CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Història de l'ordinador personal - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"a41225fa-02db-4392-970b-cbb7424ec22e","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Història_de_l'ordinador_personal","wgTitle":"Història de l'ordinador personal","wgCurRevisionId":32821358,"wgRevisionId":32821358,"wgArticleId":939921,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles amb referències sense format","Articles amb enllaços externs no actius","Història de la informàtica","Ordinadors personals"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Història_de_l'ordinador_personal","wgRelevantArticleId":939921,"wgIsProbablyEditable":true, "wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":70000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q2359420","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled" :false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin", "mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Mark8Computer.JPG/1200px-Mark8Computer.JPG"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="900"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Mark8Computer.JPG/800px-Mark8Computer.JPG"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="600"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Mark8Computer.JPG/640px-Mark8Computer.JPG"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="480"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Història de l'ordinador personal - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Història_de_l_ordinador_personal rootpage-Història_de_l_ordinador_personal skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Hist%C3%B2ria+de+l%27ordinador+personal" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Hist%C3%B2ria+de+l%27ordinador+personal" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Hist%C3%B2ria+de+l%27ordinador+personal" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Hist%C3%B2ria+de+l%27ordinador+personal" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Etimologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Etimologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Etimologia</span> </div> </a> <ul id="toc-Etimologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mainframes,_miniordinadors,_i_microordinadors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Mainframes,_miniordinadors,_i_microordinadors"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Mainframes, miniordinadors, i microordinadors</span> </div> </a> <ul id="toc-Mainframes,_miniordinadors,_i_microordinadors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Microprocessador_i_reducció_de_costos" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Microprocessador_i_reducció_de_costos"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Microprocessador i reducció de costos</span> </div> </a> <ul id="toc-Microprocessador_i_reducció_de_costos-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Inicis_de_la_indústria_de_l'ordinador_personal" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Inicis_de_la_indústria_de_l'ordinador_personal"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Inicis de la indústria de l'ordinador personal</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Inicis_de_la_indústria_de_l'ordinador_personal-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Inicis de la indústria de l'ordinador personal</span> </button> <ul id="toc-Inicis_de_la_indústria_de_l'ordinador_personal-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Kenbak-1" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Kenbak-1"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Kenbak-1</span> </div> </a> <ul id="toc-Kenbak-1-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Datapoint_2200" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Datapoint_2200"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>Datapoint 2200</span> </div> </a> <ul id="toc-Datapoint_2200-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-MICRAL_N" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#MICRAL_N"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3</span> <span>MICRAL N</span> </div> </a> <ul id="toc-MICRAL_N-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Xerox_Alto_i_Xerox_Star" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Xerox_Alto_i_Xerox_Star"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.4</span> <span>Xerox Alto i Xerox Star</span> </div> </a> <ul id="toc-Xerox_Alto_i_Xerox_Star-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-IBM_5100" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#IBM_5100"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.5</span> <span>IBM 5100</span> </div> </a> <ul id="toc-IBM_5100-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Altair_8800" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Altair_8800"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.6</span> <span>Altair 8800</span> </div> </a> <ul id="toc-Altair_8800-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Homebrew_Computer_Club" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Homebrew_Computer_Club"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.7</span> <span>Homebrew Computer Club</span> </div> </a> <ul id="toc-Homebrew_Computer_Club-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Altres_màquines_de_l'era" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Altres_màquines_de_l'era"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.8</span> <span>Altres màquines de l'era</span> </div> </a> <ul id="toc-Altres_màquines_de_l'era-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-1977_i_l'aparició_de_la_"Trinitat"" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#1977_i_l'aparició_de_la_"Trinitat""> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>1977 i l'aparició de la "Trinitat"</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-1977_i_l'aparició_de_la_"Trinitat"-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció 1977 i l'aparició de la "Trinitat"</span> </button> <ul id="toc-1977_i_l'aparició_de_la_"Trinitat"-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Apple_II" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Apple_II"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>Apple II</span> </div> </a> <ul id="toc-Apple_II-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-TRS-80" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#TRS-80"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2</span> <span>TRS-80</span> </div> </a> <ul id="toc-TRS-80-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-PET" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#PET"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3</span> <span>PET</span> </div> </a> <ul id="toc-PET-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Ordinadors_de_casa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Ordinadors_de_casa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Ordinadors de casa</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Ordinadors_de_casa-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Ordinadors de casa</span> </button> <ul id="toc-Ordinadors_de_casa-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Atari_400/800" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Atari_400/800"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span>Atari 400/800</span> </div> </a> <ul id="toc-Atari_400/800-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Texas_Instruments_TI-99" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Texas_Instruments_TI-99"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2</span> <span>Texas Instruments TI-99</span> </div> </a> <ul id="toc-Texas_Instruments_TI-99-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Commodore_VIC-20,_Commodore_64_i_Commodore_Amiga" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Commodore_VIC-20,_Commodore_64_i_Commodore_Amiga"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3</span> <span>Commodore VIC-20, Commodore 64 i Commodore Amiga</span> </div> </a> <ul id="toc-Commodore_VIC-20,_Commodore_64_i_Commodore_Amiga-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-BBC_Micro" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#BBC_Micro"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.4</span> <span>BBC Micro</span> </div> </a> <ul id="toc-BBC_Micro-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Guerra_de_preus_i_caiguda" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Guerra_de_preus_i_caiguda"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.5</span> <span>Guerra de preus i caiguda</span> </div> </a> <ul id="toc-Guerra_de_preus_i_caiguda-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-IBM_PC" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#IBM_PC"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>IBM PC</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-IBM_PC-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció IBM PC</span> </button> <ul id="toc-IBM_PC-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Clons_de_l'IBM_PC" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Clons_de_l'IBM_PC"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7.1</span> <span>Clons de l'IBM PC</span> </div> </a> <ul id="toc-Clons_de_l'IBM_PC-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Apple_Lisa_i_Macintosh" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Apple_Lisa_i_Macintosh"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Apple Lisa i Macintosh</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Apple_Lisa_i_Macintosh-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Apple Lisa i Macintosh</span> </button> <ul id="toc-Apple_Lisa_i_Macintosh-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Proliferació_de_les_GUI" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Proliferació_de_les_GUI"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8.1</span> <span>Proliferació de les GUI</span> </div> </a> <ul id="toc-Proliferació_de_les_GUI-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Domini_dels_clons_de_PC" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Domini_dels_clons_de_PC"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Domini dels clons de PC</span> </div> </a> <ul id="toc-Domini_dels_clons_de_PC-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Dècades_de_1990_i_2000" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Dècades_de_1990_i_2000"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Dècades de 1990 i 2000</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Dècades_de_1990_i_2000-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Dècades de 1990 i 2000</span> </button> <ul id="toc-Dècades_de_1990_i_2000-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-NeXT" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#NeXT"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.1</span> <span>NeXT</span> </div> </a> <ul id="toc-NeXT-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-CD-ROM_i_CD-RW,_MP3" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#CD-ROM_i_CD-RW,_MP3"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.2</span> <span>CD-ROM i CD-RW, MP3</span> </div> </a> <ul id="toc-CD-ROM_i_CD-RW,_MP3-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Thinkpad" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Thinkpad"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.3</span> <span>Thinkpad</span> </div> </a> <ul id="toc-Thinkpad-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Zip_drive" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Zip_drive"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.4</span> <span>Zip drive</span> </div> </a> <ul id="toc-Zip_drive-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Dell" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Dell"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.5</span> <span>Dell</span> </div> </a> <ul id="toc-Dell-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Power_Macintosh,_PowerPC" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Power_Macintosh,_PowerPC"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.6</span> <span>Power Macintosh, PowerPC</span> </div> </a> <ul id="toc-Power_Macintosh,_PowerPC-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Risc_PC" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Risc_PC"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.7</span> <span>Risc PC</span> </div> </a> <ul id="toc-Risc_PC-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-BeBox" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#BeBox"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.8</span> <span>BeBox</span> </div> </a> <ul id="toc-BeBox-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-clons_com_a_estàndard,_ressorgiment_d'Apple" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#clons_com_a_estàndard,_ressorgiment_d'Apple"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.9</span> <span>clons com a estàndard, ressorgiment d'Apple</span> </div> </a> <ul id="toc-clons_com_a_estàndard,_ressorgiment_d'Apple-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Rambus_RDRAM" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Rambus_RDRAM"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.10</span> <span>Rambus RDRAM</span> </div> </a> <ul id="toc-Rambus_RDRAM-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-USB,_reproductor_de_DVD" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#USB,_reproductor_de_DVD"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.11</span> <span>USB, reproductor de DVD</span> </div> </a> <ul id="toc-USB,_reproductor_de_DVD-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Hewlett-Packard" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Hewlett-Packard"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.12</span> <span>Hewlett-Packard</span> </div> </a> <ul id="toc-Hewlett-Packard-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-64_bits" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#64_bits"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.13</span> <span>64 bits</span> </div> </a> <ul id="toc-64_bits-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Lenovo" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Lenovo"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.14</span> <span>Lenovo</span> </div> </a> <ul id="toc-Lenovo-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Wi-Fi,_monitor_LCD,_processador_mulinucli,_memòria_flash" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Wi-Fi,_monitor_LCD,_processador_mulinucli,_memòria_flash"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.15</span> <span>Wi-Fi, monitor LCD, processador mulinucli, memòria flash</span> </div> </a> <ul id="toc-Wi-Fi,_monitor_LCD,_processador_mulinucli,_memòria_flash-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Servidors_i_xarxes_basats_en_microprocessadors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Servidors_i_xarxes_basats_en_microprocessadors"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.16</span> <span>Servidors i xarxes basats en microprocessadors</span> </div> </a> <ul id="toc-Servidors_i_xarxes_basats_en_microprocessadors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Mercat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Mercat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Mercat</span> </div> </a> <ul id="toc-Mercat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">14</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Història de l'ordinador personal</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 9 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-9" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">9 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%AA%D8%A7%D8%B1%D9%8A%D8%AE_%D8%A7%D9%84%D8%AD%D9%88%D8%A7%D8%B3%D9%8A%D8%A8_%D8%A7%D9%84%D8%B4%D8%AE%D8%B5%D9%8A%D8%A9" title="تاريخ الحواسيب الشخصية - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="تاريخ الحواسيب الشخصية" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/History_of_personal_computers" title="History of personal computers - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="History of personal computers" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_las_computadoras_personales" title="Historia de las computadoras personales - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Historia de las computadoras personales" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Histoire_des_ordinateurs_personnels" title="Histoire des ordinateurs personnels - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Histoire des ordinateurs personnels" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%94%D7%99%D7%A1%D7%98%D7%95%D7%A8%D7%99%D7%94_%D7%A9%D7%9C_%D7%94%D7%9E%D7%97%D7%A9%D7%91_%D7%94%D7%90%D7%99%D7%A9%D7%99" title="היסטוריה של המחשב האישי - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="היסטוריה של המחשב האישי" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%83%91%E3%83%BC%E3%82%BD%E3%83%8A%E3%83%AB%E3%82%B3%E3%83%B3%E3%83%94%E3%83%A5%E3%83%BC%E3%82%BF%E5%8F%B2" title="パーソナルコンピュータ史 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="パーソナルコンピュータ史" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Sejarah_komputer_peribadi" title="Sejarah komputer peribadi - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Sejarah komputer peribadi" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B3ria_do_computador_pessoal" title="História do computador pessoal - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="História do computador pessoal" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%98%D1%81%D1%82%D0%BE%D1%80%D0%B8%D1%8F_%D0%BF%D0%B5%D1%80%D1%81%D0%BE%D0%BD%D0%B0%D0%BB%D1%8C%D0%BD%D1%8B%D1%85_%D0%BA%D0%BE%D0%BC%D0%BF%D1%8C%D1%8E%D1%82%D0%B5%D1%80%D0%BE%D0%B2" title="История персональных компьютеров - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="История персональных компьютеров" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2359420#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&oldid=32821358" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&id=32821358&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FHist%25C3%25B2ria_de_l%2527ordinador_personal"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FHist%25C3%25B2ria_de_l%2527ordinador_personal"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Hist%C3%B2ria+de+l%27ordinador+personal"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2359420" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Mark8Computer.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Mark8Computer.JPG/220px-Mark8Computer.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Mark8Computer.JPG/330px-Mark8Computer.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Mark8Computer.JPG/440px-Mark8Computer.JPG 2x" data-file-width="2848" data-file-height="2136" /></a><figcaption><a href="/wiki/Mark-8" title="Mark-8">Mark-8</a>.</figcaption></figure> <p>La <b>història de l'ordinador personal</b> va començar a la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_de_1970" class="mw-redirect" title="Dècada de 1970">dècada de 1970</a>. Un <a href="/wiki/Ordinador_personal" title="Ordinador personal">ordinador personal</a> està orientat a l'ús individual i es diferencia d'un ordinador <a href="/wiki/Mainframe" class="mw-redirect" title="Mainframe">mainframe</a>, on les peticions de l'usuari final són filtrades a través del personal d'operació o un sistema de <a href="/wiki/Temps_compartit_(inform%C3%A0tica)" class="mw-redirect" title="Temps compartit (informàtica)">temps compartit</a>, en el qual un <a href="/wiki/CPU" class="mw-redirect" title="CPU">processador</a> gran és compartit per molts individus. Després del desenvolupament del <a href="/wiki/Microprocessador" title="Microprocessador">microprocessador</a>, els ordinadors personals van arribar a ser més econòmics i es van popularitzar. Els primers ordinadors personals, generalment anomenats <a href="/wiki/Microordinador" title="Microordinador">microordinadors</a>, van ser venuts sovint com <a href="/wiki/Kit_electr%C3%B2nic" title="Kit electrònic">kits electrònics</a> i en nombres limitats. De fet, tenien interès, principalment, per als aficionats i tècnics. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Etimologia">Etimologia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Etimologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Originalment, el terme "ordinador personal" va aparèixer en un article del <a href="/wiki/New_York_Times" class="mw-redirect" title="New York Times">New York Times</a> el 3 de novembre de 1962, informant de la visió de <a href="/w/index.php?title=John_W._Mauchly&action=edit&redlink=1" class="new" title="John W. Mauchly (encara no existeix)">John W. Mauchly</a> sobre el futur de la programació, segons el que estableix una recent reunió de l'<a href="/w/index.php?title=American_Institute_of_Industrial_Engineers&action=edit&redlink=1" class="new" title="American Institute of Industrial Engineers (encara no existeix)">American Institute of Industrial Engineers</a>. Mauchly va indicar que "<i>No hi ha raó per suposar que un noi o noia mitjana, no pugui ser propietari d'un <a href="/wiki/Ordinador_personal" title="Ordinador personal">ordinador personal</a></i>".<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Sis anys més tard, un fabricant va prendre el risc de referir al seu producte d'aquesta manera, quan <a href="/wiki/Hewlett-Packard" title="Hewlett-Packard">Hewlett-Packard</a> va fer publicitat dels seus "Powerful Computing Genie" com "El nou ordinador personal <a href="/wiki/Hewlett-Packard_9100A" title="Hewlett-Packard 9100A">Hewlett-Packard 9100A</a>".<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest anunci va ser jutjat com a massa radical per l'audiència a la qual anava destinat, i va ser reemplaçat per un anunci molt més sobri per a la calculadora programable <a href="/wiki/HP_9100A" class="mw-redirect" title="HP 9100A">HP 9100A</a>.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Durant els següents set anys, la frase havia guanyat suficient reconeixement, de manera que, quan la <a href="/wiki/Revista_Byte" class="mw-redirect" title="Revista Byte">revista Byte</a> publicar la seva primera edició, es va referir als seus lectors com "<i>en el camp de la computació personal</i>",<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i <a href="/w/index.php?title=Creative_Computing&action=edit&redlink=1" class="new" title="Creative Computing (encara no existeix)">Creative Computing</a> va definir l'ordinador personal com un "<i>sistema de (no) temps compartit, comptant amb suficient potència de processament, i capacitats d'emmagatzematge per satisfer les necessitats d'un usuari individual</i>".<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Dos anys més tard, va passar el que la revista Byte va anomenar la "Trinitat de 1977" dels petits ordinadors preacoblats, ja que van arribar al mercat<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> l'<a href="/wiki/Apple_II" title="Apple II">Apple II</a> i el <a href="/wiki/PET_2001" class="mw-redirect" title="PET 2001">PET 2001</a>, que van ser promocionats com ordinadors personals,<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> mentre que el <a href="/wiki/TRS-80" title="TRS-80">TRS-80</a> era descrit com un <a href="/wiki/Microordinador" title="Microordinador">microordinador</a> emprat per a les tasques de la llar incloent la "gestió financera personal". El 1979 van ser venuts al voltant de mig milió de microordinadors, i els joves d'aquella època van tenir un nou concepte de l'ordinador personal.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Mainframes,_miniordinadors,_i_microordinadors"><span id="Mainframes.2C_miniordinadors.2C_i_microordinadors"></span>Mainframes, miniordinadors, i microordinadors</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Mainframes, miniordinadors, i microordinadors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Mainframe" class="mw-redirect" title="Mainframe">Mainframe</a> i <a href="/wiki/Miniordinador" title="Miniordinador">miniordinador</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Televideo925Terminal_adjusted.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Televideo925Terminal_adjusted.jpg/220px-Televideo925Terminal_adjusted.jpg" decoding="async" width="220" height="189" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Televideo925Terminal_adjusted.jpg/330px-Televideo925Terminal_adjusted.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Televideo925Terminal_adjusted.jpg/440px-Televideo925Terminal_adjusted.jpg 2x" data-file-width="1232" data-file-height="1059" /></a><figcaption>Abans de l'adveniment de l'<a href="/wiki/Ordinador_personal" title="Ordinador personal">ordinador personal</a>, els <a href="/wiki/Terminal_d%27ordinador" title="Terminal d'ordinador">terminals d'ordinador</a> van ser usats per a l'accés a <a href="/wiki/Temps_compartit_(inform%C3%A0tica)" class="mw-redirect" title="Temps compartit (informàtica)">temps compartit</a> dels ordinadors centrals (<a href="/wiki/Mainframes" class="mw-redirect" title="Mainframes">mainframes</a>)</figcaption></figure> <p>Abans de la introducció del <a href="/wiki/Microprocessador" title="Microprocessador">microprocessador</a> a principis de la dècada del 1970, els ordinadors generalment eren sistemes grans i costosos els amos eren grans corporacions, universitats, agències governamentals, i institucions de mida similar. Els usuaris finals, generalment, no interaccionaven directament amb la màquina, sinó que preparaven tasques per al vostre ordinador en equips fora de línia com <a href="/wiki/Perforadora_de_targetes" class="mw-redirect" title="Perforadora de targetes">perforadores de targetes</a>. Diverses assignacions per a l'ordinador serien recollides i processades en <a href="/w/index.php?title=Proc%C3%A9s_per_lots&action=edit&redlink=1" class="new" title="Procés per lots (encara no existeix)">procés per lots</a>. Després que el treball ha acabat, els usuaris podien recollir els resultats. En alguns casos, podria trigar hores o dies entre sotmetre un treball al centre de programació i la recepció de la sortida. </p><p>Una forma més interactiva d'ús de l'ordinador es desenvolupa comercialment per mitjans de la dècada del 1960. En un sistema de <a href="/wiki/Temps_compartit_(inform%C3%A0tica)" class="mw-redirect" title="Temps compartit (informàtica)">temps compartit</a>, múltiples terminals permetre a molta gent compartir l'ús d'un processador d'ordinador <a href="/wiki/Mainframe" class="mw-redirect" title="Mainframe">mainframe</a>. Això era comú en aplicacions empresarials i en ciència i enginyeria. </p><p>Un model diferent de l'ús de l'ordinador va ser presagiat en la manera en què van ser usats els primerencs ordinadors experimentals precomercials, on un usuari tenia ús exclusiu d'un processador.<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En llocs com el <a href="/wiki/MIT" class="mw-redirect" title="MIT">MIT</a>, els estudiants amb accés a alguns dels primers ordinadors van experimentar amb aplicacions que avui serien típiques d'un ordinador personal, per exemple: el <a href="/wiki/Disseny_assistit_per_ordinador" title="Disseny assistit per ordinador">disseny assistit per ordinador</a> va ser previst pel <a href="/w/index.php?title=T-square&action=edit&redlink=1" class="new" title="T-square (encara no existeix)">T-square</a>, un programa escrit l'any 1961, i un ancestre dels jocs d'ordinador d'avui es va trobar al <a href="/w/index.php?title=Spacewar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Spacewar (encara no existeix)">Spacewar</a> del 1962. Alguns dels primers ordinadors que van poder haver-se anomenat "<i>personals</i>" eren <a href="/wiki/Miniordinador" title="Miniordinador">miniordinadors</a> primerencs com ara: el <a href="/w/index.php?title=LINC&action=edit&redlink=1" class="new" title="LINC (encara no existeix)">LINC</a> i el <a href="/wiki/PDP-8" title="PDP-8">PDP-8</a>, i posteriorment el <a href="/w/index.php?title=VAX&action=edit&redlink=1" class="new" title="VAX (encara no existeix)">VAX</a>, i miniordinadors més grans de <a href="/wiki/Digital_Equipment_Corporation" title="Digital Equipment Corporation">Digital Equipment Corporation</a> (DEC), <a href="/wiki/Data_General" title="Data General">Data General</a>, <a href="/w/index.php?title=Prime_Computer&action=edit&redlink=1" class="new" title="Prime Computer (encara no existeix)">Prime Computer</a>, i altres. Per als estàndards d'avui, eren molt grans (al voltant de la mida d'un refrigerador) i de cost prohibitiu (típicament desenes de milers de dòlars), i per tant rarament van ser comprats per individus. No obstant això, eren molt més petits, menys costosos, i generalment més simples d'operar que molts dels ordinadors <a href="/wiki/Mainframe" class="mw-redirect" title="Mainframe">mainframes</a> d'aquest temps, per tant, eren assequibles pels laboratoris individuals i projectes de recerca. Els miniordinadors van alliberar en gran part, a aquestes organitzacions, el <a href="/wiki/Processament_per_lots" title="Processament per lots">processament per lots</a> i de la burocràcia d'un centre de programació comercial o universitari. </p><p>A més a més, els miniordinadors eren, relativament, més <a href="/wiki/Interactiu" class="mw-redirect" title="Interactiu">interactius</a> que les unitats centrals, i aviat tindrien els seus propis <a href="/wiki/Sistema_operatiu" title="Sistema operatiu">sistemes operatius</a>. El miniordinador <a href="/w/index.php?title=Xerox_Alt&action=edit&redlink=1" class="new" title="Xerox Alt (encara no existeix)">Xerox Alt</a> (1973) va ser una fita en el desenvolupament dels ordinadors personals, per la seva <a href="/wiki/Interf%C3%ADcie_gr%C3%A0fica_d%27usuari" title="Interfície gràfica d'usuari">interfície gràfica d'usuari</a>, pantalla de <a href="/wiki/Mapa_de_bits" title="Mapa de bits">mapa de bits</a> d'alta resolució, gran emmagatzematge de memòria intern i extern, <a href="/wiki/Ratol%C3%AD_d%27ordinador" class="mw-redirect" title="Ratolí d'ordinador">ratolí</a>, i programari especial.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Ja el 1945, <a href="/wiki/Vannevar_Bush" title="Vannevar Bush">Vannevar Bush</a>, en un assaig anomenat <a href="/w/index.php?title=As_We_May_Think&action=edit&redlink=1" class="new" title="As We May Think (encara no existeix)">As We May Think</a> (com podem pensar), va esbossar una possible solució al creixent problema de l'emmagatzematge i la recuperació d'informació. En el que va ser anomenat més tard com <a href="/wiki/The_Mother_of_All_Demos" title="The Mother of All Demos">The Mother of All Demos</a> (la mare de totes les demostracions), l'investigador <a href="/wiki/Douglas_Engelbart" title="Douglas Engelbart">Douglas Engelbart</a> del SRI va donar, el 1968, una vista preliminar del que es convertiria en les grapes de la vida laboral diària en el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xxi</span>: l'<a href="/wiki/Email" class="mw-redirect" title="Email">email</a>, l'<a href="/wiki/Hipertext" title="Hipertext">hipertext</a>, el <a href="/wiki/Processador_de_text" title="Processador de text">Processador de text</a>, la <a href="/wiki/Videoconfer%C3%A8ncia" title="Videoconferència">Videoconferència</a>, i el <a href="/wiki/Ratol%C3%AD_d%27ordinador" class="mw-redirect" title="Ratolí d'ordinador">ratolí</a>. La demostració era la culminació de la recerca al laboratori <a href="/w/index.php?title=Augmentation_Research_Center&action=edit&redlink=1" class="new" title="Augmentation Research Center (encara no existeix)">Augmentation Research Center</a> d'Engelbart, que es va concentrar en l'aplicació de la tecnologia de programació per facilitar pensament humà creatiu. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Microprocessador_i_reducció_de_costos"><span id="Microprocessador_i_reducci.C3.B3_de_costos"></span>Microprocessador i reducció de costos</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Microprocessador i reducció de costos"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Microprocessador" title="Microprocessador">Microprocessador</a></div> <p>Els <a href="/wiki/Miniordinador" title="Miniordinador">miniordinadors</a>, ancestres del modern ordinador personal, van usar una primerenca tecnologia de <a href="/wiki/Circuit_integrat" title="Circuit integrat">circuits integrats</a> (microxip), que va reduir la mida i el cost, però no contenia al <a href="/wiki/Microprocessador" title="Microprocessador">microprocessador</a> en un xip. Això significava que encara eren grans i difícils de fabricar just com els seus predecessors els mainframes. Després que el "ordinador en un xip" fos comercialitzat, el cost per manufacturar un sistema de programació va caure dramàticament. L'aritmètica, lògica, i funcions de control, que prèviament van ocupar diverses i costoses plaques de <a href="/wiki/Circuit_impr%C3%A8s" title="Circuit imprès">circuits impresos</a> ara eren a un sol <a href="/wiki/Circuit_integrat" title="Circuit integrat">circuit integrat</a>, fent possible produir-los en grans volums. Concurrentment, els avenços en el desenvolupament de la memòria d'<a href="/wiki/Estat_s%C3%B2lid" class="mw-redirect" title="Estat sòlid">estat sòlid</a> van eliminar la voluminosa, costosa i famolenca d'energia <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_de_nucli_magn%C3%A8tic" class="mw-redirect" title="Memòria de nucli magnètic">memòria de nucli magnètic</a> usada en prèvies generacions d'ordinadors. </p><p>Hi havia alguns investigadors a llocs com ara <a href="/wiki/SRI_International" title="SRI International">SRI</a> i <a href="/w/index.php?title=Xerox_PARC&action=edit&redlink=1" class="new" title="Xerox PARC (encara no existeix)">Xerox PARC</a> que estaven treballant en ordinadors que una sola persona pogués utilitzar i puguin ser connectats per xarxes ràpides i versàtils: no <a href="/wiki/Ordinador_personal" title="Ordinador personal">ordinador de casa</a> (<i>home computer</i>), sinó un <a href="/wiki/Ordinador_personal" title="Ordinador personal">ordinador personal</a>. </p> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Intel_4004.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/52/Intel_4004.jpg/140px-Intel_4004.jpg" decoding="async" width="140" height="135" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/52/Intel_4004.jpg/210px-Intel_4004.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/52/Intel_4004.jpg/280px-Intel_4004.jpg 2x" data-file-width="300" data-file-height="289" /></a><figcaption>L'<a href="/wiki/Intel_4004" title="Intel 4004">Intel 4004</a>, el primer <a href="/wiki/Microprocessador" title="Microprocessador">microprocessador</a></figcaption></figure> <p>Després de la introducció el 1972 de l'<a href="/wiki/Intel_4004" title="Intel 4004">Intel 4004</a>, els costos dels microprocessadors van declinar ràpidament. L'any 1974, la revista d'electrònica nord-americana <a href="/w/index.php?title=R%C3%A0dio-Electronics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ràdio-Electronics (encara no existeix)">Ràdio-Electronics</a> va descriure el kit d'ordinador <a href="/wiki/Mark-8" title="Mark-8">Mark-8</a>, basat en el processador <a href="/wiki/Intel_8008" title="Intel 8008">Intel 8008</a>. El gener de l'any següent, la revista <a href="/wiki/Popular_Electronics" title="Popular Electronics">Popular Electronics</a> va publicar un article que descrivia un kit basat en l'<a href="/wiki/Intel_8080" title="Intel 8080">Intel 8080</a>, un processador una mica més potent i més fàcil d'utilitzar. L'<a href="/wiki/Altair_8800" title="Altair 8800">Altair 8800</a> es va vendre extraordinàriament bé, encara que la grandària de la memòria inicial estava limitat a uns pocs centenars de bytes i no hi havia programari disponible. No obstant això, el kit de l'Altair era molt menys costós que un sistema de desenvolupament d'Intel d'aquest temps, així que va ser comprat per companyies interessades a desenvolupar un control de microprocessador pels seus propis productes. Targetes d'expansió de memòria i perifèrics van ser aviat llistades per les manufacturadores originals, i més tard, per manufacturadores de dispositius endollables compatibles. El primer producte de <a href="/wiki/Microsoft" title="Microsoft">Microsoft</a> va ser un <a href="/wiki/Int%C3%A8rpret_(inform%C3%A0tica)" title="Intèrpret (informàtica)">interpretador</a> <a href="/wiki/BASIC" title="BASIC">BASIC</a> de 4 <a href="/wiki/Kilobyte" title="Kilobyte">kilobytes</a> en <a href="/w/index.php?title=Cinta_de_paper_perforat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cinta de paper perforat (encara no existeix)">cinta de paper perforat</a>, l'<a href="/wiki/Altair_BASIC" title="Altair BASIC">Altair BASIC</a>, que va permetre que els usuaris desenvolupessin programes en un <a href="/w/index.php?title=Llenguatge_d%27ordinador&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llenguatge d'ordinador (encara no existeix)">llenguatge</a> d'<a href="/wiki/Llenguatge_d%27alt_nivell" class="mw-redirect" title="Llenguatge d'alt nivell">alt nivell</a>. L'alternativa era <a href="/wiki/Assemblador" class="mw-redirect" title="Assemblador">acoblar</a> a mà el <a href="/wiki/Codi_de_m%C3%A0quina" class="mw-redirect" title="Codi de màquina">codi de màquina</a> que podia ser carregat directament a la memòria del microordinador emprant un panell frontal de commutadors, botons i <a href="/wiki/LED" class="mw-redirect" title="LED">LEDs</a>. Mentre que el panell frontal del maquinari emulava als utilitzats pels primers mainframes i miniordinadors, després d'un curt temps, l'entrada/sortida a través d'un terminal era la interfície home-màquina preferida, i els panells frontals van arribar a extingir-se. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Inicis_de_la_indústria_de_l'ordinador_personal"><span id="Inicis_de_la_ind.C3.BAstria_de_l.27ordinador_personal"></span>Inicis de la indústria de l'ordinador personal</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Inicis de la indústria de l'ordinador personal"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Kenbak-1">Kenbak-1</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Kenbak-1"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Kenbak-1" title="Kenbak-1">Kenbak-1</a></div> <p>El Kenbak-1 és considerat pel <a href="/wiki/Computer_History_Museum" title="Computer History Museum">Computer History Museum</a> com el primer ordinador personal del món. Va ser dissenyat i inventat per <a href="/w/index.php?title=John_Blankenbaker&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Blankenbaker (encara no existeix)">John Blankenbaker</a> de <a href="/w/index.php?title=Kenbak_Corporation&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kenbak Corporation (encara no existeix)">Kenbak Corporation</a> en el 1970, i va ser venut per primera vegada a principis del 1971. A diferència d'un <a href="/wiki/Ordinador_personal" title="Ordinador personal">ordinador personal</a> modern, el Kenbak-1 va ser construït amb circuits integrats <a href="/wiki/Tecnologia_TTL" title="Tecnologia TTL">TTL</a> de <a href="/w/index.php?title=Baixa_escala_d%27integraci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Baixa escala d'integració (encara no existeix)">baixa escala d'integració</a>, i no va usar un microprocessador. El sistema primer va vendre per $ 750. Només al voltant de 40 màquines van ser construïdes i venudes. L'any 1973, la producció del Kenbak-1 es va aturar mentre que Kenbak Corporation va desaparèixer. </p><p>Amb només 256 bytes de memòria, una mida paraula de 8 bits, i l'entrada i la sortida restringida a llums i interruptors, el Kenbak-1 era més útil per aprendre els principis de la programació, però no era capaç de córrer programes d'aplicació. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Datapoint_2200">Datapoint 2200</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Datapoint 2200"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Datapoint2200img.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Datapoint2200img.jpg/220px-Datapoint2200img.jpg" decoding="async" width="220" height="159" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Datapoint2200img.jpg/330px-Datapoint2200img.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9c/Datapoint2200img.jpg 2x" data-file-width="381" data-file-height="275" /></a><figcaption>1970: Datapoint 2200</figcaption></figure> <p>Un <a href="/wiki/Terminal_d%27ordinador" title="Terminal d'ordinador">terminal</a> programable anomenat <a href="/wiki/Datapoint_2200" title="Datapoint 2200">Datapoint 2200</a> és primer dispositiu conegut que porta una certa i significativa semblança al de l'ordinador personal modern, amb una <a href="/wiki/Pantalla_d%27ordinador" class="mw-redirect" title="Pantalla d'ordinador">pantalla</a>, <a href="/wiki/Teclat_d%27ordinador" title="Teclat d'ordinador">teclat</a>, i emmagatzematge per al programa.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va ser fet el 1970 per <a href="/w/index.php?title=Datapoint&action=edit&redlink=1" class="new" title="Datapoint (encara no existeix)">CTC</a> (ara conegut com a Datapoint), i era un sistema complet en una petita carcassa que tenia una base aproximada d'equips de treball sobre aspectes específics. El <i>City Protocol</i> es desenvoluparà per etapes amb una duomponents discrets, encara que la companyia havia comissionat a <a href="/wiki/Intel" title="Intel">Intel</a> perquè desenvolupés una unitat central en un xip; Hi va haver una ruptura entre CTC i Intel, i el microprocessador que Intel havia desenvolupat no va ser usat. Intel aviat comercialitzà una versió modificada d'aquest xip com l'<a href="/wiki/Intel_8008" title="Intel 8008">Intel 8008</a>, el primer microprocessador de 8 bits del món.<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per tant, les necessitats i els requisits del Datapoint 2200 van determinar la naturalesa del 8008, sobre el qual van ser basats tots els successius processadors usats en <a href="/w/index.php?title=PC_compatible&action=edit&redlink=1" class="new" title="PC compatible (encara no existeix)">PC compatibles</a> amb IBM. Addicionalment, el disseny del CPU multi-xip de Datapoint 2200 i el disseny final d'Intel 8008 eren tan similars que els dos són en gran part compatibles en el programari, per tant, el Datapoint 2200, des d'una perspectiva pràctica, pot ser considerat com si de fet fos accionat per un 8008, el que també ho fa un fort candidat al títol de "primer microordinador". </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="MICRAL_N">MICRAL N</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: MICRAL N"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Micral" title="Micral">Micral</a></div> <p>La companyia francesa R2E va ser formada, per dos enginyers anteriors de la companyia <a href="/w/index.php?title=Intertechnique&action=edit&redlink=1" class="new" title="Intertechnique (encara no existeix)">Intertechnique</a>, per vendre el seu disseny de microordinador basat en l'<a href="/wiki/Intel_8008" title="Intel 8008">Intel 8008</a>. El sistema va ser originalment desenvolupat en l'<a href="/w/index.php?title=Institut_National_de_la_Recherche_Agronomique&action=edit&redlink=1" class="new" title="Institut National de la Recherche Agronomique (encara no existeix)">Institut National de la Recherche Agronomique</a> per automatitzar mesuraments higromètriques. El sistema va córrer a 500 kilocicles i va incloure 16 KB de memòria, i es va vendre per 8500 francs (com $ 1300). </p><p>Un bus, anomenat Pluribus va ser introduït i permetia la connexió de fins a 14 targetes. Diferents targetes per a entrada/sortida digital, entrada/sortida anàloga, memòria, disc floppy, estaven disponibles per R2E. El sistema operatiu de MICRAL va ser anomenat inicialment Sysmic, i va ser més tard reanomenat Prologue. R2E va ser absorbida per <a href="/wiki/Groupe_Bull" title="Groupe Bull">Groupe Bull</a> l'any 1978. Encara que Groupe Bull continués la producció d'ordinadors MICRAL, no estava interessat en el mercat de l'ordinador personal, i els ordinadors MICRAL van ser destinats sobretot a les cabines de peatge de les carreteres (on van romandre en servei fins al 1992) i similars <a href="/wiki/Veta_de_mercat" title="Veta de mercat">vetes de mercat</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Xerox_Alto_i_Xerox_Star">Xerox Alto i Xerox Star</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Xerox Alto i Xerox Star"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Xerox_Alto.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Xerox_Alto.jpg/220px-Xerox_Alto.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Xerox_Alto.jpg/330px-Xerox_Alto.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Xerox_Alto.jpg/440px-Xerox_Alto.jpg 2x" data-file-width="1920" data-file-height="2560" /></a><figcaption>1973: <a href="/wiki/Xerox_Alto" title="Xerox Alto">Xerox Alto</a></figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Xerox_Alto" title="Xerox Alto">Xerox Alto</a> i <a href="/wiki/Xerox_Star" title="Xerox Star">Xerox Star</a></div> <p>El <a href="/wiki/Xerox_Alto" title="Xerox Alto">Xerox Alto</a>, desenvolupat en <a href="/w/index.php?title=Xerox_PARC&action=edit&redlink=1" class="new" title="Xerox PARC (encara no existeix)">Xerox PARC</a> l'any 1973, va ser el primer ordinador a usar un <a href="/wiki/Ratol%C3%AD_d%27ordinador" class="mw-redirect" title="Ratolí d'ordinador">ratolí</a>, la <a href="/wiki/Met%C3%A0fora_de_l%27escriptori" title="Metàfora de l'escriptori">metàfora de l'escriptori</a>, i una <a href="/wiki/Interf%C3%ADcie_gr%C3%A0fica_d%27usuari" title="Interfície gràfica d'usuari">interfície gràfica d'usuari</a> (GUI), conceptes introduïts per primera vegada per <a href="/wiki/Douglas_Engelbart" title="Douglas Engelbart">Douglas Engelbart</a> mentre era a <a href="/w/index.php?title=SRI_international&action=edit&redlink=1" class="new" title="SRI international (encara no existeix)">SRI international</a>. Va ser el primer exemple d'allò que avui dia seria reconegut com un ordinador personal complet. </p><p>El 1981, la <a href="/wiki/Xerox" title="Xerox">Xerox</a> Corporation introduir l'<a href="/wiki/Estaci%C3%B3_de_treball" title="Estació de treball">estació de treball</a> <a href="/wiki/Xerox_Star" title="Xerox Star">Xerox Star</a>, oficialment coneguda com el "8010 Star Information System". Dibuixada sobre el seu predecessor, el <a href="/wiki/Xerox_Alto" title="Xerox Alto">Xerox Alto</a>, era el primer sistema comercial a incorporar diverses tecnologies que avui han arribat a ser corrents en ordinadors personals, incloent-hi una exhibició de <a href="/wiki/Mapa_de_bits" title="Mapa de bits">mapa de bits</a>, una <a href="/wiki/Interf%C3%ADcie_gr%C3%A0fica_d%27usuari" title="Interfície gràfica d'usuari">interfície gràfica d'usuari</a> basada en finestres, <a href="/wiki/Icona_(inform%C3%A0tica)" title="Icona (informàtica)">icones</a>, <a href="/wiki/Directori" title="Directori">carpetes</a>, <a href="/wiki/Ratol%C3%AD_d%27ordinador" class="mw-redirect" title="Ratolí d'ordinador">ratolí</a>, <a href="/wiki/Xarxa_inform%C3%A0tica" title="Xarxa informàtica">xarxa</a> d'<a href="/wiki/Ethernet" title="Ethernet">Ethernet</a>, <a href="/wiki/Servidor_web" title="Servidor web">servidors de fitxers</a>, <a href="/wiki/Servidor_web" title="Servidor web">servidors d'impressores</a> i <a href="/wiki/Email" class="mw-redirect" title="Email">email</a>. També va incloure un <a href="/wiki/Llenguatge_de_programaci%C3%B3" title="Llenguatge de programació">llenguatge de programació</a> de sistema anomenat <a href="/wiki/Smalltalk" title="Smalltalk">Smalltalk</a>. </p><p>Mentre que el seu ús va ser limitat als enginyers en Xerox PARC, l'Alt tenia característiques avançades al seu temps. El Xerox Alto i el Xerox Star inspirarien a l'<a href="/wiki/Apple_Lisa" title="Apple Lisa">Apple Lisa</a> i a l'<a href="/wiki/Apple_Macintosh" title="Apple Macintosh">Apple Macintosh</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="IBM_5100">IBM 5100</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: IBM 5100"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/IBM_5100" title="IBM 5100">IBM 5100</a></div> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ibm5100_(2297950254).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Ibm5100_%282297950254%29.jpg/140px-Ibm5100_%282297950254%29.jpg" decoding="async" width="140" height="105" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Ibm5100_%282297950254%29.jpg/210px-Ibm5100_%282297950254%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Ibm5100_%282297950254%29.jpg/280px-Ibm5100_%282297950254%29.jpg 2x" data-file-width="2272" data-file-height="1704" /></a><figcaption>IBM 5100</figcaption></figure> <p>L'<a href="/wiki/IBM_5100" title="IBM 5100">IBM 5100</a> era un ordinador d'escriptori introduït al setembre de 1975, sis anys abans de l'<a href="/wiki/IBM_PC" class="mw-redirect" title="IBM PC">IBM PC</a>. Era l'evolució d'un prototip anomenat Special Computer APL Machine Portable (Scamper) que l'IBM va demostrar l'any 1973. El gener de 1978 IBM va anunciar a l'<a href="/w/index.php?title=IBM_5110&action=edit&redlink=1" class="new" title="IBM 5110 (encara no existeix)">IBM 5110</a>, el seu cosí més gran. El 5100 va ser retirat al març de 1982. </p><p>Quan l'<a href="/wiki/IBM_PC" class="mw-redirect" title="IBM PC">IBM PC</a> va ser introduït el 1981, va ser originalment designat com IBM 5150, posant-lo en la sèrie del "5100", encara que la seva arquitectura no va baixar directament de l'IBM 5100. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Altair_8800">Altair 8800</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Altair 8800"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Altair_8800" title="Altair 8800">Altair 8800</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Altair_8800_Computer.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Altair_8800_Computer.jpg/220px-Altair_8800_Computer.jpg" decoding="async" width="220" height="199" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Altair_8800_Computer.jpg/330px-Altair_8800_Computer.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Altair_8800_Computer.jpg/440px-Altair_8800_Computer.jpg 2x" data-file-width="1495" data-file-height="1349" /></a><figcaption>1975: <a href="/wiki/Altair_8800" title="Altair 8800">Altair 8800</a></figcaption></figure> <p>El desenvolupament del <a href="/wiki/Microprocessador" title="Microprocessador">microprocessador</a> en un sol xip va ser l'entrada a la popularització dels veritables ordinadors personals barats i fàcils d'usar. Era només una qüestió de temps abans que un d'aquests dissenys pogués impactar un punt ideal en termes de preu i acompliment, i aquesta màquina és considerada generalment com l'<a href="/wiki/Altair_8800" title="Altair 8800">Altair 8800</a>, de <a href="/wiki/Micro_Instrumentation_and_Telemetry_Systems" title="Micro Instrumentation and Telemetry Systems">MITS</a>, una empresa petita que produïa <a href="/wiki/Kit_electr%C3%B2nic" title="Kit electrònic">kits electrònics</a> per als aficionats. </p><p>L'Altair va ser introduït en un article de la revista <a href="/wiki/Popular_Electronics" title="Popular Electronics">Popular Electronics</a> en l'edició de gener de 1975. Similarment als projectes anteriors de MITS, l'Altair va ser venut en forma de kit, encara que un de relativament complex consistent en quatre plaques de circuit i moltes parts. Valorat en només 400 dòlars, l'Altair va sorprendre els seus creadors quan va generar milers de comandes el primer mes. Incapaç de manejar la demanda, MITS eventualment va vendre el disseny després de vendre prop de 10.000 kits d'equips. </p><p>La introducció de l'Altair va generar una indústria sencera basada en la diagramació bàsica i el disseny intern. Noves companyies com <a href="/w/index.php?title=Cromemco&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cromemco (encara no existeix)">Cromemco</a> van començar per suplir kits addicionals, mentre que <a href="/wiki/Microsoft" title="Microsoft">Microsoft</a> va ser fundat per subministrar un <a href="/wiki/Int%C3%A8rpret" title="Intèrpret">intèrpret</a> <a href="/wiki/BASIC" title="BASIC">BASIC</a> per als sistemes. Poc després, un nombre de dissenys complets de clons va aparèixer al mercat, tipificats per l'<a href="/wiki/IMSAI_8080" title="IMSAI 8080">IMSAI 8080</a>. Això va portar a una àmplia varietat de sistemes basats en el <a href="/wiki/Bus_S-100" title="Bus S-100">bus S-100</a> introduït amb l'Altair, màquines d'un generalment millorat acompliment, qualitat i facilitat d'ús. </p><p>L'Altair i els clons primerencs, eren relativament difícils d'utilitzar. Les màquines no contenien cap <a href="/wiki/Sistema_operatiu" title="Sistema operatiu">sistema operatiu</a> a <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_ROM" title="Memòria ROM">Memòria ROM</a>, així que <a href="/w/index.php?title=Arrencada_(inform%C3%A0tica)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arrencada (informàtica) (encara no existeix)">arrencar</a> requeria un programa en <a href="/wiki/Llenguatge_de_m%C3%A0quina" title="Llenguatge de màquina">llenguatge de màquina</a> ingressat a mà mitjançant dels interruptors del panell frontal, una posició a la vegada. El programa era típicament un petit driver per a un lector de <a href="/wiki/Cinta_perforada" title="Cinta perforada">cinta de paper perforat</a>, que llavors seria usat per llegir un altre programa "real". Sistemes posteriors van afegir codi <a href="/wiki/Bootstrapping_(inform%C3%A0tica)" class="mw-redirect" title="Bootstrapping (informàtica)">bootstrapping</a> per a millorar aquest procés, i les màquines van arribar a ser gairebé universalment associades amb el sistema operatiu <a href="/wiki/CP/M" title="CP/M">CP/M</a>, carregat des d'un <a href="/wiki/Disc_floppy" class="mw-redirect" title="Disc floppy">disc floppy</a>. </p><p>L'Altair va crear una nova indústria de microordinadors i de kits d'ordinador, amb molts altres seguint, per exemple una onada de petits ordinadors d'empresa basats en els microprocessadors <a href="/wiki/Intel_8080" title="Intel 8080">Intel 8080</a>, <a href="/wiki/Zilog_Z80" title="Zilog Z80">Zilog Z80</a> i <a href="/wiki/Intel_8085" title="Intel 8085">Intel 8085</a> a finals de la dècada del 1970. La majoria corrien amb el sistema operatiu <a href="/w/index.php?title=CP/M-80&action=edit&redlink=1" class="new" title="CP/M-80 (encara no existeix)">CP/M-80</a> desenvolupat per <a href="/wiki/Gary_Kildall" title="Gary Kildall">Gary Kildall</a> a <a href="/wiki/Digital_Research" title="Digital Research">Digital Research</a>. El CP/M-80 era el primer sistema operatiu popular per microordinador a ser usat per molts diferents venedors de maquinari, i molts paquets de programari van ser escrits per a ell, com el <a href="/wiki/WordStar" title="WordStar">WordStar</a> i <a href="/w/index.php?title=DBase_II&action=edit&redlink=1" class="new" title="DBase II (encara no existeix)">dBase II</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Homebrew_Computer_Club">Homebrew Computer Club</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Homebrew Computer Club"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Homebrew_Computer_Club" title="Homebrew Computer Club">Homebrew Computer Club</a></div> <p>Encara que l'Altair generés un negoci sencer, un altre efecte secundari que va tenir va ser demostrar que el microprocessador havia reduït tant el cost i la complexitat de construir un microordinador que qualsevol persona amb un interès podria construir la seva pròpia màquina. Molts d'aquests aficionats es van reunir i van intercanviar notes en les reunions del <a href="/wiki/Homebrew_Computer_Club" title="Homebrew Computer Club">Homebrew Computer Club</a> (HCC) en <a href="/wiki/Silicon_Valley" title="Silicon Valley">Silicon Valley</a>. Encara que el HCC fora relativament de curta vida, la seva influència en el desenvolupament del modern PC va ser enorme. </p><p>Els membres del grup es queixaven que els microordinadors mai arribarien a ser corrents si encara haguessin de ser fets, de parts com l'Altair original, o encara en termes d'acoblar diversos add-ons que convertissin a la màquina en un sistema útil. El que ells sentien necessari era un sistema tot en un. D'aquest desig va venir l'ordinador <a href="/w/index.php?title=Sol-20&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sol-20 (encara no existeix)">Sol-20</a>, que va posar un sistema S-100 complet - teclat QWERTY, CPU, targeta de vídeo, memòria i ports - en una sola caixa atractiva. Els sistemes van ser empaquetats amb un interface de cinta de casset per a l'emmagatzematge i un monitor de 12 en blanc i negre. Complet amb una còpia de BASIC, el sistema es va vendre per US $ 2,100. Prop de 10.000 sistemes Sol-20 van ser venuts. </p><p>Encara que el Sol-20 fos el primer sistema tot en un que reconeixeríem avui, el concepte bàsic ondulava ja a través d'altres membres del grup, i de companyies externes interessades. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Altres_màquines_de_l'era"><span id="Altres_m.C3.A0quines_de_l.27era"></span>Altres màquines de l'era</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Altres màquines de l'era"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Altres màquines del 1977 que van ser importants dins de la comunitat de l'aficionat en aquells dies van incloure l'<a href="/wiki/Exidy_Sorcerer" title="Exidy Sorcerer">Exidy Sorcerer</a>, el <a href="/wiki/NorthStar_Horizon" title="NorthStar Horizon">NorthStar Horizon</a>, i el <a href="/w/index.php?title=Heathkit_H8&action=edit&redlink=1" class="new" title="Heathkit H8 (encara no existeix)">Heathkit H8</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="1977_i_l'aparició_de_la_"Trinitat""><span id="1977_i_l.27aparici.C3.B3_de_la_.22Trinitat.22"></span>1977 i l'aparició de la "Trinitat"</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: 1977 i l'aparició de la "Trinitat""><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Ordinador_dom%C3%A8stic" title="Ordinador domèstic">Ordinador domèstic</a></div> <p>Cap a l'any 1976, havien diverses empreses que competien per introduir els primers veritablement reeixits ordinadors personals comercials. Tres màquines, <a href="/wiki/Apple_II" title="Apple II">Apple II</a>, <a href="/wiki/TRS-80" title="TRS-80">TRS-80</a> i <a href="/wiki/PET_2001" class="mw-redirect" title="PET 2001">PET 2001</a> foren comercialitzades el 1977, eventualment venent milions de màquines. La revista Byte posteriorment es va referir a la seva comercialització com la "Trinitat de 1977". </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Apple_II">Apple II</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Apple II"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Apple-II.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Apple-II.jpg/220px-Apple-II.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Apple-II.jpg/330px-Apple-II.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Apple-II.jpg/440px-Apple-II.jpg 2x" data-file-width="1920" data-file-height="2560" /></a><figcaption>abril de 1977: <a href="/wiki/Apple_II" title="Apple II">Apple II</a></figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Apple_II" title="Apple II">Apple II</a></div> <p><a href="/wiki/Steve_Wozniak" title="Steve Wozniak">Steve Wozniak</a> (conegut com a "Woz"), visitant regular a les reunions del <a href="/wiki/Homebrew_Computer_Club" title="Homebrew Computer Club">Homebrew Computer Club</a>, va dissenyar l'ordinador de targeta única <a href="/wiki/Apple_I" title="Apple I">Apple I</a> i ho va demostrar per primera vegada allà. Amb especificacions a la mà i una comanda de Byte Shop per a 100 màquines en $ 500,00 dòlars cadascun, Woz i el seu amic <a href="/wiki/Steve_Jobs" title="Steve Jobs">Steve Jobs</a> van fundar <a href="/wiki/Apple_Computer" class="mw-redirect" title="Apple Computer">Apple Computer</a>. </p><p>Al voltant de 200 de les màquines es van vendre abans que la companyia anunciés l'<a href="/wiki/Apple_II" title="Apple II">Apple II</a> com un ordinador complet. Tenia gràfics de color, un teclat QWERTY complet, i ranures internes per a l'expansió, que van ser muntats en una carcassa de plàstic estilitzat d'alta qualitat. El monitor i els dispositius d'entrada/sortida van ser venuts per separat. El <a href="/wiki/Sistema_operatiu" title="Sistema operatiu">sistema operatiu</a> original de l'Apple II era només l'interpretador <a href="/wiki/Integer_BASIC" title="Integer BASIC">Integer BASIC</a> conté la <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_ROM" title="Memòria ROM">Memòria ROM</a>. L'<a href="/wiki/Apple_DOS" title="Apple DOS">Apple DOS</a> va incorporar la disquetera, la darrera versió va ser el "Apple DOS 3,3". </p><p>El seu més alt preu i la falta d'un BASIC de <a href="/wiki/Punt_flotant" class="mw-redirect" title="Punt flotant">punt flotant</a>, juntament amb una manca de llocs de distribució al detall, van fer retardar-se en vendes darrere d'altres màquines de la Trinitat fins al 1979, quan va superar el PET. Va ser empesa altre cop al 4t lloc quan <a href="/wiki/Atari" title="Atari">Atari</a> va introduir els seus populars sistemes <a href="/wiki/Fam%C3%ADlia_Atari_de_8_bits" title="Família Atari de 8 bits">Atari de 8 bits</a>.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Tot i les lentes vendes inicials, el temps de vida de l'Apple II va ser prop de vuit anys més llarg que altres màquines, i així acumular les vendes totals més altes. L'any 1985, 2,1 milions havien estat venuts i més de 4 milions d'Apple II van ser despatxats al final de la seva producció el 1993.<sup id="cite_ref-reimer_16-0" class="reference"><a href="#cite_note-reimer-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="TRS-80">TRS-80</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: TRS-80"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:TRS-80_Model_I_-_Rechnermuseum_Cropped.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/TRS-80_Model_I_-_Rechnermuseum_Cropped.jpg/220px-TRS-80_Model_I_-_Rechnermuseum_Cropped.jpg" decoding="async" width="220" height="272" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/TRS-80_Model_I_-_Rechnermuseum_Cropped.jpg/330px-TRS-80_Model_I_-_Rechnermuseum_Cropped.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/TRS-80_Model_I_-_Rechnermuseum_Cropped.jpg/440px-TRS-80_Model_I_-_Rechnermuseum_Cropped.jpg 2x" data-file-width="1182" data-file-height="1462" /></a><figcaption>Novembre de 1977: <a href="/wiki/TRS-80" title="TRS-80">TRS-80 Model I</a></figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/TRS-80" title="TRS-80">TRS-80</a></div> <p><a href="/wiki/Tandy_Corporation" title="Tandy Corporation">Tandy Corporation</a> va introduir el <a href="/wiki/TRS-80" title="TRS-80">TRS-80</a>, conegut retroactivament com el Model I (Model I) quan van ser introduïts models millorats. El Model I va combinar la targeta mare i el teclat en una sola unitat amb un monitor i una font d'alimentació separats. Encara que el PET i Apple II oferissin certes característiques que van ser granment avançades en comparació, les prestatgeries de les més de 3000 botigues <a href="/w/index.php?title=R%C3%A0dio_Shack&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ràdio Shack (encara no existeix)">Ràdio Shack</a> de Tandy assegurar que tingués una extensa distribució que ni Apple ni Commodore podien tocar. </p><p>El Model I va utilitzar un processador <a href="/wiki/Zilog_Z80" title="Zilog Z80">Zilog Z80</a> amb un rellotge d'1,77 MHz (els models posteriors van ser despatxats amb un processador Z80A). El model bàsic, originalment, es despatxava amb 4 KB de RAM, i més tard, amb 16 KB. Les seves altres característiques fortes eren el seu teclat QWERTY complet, grandària petita, ben escrit BASIC de punt flotant i incorporació d'un monitor i d'un gravador de cassettes tot per $599 dòlars, un estalvi de $600 sobre l'<a href="/wiki/Apple_II" title="Apple II">Apple II</a>. </p><p>El Model I va córrer amb un cert problema complint les regulacions de la <a href="/wiki/Federal_Communications_Commission" class="mw-redirect" title="Federal Communications Commission">FCC</a> sobre interferència de ràdio causa de la seva carcassa de plàstic i cables exteriors. Apple havia resolt aquest problema amb una fulla metàl·lica interior però aquest pedaç no treballaria en el Model I.<sup id="cite_ref-REFPCHistory.orgTRS-80_17-0" class="reference"><a href="#cite_note-REFPCHistory.orgTRS-80-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Com que el Model II i el Model III estaven ja en producció, Tandy decidit fabricar el model I. Ràdio Shack havia venut 1,5 milions del Model I per a la seva cancel·lació el 1981.<sup id="cite_ref-REFPCHistory.orgTRS-80_17-1" class="reference"><a href="#cite_note-REFPCHistory.orgTRS-80-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una vegada que el <a href="/w/index.php?title=TRS-80_Model_II&action=edit&redlink=1" class="new" title="TRS-80 Model II (encara no existeix)">Model II</a> i el <a href="/w/index.php?title=TRS-80_Model_III&action=edit&redlink=1" class="new" title="TRS-80 Model III (encara no existeix)">Model III</a> ja estaven en producció, Tandy va decidir aturar la fabricació del Model I. Ràdio Shack havia venut 1,5 milions de models I per al moment de la cancel·lació el 1981.<sup id="cite_ref-reimer_16-1" class="reference"><a href="#cite_note-reimer-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="PET">PET</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: PET"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:PET2001.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/PET2001.jpg/220px-PET2001.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/04/PET2001.jpg 1.5x" data-file-width="240" data-file-height="159" /></a><figcaption>Octubre 1977: <a href="/wiki/Commodore_PET" title="Commodore PET">Commodore PET</a></figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Commodore_PET" title="Commodore PET">Commodore PET</a></div> <p><a href="/wiki/Chuck_Peddle" title="Chuck Peddle">Chuck Peddle</a> va dissenyar el <a href="/wiki/Commodore_PET" title="Commodore PET">Commodore PET</a> (abreviació de Personal Electronic Transactor) al voltant del processador <a href="/wiki/MOS_6502" class="mw-redirect" title="MOS 6502">MOS 6502</a>. Era essencialment un ordinador de targeta única amb un nou xip d'exhibició de pantalla (el <a href="/w/index.php?title=MOS_6545&action=edit&redlink=1" class="new" title="MOS 6545 (encara no existeix)">MOS 6545</a>) que manejava un petit monitor monocromàtic incorporat amb gràfics de caràcters de 40 × 25. La targeta processadora, el teclat, monitor i unitat de casset estaven tots muntats en una sola caixa metàl·lica. El 1982, Byte es va referir al disseny del PET com "el primer <a href="/wiki/Ordinador_personal" title="Ordinador personal">ordinador personal</a> del món".<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El PET es va despatxar en dos models, el 2001-4 amb 4 KB de RAM, i el 2001-8 amb 8 KB. La màquina també va incloure incorporat al front de la carcassa un <a href="/w/index.php?title=Datassette&action=edit&redlink=1" class="new" title="Datassette (encara no existeix)">Datassette</a> per a l'emmagatzematge de dades, que va donar poc espai per al teclat. El 2001 va ser anunciat el juny de 1977 i les primeres 100 unitats van ser enviades a mitjans d'octubre de 1977.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>No obstant això es van mantenir ordres de comanda pendents per mesos, i per facilitar les entregues eventualment cancel·lar la versió de 4 kB a principis del següent any. </p><p>Encara que la màquina fos prou reeixida, hi havia queixes freqüents sobre el minúscul teclat calculadora, designat sovint un "<a href="/w/index.php?title=Teclat_tipus_chiclet&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teclat tipus chiclet (encara no existeix)">Teclat tipus chiclet</a>" a causa de la semblança de les tecles al popular caramel de chiclet. Això va ser corregit en les versions actualitzades del "dash N" i "dash B" del 2001, que van posar el casset fora de la carcassa, i incloïen un teclat molt més gran amb un moviment complet. Internament va ser utilitzada una targeta mare més nova i més simple, juntament amb una millora en memòria a 8, 16, o 32 KB, coneguts com el 2001-N-8, 2001-N-16 o 2001-N-32, respectivament. </p><p>El PET va ser el menys excitat de les màquines de la Trinitat del 1977, amb menys d'1 milió en vendes.<sup id="cite_ref-reimer_16-2" class="reference"><a href="#cite_note-reimer-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Ordinadors_de_casa">Ordinadors de casa</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Ordinadors de casa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Encara que l'èxit de les màquines de la Trinitat fora relativament limitat en termes globals, a mesura que els preus dels components van continuar baixant, moltes companyies van entrar al negoci de la programació. Això va portar a una explosió de màquines de baix cost conegudes com a <a href="/wiki/Ordinador_personal" title="Ordinador personal">ordinador personal</a> que van vendre milions d'unitats abans que el mercat fes implosió en una <a href="/w/index.php?title=Guerra_de_preus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guerra de preus (encara no existeix)">guerra de preus</a> a principis de la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_de_1980" class="mw-redirect" title="Dècada de 1980">dècada de 1980</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Atari_400/800"><span id="Atari_400.2F800"></span>Atari 400/800</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Atari 400/800"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Fam%C3%ADlia_Atari_de_8_bits" title="Família Atari de 8 bits">Família Atari de 8 bits</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Atari_800_2008_new.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Atari_800_2008_new.png/220px-Atari_800_2008_new.png" decoding="async" width="220" height="176" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Atari_800_2008_new.png/330px-Atari_800_2008_new.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Atari_800_2008_new.png/440px-Atari_800_2008_new.png 2x" data-file-width="1000" data-file-height="798" /></a><figcaption>1979: <a href="/wiki/Atari_800" title="Atari 800">Atari 800</a></figcaption></figure> <p>Atari era una marca ben coneguda a la fi de la dècada del 1970, tant pels seus exitosos jocs d'arcade com <a href="/wiki/Pong" class="mw-redirect" title="Pong">Pong</a>, així com per l'enormement reeixida <a href="/wiki/Videoconsola" class="mw-redirect" title="Videoconsola">videoconsola</a> <a href="/wiki/Atari_VCS" class="mw-redirect" title="Atari VCS">Atari VCS</a>. Es va adonar que el VCS tindria un temps de vida limitat al mercat i abans que vingués un competidor tècnicament avançat, Atari va decidir que ells serien aquest competidor, i va començar a treballar sobre un nou disseny de consola que era molt més avançat. </p><p>Mentre aquests dissenys eren desenvolupats, les màquines de la Trinitat van colpejar el mercat amb considerable fanfàrria. La gestió d'Atari va decidir canviar la seva feina d'una consola de vídeo a un sistema d'ordinador personal. El seu coneixement del mercat casolà a través del VCS resultar en màquines que eren gairebé indestructibles i tan fàcils d'usar com una màquina de jocs - simplement s'endolla un cartutx i llest. Les noves màquines van ser introduïdes per primera vegada el 1978 com els <a href="/wiki/Atari_400" title="Atari 400">Atari 400</a> i <a href="/wiki/Atari_800" title="Atari 800">Atari 800</a>, però problemes de producció significar que les vendes extenses no començaran fins a l'any següent. </p><p>En aquest temps, les màquines van oferir el que llavors era un rendiment molt més alt que els dissenys contemporanis i un nombre de característiques gràfiques i de so que cap altre microordinador podia igualar. Com a conseqüència, van arribar a ser molt populars, ràpidament eclipsant les màquines de la Trinitat en vendes. Malgrat un començament prometedor amb prop de 600.000 venudes el 1981, la guerra de preus que s'acostava va deixar a Atari en una mala posició. No podien competir efectivament amb Commodore, i només prop de 2 milions de màquines van ser produïdes per al final de la seva producció.<sup id="cite_ref-reimer_16-3" class="reference"><a href="#cite_note-reimer-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Texas_Instruments_TI-99">Texas Instruments TI-99</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Texas Instruments TI-99"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Texas_Instruments_TI-99-4A_(white_bg).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Texas_Instruments_TI-99-4A_%28white_bg%29.jpg/220px-Texas_Instruments_TI-99-4A_%28white_bg%29.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Texas_Instruments_TI-99-4A_%28white_bg%29.jpg/330px-Texas_Instruments_TI-99-4A_%28white_bg%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Texas_Instruments_TI-99-4A_%28white_bg%29.jpg/440px-Texas_Instruments_TI-99-4A_%28white_bg%29.jpg 2x" data-file-width="4647" data-file-height="3098" /></a><figcaption>TI-99/4A (1981)</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Texas_Instruments_TI-99/4A" title="Texas Instruments TI-99/4A">Texas Instruments TI-99/4A</a></div> <p><a href="/wiki/Texas_Instruments" title="Texas Instruments">Texas Instruments</a> (TI), en aquest llavors el fabricant més gran del món de xips, va decidir entrar al mercat de l'<a href="/wiki/Ordinador_personal" title="Ordinador personal">ordinador personal</a> amb el <a href="/wiki/Texas_Instruments_TI-99/4A" title="Texas Instruments TI-99/4A">Texas Instruments TI-99/4A</a>. Anunciat molt abans d'arribar, la majoria dels observadors industrials esperaven que la màquina escombrés tota la competència - en el paper el seu acompliment era intocable, i TI tenia reserves d'efectiu i una capacitat enorme de desenvolupament. </p><p>Quan fou comercialitzat, a finals de 1979, TI va portar un acostament una mica lent per a la introducció, inicialment enfocant-se en les escoles. Contrari a les prediccions anteriors, les limitacions del TI-99 van significar que no era l'assassí gegant que tothom esperada, i un nombre de les seves característiques de disseny van ser altament controvertides. Un total de 2,8 milions d'unitats van ser despatxades abans que el TI-99/4A fos descontinuat al març de 1984. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Commodore_VIC-20,_Commodore_64_i_Commodore_Amiga"><span id="Commodore_VIC-20.2C_Commodore_64_i_Commodore_Amiga"></span>Commodore VIC-20, Commodore 64 i Commodore Amiga</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Commodore VIC-20, Commodore 64 i Commodore Amiga"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Commodore64.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Commodore64.jpg/220px-Commodore64.jpg" decoding="async" width="220" height="139" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Commodore64.jpg/330px-Commodore64.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Commodore64.jpg/440px-Commodore64.jpg 2x" data-file-width="2000" data-file-height="1266" /></a><figcaption>1982: <a href="/wiki/Commodore_64" title="Commodore 64">Commodore 64</a></figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Commodore_VIC-20" title="Commodore VIC-20">Commodore VIC-20</a>, <a href="/wiki/Commodore_64" title="Commodore 64">Commodore 64</a>, i <a href="/wiki/Commodore_Amiga" class="mw-redirect" title="Commodore Amiga">Commodore Amiga</a></div> <p>Adonant-se que el PET no podria competir fàcilment amb les màquines de color com Apple II i Atari, Commodore va introduir el <a href="/wiki/Commodore_VIC-20" title="Commodore VIC-20">VIC-20</a> per dirigir-se el mercat casolà. Les limitacions a causa d'una minúscula memòria de 4 KB i la seva exhibició relativament limitada en comparació a altres màquines van ser compensades per un preu baix i sempre caient. Milions de VIC-20 van ser venuts. </p><p>L'ordinador personal amb millors vendes de tots els temps fou comercialitzat per <a href="/wiki/Commodore_International" title="Commodore International">Commodore International</a> l'any 1982: El <a href="/wiki/Commodore_64" title="Commodore 64">Commodore 64</a> (C64) va vendre més de 17 milions d'unitats abans de la seva fi.<sup id="cite_ref-reimer_16-4" class="reference"><a href="#cite_note-reimer-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El nom C64 era derivat dels seus 64KB de <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_d%27acc%C3%A9s_aleatori" title="Memòria d'accés aleatori">RAM</a> i també va venir amb una ranura lateral de suport per <a href="/wiki/Cartutx_ROM" class="mw-redirect" title="Cartutx ROM">cartutxos ROM</a>. Va usar el microprocessador <a href="/w/index.php?title=MOS_6510&action=edit&redlink=1" class="new" title="MOS 6510 (encara no existeix)">MOS 6510</a>; <a href="/w/index.php?title=MOS_Technology,_Inc&action=edit&redlink=1" class="new" title="MOS Technology, Inc (encara no existeix)">MOS Technology, Inc</a> li pertanyia llavors a Commodore. </p><p>Entre 1985 i 1994 Commodore va comercialitzar la sèrie d'ordinadors <a href="/wiki/Commodore_Amiga" class="mw-redirect" title="Commodore Amiga">Amiga</a> com a successora del C64. Va ser introduïda amb l'<a href="/w/index.php?title=Amiga_1000&action=edit&redlink=1" class="new" title="Amiga 1000 (encara no existeix)">Amiga 1000</a>, el qual anava equipat amb un microprocessador <a href="/wiki/Motorola" title="Motorola">Motorola</a> <a href="/wiki/MC68000" class="mw-redirect" title="MC68000">MC68000</a> a 7,14 MHz El model més reeixit, per les seves bones prestacions i bon preu, va ser l'<a href="/w/index.php?title=Amiga_500&action=edit&redlink=1" class="new" title="Amiga 500 (encara no existeix)">Amiga 500</a>, comercialitzat el 1987. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="BBC_Micro">BBC Micro</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: BBC Micro"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:BBC_Micro_Left_Modified.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/BBC_Micro_Left_Modified.jpg/220px-BBC_Micro_Left_Modified.jpg" decoding="async" width="220" height="155" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/BBC_Micro_Left_Modified.jpg/330px-BBC_Micro_Left_Modified.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/BBC_Micro_Left_Modified.jpg/440px-BBC_Micro_Left_Modified.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="723" /></a><figcaption>El <a href="/wiki/BBC_Micro" class="mw-redirect" title="BBC Micro">BBC Micro</a></figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/BBC_Micro" class="mw-redirect" title="BBC Micro">BBC Micro</a></div> <p>La <a href="/wiki/BBC" title="BBC">BBC</a> es va interessar a fer una sèrie en alfabetisme en ordinadors, i va enviar una proposta perquè un petit ordinador estandarditzat fos usat amb el xou. Després d'examinar diversos participants, van seleccionar el que era conegut llavors com l'<a href="/w/index.php?title=Acorn_Proton&action=edit&redlink=1" class="new" title="Acorn Proton (encara no existeix)">Acorn Proton</a> i van fer un nombre de canvis menors per produir el <a href="/wiki/BBC_Micro" class="mw-redirect" title="BBC Micro">BBC Micro</a>. El Micro era relativament costós, el que va limitar el seu atractiu comercial, però amb un mercadeig extens, el suport de la BBC i la gran varietat de programes, eventualment es van vendre com 1,5 milions d'unitats del sistema. Acorn va ser rescatada de la foscor, i se'n va anar a desenvolupar el processador de l'<a href="/wiki/Arquitectura_ARM" class="mw-redirect" title="Arquitectura ARM">ARM</a> (Acorn RISC Machine) per accionar els següents dissenys. L'ARM és àmpliament emprat fins al dia d'avui, accionant una àmplia varietat de productes com l'<a href="/wiki/IPhone" title="IPhone">iPhone</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Guerra_de_preus_i_caiguda">Guerra de preus i caiguda</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Guerra de preus i caiguda"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Anteriorment, Texas Instruments havia tret a Commodore del mercat de les <a href="/wiki/Calculadora" title="Calculadora">calculadores</a> abaixant el preu de les calculadores de la seva pròpia marca a menys del cost dels xipsets que ells venien a tercers per fer el mateix disseny. El CEO de Commodore, <a href="/wiki/Jack_Tramiel" title="Jack Tramiel">Jack Tramiel</a>, va jurar que això no passaria una altra vegada, i va comprar <a href="/w/index.php?title=MOS_Technology,_Inc&action=edit&redlink=1" class="new" title="MOS Technology, Inc (encara no existeix)">MOS Technology, Inc</a> per assegurar una font de xips. Amb la seva font garantida, i bon control sobre el preu dels components, Tramiel deliberadament va posar en marxa una guerra contra TI poc després de la introducció del Commodore 64. </p><p>El resultat van ser vendes massives del Commodore 64, però amb gairebé cap benefici. I mentre que el blanc de Tramiel era TI, tot el món en el mercat de l'ordinador personal va ser danyat pel procés, moltes companyies anant a la fallida o sortint del negoci. Al final, fins i tot les mateixes finances de Commodore van ser esguerrats per les demandes de finançar l'expansió massiva de l'edifici necessària per despatxar les màquines, i Tramiel va ser tret de la companyia. </p><p>Atari i Commodore van ser els únics dos grans actors que van quedar en el mercat pel 1984, i ambdues tenien un pis financer tambalenate. A més a més, els compradors de sistemes van trobar que la inutilitat real dels ordinadors a les llars era una cosa limitant. A part de jugar jocs, havia pocs usos que podia suportar el mercat. Les <a href="/wiki/Telecomunicaci%C3%B3" title="Telecomunicació">telecomunicacions</a> era una afició popular, però encara era un esforç altament tècnic en el món previ a l'era del <a href="/wiki/World_Wide_Web" title="World Wide Web">World Wide Web</a>. Les aplicacions de negoci podien córrer bé en aquestes màquines, però la possibilitat de vendre una màquina amb el nom Atari en ella, als negocis era propera a zero. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="IBM_PC">IBM PC</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: IBM PC"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:IBM_PC_5150.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/IBM_PC_5150.jpg/220px-IBM_PC_5150.jpg" decoding="async" width="220" height="162" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/IBM_PC_5150.jpg/330px-IBM_PC_5150.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/IBM_PC_5150.jpg/440px-IBM_PC_5150.jpg 2x" data-file-width="962" data-file-height="708" /></a><figcaption>1981: <a href="/w/index.php?title=IBM_5150&action=edit&redlink=1" class="new" title="IBM 5150 (encara no existeix)">IBM 5150</a> (l'IBM PC)</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/IBM_PC" class="mw-redirect" title="IBM PC">IBM PC</a></div> <p>IBM va respondre a l'èxit de l'<a href="/wiki/Apple_II" title="Apple II">Apple II</a> amb l'<a href="/wiki/IBM_PC" class="mw-redirect" title="IBM PC">IBM PC</a>, comercialitzat a l'agost de 1981. Com l'Apple II i els sistemes S-100, estava basat en una arquitectura oberta basada en targetes, que permetia a tercers desenvolupar-hi. Usava el <a href="/wiki/CPU" class="mw-redirect" title="CPU">CPU</a> <a href="/wiki/Intel_8088" title="Intel 8088">Intel 8088</a> corrent a 4,77 MHz, que contenia 29.000 <a href="/wiki/Transistor" title="Transistor">transistors</a>. El primer model usava un casset d'àudio per a emmagatzematge extern, encara que hi havia una costosa opció de <a href="/wiki/Disc_floppy" class="mw-redirect" title="Disc floppy">disc floppy</a>. L'opció del casset mai va ser popular i va ser remoguda en l'<a href="/w/index.php?title=IBM_XT&action=edit&redlink=1" class="new" title="IBM XT (encara no existeix)">IBM XT</a> de 1983.<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El XT va afegir un <a href="/wiki/Disc_dur" title="Disc dur">disc dur</a> de 10 MB en el lloc d'un dels dos discos floppy i va incrementar el nombre de <a href="/wiki/Slot_d%27expansi%C3%B3" class="mw-redirect" title="Slot d'expansió">slots</a> de 5 a 8. Mentre que el disseny original del PC podia acomodar només fins a 64 KB en la targeta mare, l'arquitectura era capaç d'acomodar fins a 640 KB de RAM en total, amb la resta en targetes. Versions posteriors del disseny incrementar el límit a 256 KB en la targeta mare. </p><p>L'IBM PC típic venia amb el <a href="/wiki/PC-DOS" class="mw-redirect" title="PC-DOS">PC-DOS</a>, un sistema operatiu basat en el <a href="/w/index.php?title=CP/M-80&action=edit&redlink=1" class="new" title="CP/M-80 (encara no existeix)">CP/M-80</a> de <a href="/wiki/Gary_Kildall" title="Gary Kildall">Gary Kildall</a>. El 1980, IBM es va acostar a <a href="/wiki/Digital_Research" title="Digital Research">Digital Research</a>, la companyia de Kildall, per a una versió del CP/M per al seu pròxim IBM PC. L'esposa i companya de negocis de Kildall, Dorothy McEwen, es va reunir amb els representants d'IBM que van ser incapaços de negociar un acord estàndard de confidencialitat amb ella. IBM es va tornar a <a href="/wiki/Bill_Gates" title="Bill Gates">Bill Gates</a>, que ja estava proporcionant l'interpretador <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_ROM" title="Memòria ROM">Memòria ROM</a> <a href="/wiki/BASIC" title="BASIC">BASIC</a> per al PC. Gates va oferir proporcionar el <a href="/wiki/86-DOS" class="mw-redirect" title="86-DOS">86-DOS</a>, desenvolupat per <a href="/wiki/Tim_Paterson" title="Tim Paterson">Tim Paterson</a> de <a href="/wiki/Seattle_Computer_Products" title="Seattle Computer Products">Seattle Computer Products</a>. IBM li va canviar el nom a <a href="/wiki/PC-DOS" class="mw-redirect" title="PC-DOS">PC-DOS</a> mentre que Microsoft posteriorment va vendre variacions i actualitzacions com <a href="/wiki/MS-DOS" title="MS-DOS">MS-DOS</a>. </p><p>L'impacte de l'Apple II i l'IBM PC va ser completament demostrat quan la <a href="/wiki/Revista_Time" class="mw-redirect" title="Revista Time">revista Time</a> va nomenar l'<a href="/wiki/Ordinador_personal" title="Ordinador personal">ordinador personal</a> com la "Màquina de l'any", o Persona de l'any del 1982 (3 de gener de 1983, "The Computer Moves In"). Va ser la primera vegada en la història de la revista que a un objecte inanimat li fos atorgat aquest premi. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Clons_de_l'IBM_PC"><span id="Clons_de_l.27IBM_PC"></span>Clons de l'IBM PC</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Clons de l'IBM PC"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Compatible_IBM_PC" class="mw-redirect" title="Compatible IBM PC">Compatible IBM PC</a></div> <p>El disseny original de l'IBM PC va ser seguit el 1983 per l'<a href="/w/index.php?title=IBM_XT&action=edit&redlink=1" class="new" title="IBM XT (encara no existeix)">IBM XT</a>, que va ser un disseny millorat progressivament; Va ometre el suport per al casset, tenia més slots per targetes, i va estar disponible amb un disc dur de 10 MB. Encara obligatori al principi, la unitat de disc dur va ser, posteriorment, una opció i va ser venut un XT amb dos discs floppy. Mentre que el límit arquitectural de la memòria de 640 KB va ser el mateix, versions posteriors van ser més fàcilment expandibles. </p><p>Tot i que el PC i el XT incloure una versió del llenguatge BASIC en memòria de només lectura, la majoria eren comprats amb unitats de disc i corrien amb un sistema operatiu, tres sistemes operatius van ser anunciats inicialment amb el PC. Un va ser el <a href="/wiki/CP/M-86" title="CP/M-86">CP/M-86</a> de Digital Research, el segon va ser el PC-DOS d'IBM, i el tercer va ser l'<a href="/w/index.php?title=UCSD_p-System&action=edit&redlink=1" class="new" title="UCSD p-System (encara no existeix)">UCSD p-System</a> (de la Universitat de Califòrnia a San Diego). El PC-DOS va ser la versió de marca d'IBM d'un sistema operatiu de Microsoft, anteriorment més conegut per subministrar sistemes de llenguatge BASIC a les companyies de maquinari d'ordinador. Quan es venia per Microsoft, el PC-DOS era anomenat <a href="/wiki/MS-DOS" title="MS-DOS">MS-DOS</a>. El UCSD p-System OS va ser fet al voltant del llenguatge de programació <a href="/wiki/Llenguatge_de_programaci%C3%B3_Pascal" class="mw-redirect" title="Llenguatge de programació Pascal">Pascal</a> i no va ser mercadejat per a la mateix veta de mercat que els clients d'IBM. Ni el p-System ni el CPM-86 van ser èxits comercials. </p><p>Com que el MS-DOS estava disponible com un producte separat, algunes companyies van intentar fer ordinadors que poguessin fer córrer el MS-DOS i programes. Aquestes primerenques màquines, entre elles l'<a href="/w/index.php?title=ACT_Apricot&action=edit&redlink=1" class="new" title="ACT Apricot (encara no existeix)">ACT Apricot</a>, el <a href="/wiki/Digital_Equipment_Corporation" title="Digital Equipment Corporation">DEC</a> <a href="/wiki/Rainbow_100" title="Rainbow 100">Rainbow 100</a>, el <a href="/wiki/Hewlett-Packard" title="Hewlett-Packard">Hewlett-Packard</a> <a href="/w/index.php?title=HP-150&action=edit&redlink=1" class="new" title="HP-150 (encara no existeix)">HP-150</a>, el <a href="/w/index.php?title=Seequa_Vectors&action=edit&redlink=1" class="new" title="Seequa Vectors (encara no existeix)">Seequa Vectors</a> i molts altres, no van ser especialment reeixides, doncs requerien una versió adaptada del MS-DOS, i no podien córrer programes específicament dissenyats per al maquinari d'IBM. Les primeres màquines veritablement compatibles van venir de <a href="/wiki/Compaq" class="mw-redirect" title="Compaq">Compaq</a>, encara que altres aviat les van seguir. </p><p>Com que l'IBM PC va ser basat en circuits integrats relativament estàndards, i el disseny bàsic de la ranura de targetes no va ser patentat, la porció clau del maquinari era realment el programari <a href="/wiki/BIOS" title="BIOS">BIOS</a> embegut en la memòria de només lectura. </p><p>L'any 1984, IBM va introduir l'<a href="/wiki/IBM_Personal_Computer/AT" title="IBM Personal Computer/AT">IBM Personal Computer/AT</a> (anomenat més sovint el PC/AT o AT) construït al voltant del microprocessador <a href="/wiki/Intel_80286" title="Intel 80286">Intel 80286</a>. Aquest xip va ser molt més ràpid i podia adreçar fins a 16 MB de RAM però només en una <a href="/w/index.php?title=Manera_protegida&action=edit&redlink=1" class="new" title="Manera protegida (encara no existeix)">manera</a> que en gran part trencava la compatibilitat amb l'anterior 8086 i 8088. En particular, el sistema operatiu MS-DOS no va ser capaç de prendre avantatge d'aquesta capacitat. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Apple_Lisa_i_Macintosh">Apple Lisa i Macintosh</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Apple Lisa i Macintosh"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Macintosh_128k_transparency.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Macintosh_128k_transparency.png/220px-Macintosh_128k_transparency.png" decoding="async" width="220" height="258" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Macintosh_128k_transparency.png/330px-Macintosh_128k_transparency.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Macintosh_128k_transparency.png/440px-Macintosh_128k_transparency.png 2x" data-file-width="533" data-file-height="625" /></a><figcaption>1984: <a href="/wiki/Apple_Macintosh" title="Apple Macintosh">Apple Macintosh</a></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Apple_Lisa.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Apple_Lisa.jpg/220px-Apple_Lisa.jpg" decoding="async" width="220" height="244" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Apple_Lisa.jpg/330px-Apple_Lisa.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Apple_Lisa.jpg/440px-Apple_Lisa.jpg 2x" data-file-width="640" data-file-height="710" /></a><figcaption>1983: <a href="/wiki/Apple_Lisa" title="Apple Lisa">Apple Lisa</a></figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Apple_Lisa" title="Apple Lisa">Apple Lisa</a> i <a href="/wiki/Apple_Macintosh" title="Apple Macintosh">Apple Macintosh</a></div> <p>El 1983 <a href="/wiki/Apple_Computer" class="mw-redirect" title="Apple Computer">Apple Computer</a> va introduir el primer microordinador venut massivament amb una <a href="/wiki/Interf%C3%ADcie_gr%C3%A0fica_d%27usuari" title="Interfície gràfica d'usuari">interfície gràfica d'usuari</a>, <a href="/wiki/Apple_Lisa" title="Apple Lisa">Lisa</a>. El Lisa corria sobre un microprocessador <a href="/wiki/Motorola_68000" title="Motorola 68000">Motorola 68000</a> i equipat amb 1 MB de RAM, un monitor de 12 polzades en blanc i negre, doble unitat de disc floppy de 5 ¼ polzades i un disc dur Profile de 5 megabytes. No obstant això, la lenta velocitat del sistema operatiu del Lisa i l'alt preu ($ 10.000) van portar al seu fracàs comercial. També va portar a Steve Jobs a decidir-se per l'equip de l'<a href="/wiki/Apple_Macintosh" title="Apple Macintosh">Apple Macintosh</a>. </p><p>Basant-se en l'experiència del Lisa, el 1984, Apple comercialitzà l'<a href="/wiki/Apple_Macintosh" title="Apple Macintosh">Macintosh</a>. El seu debut va ser anunciat en una sola transmissió durant el <a href="/wiki/Super_Bowl_XVIII" class="mw-redirect" title="Super Bowl XVIII">Super Bowl XVIII</a> de 1984 de l'anunci de televisió "<i>1984</i>" creat per <a href="/wiki/Ridley_Scott" title="Ridley Scott">Ridley Scott</a> i basat en la <a href="/wiki/1984_(novel%C2%B7la)" title="1984 (novel·la)">novel·la 1984</a> de <a href="/wiki/George_Orwell" title="George Orwell">George Orwell</a>. La intenció del comercial va ser igualar el Germà Major amb l'IBM PC i una anònima heroïna femenina d'acció (retratada per Anya Major), amb el Macintosh. </p><p>El Mac va ser el primer ordinador reeixit manejat per un <a href="/wiki/Ratol%C3%AD_d%27ordinador" class="mw-redirect" title="Ratolí d'ordinador">ratolí</a> amb una <a href="/wiki/Interf%C3%ADcie_gr%C3%A0fica_d%27usuari" title="Interfície gràfica d'usuari">interfície gràfica d'usuari</a> o "WIMP" (Windows, Icons, Menus, and Pointers) (Finestres, Icones, Menús i Punters). Basat en el microprocessador <a href="/wiki/Motorola_68000" title="Motorola 68000">Motorola 68000</a>, el Macintosh va incloure moltes de les característiques del Lisa a un preu de $ 2,495. El Macintosh va ser introduït inicialment amb 128 KB de RAM i més tard en aquest any va estar disponible el model amb 512 KB de RAM. Per reduir costos, comparats amb el Lisa, Macintosh -un any més jove- va tenir un disseny de targeta mare simplificat, sense disc dur intern, i una sola unitat de disc floppy de 3.5". Les aplicacions que van venir amb el Macintosh van incloure el <a href="/w/index.php?title=MacPaint&action=edit&redlink=1" class="new" title="MacPaint (encara no existeix)">MacPaint</a>, un programa de gràfics de mapa de bits, i <a href="/w/index.php?title=MacWrite&action=edit&redlink=1" class="new" title="MacWrite (encara no existeix)">MacWrite</a>, que va demostrar el processador de text <a href="/wiki/WYSIWYG" title="WYSIWYG">WYSIWYG</a>. </p><p>Encara que no va ser un èxit immediat després de la seva comercialització, El Macintosh va ser un <a href="/wiki/Ordinador_personal" title="Ordinador personal">ordinador personal</a> reeixit en anys per venir. Això és degut particularment a la introducció de la <a href="/wiki/Publicaci%C3%B3_d%27escriptori" class="mw-redirect" title="Publicació d'escriptori">publicació d'escriptori</a> el 1985 a través de l'associació d'Apple amb <a href="/wiki/Adobe" title="Adobe">Adobe</a>. Aquesta associació va introduir la impressora <a href="/w/index.php?title=LaserWriter&action=edit&redlink=1" class="new" title="LaserWriter (encara no existeix)">LaserWriter</a> i <a href="/w/index.php?title=Aldus_PageMaker&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aldus PageMaker (encara no existeix)">Aldus PageMaker</a> (ara Adobe PageMaker) als usuaris d'ordinadors personals. Després <a href="/wiki/Steve_Jobs" title="Steve Jobs">Steve Jobs</a> va renunciar a Apple el 1985 per començar amb el <a href="/wiki/NeXT" title="NeXT">NeXT</a>. Un nombre de diferents models de Macintosh, incloent-hi el <a href="/wiki/Macintosh_Plus" title="Macintosh Plus">Macintosh Plus</a> i el <a href="/wiki/Macintosh_II" title="Macintosh II">Macintosh II</a>, foren comercialitzats amb un alt grau d'èxit. La línia sencera dels ordinadors Macintosh va ser la major competència a IBM fins a principis de la dècada del 1990. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Proliferació_de_les_GUI"><span id="Proliferaci.C3.B3_de_les_GUI"></span>Proliferació de les GUI</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Proliferació de les GUI"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Atari_1040STf.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/Atari_1040STf.jpg/220px-Atari_1040STf.jpg" decoding="async" width="220" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/Atari_1040STf.jpg/330px-Atari_1040STf.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/Atari_1040STf.jpg/440px-Atari_1040STf.jpg 2x" data-file-width="2807" data-file-height="1908" /></a><figcaption>1985: <a href="/wiki/Atari_ST" title="Atari ST">Atari ST</a></figcaption></figure> <p>En el món de Commodore, el <a href="/w/index.php?title=GEOS&action=edit&redlink=1" class="new" title="GEOS (encara no existeix)">GEOS</a> estava disponible en el <a href="/wiki/Commodore_64" title="Commodore 64">Commodore 64</a> i el <a href="/wiki/Commodore_128" title="Commodore 128">Commodore 128</a>. Més tard, una versió va estar disponible per als PC corrent DOS. Podia usar-se amb un <a href="/wiki/Ratol%C3%AD_d%27ordinador" class="mw-redirect" title="Ratolí d'ordinador">ratolí</a> o un <a href="/wiki/Joystick" class="mw-redirect" title="Joystick">joystick</a> com a dispositiu d'apuntar, i va venir amb una suite d'aplicacions <a href="/wiki/GUI" class="mw-redirect" title="GUI">GUI</a>. L'última línia de productes Commodore, la plataforma <a href="/wiki/Commodore_Amiga" class="mw-redirect" title="Commodore Amiga">Amiga</a>, corria un sistema operatiu amb GUI per defecte. L'Amiga va establir el pla pilot per al desenvolupament futur dels ordinadors personals amb les seves innovadores capacitats de gràfics i sons. Byte el va anomenar "el primer ordinador multimèdia ... tan avançat al seu temps que gairebé ningú va poder articular completament del que es tractava".<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 1985, l'<a href="/wiki/Atari_ST" title="Atari ST">Atari ST</a> -també basat en el microprocessador Motorola 68000- va ser introduït amb el primer <a href="/wiki/GUI" class="mw-redirect" title="GUI">GUI</a> de color a l'<a href="/w/index.php?title=Atari_TOS&action=edit&redlink=1" class="new" title="Atari TOS (encara no existeix)">Atari TOS</a>. Podia ser modificat per <a href="/wiki/Emulador_de_codi" title="Emulador de codi">emular</a> el Macintosh utilitzant el dispositiu <a href="/w/index.php?title=Spectre_GCR&action=edit&redlink=1" class="new" title="Spectre GCR (encara no existeix)">Spectre GCR</a> d'un tercer. </p><p>L'any 1987, <a href="/wiki/Acorn_Computers" title="Acorn Computers">Acorn</a> comercialitzà l'<a href="/wiki/Acorn_Archimedes" title="Acorn Archimedes">Archimedes</a>, un rang d'ordinadors de casa d'alt rendiment a Europa i Austràlia. Basat voltant del seu processador <a href="/wiki/Arquitectura_ARM" class="mw-redirect" title="Arquitectura ARM">ARM</a> RISC de 32 bits, els sistemes es van despatxar inicialment amb un GUI anomenat <a href="/w/index.php?title=Arthur_(sistema_operatiu)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arthur (sistema operatiu) (encara no existeix)">Arthur</a>. El 1999, Arthur va ser substituït per un sistema operatiu multitasca basat en GUI anomenat <a href="/w/index.php?title=SO_RISC&action=edit&redlink=1" class="new" title="SO RISC (encara no existeix)">SO RISC</a>. Per defecte, el ratolí usat en aquests ordinadors tenia tres botons. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Domini_dels_clons_de_PC">Domini dels clons de PC</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Domini dels clons de PC"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La transició entre el mercat de compatibles de PC sent liderat per IBM a un lideratge primàriament per un mercat més ampli va començar a estar clar el 1986 i 1987, el 1986 va ser comercialitzat el microprocessador <a href="/wiki/Intel_80386" title="Intel 80386">Intel 80386</a> de 32 bits, i el primer ordinador compatible PC basat en el 386 va ser el <a href="/w/index.php?title=Compaq_Deskpro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Compaq Deskpro (encara no existeix)">Compaq Deskpro 386</a>. La resposta d'IBM vi prop d'un any més tard amb la comercialització inicial de la sèrie d'ordinadors <a href="/wiki/IBM_Personal_System/2" title="IBM Personal System/2">IBM Personal System/2</a>, que tenien una arquitectura tancada i van ser una desviació de l'emergent "PC estàndard". Aquests models van ser granment no reeixits, i les màquines d'estil <a href="/wiki/Compatible_IBM_PC" class="mw-redirect" title="Compatible IBM PC">clon de PC</a> van superar les vendes de totes les altres màquines al llarg d'aquest període.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Cap al final de la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_de_1980" class="mw-redirect" title="Dècada de 1980">dècada de 1980</a> els clons d'<a href="/w/index.php?title=IBM_XT&action=edit&redlink=1" class="new" title="IBM XT (encara no existeix)">IBM XT</a> van començar a prendre el control del segment del mercat de l'<a href="/wiki/Ordinador_personal" title="Ordinador personal">ordinador personal</a> dels fabricants especialitzats com <a href="/wiki/Commodore_International" title="Commodore International">Commodore International</a> i <a href="/wiki/Atari" title="Atari">Atari</a> que havien dominat prèviament. Aquests sistemes típicament es van vendre per just sota el "màgic" punt de preu de $ 1000 (típicament $ 999) i van ser venuts via comanda per correu en comptes d'una tradicional xarxa de distribució. Aquest preu va ser aconseguit en usar tecnologia vella de 8/16 bits, com amb el CPU <a href="/wiki/Intel_8088" title="Intel 8088">8088</a>, en comptes dels 32 bits dels últims CPU Intel. Aquests CPU eren usualment fets per un tercer con <a href="/wiki/Cyrix" title="Cyrix">Cyrix</a> o <a href="/wiki/AMD" title="AMD">AMD</a>. <a href="/wiki/Dell" title="Dell">Dell</a> va començar com un d'aquests fabricants, sota el seu nom original PC Limited. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Dècades_de_1990_i_2000"><span id="D.C3.A8cades_de_1990_i_2000"></span>Dècades de 1990 i 2000</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Dècades de 1990 i 2000"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="NeXT">NeXT</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: NeXT"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El 1990, l'ordinador estació de treball <a href="/w/index.php?title=NeXTstation&action=edit&redlink=1" class="new" title="NeXTstation (encara no existeix)">NeXTstation</a> va sortir a la venda, per a programació "interpersonal", com el va descriure Steve Jobs. El NeXTstation es pretenia que fos un ordinador per a la dècada del 1990, i va ser una més barata versió que el previ <a href="/wiki/NeXT_Computer" title="NeXT Computer">NeXT Computer</a>. El NeXTstation va ser una mica un fracàs comercial, i <a href="/wiki/NeXT" title="NeXT">NeXT</a> va tancar les seves operacions de maquinari el 1993. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="CD-ROM_i_CD-RW,_MP3"><span id="CD-ROM_i_CD-RW.2C_MP3"></span>CD-ROM i CD-RW, MP3</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: CD-ROM i CD-RW, MP3"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:CD-ROM_drive.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/CD-ROM_drive.jpg/220px-CD-ROM_drive.jpg" decoding="async" width="220" height="140" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/CD-ROM_drive.jpg/330px-CD-ROM_drive.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/CD-ROM_drive.jpg/440px-CD-ROM_drive.jpg 2x" data-file-width="670" data-file-height="427" /></a><figcaption>Les unitats de <a href="/wiki/CD-ROM" title="CD-ROM">CD-ROM</a> i <a href="/wiki/CD-RW" title="CD-RW">CD-RW</a> es van tornar estàndard per a la majoria dels ordinadors personals</figcaption></figure> <p>Els principis de la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_de_1990" class="mw-redirect" title="Dècada de 1990">dècada de 1990</a> van veure l'adveniment del <a href="/wiki/CD-ROM" title="CD-ROM">CD-ROM</a> com un estàndard de la indústria per venir, i a mitjans de la dècada del 1990 n'hi havia un incorporat en gairebé tots els ordinadors de sobretaula i cap al final de la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_de_1990" class="mw-redirect" title="Dècada de 1990">dècada de 1990</a>, també en portàtils. Encara introduït el 1982, el CD-ROM va ser en la seva major part usat per l'àudio durant la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1980" title="Dècada del 1980">dècada del 1980</a>, i llavors per a les dades d'ordinador com amb els sistemes operatius i aplicacions en la dècada del 1990. Un altre popular ús dels CD-ROM en la dècada del 1990 va ser el seu ús <a href="/wiki/Multim%C3%A8dia" title="Multimèdia">multimèdia</a>, a mesura que molts ordinadors de sobretaula van començar a incloure altaveus estèreo incorporats, capaços de reproduir música amb qualitat de CD i sons amb la <a href="/wiki/Targeta_de_so" title="Targeta de so">targeta de so</a> <a href="/w/index.php?title=Sound_Blaster&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sound Blaster (encara no existeix)">Sound Blaster</a> en els PC. </p><p>El ROM al CD-ROM significa Read Only Memory (memòria de només lectura). Posteriorment, unitats reescribibles <a href="/wiki/CD-RW" title="CD-RW">CD-RW</a> van ser incloses en comptes de les unitats de CD ROM estàndard. Això va permetre als ordinadors personals la capacitat de "cremar" CD d'àudio estàndard que eren reproduïbles en qualsevol reproductor de CD. Més tard, a mesura que el maquinari d'ordinador fos més poderós i el format <a href="/wiki/Mp3" class="mw-redirect" title="Mp3">mp3</a> es va fer popular, "ripejar" CD en fitxers comprimits petits al <a href="/wiki/Disc_dur" title="Disc dur">disc dur</a> de l'ordinador es va tornar habitual. <a href="/wiki/Xarxa_inform%C3%A0tica" title="Xarxa informàtica">Xarxes</a> d'intercanvi de fitxers com <a href="/wiki/Napster" title="Napster">Napster</a> i <a href="/w/index.php?title=Gnutella&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gnutella (encara no existeix)">Gnutella</a> van sorgir i per a molts individus va suposar l'activitat primària de l'ordinador. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Thinkpad">Thinkpad</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Thinkpad"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:IBM_Thinkpad_R51.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/IBM_Thinkpad_R51.jpg/220px-IBM_Thinkpad_R51.jpg" decoding="async" width="220" height="204" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/IBM_Thinkpad_R51.jpg/330px-IBM_Thinkpad_R51.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/IBM_Thinkpad_R51.jpg/440px-IBM_Thinkpad_R51.jpg 2x" data-file-width="1291" data-file-height="1200" /></a><figcaption>IBM <a href="/w/index.php?title=Thinkpad&action=edit&redlink=1" class="new" title="Thinkpad (encara no existeix)">Thinkpad</a> R51</figcaption></figure> <p>IBM va introduir el seu exitós rang <a href="/w/index.php?title=Thinkpad&action=edit&redlink=1" class="new" title="Thinkpad (encara no existeix)">Thinkpad</a> a <a href="/wiki/COMDEX" title="COMDEX">COMDEX</a> 1992 usant la sèrie de designadors 300,500 i 700 (pretesament anàleg al rang de cotxes <a href="/wiki/BMW" title="BMW">BMW</a> i usat per indicar el mercat), La sèrie 300 sent el "econòmic", la sèrie 500 el "rang mitjà" i la sèrie 700 el "rang alt". Aquesta designació va continuar fins a finals dels 1990 quan IBM va introduir a sèrie "T" com a reemplaçament de les sèries 600/700, i els models de les sèries 3, 5 i 7 van ser eliminats i substituïts per les sèries A (367) i X (5). La sèrie A va ser més tard parcialment reemplaçada per la sèrie R. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Zip_drive">Zip drive</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Zip drive"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'any 1994, el <a href="/wiki/ZIP" title="ZIP">Zip drive</a> va ser introduït per <a href="/w/index.php?title=Iomega&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iomega (encara no existeix)">Iomega</a> com un sistema d'<a href="/wiki/Emmagatzematge_inform%C3%A0tic" title="Emmagatzematge informàtic">emmagatzematge informàtic</a> renovable de mitjana capacitat. Apuntava a reemplaçar el <a href="/wiki/Disc_floppy" class="mw-redirect" title="Disc floppy">disc floppy</a> estàndard de 5,5 polzades però va fallar a fer-ho. Abans que el Zip fos introduït, <a href="/w/index.php?title=SyQuest&action=edit&redlink=1" class="new" title="SyQuest (encara no existeix)">SyQuest</a> va ser una marca popular de mitjans i unitats renovables, però eren costoses i granment sense èxit a causa de problemes de fiabilitat. Per al 2008, Els Zip drives encara eren venuts, però els CD gravables són més comuns. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Dell">Dell</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Dell"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Per mitjans de ladècada del 1990, els sistemes <a href="/wiki/Commodore_Amiga" class="mw-redirect" title="Commodore Amiga">Amiga</a>, Commodore i <a href="/wiki/Atari" title="Atari">Atari</a>, ja no eren al mercat, trets per la forta competència i els baixos preus dels clons de l'IBM PC. Altres competències prèvies com el <a href="/wiki/Sinclair_Research" title="Sinclair Research">Sinclair</a> i <a href="/wiki/Amstrad" title="Amstrad">Amstrad</a> ja no estaven en el mercat dels ordinadors. Amb menys competència que abans, <a href="/wiki/Dell" title="Dell">Dell</a> va ascendir per tenir alts guanys i èxit, introduint sistemes de baix cost apuntant a mercats de consumidors i de negocis usant un model de vendes directes. Dell va superar <a href="/wiki/Compaq" class="mw-redirect" title="Compaq">Compaq</a> com el fabricant d'ordinadors més gran del món i va mantenir aquesta posició fins a l'octubre de 2006. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Power_Macintosh,_PowerPC"><span id="Power_Macintosh.2C_PowerPC"></span>Power Macintosh, PowerPC</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Power Macintosh, PowerPC"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El <a href="/wiki/1994" title="1994">1994</a>, <a href="/wiki/Apple" class="mw-redirect" title="Apple">Apple</a> va introduir la sèrie <a href="/w/index.php?title=Power_Macintosh&action=edit&redlink=1" class="new" title="Power Macintosh (encara no existeix)">Power Macintosh</a> d'ordinadors de sobretaula de gamma alta per a la <a href="/wiki/Publicaci%C3%B3_d%27escriptori" class="mw-redirect" title="Publicació d'escriptori">publicació d'escriptori</a> i <a href="/wiki/Dissenyador_gr%C3%A0fic" class="mw-redirect" title="Dissenyador gràfic">dissenyadors gràfics</a>. Aquests nous ordinadors van fer ús dels nous processadors <a href="/wiki/Motorola" title="Motorola">Motorola</a> <a href="/wiki/PowerPC" title="PowerPC">PowerPC</a> com a part de l'<a href="/w/index.php?title=AIM_alliance&action=edit&redlink=1" class="new" title="AIM alliance (encara no existeix)">AIM alliance</a>, per reemplaçar l'arquitectura <a href="/w/index.php?title=Motorola_68k&action=edit&redlink=1" class="new" title="Motorola 68k (encara no existeix)">Motorola 68k</a> prèviament usada per a la línia Macintosh. Durant els 90, el Macintosh es va mantenir amb una reduïda <a href="/wiki/Quota_de_mercat" title="Quota de mercat">quota de mercat</a>, però va ser la primera opció per als professionals creatius, particularment els de les indústries gràfiques i de publicació. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Risc_PC">Risc PC</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Risc PC"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>També el 1994, Acorn Computers comercialitzà la seva sèrie <a href="/w/index.php?title=Risc_PC&action=edit&redlink=1" class="new" title="Risc PC (encara no existeix)">Risc PC</a> d'ordinador de sobretaula de gamma alta. El Risc PC (nom codi Medusa) va ser la següent generació d'ordinadors RISC d'Acorn basats en l'ARM, que substituïa el Acorn Archimedes. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="BeBox">BeBox</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: BeBox"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'any 1995, <a href="/w/index.php?title=Be_Incorporated&action=edit&redlink=1" class="new" title="Be Incorporated (encara no existeix)">Be Incorporated</a> comercialitzà l'ordinador <a href="/wiki/BeBox" title="BeBox">BeBox</a>, un processador <a href="/w/index.php?title=PowerPC_603&action=edit&redlink=1" class="new" title="PowerPC 603 (encara no existeix)">PowerPC 603</a> dual corrent a 66 MHz, i posteriorment a 133 MHz amb el sistema operatiu <a href="/wiki/BeOS" title="BeOS">BeOS</a>. El BeBox va ser granment un fracàs, amb menys de 2.000 unitats produïdes entre octubre de 1995 i gener de 1997, quan la producció va cessar. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="clons_com_a_estàndard,_ressorgiment_d'Apple"><span id="clons_com_a_est.C3.A0ndard.2C_ressorgiment_d.27Apple"></span>clons com a estàndard, ressorgiment d'Apple</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: clons com a estàndard, ressorgiment d'Apple"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:IMac_Bondi_Blue.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/IMac_Bondi_Blue.jpg/220px-IMac_Bondi_Blue.jpg" decoding="async" width="220" height="242" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/IMac_Bondi_Blue.jpg/330px-IMac_Bondi_Blue.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/IMac_Bondi_Blue.jpg/440px-IMac_Bondi_Blue.jpg 2x" data-file-width="822" data-file-height="905" /></a><figcaption>L'<a href="/wiki/IMac" title="IMac">iMac</a> del 1998 va portar a Apple de tornada als beneficis</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Clons_de_l%27IBM_PC" class="mw-redirect" title="Clons de l'IBM PC">Clons de l'IBM PC</a></div> <p>A causa del creixement en vendes dels clons d'IBM en la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_de_1990" class="mw-redirect" title="Dècada de 1990">dècada de 1990</a>, aquests es van convertir en l'estàndard per als usos en els negocis i la llar. Aquest creixement va ser augmentat per la introducció del sistema operatiu Microsoft <a href="/wiki/Windows_3.0" title="Windows 3.0">Windows 3.0</a> al 1990, i seguit pels sistemes operatius <a href="/wiki/Windows_3.1" class="mw-redirect" title="Windows 3.1">Windows 3.1</a> al 1992 i <a href="/wiki/Windows_95" title="Windows 95">Windows 95</a> al 1995. El Macintosh va ser enviat a un període de declinació a mitjans de la dècada del 1990, i per 1996, Apple gairebé estava en fallida. <a href="/wiki/Steve_Jobs" title="Steve Jobs">Steve Jobs</a> va retornar a Apple el 1997 i va portar a Apple de tornada a la rendibilitat, primerament amb la comercialització del <a href="/wiki/Mac_OS_8" title="Mac OS 8">Mac OS 8</a>, un nou sistema operatiu per als ordinadors Macintosh, i amb els ordinadors <a href="/w/index.php?title=PowerMac_G3&action=edit&redlink=1" class="new" title="PowerMac G3 (encara no existeix)">PowerMac G3</a> i l'<a href="/wiki/IMac" title="IMac">iMac</a> per als mercats professional i casolà. L'iMac va ser notable per la seva carcassa blava de cos transparent en una forma ergonòmica, així com per descartar dispositius heretats com el <a href="/wiki/Disc_floppy" class="mw-redirect" title="Disc floppy">disc floppy</a> i els <a href="/wiki/Port_s%C3%A8rie" title="Port sèrie">ports serials</a> a favor de la connectivitat <a href="/wiki/Ethernet" title="Ethernet">Ethernet</a> i <a href="/wiki/USB" class="mw-redirect" title="USB">USB</a>. L'iMac va vendre diversos milions d'unitats i un model subsegüent usant un factor de forma diferent romandre en producció fins a juliol de 2008. El <a href="/wiki/Mac_OS_X" class="mw-redirect" title="Mac OS X">Mac OS X</a>, l'<a href="/wiki/ILife" title="ILife">iLife</a> i l'<a href="/wiki/IBooks" class="mw-redirect" title="IBooks">IBooks</a> van ser posteriorment introduïts per Apple. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Rambus_RDRAM">Rambus RDRAM</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Rambus RDRAM"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les primeres <a href="/wiki/Placa_base" class="mw-redirect" title="Placa base">plaques base</a> a suportar la memòria <a href="/w/index.php?title=Rambus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rambus (encara no existeix)">Rambus</a> <a href="/wiki/RDRAM" title="RDRAM">RDRAM</a> (Rambus Direct DRAM), un tipus de <a href="/wiki/DRAM" title="DRAM">RAM dinàmica</a> sincrònica, foren comercialitzades el 1999. RDRAM també tenia dos a tres vegades el preu d'una <a href="/wiki/SDRAM" title="SDRAM">SDRAM</a> PC 133 a causa d'una combinació d'alt cost de fabricació i altes tarifes de llicència. La RDRAM és molt rara avui dia. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="USB,_reproductor_de_DVD"><span id="USB.2C_reproductor_de_DVD"></span>USB, reproductor de DVD</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: USB, reproductor de DVD"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Des de finals de la dècada del 1990, van començar a vendre molts més ordinadors que incloïen ports <a href="/wiki/Universal_Serial_Bus" class="mw-redirect" title="Universal Serial Bus">Universal Serial Bus</a> (USB) per fàcil connectivitat <a href="/wiki/Plug_and_Play" title="Plug and Play">Plug and Play</a> amb dispositius com <a href="/wiki/C%C3%A0mera_digital" title="Càmera digital">càmeres digitals</a>, <a href="/wiki/C%C3%A0mera_de_v%C3%ADdeo" title="Càmera de vídeo">càmeres de vídeo</a>, <a href="/wiki/Organitzador_personal" title="Organitzador personal">organitzadors personals</a>, impressores, <a href="/wiki/Esc%C3%A0ner" title="Escàner">escàners</a>, <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_USB" title="Memòria USB">unitats flash USB</a>, i altres dispositius perifèrics. Cap a principis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xxi</span>, la majoria d'ordinadors venuts per al mercat de consum incloure com a mínim 2 ports USB. També durant finals de la dècada del 1990, els reproductors DVD van començar a aparèixer en els ordinadors de sobretaula i portàtils d'alta gamma, i eventualment en els ordinadors de consum en la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_de_2000" class="mw-redirect" title="Dècada de 2000">dècada de 2000</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Hewlett-Packard">Hewlett-Packard</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: Hewlett-Packard"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El 2002, <a href="/wiki/Hewlett-Packard" title="Hewlett-Packard">Hewlett-Packard</a> (HP) va comprar a <a href="/wiki/Compaq" class="mw-redirect" title="Compaq">Compaq</a>. Compaq a si mateix havia comprat <a href="/w/index.php?title=Tandem_Computers&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tandem Computers (encara no existeix)">Tandem Computers</a> el 1997 (que havia començat amb exempleats d'HP), ja <a href="/wiki/Digital_Equipment_Corporation" title="Digital Equipment Corporation">Digital Equipment Corporation</a> el 1998. Després d'aquesta estratègia HP va esdevenir un jugador important en escriptoris, portàtils i servidors per a molts diferents mercats. La compra de participacions va fer a HP el fabricant més gran d'ordinadors personals del món, fins que Dell ho sobrepassés més tard. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="64_bits">64 bits</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: 64 bits"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'any 2003, <a href="/wiki/AMD" title="AMD">AMD</a> va presentar l'<a href="/wiki/Opteron" title="Opteron">Opteron</a> i <a href="/wiki/Athlon_64" class="mw-redirect" title="Athlon 64">Athlon 64</a>, la seva línia de <a href="/wiki/Microprocessador" title="Microprocessador">microprocessadors</a> basats en 64 bits per als ordinadors d'escriptori. També el 2003, IBM comercialitzà el <a href="/w/index.php?title=PowerPC_970&action=edit&redlink=1" class="new" title="PowerPC 970 (encara no existeix)">PowerPC 970</a> basat en 64 bits per a sistemes de l'alta gamma <a href="/wiki/Power_Mac_G5" title="Power Mac G5">Power Mac G5</a> d'Apple. El 2004, Intel va reaccionar a l'èxit d'AMD amb processadors basats en 64 bits, comercialitzant versions actualitzades de les seves línies de <a href="/wiki/Xeon" title="Xeon">Xeon</a> i <a href="/wiki/Pentium_4" title="Pentium 4">Pentium 4</a>. Els processadors de 64 bits primer van ser comuns en sistemes de gamma alta, <a href="/wiki/Servidor_web" title="Servidor web">servidors</a> i <a href="/wiki/Estaci%C3%B3_de_treball" title="Estació de treball">estacions de treball</a>, i llavors gradualment reemplaçar els processadors de 32 bits d'escriptoris i portàtils del consumidor a prop del 2005. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Lenovo">Lenovo</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=42" title="Modifica la secció: Lenovo"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'any 2004, IBM va anunciar la proposta de venda del seu negoci de PC al fabricant d'ordinadors xinès <a href="/w/index.php?title=Lenovo_Group&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lenovo Group (encara no existeix)">Lenovo Group</a>, que és posseït parcialment pel govern xinès, per US $ 650 milions en efectiu i $ 600 milions en accions de Lenovo. El tracte va ser aprovat pel <a href="/w/index.php?title=Committee_on_Foreign_Investment_in_the_United_States&action=edit&redlink=1" class="new" title="Committee on Foreign Investment in the United States (encara no existeix)">Committee on Foreign Investment in the United States</a> el març de 2005, i acabat el maig de 2005. IBM tindrà 19% de stake??? en Lenovo, que mourà les seves casernes generals a l'Estat de Nova York i designarà un executiu d'IBM com el seu director general. La companyia conservarà el dret d'usar certes marques de fàbrica d'IBM per un període inicial de cinc anys. Com a resultat de la compra, Lenovo va heretar una línia de productes que oferia el ThinkPad, la línia de portàtils que havien estat un dels productes més reeixits d'IBM. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Wi-Fi,_monitor_LCD,_processador_mulinucli,_memòria_flash"><span id="Wi-Fi.2C_monitor_LCD.2C_processador_mulinucli.2C_mem.C3.B2ria_flash"></span>Wi-Fi, monitor LCD, processador mulinucli, memòria flash</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=43" title="Modifica la secció: Wi-Fi, monitor LCD, processador mulinucli, memòria flash"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:WLAN_Stick_USB.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/WLAN_Stick_USB.jpg/120px-WLAN_Stick_USB.jpg" decoding="async" width="120" height="90" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/WLAN_Stick_USB.jpg/180px-WLAN_Stick_USB.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/WLAN_Stick_USB.jpg/240px-WLAN_Stick_USB.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="768" /></a><figcaption><a href="/wiki/USB" class="mw-redirect" title="USB">USB</a> <a href="/wiki/Wi-Fi" title="Wi-Fi">Wi-Fi</a></figcaption></figure> <p>A principis del <a href="/wiki/Segle_XXI" title="Segle XXI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xxi</span></a>, el <a href="/wiki/Wi-Fi" title="Wi-Fi">Wi-Fi</a> va començar a arribar a ser cada vegada més popular a mesura que molts consumidors van començar a instal·lar les seves pròpies xarxes sense fils a casa. Molts dels portàtils d'avui en dia i també alguns ordinadors d'escriptori són venuts amb targetes sense fils i antenes preinstal·lades. També a principis del segle 21, els <a href="/wiki/Monitor_d%27ordinador" title="Monitor d'ordinador">monitors</a> <a href="/wiki/Pantalla_de_cristall_l%C3%ADquid" title="Pantalla de cristall líquid">LCD</a> es van convertir en la tecnologia més popular per als monitors, amb la producció del <a href="/wiki/CRT" class="mw-redirect" title="CRT">CRT</a> disminuint. Els monitors de LCD són típicament més nítids, brillants, i econòmics que els monitors CRT. La primera dècada del segle 21 també va veure el creixement de processadors <a href="/wiki/Multinucli" title="Multinucli">multinucli</a> i de la <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_Flash" class="mw-redirect" title="Memòria Flash">memòria Flash</a>. Un cop limitat a l'ús industrial de gamma alta a causa del cost, aquestes tecnologies ara estan en el corrent principal i disponibles ara per als consumidors. El 2008 van ser comercialitzats el <a href="/w/index.php?title=MacBook_Air&action=edit&redlink=1" class="new" title="MacBook Air (encara no existeix)">MacBook Air</a> i l'<a href="/wiki/Asus_Eee_PC" title="Asus Eee PC">Asus Eee PC</a>, portàtils que descarten el disc dur completament i confien en la memòria Flash per a l'emmagatzematge. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Servidors_i_xarxes_basats_en_microprocessadors">Servidors i xarxes basats en microprocessadors</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=44" title="Modifica la secció: Servidors i xarxes basats en microprocessadors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La invenció a finals de la dècada del 1970 de les <a href="/wiki/Xarxa_d%27%C3%A0rea_local" title="Xarxa d'àrea local">xarxes d'àrea local</a> (LANs), notablement <a href="/wiki/Ethernet" title="Ethernet">Ethernet</a>, va permetre als PC comunicar els uns amb els altres <i>(<a href="/wiki/Peer-to-peer" class="mw-redirect" title="Peer-to-peer">peer-to-peer</a>)</i> i amb <a href="/wiki/Impressores" class="mw-redirect" title="Impressores">impressores</a> compartides. </p><p>A mesura que la <a href="/w/index.php?title=Revoluci%C3%B3_del_microordinador&action=edit&redlink=1" class="new" title="Revolució del microordinador (encara no existeix)">revolució del microordinador</a> va continuar, versions més robustes de la mateixa tecnologia van ser usades per produir <a href="/wiki/Servidor_web" title="Servidor web">servidors</a> basats en microprocessador que també podien ser connectats a una <a href="/wiki/LAN" class="mw-redirect" title="LAN">LAN</a>. Això va ser facilitat pel desenvolupament de sistemes operatius de servidor per córrer en l'<a href="/wiki/X86" title="X86">arquitectura Intel</a>, incloent-hi diverses versions, tant d'<a href="/wiki/Unix" title="Unix">Unix</a> com de <a href="/wiki/Microsoft_Windows" title="Microsoft Windows">Microsoft Windows</a>. </p><p>Amb el desenvolupament de les <a href="/wiki/Emmagatzematge_inform%C3%A0tic" title="Emmagatzematge informàtic">xarxes d'àrea d'emmagatzematge</a> i de les <a href="/wiki/Servidor_web" title="Servidor web">granges</a> de milers de servidors, per l'any 2000 el <a href="/wiki/Miniordinador" title="Miniordinador">miniordinador</a> tenia tot, però va desaparèixer, i els <a href="/wiki/Mainframe" class="mw-redirect" title="Mainframe">mainframes</a> van ser restringits en gran part a usos especialitzats. La granja de servidors de Google és probablement la més gran, amb un acompliment total tres vegades més gran que e l'<a href="/wiki/Earth_Simulator" title="Earth Simulator">Earth Simulator</a> o el <a href="/wiki/Blue_Gene" title="Blue Gene">Blue Gene</a>, per al 29 de setembre de 2004. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Mercat">Mercat</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=45" title="Modifica la secció: Mercat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'any 2001, 125 milions d'ordinadors personals van ser venuts, en comparació amb els 48 mill. el 1977. Més de 500 milions de PC estaven en ús el 2002 i mil milions d'ordinadors personals havien estat venuts per tot el món des de mitjans de la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_de_1970" class="mw-redirect" title="Dècada de 1970">dècada de 1970</a> fins a aquest temps. De l'última figura, el 75 per cent era professional o tenia una feina relacionada, mentre que la resta es va vendre per a l'ús personal o casolà. Prop del 81,5 per cent dels PC enviats havien estat <a href="/wiki/Ordinador_de_sobretaula" class="mw-redirect" title="Ordinador de sobretaula">ordinadors de sobretaula</a>, 16,4 per cent <a href="/wiki/Ordinador_port%C3%A0til" title="Ordinador portàtil">ordinadors portàtil</a> i 2,1 per cent <a href="/wiki/Servidor_web" title="Servidor web">servidors</a>. Els Estats Units havia rebut el 38,8 per cent (394 milions) dels ordinadors enviats, Europa el 25 per cent i l'11,7 per cent havia anat a la regió del pacífic asiàtic, el mercat de creixement més ràpid des de 2002.<sup id="cite_ref-CNET_24-0" class="reference"><a href="#cite_note-CNET-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Gairebé la meitat de totes les llars a Europa occidental tenia un ordinador personal i un ordinador podia ser trobat en el 40 per cent de llars al Regne Unit, comparat amb només un 13 per cent el 1985.<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El tercer trimestre del 2008, va marcar la primera vegada que els portàtils es van vendre, als Estats Units, més que els PC d'escriptori.<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Per juny del 2008, el nombre dels ordinadors personals en ús al voltant del món va arribar als mil milions. Els mercats madurs com els Estats Units, Europa occidental i Japó van representar el 58 per cent de les PC instal·lades. S'esperava que prop de 180 milions de PC (el 16 per cent de la base instal·lada existent) fossin substituïts i 35 milions desfets el 2008. Tota la base instal·lada va créixer el 12 per cent anualment.<sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=46" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_dels_ordinadors" title="Història dels ordinadors">Història dels ordinadors</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_del_maquinari_d%27ordinador_(1960-present)" class="mw-redirect" title="Història del maquinari d'ordinador (1960-present)">Història del maquinari d'ordinador (1960-present)</a></li> <li><a href="/wiki/Influ%C3%A8ncia_de_l%27IBM_PC" class="mw-redirect" title="Influència de l'IBM PC">Influència de l'IBM PC</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=47" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «Pocket Computer Mai Replace Shopping List». <i>The New York Times</i>, 03-11-1962.</span></span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hp.com/hpinfo/abouthp/histnfacts/museum/personalsystems/0021/other/0021ad.pdf"><i>9100A desktop calculator, 1968</i></a> (PDF).  Hewlett-Packard.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=9100A+desktop+calculator%2C+1968&rft.pub=Hewlett-Packard&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.hp.com%2Fhpinfo%2Fabouthp%2Fhistnfacts%2Fmuseum%2Fpersonalsystems%2F0021%2Fother%2F0021ad.pdf"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Hewlett-Packard «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sciencemag.org/cgi/issue_pdf/frontmatter_pdf/162/3852.pdf">Restoring the Balanç between Analysis and Computation</a>» (PDF). <i>Science Magazine</i>, 169, 25-10-1966, p. 409.</span></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFShapiro2000"><span style="font-variant: small-caps;">Shapiro</span>, F.R. «Annals of the History of Computing». <i>IEEE Annals of the History of Computing</i>. IEEE Journal, 22, 2000, p. 70-71. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1109%2FMAHC.2000.887997">10.1109/MAHC.2000.887997</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Carl Helmers «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.digibarn.com/collections/mags/byte-sept-oct-1975/one/4.jpg">What is BYTE</a>». <i>BYTE</i>, 10-1975, p. 4, col 3, per a 2 [Consulta: 13 febrer 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFHorn1975"><span style="font-variant: small-caps;">Horn</span>, B.; Winston, P. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.atariarchives.org/bcc2/showpage.php?página=11">Personal Computers</a>». <i>Datamation</i>, 5-1975, p. 11 [Consulta: 13 febrer 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080618072507/http://www.byte.com/art/9509/sec7/art15.htm">Most Important Companies</a>». <i><a href="/wiki/Revista_Byte" class="mw-redirect" title="Revista Byte">Byte</a></i>, 9-1995. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.byte.com/art/9509/sec7/art15.htm">original</a> el 2008-06-18 [Consulta: 10 juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.kelleyad.com/histry.htm">Birth of an Industry 1976-1977</a>». <i>Apple Computer Inc Advertisements</i>. Kelley Advertising and Màrqueting [Consulta: 14 juny 2008]. «Introducing Apple II. You'veu just run out of excuses for not owning a personal computer.»</span></span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.commodore.ca/history/company/PET_Brochure/oldest_pet_brochure.htm"><i>oldest Known Commodore PET Brochure</i></a> [Consulta: 14 juny 2008].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=oldest+Known+Commodore+PET+Brochure&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.commodore.ca%2Fhistory%2Fcompany%2FPET_Brochure%2Foldest_pet_brochure.htm"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060429170755/http://www.commodore.ca/history/company/PET_Brochure/oldest_pet_brochure.htm">Arxivat</a> 2006-04-29 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Jeremy Reimer «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://arstechnica.com/articles/culture/total-share.ars/4">Total share: 30 years of personal computer market share figures; The 8-bit era (1980-1984)</a>». <i>Ars Technica</i>, 14-12-2005, pàg. 4 [Consulta: 13 febrer 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text">Athony Ralston and Edwin D. Reilly (ed), Encyclopedia of Computer Science 3rd Edition, Van Nostrand Reinhold, 1993 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-442-27679-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-442-27679-6">ISBN 0-442-27679-6</a>, article Digital Computers History</span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text">Rheingold, H. (2000). Tools for thought: the history and future of mind-expanding technology (New ed.). Cambridge, MA etc.: The MIT Press.</span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20061117005813/http://www.americanheritage.com/articles/magazine/it/1994/2/1994_2_64.shtml">The Man Who Invented the PC</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.americanheritage.com/articles/magazine/it/1994/2/1994_2_64.shtml">original</a> el 2006-11-17. [Consulta: 16 novembre 2011].</span>; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.old-computers.com/museum/computer.asp?st=1&c=596">Datapoint 2200</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100606165230/http://www.old-computers.com/museum/computer.asp?st=1&c=596">Arxivat</a> 2010-06-06 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text">A History of Modern Computing, (MIT Press), pàg. 220-21</span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Jeremy Reimer «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://arstechnica.com/articles/culture/total-share.ars/9">Total share: 30 years of personal computer market share figures; The new era (2001 -)</a>». <i>Ars Technica</i>, 14-12-2005, pàg. 9 [Consulta: 13 febrer 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-reimer-16"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-reimer_16-0">16,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-reimer_16-1">16,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-reimer_16-2">16,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-reimer_16-3">16,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-reimer_16-4">16,4</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Jeremy Reimer «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jeremyreimer.com/total_share.html">Personal Computer Market Share : 1975-2004</a>». <i>Ars Technica</i>, 12-2005 [Consulta: 13 febrer 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-REFPCHistory.orgTRS-80-17"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-REFPCHistory.orgTRS-80_17-0">17,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-REFPCHistory.orgTRS-80_17-1">17,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><a href="/w/index.php?title=Stan_Veit&action=edit&redlink=1" class="new" title="Stan Veit (encara no existeix)">Stan Veit</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pc-history.org/tandymod3.htm">TRS-80 the "Trash-80"</a>».  pc-history.org. [Consulta: 10 maig 2062].</span></span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Phil Lemmons «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.commodore.ca/gallery/magazines/misc/chuck_peddle-byte-november_1982_sm.pdf">Chuck Peddle: Chief Designer of the Victor 9000</a>» (PDF). <i>Byte Magazine</i>, 11-1982 [Consulta: 14 juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">What 's New «Commodore Ships First PET Computers». <i>BYTE</i>. Byte Publications, 3, 1978, p. 190.</span>Commodore press release. "The PET computer made its debut recently es the first 100 units were shipper to waiting customers in mid October 1977."</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Kahney</span>, Leander «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.wired.com/news/culture/0,60349-0.">html Grandiosa Price for a Modest PC</a>». <i>Wired</i>. Lycos [Consulta: 25 octubre 2006].</span></span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.oldcomputers.arcula.co.uk/intl1.htm">The Old Computer Hut - Intel family microcomputers</a></span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"><sup title="Cal donar format a aquesta referència." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;"><i>[<a href="/wiki/VP:REF" class="mw-redirect" title="VP:REF">enllaç sense format</a>]</i></span></sup> <a rel="nofollow" class="external free" href="http://www.byte.com/art/9408/sec14/art1">http://www.byte.com/art/9408/sec14/art1</a><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup>. htm</span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Jeremy Reimer «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://arstechnica.com/articles/culture/total-share.ars/6">Total share: 30 years of personal computer market share figures; The rise of the PC (1987-1990)</a>». <i>Ars Technica</i>, 14-12-2005, p. 6; [Consulta: 13 febrer 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-CNET-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-CNET_24-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.cnet.com/2100-1040-940713.html">PC: More than 1 billion served</a></span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130711072650/http://news./">bbc.co.uk/1/hi/sci/tech/2077986.stm Computers reach one billion mark</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news./">original</a> el 2013-07-11. [Consulta: 5 agost 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081204085615/http://afp.google.cat/article/ALeqM5hkYOf_SCQ1ugSXKLXCsSs7qWnsQA">Llibreta sals surpass PC for first time in US</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://afp.google.cat/article/ALeqM5hkYOf_SCQ1ugSXKLXCsSs7qWnsQA">original</a> el 2008-12-04. [Consulta: 4 desembre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gartner.com/it/page.jsp?id=703807">Gartner Says More than 1 Billion PC In Utilitza Worldwide and Headed punt 2 Billion Units by 2014</a></span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.reuters.com/article/technologyNews/idUSL2324525420080623">Computers in use pass 1 billion mark: Gartner</a></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&action=edit&section=48" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.blinkenlights.com/pc.shtml">Blinkenlights Archaeological Insititut - Personal Computer Milestones</a>.</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pcmuseum.ca">Personal Computer Museum</a> - A physical museum you can visit in Brantford, Ontario, Canada.</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.oldcomputermuseum.com/My_Collection.html">Old Computers Museum</a> - Displaying over 100 historic machines.</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.islandnet.com/#kpolsson/comphist">Chronology of Personal Computers</a> - a chronology of computers from 1947 on.</li></ul>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1&useformat=desktop" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Història_de_l%27ordinador_personal&oldid=32821358">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Història_de_l%27ordinador_personal&oldid=32821358</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Hist%C3%B2ria_de_la_inform%C3%A0tica" title="Categoria:Història de la informàtica">Història de la informàtica</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Ordinadors_personals" title="Categoria:Ordinadors personals">Ordinadors personals</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_refer%C3%A8ncies_sense_format" title="Categoria:Articles amb referències sense format">Articles amb referències sense format</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 21 des 2023 a les 14:09.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-5c59558b9d-85xcp","wgBackendResponseTime":157,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.350","walltime":"0.823","ppvisitednodes":{"value":6721,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":28569,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":10209,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":13,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":25,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":25620,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":0,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 246.841 1 -total"," 62.53% 154.351 1 Plantilla:Referències"," 29.29% 72.310 20 Plantilla:Article_principal"," 25.83% 63.749 9 Plantilla:Citar_ref"," 23.13% 57.086 9 Plantilla:Citar_publicació"," 8.41% 20.756 5 Plantilla:Ref-publicació"," 7.22% 17.830 4 Plantilla:Ref-web"," 5.27% 13.005 2 Plantilla:Ref-llibre"," 3.24% 8.007 5 Plantilla:Data_consulta"," 2.79% 6.892 2 Plantilla:Webarchive"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.069","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":1549863,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-57b7bf8ff9-tvc7g","timestamp":"20241113164627","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Hist\u00f2ria de l'ordinador personal","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27ordinador_personal","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q2359420","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q2359420","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2011-11-16T13:57:33Z","dateModified":"2023-12-21T13:09:25Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/4\/42\/Mark8Computer.JPG"}</script> </body> </html>