Gregori III">Gregori III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Zacaries" title="Papa Zacaries">Zacaries I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Esteve_II" class="mw-redirect" title="Papa Esteve II">Esteve II</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_de_la_Donació_de_Pipí_(756)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des de la <a href="/wiki/Donaci%C3%B3_de_Pip%C3%AD" title="Donació de Pipí">Donació de Pipí</a> (<a href="/wiki/756" title="756">756</a>)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Papa_Pau_I" title="Papa Pau I">Pau I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Esteve_III" title="Papa Esteve III">Esteve III</a></li> <li><a href="/wiki/Adri%C3%A0_I" title="Adrià I">Adrià I</a></li> <li><a href="/wiki/Lle%C3%B3_III_(papa)" title="Lleó III (papa)">Lleó III</a></li> <li><a href="/wiki/Esteve_IV" title="Esteve IV">Esteve IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pasqual_I" title="Papa Pasqual I">Pasqual I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eugeni_II" title="Papa Eugeni II">Eugeni II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Valent%C3%AD" title="Papa Valentí">Valentí I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_IV" title="Papa Gregori IV">Gregori IV</a></li> <li><a href="/wiki/Sergi_II" title="Sergi II">Sergi II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_IV" title="Papa Lleó IV">Lleó IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Benet_III" title="Papa Benet III">Benet III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Nicolau_I" title="Papa Nicolau I">Nicolau I</a></li> <li><a href="/wiki/Adri%C3%A0_II" title="Adrià II">Adrià II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_VIII" title="Papa Joan VIII">Joan VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Mar%C3%AD_I" title="Marí I">Marí I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Adri%C3%A0_III" class="mw-redirect" title="Papa Adrià III">Adrià III</a></li> <li><a href="/wiki/Esteve_V" title="Esteve V">Esteve V</a></li> <li><a href="/wiki/Form%C3%B3s" title="Formós">Formós</a></li> <li><a href="/wiki/Bonifaci_VI" title="Bonifaci VI">Bonifaci VI</a></li> <li><a href="/wiki/Esteve_VI" title="Esteve VI">Esteve VI</a></li> <li><a href="/wiki/Rom%C3%A0_I" class="mw-redirect" title="Romà I">Romà I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Teodor_II" title="Papa Teodor II">Teodor II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_IX" title="Papa Joan IX">Joan IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Benet_IV" title="Papa Benet IV">Benet IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_V" title="Papa Lleó V">Lleó V</a></li> <li><a href="/wiki/Sergi_III" title="Sergi III">Sergi III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anastasi_III" title="Papa Anastasi III">Anastasi III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Land%C3%B3" title="Papa Landó">Landó I</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_X" title="Papa Joan X">Joan X</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_VI" title="Papa Lleó VI">Lleó VI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Esteve_VII" title="Papa Esteve VII">Esteve VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_XI" title="Papa Joan XI">Joan XI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_VII" title="Papa Lleó VII">Lleó VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Esteve_VIII" title="Papa Esteve VIII">Esteve VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Mar%C3%AD_II" title="Marí II">Marí II</a></li> <li><a href="/wiki/Agapit_II" title="Agapit II">Agapit II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_XII" title="Papa Joan XII">Joan XII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_VIII" title="Papa Lleó VIII">Lleó VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Benet_V" title="Papa Benet V">Benet V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_XIII" title="Papa Joan XIII">Joan XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_VI" title="Benet VI">Benet VI</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_VII" title="Benet VII">Benet VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_XIV" title="Papa Joan XIV">Joan XIV</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_XV" title="Joan XV">Joan XV</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_V" title="Gregori V">Gregori V</a></li> <li><a href="/wiki/Silvestre_II" title="Silvestre II">Silvestre II</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_XVII" title="Joan XVII">Joan XVII</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_XVIII" title="Joan XVIII">Joan XVIII</a></li> <li><a href="/wiki/Sergi_IV" title="Sergi IV">Sergi IV</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_VIII" title="Benet VIII">Benet VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_XIX" title="Joan XIX">Joan XIX</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_IX" title="Benet IX">Benet IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Silvestre_III" class="mw-redirect" title="Papa Silvestre III">Silvestre III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Benet_IX" class="mw-redirect" title="Papa Benet IX">Benet IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_VI" title="Papa Gregori VI">Gregori VI</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_II" title="Climent II">Climent II</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_IX" title="Benet IX">Benet IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Damas_II" title="Papa Damas II">Damas II</a></li> <li><a href="/wiki/Lle%C3%B3_IX" title="Lleó IX">Lleó IX</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_del_Cisma_d&#039;Orient_(1054)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des del <a href="/wiki/Gran_Cisma_d%27Orient" title="Gran Cisma d'Orient">Cisma d'Orient</a> (<a href="/wiki/1054" title="1054">1054</a>)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/V%C3%ADctor_II" title="Víctor II">Víctor II</a></li> <li><a href="/wiki/Esteve_IX" title="Esteve IX">Esteve IX</a></li> <li><a href="/wiki/Nicolau_II_(papa)" title="Nicolau II (papa)">Nicolau II</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_II_(papa)" title="Alexandre II (papa)">Alexandre II</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_VII" title="Gregori VII">Gregori VII</a></li> <li><a href="/wiki/V%C3%ADctor_III" title="Víctor III">Víctor III</a></li> <li><a href="/wiki/Urb%C3%A0_II" title="Urbà II">Urbà II</a></li> <li><a href="/wiki/Pasqual_II" title="Pasqual II">Pasqual II</a></li> <li><a href="/wiki/Gelasi_II" title="Gelasi II">Gelasi II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Calixt_II" title="Papa Calixt II">Calixt II</a></li> <li><a href="/wiki/Honori_II" title="Honori II">Honori II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_II" class="mw-redirect" title="Papa Innocenci II">Innocenci II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Celest%C3%AD_II" title="Papa Celestí II">Celestí II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Luci_II" title="Papa Luci II">Luci II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eugeni_III" title="Papa Eugeni III">Eugeni III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Anastasi_IV" title="Papa Anastasi IV">Anastasi IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Adri%C3%A0_IV" class="mw-redirect" title="Papa Adrià IV">Adrià IV</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_III_(papa)" title="Alexandre III (papa)">Alexandre III</a></li> <li><a href="/wiki/Luci_III" title="Luci III">Luci III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Urb%C3%A0_III" title="Papa Urbà III">Urbà III</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_VIII" title="Gregori VIII">Gregori VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Climent_III" title="Papa Climent III">Climent III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Celest%C3%AD_III" title="Papa Celestí III">Celestí III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_III" title="Papa Innocenci III">Innocenci III</a></li> <li><a href="/wiki/Honori_III" title="Honori III">Honori III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_IX" class="mw-redirect" title="Papa Gregori IX">Gregori IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Celest%C3%AD_IV" class="mw-redirect" title="Papa Celestí IV">Celestí IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_IV" class="mw-redirect" title="Papa Innocenci IV">Innocenci IV</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_IV" title="Alexandre IV">Alexandre IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Urb%C3%A0_IV" title="Papa Urbà IV">Urbà IV</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_IV" title="Climent IV">Climent IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_X" class="mw-redirect" title="Papa Gregori X">Gregori X</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_V" title="Innocenci V">Innocenci V</a></li> <li><a href="/wiki/Adri%C3%A0_V" title="Adrià V">Adrià V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_XXI" class="mw-redirect" title="Papa Joan XXI">Joan XXI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Nicolau_III" title="Papa Nicolau III">Nicolau III</a></li> <li><a href="/wiki/Mart%C3%AD_IV" class="mw-redirect" title="Martí IV">Martí IV</a></li> <li><a href="/wiki/Honori_IV" title="Honori IV">Honori IV</a></li> <li><a href="/wiki/Nicolau_IV" title="Nicolau IV">Nicolau IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Celest%C3%AD_V" title="Papa Celestí V">Celestí V</a></li> <li><a href="/wiki/Bonifaci_VIII" title="Bonifaci VIII">Bonifaci VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XI" title="Benet XI">Benet XI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Climent_V" title="Papa Climent V">Climent V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Joan_XXII" class="mw-redirect" title="Papa Joan XXII">Joan XXII</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XII" title="Benet XII">Benet XII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Climent_VI" title="Papa Climent VI">Climent VI</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_VI" title="Innocenci VI">Innocenci VI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Urb%C3%A0_V" class="mw-redirect" title="Papa Urbà V">Urbà V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_XI" title="Papa Gregori XI">Gregori XI</a></li> <li><a href="/wiki/Urb%C3%A0_VI" title="Urbà VI">Urbà VI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Bonifaci_IX" title="Papa Bonifaci IX">Bonifaci IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_VII" title="Papa Innocenci VII">Innocenci VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_XII" title="Papa Gregori XII">Gregori XII</a></li> <li><a href="/wiki/Mart%C3%AD_V" title="Martí V">Martí V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Eugeni_IV" class="mw-redirect" title="Papa Eugeni IV">Eugeni IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Nicolau_V" title="Papa Nicolau V">Nicolau V</a></li> <li><a href="/wiki/Calixt_III" title="Calixt III">Calixt III</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_II" title="Pius II">Pius II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pau_II" title="Papa Pau II">Pau II</a></li> <li><a href="/wiki/Sixt_IV" title="Sixt IV">Sixt IV</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Innocenci_VIII" class="mw-redirect" title="Papa Innocenci VIII">Innocenci VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_VI" title="Alexandre VI">Alexandre VI</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_III" title="Pius III">Pius III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Juli_II" class="mw-redirect" title="Papa Juli II">Juli II</a></li> <li><a href="/wiki/Lle%C3%B3_X" title="Lleó X">Lleó X</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Adri%C3%A0_VI" class="mw-redirect" title="Papa Adrià VI">Adrià VI</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_VII" title="Climent VII">Climent VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pau_III" class="mw-redirect" title="Papa Pau III">Pau III</a></li> <li><a href="/wiki/Juli_III" title="Juli III">Juli III</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Marcel_II" title="Papa Marcel II">Marcel II</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pau_IV" title="Papa Pau IV">Pau IV</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_de_la_Contrareforma_catòlica_(1560)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des de la <a href="/wiki/Contrareforma" title="Contrareforma">Contrareforma</a> catòlica (<a href="/wiki/1560" title="1560">1560</a>)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Pius_IV" title="Pius IV">Pius IV</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_V" title="Pius V">Pius V</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_XIII" title="Gregori XIII">Gregori XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Sixt_V" class="mw-redirect" title="Papa Sixt V">Sixt V</a></li> <li><a href="/wiki/Urb%C3%A0_VII" title="Urbà VII">Urbà VII</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_XIV" class="mw-redirect" title="Gregori XIV">Gregori XIV</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_IX" class="mw-redirect" title="Innocenci IX">Innocenci IX</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_VIII" title="Climent VIII">Climent VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Lle%C3%B3_XI" title="Papa Lleó XI">Lleó XI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Pau_V" class="mw-redirect" title="Papa Pau V">Pau V</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Gregori_XV" class="mw-redirect" title="Papa Gregori XV">Gregori XV</a></li> <li><a href="/wiki/Urb%C3%A0_VIII" title="Urbà VIII">Urbà VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_X" title="Innocenci X">Innocenci X</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_VII" title="Alexandre VII">Alexandre VII</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Climent_IX" class="mw-redirect" title="Papa Climent IX">Climent IX</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Climent_X" class="mw-redirect" title="Papa Climent X">Climent X</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_XI" title="Innocenci XI">Innocenci XI</a></li> <li><a href="/wiki/Alexandre_VIII" title="Alexandre VIII">Alexandre VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_XII" title="Innocenci XII">Innocenci XII</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_XI" title="Climent XI">Climent XI</a></li> <li><a href="/wiki/Innocenci_XIII" title="Innocenci XIII">Innocenci XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XIII_(papa)" title="Benet XIII (papa)">Benet XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_XII" title="Climent XII">Climent XII</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XIV" title="Benet XIV">Benet XIV</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_XIII" title="Climent XIII">Climent XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Climent_XIV" title="Climent XIV">Climent XIV</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_VI" title="Pius VI">Pius VI</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_VII" title="Pius VII">Pius VII</a></li> <li><a href="/wiki/Lle%C3%B3_XII" title="Lleó XII">Lleó XII</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_VIII" title="Pius VIII">Pius VIII</a></li> <li><a href="/wiki/Gregori_XVI" title="Gregori XVI">Gregori XVI</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_IX" title="Pius IX">Pius IX</a></li> <li><a href="/wiki/Lle%C3%B3_XIII" title="Lleó XIII">Lleó XIII</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_X" title="Pius X">Pius X</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XV" title="Benet XV">Benet XV</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_XI" title="Pius XI">Pius XI</a></li> <li><a href="/wiki/Pius_XII" title="Pius XII">Pius XII</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:LightGoldenrodYellow"><div id="Des_del_Concili_Vaticà_II_(1959)" style="font-size:114%;margin:0 4em">Des del <a href="/wiki/Concili_del_Vatic%C3%A0_II" class="mw-redirect" title="Concili del Vaticà II">Concili Vaticà II</a> (1959)</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Joan_XXIII" title="Joan XXIII">Joan XXIII</a></li> <li><a href="/wiki/Pau_VI" title="Pau VI">Pau VI</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_Pau_I" title="Joan Pau I">Joan Pau I</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_Pau_II" title="Joan Pau II">Joan Pau II</a></li> <li><a href="/wiki/Benet_XVI" title="Benet XVI">Benet XVI</a></li> <li><a href="/wiki/Papa_Francesc" class="mw-redirect" title="Papa Francesc">Francesc</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Papat" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3" style="background-color:gold"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Papat" title="Plantilla:Papat"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/20px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/40px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Papat" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a class="mw-selflink selflink">Papat</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color:gold;width:1%"><a href="/wiki/Jurisdicci%C3%B3" title="Jurisdicció">Jurisdicció</a></th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th id="Santa_Seu(Comunió_completa)" scope="row" class="navbox-group" style="background-color:gold;width:1%"><a href="/wiki/Santa_Seu" title="Santa Seu">Santa Seu</a> (<a href="/wiki/Comuni%C3%B3_completa" title="Comunió completa">Comunió completa</a>)</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li>El <a class="mw-selflink selflink">Papa</a> <a href="/wiki/Papa_Francesc" class="mw-redirect" title="Papa Francesc">Francesc</a> és el <a href="/wiki/Bisbe_(Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica)" title="Bisbe (Església Catòlica)">bisbe</a> de la <a href="/wiki/Di%C3%B2cesi_de_Roma" class="mw-redirect" title="Diòcesi de Roma">Diòcesi de Roma</a> <ul><li><a href="/wiki/Primacia_del_bisbe_de_Roma" title="Primacia del bisbe de Roma">Primat Papal</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_primacia_papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història de la primacia papal (encara no existeix)">Història</a></li></ul></li></ul></li></ul> </div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th id="Ciutat_del_Vaticà" scope="row" class="navbox-group" style="background-color:gold;width:1%"><a href="/wiki/Ciutat_del_Vatic%C3%A0" title="Ciutat del Vaticà">Ciutat del Vaticà</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Enclavat_i_exclavat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Enclavat i exclavat (encara no existeix)">enclavada</a> a <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>, <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> <ul><li><a href="/wiki/Pactes_del_Later%C3%A0" title="Pactes del Laterà">Pactes del Laterà</a> 1929</li></ul></li> <li>al llarg de les <a href="/w/index.php?title=Propietats_de_la_Santa_Seu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Propietats de la Santa Seu (encara no existeix)">propietats de la Santa Seu</a> <a href="/wiki/Extraterritorialitat" title="Extraterritorialitat">extraterritorials</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td><td class="navbox-image" rowspan="12" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><a href="/wiki/Fitxer:Coat_of_arms_Holy_See.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Coat_of_arms_Holy_See.svg/100px-Coat_of_arms_Holy_See.svg.png" decoding="async" width="100" height="112" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Coat_of_arms_Holy_See.svg/150px-Coat_of_arms_Holy_See.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Coat_of_arms_Holy_See.svg/200px-Coat_of_arms_Holy_See.svg.png 2x" data-file-width="1160" data-file-height="1300" /></a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color:gold;width:1%">Quarter general</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Ciutat_del_Vatic%C3%A0" title="Ciutat del Vaticà">Ciutat del Vaticà</a>:</li> <li><a href="/wiki/Palau_Vatic%C3%A0" title="Palau Vaticà">Palau Apostòlic</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Apartaments_Papals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Apartaments Papals (encara no existeix)">Apartaments Papals</a></li> <li><a href="/wiki/Capella_Sixtina" title="Capella Sixtina">Capella Sixtina</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/C%C3%A0tedra" title="Càtedra">Càtedra</a>:</li> <li><a href="/wiki/Sant_Joan_del_Later%C3%A0" title="Sant Joan del Laterà">Arxibasílica de Sant Joan del Laterà</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color:gold;width:1%"><a href="/w/index.php?title=Bas%C3%ADlica_major&action=edit&redlink=1" class="new" title="Basílica major (encara no existeix)">Basíliques majors</a></th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Sant_Joan_del_Later%C3%A0" title="Sant Joan del Laterà">Arxibasílica de Sant Joan del Laterà</a></li> <li><a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere" title="Basílica de Sant Pere">Basílica de Sant Pere</a></li> <li><a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Santa_Maria_Major" title="Basílica de Santa Maria Major">Basílica de Santa Maria Major</a></li> <li><a href="/wiki/Sant_Pau_Extramurs" title="Sant Pau Extramurs">Basílica de Sant Pau Extramurs</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color:gold;width:1%">Títols <a href="/wiki/Nom_papal" title="Nom papal">Noms papals</a></th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Seva_Santedat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Seva Santedat (encara no existeix)">Seva Santedat</a></li> <li><a class="mw-selflink selflink">Bisbe de Roma</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Vicari_de_Crist&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vicari de Crist (encara no existeix)">Vicari de Crist</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_la_primacia_papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història de la primacia papal (encara no existeix)">Successor del Príncep dels Apòstols</a></li> <li><a href="/wiki/Pont%C3%ADfex_m%C3%A0xim" title="Pontífex màxim">Suprem Pontífex de l'Església Universal</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Patriarca_d%27Occident&action=edit&redlink=1" class="new" title="Patriarca d'Occident (encara no existeix)">Patriarca d'Occident</a></li> <li><a class="mw-selflink selflink">Primat d'Itàlia</a></li> <li><a href="/wiki/Bisbat_de_Roma" title="Bisbat de Roma">Arquebisbe i Metropolità de la Província romana</a></li> <li><a class="mw-selflink selflink">Sobirà de l'Estat de la Ciutat del Vaticà</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Servent_dels_servents_de_D%C3%A9u&action=edit&redlink=1" class="new" title="Servent dels servents de Déu (encara no existeix)">Servent dels servents de Déu</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color:gold;width:1%"><a href="/wiki/S%C3%ADmbol" title="Símbol">Símbols</a></th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Escut_d%27armes_papals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escut d'armes papals (encara no existeix)">Escut d'armes</a></li> <li><a href="/wiki/Escut_de_la_Ciutat_del_Vatic%C3%A0" title="Escut de la Ciutat del Vaticà">Escut de la Ciutat del Vaticà</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Creu_papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Creu papal (encara no existeix)">Creu</a></li> <li><a href="/wiki/Claus_del_Cel" title="Claus del Cel">Claus del Cel</a></li> <li><a href="/wiki/Reg%C3%A0lia_i_ins%C3%ADgnies_papals" title="Regàlia i insígnies papals">Regàlia i insígnies</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Rota_(signatura_papal)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rota (signatura papal) (encara no existeix)">Rota</a></li> <li><a href="/wiki/Umbraculum" title="Umbraculum">Umbraculum</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color:gold;width:1%">Proclamacions</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Infal%C2%B7libilitat_pontifical" title="Infal·libilitat pontifical">Infal·libilitat</a></li> <li><a href="/wiki/Constituci%C3%B3_apost%C3%B2lica" title="Constitució apostòlica">Constitució apostòlica</a></li> <li><a href="/wiki/Butlla" title="Butlla">Butlla</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_butlles&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de butlles (encara no existeix)">Llista</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Enc%C3%ADclica" title="Encíclica">Encíclica</a></li> <li><a href="/wiki/Exhortaci%C3%B3_apost%C3%B2lica" title="Exhortació apostòlica">Exhortació apostòlica</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Carta_apost%C3%B2lica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Carta apostòlica (encara no existeix)">Carta apostòlica</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Entredit&action=edit&redlink=1" class="new" title="Entredit (encara no existeix)">Entredit</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color:gold;width:1%">Activitats</th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Arbitraci%C3%B3_papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arbitració papal (encara no existeix)">Arbitració</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Poder_de_deposici%C3%B3_papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Poder de deposició papal (encara no existeix)">Deposició</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Bendici%C3%B3_apost%C3%B2lica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bendició apostòlica (encara no existeix)">Bendició</a> <ul><li>"<a href="/w/index.php?title=Bendici%C3%B3_episcopal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bendició episcopal (encara no existeix)">Pontifical</a>"</li> <li><a href="/wiki/Urbi_et_Orbi" class="mw-redirect" title="Urbi et Orbi">Urbi et Orbi</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Conclave" title="Conclave">Conclave</a> <ul><li><a href="/wiki/Llista_d%27eleccions_papals" title="Llista d'eleccions papals">Llista</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Coronaci%C3%B3_papal" title="Coronació papal">Coronació</a></li> <li><a href="/wiki/Consistori_papal" title="Consistori papal">Consistori</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Diplom%C3%A0cia_papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Diplomàcia papal (encara no existeix)">Diplomàcia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Inaguraci%C3%B3_papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Inaguració papal (encara no existeix)">Inauguració</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Missa_papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Missa papal (encara no existeix)">Missa</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Missa_pontificial&action=edit&redlink=1" class="new" title="Missa pontificial (encara no existeix)">Gran Missa</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Jurament_papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jurament papal (encara no existeix)">Jurament</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Viatge_papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Viatge papal (encara no existeix)">Viatges</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color:gold;width:1%"><a href="/w/index.php?title=Vestimenta_Pontif%C3%ADcia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vestimenta Pontifícia (encara no existeix)">Vestimenta</a></th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Camauro" title="Camauro">Camauro</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Falda_papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Falda papal (encara no existeix)">Falda</a></li> <li><a href="/wiki/Fanon" class="mw-redirect" title="Fanon">Fanon</a></li> <li><a href="/wiki/F%C3%A8rula_papal" title="Fèrula papal">Fèrula</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Flabellum&action=edit&redlink=1" class="new" title="Flabellum (encara no existeix)">Flabellum</a></li> <li><a href="/wiki/Capa_pluvial" title="Capa pluvial">Capa pluvial</a></li> <li><a href="/wiki/Mitra" title="Mitra">Mitra</a></li> <li><a href="/wiki/Musseta" title="Musseta">Musseta</a></li> <li><a href="/wiki/Pal%C2%B7li" title="Pal·li">Pal·li</a></li> <li><a href="/wiki/Anell_del_Pescador" title="Anell del Pescador">Anell del Pescador</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sabates_papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sabates papal (encara no existeix)">Sabates</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Sabatilles_papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sabatilles papal (encara no existeix)">Sabatilles</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Subcinctorium&action=edit&redlink=1" class="new" title="Subcinctorium (encara no existeix)">Subcinctorium</a></li> <li><a href="/wiki/Tiara_papal" class="mw-redirect" title="Tiara papal">Tiara</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_tiares_papals_existents&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de tiares papals existents (encara no existeix)">Llista</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Solideu" title="Solideu">Solideu</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color:gold;width:1%">Transport</th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Papam%C3%B2bil" title="Papamòbil">Papamòbil</a></li> <li><a href="/wiki/Sedia_gestatoria" class="mw-redirect" title="Sedia gestatoria">Sedia gestatoria</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color:gold;width:1%"><a href="/w/index.php?title=Casa_Pontif%C3%ADcia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Casa Pontifícia (encara no existeix)">Casa Pontifícia</a></th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Camarlenc_(esgl%C3%A9sia_cat%C3%B2lica)" title="Camarlenc (església catòlica)">Camarlenc</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_comandants_de_la_Gu%C3%A0rdia_su%C3%AFssa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de comandants de la Guàrdia suïssa (encara no existeix)">Comandant</a> de la <a href="/wiki/Gu%C3%A0rdia_su%C3%AFssa" title="Guàrdia suïssa">Guàrdia suïssa</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Capell%C3%A0_de_la_seva_Santedat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Capellà de la seva Santedat (encara no existeix)">Capellà</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Palat%C3%AD_a_l%27Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Palatí a l'Església Catòlica (encara no existeix)">Palatí</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Majordom_papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Majordom papal (encara no existeix)">Majordom papal</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Gentilhome_papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gentilhome papal (encara no existeix)">Gentilhome</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Predicador_apost%C3%B2lic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Predicador apostòlic (encara no existeix)">Predicador</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Prefactura_d%27Honor_de_Sa_Santedat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Prefactura d'Honor de Sa Santedat (encara no existeix)">Prefactura d'Honor</a></li> <li><a href="/wiki/Prelat_d%27Honor_de_Sa_Santedat" title="Prelat d'Honor de Sa Santedat">Prelat d'Honor</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Pr%C3%ADncep_assistent_del_tro_Papal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Príncep assistent del tro Papal (encara no existeix)">Príncep assistent</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Mestre_del_sagrat_palau_apost%C3%B2lic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mestre del sagrat palau apostòlic (encara no existeix)">Mestre</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color:gold;width:1%">Personal</th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Col%C2%B7legi_Cardenalici" title="Col·legi Cardenalici">Col·legi Cardenalici</a> <ul><li><a href="/wiki/Cardenal" title="Cardenal">Cardenal</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/C%C3%BAria_Pontif%C3%ADcia" title="Cúria Pontifícia">Cúria Pontifícia</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=C%C3%A0mara_apost%C3%B2lica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Càmara apostòlica (encara no existeix)">Càmara apostòlica</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Comissi%C3%B3_Pontif%C3%ADcia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comissió Pontifícia (encara no existeix)">Comissions</a> <ul><li><a href="/wiki/Comissi%C3%B3_Pontif%C3%ADcia_per_l%27Estat_de_la_Ciutat_del_Vatic%C3%A0" title="Comissió Pontifícia per l'Estat de la Ciutat del Vaticà">per l'Estat de la Ciutat del Vaticà</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Consell_pontifici" title="Consell pontifici">Consell</a></li> <li><a href="/wiki/Congregaci%C3%B3_de_la_C%C3%BAria_Romana" title="Congregació de la Cúria Romana">Congregacions</a></li> <li><a href="/wiki/Dicasteri" title="Dicasteri">Dicasteri</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=S%C3%ADnodes_de_Bisbes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sínodes de Bisbes (encara no existeix)">Sinodes</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Cappella_Giulia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cappella Giulia (encara no existeix)">Cappella Giulia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Cor_de_la_Capella_Sixtina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cor de la Capella Sixtina (encara no existeix)">Cor de la Capella Sixtina</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="background-color:gold;width:1%">Vegeu també</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=T%C3%ADtols_nobiliaris_papals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Títols nobiliaris papals (encara no existeix)">Títols nobiliaris</a> <ul><li><a href="/wiki/Noblesa_Negra" title="Noblesa Negra">Noblesa Negra</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Condecoracions_Pontif%C3%ADcies&action=edit&redlink=1" class="new" title="Condecoracions Pontifícies (encara no existeix)">Condecoracions</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Acad%C3%A8mies_Pontif%C3%ADcies&action=edit&redlink=1" class="new" title="Acadèmies Pontifícies (encara no existeix)">Acadèmies Pontifícies</a></li> <li><a href="/wiki/Universitat_pontif%C3%ADcia" title="Universitat pontifícia">Univeritat Pontifícia</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Universitats_Pontif%C3%ADcies_a_Roma&action=edit&redlink=1" class="new" title="Universitats Pontifícies a Roma (encara no existeix)">a Roma</a></li></ul></li> <li><a href="/w/index.php?title=Col%C2%B7legis_Ponfif%C3%ADcis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Col·legis Ponfifícis (encara no existeix)">Col·legis Ponfifícis</a> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Seminari_Pontifici_Rom%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Seminari Pontifici Romà (encara no existeix)">Seminari Pontifici</a></li></ul></li> <li><a href="/wiki/Gu%C3%A0rdia_su%C3%AFssa" title="Guàrdia suïssa">Guàrdia suïssa</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Papable&action=edit&redlink=1" class="new" title="Papable (encara no existeix)">Papable</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_papes_canonitzats&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de papes canonitzats (encara no existeix)">Papes canonitzats</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llegendes_entorn_del_papat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llegendes entorn del papat (encara no existeix)">Llegendes</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Caps_d&#039;Estat_d&#039;Europa" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Caps_d%27Estat_d%27Europa" title="Plantilla:Caps d'Estat d'Europa"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/20px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/40px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Caps_d&#039;Estat_d&#039;Europa" style="font-size:114%;margin:0 4em">Caps d'Estat d'<a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Llista_de_caps_d%27estat_d%27Alb%C3%A0nia" title="Llista de caps d'estat d'Albània">Albània</a>  · <a href="/wiki/President_d%27Alemanya" title="President d'Alemanya">Alemanya</a>  · <a href="/wiki/Copr%C3%ADncep_d%27Andorra" title="Copríncep d'Andorra">Andorra</a>  · <a href="/wiki/President_d%27Arm%C3%A8nia" title="President d'Armènia">Armènia</a>1  · <a href="/wiki/President_d%27%C3%80ustria" title="President d'Àustria">Àustria</a>  · <a href="/wiki/President_de_l%27Azerbaidjan" title="President de l'Azerbaidjan">Azerbaijan</a>1  · <a href="/wiki/Reis_dels_belgues" title="Reis dels belgues">Bèlgica</a>  · <a href="/wiki/President_de_Belar%C3%BAs" title="President de Belarús">Belarús</a>  · <a href="/wiki/Presid%C3%A8ncia_de_B%C3%B2snia_i_Hercegovina" title="Presidència de Bòsnia i Hercegovina">Bòsnia i Hercegovina</a>  · <a href="/wiki/President_de_Bulg%C3%A0ria" title="President de Bulgària">Bulgària</a>  · <a class="mw-selflink selflink">Ciutat del Vaticà</a>  · <a href="/wiki/President_de_Cro%C3%A0cia" title="President de Croàcia">Croàcia</a>  · <a href="/wiki/Reis_de_Dinamarca" title="Reis de Dinamarca">Dinamarca</a>  · <a href="/wiki/President_d%27Eslov%C3%A0quia" title="President d'Eslovàquia">Eslovàquia</a>  · <a href="/wiki/President_d%27Eslov%C3%A8nia" title="President d'Eslovènia">Eslovènia</a>  · <a href="/wiki/Casa_Reial_espanyola" class="mw-redirect" title="Casa Reial espanyola">Espanya</a>  · <a href="/wiki/Cap_d%27Estat_d%27Est%C3%B2nia" title="Cap d'Estat d'Estònia">Estònia</a>  · <a href="/wiki/President_de_Finl%C3%A0ndia" title="President de Finlàndia">Finlàndia</a>  · <a href="/wiki/President_de_la_Rep%C3%BAblica_francesa" class="mw-redirect" title="President de la República francesa">França</a>  · <a href="/wiki/President_de_Ge%C3%B2rgia" title="President de Geòrgia">Geòrgia</a>1  · <a href="/wiki/President_de_Gr%C3%A8cia" title="President de Grècia">Grècia</a>  · <a href="/wiki/Llista_de_caps_d%27estat_d%27Hongria" title="Llista de caps d'estat d'Hongria">Hongria</a>  · <a href="/wiki/President_d%27Irlanda" title="President d'Irlanda">Irlanda</a>  · <a href="/wiki/President_d%27Isl%C3%A0ndia" title="President d'Islàndia">Islàndia</a>  · <a href="/wiki/President_d%27It%C3%A0lia" title="President d'Itàlia">Itàlia</a>  · <a href="/wiki/President_de_Kazakhstan" class="mw-redirect" title="President de Kazakhstan">Kazakhstan</a>1  · <a href="/wiki/President_de_Let%C3%B2nia" title="President de Letònia">Letònia</a>  · <a href="/wiki/Pr%C3%ADncep_de_Liechtenstein" title="Príncep de Liechtenstein">Liechtenstein</a>  · <a href="/wiki/President_de_Litu%C3%A0nia" title="President de Lituània">Lituània</a>  · <a href="/wiki/Gran_Duc_de_Luxemburg" title="Gran Duc de Luxemburg">Luxemburg</a>  · <a href="/wiki/President_de_Maced%C3%B2nia_del_Nord" title="President de Macedònia del Nord">Macedònia del Nord</a>  · <a href="/wiki/President_de_Malta" title="President de Malta">Malta</a>  · <a href="/wiki/President_de_Mold%C3%A0via" title="President de Moldàvia">Moldàvia</a>  · <a href="/wiki/Pr%C3%ADncep_de_M%C3%B2naco" title="Príncep de Mònaco">Mònaco</a>  · <a href="/w/index.php?title=President_de_Montenegro&action=edit&redlink=1" class="new" title="President de Montenegro (encara no existeix)">Montenegro</a>  · <a href="/wiki/Monarquia_de_Noruega" class="mw-redirect" title="Monarquia de Noruega">Noruega</a>  · <a href="/wiki/Reis_dels_Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Reis dels Països Baixos">Països Baixos</a>  · <a href="/wiki/Llista_de_caps_d%27estat_de_Pol%C3%B2nia" title="Llista de caps d'estat de Polònia">Polònia</a>  · <a href="/wiki/President_de_Portugal" title="President de Portugal">Portugal</a>  · <a href="/wiki/Monarquia_del_Regne_Unit" class="mw-redirect" title="Monarquia del Regne Unit">Regne Unit</a>  · <a href="/wiki/President_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="President de la República Txeca">República Txeca</a>  · <a href="/wiki/President_de_Romania" title="President de Romania">Romania</a>  · <a href="/wiki/President_de_R%C3%BAssia" title="President de Rússia">Rússia</a>1  · <a href="/w/index.php?title=Llista_de_Capitans_Regents_de_San_Marino&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de Capitans Regents de San Marino (encara no existeix)">San Marino</a>  · <a href="/w/index.php?title=President_de_S%C3%A8rbia&action=edit&redlink=1" class="new" title="President de Sèrbia (encara no existeix)">Sèrbia</a>  · <a href="/wiki/Reis_de_Su%C3%A8cia" title="Reis de Suècia">Suècia</a>  · <a href="/wiki/Consell_Federal_Su%C3%ADs" class="mw-redirect" title="Consell Federal Suís">Suïssa</a>  · <a href="/wiki/President_de_Turquia" title="President de Turquia">Turquia</a>1  · <a href="/wiki/President_d%27Ucra%C3%AFna" title="President d'Ucraïna">Ucraïna</a>  · <a href="/wiki/President_de_Xipre" title="President de Xipre">Xipre</a>1</div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-even" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/President_d%27Abkh%C3%A0zia" title="President d'Abkhàzia">Abkhàzia</a>1,2  · <a href="/w/index.php?title=President_de_Kosovo&action=edit&redlink=1" class="new" title="President de Kosovo (encara no existeix)">Kosovo</a>2  · <a href="/wiki/President_de_Transn%C3%ADstria" title="President de Transnístria">Transnístria</a>2  · <a href="/wiki/President_d%27Oss%C3%A8tia_del_Sud" title="President d'Ossètia del Sud">Ossètia del Sud</a>1,2  · <a href="/wiki/President_de_la_Rep%C3%BAblica_d%27Artsakh" title="President de la República d'Artsakh">República d'Artsakh</a>1,2  · <a href="/wiki/President_de_Xipre_del_Nord" title="President de Xipre del Nord">Xipre del Nord</a>1,2</div></td></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="2"><div><div style="font-size:85%;"> 1 Parcialment o entera a Àsia, depenent de la definició de la frontera entre Europa i Àsia. 2 <a href="/wiki/Estats_amb_reconeixement_limitat" title="Estats amb reconeixement limitat">Països reconeguts parcialment.</a></div></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX525846">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11975974j">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://d-nb.info/gnd/4044561-6">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/sh85104870">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/VIAF" class="mw-redirect" title="VIAF">VIAF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://viaf.org/en/viaf/137124612">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00569669">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph123939&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica_Online" title="Encyclopædia Britannica Online">Britannica</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.britannica.com/topic/pope">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Enciclop%C3%A8dia_Larousse" title="Enciclopèdia Larousse">Larousse</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.larousse.fr/encyclopedie/divers/pape/76575">1</a>)</li> <li><a class="external text" href="https://wikidata-externalid-url.toolforge.org/?p=4342&url_prefix=https://snl.no/&id=pave">SNL</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/papa" class="extiw" title="wikt:papa">Viccionari</a>    </div><noscript><img src="https://auth.wikimedia.org/loginwiki/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?useformat=desktop&type=1x1&usesul3=1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Papa&oldid=34880997">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Papa&oldid=34880997</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Papes_de_Roma" title="Categoria:Papes de Roma">Papes de Roma</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Jerarquia_eclesi%C3%A0stica" title="Categoria:Jerarquia eclesiàstica">Jerarquia eclesiàstica</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_que_incorporen_una_citaci%C3%B3_de_l%27Enciclop%C3%A8dia_Cat%C3%B2lica_de_1913_amb_refer%C3%A8ncia_a_Wikisource" title="Categoria:Articles que incorporen una citació de l'Enciclopèdia Catòlica de 1913 amb referència a Wikisource">Articles que incorporen una citació de l'Enciclopèdia Catòlica de 1913 amb referència a Wikisource</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 23 març 2025 a les 19:09.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>. </li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Papa&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://www.wikimedia.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29"><img src="/static/images/footer/wikimedia.svg" width="25" height="25" alt="Wikimedia Foundation" lang="en" loading="lazy"></picture></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" width="88" height="31"><img src="/w/resources/assets/mediawiki_compact.svg" alt="Powered by MediaWiki" lang="en" width="25" height="25" loading="lazy"></picture></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-header-container vector-sticky-header-container"> <div id="vector-sticky-header" class="vector-sticky-header"> <div class="vector-sticky-header-start"> <div class="vector-sticky-header-icon-start vector-button-flush-left vector-button-flush-right" aria-hidden="true"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-sticky-header-search-toggle" tabindex="-1" data-event-name="ui.vector-sticky-search-form.icon"> Cerca </button> </div> <div role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box"> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail"> <form action="/w/index.php" id="vector-sticky-search-form" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia"> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-context-bar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-sticky-header-toc vector-sticky-header-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-sticky-header-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-sticky-header-toc-label" for="vector-sticky-header-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-sticky-header-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div class="vector-sticky-header-context-bar-primary" aria-hidden="true" >Papa</div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-end" aria-hidden="true"> <div class="vector-sticky-header-icons"> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-talk-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="talk-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-subject-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="subject-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-history-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="history-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only mw-watchlink" id="ca-watchstar-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="watch-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="wikitext-edit-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-ve-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-viewsource-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-protected-sticky-header"> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-buttons"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet mw-interlanguage-selector" id="p-lang-btn-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn-sticky-header"> 168 llengües </button> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive" id="ca-addsection-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="addsection-sticky-header"> Afegeix un tema </a> </div> <div class="vector-sticky-header-icon-end"> <div class="vector-user-links"> </div> </div> </div> </div> </div> <div class="mw-portlet mw-portlet-dock-bottom emptyPortlet" id="p-dock-bottom"> <ul> </ul> </div> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-658b85fd8d-k89gz","wgBackendResponseTime":249,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.989","walltime":"1.237","ppvisitednodes":{"value":29099,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":286771,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":61032,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":13,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":8,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":129150,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":4,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 892.114 1 -total"," 43.76% 390.408 2 Plantilla:Referències"," 18.21% 162.458 1 Plantilla:Infotaula_càrrec"," 17.36% 154.865 1 Plantilla:Infotaula"," 12.99% 115.877 49 Plantilla:Ref-web"," 10.73% 95.694 28 Plantilla:Ref-llibre"," 6.57% 58.603 8 Plantilla:Citar_ref"," 5.64% 50.343 51 Plantilla:Data_consulta"," 5.34% 47.609 1 Plantilla:Una_o_dos_imatges_dins_infotaula"," 5.29% 47.199 1 Plantilla:Autoritat"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.210","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":3876206,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-api-int.eqiad.main-5964b7444-6vp7g","timestamp":"20250407124437","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Papa","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Papa","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q19546","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q19546","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2003-03-08T17:32:50Z","dateModified":"2025-03-23T17:09:37Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/d\/d5\/Pope_Francis_in_March_2013.jpg","headline":"bisbe de Roma, cap de l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica i cap d'Estat de Ciutat del Vatic\u00e0"}</script> </body> </html>